acta de la sessió ordinària efectuada pel ple municipal ... - Consensus

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA EFECTUADA PEL PLE MUNICIPAL EL
DIA 31 DE GENER DE 2008
Lliçà d’Amunt, 31 de gener de 2008.
A les 19,05 hores, a l’edifici municipal del carrer Rafael de Casanova, prèviament
habilitat a tal efecte, es reuneix el Ple Municipal per efectuar una sessió extraordinària
de primera convocatòria, que presideix l’Alcalde Sr. Ignasi Simon i Ortoll. Hi
assisteixen els regidors Neus Rius i Munné, Maria Marcos i González, Juan Miguel
Valderrama i García, Pere Grau i Parera, Àngel Montins i Bruguera, Elisenda
Montserrat i Llobet, Eduard Vadillo i Sánchez, José Antonio Ferreiro i Valle, Joaquim
Ferriol i Tarafa, Emília Soler i Gimeno, Josep Camps i Mas, Margarida Vilageliu i
Relats, Miquel Ballester i Draper, Antoni Albaladejo i Jiménez i Francisco Manuel León
i Cuenca. Excusà la seva assistència el senyor Josep Santiago i Ariza. Foren assistits
per la Secretària accidental de la Corporació, Sra. Gemma Navarro i Medialdea, i per
l’interventor municipal, Sr. Agustí Pagespetit i Bourgeois.
1 – APROVACIÓ DE L’ACTA DE LES SESSIONS DE 27 DE SETEMBRE, 25
D’OCTUBRE, 29 DE NOVEMRE I 18 DE DESEMBRE DE 2007
S’acorda, per unanimitat, l’aprovació de totes les actes amb la incorporació de
les diferents esmenes proposades pels grups municipals, inclosa la que fa
referència a l’acta del dia 18 de desembre de 2007, en concret en la deliberació
del primer punt de l’ordre del dia, consistent en canviar l’expressió “tres milions
de recursos propis” per la de “tres milions de préstecs”.
2 – DONAR COMPTE DELS DECRETS EMESOS PER L’ALCALDIA DES DE
14 DE NOVEMBRE DE 2007 A 14 DE GENER DE 2008
Es donà compte dels Decret emesos per l’Alcaldia entre el dies 14 de
novembre de 2007 i 14 de gener de 2008, que van dels núm. 1761/07 al 45/08.
3 – APROVACIÓ INICIAL DE LA MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS DE LA
MANCOMUNITAT DE LA VALL DEL TENES
Es donà compte de la següent Proposta d’acord:
“Vista la proposta de modificació dels Estatuts de la Mancomunitat
Intermunicipal de la Vall del Tenes.
Vist l’informe emès per la Secretaria de la Corporació en compliment d’allò
que disposa l’article 179.1.b), del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim
Local de Catalunya.
1

Vist que l’article 114.3d) del Decret 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s'aprova el
Text Refós de la Llei Municipal i de règim local de Catalunya preveu que els
acords per d’aprovació modificació del estatuts de les mancomunitats s’han
d’adoptar amb el vot favorable de la majoria absoluta de membres de la
Corporació, i que l’article 120 del mateix text legal estableix que s’hauran
d’aprovar pel Ple.
Vist el Dictamen favorable de la Comissió Informativa de Temes Sectorials,
Es proposa al Ple de l’Ajuntament:
Primer.- Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts de la Mancomunitat
Intermunicipal de la Vall del Tenes, amb les incorporacions assenyalades a
l’informe de la Secretària, en el sentit d’ajustar els articles a la normativa
vigent.
Segon.- Sotmetre el precedent acord a informació pública, per un termini de
trenta dies hàbils, mitjançant la inserció de l’anunci corresponent al Butlletí
Oficial de la Província de Barcelona, al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya i al tauler d'anuncis de la Corporació, a efectes de presentació
d’al·legacions, suggeriments i reclamacions. Cas que no se’n presentin, el
precedent acord s’entendrà definitivament aprovat.
Tercer.- Comunicar aquests acords a la Mancomunitat Intermunicipal de la
Vall del Tenes.
Quart.- Facultar àmpliament i expressament l'alcalde per a l’adopció de
quantes resolucions, i la subscripció de quants documents resultin
necessaris per a la formalització i l’execució d'aquests acords. “
Acabada la lectura, el Sr. Alcalde assenyalà que s’havien incorporat a l’acord
algunes puntualitzacions en el sentit d’ajustar els articles a la normativa.
Posat a votació, la proposta fou aprovada per unanimitat dels regidors
assistents, que constitueixen majoria absoluta legal.
4 – APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL
AL CARRER MATARRANYA
Abans de la lectura de la proposta d’acord, el Sr. Antonio Manso, president de
l’Associació de Veïns de Ca l’Artigues, a l’empara de l’article 187 del R.O.M.,
exposà el següent:
“.Buenas noches señores del Gobierno Municipal, oposición y a todas las
personas asistentes a este pleno.
2

