La contratació dels serveis de telecomunicacions a l ... - Localret

Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
La contractació dels serveis de telecomunicacions
a l’administració local

Guies
Per al desenvolupament
de la societat del
coneixement
La contractació dels serveis de telecomunicacions
a l’administració local

La contractació
dels serveis de
telecomunicacions
a l’administració
local
Edita: LOCALReT
Disseny i maquetació: PQR, Comunicació
Impressió: Alcograf
D. Legal: B-38879-2009
Octubre de 2009

Índex de continguts
índex Pàg
Presentació 4
1. Contractació de serveis de telecomunicacions 6
1.1. El mercat actual de les telecomunicacions 6
1.2. La contractació dels serveis de telecomunicacions 12
1.3. Els serveis de telecomunicacions dels ajuntaments 14
2. Com realitzar la contractació 16
2.1. Dades necessàries 16
2.2. Aspectes evolutius 17
2.3. Beneficis de la contractació dels serveis de telecomunicacions 19
3. Fases de la contractació 20
3.1. Fase d’anàlisi 20
3.2. Fase d’estratègia 23
3.3. Redacció i valoració dels plecs 30
3.4. Fase de migració 32
4. Compra agregada 38
4.1. A qui va dirigit 38
4.2. Eixos de millora 39
4.3. Model relacional 41
4.4. Beneficis 42
5. Recomanacions 44
6. Conclusions 48
Annex. Casos d’èxit 50

4
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Presentació
La liberalització del mercat de les telecomunicacions es va dur a terme ja fa més
de 10 anys. L’aparició d’operadors alternatius a l’incumbent ha propiciat durant
aquest període un cert nivell de competència, en referència a preus i serveis, de
la qual s’han beneficiat els usuaris finals.
La utilització de forma intensiva dels serveis de telecomunicacions en tots els
àmbits d’activitat, - econòmica, social, administrativa -, s’ha generalitzat de forma
molt accentuada durant aquests darrers anys. Les administracions locals no han
estat alienes a aquesta tendència i, de forma inexorable, la despesa associada
als serveis de telecomunicacions s’ha vist incrementada de manera continuada
durant aquest darrer període. Actualment, la despesa municipal en l’àmbit dels
serveis de telecomunicacions a Catalunya se situa al voltant dels quaranta milions
d’euros anuals.
Segons dades recollides per Localret mitjançant l’enquesta que anualment
passa a tots els ajuntaments de Catalunya, a dia d’avui, aproximadament un
75% dels ajuntaments no ha dut a terme cap iniciativa per treure els serveis de
telecomunicacions al mercat i intentar negociar algun tipus de benefici a partir
de la lliure competència existent.
Bé sigui mitjançant processos de licitació individuals impulsats per aquelles
ciutats amb capacitat de negociació pel seu propi volum de despesa, bé sigui
pels processos de compra agregada on es tramiten en un sol expedient les
despeses en serveis de telecomunicacions d’un conjunt de municipis amb una
certa contigüitat territorial, des de LOCALRET estem impulsant de forma decidida
aquestes iniciatives per tal d’ aconseguir un major lideratge municipal en la gestió
de les despeses associades als serveis de telecomunicacions.
Així doncs, és dins aquesta línea de treball que editem la present Guia de
contractació dels serveis de telecomunicacions a les administracions locals,
amb la clara intenció d’establir unes pautes comunes en la realització d’aquests
processos i fomentar la participació de tots els municipis del nostre país en la
consecució de nous beneficis en un mercat de les telecomunicacions liberalitzat.

6
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
1
Contractació de serveis
de telecomunicacions
1.1. - El mercat actual de les telecomunicacions
Les telecomunicacions han experimentat en la darrera dècada una revolució
tecnològica i de progrés que afecta transversalment a tots els sectors de la
societat. Aquesta revolució ha consistit sobretot en tres aspectes clau:
a. L’aparició de nous actors al mercat.
b. Les noves prestacions de servei i la millora de les ja existents ofertes pels
operadors de telecomunicacions.
c. L’evolució tecnològica focalitzada en la integració de xarxes i en la mobilitat.
S’ha passat d’un catàleg de productes molt limitat i poc flexible a un ventall de
serveis i configuracions adaptables i a mida de cada necessitat.
Actualment, el mercat de les telecomunicacions és un mercat liberalitzat,
fet que implica que existeix un marc competencial on qualsevol empresa
convenientment inscrita en el registre de la Comissió del Mercat de les
Telecomunicacions (CMT) pot prestar els seus serveis de telecomunicacions
al mercat. Tot i aquesta liberalització, el mercat de la telefonia tradicional ha
variat molt poc i Telefónica, l’operador dominant, ha mantingut una quota molt
elevada en els entorns residencials i d’empresa, tot i l’aparició contínua de nous
operadors. No obstant això, del que sí s’ha pogut gaudir és d’una oferta més
àmplia de serveis i una disminució progressiva del preu per minut en els serveis
de comunicacions de veu.

1.1.1. - Telefonia fi xa
En les fi gures següents es pot observar com, per ingressos, la quota de mercat de Telefónica és de
gairebé un 80% tot i que si s’observa des del punt de vista de nombre de clients, la quota cau més de 12
punts en l’entorn residencial, però menys de 6 punts en el mercat empresarial.
Ingressos telefonia fi xa
Proveïdor Ingressos (milions €) %
Telefónica 1.366,37 79,7
Ono 154,54 9
Orange 35,27 2,1
Vodafone 32,53 1,9
Euskaltel 28,36 1,7
Jazztel 22,71 1,3
BT España 22,52 1,3
R Cable 21,45 1,3
Telecable de Asturias 7,23 0,4
Xtra 5,63 0,3
Al-pi 5,59 0,3
Yacom 5,23 0,3
Resta 6,74 0,4
Total 1.714,17 100,0
Figura 1. Telefonia fi xa. Quota de mercat segons ingressos (Font: CMT. Informe 4T08).
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
7

8
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
Clients i quota de mercat telefonia fi xa
Proveïdor Residencial % Residencial
/ Total
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
empresa % empresa
/ Total
Total % Total
Telefónica 9.332.844 67,6 1.789.993 74,4 11.122.837 68,6
Ono 1.750.666 12,7 88.072 3,7 1.838.738 11,3
Orange 682.645 4,9 97.806 4,1 780.451 4,8
Vodafone 503.383 3,6 156.566 6,5 659.949 4,1
Jazztel 412.799 3,0 78.764 3,3 491.563 3,0
Ya.com 385.497 2,8 8.128 0,3 393.625 2,4
Euskaltel 295.057 2,1 39.321 1,6 334.378 2,1
R Cable 177.343 1,3 48.489 2,0 225.832 1,4
Movistar 100.339 0,7 34.885 1,5 135.224 0,8
Resta 165.164 1,2 63.457 2,6 228.621 1,4
Total 13.805.737 100,0 2.405.481 100,0 16.211.218 100,0
5 %
13 %
Telefónica
Ono
Residencial
68 %
Orange
Vodafone
Jazztel
Ya.com
7 %
4 %
4 %
Figura 2. Telefonia Fixa. Quota de mercat per tipus i nombre de client (Font: CMT. Informe 4T08).
empresa
Euskaltel
R Cable
74 %
Movistar
Resta

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
1.1.2. - Comunicacions mòbils
La telefonia mòbil apareix per primera vegada el 1990 amb tecnologia analògica i com a únic proveïdor de servei
Moviline (avui ja desaparegut). Posteriorment, l’entrada de la tecnologia digital i l’estàndard GSM, juntament amb
la liberalització del sector el 1995, fa que apareguin nous operadors al mercat: el mateix 1995 Airtel -actualment
Vodafone- i el 1998 Amena -actualment Orange-. L’any 2002 s’otorguen les llicències d’UMTS als tres operadors
ja existents i a XFERA. L’any 2006 es regulen els operadors mòbils virtuals (OMV) i actualment estem en l’etapa
d’expansió d’aquests operadors que ofereixen el seu servei sense disposar de xarxa pròpia, sinó arribant a acords
d’ús de les infraestructures de la resta d’operadors existents.
Com es pot comprovar a les fi gures següents, el mercat de la telefonia mòbil està molt més repartit que el de la
telefonia fi xa. Les xifres poden canviar amb l’aparició d’aquests nous operadors que hauran de fer-se un lloc en el
mercat. En el present estudi apareixen únicament tres OMV, tot i que de forma encara testimonial.
Nombre de línies per tipus contracte
Proveïdor Pre-pagament Post-pagament Total % Total
Movistar 9.023.147 13.298.625 22.321.772 44,9
Vodafone 5.929.371 9.351.146 15.280.517 30,8
Orange 4.218.404 6.067.591 10.285.995 20,7
Yoigo 600.494 362.535 963.029 1,9
Euskaltel 71.421 163.634 235.055 0,5
Resta OMV 464.592 131.422 596.014 1,2
Total 20.307.429 29.374.953 49.682.382 100,0
Quota mercat per nombre de línies
21 %
31 %
45 %
Movistar
Vodafone
Orange
Figura 3. Comunicacions Mòbils.
Quota mercat per nombre de línies.
(Font: CMT. Informe 4T08).
Yoigo
Euskaltel
Resta OMV
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
9

10
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
1.1.3. - Comunicacions de dades
Les comunicacions de dades han sofert un creixement exponencial a partir de l’aparició de la tecnologia xDSL,
gràcies a la qual, per uns imports més ajustats, podia gaudir-se d’unes comunicacions permanents amb unes
garanties de qualitat i amplada de banda signifi catius respecte als existents anteriorment. Aquesta tecnologia
ha facilitat l’accés de tots els operadors de dades a poder oferir els seus serveis. No obstant això, i com es podrà
comprovar, Telefónica continua disposant de més del 60% de la quota de mercat.
Inicialment, les comunicacions de dades només cobrien un segment del mercat, l’empresarial. Actualment, el
sector residencial aporta una gran part dels ingressos globals de dades dels operadors, la immensa majoria dels
quals són utilitzats per l’accés a Internet.
Per comprovar l’evolució i la comparativa entre operadors s’ha comptabilitzat únicament els accessos a Internet.
Per una banda, comparant els accessos de forma global i independent de la tecnologia i, per altra, comparant
únicament els accessos amb tecnologia ADSL.
Ingressos accés internet
Proveïdor Ingressos (millions €) %
Telefónica 601,60 62,4
Ono 127,81 13,3
Orange 58,51 6,1
Jazztel 43,27 4,5
Ya.com 37,39 3,9
Vodafone 30,99 3,2
Euskaltel 16,81 1,7
R Cable 12,36 1,3
Colt 9,34 1,0
Resta 25,85 2,7
Total 963,96 100,0
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Ingressos accés internet
6 % 62 %
13 %
Telefónica
Ono
Orange
Jazztel
Ya.com
Vodafone
Euskaltel
R Cable
Movistar
Resta
Figura 4. Comunicacions Dades.
Quota mercat segons ingressos accessos a Internet
(Font: CMT. Informe 4T08).

