L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

92
Llavors de raïm (dreta)
i de figues i xíndria
(de dalt a baix),
recuperades durant
les excavacions
de sa Capelleta
(anys 2002-2008).
Fotos: Ricard Marlasca
La imatge que va fer al-Zuhrî es veu reforçada pels
textos de Yaqût: a l’illa són abundants les panses
[...], d’al-Himyârî: és bona illa, amb abundants
ceps i raïms [...]. Hi ha deu punts d’ancoratge,
corrents d’aigua, moltes alqueries i està poblada
en tota la seua extensió. Hi creixen pins, de fusta
excel·lent per a la construcció i els aparells de les
naus [...] i d’al-Idrisi: L’illa és bella, sembrada de
vinyes i produeix moltes panses [...].
D’aquests textos es desprèn que alguns dels
conreus més importants de l’illa eren la vinya,
de la que es produïen panses destinades també
a l’exportació, les figueres i els ametllers. La
vinya degué ser un dels principals, sinó el
principal del pla de Vila, i aquestes les hereten
després els catalans, com així ho indiquen
l’abundància de cites de terres ocupades per les
vinyes als capbreus, i les recents anàlisis
pol·líniques (vegeu el capítol Descobrint els
paisatges del passat ).
A tot això, les excavacions del barri de sa Capelleta
han aportat dades molt significatives en aquest
sentit, ja que a un dels pous negres situats al carrer
es varen recuperar gran quantitat de llavors dels
fruits consumits pels seus habitants. Les
condicions que a vegades es creen en aquests tipus
d’estructures, amb manca d’oxigen, fan que restes
de tipus orgànic es conservin molt bé. En aquest
cas s’han pogut identificar moltes llavors d’algunes
de les espècies mencionades als textos, i d’altres
que no ho estan però que són de gran interès. Pel
que fa a les primeres, s’han recuperat centenars de
llavors de raïm, que possiblement pertanyien a les
famoses panses que es produïen a l’illa i que, com
a mínim, donen testimoni de la presència i
importància d’aquest conreu. És molt possible que
aquestes restes pertanyessin a fruits conreats al pla
de Vila, fins i tot als terrenys drenats de les feixes
islàmiques. També s’han recuperat centenars de
llavors de figues, minúscules i vermelles, de les
que no es fa pràcticament cap esment als
documents posteriors a la conquesta. D’altra
banda, i a part d’algunes espècies de lleguminoses
o de cereal, cal destacar la presència d’abundants
llavors de xíndria i de meló, documentació aquesta
molt rellevant ja que es tracta de dues espècies
introduïdes a l’illa, com a tot l’occident
mediterrani, en època islàmica. En aquest cas són
conreus que no es mencionen ni als textos de
l’època ni als documents catalans, però que ens
ajuden a ampliar l’espectre o varietat dels fruits
que tendrien un paper destacat als horts islàmics,
als quals s’haurien d’afegir molts d’altres, com per
exemple els cítrics.
Una herència malaguanyada
Hem passejat breument per un paisatge històric
avui fantasmagòric i llunyà. Fa aproximadament
un mil·leni es va iniciar, a la badia d’Eivissa,
davant de l’única ciutat i del principal port de
l’illa, un procés de drenatge per tal de conquerir
noves terres per al conreu. Les feines, portades a
terme des de diferents assentaments situats als
marges d’aquests terrenys, es degueren veure
ràpidament recompensades amb la recollida
d’abundants fruits madurats a unes terres
privilegiadament fèrtils. Fruit d’un increïble
esforç, ses Feixes varen ser explotades com mai
no ho havien set abans i amb unes possibilitats
fins aleshores inimaginables. La planificació
d’aquest enorme monument d’enginyeria agrícola
va permetre implantar, en una gran extensió de
terra a prop de la ciutat, l’horta islàmica, i aquesta,
al seu temps, va obrir el camí a nous cultius.
Aquest sistema va funcionar sense canvis durant
segles, produint-se, només, un augment de la
seua parcel·lació i el pas de propietats d’unes
mans a unes altres. Els canals, però, devien ser
curosament mantinguts, ja que en tractar-se d’una
zona humida el seu deteriorament malbaratava el
funcionament de la zona d’horts. No va ser fins
molt després, ja durant el segle XVII, que, veient
les possibilitats d’augmentar la zona i les
parcel·les pel conreu, es varen crear noves feixes,
són les que coneixem actualment.
En primer terme,
lʼavinguda dʼEspanya
i el barri de
sa Capelleta on
se situava el barri
islàmic extramurs.
Al fons, Dalt Vila,
que conserva trams
de les antigues
muralles medievals
(mitjan segle XX).
Foto: Domingo Viñets.
Font: Arxiu dʼImatge
i So Municipal
dʼEivissa (AISME)
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES
93