L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
84<br />
Excavacions dʼurgència<br />
a un <strong>de</strong>ls jaciments<br />
<strong>de</strong>struits per les obres<br />
<strong>de</strong>l segon cinturó al<br />
puig dʼen Valls (2005).<br />
Foto: J. M. Garí<br />
Raval islàmic<br />
extramurs <strong>de</strong>scobert<br />
al barri <strong>de</strong> sa Capelleta.<br />
Foto: Ricard Marlasca<br />
Arran <strong>de</strong> les obres viàries <strong>de</strong>l segon cinturó <strong>de</strong> Vila<br />
es va <strong>de</strong>scobrir un nou jaciment. En aquest cas,<br />
malauradament, quan es varen iniciar les tasques<br />
<strong>de</strong> seguiment aparegueren moltes estructures<br />
<strong>de</strong>struï<strong>de</strong>s totalment o parcial, ja que fins en aquell<br />
moment s’havien rebaixat quilòmetres <strong>de</strong> terrenys<br />
sense seguiment arqueològic. Una d’aquestes<br />
estructures va ser un retall reomplert amb<br />
materials d’època islàmica (ceràmiques, restes <strong>de</strong><br />
fauna...) que es trobava molt afectat per les obres.<br />
Es tracta d’una estructura subterrània <strong>de</strong> la qual es<br />
conservava un petit rebaix al terra natural, molt a<br />
prop <strong>de</strong>l puig d’en Valls, i que podria estar en<br />
relació amb l’alqueria Beniatzara i el rahal<br />
Scemasquerpa documentats en el Capbreu <strong>de</strong><br />
l’Arquebisbe Iñigo <strong>de</strong> Volterre, <strong>de</strong>l segle XIV, que<br />
el situa al pla <strong>de</strong> Vila, al quartó <strong>de</strong> Balansat<br />
(Kirchner 2002: 150). Entre els materials<br />
ceràmics apareguts, s’ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>stacar l’existència<br />
<strong>de</strong> molts fragments <strong>de</strong> cadúfols (recipients per<br />
extreure l’aigua <strong>de</strong> les sínies), ja que en aquests<br />
terrenys plans, tan propers a la zona drenada, era<br />
necessari l’ús <strong>de</strong> sínies per al reg <strong>de</strong>ls horts.<br />
Dues altres alqueries <strong>de</strong> què tenim referències<br />
documentals, especialment pel Memoriale<br />
Divisionis, però que encara no estan contrasta<strong>de</strong>s<br />
per cap tipus <strong>de</strong> troballa arqueològica són, per un<br />
costat, la <strong>de</strong> Benissomada <strong>de</strong>ls berebers Banu<br />
Sumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons el<br />
llistat <strong>de</strong> Joan Marí Cardona al quartó <strong>de</strong> Xarc<br />
(1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria a<br />
llevant <strong>de</strong>l camí <strong>de</strong> Santa Eulària. D’altra banda, hi<br />
ha l’alqueria <strong>de</strong> Maçana, <strong>de</strong> difícil atribució<br />
geogràfica i que mentre Joan Marí Cardona la<br />
situa en una zona allunyada <strong>de</strong> l’àrea d’influència<br />
que tractam, Kirchner proposa la seua ubicació<br />
en una horta <strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila (1997: 78-79).<br />
Per últim cal mencionar la presència a sa Punta<br />
(Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petita<br />
elevació a la vorera <strong>de</strong> la mar, que podria haver<br />
tengut una funcionalitat especial, possiblement<br />
religiosa o pesquera, tot i que segurament es tracta<br />
d’una construcció d’època antiga reutilitzada en<br />
època islàmica amb una funció diferent.<br />
Les primeres feixes<br />
<strong>El</strong>s repobladors islàmics varen aprofitar el<br />
potencial agrícola que suposava la presència<br />
d’alguns torrents. <strong>El</strong> pla <strong>de</strong> Vila, on els<br />
aiguamolls dominaven tota la zona costanera <strong>de</strong><br />
la seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així,<br />
si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badia<br />
va patir canvis per cau<strong>ses</strong> naturals, durant el<br />
perío<strong>de</strong> que ens ocupa va iniciar la seua<br />
transformació per l’acció <strong>de</strong> l’home que, en un<br />
moment imprecís d’època islàmica, crearia les<br />
primeres “feixes” com a resultat <strong>de</strong>l drenatge i<br />
assecament d’una extensa àrea d’aiguamolls.<br />
<strong>El</strong> principal treball recent realitzat sobre l’origen<br />
<strong>de</strong> <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong>, i base per a qualsevol treball<br />
posterior, és el <strong>de</strong> González Villaescusa i<br />
Kirchner (1997), en el qual, gràcies a un<br />
minuciós estudi <strong>de</strong>l terreny i <strong>de</strong> diversos plànols<br />
i fotografies aèries es varen i<strong>de</strong>ntificar diferents<br />
fa<strong>ses</strong> en la construcció d’aquest espai agrari.<br />
<strong>El</strong> procés <strong>de</strong> drenatge <strong>de</strong>ls aiguamolls es va<br />
fonamentar en un gran coneixement <strong>de</strong> les<br />
diferents característiques geomorfològiques que<br />
presentava cada una <strong>de</strong> les àrees <strong>de</strong> treball. S’ha<br />
<strong>de</strong> tenir en compte que es tracta d’una zona molt<br />
extensa on conflueixen torrents que van a morir a<br />
la badia d’<strong>Eivissa</strong> i que cadascun travessa terrenys<br />
amb particularitats diferents.<br />
És important ressaltar que els principals canals<br />
<strong>de</strong> drenatge estan en intima relació amb els<br />
principals torrents que convergeixen al pla <strong>de</strong> Vila<br />
(González 1997: 69). És a dir, per drenar els<br />
aiguamolls el que es va fer és allargar les conques<br />
<strong>de</strong>ls diferents torrents amb canals artificials fins a<br />
una nova línia d’evacuació <strong>de</strong> les aigües a la mar.<br />
En aquest primer procés, es construeixen doncs<br />
diferents prolongacions d’alguns torrents: sa<br />
Llavanera, <strong>de</strong>s Fornàs, d’en Capità... així com<br />
George M. Foster<br />
(antropòleg<br />
nord-americà), va<br />
donar una autoria<br />
andalusina<br />
a <strong>ses</strong> <strong>Feixes</strong><br />
<strong>de</strong>l pla <strong>de</strong> Vila.<br />
A les imatges, portal<br />
fotografiat per Foster<br />
durant el seu estudi<br />
(1950) i el propi autor<br />
lʼany 1945.<br />
Font: Arxiu dʼimatge<br />
i so, Consell dʼ<strong>Eivissa</strong><br />
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES<br />
85