1 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 28 ...

SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ
DEL DIA 28 DE SETEMBRE DE 2009
Núm. 22
A Subirats essent les vint-i-una hores i deu minuts del dia vint-i-vuit de setembre de dos mil
nou, es reuneixen a la biblioteca de l’Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal, habilitada per
celebrar sessions plenàries per Decret 13/09 de data 27 de febrer de 2009, els senyors que
posteriorment es relacionaran, sota la presidència del Sr. Alcalde, Antoni Soler i Vendrell, i
amb l’assistència de la Secretària.
ASSISTENTS:
Xavier Muñoz Sendino
Montserrat Esteve Gibert
Pere Olivella Massana
Llorenç Romero Delgado
Montserrat García Pájaro
Pere Pons Vendrell
Josep Oriol Solé Mestres
Ferran Planas Vilanova
Lluís Ràfols Bages
Llorenç Ros Peiron
ABSENTS:
Sota el següent Ordre del Dia:
1.- Aprovació acta sessió anterior.
________________________
2.- Desafectació de les escoles antigues de Sant Pau d’Ordal.
3.- Adjudicació provisional llicència auto-taxi.
4.- Acceptació cessió de terreny d’Ordal: camí de la Figuera, cantonada camí de la Creu.
5.- Creació fitxer XISSAP per a Serveis Socials.
1

6.- Sol·licitud de subvenció per a la redacció del projecte d’urbanització de la Urbanització
Casablanca.
7.- Donar compte de la sentència d’Habitatge Bertran Carreras (Lavern).
8.- Donar compte de la sentència de Maria Luisa Malgrat Aleu (Urb. Muntanya Rodona).
9.- Aprovació del Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals al municipi de Subirats
(PAM).
10.- Moció en defensa del dret a decidir i de la consulta popular per la independència a
Arenys de Munt.
11.- Mocions d’urgència.
12.- Donar compte Decrets d’Alcaldia.
13.- Precs i Preguntes.
________________________
1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR
En Pere Pons pregunta quantes actes es passen a aprovació i si la del 6 de juliol es va aprovar.
La Secretària contesta que hi ha dues actes per aprovar la del 6 de juliol, i la del 29 de juliol
de 2009, atès que la primera es va quedar damunt la taula perquè el Lluís Ràfols no hi era.
En Pere Pons respecte de l’acta del 6 de juliol sol·licita que es repassi la cinta, donat que en la
pàgina 30 de l’acta, les intervencions del seu grup s’han transcrit sense cohesió i no s’entén el
que s’ha posat.
N’Antoni Soler comenta que no és convenient aprovar actes i deixar-ne d’endarrerides sense
aprovar. Proposa deixar-les damunt la taula i aprovar-les en el ple de novembre.
Les actes es deixen damunt la taula.
___________________________________
2.- DESAFECTACIÓ DE LES ESCOLES ANTIGUES DE SANT PAU D’ORDAL
Atès que l’Ajuntament de Subirats va iniciar els tràmits per a l’ampliació i remodelació de la
Llar d’Infants municipal, fet pel qual es requeria la desafectació de l’antiga escola de Sant Pau
d’Ordal, així com els dos habitatges de mestres, situats al carrer Ponent 32-36, de la citada
població, donat que ja no eren necessaris per al desenvolupament del servei públic escolar.
2

Atès que l’Ajuntament necessita les instal·lacions per a l’adequació i ampliació de la Llar
d’infants, i que els habitatges de mestres no compleixen aquesta funció des de fa
aproximadament uns 20 anys.
Atès que el Ple de l’Ajuntament va sol·licitar al Departament d’Educació de la Generalitat de
Catalunya, en data 14 d’abril i 19 de desembre de 2008, autorització prèvia per a procedir a la
desafectació, tal i com exigeix la normativa vigent.
Vistes les converses mantingudes entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament, que han
suposat que en data 20 de març de 2009 el Ple de l’Ajuntament acordés “adquirir el
compromís formal amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de cedir
el dret d’ús d’una aula situada a l’immoble de les antigues escoles de Sant Pau d’Ordal, en el
supòsit que en un futur fos necessari pel bon funcionament del servei d’educació del
municipi”.
Vista la resolució del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de data 20 de
maig de 2009, referent a la sol·licitud d’autorització prèvia per a la desafectació de l’antiga
escola, en el qual es resol estimar la sol·licitud formulada per l’Ajuntament, sempre que
l’edifici sigui propietat de l’Ajuntament i es mantingui el compromís formal previst en l’acord
del Ple de data 20 de març de 2009.
Atès que han quedat plenament acreditades tant l’oportunitat com la legalitat de la
desafectació de la finca, pels motius exposats.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar la desafectació per a ús escolar de l’antiga escola de Sant Pau d’Ordal,
així com dels antics habitatges de mestres, situats al carrer Ponent 32-36, de la citada
població, amb el compromís de cedir el dret d’ús d’una aula situada a l’immoble en el supòsit
que en un futur fos necessari atendre les necessitats d’escolarització del municipi.
Segon.- Exposar al públic l’expedient de desafectació, per mitjà de publicació del present
acord en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, per a general coneixement i als
efectes que els interessats, en un termini de 20 dies comptats a partir de l’endemà de la
publicació, puguin examinar-lo en les dependències de l’Ajuntament i formular aquelles
al·legacions que creguin pertinents.
En cas que no es formulin al·legacions durant el tràmit d’informació pública, la desafectació
s’entendrà aprovada definitivament.
Tercer.- Determinar que es procedeixi a rectificar l’inventari de béns en quant a la finca
mencionada, amb les seves noves característiques.
3

Na Montse García suposa que és la fase final de la tramitació per desafectar les escoles. Tot
seguit explica coses relacionades amb el projecte de remodelació i ampliació de la llar
d’infants de Sant Pau.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
3.- ADJUDICACIÓ PROVISIONAL LLICÈNCIA AUTO-TAXI.
En data 29 de juliol de 2009, el Ple de l’Ajuntament va aprovar el Plec de clàusules
administratives que ha de regir el concurs per a la concessió d’una llicència d’auto-taxi al
municipi de Subirats.
L’esmentat plec va ésser exposat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona núm. 196
de 17 d’agost de 2009 i exposat al públic durant un termini de vint dies, sense que durant
l’esmentat termini es presentessin al.legacions o reclamacions en contra i per tant, aprovat
definitivament pel transcurs del temps d’exposició.
Simultàniament, es va obrir el termini per presentar ofertes, presentant-se només una a nom
Autocars Vendrell, S.L.
La Mesa de Contractació, reunida el dia 4 de setembre de 2009, va valorar la proposta
presentada i acordà aixecar proposta de concessió de la llicència d’auto-taxi a l’empresa
Autocars Vendrell, S.L., a l’òrgan de contractació.
Es proposa a l Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Adjudicar provisionalment una llicència d’auto-taxi del municipi de Subirats a l’empresa
Autocars Vendrell, S.L. per ser l’oferta més avantatjosa.
2.- Publicar el present acord al Butlletí Oficial de la Província durant un termini de quinze
dies a fi efecte que els interessats puguin presentar al.legacions o reclamacions en contra.
3.- Transcorregut l’esmentat termini sense que es presentin al.legacions o reclamacions,
l’acord d’adjudicació provisional s’elevarà automàticament a definitiu sense necessitat
d’adoptar un nou acord.
4.- Requerir al concessionari a fi efecte que aporti la documentació especificada en la clàusula
núm. 11 del Plec de Condicions.
N’Antoni Soler comenta que és bo tenir dos taxis al municipi, i lligat a l’ampliació dels
horaris del bus i del tren milloren el transport públic. L’oferta que es va presentar reunia les
condicions exigides en el Plec.
4

En Llorenç Romero comenta que és necessari i per tant no veu cap problema.
En Lluís Ràfols recorda que en el Ple passat es va demanar que s’esbrinés si havien de pagar
taxes i pregunta si s’ha fet alguna cosa.
N’Antoni Soler pregunta a la Secretària, contestant aquesta, que en altres municipis s’aplica
un cànon administratiu.
En Lluís Ràfols demana que aquests supòsits es contemplin per unes altres vegades.
En Pere Pons, en la mateixa línia que en Lluís Ràfols, demana que es reguli en les pròximes
ordenances fiscals, i li recorda a l’Alcalde la conversa amb el Director General de Transport
de la Generalitat.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
4.- ACCEPTACIÓ CESSIÓ DE TERRENY D’ORDAL: CAMÍ DE LA FIGUERA,
CANTONADA CAMÍ DE LA CREU.
Els responsables de la Casa Família el Cenacle han demanat una llicència d’obres d’ampliació
de la residència d’avis; atès que en aquests terrenys hi ha una superfície de 285 m2 que
haurien de ser destinats a vialitat pública, la Sra. Imma Serrano Raventós, apoderada de
l’Associació Casa Família el Cenacle, cedeix a l’Ajuntament el següent terreny:
Els terrenys objecte de cessió estan qualificats de vialitat pública, xarxa viària general
(A2) i pertanyen, segons el carrerer municipal, al carrer de la Creu d’Ordal. Limiten
pel sud amb la finca propietat de Casa Família el Cenacle i a l’oest amb un camí
públic d’accés a la depuradora d’Ordal.
Els terrenys objecte de cessió són descrits en el plànol annex, i es troben lliures de càrregues,
gravàmens i arrendataris.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Acceptar la cessió descrita en la part expositiva del present acord oferida per la Casa
Família el Cenacle.
2.- Aprovar el document de cessió a signar entre l’apoderada, Imma Serrano, i l’Ajuntament
de Subirats, facultant al Sr. Alcalde-president, n’Antoni Soler i Vendrell per a la seva
signatura.
3.- Traslladar el present acord als interessats.
5