Me llamo Antonio Manso, presidente de la AVV de Ca l’Artigues y en nombre
de la misma paso a exponer lo siguiente sobre el Punto 4 del orden del día
sobre modificación urbanística de la calle Matarranya del barri Ca l’Artigues.
La Junta de la AVV solicitamos que dicho punto se quede sobre la mesa
hasta que se haga una auténtica participación ciudadana tal y como habéis
pregonado ustedes en vuestro programa electoral.
Recordamos al Sr. Alcalde que en plenos pasados se comprometió usted y
su equipo de gobierno a no hacer nada en Ca l’Artigues, sin consultar con
los vecinos y AVV. Por tant, como AVV exigimos que se cumplan sus
promesas.
Nosotros ni antes ni ahora vamos a entrar en como será la estructura de las
viviendas, eso serán los vecinos quienes decidan.
Antes con los pisos (que vosotros estabais en contra y en vuestro derecho)
había beneficios sociales tales como: guardería, locales municipales para
comercios y sociales, reserva de terreno para posible equipamiento. Ahora
con vuestro proyecto ¿Que beneficios sociales tendrá Ca l’Artigues y Lliçà
d’Amunt? Gracias.”
Acabada la intervenció del Sr. Manso, es donà compte de la següent Proposta
d’acord:
“El Ple de l’Ajuntament, a la sessió efectuada el dia 27 de setembre de 2007,
va aprovar inicialment la Modificació del vigent Pla General en relació ales
qualificacions urbanístiques de la finca del carrer Matarranya de Lliçà
d’Amunt.
Durant el període d’exposició al públic s’han presentat per part del senyor
Joaquim Ferriol i Tarafa, en el seu nom i en representació del grup
d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Aquesta al·legació ha estat informada pels Serveis Tècnics, segons informe
emès el 18 de desembre de 2007, i pels Serveis Jurídics, segons informe
emès el 17 de desembre de 2007, i que consten a l’expedient.
Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa d’Urbanisme.
Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:
1r.- Desestimar les al·legacions presentades pels motius que s’especifiquen
en els informes emesos pels Serveis Tècnics i Jurídics i que consten a
l’expedient.
3

2n.- Aprovar provisionalment la Modificació del vigent Pla General en relació
ales qualificacions urbanístiques de la finca del carrer Matarranya de Lliçà
d’Amunt.
3r.- Remetre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona,
als efectes de la seva aprovació definitiva.
4t.- Comunicar aquest acord a l’al·legant.”
Acabada la lectura el regidor Joaquim Ferriol manifetà que el grup d’Esquerra
havia redactat una al·legació que concordava amb els objectius de l’anterior
modificació de Pla General: les centralitats, els habitatges de protecció oficial i
els serveis, i la resposta havia estat de caràcter tècnic i no pas polític.
L’arquitecte municipal deia que es reduïen el número d’habitatges però que tot i
així s’augmentava el sostre, s’eliminaven els serveis i l’alçada era diferent, però
no feia esment a la transitòria sisena que assenyalava que s’havia de sol·licitar
informe a Habitatge, i aquest informe s’havia sol·licitat tres mesos després i no
simultàniament com deia la transitòria. Així mateix no indicava quins habitatges
eren de protecció oficial i quins de renda lliure, responent molt sintèticament a
la al·legació.
Per que feia a l’informe jurídic també es podia afirmar el mateix, havia estat
elaborat per un advocat extern i assenyalava que era potestat municipal canviar
el planejament. L’informe aportava coses que no estaven a l’expedient, lligava
l’acció de la modificació a una altra modificació. Sobre el tema de protecció
pública no es sabia si era de promoció pública o de protecció oficial. Continuà
dient que pel que feia al punt tercer i quart de l’informe jurídic, relatius a la
participació ciutadana, era cert el que assenyalava però com que el programa
de CIU manifestava que era ERC qui modificava el planejament sense
participació i se la marcava com a objectiu, i com el programa del PP parlava
de participació i el del PSC que tot i que no parlava de participació es remetia a
organismes que serien defensors del ciutadà i audiències públiques prèvies als
plens, semblaria que tot i que no era preceptiva segons el reglament la
participació ciutadana es faria per ser un compromís polític del partits de l’equip
de govern.
Manifestà que considerava políticament inacceptable que en el document de
modificació no existís una memòria social. Finalitzà dient que entenia que el
govern estava per fer política pel bé de la comunitat i per això era qui havia de
donar els arguments no pas els tècnics, i afirmà que hi havia dos paràmetres
que no s’havien complert, un era la sol·licitud simultània de l’informe a
Habitatge i l’altre la consulta telemàtica durant l’exposició pública. Era per tot
això que sol·licitava que es tornés a aprovar inicialment l’expedient.
El regidor Pere Grau contestà que l’anterior equip de govern havia tirat
endavant el seu projecte fent una operació de compra mesos abans de les
eleccions i després de no escoltar les manifestacions ciutadanes durant quatre
4

