U 2 PG i Trobadors – Esquema
U 2 PG i Trobadors – Esquema
U 2 PG i Trobadors – Esquema
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
UNITAT 2 LITERATURA MEDIEVAL<br />
Panorama general<br />
Edat Mitjana<br />
Període.<br />
Trets comuns de l’Alta (segles V-XIII) i Baixa (XIII-XV) Edat Mitjana:<br />
Des del punt de vista social<br />
Piràmide social<br />
LA PIRÀMIDE SOCIAL A L'EDAT MITJANA<br />
Implantació del feudalisme: els camperols eren vassalls<br />
del senyor feudal.<br />
Progressiva ascensió de la burgesia i importància de les<br />
ciutats (SXIII).<br />
Importància dels conceptes “honor, valor i fidelitat”, molt<br />
lligats amb la cavalleria.<br />
Des del punt de vista cultural<br />
Naixement de les llengües vulgars (romàniques).
LA LÍRICA MEDIEVAL<br />
Teocentrisme: predomini de la religiositat en tots els<br />
estaments de la vida pública i privada.<br />
Cultura culta als monestirs (literatura religiosa) i a les<br />
corts (literatura trobadoresca), cultura popular vinculada<br />
a les classes populars.<br />
Imitació: adaptació de models de procedència diversa,<br />
des dels llatins als orientals.<br />
Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l’art<br />
Durant l’Edat mitjana, la poesia lírica (aquella que expressa sentiments) era,<br />
primordialment, poesia cantada, per tant l’autor havia de ser poeta i músic.<br />
La poesia medieval presenta continguts diferenciats:<br />
o El religiós , que sorgeix d’una societat molt cristianitzada (monestirs i<br />
en llatí)<br />
o El profà, a partir del segle XI, que s’originà al si de la societat feudal.<br />
D’aquí sorgeix la lírica culta en occità (la primera mostra de lírica<br />
culta escrita en una llengua romànica).<br />
Els trobadors<br />
Es distingeixen tres tipus de poetes:<br />
Poeta<br />
Joglars
<strong>Trobadors</strong>: escrivien (i cantaven) poesia en llengua occitana per a un<br />
públic cortesà.<br />
o Llengua occitana:<br />
Per què escrivien en llengua occitana?<br />
Raons culturals: prestigi de la literatura dels trobadors.<br />
Auge del provençal: des del s. XII fins al s. XV, els poetes<br />
catalans escrivien en provençal. Va ser una de les grans<br />
llengües de cultura a l’Edat Mitjana.<br />
Raons polítiques: relacions Catalunya-Occitània des del<br />
878 i, sobretot, des del casament de Ramon Berenguer III<br />
amb Dolça de Provença (1112) fins a la batalla de Muret<br />
(1213).<br />
Raons lingüístiques: l’occità era la llengua pròpia<br />
d’Occitània (meitat sud de França). Semblances i<br />
coincidències entre el català i el provençal.<br />
o La poesia trobadoresca<br />
Estava feta i pensada per plaure a un públic d’aristòcrates,<br />
vinculats a la cort.<br />
Reflecteix en els seus versos les relacions pròpies de la<br />
societat feudal, basada en el vassallatge.<br />
Eixos temàtics: la guerra i l’amor. (també ho són de la<br />
novel·la cavalleresca del SXV).<br />
L’amor cortès (amor fidel, perfecte) o “fina amor”<br />
dels trobadors és un amor basat en l’elogi de la<br />
dama i les relacions de vassallatge. Provoca desig,<br />
però, també, dolor.<br />
El trobador<br />
La dama
o Gèneres trobadorescos<br />
Escenaris predilectes.<br />
Etapes de la relació amorosa:<br />
o Tímid<br />
o Suplicador<br />
o Acceptat<br />
o Amant total<br />
o Cançó: és el gènere més important i lloa i idealitza la dama<br />
(dona casada) expressant el seu vassallatge.<br />
o Sirventès:<br />
Sirventès d’atac d’un senyor feudal cap a un altre.<br />
Sirventès polític: esdeveniments del moment (sobretot<br />
lluites polítiques)<br />
Sirventès moral: costums socials.<br />
o Plany: lament per la mort d’un personatge important (rei o senyor<br />
feudal)<br />
o Pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.<br />
o Alba: narra la separació dels amants després de passar la nit<br />
junts (guaita, gilós, lauzengiers).<br />
o Debat poètic (tençó) : discussió entre dos trobadors.<br />
o Dansa i Balada: composicions per ser ballades.<br />
o Els estils poètics<br />
• el trobar lleu<br />
• el trobar clus<br />
o Els trobadors catalans<br />
<strong>Trobadors</strong> catalans més destacats:<br />
Guillem de Cabestany (s.XII), conegut per la “llegenda del cor<br />
menjat”.<br />
• Guillem de Berguedà (s.XII): sirventès i plany adreçats al seu<br />
gran enemic Ponç de Mataplana.<br />
• Ramon Vidal de Besalú (s.XIII): Les razós de trobar,<br />
compendi de normes de versificació i de gramàtica per<br />
ensenyar als trobadors que no dominaven el provençal.<br />
• Guillem de Cervera (s. XIII), conegut amb el nom de Cerverí<br />
de Girona. És autor de: Proverbis (màximes morals), Maldit<br />
bendit (primera part: sàtira contra les dones; segona part: elogi<br />
de l’amor), etc.<br />
Lírica culta escrita en llatí<br />
Es creava, majoritàriament, als monestirs (el centre més important de<br />
Catalunya és el monestir de Ripoll)
Tractava temes religiosos i temes profans.<br />
Formació dels poetes eclesiàstics<br />
o La tradició religiosa i formació musical.<br />
o Dominaven tècniques literàries dels grans autors llatins.<br />
Cal destacar un monjo de Ripoll (SXII), de qui es desconeix el nom i<br />
escriu poemes amorosos de gran entusiasme.<br />
Lírica escrita en català<br />
Poesia popular. Les classes senzilles no tenien accés a la poesia culta<br />
de les corts ni la dels monestirs però comptaven amb una tradició de<br />
cançons populars: cançons populars, d’amor, de festa, de treball...<br />
Aquesta lírica es transmetia oralment i, per tant, bona part s’ha perdut.<br />
Tot i així, fou la font d’inspiració o pretext literari per a la literatura culta.<br />
En el camp religiós popular cal destacar els goigs i les nadales.<br />
Poesia culta. Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure<br />
poesia culta en català. La seva lírica es diferencia de la trobadoresca<br />
que Llull es mostra tal com és i sent. Cal destacar Cant de Ramon