N’Antoni Soler comenta que era una cosa que estava pendent de fer i que al demanar una
llicència d’obres, els tècnics vam dir que era el moment per fer-ho. L’Alcalde proposa llegir
l’informe del tècnic. La Secretària llegeix la proposta que realitza el tècnic i mostra als
Regidors un plànol on es grafia els terrenys cedits.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
5.- CREACIÓ FITXER XISSAP PER A SERVEIS SOCIALS.
“Creació del fitxer automatitzat Xarxa d’Informació de Serveis Socials d’Atenció
Primària (XISSAP) de l’Ajuntament de Subirats”
La Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (en
endavant LOPD) té com a objecte principal garantir i protegir els drets fonamentals de les
persones físiques, i especialment el seu honor i intimitat personal i familiar.
En aquest sentit i amb l’objectiu de posar a l’abast dels ciutadans la informació necessària per
a l’exercici efectiu d’aquests drets, l’art. 20 de la LOPD preveu que la creació, modificació i
supressió dels fitxers de les administracions públiques que continguin dades de caràcter
personal, sols es podrà dur a terme per virtut de l’aprovació de disposició general publicada
en el diari oficial corresponent.
A l’apartat 2 del mateix art. 20 de la LOPD es detalla la informació mínima que haurà de
contenir la disposició de creació o modificació dels fitxers automatitzats, en ordre a facilitar
als ciutadans l’exercici dels drets d’accés, cancel·lació, rectificació i oposició de les seves
dades personals que la mateixa llei preveu.
En el mateix sentit, l’art. 54 del RD 1720/2007 d’aprovació del Reglament de
desenvolupament de la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de dades de caràcter personal,
detalla amb major concreció la informació que haurà de contenir la disposició de creació del
fitxer.
Per últim, un cop publicada la disposició general de creació, modificació o supressió del fitxer
automatitzat, l’art. 39 de la mateixa LOPD estableix l’obligatorietat de la seva
inscripció en el Registre General de Protecció de Dades.
Es proposa al Ple l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Aprovar la creació del fitxer automatitzat que a continuació es detalla:
a) Identificació del fitxer:
Fitxer automatitzat de titularitat municipal
6

Denominació
XISSAP (Xarxa d’Informació dels Serveis Socials d’Atenció Primària)
Finalitat
Gestió integrada via Web de la informació dels serveis socials d’atenció primària municipal.
b) Origen de les dades:
Persones o col·lectius: Usuaris dels serveis socials d’atenció primària municipal
Procedència i Procediment de recollida:
Procedència: Dades facilitades pels interessats o els seus representats legals i d’altres
persones físiques diferents dels interessats o dels seus representants legals.
Procediment: Enquestes o entrevistes, formularis, transmissió electrònica
c) Estructura bàsica del fitxer:
Base de dades
Descripció del tipus de dades contingudes:
Dades bàsiques: Nom i Cognoms, adreça postal o electrònica, telèfon, DNI o NIF,
número seguretat social o mutualitat, número registre personal.
Altres dades: Estat civil, dades familiars, edat, sexe, data de naixement, nacionalitat,
lloc de naixement, allotjament o habitatge, propietats o possessions, aficions i estils de
vida, formació i titulacions, experiència professional, historial laboral, llocs de treball,
ingressos i rendes, hipoteques, dades de nòmina, subsidis i beneficis, crèdits, préstecs i
avals, impostos i deduccions i dades bancàries.
Dades especialment protegides: Origen racial o ètnic i salut. Obtingudes amb el
consentiment exprés i per escrit de l’interessat
Sistema de tractament utilitzat:
Automatitzat amb connexió remota, mitjançant xarxa de telecomunicacions pública al
Servidor de la Diputació de Barcelona.
d) Cessions
7

Entitats i Administracions Públiques que treballen amb els Ajuntaments en temes de serveis
socials d’atenció primària.
e) Transferències internacionals de dades
Sense transferència internacional de dades
f) Òrgan responsable del fitxer
Alcalde del municipi
g) Servei o unitat davant el qual poden exercir-se els drets d’accés, rectificació,
cancel·lació i oposició
Registre general de l’Ajuntament de Subirats.
h) Mesures de seguretat
De nivell alt, d’acord amb el document aprovat a l’efecte per la Diputació de Barcelona.
Segon.- Procedir a la publicació en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona de la
disposició de creació.
Tercer.- Procedir a la inscripció en el Registre General de Protecció de Dades depenent de
l’Agència Catalana de Protecció de Dades de la creació del fitxer relacionat en el punt primer
de la present resolució.
N’Antoni Soler explica que les dades que s’utilitzen des de Serveis Socials són molt delicades
i per aquest motiu és necessari protegir-les, d’acord amb allò que regula la normativa vigent.
En Llorenç Romero comenta que es fa en compliment de la llei i que, per tant, és una qüestió
de tràmit.
En Lluís Ràfols, en el mateix sentit, apunta que es realitza en compliment estricte de la llei.
En Pere Pons comenta que l’arxiu el té la Diputació, les cessions les fa la Diputació i el
responsable és l’Alcalde. Pregunta si totes les autoritzacions les ha de fer l’Alcalde encara que
les dades les tingui la Diputació, i se li contesta afirmativament.
També questiona si el responsable del fitxer ha de ser l’Alcalde o la Corporació. N’Antoni
Soler comenta que és l’Alcalde per un tema d’agilitat administrativa.
8

S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
6.- SOL·LICITUD DE SUBVENCIÓ PER A LA REDACCIÓ DEL PROJECTE
D’URBANITZACIÓ DE LA URBANITZACIÓ CASABLANCA SUD.
En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 30 de juliol de 2009, va sortir
publicada l’Ordre PTO/364/2009, de 23 de juliol, per la qual es fa pública la convocatòria per
a l’atorgament de les subvencions previstes en el Fons per a la regularització d’urbanitzacions
que crea la Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb
dèficits urbanístics, i s’aproven les bases reguladores que l’han de regir.
Atès que és voluntat d’aquesta Corporació executar el projecte d’urbanització de Casablanca
Sud, i que en aquesta convocatòria també és subvencionable la redacció del projecte
d’urbanització per a la dotació dels serveis urbanístics bàsics, es veu convenient encarregar la
redacció del projecte per urbanitzar Casablanca Sud.
Atès que està previst encarregar la redacció del projecte d’urbanització, i que aquesta redacció
tindrà un cost de 149.064,88 €,
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Sol.licitar una subvenció de 149.064,88 € al Departament de Política Territorial i Obres
Públiques per a la redacció del projecte d’urbanització de la Urbanització Casablanca Sud.
2.- Facultar al Sr. Alcalde-President, n’Antoni Soler i Vendrell per a sol.licitar la subvenció
esmentada.
3.- Traslladar el present acord al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
N’Antoni Soler explica que és una subvenció destinada a les urbanitzacions que tenen més
dificultat per tenir tots els serveis. De tots els punts que es van mirar amb l’Esther i els
tècnics, la més clara que es va veure va ser la del projecte d’urbanització de Casablanca.
En Llorenç Romero manifesta que ja era hora que es fes alguna cosa per tal d’aconseguir els
serveis de la urbanització. Això s’hagués hagut de fer fa molt de temps i no esperar a tenir
subvencions per fer-ho; s’han de prioritzar les coses que són necessàries amb independència
de les subvencions; no obstant, manifesta la seva conformitat.
N’Antoni Soler contesta que val la pena esperar perquè són 149.000 €, si sempre es tirés pel
dret ens estavellaríem. Quan va sortir la convocatòria es va posar content perquè va pensar
que era el que necessitava.
9