Nombre línies serveis accés dedicat
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
Proveïdor Línies AdSL Cable mòdem i altres Total %
Telefónica 5.152.902 0 5.152.902 57,3
Ono 51.100 1.342.394 1.393.494 15,5
Orange 691.879 0 691.879 7,7
Ya.com 472.091 0 472.091 5,2
Jazztel 380.593 0 380.791 4,2
Vodafone 373.239 0 373.239 4,1
Euskaltel 4.770 192.521 202.730 2,3
R Cable 4.480 146.123 150.639 1,7
Telecable de Asturias 0 96.653 96.653 1,1
Resta 35.348 0 80.993 0,9
Total 7.166.402 1.777.691 8.995.411 100,0
5 %
8 %
nombre línies accés dedicat
16 %
57 %
Telefónica
Ono
Orange
Ya.com
Jazztel
Vodafone
Euskaltel
R Cable
Telecable de Asturias
Resta
Figura 5. Comunicacions Dades.
Quota mercat per nombre línies serveis d’accés dedicat
(Font: CMT. Informe 4T08)
La informació facilitada anteriorment aporta una visió global de la distribució dels serveis de telecomunicacions i
les diferents opcions existents. En l’actualitat, més d’un 80% dels ens locals continuen amb Telefónica sense haver
realitzat cap estudi de millora de condicions i evolució tecnològica.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
11

12
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
1.2. - La contractació dels serveis de telecomunicacions
Tots els contractes onerosos que celebri el sector públic estan subjectes a la Llei 30/2007 de contractes del
sector públic 1 amb la premissa bàsica que s’han d’ajustar als principis de publicitat, concurrència i transparència.
Els serveis de telecomunicacions són una categoria dels contractes de serveis que regula la Llei de contractes
del sector públic. Per tant, la preparació (elaboració de plecs administratius i tècnics, informes, elaboració del
pressupost, ...), l’adjudicació (procediment de contractació, requisits del contractista, procediments i formes
d’adjudicació), els efectes i l’extinció seguiran les normes de contractació pública.
A tal efecte, els contractes de serveis no podran tenir un termini de vigència superior a quatre anys, si bé es
podrà preveure la seva pròrroga sempre que la durada total del contracte no excedeixi de sis anys i la pròrroga,
individualment o conjuntament, no superi el termini fixat originàriament.
En tot cas els contractes de serveis de telecomunicacions es poden realitzar seguint els procediments que preveu
la Llei de contractes del sector públic en base al quadre següent:
(Tots els imports són sense IVA).
Subministrament
i Serveis
Per esbrinar el procediment a utilitzar, s’haurà de tenir en compte el valor estimat dels contractes que el determina
el seu import total, sense incloure l’IVA. Així doncs, en el càlcul del valor estimat s’hauran de tenir en compte les
eventuals pròrrogues del contracte, així com en els contractes que puguin adjudicar-se per lots, s’haurà de tenir
en compte el valor estimat del conjunt dels lots.
En tot cas, els òrgans de contractació del sector públic podran concloure acords marc amb un o varis empresaris
per fixar les condicions a què hauran d’ajustar-se els contractes que pretenguin adjudicar durant un període de
temps determinat. De tal manera que l’adjudicació dels contractes derivats d’un acord marc s’efectuaria convocant
per escrit a les parts a una nova licitació.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Contracte
Menor
No poden tenir una
durada superior a
1 any ni ser objecte
de pròrroga.
Imports inferiors
a 18.000 €.
negociat
sense publicitat
Imports inferiors
a 60.000 €.
Taula 1. Llindars dels contractes (Llei 30/2007 de contractes del sector públic).
1 Llei 30/2007 de contractes del sector públic vàlida des de l’1 de maig de 2008.
negociat
(publicitat Internet)
Imports superiors
a 60.000 € i inferiors
a 100.000 €.
Contracte no
harmonitzat
A adjudicar pels
procediments que
corresponguin
Imports superiors a
100.000 € i inferiors
a 206.000 €.
Contractes
harmonitzats
Imports superiors
a 206.000 €.

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
1.2.1. - Homologació de proveïdors
El Consorci Localret va concloure un acord marc per a la prestació de serveis de telecomunicacions amb diferents
operadors segons quin sigui l’àmbit d’actuació de cadascun d’aquests (telefonia fixa, comunicacions mòbils o
serveis dades) i que es mostra en la taula resum següent:
Telefonia fixa Comunicacions Mòbils
(veu i dades)
Els objectius que persegueix aquesta homologació són:
- Disposar d’un catàleg uniforme de serveis de telecomunicacions i posar-lo a la disposició dels ens locals
adherits a Localret i d’altres entitats públiques adherides a la Plataforma Electrònica de Contractació de les
Administracions Públiques (PECAP, http://www.pecap.org).
- Homogeneïtzar serveis, tarifes màximes i operadors.
Servei dades
Accés Internet
Telefonica Telefonica Servicios Móviles Telefonica
Operador Al-Pi / (Orange) Orange Al-Pi / (Orange)
Taula 2. Operadors homologats per Localret.
ONO Vodafone ONO
- Racionalitzar la contractació d’aquests serveis, que ha de permetre l’actualització dels equipaments i
l’evolució tecnològica, a més d’una reducció dels costos d’explotació.
Aquest acord marc d’homologació permetrà als òrgans de contractació dels ens locals i als d’altres entitats
públiques adherides a la PECAP tramitar i formalitzar, preferiblement amb subhasta electrònica a través de la
pròpia PECAP, la contractació d’aquells serveis mitjançant el procediment que preveu l’article 182 de la Llei
30/2007 de contractes del sector públic, convocant les parts a una nova licitació en la qual s’hauran de prendre
com a base els mateixos termes de l’acord marc, consultant per escrit a totes les empreses.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
13

14
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
1.3. - Els serveis de telecomunicacions dels ajuntaments
Com s’ha exposat anteriorment, les telecomunicacions han ajudat al desenvolupament i tecnificació de la societat
arribant a tots els nivells. La celeritat amb què s’ha produït aquest desenvolupament tecnològic moltes vegades
no ha anat en concordança amb el desenvolupament del coneixement humà d’aquests serveis. Per aquests
motius, apareixen desalineacions entre la tecnologia que es disposa i les necessitats que es tenen; en aquest
aspecte, les administracions locals no n’estan exemptes.
No obstant això, la majoria de les organitzacions locals disposen dels avanços de les telecomunicacions tot i que
potser no del tot optimitzades.
Els serveis de telecomunicacions dels quals es disposa actualment poden dividir-se en tres grups principals:
A. Serveis de veu fixa
B. Serveis de comunicacions mòbils
C. Serveis de dades
A. Serveis de veu fixa
Els serveis bàsics que engloba aquest grup serien totes les línies tradicionals de telefonia: línies de veu i
línies de fax.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Altres productes que es poden incloure en aquesta divisió són totes les centraletes i els terminals telefònics
(tant de centraleta com de punts aïllats). Igualment, s’inclou també en aquest grup tota aquella numeració
especial (anomenada xarxa intel·ligent) que tingui l’ajuntament, com són els números 010, o bé la
numeració 90X o 80X.
B. Serveis de comunicacions mòbils
Aquest grup ha experimentat un creixement exponencial en un període molt curt de temps. En primer lloc,
simplement com a eina de comunicació de veu, però actualment els serveis avançats de comunicacions
mòbils situen aquest grup com un dels puntals en els serveis pels ajuntaments.
Aquest grup inclou principalment els terminals de telefonia mòbil dels usuaris de l’ajuntament. Igualment
inclou les connexions adients per tal d’abaratir els costos en les comunicacions entre els punts fixes i els
mòbils (utilitzant enllaços a les centraletes) i també els serveis de dades mòbils, com poden ser:
- Integració del correu electrònic al mòbil.
- Integració de les connexions a la xarxa de l’ajuntament via terminals mòbils.
- Connexions a Internet mòbils.
- Eines d’enviament massiu de missatges curts (SMS).
- Altres.

