1 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 28 ...
1 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 28 ... 1 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 28 ...
En Pere Pons torna a insistir en que s’agafi el compromís que l’aigua d’Abrera no s’utilitzarà si prèviament el Pla no l’autoritza. N’Antoni Soler li comenta que vagi amb ell a la reunió del dia 14. En Pere Pons insisteix en la demanda realitzada i argumenta en que ja no confien i posa com exemple el Pla Director de l’Aigua, que es va aprovar perquè hi havia una subvenció a justificar amb la condició que s’incorporarien determinats temes: la xarxa d’aigua de Casablanca no estava incorporada ... Ha passat més d’un any i no se’ns ha fet cas. N’Antoni Soler creu que el tema està prou debatut i afegeix que si avui han de guanyar una votació per guanyar-la, doncs la guanyen. Afegeix que a hores d’ara desconeix si l’ATLL acceptarà alguna de les propostes que farà i per tant el que s’aprovi avui serà paper mullat. Hi ha un conveni signat que s’ha de complir; torna a llegir el punt tercer d’aquest conveni. Un cop llegit explica que si un demana connexió s’entén que és per gastar aigua, però si no té cap obligació de consumir aigua no consumirà, però encara no sap que li diran, i per tant no creu convenient la presentació d’aquesta moció. S’ha d’anar molt en compte amb el que es signa, amb el que s’aprova i amb el que es diu; amb les administracions s’ha d’anar amb compte, perquè si incompleixes et posen el “farolillo rojo”. En Pere Pons torna a insistir que s’agafi el compromís que no es consumirà aigua d’Abrera si no és necessari, i en Lluís Ràfols comenta que és un document de compromís i insisteix en presentar la moció davant la possibilitat comentada pel Sr. Pons de deixar-la damunt la taula. N’Antoni Soler li pregunta a en Lluís Ràfols perquè no pot esperar i li diu que s’ha ficat en un pou i ara necessita amics per sortir-ne. En Llorenç Romero li comenta a l’Alcalde que la moció reflecteix allò que ell sempre havia dit: que l’aigua del Ter-Llobregat només s’utilitzaria en cas de necessitat i que sempre ho havia justificat d’aquesta manera. En Pere Pons li retreu a l’Alcalde l’escrit que des de l’Ajuntament ha sortit ficant-se amb un regidor, i li comenta que no és ètic utilitzar paper de l’Ajuntament, que en tot cas això s’hagués hagut de fer des de la revista d’Esquerra. El Sr. Pons continua dient que aquesta moció reflecteix l’autonomia municipal i el poder de decisió de l’Ajuntament, i que en aquest cas significa consumir l’aigua del pou dels Casots i deixar per emergències l’aigua del Ter-Llobregat. En Ferran Planas comenta que només volen una garantia de que l’aixeta no s’obrirà si no és en cas d’extrema necessitat, en cas de sequera i per qüestions tècniques. Na Montse Garcia comenta que estem parlant del mateix però que n’Antoni no vol aprovar una cosa que no es pot complir. 22
Després de tot el debat s’arriba a un acord de modificació de la proposta, que és la següent: el primer, segon i tercer punt queden igual, i el quart punt es modifica i queda redactat com segueix: “Quart.- Que s’estableixi preceptivament la prèvia aprovació pel Ple i la informació als veïns per poder iniciar la distribució efectiva a la xarxa de l’aigua de l’ATLL en els següents supòsits: a) en cas d’estricta necessitat b) en cas d’existir un consum mínim tècnic imposat per l’ATLL c) en casos d’emergència , amb ratificació posterior pel Ple. Es posa a votació la moció amb la modificació anterior. S’APROVA PER UNANIMITAT En Llorenç Romero s’excusa i abandona la sessió plenària per motius laborals. 11.3. En Lluís Ràfols presenta una moció envers la situació de la pagesia professional catalana, que és de la Unió de Pagesos de Catalunya. S’aprova per unanimitat la seva incorporació a l’ordre del dia. MOCIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PAGESIA PROFESSIONAL CATALANA DE LA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA El sector agropecuari català arrossega un conjunt de dèficits estructurals que el mantenen en general entre els sectors més febles de l’economia catalana: explotacions agràries de dimensió econòmica reduïda, envelliment de la mà d’obra amb un baix relleu generacional, un nivell d’instrucció deficient i poca capacitat per assolir valor afegit en les seves produccions. Els darrers anys la situació econòmica de la pagesia professional ha