Comenta que les obres d’urbanització pujaran 8.000.000 € i que la Generalitat podrà aportar
alguna cosa (crèdits, etc.).
En Lluís Ràfols comenta que la llei d’urbanitzacions el que preveu són crèdits tous per als
veïns amb més dificultats.
En Pere Pons pregunta a la Secretària com està el projecte de reparcel·lació, contestant-li
aquesta que en el Registre de la Propietat.
Tot eguit, en Pere Pons, comenta que en la convocatòria de la subvenció hi havia altres línies
d’ajut: compra de terrenys, on s’hagués pogut demanar l’adquisició de la zona verda de la
Urbanització Can Rossell; ajut per obres d’urbanització, on s’hagués pogut sol·licitar el
clavegueram de la Urbanització Muntanya Rodona.
Conclou dient que hi havia unes línies de subvenció i li comenta que l’equip de govern ha de
ser més valent i dir que ells van optar per l’opció de Casablanca Sud.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
7.- DONAR COMPTE DE LA SENTÈNCIA D’HABITATGE BERTRAN CARRERAS
(LAVERN).
La Junta de Govern del 10 de novembre de 2004, va acordar personar-se en el procediment
del recurs contenciós-administratriu núm. 441/2004, interposat per Habitatges Bertran
Carreras, S.L., contra la desestimació pressumpta del recus formulat contra els acords
adoptats per la Sessió Plenària, de data 10 de desembre de 2003, en relació a la modificació
del PGOM consistent en la requalificació urbanística d’uns terrenys situats a Ordal, Lavern i
Parc Logístic.
Realitzats els tràmits establerts a la Llei, en data 30 de setembre de 2008, el Jutjat de lo
contenciós-administratiu núm. 3 de Barcelona va dictar sentència, que en la seva part
dispositiva diu literalment: “Declarar caducado el procedimiento por haber transcurrido el
plazo de dos años desde que se notificó la resolución acordando la suspensión del mismo a
instancia del actor, ordenándose el archivo de los autos dejando nota suficiente en los libros
de registro; con devolución del expediente administrativo a su oficina de origen”.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Donar-se per assabentat de la sentència recaiguda en el contenciós-administratiu núm.
441/2004, interposat per Habitatges Bertran Carreras, S.L. contra l’Ajuntament de Subirats.
2.- Traslladar el present acord al Jutjat de lo contenciós-administratiu núm. 3 i a la Diputació
de Barcelona.
10

ES DONEN PER ASSABENTATS
___________________________________
8.- DONAR COMPTE DE LA SENTÈNCIA DE MARIA LUISA MALGRAT ALEU
(URB. MUNTANYA RODONA).
La Junta de Govern del 30 de juliol de 2007, va acordar personar-se en el procediment del
recurs contenciós-administratriu núm. 289/2006, interposat per na Maria Luisa Malgrat Aleu
contra l’acord del Ple de data 21 de febrer de 2006, pel qual es desestimen les al·legacions
formulades per la Sra. Malgrat i es procedeix a l’aprovació definitiva del projecte de
reparcel·lació de la Muntanya Rodona.
Realitzats els tràmits establerts a la Llei, en data 30 de setembre de 2008, el Jutjat de lo
contenciós-administratiu núm. 10 de Barcelona va dictar la sentència núm. 354/2008, que en
la seva part dispositiva diu literalment: “Estimar el recurso contencioso administrativo para
declarar la disconformidad a derecho del acto recurrido en el particular referido a la
constitución sobre la finca de la aquí apelante de una servidumbre de paso de conducción”.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Donar-se per assabentat de la sentència recaiguda en el contenciós-administratiu núm.
354/2008, interposat per na Maria Luisa Malgrat Aleu contra l’Ajuntament de Subirats.
2.- Traslladar el present acord al Jutjat de lo contenciós-administratiu núm. 10 i a la Diputació
de Barcelona.
En Pere Pons pregunta si l’Ajuntament pensa recòrrer aquesta sentència; la Secretària contesta
que la sentència, en aquests moment és ferma, i no es pot recòrrer.
En Pere Pons continua dient que li sembla estranya aquesta sentència donat que en aquests
supòsits prima l’interès general per sobre de l’interès del particular.
ES DONEN PER ASSABENTATS
___________________________________
9.- APROVACIÓ DEL PLA D’ACTUACIÓ MUNICIPAL PER INCENDIS
FORESTALS AL MUNICIPI DE SUBIRATS (PAM).
D’acord amb la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil a Catalunya els municipis son
les entitats bàsiques de la protecció civil a Catalunya, els quals disposen de capacitat
d’actuació i de planificació en aquesta matèria per tal de protegir les persones, els bens i el
medi ambient davant de situacions de greu risc col.lectiu, de catàstrofes o calamitat públiques.
11

Referent als incendis forestals el municipi ja tenia elaborat un Pla d’Actuació Municipal, que
va ésser homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya en data 30 de setembre
de 1999. Aquest però, s’ha hagut d’actualitzar i adaptar d’acord amb allò que senyala la
disposició transitòria del Decret 210/99, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per
l’elaboració i homologació dels Plans de Protecció Civil Municipals.
D’acord amb l’article 47.2 de la Llei 4/1997 correspon al Ple l’aprovació del Pla Bàsic
d’emergència municipal, els plans específic municipals, els plans d’actuació municipal i, en
general, qualsevol altre instrument de planificació de protecció civil d’àmbit municipal.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Aprovar l’adequació del Pla d’Actuació Municipal per incendis forestals del municipi de
Subirats a la disposició transitòria del Decret 210/99.
2.- Traslladar-lo a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.
N’Antoni Soler proposa una reunió de tots els regidors amb el Ramon Carbonell per parlar
d’aquest tema. També comenta que gràcies a aquest pla es poden aconseguir més subvencions
per arreglar camins; i que més endavant se n’hauran de redactar uns altres: transport de
mercaderies perilloses, terratremol....
En Pere Pons realitza una modificació “in voce”, atès que tal i com està redactada la proposta
sembla que s’aprovi de nou el PAM, i aquest PAM ja estava aprovat, i el que es fa es aprovar
una adaptació.
La proposta que realitza és la següent: “Aprovar l’adequació del Pla d’Actuació Municipal per
incendis forestals del municipi de Subirats a la disposició transitòria del Decret 210/99”.
S’accepta la modificació.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
10.- MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I DE LA CONSULTA POPULAR
PER LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT.
La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta
anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic
vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets
paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de
tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització
social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i
absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.
12

En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya
en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i
la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El
dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot
negar als catalans i les catalanes.
És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la
independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les
pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter
feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una
mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en
un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.
Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Subirats acorda el
següent:
1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni
limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de
1989.
2. Donar suport a la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable
exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.
3. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans
que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.
4. Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels
diferents grups amb representació a la cambra.
N’Antoni Soler comenta que tothom coneix aquest tema i que la proposta vol donar suport al
municipi d’Arenys de Munt i a la iniciativa de la societat civil.
En Llorenç Romero considera que aquesta moció es presenta tard perquè això ja s’ha celebrat
i que altres feines més importants té l’Ajuntament. Avança la seva abstenció.
En Lluís Ràfols considera que encoratjar aquestes coses tal i com està la legislació no és
possible. Des dels seus inicis com a polític creu en un estat federal i així ho va signar i ho
continua mantenint. En aquests moments, a banda d’existir trabes legals, s’està pendent d’una
sentència envers l’Estatut, per tant considera que no és prudent mantenir posicions
maximalistes. Creu que s’ha de consolidar l’Estatut i potseriorment donar un pas endavant.
Avança la seva abstenció.
En Pere Pons exposa que s’ha presentat una moció poc treballada per l’equp de govern.
Continua dient que la moció es presenta amb quatre punts per aprovar, que el primer punt el
13

seu grup el podria subscriure; que el segon també es podria arribar a subscriure.
En relació al punt tercer: “Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat
civil, als Ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització
de consultes similars”, comenta que el seu grup no ho veu clar; i en tot cas, si això es pogués
treure, es podria arribar a subscriure la moció, donat que en els altres punts no hi veuen
problemes.
En Lluís Ràfols considera que no és missió de l’Ajuntament encoratjar aquestes actuacions;
no obstant, manifesta que si es treu el punt tercer podria arribar a votar a favor.
N’Antoni Soler explica que fa dues setmanes va anar a una reunió que es tractava d’aquest
tema i la conclusió va ser que la iniciativa ha de quedar en mans de la societat civil, i que cap
partit polític ha de tenir protagonisme en aquest tema.
Considera que això seria com un sondeig per veure que opina la gent, i que el CIS això ja ho
pregunta. Es dóna a la gent la possibilitat d’anar a votar i contestar un “sí” o un “no”, i amb
això se sabria quina posició té el municipi.
Respecte a la proposta de suprimir el punt tercer de la moció diu que es podria pensar.
En Pere Pons considera que s’ha d’eliminar el punt tercer donat que el punt 4: “Exigir al
govern espanyol el respecte més escrupulós al dret dels municipis catalans que així ho
considerin convenient celebrar consultes populars per a la independència”, creu que és
suficient atès que consideren que des de l’Ajuntament no s’ha d’encoratjar a ningú.
N’Antoni Soler comenta que treu el tercer punt.
11.- MOCIONS D’URGÈNCIA.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
N’Antoni Soler comenta que es presenta una moció d’urgència perquè per omissió no es va
posar a l’ordre del dia i es tracta de les festes locals del municipi per a l’any 2010.
S’aprova per unanimitat la seva inclusió a l’ordre del dia.
11.1. APROVACIÓ DE LES FESTES LOCALS PER A L’ANY 2010
L’article 37.2 de l’Estatut dels Treballadors indica que de les catorze festes laborals, dues
seran locals i per Decret de la Generalitat de Catalunya s’estableix que les dues festes locals
seran fixades per Ordre del Conseller de Treball, a proposta dels municipis respectius.
14