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
1. Contractació de serveis de telecomunicacions
C. els serveis de dades
Els serveis de dades també són un grup que ha evolucionat notablement en la darrera dècada. Aquest grup
es pot dividir en dos subgrups:
C.1. Xarxa corporativa
En aquest subgrup s’inclourien totes aquelles infraestructures propietàries de l’ajuntament per tal de
crear la seva xarxa, com són:
- Radiocomunicacions
- Fibra òptica
- Cablatges entre edificis
- etc.
C.2. Xarxa de tercers
La infraestructura de tercers serien totes aquelles connexions que han hagut de contractar-se als
proveïdors, tant per connectar seus municipals entre si com per connectar-se a xarxes externes (per
exemple Internet).
Aquí entrarien tots els serveis de les operadores com són:
- Punts a punts
- Xarxes privades virtuals
- Accessos a Internet
- Serveis addicionals (com poden ser els serveis d’hostalatge de servidors de dades, correu electrònic,
serveis d’antivirus corporatius, ...)
Tot i aquesta divisió, la tendència del mercat és la integració de tots els serveis de veu i dades en un de sol, i a més
amb la possibilitat d’ésser mòbil. És el que s’anomenen xarxes de nova generació (NGN: Next Generation Network).
La digitalització dels senyals i l’ús estès del protocol de comunicacions IP (Internet Protocol) permet la integració
i la intercomunicació de qualsevol senyal independentment de quina sigui la font de la seva generació, la
informació que transmet i el destí.
Així doncs, per exemple, els serveis tradicionals de telefonia fixa tendeixen (tot i que de forma molt pausada) a
desaparèixer, integrant-se les comunicacions de veu en les xarxes de dades, usant veu o telefonia sobre IP (VoIP/ToIP).
Cal fer una anàlisi acurada de les necessitats actuals i futures en cada cas per poder encabir i classificar
convenientment els serveis de què es disposa i que hauran de suportar les noves tecnologies o nous proveïdors.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
15

16
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
2
Com realitzar la
contractació
2.1. - Dades necessàries
En el capítol anterior es mostrava un breu resum dels diferents serveis que han
d’entrar en la contractació dels serveis de comunicacions. És necessari, però,
poder classificar cadascun d’aquests serveis i emmarcar-los en el millor context
per realitzar una avaluació correcta i sol·licitar al mercat allò que interessa i que
és més beneficiós per l’ajuntament.
La realització d’una contractació requereix d’unes tasques d’anàlisi prèvies que
han de guiar les condicions de contractació i ésser el punt de partida mitjançant
el qual es decidiran les línies mestres de redacció dels corresponents plecs.
Les dades necessàries per tal d’avaluar la conveniència del procés de contractació
són les que es mostren classificades en aquests cinc grups:
2 És important incloure en aquest cas la comptabilització de les trucades que es realitzen entre seus municipals
A. Informació econòmica
A.1. Despesa detallada per serveis
A.1.1. Despesa de telefonia fixa
A.1.2. Despesa de telefonia mòbil
A.1.3. Despesa de dades
A.1.4. Despesa de manteniment de la infraestructura de la xarxa
corporativa
A.2. Inversions
A.2.1. Inversió prevista en el desplegament de la xarxa corporativa
B. Informació estadística
B.1. Nombre i tipus de trucades per cada ubicació municipal 2
B.2. Nombre i tipus de trucades per cada terminal mòbil
C. Inventari
C.1. Relació d’ubicacions municipals
C.2. Nombre de línies de veu segons el tipus per cada seu municipal
C.3. Nombre de terminals mòbils
C.4. Nombre de línies de dades per tipus i seu municipal
C.5. Nombre i tipus de connexions a Internet
C.6. Relació de serveis avançats de telecomunicacions

d. Contractes i condicions especials amb empreses relacionades amb els serveis de
telecomunicacions
e. Mapa de la xarxa corporativa i previsions de creixement
F. estratègia de l’Ajuntament en matèria de telecomunicacions
El creuament de tota aquesta informació donarà una foto de l’estat actual de la situació. Aquesta
informació serà després fonamental per establir uns criteris bàsics de selecció de proveïdors i també per
possibles negociacions, ja sigui en el curs de la contractació o a posteriori.
La informació econòmica és la més fàcil i viable d’aconseguir gràcies a les factures que subministren
els diferents proveïdors i que conté un nivell de detall sufi cient per a l’anàlisi. Per altra banda, com més
parametritzada s’aconsegueixi aquesta informació, serà millor per la seva explotació. En els càlculs de
la despesa s’han d’incloure els imports que corresponen a la part fi xa del servei i a la part variable, que
representen les trucades o consum realitzat.
Utilitzant la divisió realitzada en el punt 1.3 sobre els serveis que usualment té un ens local cal separar
les quotes i consums de línies de veu i fax, de terminals mòbils i dels accessos de dades (connexions a
Internet, línies dedicades, serveis professionals: correu, web, antivirus, ...)
Una variable que no es considera habitualment però que és interessant incloure en l’anàlisi és el cost
d’infraestructura que representa disposar d’una xarxa pròpia. La despesa anual que representa el seu
manteniment, així com si hi ha previsió d’inversions per a la seva ampliació o millora.
En qualsevol cas, haurà de posar-se especial atenció en la tasca de recopilació i obtenció de la informació
que permeti conèixer l’estat de la situació actual, ja que serà bàsica i un punt de partida en qualsevol
procés de contractació de serveis de telecomunicacions.
2.2. - Aspectes evolutius
L’entorn de les telecomunicacions és un sector sotmès a un continu procés de millora i evolució, per
adaptar-se a les noves tecnologies i tendències que apareixen a un ritme frenètic. És important tenir
present aquest aspecte a l’hora de preparar la informació per la contractació i gestionar-la tant en la
fase d’anàlisi previ, com a l’hora de valorar convenientment les diferents ofertes. També és interessant
disposar de la informació del creixement, desplegaments i focalització de cadascun dels operadors per
conèixer quin és el grau de servei que es pot esperar en l’actualitat i en el futur.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
17

18
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
2. Com realitzar la contractació
Les tendències i àmbits d’actuació de cadascun dels possibles proveïdors són aspectes que en si no haurien de
ser determinants per l’exclusió de cap oferta, però sí que han de servir per disposar de més criteris en la selecció.
Els operadors tenen productes orientats al seu mercat objectiu (residencial, empresarial o ambdós). Tot i que
els productes que poden oferir en cadascun dels sectors poden ser idèntics, sí que cal conèixer l’orientació de
l’empresa cap a aquests dos mercats. Aquesta informació pren encara més rellevància en els operadors de nínxol
o en operadors de nova aparició. Aquests s’han d’especialitzar per marcar una estratègia definida i, a priori, no es
disposa de valoracions suficientment acurades per establir criteris de selecció. Per tant, és convenient conèixer els
objectius d’aquests i si estan preparats per donar els serveis i l’atenció que es necessita.
Altres aspectes rellevants que cal tenir present són els moviments accionarials i possibles compres o fusions
entre operadors. Aquest conjunt d’informació no es troba amb facilitat, però sí que s’aconsella que es consultin
especialistes per poder copsar les tendències i estratègies dels operadors i poder comprovar la seva alineació amb
allò que s’està buscant en el procés de contractació.
De la mateixa manera que es fa amb la informació més estratègica dels operadors, també s’han de preveure les
tendències i evolucions del mercat per poder fer sol·licituds que no vagin en contra de les tendències, tant de la
tecnologia com de la demanda. En la figura es mostra la perspectiva de serveis de veu i dades a Espanya amb la
tendència fins al 2011.
Mòbil
Fixa
38,6
42,7
Per tant, serà molt important tenir en compte, pel que fa als diferents operadors que concursin en la licitació, les
qüestions següents:
- Els seus mercats objectius: residencial, empreses o ambdós.
- Tendències i evolucions de mercat: que garanteixin els serveis en l’actualitat i puguin adaptar-se a les
evolucions futures.
- Moviments accionarials i possibles compres o fusions entre operadors.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Línies telefonia (en milions) Penetració telefonia (en %)
46,2 49,6 52,9
56,2
59,6
17,9 18 18,4 18,7 18,9 19,2 19,4 19,6
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Figura 6. Previsions de creixement de la telefonia a Espanya. 2004-2011. (Font: Enter. )
63
LÍNIES PER CADA 100 HABITANTS
140
120
100
80
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Mòbil
Fixa

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
2.3. - Beneficis de la contractació dels serveis de telecomunicacions
2. Com realitzar la contractació
A. Reducció de la despesa
La reducció de la despesa associada a la contractació dels serveis de telecomunicacions es concreta bàsicament
en dues actuacions.
Per una banda, durant la fase prèvia d’anàlisi de la situació actual, en l’inventari de serveis contractats, ja es poden
identificar totes aquelles coses que estem pagant sense fer-les servir. La cancel·lació d’aquests serveis no utilitzats
en molts casos pot representar fàcilment una reducció de la despesa d’entre un 10% i un 15% respecte a la
facturació en curs.
Per l’altra, una vegada traiem la contractació dels nostres serveis de telecomunicacions al mercat, la competència
entre els diferents operadors per presentar les millors ofertes pot arribar a representar reduccions del total de
facturació a l’entorn del 25%.
B. evolució tecnològica
El concurs dels serveis fa que els proveïdors ofereixin l’última tecnologia disponible i que s’adapti a les necessitats
de l’administració local.
Disposar de noves tecnologies facilita la incorporació de nous serveis (VoIP) fins al moment no plantejats i que
poden significar disminucions de la despesa o bé la incorporació de noves eines i facilitats.
C. Increment de la qualitat de Servei
Amb el concurs dels serveis de telecomunicacions poden aconseguir-se millores en l’atenció prestada, tant en la
comunicació habitual com en les situacions de problemes (afectacions, talls de servei, etc.) Així mateix, es poden
establir mecanismes de control i penalitzacions per baixa qualitat.
d. Condicionament dels operadors
Gràcies al concurs de telecomunicacions es pot condicionar els proveïdors com per exemple:
D.1. Millora de cobertura urbana
En telefonia mòbil es pot aconseguir que el proveïdor compleixi les ordenances respecte del posicionament
d’antenes, a més de millorar la cobertura global en tot el municipi incidint en les zones amb problemàtica
de servei.
En comunicacions fixes es pot incidir en la millora de desplegament o de qualitat de servei al municipi.
D.2. Dotació d’equipament municipal
Pot aprofitar-se el concurs per ampliar la xarxa corporativa municipal a càrrec dels proveïdors i obtenir
equipament tecnològic per l’administració amb manteniment mentre el contracte de servei sigui vigent
(centraletes, electrònica de xarxa, radioenllaços…)
En definitiva, l’objectiu de tot aquest procés ha d’estar encaminat a recuperar el lideratge de les administracions
locals en el govern dels serveis de telecomunicacions.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
19