portat al límit de la viabilitat moltes explotacions agràries catalanes, com a conseqüència d’uns preus percebuts pels productors en regressió o poc renumeradors en bona part de les orientacions productives, d’un notable encariment dels costos de producció i d’una contínua disminució del suport directe a les rendes de la política agrària comuna. Tot això s’ha vist reflectit en una evolució negativa a Catalunya de l’ocupació agrària, de l’afiliació a la Seguretat Social de la mà d’obra familiar i del nombre d’explotacions agràries; així com en la recessió del sector agropecuari, que ja acumula vuit trimestres consecutius de PIB agrari català negatiu, o en els darrers anys un Valor Afegit Brut (VAB) per ocupat agrari que ha passat de ser el 67,5 % del VAB per ocupat del conjunt de l’economia catalana a tan sols el 57,4 %, o la disminució en els darrers anys, a preus constants, d’un 33 % de l’anomenada renda agrària. 23
- Page 1 and 2: SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CO
- Page 3 and 4: Atès que l’Ajuntament necessita
- Page 5 and 6: En Llorenç Romero comenta que és
- Page 7 and 8: Denominació XISSAP (Xarxa d’Info
- Page 9 and 10: S’APROVA PER UNANIMITAT _________
- Page 11 and 12: ES DONEN PER ASSABENTATS __________
- Page 13 and 14: En un moment com el present té una
- Page 15 and 16: Les festes locals no poden escaure
- Page 17 and 18: N’Antoni Soler continua llegint u
- Page 19 and 20: L’Antoni Soler li diu al Lluís R
- Page 21: a) Per què s’ha de consolidar el
- Page 25 and 26: • Decret 67, de data 10 d’agost
- Page 27 and 28: En Xavier Muñoz comenta que hi hav
- Page 29 and 30: els justificants se’ns diu que vo
- Page 31: N’Antoni Soler contesta que s’h
Després de tot el debat s’arriba a un acord de modificació de la proposta, que és la següent: el<br />
primer, segon i tercer punt queden igual, i el quart punt es modifica i queda redactat com<br />
segueix:<br />
“Quart.- Que s’estableixi preceptivament la prèvia aprovació pel Ple i la informació als veïns<br />
per poder iniciar la distribució efectiva a la xarxa de l’aigua de l’ATLL en els següents<br />
supòsits:<br />
a) en cas d’estricta necessitat<br />
b) en cas d’existir un consum mínim tècnic imposat per l’ATLL<br />
c) en casos d’emergència , amb ratificació posterior pel Ple.<br />
Es posa a votació la moció amb la modificació anterior.<br />
S’APROVA PER UNANIMITAT<br />
En Llorenç Romero s’excusa i abandona la sessió plenària per motius laborals.<br />
11.3. En Lluís Ràfols presenta una moció envers la situació de la pagesia professional<br />
catalana, que és de la Unió de Pagesos de Catalunya. S’aprova per unanimitat la seva<br />
incorporació a l’ordre del dia.<br />
MOCIÓ SOBRE <strong>LA</strong> SITUACIÓ <strong>DE</strong> <strong>LA</strong> PAGESIA PROFESSIONAL CATA<strong>LA</strong>NA <strong>DE</strong><br />
<strong>LA</strong> UNIÓ <strong>DE</strong> PAGESOS <strong>DE</strong> CATALUNYA<br />
El sector agropecuari català arrossega un conjunt de dèficits estructurals que el mantenen en<br />
general entre els sectors més febles de l’economia catalana: explotacions agràries de dimensió<br />
econòmica reduïda, envelliment de la mà d’obra amb un baix relleu generacional, un nivell<br />
d’instrucció deficient i poca capacitat per assolir valor afegit en les seves produccions.<br />
Els darrers anys la situació econòmica de la pagesia professional ha portat al límit de la<br />
viabilitat moltes explotacions agràries catalanes, com a conseqüència d’uns preus percebuts<br />
pels productors en regressió o poc renumeradors en bona part de les orientacions productives,<br />
d’un notable encariment dels costos de producció i d’una contínua disminució del suport<br />
directe a les rendes de la política agrària comuna. Tot això s’ha vist reflectit en una evolució<br />
negativa a Catalunya de l’ocupació agrària, de l’afiliació a la Seguretat Social de la mà d’obra<br />
familiar i del nombre d’explotacions agràries; així com en la recessió del sector agropecuari,<br />
que ja acumula vuit trimestres consecutius de PIB agrari català negatiu, o en els darrers anys<br />
un Valor Afegit Brut (VAB) per ocupat agrari que ha passat de ser el 67,5 % del VAB per<br />
ocupat del conjunt de l’economia catalana a tan sols el 57,4 %, o la disminució en els darrers<br />
anys, a preus constants, d’un 33 % de l’anomenada renda agrària.<br />
23
Change language