Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011<br />
20<br />
TRENZANO<br />
H ola!<br />
Som les germanes Trenzano,<br />
per ser més concrets la<br />
Sandra i la Iolanda i tot seguit<br />
intentarem fer un breu recorregut<br />
del nostre pas per l’escola<br />
<strong>Immaculada</strong> <strong>Vedruna</strong>.<br />
Aquest resum el començaré<br />
jo, la Sandra, ja que vaig<br />
ser la primera en entrar<br />
a l’escola faré una mica<br />
de memòria i intentaré<br />
posar fil a l’agulla. Comencem!<br />
Un dia de setembre, la meva mare<br />
em va despertar i ja havia arribat<br />
el moment de començar l’escola<br />
de grans. Tenia quatre anys i el<br />
primer record que tinc és, a part<br />
de molts nens i nenes plorant sense<br />
voler separar-se dels seus pares,<br />
una classe plena de taules i cadires<br />
blaves, uns penjadors en els quals<br />
cadascú hi tenia el seu nom i la<br />
seva fotografia, allà intentàvem<br />
penjar l’abric, la bosseta de l’esmorzar…<br />
Quina feinada això de<br />
cordar-se la bata i quina paciència<br />
la de la senyoreta Mari Pau, la<br />
meva primera tutora potser alguns<br />
de vosaltres també la recordeu.<br />
De petita també recordo el pati<br />
de les flors, ara el coneixem com<br />
el pati dels colors, quantes estones<br />
de joc amb els meus amics i<br />
perquè no dir-ho alguna que altre<br />
caiguda, amb el seu corresponent<br />
nyanyo.<br />
Així de mica en mica vaig anar<br />
creixent i fent la vista enrere veig<br />
molts bons records, aquelles diades<br />
de Sant Jordi on ens havíem<br />
de disfressar i representar la seva<br />
obra de teatre, un any vaig fer de<br />
princesa ara potser us sembla una<br />
tonteria però jo tenia uns nervis…<br />
Aquelles festes de Santa Joaquima,<br />
fundadora de l’escola, on<br />
tots portàvem una flor i no podia<br />
ser qualsevol, havia de ser la més<br />
maca de la floristeria, i per esmorzar<br />
una xocolatada, ummm!<br />
Les colònies a la casa del Xaloc,<br />
amb els macarrons, els seus jocs<br />
de nit al bosc, dormir per primera<br />
vegada fora de casa…<br />
Però també hi ha moments que<br />
mentre els estàs vivint no et semblen<br />
tant bons com ara els exàmens<br />
de matemàtiques, o les classes<br />
d’angles les quals em costaven<br />
una mica… i mentre tot això passava<br />
vaig arribar fins a vuitè, jo<br />
formo part de la última generació<br />
que va fer EGB a l’escola, quina<br />
plorera l’últim dia quan ens van<br />
donar l’ orla a la festa de graduació.<br />
Com el meu pas per la <strong>Immaculada</strong><br />
va ser molt positiu gràcies a la<br />
forma de fer de l’escola i de tots els<br />
mestres que vaig tenir, uns quants<br />
anys després he tingut la sort de<br />
tornar-hi però ara com a mestra,<br />
sóc mestra d’educació infantil i<br />
us he de confessar que el primer<br />
dia va ser una mica estrany per<br />
mi ja que alguns dels meus antics<br />
professors ara són els meus companys/es.<br />
Tots els membres de l’escola, tant<br />
els que ja coneixia com els que no,<br />
des de el primer dia em van tractar<br />
com una més i per això els hi<br />
dono, aprofitant aquesta oportunitat,<br />
les gràcies.<br />
Fem un punt i a part i a partir<br />
d’ara parlarem dels records de la<br />
meva germana, la Iolanda, que<br />
actualment està estudiant primer<br />
curs d’infermeria a la universitat.<br />
Personatge protagonista SANDRA I IOLANDA<br />
Vaig començar l’escola a P-3 i el<br />
primer dia la meva mare em va<br />
acompanyar fins la classe del sol,<br />
on la senyoreta Rosa, sempre tan<br />
ben conjuntada, m’esperava amb<br />
els braços oberts. Del parvulari<br />
també destaco la mascota que<br />
teníem a cada classe, recordo especialment<br />
quan em va tocar endur-me<br />
tot un cap de setmana el<br />
fredolic a casa, un ninot de neu<br />
amb barret i bufanda.<br />
Si avancem una mica veig la classe<br />
de música on ballàvem i cantàvem<br />
la coqueta en sucre, us en recordeu?,<br />
les excursions a Vic on fèiem<br />
trobades de diferents escoles<br />
Vedrunes i s’organitzaven unes<br />
cantates en les quals els pares ens<br />
venien a veure, o aquelles colònies<br />
on ens va tocar disseccionar un<br />
peix…<br />
Tinc un especial record de quan<br />
vam començar a fer l’activitat de<br />
padrins i fillols, quina gràcia ens<br />
feien aquells nens i nenes que nosaltres<br />
vèiem tan petits…<br />
A l’escola jo vaig viure una etapa<br />
educativa diferent de la meva<br />
germana, l’ESO, on algunes coses<br />
començaven a canviar, ens estàvem<br />
fent grans: a partir del tercer curs<br />
de l’ESO, teníem per parelles una<br />
guixeta on deixar totes les nostres<br />
coses, el calaix de la taula se’ns havia<br />
quedat petit, les aules d’informàtica<br />
on ens barallàvem per l’ordinador<br />
més ràpid, poder sortir al<br />
carrer a l’hora del pati, anar a fer<br />
educació física al poliesportiu, el<br />
viatge de final de curs que va significar<br />
l’última excursió que faríem<br />
tots junts després de tants anys a<br />
l’escola…<br />
Recordar tot això m’ha fet veure<br />
els bons moments viscuts a l’escola<br />
que han sigut molts, ja que tretze<br />
anys donen per molt i la bona<br />
tasca portada a terme pels mestres.<br />
Aquests són els nostres records del<br />
nostre pas per l’escola, gràcies a<br />
tots els que heu participat en ells.