20.04.2013 Views

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

84<br />

Excavacions dʼurgència<br />

a un <strong>de</strong>ls jaciments<br />

<strong>de</strong>struits per les obres<br />

<strong>de</strong>l segon cinturó al<br />

puig dʼen Valls (2005).<br />

Foto: J. M. Garí<br />

Raval islàmic<br />

extramurs <strong>de</strong>scobert<br />

al barri <strong>de</strong> sa Capelleta.<br />

Foto: Ricard Marlasca<br />

Arran <strong>de</strong> les obres viàries <strong>de</strong>l segon cinturó <strong>de</strong> Vila<br />

es va <strong>de</strong>scobrir un nou jaciment. En aquest cas,<br />

malauradament, quan es varen iniciar les tasques<br />

<strong>de</strong> seguiment aparegueren moltes estructures<br />

<strong>de</strong>struï<strong>de</strong>s totalment o parcial, ja que fins en aquell<br />

moment s’havien rebaixat quilòmetres <strong>de</strong> terrenys<br />

sense seguiment arqueològic. Una d’aquestes<br />

estructures va ser un retall reomplert amb<br />

materials d’època islàmica (ceràmiques, restes <strong>de</strong><br />

fauna...) que es trobava molt afectat per les obres.<br />

Es tracta d’una estructura subterrània <strong>de</strong> la qual es<br />

conservava un petit rebaix al terra natural, molt a<br />

prop <strong>de</strong>l puig d’en Valls, i que podria estar en<br />

relació amb l’alqueria Beniatzara i el rahal<br />

Scemasquerpa documentats en el Capbreu <strong>de</strong><br />

l’Arquebisbe Iñigo <strong>de</strong> Volterre, <strong>de</strong>l segle XIV, que<br />

el situa al pla <strong>de</strong> Vila, al quartó <strong>de</strong> Balansat<br />

(Kirchner 2002: 150). Entre els materials<br />

ceràmics apareguts, s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar l’existència<br />

<strong>de</strong> molts fragments <strong>de</strong> cadúfols (recipients per<br />

extreure l’aigua <strong>de</strong> les sínies), ja que en aquests<br />

terrenys plans, tan propers a la zona drenada, era<br />

necessari l’ús <strong>de</strong> sínies per al reg <strong>de</strong>ls horts.<br />

Dues altres alqueries <strong>de</strong> què tenim referències<br />

documentals, especialment pel Memoriale<br />

Divisionis, però que encara no estan contrasta<strong>de</strong>s<br />

per cap tipus <strong>de</strong> troballa arqueològica són, per un<br />

costat, la <strong>de</strong> Benissomada <strong>de</strong>ls berebers Banu<br />

Sumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons el<br />

llistat <strong>de</strong> Joan Marí Cardona al quartó <strong>de</strong> Xarc<br />

(1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria a<br />

llevant <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Santa Eulària. D’altra banda, hi<br />

ha l’alqueria <strong>de</strong> Maçana, <strong>de</strong> difícil atribució<br />

geogràfica i que mentre Joan Marí Cardona la<br />

situa en una zona allunyada <strong>de</strong> l’àrea d’influència<br />

que tractam, Kirchner proposa la seua ubicació<br />

en una horta <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila (1997: 78-79).<br />

Per últim cal mencionar la presència a sa Punta<br />

(Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petita<br />

elevació a la vorera <strong>de</strong> la mar, que podria haver<br />

tengut una funcionalitat especial, possiblement<br />

religiosa o pesquera, tot i que segurament es tracta<br />

d’una construcció d’època antiga reutilitzada en<br />

època islàmica amb una funció diferent.<br />

Les primeres feixes<br />

<strong>El</strong>s repobladors islàmics varen aprofitar el<br />

potencial agrícola que suposava la presència<br />

d’alguns torrents. <strong>El</strong> pla <strong>de</strong> Vila, on els<br />

aiguamolls dominaven tota la zona costanera <strong>de</strong><br />

la seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així,<br />

si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badia<br />

va patir canvis per cau<strong>ses</strong> naturals, durant el<br />

perío<strong>de</strong> que ens ocupa va iniciar la seua<br />

transformació per l’acció <strong>de</strong> l’home que, en un<br />

moment imprecís d’època islàmica, crearia les<br />

primeres “feixes” com a resultat <strong>de</strong>l drenatge i<br />

assecament d’una extensa àrea d’aiguamolls.<br />

<strong>El</strong> principal treball recent realitzat sobre l’origen<br />

<strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>, i base per a qualsevol treball<br />

posterior, és el <strong>de</strong> González Villaescusa i<br />

Kirchner (1997), en el qual, gràcies a un<br />

minuciós estudi <strong>de</strong>l terreny i <strong>de</strong> diversos plànols<br />

i fotografies aèries es varen i<strong>de</strong>ntificar diferents<br />

fa<strong>ses</strong> en la construcció d’aquest espai agrari.<br />

<strong>El</strong> procés <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong>ls aiguamolls es va<br />

fonamentar en un gran coneixement <strong>de</strong> les<br />

diferents característiques geomorfològiques que<br />

presentava cada una <strong>de</strong> les àrees <strong>de</strong> treball. S’ha<br />

<strong>de</strong> tenir en compte que es tracta d’una zona molt<br />

extensa on conflueixen torrents que van a morir a<br />

la badia d’<strong>Eivissa</strong> i que cadascun travessa terrenys<br />

amb particularitats diferents.<br />

És important ressaltar que els principals canals<br />

<strong>de</strong> drenatge estan en intima relació amb els<br />

principals torrents que convergeixen al pla <strong>de</strong> Vila<br />

(González 1997: 69). És a dir, per drenar els<br />

aiguamolls el que es va fer és allargar les conques<br />

<strong>de</strong>ls diferents torrents amb canals artificials fins a<br />

una nova línia d’evacuació <strong>de</strong> les aigües a la mar.<br />

En aquest primer procés, es construeixen doncs<br />

diferents prolongacions d’alguns torrents: sa<br />

Llavanera, <strong>de</strong>s Fornàs, d’en Capità... així com<br />

George M. Foster<br />

(antropòleg<br />

nord-americà), va<br />

donar una autoria<br />

andalusina<br />

a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />

<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila.<br />

A les imatges, portal<br />

fotografiat per Foster<br />

durant el seu estudi<br />

(1950) i el propi autor<br />

lʼany 1945.<br />

Font: Arxiu dʼimatge<br />

i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />

L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />

85

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!