20
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
3
Fases de la contractació
El procés de contractació dels serveis de telecomunicacions comporta les cinc
fases que a continuació es detallen:
Anàlisi Estratègia Redacció Valoració Migració
• Anàlisi: Recopilació de la informació sobre la situació actual dels serveis de
telecomunicacions.
• estratègia: Defi nició dels objectius i serveis que es volen assolir amb la
renovació o contractació de nous serveis, així com els criteris de valoració
de les ofertes.
• Redacció dels plecs: Estructurar la informació en els plecs necessaris per
convocar el concurs.
• Valoració: Aplicació dels criteris de valoració de les ofertes i formalització.
• Migració
A continuació aprofundirem en detall en cada una d’aquestes fases del procés.
3.1. - Fase d’anàlisi
La contractació dels serveis de telecomunicacions s’inicia sempre amb la fase
d’anàlisi. Aquesta és una de les etapes primordials ja que serà la que marcarà la
necessitat o no de realitzar una contractació i la forma en la qual cal que es realitzi.
Aquesta etapa del procés pot ser totalment independent de la resta ja que, per si
sola, ofereix una informació amb sufi cient entitat per ser explotada i emprendre
accions a partir de les seves conclusions. No obstant això, sí que resulta
imprescindible en cas de voler engegar un procés de contractació.
L’anàlisi haurà de comprendre tant la informació econòmica com la informació
d’infraestructura. La recopilació d’aquesta informació serà una tasca bàsica
en la que haurà de posar-se especial èmfasi, ja que a partir de les dades
obtingudes es decidirà la conveniència de realitzar una licitació pels serveis de
telecomunicacions, i en cas que es decideixi fer-la, suposarà el punt de partida
per determinar com s’evolucionarà cap a la situació desitjada.

3.1.1. - Informació econòmica
La recopilació de la informació econòmica es basarà en l’explotació de la informació que subministren
habitualment els proveïdors de telecomunicacions. Aquesta informació s’haurà d’extreure en un major
percentatge de la facturació acumulada. Un altre tipus d’informació es podrà obtenir dels mecanismes
de control i estudi que es puguin tenir instal·lats com són, per exemple, els sistemes de tarifació en
centraletes. La informació d’aquests sistemes serà útil per comprovar els perfi ls de tràfi c de les diferents
ubicacions.
La fi abilitat de les previsions que es puguin arribar a fer a partir d’aquest procés, dependrà en gran
mesura del detall i de la validesa de les dades recollides inicialment.
Com s’ha comentat en el punt 1.3, s’haurà de realitzar aquesta anàlisi per les comunicacions de veu fi xes,
per les comunicacions mòbils i per les comunicacions de dades.
Per les comunicacions de veu fi xa i mòbil, s’hauran d’extreure els perfi ls de tràfi c per cada ubicació. El
perfi l de tràfi c consisteix en una matriu que caracteritza cada seu municipal segons el tipus de trucada,
el temps i l’import.
Seu 1 Comunicacions fi xes
Quota fi xa nombre Import Tipus trucada n. trucades durada Import
Línia analògica Interna
Línia digital XDLS Metropolitana
Línia digital primari Provincial
Terminals Interprovincial
Altres Internacional
Resta numeració
Mòbils interns
Mòbils Movistar
Mòbils Vodafone
Mòbils Orange
Mòbils resta
Figura 7. Taula exemple de perfi l de tràfi c de veu fi xa.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
21

22
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
Per les comunicacions mòbils, el perfil de tràfic s’haurà de realitzar de forma integral i no per a cadascuna de les
línies existents. Es mostra a continuació un exemple de perfil de tràfic de comunicacions mòbils:
Comunicacions mòbils
Tipus trucada n. trucades durada Import
Mòbils interns
Mòbils Movistar
Mòbils Vodafone
Mòbils Orange
Mòbils resta
Fixes interns
Fixes resta
Internacional
SMS resta
MMS
Tràfic GPRS
Tràfic 3G
Resta serveis
Figura 8. Perfil de tràfic de comunicacions mòbils.
Respecte a les comunicacions de dades, no serà necessari disposar d’un perfil de tràfic, però sí conèixer els cabdals
de connexions usats per connectar-se a la xarxa corporativa i per connectar-se a Internet.
Comunicacions dades
Accés corporatiu Ample banda Import Accés Internet Ample banda import
Seu 1 Seu 1
Seu 2 Seu 2
Seu 3 Seu 3
... ...
Seu N Seu N
Figura 9. Perfil de comunicacions mòbils.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.1.2. - Informació d’infraestructura
La fase d’anàlisi de les infraestructures comporta únicament conèixer el llistat global de les diferents seus on hi ha
necessitats de comunicacions, i el mapa de la xarxa corporativa actual amb les previsions de creixement a curt i
mitjà termini.
Serà necessari disposar d’informació de les diferents ubicacions per realitzar l’estudi de perfils de tràfic. El mapa de la
xarxa corporativa amb la connectivitat actual i les previsions de desplegament han de servir per obtenir la fotografia
actual i poder encarar els punts de millora d’aquesta.
Per tal de gaudir de forma global dels avantatges del procés de licitació que s’engegui, caldrà tenir en compte, dins
d’aquest procés, no només les línies i infraestructures de titularitat municipal, sinó totes aquelles que formen part
del seu entorn, com poden ser: instituts, patronats, empreses municipals... La inclusió de tots aquests elements
donarà més força negociadora a l’Ajuntament i, a més, haurà de facilitar la possibilitat de gaudir de les millors ofertes
per totes les entitats municipals de forma genèrica.
3.2. - Fase d’estratègia
Un cop hem definit quina és la situació actual dels serveis de telecomunicacions cal especificar quins objectius
es volen assolir amb la contractació de nous serveis mitjançant el procediment corresponent segons la Llei de
contractes del sector públic. Tanmateix, haurem d’especificar quin és el nou escenari de les telecomunicacions que
aconseguirem després del procés de migració, detallant quins són els seus requisits funcionals i econòmics.
Cal tenir molt en compte quina serà la durada de les noves licitacions i com han d’evolucionar els serveis durant
aquest temps. Factors com futures ampliacions o possibles canvis d’ubicació s’han de preveure, ja que poden fer
variar les ofertes rebudes per part dels proveïdors.
També hem de considerar les tecnologies que comencen a introduir-se en àmbits públics, com la veu sobre IP, i
que poden ser força avantatjoses, per la reducció dels costos o bé per l’aportació de funcionalitats interessants.
Hem d’exigir als licitadors que ens mantinguin informats sobre l’aplicació de tecnologies innovadores que puguin
repercutir beneficiosament en el servei.
A l’hora de definir els requeriments cal fer major èmfasi en aquells béns o serveis que són més importants per
afavorir el desenvolupament de les tasques per part del personal que gaudirà del nou escenari.
3.2.1. - Definició dels objectius de les telecomunicacions al municipi
En aquest àrea cal concretar els objectius de la convocatòria del procediment corresponent, especificant que
es volen establir les condicions per a la prestació dels serveis de telecomunicacions dels àmbits pertinents. Cal
concretar també la durada de la licitació d’aquestes prestacions, així com les opcions de prorrogació de les mateixes.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
23

24
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
Farem constar als objectius un recull de la informació següent:
• Quina és la situació final desitjada, en cadascuna de les categories de serveis que es volen contractar
• La durada de la contractació dels serveis que s’estan licitant.
• L’evolució prevista al municipi durant la durada prevista de la demanda de serveis, i com han de respondre
els proveïdors a aquesta evolució.
• Les evolucions tecnològiques previstes i com han d’afectar a l’explotació dels serveis de telecomunicacions
al municipi.
• Els objectius específics que es persegueixen amb la convocatòria d’un procediment per a la contractació de
serveis de telecomunicacions:
- Reducció de la despesa total
- Adaptació a les noves tecnologies
- Ampliació significativa dels serveis sol·licitats
- Homogeneïtzar les tarifes dels diferents serveis i operadors
3.2.2. - Requeriments funcionals per cada lot de contractació
Un cop hem especificat els objectius de la convocatòria de concurs per a la contractació de serveis de
telecomunicacions, hem de delimitar quines són les característiques que precisem dels nous serveis, en cadascun
dels àmbits de contractació que hem definit com a lots:
• Lot 1. Serveis de comunicacions de telefonia fixa
• Lot 2. Serveis de comunicacions mòbils de veu i dades
• Lot 3. Serveis de comunicacions de dades i accés a Internet.
3.2.2.1. - Lot 1. Serveis de comunicacions de telefonia fixa
En aquest lot descriurem quines són les nostres necessitats actuals, a mitjà i a llarg termini de les infraestructures
i serveis de telefonia fixa. Per fer aquesta descripció podem definir per separat aquells requeriments que tenen
relació amb l’accés a la xarxa de veu pública i els que focalitzen en la gestió de la xarxa de veu corporativa.
Accés a la xarxa de veu pública
• Enllaços de connexió telefònica (analògiques, XDSI bàsic o XDSI primari) a cadascun dels edificis on sigui
necessari
• Prolongació de les línies públiques dins del municipi
• Definició del tipus d’accés a cada edifici, segons la seva mida en número d’usuaris
• Característiques de cada tipus de línia:
- Bústia de veu
- Trucada en espera
- Identificació entrant
- Desviament
- Multiconferència
- Aplicació de restriccions de trucada (internacionals, mòbils, etc.)
• Funcions de xarxa privada virtual
• Funcions de xarxa intel·ligent (numeracions 900,901,902, etc.)
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
Gestió de la xarxa de veu corporativa
• Instal·lació i manteniment de la xarxa de veu interna i dels punts de terminal, tant si es tracta de telefonia IP
com si no
• Instal·lació i manteniment de l’enllaç amb la xarxa de veu pública
• Pla de numeració intern
• Centraleta i/o terminal d’operadora i les seves característiques
• Terminals (analògics, digitals, i terminals IP) i les seves característiques
• Definició del mode d’adquisició de l’equipament, ja sigui per compra o per lloguer, i del manteniment
associat
• Connexió de la xarxa de veu corporativa entre els diferents edificis, ja sigui per telefonia IP o no
• Formació en el manteniment de les infraestructures privades
Aquesta informació s’ha d’actualitzar per part del proveïdor amb una freqüència mínima semestral.
3.2.2.2. - Lot 2. Serveis de comunicacions mòbils de veu i dades
En aquest lot descriurem quines són les nostres necessitats actuals, a mitjà i llarg termini de les infraestructures
i serveis de telefonia mòbil i transferència de dades mitjançant tecnologies mòbils3 . Podem considerar, d’una
banda, els equipaments i, de l’altra , els serveis.
Equipaments
• Terminals de veu:
- Característiques dels terminals (dimensions, autonomia, tecnologia, prestacions en telefonia, altres
prestacions, funcions de PDA etc.)
- Accessoris (mans lliures, carregadors, etc.)
- Pla de renovació dels terminals, segons les tecnologies vigents
- Associació amb les línies mòbils
- Garantia i reparacions
• Targes d’accés a Internet:
- Tecnologia
- Associació amb les línies mòbils
- Garantia i reparacions
Serveis
• Cobertura
- Mapa de cobertures interiors i exteriors en el municipi i a Catalunya
- Tipus de cobertura: GSM i UMTS
• Línies
- Quantitat de línies mòbils sol·licitades
- Previsions d’altes i baixes de servei
- Previsions de consum per segments d’usuari (ús intensiu, ús mitjà, ús esporàdic)
3 Per obtenir informació més completa, podeu consultar el “Codi de bones pràctiques per al desenvolupament de les xarxes de telefonia mòbil”
publicat per Localret i disponible al web http://www.localret.cat
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
25

