quadern de música - Centre de Documentació i Museu de les Arts ...

Àmbit geogràfic: Catalunya Periodicitat: Diari 06/02/2005
Secció: Cultura i Espectacles Pàg: 55
Amics i especialistes en l'autor recorden en un simposi la vida i l'obra de l'escriptor desaparegut
gairebé fa dos anys
Objectiu: seguir llegint Terenci
Toni Vall
Tres experts van coincidir a assenyalar 'El pes de la palla' com el millor llibre de Terenci Moix
Amics de l'escriptor i experts en la seva obra han participat en el simposi 'Terenci Moix: una
celebració',que ha tingut lloc durant dos dies a la Residència d'Investigadors.
Amb la voluntat expressada de fer que, a més a més de molt estimat, Terenci Moix sigui durant molts
anys un autor llegit, ha tingut lloc divendres a la tarda i ahir al matí al simposi Terenci Moix: una
celebració, organitzat per la Residència d'Investigadors de Barcelona.
La primera de les taules rodones del simposi es va referir a la fructífera relació entre Terenci Moix i els
mitjans de comunicació. Carme Alcalde, que va ser directora de la revista Presència, en la qual Terenci
va començar a escriure articles periòdicament als anys 60, va rememorar aquella "aventura altament
antifranquista" en què Moix es va implicar profundament. Per la seva banda, el realitzador de televisió
Sergi Schaaff va remuntar els seus records fins als anys en què l'escriptor va adreçar bona part dels
seus esforços al món televisiu, amb la seva adaptació del Hamlet shakesperià, els guions per a sèries
com Carme i David, cuida menjador i llit o els programes d'entrevistes Terenci a la fresca i Más estrellas
que en el cielo. També hi va intervenir Pere Tió, que va recalcar l'extraordinària habilitat de Moix per
proporcionar contínuament titulars en el context d'una entrevista.
A la taula rodona sobre memorialisme, la professora Anna Caballé va llegir una aprofundida anàlisi dels
tres volums de memòries de Terenci Moix i va destacar la recerca de la pròpia identitat, el conflicte de
l'alteritat i el continuat aprenentatge. Josep Maria Castellet, Juan Ramón Iborra i Joaquim Molas van
coincidir a assenyalar El pes de la palla com la millor de les obres de Moix. Molas, a més a més, va
remarcar la ruptura generacional, el pas del temps i la pèrdua de la joventut com els tres elements
vertebradors essencials de les seves memòries, alhora que va destacar la constant oposició entre
solitud i exhibicionisme en la vida i l'obra de Terenci.
Tocava, esclar, parlar també de cinema, la gran passió de Terenci Moix. Romà Gubern va recordar els
seus precoços articles a Film Ideal, on feia una conscient reivindicació del cinema comercial i feia gala
d'un clar "hedonisme cinèfil". Cosa que es va manifestar especialment al recordat article sobre la
Cleopatra, de Mankiewicz. "Per ell la imaginació sempre va ser més cordial i agradable que la realitat",
va recordar Gubern. Jaume Figueras va remarcar l'antipatia de Terenci pel cinema francès, cosa que
Anna Maria Moix va puntualitzar dient que la mania era només envers la Nouvelle Vague.
Les sessions d'ahir al matí es van iniciar amb una taula rodona sobre la passió viatgera de l'escriptor i
Inés González, Sunsi Cros i Jordi Clos van rememorar els nombrosíssims viatges a Egipte així com les
estades de Moix a Roma i a Londres. Tal vegada la taula més entranyable va ser la referida al teatre.
Ricard Salvat es va referir a l'època en què Terenci assistia assíduament a les representacions de la
companyia Adrià Gual, on va sentir una poderosa passió per un dels seus actors: Enric Majó. Amb una
divertida dissertació sobre la tendència de Terenci a convertir-ho tot en un sainet, Majó va recordar que
per dur a terme la seva adaptació de Hamlet, Moix escoltava una vegada i una altra enregistraments de
la Royal Shakespeare Company amb la veu de Richard Burton i Lawrence Olivier. Segons Majó, "es va
declarar fill natural de Maria Aurèlia Capmany i l'Espriu Sant". Josep Maria Benet i Jornet va repassar la
trajectòria de Moix en el món teatral, amb l'exitosa Tartan dels micos al capdavant i Rosa Maria Sardà
va recordar: "Conèixe'l va ser una cosa màgica encara que moltes vegades ens vam estirar els cabells".
Ambició narrativa
© AVUI
Diputació de Barcelona. Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

Àmbit geogràfic: Catalunya Periodicitat: Diari 06/02/2005
Secció: Cultura i Espectacles Pàg: 55
Pere Gimferrer va obrir el foc de la taula sobre la narrativa de l'autor de La torre dels vicis capitals
afirmant que el que més el va sorprendre quan el va conèixer va ser la seva descomunal ambició
narrativa. "La seva aparició va fer trontollar el panorama literari i cap autor modern té tantes veus
diferents i antagòniques en la seva obra". Josep Anton Fernández, autor d'una tesi doctoral sobre l'obra
de Moix, va destacar que "l'aportació de Moix a la literatura catalana va contribuir a connectar-la amb els
grans corrents intel·lectuals de l'època, com el pop ".
La darrera de les taules rodones del simposi va ser Terenci de prop. En aquesta taula rodona l'editor
Jordi Herralde va recordar Terenci com un home "amable, generós, inquiet i amant de les xafarderies" i
també que li hauria agradat molt poder publicar alguna de les seves obres. "Era un home que t'obligava
a estimar-lo, un nen bo, capritxós i autèntic", així el va definir Josep Crehueras, vicepresident del Grup
Planeta. L'última a intervenir va ser Ana Maria Moix, que es va referir al seu germà com "un dels
escriptors més humils que he conegut". I va recordar la seva enorme valentia els últims dies de la seva
vida quan la seva màxima obsessió seguia sent escriure.
Rosa M. Sardà conversa amb Enric Majó en presència de Marta Pessarrodona
© AVUI
Diputació de Barcelona. Institut del Teatre. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques