L'edat mitjana El naixement de ses Feixes - GEN-GOB Eivissa

78
Documents dels segles
XII i XIII mostren
lʼexistència dʼun triple
recinte emmurallat.
Hi vivien entre 2.000
i 2.500 habitants.
Plànol: “Il ritratto
grande della fortezza
de Eviza”.
Juan B. Calvi (1555).
Arxiu General
de Simancas.
Font: Arxiu dʼImatge
i So Municipal
dʼEivissa (AISME)
Sa Portella, entre els
actuals carrers Major
i de Santa Maria,
és lʼúnica porta que es
conserva de la ciutat
medieval. Comunicava
el recinte superior,
Dalt Vila, amb
lʼexterior.
Foto: Marià Marí
D’altra banda hi ha diferents capbreus
(documents on es registren les parcel·les i els seus
propietaris, així com les càrregues que han de
pagar) entre els que destaca el de Nunó Sanç.
Recentment, s’ha iniciat la publicació de dades
extretes de l’Escrivania de cartes reials de
Mallorca, que recull els canvis i registres dels béns
patrimonials reials, i de la qual es poden extreure
aportacions molt valuoses, també per a les
Pitiüses (Tur, 2007).
És amb la combinació de les diferents fonts que
podrem reconstruir, tot i les moltíssimes llacunes
existents, una imatge molt aproximada de com
podien ser ses Feixes fa uns 1.000 anys.
L’ocupació del territori
Les estratègies d’ocupació de les terres properes
a la ciutat de Yabisa ens han d’ajudar a entendre
com es va dur a terme la seua explotació agrícola
i ramadera. Els terrenys conreats entorn a una
ciutat islàmica en època medieval es coneixien
amb el nom de hawz, terme que els catalans a
Eivissa transformarien posteriorment en Alhauet.
El hawz era treballat des de diferents
assentaments i segurament també per habitants
d’alguns barris de la ciutat, per això és important
conèixer la situació dels principals nuclis rurals,
encara poc definits tot i les excavacions i les
prospeccions realitzades. Aquests establiments,
com d’altres arreu de l’illa, acollirien diferents
clans islàmics que, en alguns casos, són l’origen
de topònims encara en ús.
En els darrers anys, el mapa dels assentaments
d’època medieval a la zona extramurs del pla de
Vila ha millorat amb aportacions que ajuden a
reinterpretar jaciments ja coneguts i a ampliar la
informació sobre la seua situació. A prop de la
ciutat emmurallada, pel costal de ponent, s’ha
descobert una de les principals troballes d’època
islàmica més recents. Efectivament, a l’actual
barri de sa Capelleta s’han trobat les restes de
diferents edificis separats per un carrer. Els
edificis, estan compartimentats en nombroses
estances entre les que cal destacar un gran pati
en un d’ells, o diverses latrines que, mitjançant
conductes a la base dels murs, confluïen a pous
negres situats a un costat del carrer. El carrer,
orientat en sentit NW-SE, aprofita el pendent
natural per tal d’evacuar les aigües i
escorrenties. L’excavació dels pous negres ha
estat fonamental per recuperar gran nombre de
residus de tota mena que aporten, com veurem
més endavant, valuosa informació referent als
costums alimentaris i a les espècies conreades o
consumides en època islàmica. S’han excavat,
també, dos dels portals d’aquests edificis, dels
que es conserven els llindars de les portes amb
els forats de polleguera i els brancals que eren
de marès i es trobaven caiguts enmig del
carrer, tal i com varen quedar després de
l’enderrocament de les cases.
Les restes d’aquests edificis s’han de relacionar
amb les troballes d’època islàmica excavades dins
del recinte del puig des Molins i situades a només
uns 50-100 metres de distància. Que no es tracta
d’una simple “alqueria” sembla provar-ho que al
llistat d’alqueries recollit en el Memoriale
Divisionis, tot i l’acurada descripció que se’n fa,
no en figura cap en aquesta zona.
Si en un primer moment es varen identificar les
restes islàmiques del puig des Molins amb
l’alqueria de Benipater del Memoriale Divisionis
(González, Kirchner 1997), una revisió per part
de Kirchner (Kirchner 2002: 149) de les línies
divisòries que va fer Joan Marí Cardona (1976),
va ser motiu per replantejar aquesta possibilitat i
situar definitivament aquesta alqueria al pla de ses
Salines. Aquesta autora deixà en evidència que
aquestes restes no pertanyen a cap de les
alqueries anomenades al Memoriale Divisionis,
però es continua proposant que es tracta d’una
alqueria sense identificar situada a una vessant
d’un puig (el puig des Molins) que es relaciona
amb el puig erm que es menciona a l’esmentat
document, a la divisòria del hawz de la madina
entre els quartons d’Algarb i de Portmany
(Kirchner 2002: 16).
Després de tot el que s’ha esmentat (dimensions,
presència del carrer, pous negres...) cal
considerar el jaciment de sa Capelleta, no ja com
una “alqueria” o edifici on residiria un grup
dedicat a l’explotació de les terres properes, sinó
com a un autèntic raval extramurs de la ciutat
islàmica, amb habitants que devien tenir diferents
activitats a més de l’agrícola.
La ciutat i el seu pla
(1975).
Foto: Augusto
Vallmitjana.
Font: Martin Davies
L’EDAT MITJANA. EL NAIXEMENT DE SES FEIXES
79