diumenges. Manifestà que el que justificava la tramitació de la modificació era
l’oportunitat política legitimada per la consulta ciutadana a les eleccions
municipals on els diferents grups polítics havien manifestat les seves opcions.
Per altra banda no entenia la reiterada al·lusió a la participació ciutadana quan
possiblement per aquest fet, ERC estava en una banda i la resta de grups
polítics en el govern. Digué que li preocupava procedir en fals i per això anava
a advocats que hi entenien. Els habitatges plurifamiliars no eren volguts i no
solventaven la problemàtica del municipi i assegurà que no calia insistir en els
arguments polítics perquè cadascú ja sabia quina era la seva manera de veure
les coses.
El regidor Francesc León explicà que en diferents plens ja s’havia parlat de les
postures de cadascú i que ell considerava que el barri hi sortia perdent, però
resultava un absurd anar repetint el de sempre.
En aquest moment el senyor Alcalde sol·licità que es definís quin seria el vot de
cada grup polític; contestant-li el regidor Joaquim Ferriol si no tenia dret a
rèplica, ja que entenia que hi havia qüestions a matisar, com que la participació
ciutadana era un deure que s’havia imposat l’equip de govern i que la
modificació del Pla General havia de comptar també amb una justificació
política. Pel que feia a l’informe jurídic de la modificació de Pla General del
carrer Matarranya justificava que hi havia 17 habitatges de protecció oficial al
carrer Ramon Llull del barri de Can Salgot, i o bé ho suprimia o bé s’unien les
modificacions de Can Salgot i la de Ca l’Artigues ja que no es podien justificar
juntes quan eren diferents.
Posat a votació, la proposta fou aprovada pels vots favorables dels grups PSC,
CiU i PP, que constitueixen majoria absoluta legal. Votaren en contra els grups
d’ERC i ICV-EUiA.
5 – APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA GENERAL
ALS CARRERS GUERAU DE LIOST, BARTOMEU ROSSELLÓ I PORCEL I
RAMON LLULL
Es donà compte de la següent Proposta d’acord:
“El Ple de l’Ajuntament, a la sessió efectuada el dia 25 d’octubre de 2007, va
aprovar inicialment la Modificació del vigent Pla General en els carrers de
Guerau de Liost, Bartomeu Rosselló Porcel i Ramon Llull del barri de Can
Salgot.
Durant el període d’exposició al públic s’han presentat diferents al·legacions
d’igual contingut.
5

Aquestes al·legacions han estat informades pels Serveis Tècnics, segons
informe emès el 17 de gener de 2008, i pels Serveis Jurídics, segons informe
emès el 17 de desembre de 2007, i que consten a l’expedient.
Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa d’Urbanisme.
Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:
1r.- Desestimar les al·legacions presentades pels motius que s’especifiquen
en els informes emesos pels Serveis Tècnics i Jurídics i que consten a
l’expedient.
2n.- Aprovar provisionalment la Modificació del vigent Pla General en els
carrers de Guerau de Liost, Bartomeu Rosselló Porcel i Ramon Llull del barri
de Can Salgot.
3r.- Remetre l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona,
als efectes de la seva aprovació definitiva.
4t.- Comunicar aquest acord als al·legants.”
Acabada la lectura el regidor Joaquim Ferriol manifestà que el cas era similar al
punt anterior però no del tot igual. L’informe jurídic justificava que no calia
participació però, com abans, caldria veure una valoració política, també
afirmava que tot l’increment de l’habitatge seria per fer habitatge de protecció
pública, i es tornava a les incongruències ja que no concordaven amb el punt
tercer de la modificació que justificava el canvi pel fet que el terreny no era apte
per habitatges de protecció oficial, és a dir, a la modificació del carrer
Matarranya es deia que es farien 17 habitatges al carrer de Ramon Llull i a la
modificació del carrer Ramon Llull es deia que el terreny no era apte. En relació
a la necessitat de nous serveis que assenyalava la al·legació presentada, no es
donava cap resposta ja que tot i que l’informe tècnic reconeixia que els serveis
eren deficients no s’esmentava a cap més punt de la modificació. Continuà
dient que en mitja hora s’havien dit quatre xifres diferents, primer es deien 17
habitatges, després 32, després cap i es preguntava que era el que s’estava
aprovant, per això el més coherent seria revisar les coses i refer-les.
El regidor Pere Grau exposà que en principi podia semblar que hi haguessin
irregularitats a les xifres però no eren fonamentals ja que el que s’estava
aprovant era que en aquest sòl es poguessin executar habitatges i tirar
endavant sense dèficit una altra operació que va iniciar l’anterior govern al
comprar un terreny tres mesos abans de les eleccions.
El regidor Joaquim Ferrirol constetà que el que era fonamental era la
modificació i aquesta havia de complir la normativa, sinó quan anés a
Urbanisme s’hauria de refer en un text refós. La discussió política ja s’havia
6