Les festes locals no poden escaure’s en diumenge ni en cap dels dies de festa oficials.
L’acord de l’Ajuntament ha de ser adoptat pel Ple de l‘Ajuntament tal i com estableix l’article
46 del RD 2001/83, de 28 de juliol.
Es proposa al Ple de la Corporació l’adopció dels següents ACORDS:
1.- Proposar com a festes locals per a l’any 2010 en el municipi de Subirats el dijous 1 d’abril
i les especificades tot seguit per a cada nucli:
- Can Cartró: 30 d’abril
- Can Rossell: 9 d’abril
- Can Batista: 5 de juliol
- Sant Pau d’Ordal: 1 de febrer
- Ordal: 2 d’agost
- Lavern: 28 de juny
- Ca l’Avi: 22 d’octubre
- Els Casots: 16 d’abril
- Sant Joan: 5 de juliol
2.- Traslladar el present acord al Departament de Treball i Indústria per a la seva aprovació.
11.2. Tot seguit en Lluís Ràfols comenta que hi ha dues mocions d’urgència:
La primera que la presenten els grups municipals de CiU i Socialista, i el Regidor no adscrit i
fa referència a l’ús de l’aigua de l’ATLL.
Seguidament en Lluís Ràfols dóna lectura a la moció:
MOCIÓ SOBRE L’ÚS DE L’AIGUA DE L’ATLL
Que presenten els grups municipals de CiU, PSC i Regidor no ascrit
Atès que l’Ajuntament de Subirats es va adherir a través de la Mancomunitat de Municipis del
Penedès-Garraf a la portada d’aigua del Llobregat (ATLL).
Atès que el motiu principal d’afegir-se a aquest servei va ser per no dependre del
subministrament actual d’un sol pou, i per si aquest fallés en un moment determinat.
Atès que aquesta canonada només arriba al dipòsit de Lavern i per tant, només és possible des
d’allí de portar-la a Can Batista, Ca l’Avi, Can Cartró i al propi nucli de Lavern.
Coneixent la suficiència actual del subministrament d’aigua del pou dels Casots i que la seva
qualitat és molt superior a la de l’ATLL.
Coneixent, a més a més, que les pèrdues per la xarxa són enormes i que cal arreglar-ho.
15

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:
Primer.- Que es mantingui a tot el municipi per igual l’actual subministrament des del pou
dels Casots, i quedi tancada l’aportació de l’ATLL en tant les necessitats no obliguen al
contrari.
Segon.- Que es comprometi l’Ajuntament a actuar de manera prioritària i per tots els mitjans
possibles en la disminució de les pèrdues en la xarxa de distribució, que arriben a un 60 % del
cabal bombejat.
Tercer.- Que en col·laboració amb CASSA o a través d’altres serveis externs, es treballi en la
millora del control de la xarxa, en la inspecció de pèrdues i en la detecció de possibles
consums incontrolats i a la sensibilització dels ciutadans per un millor ús i estalvi de l’aigua.
Quart.- Que s’estableixi preceptivament la prèvia aprovació pel Ple i la informació als veïns
per poder iniciar la distribució efectiva a la xarxa de l’aigua de l’ATLL en els següents casos:
a) en cas d’estricta necessitat
b) en cas d’existir un mínim tècnic imposat per l’ATLL.
c) en casos d’emergència, amb ratificació posterior del Ple.
En Lluís Ràfols defensa la moció, a instància de l’Alcalde, dient que amb les dades que tenen
a mans no és necessari consumir aigua del Ter-Llobregat. Que la xarxa està pràcticament
acabada i que existeix el temor que se subministri aigua de l’ATLL als nuclis esmentats en la
moció (Can Batista, Ca l’Avi, Can Cartró i Lavern), i considera que tenint aigua pròpia no és
necessari el subministre d’aigua que és d’inferior qualitat, sense voler dir, això, que no sigui
potable.
El Sr. Ràfols continua dient que no ha vist cap dada econòmica del cost del consum de l’aigua
de l’ATLL ni cap comparativa entre aquesta i el que costa el subministrament des del pou dels
Casots.
Amb tot el que ha exposat considera que val la pena mantenir el subministrament actual; que
s’adoptin mesures per solucionar les pèrdues de la xarxa, que s’estableix en un 60 %; en
aquest sentit, el propi POUM estableix que amb les solucions que es donin a la pèrdua d’aigua
es podrà subministrar des del pou dels Casots al futur creixement de població que preveu el
POUM.
N’Antoni Soler li retreu al Lluís Ràfols que ha fet demagògia amb la intenció de dividir al
municipi.
Continua dient que no coneix, per voluntat pròpia, els antecedents d’aquesta qüestió. El 2003
es van haver de contractar moltes cubes d’aigua perquè el pou dels Casots no donava de sí. A
la pregunta d’en Lluís Ràfols de perquè no donava de sí, n’Antoni Soler contesta literalment
que la Urbanització Can Rossell era un “coladero”.
16

N’Antoni Soler continua llegint un paràgraf de l’escrit d’en Lluís Ràfols on diu que
l’Ajuntament vol empitjorar la qualitat de l’aigua dels barris de Ca l’Avi, Can Cartró, Can
Batista i Lavern; i li comenta que ell no vol empitjorar res sinó que vol buscar solucions i que
no passi el que va passar el 2003, 2006 i 2007. El fet que el pou, a l’any 2008, baixés 12
metres fa que pensar, i li pregunta a en Lluís Ràfols si ell pot garantir que no hi haurà cap altra
sequera. En Lluís Ràfols li contesta que enlloc nega la necessitat de la connexió a l’aigua de
l’ATLL, en tot cas, questiona el seu consum tenint aigua dels Casots. L’aigua de l’ATLL era
un mecanisme de seguretat.
Aquest pou ha baixat 12 metres en un any de molta sequera, però després s’ha recuperat.
N’Antoni Soler comenta que no serà ell qui negui la qualitat d’aigua dels Casots, donat que ha
defensat aquest pou tota la vida. Continua dient que ell no es pot fer responsable del que facin
els altres i Sant Sadurní té un pou a la mateixa deu que el de Subirats i no sap quants litres
surten a diari.
En Lluís Ràfols comenta que a Sant Sadurní l’aigua del pou la barregen amb la de l’ATLL.
En aquests moments una pesona assistent com a públic intervé per aclarir en quins
percentatges es subministra Sant Sadurní.
N’Antoni Soler continua dient que segurament Sant Sadurní es subministrarà tal i com s’ha
dit, però que Subirats no té cap dada de l’explotació que Sant Sadurní fa del pou, i que des de
l’Agència Catalana de l’Aigua sempre s’ha recomanat que els pous han de descansar. Per tant,
ens hauríem de posar d’acord amb Sant Sadurní perquè si Subirats deixa descansar el pou,
però Sant Sadurní no, no farem res.
En Lluís Ràfols dóna dades de l’aigua bombejada: 369.000 m 3 d’aigua bombejada a l’any
2003, aigua subministrada: 168.000 m 3 , pèrdues: 55 %, rendiment: 45 %.A l’any 2008 han
baixat les pèrdues i també s’ha gastat menys perquè la gent s’ha conscienciat i estalvia aigua;
durant l’any 2008 l’aigua bombejada ha estat de 319.000 m 3 i l’aigua subministrada 126.000
m 3 . Considera que si s’aconseguís estalviar la meitat de l’aigua que es perd no es necessitaria
l’aigua de l’ATLL.
El Sr. Ràfols continua dient que la connexió a l’ATLL és una mesura prudent, però demana
que no es consumeixi aquesta aigua mentre no sigui totalment necessari. També li demana a
l’Alcalde que aquesta aigua es porti fins al dipòsit de Can Rossell, que no és la primera
vegada que ho demana i que l’Alcalde sempre ha contestat que no era possible.
N’Antoni Soler li contesta que és un home de sort i que dóna la casualitat que fa quinze dies
que ha sortit una subvenció de subministrament en alta que l’aprofitaran per demanar la
connexió del dipòsit de Can Rossell i els Casots amb una traça nova.
En Lluís Ràfols diu que va parlar amb el Manel, i li retreu el que ha dit que no parla amb els
tècnics perquè de fet ho fa, d’aquest nou traçat.
17

