L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

90
D’altra banda, si a la documentació posterior a
la conquesta catalana estan ben detallats els
horts del pla de Vila, també ho estan les zones
anomenades de prat, és a dir, els terrenys encara
no drenats, limítrofes amb els horts per un
costat i amb els aiguamolls per l’altre que, com
el seu nom indica, es dedicaven en ocasions
al pasturatge de diferents ramats. Moltes
d’aquestes parcel·les tenen dimensions molt
més reduïdes que les dels horts, i no és fins al
segle XVII que aquestes terres adquireixen la
fesomia que es va mantenir fins fa poc i que
encara es conserva en algunes zones, quan es
drenen per al seu cultiu les feixes que avui
coneixem.
Els fruits de ses Feixes
Alguns textos d’autors recents (Rosselló Bordoy
1985 o Costa i Fernández 1985), es varen
preocupar de descriure, superficialment, alguns
dels trets més característics dels conreus i del
paisatge de l’illa. Tot i que no ens presenten un
quadre dels diferents mitjans d’explotació agrari
del territori insular, ni les diferències entre unes
zones i altres, ens faciliten una visió o bodegó
sobre quines varen ser les principals espècies
conreades. Cal tenir present que els fragments
que s’utilitzen més endavant formen part de
documents més extensos, en els quals es fan
descripcions geogràfiques de zones molt grans,
on les illes Pitiüses reben un tractament molt
succint. La contrastació amb dades obtingudes de
les diferents excavacions arqueològiques ajudaran,
en un futur, a completar aquesta imprecisa imatge.
L’autor més antic del que tenim referències és al-
Zuhrî, del segle XII. Al text que ens interessa hi
diu: [...] En aquesta illa abunden els fruits i els
productes agrícoles, però les ovelles s’hi donen
malament, en canvi les cabres constitueixen la base
de la seua ramaderia. Cap a Mallorca s’exporten
panses, ametlles i figues. No hi ha olives, i sols es
coneixen les que s’importen d’al-Andalus. La
menció de la manca d’oliveres a l’illa sembla
realment un fet poc probable o, com a mínim,
exagerat si tenim en compte la importància que
varen tenir en època antiga i les bones condicions
naturals per al seu conreu. S’ha de recordar que
l’ús d’oli d’oliva era molt comú i una necessitat de
primer ordre, no només per a l’alimentació sinó
també pel que fa a la il·luminació mitjançant
llànties. Si bé és probable que no n’hi haguessin al
pla de Vila, almenys per a un consum intern devien
quedar alguns olivars distribuïts per altres camps
de l’illa, tot i que caldrà contrastar en el futur
aquesta informació amb noves aportacions.
Ja del segle XIII es conserven altres textos de
diferents autors, algun dels quals es dedica a
copiar, pràcticament, el descrit per l’autor anterior.
A lʼesquerra, la Cúria,
construïda aprofitant
les estructures
de lʼantiga murada
andalusina.
Des de lʼEdat Mitjana
va contenir els òrgans
del poder judicial.
A la dreta, la capella
de Sant Salvador
i la Universitat (òrgan
del poder local instaurat
pel rei Jaume II el 1299
i abolit per Felip V
el 1717, esdevingué
seu de lʼAjuntament
fins a 1838).
Foto: Marià Marí
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES
91