tingut en el seu moment però el que senyalava ara era que els números no
lligaven i que per això s’hauria de canviar la memòria.
El regidor Pere Grau manifestà que tenia plena confiança en els tècnics que
s’ho havien repassat.
Posat a votació, la proposta fou aprovada pels vots favorables dels grups PSC,
CiU i PP, que constitueixen majoria absoluta legal. Votaren en contra els grups
d’ERC i ICV-EUiA.
6 – VERIFICACIÓ DEL TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA
GENERAL AL CARRER DE CAN FARELL, NÚM. 47
Abans de llegir la proposta d’acord el regidor Pere Grau s’absentà de la sala
per ser persona interessada en el punt a debatre.
A continuació es donà compte de la següent Proposta d’acord:
“El Ple de l’Ajuntament, en sessió del dia 19 de juliol de 2007, va aprovar
provisionalment la Modificació del Pla General de Lliçà d'Amunt pel que fa al
canvi de qualificació i és de la parcel·la situada al carrer de Can Farell,
número 47 de Lliçà d’Amunt.
Tramès l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per la
seva aprovació definitiva, en sessió de 13 de desembre de 2007, aquesta ha
acordat aprovar-la definitivament supeditant la publicació al DOGC i
consegüent executivitat a la presentació d’un text refós que incorpori
l’establiment normatiu del reconeixement de la parcel·la i l’edificació existent,
tot indicant que en cas d’enderroc la nova construcció s’adaptarà als
paràmetres propis de la clau 3d, zona de ciutat jardí.
Vist l’informe emès per l’Arquitecte municipal.
Vis el dictamen favorable de la Comissió Informativa d’Urbanisme:
Es proposa al Ple l’adopció del següent acord:
Primer: Verificar el Text Refós de la Modificació del Pla General de Lliçà
d'Amunt pel que fa al canvi de qualificació i és de la parcel·la situada al
carrer de Can Farell, número 47 de Lliçà d’Amunt, incorporant la prescripció
assenyalada per la Comissió Territorial d’urbanisme de Barcelona.
Segon: Trametre, per triplicat, el Text Refós a la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona.”
7

Posat a votació, la proposta fou aprovada per unanimitat dels regidors
assistents, que constitueixen majoria absoluta legal.
En aquest punt el regidor Pere Grau es reincorporà a la sessió.
7 – APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PRESSUPOST MUNICIPAL PER AL 2008
Es donà compte de la següent Proposta d’acord:
“El Ple de l'Ajuntament, en sessió del dia 18 de desembre de 2007, va
aprovar inicialment el Pressupost General de l'Ajuntament per a l'exercici
2008.
Durant el període d'exposició al públic s'ha presentat una al·legació per part
del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.
Vist l'informe emès per l’Interventor que assenyala que correspondria:
- Desestimar els punts 2 a 9 de l’escrit d’al·legacions presentat pel senyor
Joaquim Ferriol i Tarafa, en representació del grup municipal d’Esquerra
Republicana de Catalunya, pels motius que consten en aquest informe.
- Estimar parcialment el punt 1 de l’esmentat escrit d’al·legacions, pels
motius que consten en aquest informe.
- Estimar els punts 10 a 14 de l’escrit d’al·legacions i procedir a la seva
modificació.
Vist el dictamen favorable de la Comissió Informativa d'Hisenda,
Es proposa al Ple l’adopció del següent acord:
Primer.- Desestimar els punts 2 a 9, estimar parcialment el punt 1 i estimar
els punts 10 a 14 de l’escrit d’al·legacions presentat pel senyor Joaquim
Ferriol i Tarafa, en representació del grup municipal d’Esquerra Republicana
de Catalunya.
Segon.- Aprovar definitivament el Pressupost municipal per l'exercici 2008,
les seves Bases d’execució, i la plantilla de personal.
Tercer.- Publicar l’anunci d'aprovació definitiva al Butlletí Oficial de la
Província, amb resum de cada un dels Capítols que l’integren, i enviar còpia
del Pressupost a la Generalitat de Catalunya i a l’Administració de l’Estat.
8

