1 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 28 ...

Referent als incendis forestals el municipi ja tenia elaborat un Pla d’Actuació Municipal, que
va ésser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya en data 30 de setembre
de 1999. Aquest però, s’ha hagut d’actualitzar i adaptar d’acord amb allò que senyala la
disposició transitòria del Decret 210/99, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per
l’elaboració i homologació dels Plans de Protecció Civil Municipals.
D’acord amb l’article 47.2 de la Llei 4/1997 correspon al Ple l’aprovació del Pla Bàsic
d’emergència municipal, els plans específic municipals, els plans d’actuació municipal i, en
general, qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil d’àmbit municipal.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Aprovar l’adequació del Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals del municipi de
Subirats a la disposició transitòria del Decret 210/99.
2.- Traslladar-lo a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
N’Antoni Soler proposa una reunió de tots els regidors amb el Ramon Carbonell per parlar
d’aquest tema. També comenta que gràcies a aquest pla es poden aconseguir més subvencions
per arreglar camins; i que més endavant se n’hauran de redactar uns altres: transport de
mercaderies perilloses, terratremol....
En Pere Pons realitza una modificació “in voce”, atès que tal i com està redactada la proposta
sembla que s’aprovi de nou el PAM, i aquest PAM ja estava aprovat, i el que es fa es aprovar
una adaptació.
La proposta que realitza és la següent: “Aprovar l’adequació del Pla d’Actuació Municipal per
incendis forestals del municipi de Subirats a la disposició transitòria del Decret 210/99”.
S’accepta la modificació.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
10.- MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR
PER LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT.
La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta
anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic
vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets
paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de
tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització
social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i
absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.
12