26
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
• Serveis de veu:
- Bústia de veu
- Connectivitat amb la xarxa de veu corporativa
- Trucades internes sense cost (mòbil-mòbil i mòbil-fixe)
- Marcació abreujada entre telèfons interns
- Aplicació de restriccions de trucada (internacionals, consum, etc.)
- Retenció de trucades, trucada en espera, multi conferència, trucades perdudes, itinerància, missatges
MMS i SMS, etc.
• Serveis de dades:
- Tecnologia GPRS o UMTS
- Accés a Internet
- Accés a xarxes privades
- Accés al correu electrònic
3.2.2.3. - Lot 3. Serveis de comunicacions de dades i accés a Internet
En aquest lot cal considerar les connexions entre les diferents seus del municipi, si és el cas, i les connexions amb
Internet, especificant les necessitats concretes de cada línia.
Respecte als enllaços de dades entre els diferents edificis municipals, poden realitzar-se mitjançant la contractació
de línies de comunicacions dedicades a tal efecte o bé mitjançant l’establiment de canals de comunicació virtuals
privats, establerts mitjançant línies d’accés a Internet, anomenades xarxes privades virtuals (Virtual Private Network
- VPN). En el primer dels casos, se sol tenir una única connexió a Internet compartida per tots els edificis i enllaços
privats de dades des de l’edifici principal amb la resta. La segona opció, generalment menys costosa, mitjançant
una connexió a Internet a cada edifici, permet establir canals privats sense enllaços dedicats. Requereix, però,
d’equipaments especials que estableixin aquestes xarxes privades entre les línies.
Un cop més cal considerar les necessitats actuals, i a mitjà i llarg termini.
Enllaços entre edificis
• Nombre d’enllaços entre edificis, incloent la distància
• Necessitats de tràfic de cada enllaç, especificant la velocitat màxima i el cabdal garantit en cadascun dels
sentits de l’enllaç
• Dels enllaços de dades, quins necessiten línia redundant i quines característiques ha de tenir
Accés a Internet
• Nombre d’accessos a Internet
• Publicació de serveis a través de la infraestructura municipal: sales d’accés a Internet, servidors de pàgines
web, etc.
• Altre usos: videovigilància, accés remot, etc.
• Necessitats de línies redundants
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

• Altres tipus de serveis:
- Dominis d’Internet propis
- Adreces IP fixes
- Allotjament de web i serveis
- Serveis de tallafocs
- Serveis d’antivirus
- Serveis de control de continguts
- Còpies de seguretat
- Control de l’amplada de banda per aplicacions
- Manteniment dels equips
- Suport tècnic
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
A mode de guia, podem fer servir la taula següent per considerar quins serveis necessitarem en funció de la
tipologia d’accés a Internet dels usuaris.
Tipologia d’ús Utilització del servei nivell de servei
Ús bàsic Navegació
Correu electrònic
Línia d’Internet
Ús avançat Accés Wi-Fi Línia d’Internet
Tipologia d’ús Accés a serveis Tallafocs / Antivirus
Ús molt avançat Publicació de serveis
...
Figura 10. Perfil de comunicacions de dades.
Línia d’Internet
Tallafocs
Antivirus
Línies redundants
Allotjament web i serveis
Còpies de seguretat
Suport tècnic
Manteniment d’equips
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
27

28
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.2.3. - Definició dels requeriments no funcionals
En aquesta secció concretarem aquells aspectes no funcionals que s’hagin d’especificar per poder dur a terme el
concurs.
Aspectes econòmics:
• S’ha de fer referència al preu que es pagarà pels serveis especificats. Aquest preu es pot concretar de manera
global, com el cost del servei per tot el període previst, o bé indicant les tarifes màximes de cada servei
concret
• Detalls sobre la facturació
• Possibles descomptes
• Possibilitat de variació dels preus
Continuïtat del servei:
• Possibilitat de cessió o traspàs del servei unilateralment per part del proveïdor
• Penalitzacions previstes en cas d’incompliment dels serveis
Aspectes contractuals:
• Requeriments de formalització del contracte
• El proveïdor s’ha d’acreditar com a possible licitador dels serveis que ofereix
Característiques dels proveïdors:
• Atenció a les noves necessitats del municipi contractat
• Informació periòdica sobre les novetats interessants en el mercat que puguin afectar a les tecnologies o
serveis que seleccionarem
• Els proveïdors han de presentar referències de servei en escenaris similars, com són els municipis o
l’administració pública
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.2.4. - Definició dels paràmetres de valoració de les ofertes
Per portar a terme una valoració equitativa de les ofertes és convenient elaborar un mètode que tingui en compte,
de manera ponderada, tots els aspectes de qualitat de cada oferta, de manera que s’ajustin als objectius definits.
Cal remarcar que, a l’hora d’escollir un licitador, el preu ha de ser un factor més, però n’hi ha d’altres que poden ser
tant o més importants segons el cas.
Podem considerar els factors següents:
• Cost dels serveis
• Acompliment dels requeriments tècnics de la solució
• Acompliment dels requeriments no funcionals
• Oferta de millores no previstes inicialment als plecs del concurs
En base a aquests factors, definirem una llista de variables a mesurar, i per cada variable un rang de valors possibles
que representaran el grau d’acompliment del requisit representat, per exemple:
Adequació als requeriments de suport tècnic: puntuació d’1 a 10.
Per valorar l’acompliment dels diferents requisits, també podem establir un sistema de factors de ponderació per
cada variable, en el qual es doni major pes als requeriments que siguin més importants. D’aquesta manera, en
aquest punt es destacaran les ofertes que millor s’adapten a les nostres necessitats. Per exemple:
Adequació als requeriments de suport tècnic: puntuació d’1 a 10 amb factor de ponderació 3,5%.
Quan volem fer servir alguns aspectes concrets com a criteris de minimització o maximització, podem seleccionar
el valor més petit o més gran (segons el cas) dels presentats a les diferents ofertes, i considerar-ho un valor de
referència, amb la major puntuació. Després establirem una fórmula per ponderar la resta de valors, que estigui
en funció del nombre d’ofertes presentades.
3.2.5 . - Definició dels requeriments de la migració dels serveis
S’ha de fer constar que, durant el procés de migració dels serveis, s’hauran d’acomplir certes condicions que
assegurin la qualitat del resultat del projecte.
Entre d’altres, es poden fer constar les condicions següents:
• Definir una planificació acurada del procés d’implantació o migració dels serveis, especificant un calendari
de fases del projecte i una dotació dels recursos necessaris per portar-lo a terme
• Requerir l’acompliment dels terminis que es defineixin en la planificació del projecte
• Informar periòdicament als contractants de l’estat i el progrés del projecte per permetre el correcte
seguiment del seu acompliment
• Assegurar la continuïtat dels serveis de telecomunicacions durant la posada en marxa dels nous serveis
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
29