Acabada la lectura el regidor Miquel Ballester manifestà que s’havien presentat
al·legacions encaminades a subsanar aquells aspectes que no s’haguessin
complert i els que es detectava que els crèdits eren insuficients. Les
al·legacions venien fonamentades en sol·licitar informació o corregir aspectes
on hi havia errors. Algunes al·legacions havien estat estimades totalment, altres
parcialment i altres desestimades, i es preguntava que hauria passat si
s’haguessin estimat totes les al·legacions, doncs bé, el pressupost s’hauria
hagut de refer i l’equip de govern haguera perdut un mes, però hauria guanyat
credibilitat. En la situació actual no es perdia un mes però sí es perdia
credibilitat, perquè:
- A la primera al·legació, on s’indicava la manca d’explicació de les
diferències entre l’exercici anterior i l’actual, es responia dient que sí que
faltaria però que no era imprescindible que estigués a l’expedient.
- A la tercera al·legació on es feia esment a la falta de l’informe econòmicfinancer
es contestava que aquest ja existia, però que per a més dades
la diferència venia motivada pel 3% d’augment i perquè els padrons
s’havien incrementat quasi un 20%. Això era difícil de creure ja que Lliçà
d’Amunt no creixia en un 20% i si resultava que els padrons d’anys
anteriors no havien estat actualitzats s’hauria de demanar explicacions al
tècnic del moment que en aquest moment era l’Alcalde. L’informe també
assenyalava que l’increment podia ser degut a l’augment de patrocinis i
d’usuaris, però havia estat mirant algunes partides i aquestes no
creixien. En el cas dels abonats al pavelló, es pressupostaven 135.000
euros quan es tancaria l’exercici 2007 en 106.000.
- A la sisena al·legació es manifestava que els diners pressupostats per
retribucions de policies, educadores i serveis socials eren inferiors als
pressupostats a l’any 2007 i no ho acabava d’entendre, ja que no es
podia dir que l’any 2007 entre el que es va pressupostar i el que es va
ampliar de la partida de policia pujava 899.000 euros i el que es
pressupostava pel 2008 eren 843.000 euros. A l’informe s’assenyalava
que això no es donava en cap cas, i es puntualitzava que els números
que s’utilitzaven no sabia si incorporaven la seguretat social, i això no
tenia res a veure, perquè en el Ple del 29 de novembre de 2007 es va
aprovar un increment de la partida 14.222.12.001 en 272.000 euros i
aquests números eren de l’equip de govern. Hagués sigut més fàcil dir
que era veritat que hi havia aquesta diferència i que s’expliqués la raó.
- A la setena al·legació es feia constar que hi havia una partida de
despesa de plans ocupacionals per un valor de 43.000 euros i en canvi
hi havia un ingrés de subvencions de la Generalitat per aquest mateix
concepte per 132.000 euros. La resposta de l’informe era que això no
era cert i ho justificava en que la despesa s’havia repartit en diferents
orgànics i els 43.000 euros corresponien a dos socorristes, a dos peons i
a la Seguretat Social i que la resta eren un AODL i un número de
9