Continua dient que hi ha una carta de Cassa, de data 16 de juliol, on es diu que es posarà en
servei l’abastament de l’aigua en alta i fa un càlcul, i resta el pou de Cal Milà i que es
demanarà a l’ATLL la diferència.
El Sr. Ràfols comenta que al veure aquest escrit i no tenir informacions de l’Ajuntament es va
alarmar.
N’Antoni Soler diu que la realitat dels fets era aconseguir subvencions de la Generalitat i de
l’ACA, perquè ens havíem quedat sense aigua. Continua dient que hi havia uns documents de
1998 on es demanaven 500.000 m 3 i es va considerar, pels serveis tècnics, que això era massa,
i es va retallar a la meitat, amb la idea de fer-la servir mínimament. Explica que aquí vam anar
de bracet Vilobí, Olèrdola i Subirats i van tenir moltes reunions per aconseguir força
subvencions; en aquestes reunions es deia que havíem de gastar uns mínims, i no era possible
connectar i no consumir.
En Lluís Ràfols li pregunta on posa això al conveni que es va signar i n’Antoni Soler li diu
que les converses van anar en aquest sentit. També li assegura que ell no ha trucat a l’ATLL
per dir que ja tenen la connexió feta i que vol aigua. Hi ha un conveni on diu que al 2010
començarà el subministrament.
En Lluís Ràfols li torna a preguntar on està escrit això al conveni. N’Antoni Soler agafa el
conveni mentre en Lluís Ràfols li recalca que busqui en el conveni allà on diu que
l’Ajuntament té l’obligació de consumir l’aigua de l’ATLL.
En Lluís Ràfols mentre l’Alcalde busca en el conveni comenta que l’any passat va demanar
una informació directament a l’ATLL i deien textualment:
“Si l’Ajuntament de Subirats no fes cap consum en un període determinat només tindrà que
fer front a la quota fixa de servei regional”.
Entén que pagant la quota fixa de manteniment no hi ha necessitat de consumir aigua que ara
no es necessita.
N’Antoni Soler llegeix una clàusula del conveni: “L’Ajuntament de Subirats es compromet a
lliurar a la Mancomunitat la quantitat de 236.122,20 € en concepte de la quota de connexió
1994-2007 i es compromet a abonar-lo durant els exercicis 2009, 2010 i 2011 en quotes
trimestrals. A partir de l’any 2010 l’Ajuntament de Subirats s’incorpora amb el nou volum de
reserva de cabal amb el preu públic de servei de portada d’aigua i es compromet a consignarlo
i satisfer la tarifa resultant en el pressupost de la Mancomunitat”
En Lluís Ràfols li comenta que la quota de connexió fa referència a les obres de
infraestructura per portar l’aigua i els endarreriments que s’han de pagar per no haver-ho fet
en el seu moment. També li comenta que incorporar-se significa que tindrà l’obligació de
pagar en funció del consum que realitzi.
18

L’Antoni Soler li diu al Lluís Ràfols que una vegada feta la connexió, hem demanat a veure si
ens concedeixen aquests 90.000 m 3 en compte dels 250.000 m 3, i d’aquests 90.000 m 3 si en
gastessin 50.000 m 3 que ens cobrarien. Entén que si diu que no gastarem aigua fins que no la
necessitem no estarem d’acord perquè amb les converses amb Vilobí i Olèrdola es va dir que
s’havien de gastar uns mínims, que no podria ser de cap de les maneres que tiréssim dels
pous particulars i en temps de sequera tirar de l’aigua d’Abrera; ells entenen que això no es
possible. Al Lluís li diu que tot això que dóna per fet encara està per veure. Aquest escrit ens
anirà bé perquè la Mancomunitat tingui la percepció que la seva aigua no és de prou qualitat,
cosa que ja sabia i que està d’acord amb ell. Continua dient que tots els Ajuntaments del
Penedès- Garraf consumeixen aigua d’Abrera.
En Lluís Ràfols li explica que ell no ha dit en cap moment que l’aigua és tòxica o verinosa,
sinó que és d’inferior qualitat.
A més, una carta feta per Aigües Barcelona deia que l’aigua del Ter Llobregat, en una escala
de 0 al 3, l’aigua del Llobregat va obtenir una puntuació de l’1,6 i l’aigua del Ter entre el 2 i
el 3, degut a la morfologia del terreny per on passa l’aigua. L’informe que llegeix continua
dient que els resultats obtinguts són satisfactoris.
En Lluís Ràfols conclou que tenint una aigua bona i administrant-la bé no es necessari
utilitzar la de l’ATLL. D’altra banda, matisa que Olèrdola i Vilobí estant utilitzant aquesta
aigua perquè no en tenen d’altra.
En Lluís Ràfols explica el perquè de la seva preocupació motivada per l’escrit del 16 de juliol,
per la manca d’informació de l’Ajuntament i pel sobreeixement dels dipòsits de varies cases
de Lavern. Aquest últim fet va provocar que truqués a Cassa i que allà l’informessin que
havien fet un “bay pass” per netejar el dipòsit de Lavern i connectar amb l’aigua del Ter-
Llobregat. Tot això el va fer sospitar que no es tornés a connectar amb Sant Pau i es donés
l’aigua del Ter- Llobregat.
Antoni Soler li recrimina perquè no ho va pregunta, i en Lluís Ràfols li contesta que no li va
preguntar perquè no es refia d’ell. N’Antoni Soler comenta que consti en acta i en Lluís
Ràfols vol que consti en acta que el regidor socialista no es refia de l’Alcalde, perquè des del
16 de juliol el Sr. Alcalde no s’ha preocupat de contestar l’escrit i de donar la informació
necessària.
Tot seguit en Lluís Ràfols li diu que també podria comentar l’informatiu de l’Ajuntament on
se l’acusa de gat vell i es compara els seus escrits amb diaris feixistes. Comenta que no és el
lloc per comentar-ho i que contestarà detalladament als veïns de Laven, Can Cartró i Ca l’Avi
envers algunes afirmacions de l’Alcalde.
N’Antoni Soler li contesta que presenten una moció amb pressa i corrent, seguint la línea de
l’equip de govern. L’escrit que va passar l’Ajuntament és simpàtic; el tema de “gat vell” no
ofèn a ningú, és una persona que sap fer oposició i la fa, però falla una cosa, la més important,
que és el diàleg. Tot seguit li retreu el tema de la Guàrdia i li diu que és la segona vegada que
es tira a la piscina sense aigua.
19

N’Antoni Soler continua dient que ha parlat amb alguns veïns que han presentat l’escrit i li
han comentat que van presentar l’escrit perquè no havien rebut el de l’Ajuntament, i l’avisa
que la credibilitat només es perd una vegada. També l’acusa de voler dividir el municipi en
dos: Laven, Can Cartró, Ca l’Avi i Can Batista i els senyoritos d’Ordal, Can Rosell i Sant
Pau. No es pot enganyar a la gent.
En Lluís Ràfols intervé per aclarir el tema de la Guàrdia, tot dient que es va passar dos matins
examinant la documentació dels expedients i que als veïns els hi va dir que en els llistats
aquelles parcel·les apareixien com a zones verdes. Que en els plens on es van fer les cessions
apareixen aquelles zones verdes però que faltava un tors, i que tenia el dubte de si s’havia
comprat o no. També comenta que en l’expedient hi havia errors, propietaris que ja no ho
eren..., i que quan es van mirar l’expedient junts van descobrir tots dos els errors i li recrimina
que ell no és l’Alcalde i que tampoc té dedicació exclusiva. Li recorda a l’Alcade que ell es va
posar al seu costat a la reunió amb els veïns per calmar els ànims i trobar una solució.
N’Antoni Soler li reconeix que ell no es va mirar l’expedient de la Guàrdia, com d’altres que
hi ha a l’arxiu històric.
Retornant al tema de l’aigua, en Lluís Ràfols li comenta a l’Alcalde que ell pot pensar que
aquest tema l’està portant sense la claredat suficient i que ell sempre ha estat a favor de la
connexió, però no pas del consum; que el conveni signat no diu res, en absolut, de l’obligació
de consumir un mínim.
N’Antoni Soler li diu que el tema del consum encara està per veure. S’ha demanat que de
250.000 es passés a 91.000.
En Lluís Ràfols li comenta que quan va parlar amb el Joan Parte li va dir que l’ús d’aquesta
aigua l’havia d’autoritzar l’Ajuntament, i després d’aquell escrit del 16 de juliol, l’Ajuntament
no havia dit res. Per tant, s’ha aconseguit parlar del tema.
En Pere Pons comenta que han presentat aquesta moció per l’enrenou que s’ha generat però
que, a hores d’ara, encara no s’ha aclarit res, per tant, falta una resposta clara per part d’un
Alcalde.
Continua fent una mica d’història del tema de l’aigua, dient que al segon Ple ja es va demanar
el Pla Director de l’Aigua, i se’ls hi va dir que estava fet però no apareixia per enlloc, fins que
un mes d’octubre va aparèixer perquè es podia demanar una subvenció.
Acusa a l’equip de govern de tenir una manca de previsió.
D’alta banda, i respecte una de les qüestions que ha sortit durant el debat, el Sr. Pons comenta
que en el conveni que es va aprovar enlloc diu que l’Ajuntament tingui l’obligació de
consumir un mínim. El seu grup està d’acord amb el tema de la connexió i van votar a favor
per diferents qüestions:
20