30
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.3. - Redacció i valoració dels plecs
3.3.1. - Estructura dels documents
Per realitzar la convocatòria de la licitació s’han de redactar els plecs que continguin tota la informació que hem
concretat en les etapes anteriors.
El plecs que s’han de presentar són dos:
• Plecs de clàusules administratives
- Contracte per a la licitació del servei
- Referència a les especificacions tècniques al plec de prescripcions tècniques
- Destinatari de la contractació
- Aspectes jurídics de la contractació
- Terminis del concurs i duracions dels serveis sol·licitats
- Pressupost destinat a la contractació dels serveis i penalitzacions en cas d’incompliment del servei
- Requeriments que han d’acomplir els licitadors
- Documentació que han de presentar els licitadors per poder presentar-se al concurs
• Plec de prescripcions tècniques
- Objectius i abast del concurs
- Descripció de l’estat actual dels serveis
- Definició dels diferents lots de contractació, i els requeriments i especificacions de cadascun
- Els criteris de valoració de les ofertes que es faran servir per a la selecció dels licitadors
Si és necessari s’inclouran també annexes a cadascun dels plecs, amb les taules, mapes de xarxa, relació de
dependències municipals, etc.
Per part dels possibles licitadors, cal especificar quina és la documentació que han de proporcionar per presentarse
al concurs i que, habitualment, està dividida en dos parts:
• Informació relativa a la personalitat, capacitat per presentar-se a concursos públics i capacitats específiques
com a proveïdor dels serveis sol·licitats.
• Referències tècniques i proposició de licitació formal.
3.3.2. - Convocatòria de la licitació
Un cop tenim redactada tota la documentació necessària, podem procedir a iniciar el procediment de
convocatoria i establir un període de temps per rebre les ofertes, que serà més gran o més petit en funció de les
característiques de l’oferta i d’allò previst a la Llei de contractes del sector públic. Convé considerar la possibilitat
de difondre, mitjançant altres mitjans de comunicació, la convocatòria del procediment, per tal d’atraure l’atenció
dels proveïdors.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
Cal remarcar que, en aquest àmbit com s´ha indicat anteriorment, que Localret va dur a terme l’any 2006 un procès
d’homologació d’operadors que permet gestionar la contractació dels serveis de telecomunicacions mitjançant
un procés negociat, independentment de l’import econòmic, demanant ofertes als operadors homologats per
cada un dels lots objecte d’homologació següents:
Lot 1 - Telefonia fixa. Alpi, ONO, i Telefònica
Lot 2 - Comunicacións mòbils. Orange, Telefònica Mòbiles i Vodafone
Lot 3 - Serveis dades, accés internet. Alpi, ONO, i Telefònica
Així mateix, Localret ofereix als seus municipis adherits la Plataforma Electrònica de Contractació de les
Administracions Públiques (PECAP). Mitjançant aquesta eina telemàtica, els municipis poden publicar els
procediements i rebre les ofertes dels proveïdors, gestionar aquestes ofertes, realitzar subhastes o sol·licitar
informació addicional. En definitiva, facilita als municipis el procés de gestió i validació de les ofertes presentades,
i facilita als proveïdors l’entrega d’informació sobre concursos vigents i sobre l’estat de les seves ofertes. Trobareu
més informació a http://www.pecap.org.
Pel que fa als aspectes formals de la publicació, aquests han d’acomplir les directrius definides a la Llei de
contractes del sector públic.
3.3.3. - Fase de valoració
Finalitzat el període de presentació de les ofertes, ja tenim la documentació necessària per iniciar el procés de
valoració amb el qual obtindrem una qualificació final de cada oferta en funció dels paràmetres definits al plec de
prescripcions tècniques.
En base a aquesta valoració, estarem en condicions d’escollir quins són els licitadors que més s’ajusten als
requeriments funcionals i no funcionals del concurs segons cada lot seleccionat.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
31

32
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.3.3.1. - Matriu de valoració
Un cop definits els paràmetres de valoració de les ofertes i un cop hem rebut la documentació sol·licitada als
proveïdors podem iniciar el procés de selecció dels proveïdors. Per això representarem la informació de valoració
en una matriu que ens permeti comparar formalment les ofertes i detectar la seva aproximació als requeriments
presentats als plecs.
Per construir aquesta matriu, haurem de donar un pes a cadascuna de les variables de valoració, aplicant-li el
factor de ponderació definit per la variable.
A cada casella situarem el resultat de multiplicar la valoració de la variable corresponent pel factor de ponderació
corresponent. D’aquesta manera, i sumant tots els resultats per cada oferta, obtindrem una qualificació final que
ens permetrà ordenar les ofertes segons l’acompliment dels criteris definits.
3.3.3.2. - Contrast de les ofertes
En funció dels resultats de la matriu de valoració de les ofertes podrem iniciar el procés de decisió per seleccionar
els proveïdors adients per cada lot de contractació.
En funció de les ofertes que haguem rebut per cada lot podem fer servir els resultats de la matriu de valoració
per seleccionar directament el proveïdor millor valorat o bé per seleccionar els millors proveïdors. Per això podem
definir una “nota de tall”, que indiqui la qualitat necessària, i seleccionar totes les ofertes que superin aquesta nota.
Per decidir entre aquestes ofertes, haurem d’escollir una variable o un indicador addicional que habitualment està
relacionat amb el preu del servei.
Una altra opció és fer, per cada lot de contractació, una subhasta entre els proveïdors per aproximar-se al màxim
possible al preu més competitiu possible. Aquest procés es pot simplificar mitjançant la PECAP.
3.4 Fase de migració
Un cop tenim adjudicats els serveis als operadors o proveïdors seleccionats, és el moment de planificar el projecte
de migració i/o ampliació dels serveis per assolir l’escenari final. En aquesta fase cal treballar molt estretament
amb els proveïdors i és important definir un model de relació molt complet per assegurar l’acompliment de les
previsions. Aquest model definirà els diferents interlocutors pels diferents nivells de les tasques que es definiran al
projecte, ja siguin tasques de decisió o d’execució.
L’objectiu d’aquesta fase és aconseguir una migració no traumàtica minimitzant l’impacte dels canvis en
l’operativa diària.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
S’haurà de prestar especial atenció en aquells casos que comportin alta complexitat o bé que es prevegi que
poden ser focus de problemes, com ara:
• Canvis en el format de la factura
• Subrogacions de línies
• Falta de cobertura mòbil
És recomanable la creació d’una direcció del projecte de migració responsable de la seva correcta implantació.
Aquesta direcció ha de tenir capacitat de reacció i capacitat de decisió per poder coordinar amb èxit el procés.
En l’equip de treball ha d’haver-hi participants dels operadors, tant de l’operador sortint com del nou operador
o nous operadors que subministraran el servei. S’hauria de preveure la possibilitat de contractació d’empreses
especialitzades per a dur a terme aquesta tasca, que s’encarregarien de supervisar i vetllar per la correcta execució
del projecte.
La fase final d’un procés de contractació és aquella a la que cal donar més importància i la més costosa, tant en
esforç com en recursos. L’etapa de migració no es preveu habitualment com a part del procés, però és la que més
afecta en el desenvolupament de l’activitat municipal.
3.4.1. - Planificació del projecte
En aquest punt cal sol·licitar al proveïdor que especifiqui les fases que ha de seguir el procés d’implantació i
migració dels serveis. Entre aquestes fases no hi poden faltar les següents:
• Planificació i disseny
- Elaboració d’un pla de projecte, que inclourà tots els aspectes relatius a la implantació, operació i explotació
dels sistemes i serveis a implantar
- Disseny de les infraestructures
- Definició d’un pla de migració dels diferents components
• Provisió i implementació
- Impartició de la formació necessària als usuaris del contractant per a l’administració del servei
- Acceptació de les instal·lacions i inici de l’operació i explotació dels serveis
En la planificació d’aquestes fases hem d’exigir al proveïdor un calendari d’actuacions en consonància amb els
requeriments no funcionals enunciats als plecs, per poder dur a terme el seguiment de la implementació del
projecte.
Igualment, s’haurà de definir la provisió de recursos al projecte, especificant les persones que estaran dedicades
a cada tasca.
Tant les fases, com el calendari i l’assignació de recursos al projecte ha de ser consensuat per ambdues parts, el
municipi i l’adjudicatari.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
33

34
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.4.2. - Migració de serveis
La fase de migració dels serveis pot incloure les tasques següents:
• Provisió d’infraestructures, tant dedicades (centraletes, armaris de telecomunicacions, dispositius de xarxa)
com compartides (instal·lacions de cablejat de coure o de fibra òptica, etc.)
• Configuració dels equips necessaris (centraletes, electrònica de xarxa, commutadors, etc.)
• Realització de proves de servei, tant proves unitàries (dels elements de la instal·lació) com proves d’integració
(dels serveis que involucren el bon funcionament de diverses infraestructures)
• Tasques de seguiment
• Desconnexió i baixa dels serveis antics
És recomanable mantenir els serveis antics durant un o dos mesos a partir de la posada en marxa dels nous per
assegurar que el seu funcionament és correcte. Així, cal programar molt acuradament la baixa dels serveis que
s’han de retirar per evitar situacions en les que s’estan pagant serveis que ja no es fan servir des de fa temps.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.4.3. - Seguiment del projecte i gestió dels riscos
Per poder realitzar el seguiment del projecte és aconsellable establir, en consens amb el proveïdor, un calendari
precís de les diferents fases del projecte, amb les fi tes i dates d’entrega parcials dels serveis. Cal defi nir també una
persona responsable que verifi qui l’acompliment i faci el seguiment de les tasques necessàries per aconseguir les
fi tes especifi cades. L’establiment de reunions periòdiques entre els interlocutors involucrats en el seguiment de
les fases, pot ser una eina molt útil per revisar l’acompliment dels terminis.
Per assegurar l’èxit del projecte caldrà també realitzar una gestió de riscos adequada, de manera que detectem
a temps les amenaces que poden provocar retards en el projecte o discordances respecte de les especifi cacions
inicials. Per dur a terme la gestió dels riscos podem realitzar, a cada fase del projecte, el procés següent:
• Identificar els riscos: determinar quins riscos poden afectar al projecte en la fase actual
• Analitzar l’impacte de cadascun dels riscos per tal d’establir una prioritat en la seva resolució
• Avaluar globalment l’impacte i l’exposició dels riscos associats a la fase actual
• Tractar adequadament cada cas
Tractar
Avaluar
Identifi car
Analitzar l’impacte
Els riscos més habituals en aquest tipus de projectes vénen derivats de les dependències que poden tenir els
operadors seleccionats d’altres proveïdors. Problemes com la cobertura mòbil al territori, el retard en l’entrega de
les línies de comunicacions, a causa de la necessitat de realització d’obra civil o d’ampliació d’altres infraestructures,
o la consecució dels cabdals d’ample de banda especifi cats en els requisits tècnics són els que, freqüentment,
haurem de tenir més en compte a l’hora de gestionar els riscos del projecte de migració de telecomunicacions.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
35