persones per a benestar i família que tot sumat suposaven 173.000
euros. Fins aquí s’ho podia arribar a creure, però perquè fos més real
s’havien de donar dos fets, un que existís crèdit a la partida de benestar i
família, que si s’analitzava es deduïa que s’havien pressupostat 170.000
euros, se li restaven 63.000 dels plans ocupacionals, 106.000 euros del
sou de la gent que ja hi treballava més la Seguretat Social, el resultat era
que faltaven diners, per tant, es feia trampa, s’argumentava una
al·legació dient coses que no eren veritat; i l’altre fet, que hi hagués
reserves de places a la plantilla de personal i això no es donava. En
conclusió la subvenció no estava justificada i una altra vegada l’equip de
govern havia fet trampa i havia perdut credibilitat.
El regidor Miquel Ballester continuà dient que a la seva intervenció del Ple de
18 de desembre havia preguntat si l’increment de sou de la regidora Neus Rius
i de l’Alcalde era del 2% i s’havia contestat que sí, per la qual cosa havia
manifestat que els números no li lligaven, justificant la mateixa regidora que era
perquè els hi vencia un trienni; davant d’això calia dir que la llei regulava que
quan un funcionari era elegit com a representant electe, podia triar entre ser
regidor o ser funcionari, i tant la Neus com el Nacho havien optat per ser
regidors, per la qual cosa la llei establia que havien de rebre les retribucions del
lloc que ocupaven efectivament, és a dir, si s’optava per ser regidor es jugava
amb les regles de regidor, i no es podia fer un mixt.
Finalitzà dient que la llei assenyalava que el pressupost s’havia de presentar al
Ple abans del 15 d’octubre i havia d’estar aprovat definitivament el 31 de
desembre, sinó s’havien complert els terminis legals, no es podia dir a la revista
municipal que si que s’havien complert, s’havia de ser més seriós.
El senyor Alcalde manifestà que la llei d’hisendes locals preveia la pròrroga
dels pressupostos i que fins i tot la mateixa Generalitat els havia aprovat fora
de termini; replicant al senyor Ballester que no era el mateix dir “dins de la
legalitat” que dir “dins del termini legal”.
El senyor Alcalde continuà dient que la resposta a les al·legacions l’havia fet el
senyor Interventor en qui tenia tota la confiança. La memòria, li agradés o no al
senyor Ballester hi era i que, en tot cas, a la liquidació es veuria si el
pressupost havia estat ben elaborat o no. El senyor Ballester contestà que ell
no qüestionava el pressupost sinó les respostes a les al·legacions.
El senyor Alcalde digué que l’informe el donava per bo i pel que feia al tema de
retribucions quedava clar que jugava amb les vinculacions, és a dir, que es
posaven grans bosses que després es distribuïen en vinculacions. El senyor
Ballester indicà que aquesta era una resposta correcta que no era la que
indicava l’informe. El senyor Alcalde li contestà que sí que ho deia, i que en el
tema dels plans d’ocupació sempre es podien fer modificacions de plantilla, així
mateix manifestà que creia que algunes qüestions de les al·legacions
s’haguessin pogut aclarir a les comissions informatives i que les propostes
10

efectuades pel grup ERC no suposaven modificacions substancials que
obliguessin a una nova aprovació inicial.
Seguidament intervingué el regidor Eduard Vadillo per manifestar que havia estat
reflexionant molt sobre la resposta política a les al·legacions del grup d’ERC i els havia
de dir que, sense discutir-ne la legitimitat, que considerava sana i necessària en el
debat polític, havia arribat a unes conclusions bàsiques, que eren que el grup d’ERC
no qüestionava en cap moment la viabilitat financera del Pressupost, tampoc no
qüestionava l’estructura econòmica del Pressupost, i el que resultava encara més
incomprensible, ni tan sols no qüestionava la carrega i la intencionalitat política del
pressupost.
Afirmà que, en conseqüència, les seves al·legacions només tenien una única finalitat,
que no era altra que la des desgast polític. Per tot això, manifestà que s’havia pres la
molèstia de revisar els expedients dels pressupostos dels anys 2004, 2005, 2006,
2007, i havia trobat el següent:
a) Entre el 2004 y el 2005, havien pressupostat unes vendes patrimonials al
pressupost d’ingressos, que varen ser venudes a si mateixos, i per aclarir-ho
assegurarà que, com a regidor delegat de la EMO, encara estaven pagant les
hipoteques de les parcel·les que l’Ajuntament va vendre a L’ EMO., fent servir el
finançament circulant. Es preguntà que quantes vegades s’havien de pagar les
coses, concloent que així era molt fàcil fer pressupostos.
b) En el pressupost del 2006, havien pressupostat, als ingressos con a font de
finançament, el romanent de tresoreria. I, tot i fent palès que li sabia greu per l’
interventor, segons els assessors externs, això constituïa una il·legalitat,
concloent també que així era molt fàcil fer pressupostos.
c) L’equip de govern anterior havia pressupostat sistemàticament a la baixa el
pressupost de personal, en tots i cadascun del pressupostos que havien fet i mai
havien rectificat, una mitjana de 500 mil euros. En canvi, afirmà, l’equip de
govern actual es mostrava coherent amb la realitat pressupostaria, i no faltaven
a la veritat, tot sentenciant que si ells fessin el mateix, avui tindrien un milió d’
euros més per fer inversions en fum, que és el que ells feien, i conclogué que
així era fàcil fer pressupostos!
Acabà dient que després d’aquestes “joies de la corona”, d’ aquestes perles dels seus
pressupostos, no resultava coherent que els demanessin que retiressin el pressupost
del 2008 perquè no es contemplava una partida suficient per la Federació de
Municipis, i altres foteses per l’ estil, tot assegurant que no tenien autoritat moral per
demanar la retirada del pressupost.
En aquest punt davant la sol·licitud simultània de la paraula per part del Sr.
Ballester i del Sr. Ferriol, el Sr. Alcalde indicà que només un dels dos podria
intervenir, essent el Sr. Ballester qui assenyalà que hi havia un malentès, ja
que les al·legacions no es podien fonamentar en raons polítiques sinó que
s’havien de fonamentar en la llei.
El regidor Eduard Vadillo manifestà que el Sr. Ballester els havia acusat de fer
trampes quan era ell qui havia fet il·legalitats.
11

