L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

More documents

Recommendations

Info

82 El molí dʼen Fèlix, al puig des Molins. Va ser declarat Bé Catalogat lʼany 2002. Foto: Domingo Viñets. Font: Arxiu dʼImatge i So Municipal dʼEivissa (AISME) Els assentaments dedicats fonamentalment a l’explotació agrícola i ramadera que rodegen el pla de Vila estan distribuïts de la forma següent: A les proximitats de la ciutat, en direcció W-E, hi ha l’assentament de Benialgaci, del que se suposa la ubicació aproximada, l’actual zona de sa Blanca Dona, per la presència de ceràmica en superfície. Està documentat al 1238, al capbreu del capítol de Tarragona a la part de Portmany, tot i que per error es va situar al quartó d’Algarb al Memoriale Divisionis (Kirchner 2002: 150). Al Memoriale Divisionis apareix mencionada una alqueria, Caria Alcudeya, i Marí Cardona (1976: 123) va identificar el puig Alcudeya (el nom ve de al-qudya, que significa muntanya o puig) amb l’actual puig d’en Valls. Allí, s’ha documentat la presència de diferents estructures com sitges i altres retalls d’època islàmica situats a la vessant E així com, també, de molta ceràmica en superfície. Tot plegat indica l’existència d’un important assentament agrícola dedicat a l’explotació dels horts que se situarien entre aquest puig i la badia del port de Yabisa. Safa islàmica vidriada en blanc i decorada amb motius geomètrics realitzats amb òxid de manganès. Foto: J. M. Garí Panoràmica des del puig des Molins captada cap a 1920. Foto: Domingo Viñets. Font: Arxiu dʼImatge i So Municipal dʼEivissa (AISME) L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES 83
84 Excavacions dʼurgència a un dels jaciments destruits per les obres del segon cinturó al puig dʼen Valls (2005). Foto: J. M. Garí Raval islàmic extramurs descobert al barri de sa Capelleta. Foto: Ricard Marlasca Arran de les obres viàries del segon cinturó de Vila es va descobrir un nou jaciment. En aquest cas, malauradament, quan es varen iniciar les tasques de seguiment aparegueren moltes estructures destruïdes totalment o parcial, ja que fins en aquell moment s’havien rebaixat quilòmetres de terrenys sense seguiment arqueològic. Una d’aquestes estructures va ser un retall reomplert amb materials d’època islàmica (ceràmiques, restes de fauna...) que es trobava molt afectat per les obres. Es tracta d’una estructura subterrània de la qual es conservava un petit rebaix al terra natural, molt a prop del puig d’en Valls, i que podria estar en relació amb l’alqueria Beniatzara i el rahal Scemasquerpa documentats en el Capbreu de l’Arquebisbe Iñigo de Volterre, del segle XIV, que el situa al pla de Vila, al quartó de Balansat (Kirchner 2002: 150). Entre els materials ceràmics apareguts, s’ha de destacar l’existència de molts fragments de cadúfols (recipients per extreure l’aigua de les sínies), ja que en aquests terrenys plans, tan propers a la zona drenada, era necessari l’ús de sínies per al reg dels horts. Dues altres alqueries de què tenim referències documentals, especialment pel Memoriale Divisionis, però que encara no estan contrastades per cap tipus de troballa arqueològica són, per un costat, la de Benissomada dels berebers Banu Sumata (Barceló 1997: 23), pertanyent segons el llistat de Joan Marí Cardona al quartó de Xarc (1976: 77), i que va donar nom a una cavalleria a llevant del camí de Santa Eulària. D’altra banda, hi ha l’alqueria de Maçana, de difícil atribució geogràfica i que mentre Joan Marí Cardona la situa en una zona allunyada de l’àrea d’influència que tractam, Kirchner proposa la seua ubicació en una horta del pla de Vila (1997: 78-79). Per últim cal mencionar la presència a sa Punta (Talamanca) d’un petit edifici, situat en una petita elevació a la vorera de la mar, que podria haver tengut una funcionalitat especial, possiblement religiosa o pesquera, tot i que segurament es tracta d’una construcció d’època antiga reutilitzada en època islàmica amb una funció diferent. Les primeres feixes Els repobladors islàmics varen aprofitar el potencial agrícola que suposava la presència d’alguns torrents. El pla de Vila, on els aiguamolls dominaven tota la zona costanera de la seua àmplia badia, no va ser una excepció. Així, si fins a època islàmica la fesomia d’aquesta badia va patir canvis per causes naturals, durant el període que ens ocupa va iniciar la seua transformació per l’acció de l’home que, en un moment imprecís d’època islàmica, crearia les primeres “feixes” com a resultat del drenatge i assecament d’una extensa àrea d’aiguamolls. El principal treball recent realitzat sobre l’origen de ses Feixes, i base per a qualsevol treball posterior, és el de González Villaescusa i Kirchner (1997), en el qual, gràcies a un minuciós estudi del terreny i de diversos plànols i fotografies aèries es varen identificar diferents fases en la construcció d’aquest espai agrari. El procés de drenatge dels aiguamolls es va fonamentar en un gran coneixement de les diferents característiques geomorfològiques que presentava cada una de les àrees de treball. S’ha de tenir en compte que es tracta d’una zona molt extensa on conflueixen torrents que van a morir a la badia d’Eivissa i que cadascun travessa terrenys amb particularitats diferents. És important ressaltar que els principals canals de drenatge estan en intima relació amb els principals torrents que convergeixen al pla de Vila (González 1997: 69). És a dir, per drenar els aiguamolls el que es va fer és allargar les conques dels diferents torrents amb canals artificials fins a una nova línia d’evacuació de les aigües a la mar. En aquest primer procés, es construeixen doncs diferents prolongacions d’alguns torrents: sa Llavanera, des Fornàs, d’en Capità... així com George M. Foster (antropòleg nord-americà), va donar una autoria andalusina a ses Feixes del pla de Vila. A les imatges, portal fotografiat per Foster durant el seu estudi (1950) i el propi autor lʼany 1945. Font: Arxiu dʼimatge i so, Consell dʼEivissa L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES 85
Page 1 and 2: 76 Plànol de la vila aixecat per J
Page 3: 80 Panoràmica del pla de Vila des
Page 7 and 8: Durant l’època islàmica, com ta
Page 9: 92 Llavors de raïm (dreta) i de fi

L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?