a) Per què s’ha de consolidar el POUM i s’ha de ser capaç de donar resposta a les
necessitats.
b) Per tenir solucions alternatives en etapes de sequera.
Continua dient que des de que l’Alcalde està al govern i en el període de 2003 a 2009 s’ha
passat d’un rendiment del 45% al 39%, i si es segueix aquesta línia, en deu anys més i amb ell
com Alcalde, el municipi es quedarà sense aigua. A més afegeix un altre tema, i és que
gastant 900.000 € en si anys, només s’ha estat capaç de passar d’un 45 a un 39 de rendiment,
el que vol dir que de cada 10 litres, 4 es perden.
Amb la presentació de la moció el que s’està dient és que s’estudiïn aquest tema; que es
mantingui el subministrament d’aigua per tot el municipi des del pou dels Casosts; que es
comprometi a reduir les pèrdues del 60%, perquè des de l’aprovació del Pla Director de
l’aigua l’any passat no s’ha fet res més. Cassa continua fent obres però creuen que sense
criteri; que es realitzi una auditoria de la xarxa perquè si després de realitzar una forta inversió
les pèrdues no s’aturen és que alguna cosa passa i s’ha de replantejar el tema; que el pou dels
Casots era la font principal de subministrament i que l’aigua de l’ATLL només s’utilitzi en
casos d’emergència.
Li retreu a l’Alcalde que en aquest punt hagi hagut de treure el tema de la Guàrdia.
N’Antoni Soler comenta que s’ha de parlar de les qüestions. Respecte al Pla Director de
l’aigua es va fer una reunió on el Manel va donar totes les explicacions. Ofereix la possibilitat
de posar a la seva disposició tota la informació i torna a repetir que en aquest tema el Lluís
s’ha precipitat perquè encara no s’ha parlat amb ATLL.
Convida als regidors a assistir a la reunió que té amb ATLL el dia 14 d’octubre. En Lluís
Ràfols li comenta, després de mirar la seva agenda, que aquell dia no pot i l’Alcalde li ofereix
la possibilitat que vingui una persona de la seva llista.
Després d’aquest incís, n’Antoni Soler continua explicant la subvenció que es demanarà; els
diners que s’han gastat amb la millora de la xarxa i el que va costar arreglar un problema a
Sant Pau, i quan es va solucionar la bomba dels Casots, ha deixat d’anar durant 2 o 3 hores
cada dia.
En Pere Pons comenta que amb el tema de la moció estem oberts a que l’equip de govern
incorpori matisos o aclariments.
Continua dient que fa un any, amb el tema del Pla Director de l’aigua es van fer unes
observacions i aquestes no s’han incorporat. Que quan va entrar d’Alcalde va dir que
canviaria tots els aforaments i encara n’hi ha, i mentrestant el rebut de l’aigua cada any va
pujant i anem perdent aigua.
El seu grup entén que s’ha d’agafar un compromís respecte el consum de l’aigua de l’ATLL i
si això no ho pot fer, perquè encara està treballant, significa que s’està treballant amb una
manca de previsió total i absoluta.
21

En Pere Pons torna a insistir en que s’agafi el compromís que l’aigua d’Abrera no s’utilitzarà
si prèviament el Pla no l’autoritza. N’Antoni Soler li comenta que vagi amb ell a la reunió del
dia 14.
En Pere Pons insisteix en la demanda realitzada i argumenta en que ja no confien i posa com
exemple el Pla Director de l’Aigua, que es va aprovar perquè hi havia una subvenció a
justificar amb la condició que s’incorporarien determinats temes: la xarxa d’aigua de
Casablanca no estava incorporada ... Ha passat més d’un any i no se’ns ha fet cas.
N’Antoni Soler creu que el tema està prou debatut i afegeix que si avui han de guanyar una
votació per guanyar-la, doncs la guanyen. Afegeix que a hores d’ara desconeix si l’ATLL
acceptarà alguna de les propostes que farà i per tant el que s’aprovi avui serà paper mullat. Hi
ha un conveni signat que s’ha de complir; torna a llegir el punt tercer d’aquest conveni. Un
cop llegit explica que si un demana connexió s’entén que és per gastar aigua, però si no té cap
obligació de consumir aigua no consumirà, però encara no sap que li diran, i per tant no creu
convenient la presentació d’aquesta moció. S’ha d’anar molt en compte amb el que es signa,
amb el que s’aprova i amb el que es diu; amb les administracions s’ha d’anar amb compte,
perquè si incompleixes et posen el “farolillo rojo”.
En Pere Pons torna a insistir que s’agafi el compromís que no es consumirà aigua d’Abrera si
no és necessari, i en Lluís Ràfols comenta que és un document de compromís i insisteix en
presentar la moció davant la possibilitat comentada pel Sr. Pons de deixar-la damunt la taula.
N’Antoni Soler li pregunta a en Lluís Ràfols perquè no pot esperar i li diu que s’ha ficat en un
pou i ara necessita amics per sortir-ne.
En Llorenç Romero li comenta a l’Alcalde que la moció reflecteix allò que ell sempre havia
dit: que l’aigua del Ter-Llobregat només s’utilitzaria en cas de necessitat i que sempre ho
havia justificat d’aquesta manera.
En Pere Pons li retreu a l’Alcalde l’escrit que des de l’Ajuntament ha sortit ficant-se amb un
regidor, i li comenta que no és ètic utilitzar paper de l’Ajuntament, que en tot cas això
s’hagués hagut de fer des de la revista d’Esquerra.
El Sr. Pons continua dient que aquesta moció reflecteix l’autonomia municipal i el poder de
decisió de l’Ajuntament, i que en aquest cas significa consumir l’aigua del pou dels Casots i
deixar per emergències l’aigua del Ter-Llobregat.
En Ferran Planas comenta que només volen una garantia de que l’aixeta no s’obrirà si no és
en cas d’extrema necessitat, en cas de sequera i per qüestions tècniques.
Na Montse Garcia comenta que estem parlant del mateix però que n’Antoni no vol aprovar
una cosa que no es pot complir.
22

Després de tot el debat s’arriba a un acord de modificació de la proposta, que és la següent: el
primer, segon i tercer punt queden igual, i el quart punt es modifica i queda redactat com
segueix:
“Quart.- Que s’estableixi preceptivament la prèvia aprovació pel Ple i la informació als veïns
per poder iniciar la distribució efectiva a la xarxa de l’aigua de l’ATLL en els següents
supòsits:
a) en cas d’estricta necessitat
b) en cas d’existir un consum mínim tècnic imposat per l’ATLL
c) en casos d’emergència , amb ratificació posterior pel Ple.
Es posa a votació la moció amb la modificació anterior.
S’APROVA PER UNANIMITAT
En Llorenç Romero s’excusa i abandona la sessió plenària per motius laborals.
11.3. En Lluís Ràfols presenta una moció envers la situació de la pagesia professional
catalana, que és de la Unió de Pagesos de Catalunya. S’aprova per unanimitat la seva
incorporació a l’ordre del dia.
MOCIÓ SOBRE LA SITUACIÓ DE LA PAGESIA PROFESSIONAL CATALANA DE
LA UNIÓ DE PAGESOS DE CATALUNYA
El sector agropecuari català arrossega un conjunt de dèficits estructurals que el mantenen en
general entre els sectors més febles de l’economia catalana: explotacions agràries de dimensió
econòmica reduïda, envelliment de la mà d’obra amb un baix relleu generacional, un nivell
d’instrucció deficient i poca capacitat per assolir valor afegit en les seves produccions.
Els darrers anys la situació econòmica de la pagesia professional ha portat al límit de la
viabilitat moltes explotacions agràries catalanes, com a conseqüència d’uns preus percebuts
pels productors en regressió o poc renumeradors en bona part de les orientacions productives,
d’un notable encariment dels costos de producció i d’una contínua disminució del suport
directe a les rendes de la política agrària comuna. Tot això s’ha vist reflectit en una evolució
negativa a Catalunya de l’ocupació agrària, de l’afiliació a la Seguretat Social de la mà d’obra
familiar i del nombre d’explotacions agràries; així com en la recessió del sector agropecuari,
que ja acumula vuit trimestres consecutius de PIB agrari català negatiu, o en els darrers anys
un Valor Afegit Brut (VAB) per ocupat agrari que ha passat de ser el 67,5 % del VAB per
ocupat del conjunt de l’economia catalana a tan sols el 57,4 %, o la disminució en els darrers
anys, a preus constants, d’un 33 % de l’anomenada renda agrària.
23