El regidor Joaquim Ferriol digué que les al·legacions s’havien de basar en el
compliment de la legalitat, i el que s’estava discutint era el pressupost per a
l’exercici 2008, no si amb anterioritat s’havien fet les coses correctament.
Continuà dient que els pressupostos anteriors s’havien aprovat sense
al·legacions i que el que ara es demanava era que si s’havien d’estimar les
al·legacions, i cità a un regidor dient que els pressupostos es podien fer bé,
malament o regular i aquell pressupost estava malament.
El regidor Eduard Vadillo assenyalà que en les seves conclusions el senyor
Interventor havia manifestat que cap de les al·legacions implicava un canvi
substancial.
El senyor Alcalde finalitzà dient que discrepava sobre l’afirmació que el
pressupost estigués mal fet.
Posat a votació, la proposta fou aprovada pels vots favorables dels grups PSC,
CiU i PP, que constitueixen majoria absoluta legal. Votaren en contra els grups
d’ERC i ICV-EUiA.
8 – AFERS URGENTS
No se’n van presentar.
9 – MOCIONS
MOCIÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ DE LA TERCERA ESCOLA BRESSOL
MUNICIPAL AL BARRI DE CA L’ARTIGUES
Es donà compte de la següent Moció presentada pel grup municipal d’ERC:
“ANTECEDENTS:
A l’anterior projecte de centralitat de la serra, per tal de fer front al dèficit de
serveis als barris del nostre poble, hi constava la construcció de la tercera
escola bressol municipal en una part dels terrenys municipals del carrer
Matarranya.
En el projecte de l’actual equip de govern, aquest terreny està destinat en la
seva totalitat a la construcció d’habitatges, per la qual cosa queda afectada
la ubicació de dita escola bressol, que no podrà ser construïda en aquell
solar.
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:
12

Que l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt es comprometi a que la tercera escola
bressol municipal a Lliçà d’Amunt es construeixi al barri de Ca l’Artigues.”
Acabada la lectura el regidor Pere Grau contestà que no era veritat que tot el
terreny estigués destinat a habitatge ja que hi havia una reserva per a
equipaments.
El regidor Antoni Albaladejo manifestà que aleshores no hi havia cap problema per
aprovar la moció; contestant-li el regidor Pere Grau que el problema que hi havia era
que no era veritat, i continuà dient que l’escola bressol que tenia prevista l’anterior
equip de govern era de dos pisos quan hi havia suficient terreny per fer una escola
bressol amb una sola planta, i per això no es faria allà sinó en un altre lloc de Ca
l’Artigues. El regidor Antoni Albaladejo insistí que la moció no pretenia que es digués
com seria l’escola bressol sinó que era que es faria una escola bressol a Ca l’Artigues;
contestant-li el senyor Pere Grau que no calia una moció per dir això ja que era un
tema ja previst i, com era costum de l’anterior equip de govern, votarien en contra per
la innecessarietat de la moció, perquè ja estava previst fer una escola bressol.
La regidora Emília Soler preguntà on estava previst construir-la, contestant-li el regidor
Pere Grau que a continuació del CEIP Rosa Oriol cap a la rotonda. La regidora Emília
Soler manifestà que el departament d’Educació havia informat que era legal una
escola bressol amb dues plantes ja que no hi havia escales sinó rampes, així mateix
les mestres se l’havien examinat i no havien indicat res; aclarí que una cosa era que el
projecte no agradés al nou equip de govern i l’altra era dir que no era legal.
El regidor Pere Grau contestà que ell no havia dit que no fos legal sinó que no era
necessari fer una escola bressol amb dues plantes quan tenien terreny suficient per
fer-la d’una sola planta.
La regidora Elisenda Montserrat manifestà que l’arquitecte havia presentat el projecte i
les coordinadores havien fet saber que no els hi convencien les dues plantes i que els
grans tinguessin una terrassa. La regidora Emília Soler reiterà que a l’anterior equip de
govern no se l’hi havia dit res.
El senyor Alcalde finalitzà dient que a diferents presentacions que havien fet havien
parlat de l’escola bressol de Ca l’Artigues.
Posat a votació, la Moció fou rebutjada pels vots en contra dels grups PSC, CiU
i PP, que constitueixen majoria absoluta legal. Hi votaren a favor els grups
d’ERC i ICV-EUiA
10 – PRECS I PREGUNTES
10.1.- Preguntes presentades pel Grup Municipal d’ERC:
Primera: Ens podríeu explicar en quina fase ens trobem del projecte de
construcció del Consultori de Palaudàries? Hi ha una data aproximada d’inici de
les obres?
13

