L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

86
Vista del port i la ciutat
(1898-1904).
Foto: Narcís Puget
Font: Col·lecció
Patrimoni Reial.
Arxiu dʼImatge
i So Municipal
dʼEivissa (AISME)
d’altres menors procedents dels puigs que
rodegen la conca, com el puig d’en Celleràs, el de
sa Talaia i el des Cònsol. Aquests canals de
drenatge formen les línies bàsiques, als quals es
van afegint altres canals secundaris. Els drenatges
principals es trobarien a cotes més baixes i els
drenatges que hi confluïen sempre se situarien a
cotes més elevades.
Mitjançant l’anàlisi d’aquestes estructures
(González 1997: 70-71), s’ha definit el disseny,
d’origen islàmic, on es varen situar els primers
horts i explotacions agrícoles, les primeres àrees
conquerides als aiguamolls. L’anomenat prat de
Vila II és la zona de feixes original i el pas previ
per a la consecució de les feixes modernes o prat
de Vila I. Al prat de ses Monges succeeix el
mateix, allí s’ha identificat una zona anomenada
prat de ses Monges II, que seria coetània al prat
de Vila II. Totes dues presentaven a mitjans de
segle passat parcel·les grans, però al seu interior
es poden identificar els límits de feixes fòssils, les
més antigues, d’època medieval. La zona de
les actuals feixes del prat de ses Monges,
l’anomenat prat de ses Monges I, presenta unes
característiques formals molt similars a l’original
andalusí del prat de ses Monges II, el que fa
pensar que en realitat la forma, la concepció i el
traçat dels elements estructurals dels espais
agraris dissenyats ja era una realitat des de
l’època andalusina (González 1997: 71). Els
treballs realitzats al prat de ses Monges I, on s’han
detectat canvis radicals pel que fa a les espècies
vegetals en dates pròximes a la conquesta
catalana, demostren que fins i tot aquesta zona ja
estava organitzada a època islàmica (vegeu el
capítol Descobrint els paisatges del passat).
L’explotació agrícola d’aquestes terres està ben
documentada a nombrosos documents posteriors
a la conquesta, des del Memoriale Divisionis fins
als diferents capbreus i confessions dels segles
XII-XV. Al repartiment i a les diferents actes es
parla sovint d’horts –14 al capbreu de Nunó Sanç–
que són les parcel·les o terrenys dedicats al conreu
de diferents espècies en aquesta zona del pla de
Vila. Allí, també, es fa menció del sistema de
drenatge i dels canals que hereten del període
anterior. Per a un millor aprofundiment en la
matèria es recomana la lectura de l’article de
Kirchner (1997: 79-86).
Els prats i els aiguamolls
Entre les terres i parcel·les de conreu que s’anaven
guanyant i la mar, continuava existint una gran
extensió de terrenys de diferents característiques,
però definida, principalment, per estar sotmesa a
una contínua arribada d’aigües interiors i pel seu
contacte amb la mar. És a dir, per una confluència
d’aigües dolces i salobres que els donaven unes
condicions molt particulars. En aquestes zones es
donaven diferents graus d’acumulacions de terres
al·luvials que tenien, a la pràctica, un reflex en la
fesomia dels terrenys que es podien definir com a
prats i aiguamolls. Aquest fet els donaria
possibilitats diverses de cara a la seua explotació
com així consta a la documentació existent. Pel
que fa al període islàmic, l’únic testimoni que
tenim és, de nou, el De Bello Maioricano on, a la
descripció que es fa de la badia de la ciutat s’hi pot
llegir: [...] El mar li va atorgar una gran badia que
mira cap a la gèlida Arctos, i una doble illa que
s’aixeca al seu damunt li proporciona el port. Pels
seus voltants, hi corren abundants cabals d’aigua
dolça, l’herba creix, i també les canyes i joncs de
maresma (398-401). I una mica més endavant
diu: El fossat (de les murades de la ciutat) està
desbordat per les aigües que proporcionen els
aiguamolls (414-415).
Evolució del sistema
de drenatge i creació
dels horts islàmics.
Mapes: Ricard Marlasca
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES
87