En l’actual context de crisi econòmica general les explotacions agràries catalanes també s’han
vist immerses en les dificultats derivades de l’accés al finançament i de la comercialització de
les produccions.
Donada la preocupant situació descrita del sector agropecuari i de la pagesia professional en
la qual es sustenta, així com dels reptes als que ha de fer front derivats de la
internacionalització de l’economia; i donada la seva importància per a l’economia de les
zones rurals i periurbanes de Catalunya, així com per a la cohesió economica i social i per a la
preservació del medi ambient, del paisatge i la cultura del conjunt de Catalunya, el Ple de
l’Ajuntament de Subirats ACORDA:
1.- Instar al President del Parlament de Catalunya perquè doni trasllat als grups parlamentaris
del Parlament de Catalunya el suport d’aquesta corporació local a que es celebri, el més aviat
possible, un debat monogràfic al Parlament de Catalunya sobre la situació del sector
agropecuari i la pagesia professional catalana.
2.- Comunicar l’adopció de la present Moció al Molt Honorable President del Parlament de
Catalunya i al Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya.
S’APROVA PER UNANIMITAT
___________________________________
12.- DONAR COMPTE DELS DECRETS D’ALCALDIA
• Decret 58, de data 7 de juliol .- Adjudicant la redacció del projecte “Pavimentació de Can
Panxa” a Dalexo, S.C.P.
• Decret 59, de data 7 de juliol.- Adjudicant la redacció de projectes de camins a Dalexo,
S.C.P.
• Decret 60, de data 7 de juliol.- Adjudicant la redacció del projecte “Pavimentació de Can
Sala” a l’empresa ERHTEC.
• Decret 61, de data 14 de juliol.- Nomenament del tribunal per qualificar la selecció d’un
Tècnic Administratiu Jurídic.
• Decret 62, de data 22 de juliol.- Contractant al Sr. Gerard Petit com a socorrista de la
piscina de Sant Pau d’Ordal.
• Decret 63, de data 28 de juliol.- Sobre la concessió de diverses llicències urbanístiques.
• Decret 64, de data 31 de juliol.- Notificant al Sr. Triviño l’obligació de dipositar les
deixalles en els contenidors de brossa.
• Decret 65, de data 5 d’agost.- Nomenament de Secretària accidental.
• Decret 66, de data 11 d’agost.- Sobre la concessió de diverses llicències urbanístiques.
24

• Decret 67, de data 10 d’agost.- Relatiu a vehicles abandonats a la via pública.
• Decret 68, de data 12 d’agost.- Delegant les funcions pròpies de l’Alcaldia en el primer
Tinent d’Alcalde.
• Decret 69, de data 12 d’agost.- Nomenament de Secretària accidental.
• Decret 70, de data 14 d’agost.- Sol·licitar una subvenció per a l’adquisició d’un vehicle.
• Decret 71, de data 24 d’agost.- Nomenament de Secretària accidental.
• Decret 72, de data 27 d’agost.- Convocant la mesa de contractació per al concurs d’una
llicència d’auto-taxi.
• Decret 73, de data 3 de setembre.- Relatiu a vehicles abandonats a la via pública.
• Decret 74, de data 4 de setembre.- Sobre la concessió de diverses llicències urbanístiques.
• Decret 75, de data 8 de setembre.- Aprovant el projecte d’un AODL per al Patronat de
Turisme.
• Decret 76, de data 9 de setembre.- Relació d’amesos i exclosos per a una plaça d’auxiliar
educadora.
• Decret 77, de data 17 de setembre.- Incoant expedient de disciplina urbanística a la Sra.
Maria Àngels Rovira Riba.
• Decret 78, de data 17 de setembre.- Contractant a la Sra. Teresa Esteve Rubio com a
auxiliar educadora de la Llar d’Infants de Sant Pau d’Ordal.
13.- PRECS I PREGUNTES
___________________________________
En Lluís Ràfols realitza les següents preguntes:
a) El decret que s’acaba de llegir fa referència al moviment de terres de Can Rovira i
pregunta que passa.
N’Antoni Soler comenta que s’està excedint en l’abocament.
En Lluís Ràfols comenta que s’alegra que l’Ajuntament hagi actuat en aquest cas perquè
opina que s’han de controlar molt els abocaments perquè algun dia en pot passar alguna de
grossa; i continua dient que en altres llocs ha passat que fan un forat i aboquen residus (bidons
d’oli ...) i desprès els tapen, i els propietaris no se n’assabenten .
b) Si la Regidora d’Ensenyament pot explicar que ha passat a l’AMPA de Lavern perquè els
pares han hagut d’avançar uns diners per més obres, les quantitats no són enormes, però
l’Ajuntament ha fet un mal paper perquè és obligació de l’Ajuntament fer el manteniment.
25

D’altra banda també pregunta per unes subvencions destinades a Lavern que no acaben
d’arribar i que es diu que es van haver de tornar perquè no es van poder justificar.
També comenta si és veritat que l’Ajuntament farà la feina de cobrar els rebuts del menjador.
Na Montse Garcia explica que s’han hagut de fer una sèrie d’adaptacions de les aules per
incompliment. Ella va fer un pressupost i aquest es va excedir, el que va quedar per pagar era
la pintura, que són els diners que s’han avançat.
En Ferran Planas pregunta si hi havia partida pressupostària, contestant la regidora
afirmativament.
En Pere Pons pregunta de quina quantitat parlem, contestant la regidora 2.500 €.
En Pere Pons comenta que es gasten 900.000 € en una pista a Ordal, 600.00 € en un
Ajuntament i no tenim 2.500 € per pagar la pintura d’una escola i l’han d’avançar els pares.
N’Antoni Soler intervé per explicar que la regidora estava de vacances i va negociar ell el
tema amb la directora. La directora li va comentar que ja que estaven es podria pintar un troç,
ell va dir que la partida estava exhaurida i va ser quan la directora li va comentar que l’AMPA
estava disposada a fer-ho. També comenta que algú va amb molta mala fe.
Després resulta que va arribar el moment de collir i llavors no els hi anava bé de fer-ho, i va
ser quan el Sr. Jaume Crivillés va contactar amb un amic seu que ho feia per 2.500 €.
L’Alcade els hi va dir que si l’AMPA tenia diners que ho paguessin ells i que l’Ajuntament es
comprometia a pagar-ho l’any vinent com un excés de subvenció.
En Ferran Planas comenta que no acaba d’entendre l’explicació perquè eren unes obres
previstes amb una consignació pressupostària.
Na Montse Garcia contesta que sí que eren unes obres amb un pressupost concret.
N’Antoni Soler pregunta on està el problema perquè ell no ho veu. Continua dient que
l’AMPA va convocar una reunió i no van convocar a cap regidor. A Ordal i Sant Pau sempre
conviden a l’Alcalde o a la regidora. Aquí hi ha un senyor o dos que ens té molta mania i ens
ha de fotre com sigui, dient les coses com no són.
Na Montse Garcia diu que li sap greu perquè aquí es va arribar a un acord i s’entén que
col·laborem amb bona voluntat, i ara no entén perquè critiquen, a més a més, és on hi ha
abocat més diners. Continua dient que ella té un pressupost i l’ha de respectar i a més a més
ha de repartir per tothom.
En Feran Planas insisteix en dir que si al pressupost hi havia partida i estava aprovada perquè
l’AMPA de Lavern ha hagut d’avançar els diners i pregunta si hi ha problemes de tresoreria.
26

En Xavier Muñoz comenta que hi havia una partida de 20.000 € que es van esgotar i faltava
pintar i s’hagués hagut de fer una modificació.
En Ferran Planas diu que ara s’ha contestat i que un cop exhaurida la partida el que s’hagués
hagut de fer és una variació de crèdit.
N’Antoni Soler comenta que això no es va fer perquè era qüestions de dies, i per això es va
arribar a aquest acord. Continua dient que això que és senzill i de sentit comú, i pregunta on
es veu el problema.
En Pere Pons li contesta que l’any passat va ocòrre el mateix a les escoles d’Ordal. De cara als
veïns i als pares el que els arriba és que no hi ha diners i els ha de posar l’AMPA; en aquest
cas, queda malament la institució perquè això s’hagués pogut arreglar amb una modificació de
crèdit.
N’Antoni Soler contesta que la institució no ha quedat malament, els que han quedat
malament han estat ells perquè no els van convidar a la reunió i no els hi van donar la
possibilitat de defensar-se.
Intervé un pare de Lavern que assisteix com a públic.
En Ferran Planas comenta que tot aquest tema, en definitiva, és absurd per deixar de pagar
2.500 € sobre un pressupost de 20.000 €, quan això s’hagués arreglat amb una modificació de
pressupost en aquest Ple.
Na Montse Garcia comenta que sempre actua malament tant si s’actua amb previsió com si
actua a la lleugera.
La Secretària explica el que és la vinculació jurídica entre partides, i que s’aprova amb les
bases d’execució.
Na Montse Garcia diu que ho lamenta i que una altra vegada ho farà millor. Continua
contestant envers les quotes de menjador i explica que això és una proposta que va sortir del
Consell de Participació de les Llars d’infants. Un dia va reunir a les AMPES i va transmetre
aquesta proposta amb la indicació que l’Ajuntament farà allò que acordessin; finalment es va
decidir que no era convenient que l’Ajuntament portés el tema.
En Pere Pons contesta que això no és el que va arribar, sinó que el que s’explica és que ella va
dir que a Lavern, Ordal i Sant Pau es pagaven preus diferents i que era necessari unificar-los.
Na Montse Garcia contesta que el seu criteri és unificar preus i que les llars són municipals.
En aquest punt torna a intervenir un pare que es troba al públic i es produeix una conversa
entre regidora i pare.
27