Resposta: El regidor José Antonio Ferreiro contestà que el projecte era el que
estava previst i que ja estava aprovat definitivament. S’havia previst que les
obres comencessin el mes d’abril i que tinguessin un termini d’execució de 10
mesos. Aquest projecte el tenia l’EMO.
El regidor Francisco Leon preguntà que faria l’EMO; contestant-li el regidor
José Antonio Ferreiro que el tenia per fer l’acondicionament del vial.
Segona: Quin ha estat el cost econòmic de tots i cadascun dels actes municipals de la
programació de Nadal i Reis? Demanem que s’expliciti acte per acte (Fira de Nadal,
PIN, concert de Cap d’Any, patge anunciador, Cavalcada de Reis) i activitat per
activitat, amb detall dels costos de l’organització, de la compra o lloguer de materials,
de les hores extres del personal municipal i de la policia local, i també demanem que
se’ns informi de les partides del pressupost que s’han utilitzat (amb número i epígrf).
Resposta: El regidor Àngel Montins contestà que s’havia intentat ajustar al pressupost
de l’any 2007 i 2008 i que ja faria arribar a la resta de regidors una relació de tots els
costos ja que encara li faltava alguna cosa. Manifestà que tot s’havia imputat a la
mateixa partida i indicà a grans trets quin havia sigut el cost: Fira de Nadal = 6.448,01
€; Concert de Cap d’Any = 3.047,78 €; Patge Anunciador = 5.575,30 €; Cavalcada de
Reis = 20.156,10 €; Festa Sant Julià = 1.600,890 €; Revetlla Cap d’Any = 16.578 €;
Parc Infantil i Juvenil de Nadal = 14.322 €.. Així mateix indicà que els 540 euros
recaptats per la carpa solidària s’ingressarien al compte de l’entitat Lliçà Solidari.
Tercera: En el Ple Ordinari de setembre passat el grup d’ERC va presentar una moció
sobre la necessitat d’asfaltar els vorals de la carretera BV-1432, de Lliçà d’Amunt a
Granollers. A sol·licitud de l’equip e govern es demanar un marge de dos mesos per
solucionar la qüestió, cosa que el nostre grup va acceptar i va retirar la Moció.
Transcorreguts, no dos mesos sinó quatre mesos, preguntem a l’equip de govern:
Ja s’ha parlat amb el Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona per tractar el
tema? Quan començaran les obres d’asfaltatge dels vorals de la ctra. BV-1432?
Resposta: El senyor Alcalde contestà que el 30 d’octubre s’havia reunit amb la
senyora Ana Hernández i havien parlat de l’interès de fer un camí de vianants. El dia
22 de gener havia trucat la tècnica i el 25 de gener havia vingut a veure els terrenys.
La Diputació de Barcelona s’havia compromès a fer el projecte bàsic i amb aquest es
veuria la seva viabilitat i el cost, a partir d’aquí es veuria qui el pagaria.
El regidor Josep Camps contestà que ja s’havia demanat el pressupost i que pujava un
ull de la cara. El que demanaven era que es pressionés a la Diputació de Barcelona
perquè asfaltés el tros que anava fins a la carretera per a que la gent pogués circular
en asfalt, i aquests estudis dilatarien la solució.
El senyor Alcalde contestà que asfaltar d’aquesta manera no agradava a la Diputació
de Barcelona perquè era perillós en determinats punts.
14

En aquest estat i no havent-hi altres afers de què tractar, la Presidència dóna per
acabada la sessió, essent les 20,50 hores, aixecant-se de la mateixa aquesta acta,
que signen l’Alcalde i la Secretària que ho certifica.
L’ALCALDE LA SECRETÀRIA ACCTAL.
15