36
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
3. Fases de la contractació
3.4.4. - Recursos
De la mateixa manera que s’aconsegueix un calendari d’accions a realitzar gràcies a la planificació, s’hauran de
dedicar recursos a l’execució d’aquestes accions i, sobretot, al seguiment i control de tot el procés. Habitualment
aquest és un punt crític, ja que, a causa de la manca de temps o bé de la manca de coneixement tècnic suficient,
es deixa en mans dels proveïdors el seguiment de les tasques. En aquests casos, es perd visibilitat i qualitat en el
procés global.
3.4.5. - Afectacions
Per a cada servei i cada seu haurà d’avaluar-se l’afectació que tindrà el procés de migració. Seguint els criteris que
s’hagin marcat per la migració i, a partir dels riscos i prioritats, es marcarà el grau d’afectació de la seu i la seva durada.
En aquest punt és on intervenen els plans de contingència, en aquells casos on es consideri necessari aplicar
mesures per garantir la continuïtat dels serveis.
3.4.6. - Pla de comunicació
Per minimitzar les afectacions s’hauran de preveure plans de comunicació, per informar tant del procés que s’està
seguint, com del nivell d’afectació, la implicació d’aquesta i la durada de la indisponibilitat o deteriorament del
servei en cas que n’hi hagi. La transparència en la informació és necessària per aconseguir la col·laboració de tota
l’organització en la correcta aplicació de les mesures del programa de canvi.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

38
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
4
Compra agregada
Tot i que el procés de compra agregada seria un instrument que estaria integrat
en el mateix procés de licitació dels serveis de telecomunicacions s’ha cregut
convenient descriure’l en un capítol específic per la importància que té.
El procés de compra agregada no és altra cosa que la unió d’unes mateixes
necessitats individuals per tal de disposar de més capacitat de compra davant el
mercat i obtenir unes millors condicions en les negociacions dels serveis.
4.1. - A qui va dirigit
La compra agregada és una opció immillorable per aquelles administracions locals
que pel seu volum no atraurien l’interès de nous operadors, ja sigui per un volum
baix de facturació o bé per la necessitat d’altes inversions per part de l’operador per
poder donar els serveis que demanda l’administració.
El procés de compra agregada supleix aquestes dues reticències inicials que poden
tenir els operadors. L’agregació de demanda per part d’un conjunt d’administracions
presenta davant els operadors uns volums atractius tant per iniciar inversions per
arribar als ajuntaments, com per oferir unes condicions tant econòmiques com de
prestació de servei interessants pel conjunt d’administracions locals.
L’opció de compra agregada resulta més beneficiosa per algunes administracions
ja que poden obtenir una posició de força davant els operadors que no tindrien si
només haguessin realitzat l’adjudicació dels serveis de forma unitària i mitjançant
un procés de licitació individual. Amb la compra agregada, a més d’oferir uns
condicionants contractuals sobre els operadors, les administracions disposen d’un
condicionament cap a l’operador de gran client, de client de volum i, per tant, una
millor predisposició a priori per part dels proveïdors dels serveis.

4.2. - Eixos de millora
La compra agregada treballa amb l’objectiu únic d’igualar els avantatges i benefi cis per qualsevol
administració. En aquesta línia s’han identifi cat línies de treball per tal de potenciar l’agregació de la
demanda:
• Millora en la gestió
Aprofi tar les economies d’escala en els processos de contractació elaborant un únic expedient i una
documentació comuna per a tots el municipis que hi participin.
• Adequació a la legalitat vigent
Controlar que la contractació dels serveis es realitzi en règim d’igualtat, transparència i no discriminació
i en el compliment estricte de la normativa corresponent.
• Millora dels serveis globals
Recerca d’una millor qualitat dels serveis de telecomunicacions municipals independentment de la
dimensió de l’administració, però adequant les necessitats actuals i futures a la realitat local de cada cas.
• Millora de preus
Utilitzant la compra per volum s’assoleixen economies d’escala en els preus unitaris o bé descomptes
globals per trams.
• Millora de les infraestructures
Potencialitat de reinversió de part dels estalvis en la millora de les infraestructures de telecomunicacions
als municipis i possible obtenció d’ajuts econòmics per part d’altres administracions.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
39

40
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
4. Compra agregada
En el quadre següent es mostra una possible matriu de descomptes en funció del cens municipal i segons l’àmbit
tecnològic que se seleccioni: fix, mòbil o dades.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
descomptes actuals
Figura 11. Economies d’escala.

4.3. - Model relacional
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
4. Compra agregada
Localret proposa un model relacional multidireccional entre els operadors de telecomunicacions, les administracions
locals i el Consorci Localret pel procés de compra agregada. La funció de Localret és exercir de frontissa, de facilitador
de beneficis cap a les administracions locals i de facilitador de la documentació i gestió de cara als operadors de
telecomunicacions.
La figura següent mostra, de forma gràfica, els diferents actors i les interlocucions i funcions de cadascun d’ells.
Relació econòmica (€)
Operador
Lot 1
Operador
Lot 2
Operador
Lot 3
Negociació / Contractació / Seguiment / Implantació
Ajuntament
1
Figura 12. Model relacional compra agregada.
Encomana de Gestió
Ajuntament
2
Ajuntament
3
Consell Comarcal
Consell Comarcal
Consell Comarcal
El procés s’inicia amb la necessitat de millora dels serveis de telecomunicacions detectada pels ajuntaments.
Mitjançant la unió de diversos d’aquests ajuntaments, habitualment per mitjà dels consells comarcals o d’altres
ens, encomana la gestió de la compra agregada a Localret.
Amb la signatura dels convenis de col·laboració corresponents, Localret realitzarà les funcions d’intermediació i
negociació amb els diferents operadors i els ajuntaments. Així mateix, Localret esdevindrà l’interlocutor únic entre
els operadors i els ajuntaments i elaborarà tota la documentació contractual necessària per realitzar la contractació
de compra agregada, alhora que vetllarà pel compliment de tot el marc legal corresponent en qualsevol matèria,
regulatòria, mediambiental, etc.
Prestació del servei
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
41

42
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
4. Compra agregada
Localret també pot participar en la direcció i seguiment de la implantació dels serveis a tots els ajuntaments i
garantir la qualitat i terminis acordats en la relació contractual.
4.4. - Beneficis
Com s’ha demostrat en aquest punt, els beneficis de la compra agregada són múltiples per les administracions
locals que, pel seu volum, no poden exercir una pressió excessiva amb els proveïdors de servei.
Els principals beneficis obtinguts són:
• Adequació a les necessitats
El procés s’emmotlla a les necessitats particulars de cada administració i també a les necessitats futures que
poden presentar-se a curt i mitjà termini
• Homogeneïtat de serveis
Totes les administracions locals poden gaudir d’uns serveis d’alta especialitat independentment de la seva
dimensió
• Millora dels serveis de telecomunicacions actuals
L’agregació de la demanda dota a les administracions locals dels beneficis d’uns serveis de telecomunicacions
avançats i especialitzats d’acord a les seves dimensions
• Estabilitat en la facturació
Facilitat en el control de despesa dels serveis de telecomunicacions
• Negociació directa amb els proveïdors
Capacitat de negociació de volum amb els operadors de telecomunicacions
• Transparència en el procés de gestió
Màxima comunicació i total visibilitat dels processos de negociació i contractació de cadascun dels serveis.
• Millora de preus i de la qualitat de servei
Reducció de les factures dels serveis de telecomunicacions i millora de la qualitat de servei en els processos
d’aprovisionament, explotació i postvenda.
• Millora de les infraestructures
Renovació de l’equipament municipal mitjançant acords amb els operadors o bé millores i adequació
d’equipaments pel municipi.
Tots aquests beneficis poden veure’s reflectits, per exemple, en el cas del Consell comarcal del Maresme exposat
a l’annex d’aquest mateix document.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

44
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
5
Recomanacions
Com s’ha pogut comprovar al llarg dels diferents punts del present document,
la realització d’un procés de contractació comporta un alt volum de treball de
preparació i defi nició, tant a l’inici del procés com en la part fi nal en la seva
aplicació. La fi gura següent mostra de forma gràfi ca la rellevància de cadascuna
de les fases d’elaboració.
Anàlisi Estratègia Redacció Valoració Migració
Figura 13. Representació de l’esforç per cada etapa del procés de contractació.
El decàleg de bones pràctiques per a la correcta realització d’un procés de
contractació de serveis de telecomunicacions seguiria el guió següent:
Anàlisi
1. Recopilació de la informació
La fase d’anàlisi començarà amb la recopilació de la informació que es
disposa sobre el servei de telecomunicacions. El seu tractament permetrà
conèixer quina és la situació actual.
2. Inventari o mapa de serveis
Es farà un llistat global de les diferents seus municipals on hi ha necessitats
de serveis de telecomunicacions.
També serà necessari disposar del mapa de la xarxa corporativa amb les
connexions actuals i les previsions de desplegament.
3. Anàlisi de la informació econòmica
S’explotarà la informació de consums per tal d’obtenir els perfi ls de tràfi c.

4. Anàlisi de la informació estadística
S’explotaran les dades de caracterització de les trucades i consums, temps mig, destinacions més
habituals, ...
5. Indicar objectius o línies mestres
Es defi niran els objectius que es volen aconseguir un cop es disposa de la informació de l’estat
actual.
Es marquen les línies que seguirà l’evolució de les telecomunicacions en el municipi.
L’estratègia marcada ha de tenir en consideració l’evolució del sector, les necessitats a mitjà i llarg
termini i els plans d’expansió en serveis o connectivitat.
S’indicaran els criteris que seguirà el procediment, com ara:
- Reducció de la despesa
- Evolució tecnològica
- Integració municipal
- Benefi cis per a la comunitat
Estratègia
Redacció
6. Redacció dels plecs
La redacció dels plecs ha de preveure que aquests continguin la informació més exhaustiva possible
per tal que els proveïdors puguin adaptar-se a les necessitats particulars de l’administració i realitzar
una oferta que cobreixi tots els punts principals.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
45

46
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
5. Recomanacions
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Habitualment se seguirà el esquema següent:
- Situació actual
Composició de la situació de partida.
- Escenari desitjat.
Situació d’evolució que es busca amb el procediment.
- Requeriments.
Indiquen com es vol fer l’evolució de l’actualitat a l’escenari futur.
Valoració
7. Valoració d’ofertes
La valoració és el procés de selecció a partir dels criteris establerts en les fases anteriors.
Allò més habitual serà disposar d’una matriu de valoració objectiva segons els paràmetres subministrats
pels diferents proveïdors i sol·licitats en la redacció dels plecs.
També caldrà preveure una part de valoració subjectiva com és el grau de compliment dels requeriments
sol·licitats per la presentació de les ofertes, la qualitat de les mateixes i fi nalment, però no menys important, el
reconeixement específi c del sector per cada proveïdor i el grau de valoració d’aquests en el mercat.
Tota aquesta informació ponderada segons els barems identifi cats en la fase d’estratègia seleccionaran el
proveïdor.
Migració

