L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
86 Vista del port i la ciutat (1898-1904). Foto: Narcís Puget Font: Col·lecció Patrimoni Reial. Arxiu dʼImatge i So Municipal dʼEivissa (AISME) d’altres menors procedents dels puigs que rodegen la conca, com el puig d’en Celleràs, el de sa Talaia i el des Cònsol. Aquests canals de drenatge formen les línies bàsiques, als quals es van afegint altres canals secundaris. Els drenatges principals es trobarien a cotes més baixes i els drenatges que hi confluïen sempre se situarien a cotes més elevades. Mitjançant l’anàlisi d’aquestes estructures (González 1997: 70-71), s’ha definit el disseny, d’origen islàmic, on es varen situar els primers horts i explotacions agrícoles, les primeres àrees conquerides als aiguamolls. L’anomenat prat de Vila II és la zona de feixes original i el pas previ per a la consecució de les feixes modernes o prat de Vila I. Al prat de ses Monges succeeix el mateix, allí s’ha identificat una zona anomenada prat de ses Monges II, que seria coetània al prat de Vila II. Totes dues presentaven a mitjans de segle passat parcel·les grans, però al seu interior es poden identificar els límits de feixes fòssils, les més antigues, d’època medieval. La zona de les actuals feixes del prat de ses Monges, l’anomenat prat de ses Monges I, presenta unes característiques formals molt similars a l’original andalusí del prat de ses Monges II, el que fa pensar que en realitat la forma, la concepció i el traçat dels elements estructurals dels espais agraris dissenyats ja era una realitat des de l’època andalusina (González 1997: 71). Els treballs realitzats al prat de ses Monges I, on s’han detectat canvis radicals pel que fa a les espècies vegetals en dates pròximes a la conquesta catalana, demostren que fins i tot aquesta zona ja estava organitzada a època islàmica (vegeu el capítol Descobrint els paisatges del passat). L’explotació agrícola d’aquestes terres està ben documentada a nombrosos documents posteriors a la conquesta, des del Memoriale Divisionis fins als diferents capbreus i confessions dels segles XII-XV. Al repartiment i a les diferents actes es parla sovint d’horts –14 al capbreu de Nunó Sanç– que són les parcel·les o terrenys dedicats al conreu de diferents espècies en aquesta zona del pla de Vila. Allí, també, es fa menció del sistema de drenatge i dels canals que hereten del període anterior. Per a un millor aprofundiment en la matèria es recomana la lectura de l’article de Kirchner (1997: 79-86). Els prats i els aiguamolls Entre les terres i parcel·les de conreu que s’anaven guanyant i la mar, continuava existint una gran extensió de terrenys de diferents característiques, però definida, principalment, per estar sotmesa a una contínua arribada d’aigües interiors i pel seu contacte amb la mar. És a dir, per una confluència d’aigües dolces i salobres que els donaven unes condicions molt particulars. En aquestes zones es donaven diferents graus d’acumulacions de terres al·luvials que tenien, a la pràctica, un reflex en la fesomia dels terrenys que es podien definir com a prats i aiguamolls. Aquest fet els donaria possibilitats diverses de cara a la seua explotació com així consta a la documentació existent. Pel que fa al període islàmic, l’únic testimoni que tenim és, de nou, el De Bello Maioricano on, a la descripció que es fa de la badia de la ciutat s’hi pot llegir: [...] El mar li va atorgar una gran badia que mira cap a la gèlida Arctos, i una doble illa que s’aixeca al seu damunt li proporciona el port. Pels seus voltants, hi corren abundants cabals d’aigua dolça, l’herba creix, i també les canyes i joncs de maresma (398-401). I una mica més endavant diu: El fossat (de les murades de la ciutat) està desbordat per les aigües que proporcionen els aiguamolls (414-415). Evolució del sistema de drenatge i creació dels horts islàmics. Mapes: Ricard Marlasca L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES 87
Durant l’època islàmica, com també degué ser important en època antiga, els recursos marins que ofereixen aquestes àrees litorals no degueren passar desapercebuts per a l’home. Són moltes les espècies de peixos que busquen refugi i aliment en aquestes zones, especialment els exemplars més joves. Entre d’altres, cal mencionar la presència d’anguiles, que fins no fa gaires anys es trobaven a alguns punts de la costa eivissenca, com per exemple a ses Feixes. És ben coneguda la preferència d’aquesta espècie pels aiguamolls i les conques baixes dels rius. A les excavacions de sa Capelleta s’han pogut documentar restes d’anguila, que provenen, ben probablement, de la badia de la ciutat, a poca distància d’aquest barri situat extramurs. Fotografia virtual de la ciutat i el seu pla en època islàmica. Sʼha realitzat a partir de la imatge captada durant el vol americà de 1956. Foto: USAF. Recreació: J. M. Garí Vèrtebres dʼanguila trobades a lʼexcavació de sa Capelleta. Foto: Ricard Marlasca A baix, la ciutat des de la Barra. Font: Arxiu dʼImatge i So Municipal dʼEivissa (AISME) L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES 89
- Page 1 and 2: 76 Plànol de la vila aixecat per J
- Page 3 and 4: 80 Panoràmica del pla de Vila des
- Page 5: 84 Excavacions dʼurgència a un de
- Page 9: 92 Llavors de raïm (dreta) i de fi
Durant l’època islàmica, com també <strong>de</strong>gué ser<br />
important en època antiga, els recursos marins<br />
que ofereixen aquestes àrees litorals no <strong>de</strong>gueren<br />
passar <strong>de</strong>sapercebuts per a l’home. Són moltes<br />
les espècies <strong>de</strong> peixos que busquen refugi i<br />
aliment en aquestes zones, especialment els<br />
exemplars més joves. Entre d’altres, cal<br />
mencionar la presència d’anguiles, que fins no fa<br />
gaires anys es trobaven a alguns punts <strong>de</strong> la costa<br />
eivissenca, com per exemple a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>. És ben<br />
coneguda la preferència d’aquesta espècie pels<br />
aiguamolls i les conques baixes <strong>de</strong>ls rius. A les<br />
excavacions <strong>de</strong> sa Capelleta s’han pogut<br />
documentar restes d’anguila, que provenen, ben<br />
probablement, <strong>de</strong> la badia <strong>de</strong> la ciutat, a poca<br />
distància d’aquest barri situat extramurs.<br />
Fotografia virtual<br />
<strong>de</strong> la ciutat i el seu pla<br />
en època islàmica.<br />
Sʼha realitzat a partir<br />
<strong>de</strong> la imatge captada<br />
durant el vol americà<br />
<strong>de</strong> 1956.<br />
Foto: USAF.<br />
Recreació: J. M. Garí<br />
Vèrtebres dʼanguila<br />
troba<strong>de</strong>s a lʼexcavació<br />
<strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Foto: Ricard Marlasca<br />
A baix, la ciutat<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> la Barra.<br />
Font: Arxiu dʼImatge<br />
i So Municipal<br />
dʼ<strong>Eivissa</strong> (AISME)<br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
89
Change language