20.04.2013 Views

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011<br />

20<br />

TRENZANO<br />

H ola!<br />

Som les germanes Trenzano,<br />

per ser més concrets la<br />

Sandra i la Iolanda i tot seguit<br />

intentarem fer un breu recorregut<br />

del nostre pas per l’escola<br />

<strong>Immaculada</strong> <strong>Vedruna</strong>.<br />

Aquest resum el començaré<br />

jo, la Sandra, ja que vaig<br />

ser la primera en entrar<br />

a l’escola faré una mica<br />

de memòria i intentaré<br />

posar fil a l’agulla. Comencem!<br />

Un dia de setembre, la meva mare<br />

em va despertar i ja havia arribat<br />

el moment de començar l’escola<br />

de grans. Tenia quatre anys i el<br />

primer record que tinc és, a part<br />

de molts nens i nenes plorant sense<br />

voler separar-se dels seus pares,<br />

una classe plena de taules i cadires<br />

blaves, uns penjadors en els quals<br />

cadascú hi tenia el seu nom i la<br />

seva fotografia, allà intentàvem<br />

penjar l’abric, la bosseta de l’esmorzar…<br />

Quina feinada això de<br />

cordar-se la bata i quina paciència<br />

la de la senyoreta Mari Pau, la<br />

meva primera tutora potser alguns<br />

de vosaltres també la recordeu.<br />

De petita també recordo el pati<br />

de les flors, ara el coneixem com<br />

el pati dels colors, quantes estones<br />

de joc amb els meus amics i<br />

perquè no dir-ho alguna que altre<br />

caiguda, amb el seu corresponent<br />

nyanyo.<br />

Així de mica en mica vaig anar<br />

creixent i fent la vista enrere veig<br />

molts bons records, aquelles diades<br />

de Sant Jordi on ens havíem<br />

de disfressar i representar la seva<br />

obra de teatre, un any vaig fer de<br />

princesa ara potser us sembla una<br />

tonteria però jo tenia uns nervis…<br />

Aquelles festes de Santa Joaquima,<br />

fundadora de l’escola, on<br />

tots portàvem una flor i no podia<br />

ser qualsevol, havia de ser la més<br />

maca de la floristeria, i per esmorzar<br />

una xocolatada, ummm!<br />

Les colònies a la casa del Xaloc,<br />

amb els macarrons, els seus jocs<br />

de nit al bosc, dormir per primera<br />

vegada fora de casa…<br />

Però també hi ha moments que<br />

mentre els estàs vivint no et semblen<br />

tant bons com ara els exàmens<br />

de matemàtiques, o les classes<br />

d’angles les quals em costaven<br />

una mica… i mentre tot això passava<br />

vaig arribar fins a vuitè, jo<br />

formo part de la última generació<br />

que va fer EGB a l’escola, quina<br />

plorera l’últim dia quan ens van<br />

donar l’ orla a la festa de graduació.<br />

Com el meu pas per la <strong>Immaculada</strong><br />

va ser molt positiu gràcies a la<br />

forma de fer de l’escola i de tots els<br />

mestres que vaig tenir, uns quants<br />

anys després he tingut la sort de<br />

tornar-hi però ara com a mestra,<br />

sóc mestra d’educació infantil i<br />

us he de confessar que el primer<br />

dia va ser una mica estrany per<br />

mi ja que alguns dels meus antics<br />

professors ara són els meus companys/es.<br />

Tots els membres de l’escola, tant<br />

els que ja coneixia com els que no,<br />

des de el primer dia em van tractar<br />

com una més i per això els hi<br />

dono, aprofitant aquesta oportunitat,<br />

les gràcies.<br />

Fem un punt i a part i a partir<br />

d’ara parlarem dels records de la<br />

meva germana, la Iolanda, que<br />

actualment està estudiant primer<br />

curs d’infermeria a la universitat.<br />

Personatge protagonista SANDRA I IOLANDA<br />

Vaig començar l’escola a P-3 i el<br />

primer dia la meva mare em va<br />

acompanyar fins la classe del sol,<br />

on la senyoreta Rosa, sempre tan<br />

ben conjuntada, m’esperava amb<br />

els braços oberts. Del parvulari<br />

també destaco la mascota que<br />

teníem a cada classe, recordo especialment<br />

quan em va tocar endur-me<br />

tot un cap de setmana el<br />

fredolic a casa, un ninot de neu<br />

amb barret i bufanda.<br />

Si avancem una mica veig la classe<br />

de música on ballàvem i cantàvem<br />

la coqueta en sucre, us en recordeu?,<br />

les excursions a Vic on fèiem<br />

trobades de diferents escoles<br />

Vedrunes i s’organitzaven unes<br />

cantates en les quals els pares ens<br />

venien a veure, o aquelles colònies<br />

on ens va tocar disseccionar un<br />

peix…<br />

Tinc un especial record de quan<br />

vam començar a fer l’activitat de<br />

padrins i fillols, quina gràcia ens<br />

feien aquells nens i nenes que nosaltres<br />

vèiem tan petits…<br />

A l’escola jo vaig viure una etapa<br />

educativa diferent de la meva<br />

germana, l’ESO, on algunes coses<br />

començaven a canviar, ens estàvem<br />

fent grans: a partir del tercer curs<br />

de l’ESO, teníem per parelles una<br />

guixeta on deixar totes les nostres<br />

coses, el calaix de la taula se’ns havia<br />

quedat petit, les aules d’informàtica<br />

on ens barallàvem per l’ordinador<br />

més ràpid, poder sortir al<br />

carrer a l’hora del pati, anar a fer<br />

educació física al poliesportiu, el<br />

viatge de final de curs que va significar<br />

l’última excursió que faríem<br />

tots junts després de tants anys a<br />

l’escola…<br />

Recordar tot això m’ha fet veure<br />

els bons moments viscuts a l’escola<br />

que han sigut molts, ja que tretze<br />

anys donen per molt i la bona<br />

tasca portada a terme pels mestres.<br />

Aquests són els nostres records del<br />

nostre pas per l’escola, gràcies a<br />

tots els que heu participat en ells.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!