La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
5. Recomanacions
8. elaboració del pla de migració
L’etapa de migració no es preveu habitualment com a part del concurs, però és la que més afecta en el
desenvolupament de l’activitat municipal i la més costosa tant en esforç com en recursos.
L’objectiu d’aquesta fase serà minimitzar l’impacte dels canvis en l’operativa diària, i els seus principals punts
seran:
- Planificació
- Recursos
- Plans de contingència
- Afectacions
9. execució de la migració
10. Seguiment i control
És convenient la creació d’una direcció del projecte de migració que s’encarregarà de supervisar i vetllar
per la correcta execució del projecte. Aquesta direcció ha de tenir capacitat de reacció i capacitat de
decisió per poder coordinar amb èxit el procés de migració. En l’equip de treball ha d’haver-hi participants
dels operadors, tant de l’operadors sortint com dels nous operadors o nous operadors que subministraran
el servei. S’hauria de preveure la possibilitat de contractació d’empreses especialitzades per a dur a terme
aquesta tasca.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
47

48
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
6
Conclusions
La situació actual de les telecomunicacions ve marcada per una oferta cada
cop més àmplia de serveis per part dels proveïdors i un major pes de les TIC en
les administracions públiques. Això, juntament amb el creixent ús professional
de les tecnologies com la telefonia mòbil i l’accés a Internet, fa que cada cop
les telecomunicacions tinguin un paper més important en la tasca diària en
els serveis municipals, i que el pressupost corresponent tingui una progressió
creixent.
En aquest context la contractació dels serveis de telecomunicacions mitjançant
una licitació pública comporta importants avantatges per a les administracions.
La realització d’una licitació pública implica l’estudi detallat de les necessitats que
té l’ajuntament pel que fa a les telecomunicacions i la proposta d’uns criteris
concrets de prioritats en les diferents característiques dels serveis. Això permetrà
homogeneïtzar les ofertes dels proveïdors i facilitarà la selecció de la millor
proposta, fet que pot ser una garantia de qualitat de servei.
Un dels beneficis més importants que es poden obtenir amb la convocatòria
d’un procediment per a la contractació dels serveis de telecomunicacions és
l’obtenció de les millors ofertes econòmiques. La contractació de serveis de
diferents tipus a un mateix proveïdor, com ara la telefonia fixa i la telefonia mòbil,
i l’agregació de diversos municipis per augmentar el volum de contractació
resulten sempre més atractius per als proveïdors i permeten obtenir millors
tarifes pels mateixos serveis.
D’altra banda, considerant els requisits establerts per la llei en la presentació de
licitacions públiques, aquest procés pot comportar un millor coneixement del
mercat de les telecomunicacions i dels diferent serveis que poden oferir els seus
actors. A més, cal planificar acuradament els terminis i fases del procés.
És, doncs, per tots aquest motius que desde Localret encoratgem i oferim el suport
necessari als municipis per endegar aquests processos que, de ben segur, constituiran
un benefici per a totes les administracions locals que els duguin a terme.

50
Casos d’èxit
A. Ajuntament de Mataró
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
Annex
Ajuntament de Mataró www.mataro.org
Escenari de partida Any 2000. Serveis de veu i dades independents.
- Xarxa privada de telefonia, IBERCOM.
- Xarxa privada de dades (FO pròpia + serveis aliens).
Migració La migració s’aborda en dues etapes per disposar de pressupost limitat.
Any 2002. Primer concurs per a la contractació de serveis de telecomunicacions.
- Xarxa privada de veu (centraletes i FO pròpies + serveis aliens).
- Xarxa privada de dades d’alta velocitat (equips i FO propis + serveis aliens).
Any 2004. Segon concurs per a la contractació de serveis de telecomunicacions.
- Xarxa IP: convergència de protocols de comunicació IP.
- Xarxa corporativa integrada de serveis multimèdia (veu IP, dades IP, càmeres IP, control
enllumenat IP, control semafòric IP, ...)
Situació final Convergència tecnològica a dos nivells:
- Polivalència de mitjans físics. Per a tot tipus de servei, consolidació dels sistemes de
cablejat: fibra òptica en les connexions entre centres i UTP (cablejat estructurat) dins
dels edificis.
- Integració de llenguatges. IP com a estàndard.
Beneficis obtinguts Estratègia materialitzada.
- Millora tecnològica (prestacions, gestió de recursos, ...).
- Millora econòmica (inversió òptima en una xarxa única i contractació eficient de serveis).
- Reducció de la despesa anual en capítol II de serveis de telecomunicacions al 50% sense
inversions extraordinàries.

B. Consell comarcal del Maresme
Consell comarcal del Maresme www.ccmaresme.cat
Escenari de partida Diferents ajuntaments del Maresme disposaven dels serveis de
telecomunicacions de veu i dades servides en règim de monopoli per
Telefónica. A iniciativa del Consell Comarcal del Maresme, s’han unit la gran
majoria dels ajuntaments de la comarca per fer una única contractació,
reduint el cost administratiu de la tramitació i obtenint una notable millora de
condicions contractuals i de qualitat dels serveis.
Migració S’ha contractat els serveis de telecomunicació dividits en tres lots: telefonia
fi xa, telefonia mòbil i dades (ADSL). Hi han participat 29 ajuntaments (dels
30 que té el Maresme). Cada ajuntament tenia una situació diferent; però
després del concurs s’ha homogeneïtzat la situació i tots disposen dels
mateixos operadors amb serveis individuals per cadascun d’ells.
Situació fi nal - Telefonia fi xa tradicional a baix cost, amb renovació de centraletes i tràfi c
intern entre el grup Maresme a cost 0.
- Renovació de terminals mòbils i tràfi c intern mòbil entre grup Maresme a
cost pràcticament nul, i reducció de cost/segon respecte a preus
comercials.
- ADSL amb accés directe amb infraestructura pròpia de l’operador
adjudicatari.
Benefi cis obtinguts Disminució signifi cativa del cost dels serveis:
- Telefonia fi xa: reducció del 43%.
- Telefonia mòbil: reducció del 82%.
- ADSL: reducció del 24%.
En valors absoluts, la despesa prevista era de 3,7 M€ (2006), essent adjudicat
per 1,7 M€ (47% d’estalvi).
Situació d’interlocució de força amb els diferents operadors.
Reducció de la tramitació administrativa en la contractació: una única
tramitació en lloc de 29 tramitacions independents.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
51

52
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
Annex
C. Ajuntament de Sabadell
Ajuntament de Sabadell www.sabadell.cat
Escenari de partida - 190 Edificis de dimensions i característiques diverses.
- 9 Edificis principals que agrupen el 75% dels usuaris disposen d’un sistema de
comunicacions IBERCOM.
- 1.600 usuaris de telefonia fixa i dades.
- 350 Usuaris de telefonia mòbil, incloses línies de telegestió.
Migració - Aconseguir una millora en els costos d’explotació actuals que permetés el finançament
de la renovació de l’equipament obsolet del que disposava l’Ajuntament.
- Millorar i homogeneïtzar el nivell de servei actual i disposar d’elements per controlar-ne
el compliment.
- Disposar de noves facilitats de gestió.
- Contractació d’una empresa especialitzada del sector per supervisar la migració.
Situació final - Noves tecnologies de veu i dades sobre infraestructures comunes.
- Implantació de telefonia IP als edificis principals, els que tenien IBERCOM.
Beneficis obtinguts - Reducció del cost anual del servei.
• Telefonia fixa i dades: 22%
• Telefonia mòbil: 44,6%
• Accés a Internet: 35,4%
- Renovació tecnològica de la major part de les instal·lacions.
- Millora dels serveis de telecomunicacions municipals.
- Redundància de les sales principals de telecomunicacions.
- Integració de la resta d’instal·lacions en procés.
- Nova funcionalitat disponible.
- Millorar l’atenció ciutadana.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement

d. Ajuntament de Sant Cugat
Ajuntament de Sant Cugat www.santcugat.cat
La contractació dels serveis de telecomunicacions a l’administració local
Escenari de partida - Els serveis de veu i dades estaven repartits per les diferents dependències municipals
amb poques agrupacions.
- Gestió dividida dels serveis de veu i dades, tot i que operativament depenien d’una
única direcció.
Annex
Migració - Es planifica en diferents fases:
• l’anàlisi dels serveis
• el concurs
• la migració
• la gestió operativa dels serveis globals
- S’aprofita per reorganitzar els serveis dins una àrea de nova creació: la Direcció de
planificació i infraestructures.
- S’ajusta el procés de migració per fer-lo coincidir amb el procés de mudança cap al nou
edifici, s’unifiquen els diferents edificis municipals i es reestructuren els serveis interns.
- Una segona etapa de migració preveu la resta de seus municipals, prioritzant la mínima
afectació, cosa que implica un procés de canvi una mica més llarg.
Situació final - Ampliació de la xarxa corporativa sobre infraestructura pròpia de fibra.
- Unificació de serveis: ampliació de la seguretat i control de la gestió.
- Evolució tecnològica en equipament i infraestructures preparades per suportar nous
serveis i absorbir el creixement.
Beneficis obtinguts - Agregació de serveis: estalvi econòmic i estalvi de gestió.
- Optimització de la infraestructura existent.
- Infraestructures preparades per noves ampliacions i nous serveis.
- Control de costos i racionalització de les despeses.
Guies
per al
desenvolupament de
la societat del
coneixement
53

Impulsem la societat del coneixement
al servei de tots els municipis
c. Llacuna 162, 3a pl. 08018 Barcelona
Telèfon: +34 93 486 14 30 Fax: +34 93 486 14 13
www.localret.cat