En Llorenç Ros comenta que el preu establert es més o menys el mateix i que pot variar en
funció dels monitors contractats i no creu que hi hagi gaire diferència.
En Lluís Ràfols li comenta a la Montse Garcia que la pregunta de les quotes del menjador la
portava en Llorenç Romero i al marxar l’hi ha demanat que la formulés ell, li recorda a la
regidora d’educació que ha d’explicar el tema de la subvenció.
Na Montse Garcia comenta que ha fet un escrit per repartir-lo i el llegeix : “
“Benvolgudes famílies d’alumnes del CEIP Subirats:
Ens adrecem a vostès en relació a l’Assemblea convocada per l’AMPA Subirats i l’Equip
Directiu de mestres en data 22 de setembre.
L’Alcalde i jo mateixa, no vàrem assistir a la reunió donat que no vàrem ésser convidats (a
tall de recordatori informar-los que normalment a les altres escoles del municipi es convida a
l’Alcalde i/o Regidora, sobretot si hi ha algun tema a tractar que tingui a veure amb
l’Ajuntament).
A tall d’aclariment us passem aquesta informació referent a la subvenció d’extraescolars de
data 20 de desembre de 2007.
Aquesta subvenció era atorgada als Ajuntament per al foment de la participació en activitats
extraescolars, organitzades pels Ajuntaments o per les Associacions de mares i pares i amb la
participació de les famílies en el seu finançament.
La subvenció concedida era per un import de 2.520 €, dels quals en data 08/02/2008, vàrem
cobrar una bestreta de 1.587,60 €. La totalitat de la subvenció seria abonada un cop
justifiquéssim el total de la subvenció.
El que es fa cada any, és que l’Ajuntament dóna una subvenció a cada AMPA que és anual
(l’any passat van ser 2.700 €); i que a més d’aquesta quantitat es va concedir una subvenció
extraordinària a cada AMPA de 1.000 €. Per tant, durant l’any 2008 cada AMPA de Subirats
ha rebut de l’Ajuntament la quantitat de 3.700 €.
En el cas de les subvencions externes, en concret d’aquesta, en les bases de la subvenció ja
s’especifica que l’Ajuntament és l’encarregat de distribuir de manera equitativa l’import
d’aquesta.
Des de l’Ajuntament ens sentim decebuts per com s’ha gestionat aquesta subvenció, que s’ha
deixat perdre per la incapacitat d’arribar a un acord entre l’AMPA i l’Ajuntament en el seu
moment. Per tal de que no torni a succeir més, pensem que fora bo fer una reunió entre els
responsables de l’AMPA Subirats, els pares i mares d’ alumnes del CEIP Subirats, l’Alcalde
i la Regidora.”
Continua dient que era una subvenció que concedia el Departament d’Educació per activitats
extraescolars mitjançant l’Ajuntament. Hi va participar l’AMPA Sant Jordi i la de Subirats,
ens van donar una bestreta i després s’havia de justificar. Quan es va a Lavern per demanar
28

els justificants se’ns diu que volen cobrar el 100% de la subvenció, i aquí s’entra en un
període de negociacions (de l’any 2008 fins al maig 2009). Quan s’arriba a un acord va
caducar el temps per justificar-ho i per tant es va haver de tornar la bestreta a la Generalitat.
Un pare de Lavern intervé i na Montse Garcia surt de la sala de Plens per anar a l’Ajuntament
i buscar una documentació per ensenyar-li.
N’Antoni Soler comenta que la relació amb l’AMPA de Lavern quan hi ha alguna persona
que et vol posar el dit al ull és molt difícil. Potser la regidora hagués pogut ser més flexible.
Comenta que ell va entrar en aquesta negociació al final quan s’havia exhaurit el termini de
justificació.
c) En Lluís Ràfols comenta que hi ha una entrada a l’Ajuntament d’Iberbanda que faria la
xarxa rural de la banda ampla i això enllaça amb una pregunta que li ha deixat en Llorenç
Romero. En el FEIL una de les possibles aplicacions pot ser la de noves tecnologies, i es
demana mirar si la subvenció pot anar destinada a solucionar el problema de comunicació per
via Internet que pateixen certs sectors del municipi.
d) En Lluís Ràfols pregunta si hi ha algun problema amb les jornades del Martí Pol. En
Xavier Muñoz comenta que la despesa per muntar aquestes jornades és gran i es faria difícil
justificar-ho quan no pot arribar a tot el municipi. Na Montse Garcia, en aquest tema, diu que
les persones que ho havien de portar no es veuen amb força i el lloc tampoc era l’adequat a
part que el pressupost es disparava.
e) En Lluís Ràfols pregunta com es va escollir el tema de la subvenció per Can Cartró. En
Xavier Muñoz contesta que es reunir amb representants de tots els centres culturals i alguns
van renunciar perquè no tenien el 25% que els hi tocava posar, i entre els que van quedar es
va fer un sorteig.
En Pere Pons comenta que el termini per presentar la subvenció dels centres i dels camins
s’acaba el dia 30 de setembre, i que no ha vist res en aquest ple. N’Antoni Soler li comenta
que ja està tot fet.
f) En Lluís Ràfols comenta que ha vit un escrit de l’ACA que requereix a l’Ajuntament
documentació per justificar la subvenció concedida per la difusió de mecanismes estalviadors
d’aigua. I pregunta com es va fer.
N’Antoni soler diu que això es va fer a les escoles.
g) En Lluís Ràfols comenta que hi ha un escrit d’Abertis que comunica que el termini del
manteniment s’acaba i que el Polígon Can Bosc passa a l’Ajuntament.
Fa el suggeriment que el masover pugui mantenir la zona verda.
h) En Lluís Ràfols comenta que ho deixarà per un altra dia però que s’hauria de parlar del
tema de neteja i manteniment dels polígons industrials.
29

N’Antoni Soler avança que hi ha una proposta de col·laboració entre Sant Sadurní i Subirats
en aquest aspecte.
En Llorenç Ros comenta que al Polígon de Can Bas hi ha vehicles abandonats a la via
pública. I que a l’antiga deixalleria hi ha un munt de deixalles, i pregunta si s’ha acabat de
netejar.
N’Antoni Soler contesta que el vehicle que neteja els carrers deixa la brossa allà i després de
tant en tant van a recollir-la. En Pere Pons li ensenya una fotografia perquè vegi l’estat de la
deixalleria, (que li comenta en Llorenç Ros) i li contesta n’Antoni Soler que això no es
correspon amb el que ha contestat, que potser s’ha colat algú i ha descarregat tota aquesta
runa.
En Llorenç Ros continua dient que al polígon Can Bas hauria d’haver-hi cinc contenidors i ell
només en va veure tres.
N’Antoni Soler diu que un dia d’aquests s’ha de reunir la Mesa de contractació del concurs de
la brossa.
En Llorenç Ros comenta que es va fer un conveni amb Asphalt Solutions. Algú va demanar
una llicència ambiental que no té res a veure amb Asphalt, dóna la sensació que hi ha dues
empreses, i ho comenta per si això pogués ser un problema.
N’Antoni Soler contesta que el conveni es va signar amb Asphalt Solutions; en Pere Pons
l’interromp i li diu que la llicència ambiental està a nom de l’UTE variant Vallirana.
N’Antoni Soler contesta que l’UTE variant Vallirana és la que té llicència per subministrar
asfalt a aquesta obra. Després la demanaran de forma definitiva.
En Llorenç Ros fa aquesta reflexió perquè es miri el conveni i que no hi hagi problemes.
En Pere Pons pregunta si s’ha realitzat la tramitació amb urbanisme donat que es tracta d’un
sòl no urbanitzable. Conclou dient que no entén coses, hi ha una empresa que te permís per
subministrar asfalt al tram de Vallirana però resulta que per asfaltar aquest tram encara queda
molt i ens falta autorització d’urbanisme i ja estem treballant. N’Antoni Soler contesta que sí
que tenen permís.
En Pere Pons segueix comentant que aquesta setmana hi ha hagut enrenou a les escoles de
Lavern; també comenta que l’Ajuntament no està fent res per obtenir els terrenys de l’escola
de Lavern, atès que s’ha aprovat inicialment el POUM potser seria el moment de fer alguna
cosa. Dóna la sensació que a Lavern no s’està fent res.
N’Antoni Soler comenta que ara toca adquirir els terrenys encara que sigui per expropiació.
En Pere Pons diu que s’acaba la subvenció de camins el dia 30 de setembre i pregunta com
està el tema.
30

N’Antoni Soler contesta que s’ha demanat un camí que connecta nuclis. És un camí que surt
del carrer Nou de Can Cartró i connecta amb Ca l’Avi i Can Bas; aquest camí surt als tres
torrents. Té 700 m aproximadament.
En Pere Pons demana que s’iniciï l’expedient a Can Batista o bé el conveni perquè es cedeixi
al nucli d’alguna manera.
I no havent-hi més assumptes a tractar, el Sr. Alcalde aixeca la sessió, essent les 00,45 hores
del dia a dalt esmentat, del que jo, la secretària, certifico.
31