Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

17
ESO 2 n
Com ens veiem?
El dia 20 de gener van venir les
infermeres del cap a parlar-nos
sobre els canvis de la pubertat i
l’autoestima de cadascú.
Ens van explicar que els adolescents
en general, patim per la
nostra imatge.
Normalment els factors que influeixen
solen ser: el creixement
dels malucs i pits en les noies i
El Jardí Botànic
Para mí es la realidad
El dia 2 de desembre vam visitar el Jardí Botànic.
De fet, vam visitar dos jardins botànics,
el nou i l’històric. El nou està a prop del Palau
Sant Jordi i l’antic es troba darrere el MNAC.
Vam fer dues sortides: la primera, al nou jardí,
ens explicava com són els ecosistemes i les
relacions que entre els seus components s’estableixen;
la segona, al jardí històric, ens va
servir per aprendre el desenvolupament de les
plantes des de la seva creació tot voltant pel
jardí, que era una meravella.
Inconvenient: feia molt fred!
Marc M, Joan G, Judit B i Núria P
La noche alcanzó al día,
La armonía se tragó la melodía.
Y yo sigo sin saber,
Si es un sueño o si es mi vida
Busca un lugar donde nunca desesperes
Avísame el día que tú llegues
Me tendrás aquí en la cárcel de cemento
Quien tuve cerca jamás escuchó mi lamento
Suelo soñar que me duermo y que no sueño,
Suelo soñar que me caigo y me despierto,
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y que importará ya,
No soy viejo, pero son trece en mi compás
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y si miras verás que así es la vida,
Que cuando eres niño duermes,
Creces y despiertas en un mal día
Busco un lugar donde encontrar felicidad,
Donde el respirar no valga más
Donde se den regalos más que en Navidad
Donde no haya que preocuparse por mirar atrás
Suelo soñar que me duermo y que no sueño,
Suelo soñar que me caigo y me despierto,
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y que importará ya,
No soy viejo, pero son trece en mi compás
Dime tú de que vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Irene Egea
l’augment de musculatura en els
nois.
Van parlar que els piercings eren
una forma d’expressar-nos com
som davant els demés, però segons
on es col·loquessin podrien
provocar problemes seriosos a la
nostra salut.
Sobre la nostra autoestima van
dir que ens hem d’estimar tal
Museu egipci
V am
com som, sense que ens importin
els comentaris dels demés
sobre nosaltres. Hem d’acceptar
la nostra realitat per poder créixer
com a persones i no dubtar
mai de qui som. Oblidar-ho seria
perdre’ns nosaltres mateixos i
perdre als demés.
Nathalia Lara i Irene Egea
2n ESO A
sortir del col·legi a les 9 del matí, vam anar amb metro a
Passeig de Gràcia i vam caminar fins el museu egipci (Valèn-
cia amb Passeig de Gràcia). Ens vam dividir en dos grups i
cada un va fer un taller diferent. El primer grup va escriure en un
papir el seu nom i els van explicar una mica d’història de l’Antic
Egipte. El segon grup mentrestant estava fent la visita al museu
(objectes diversos, joies, llits, sarcòfags…). En acabar el primer
grup van anar a fer la visita del museu. El segon grup, mentrestant,
feien un taller sobre la momificació. En la visita al museu ens van
explicar moltes coses, però nosaltres en volem destacar una perquè
ens va agradar molt, el mite de Seth i Osiris:
Osiris era el faraó d’Egipte i Seth el seu germà. Seth tenia enveja
a Osiris. Osiris, una nit, se’n va anar a dormir i per equivocació
se’n va anar a dormir amb la dona de Seth. Seth es va enfadar
molt, així que li va prendre les mides per fer-li un sarcòfag i fer-lo
caure en una trampa. Seth va fer un sarcòfag amb les mides de
Osiris, aquest sarcòfag era el més bonic que s’havia fet mai. Seth
va convocar molts déus i els hi va dir que qui entrés perfectament
en aquell sarcòfag se’l podria quedar, molts ho van provar però només
li va anar bé a Osiris. Quan Osiris era dins al sarcòfag, Seth va
tancar el sarcòfag i el va llençar al riu Nil. Isis en assabentar-se va
anar a buscar-lo i després d’un cert temps el va trobar. Però Osiris
en veure’l el va partir en trossos i els va llençar per tot Egipte. Isis
amb l’ajuda dels déus va reunir tots els trossos i el va reconstruir.
Isis va aconseguir quedar-se embarassada d´ ell i va tenir el seu fill
Horus.
A nosaltres ens va semblar molt interessant, tant el mite com la
visita i el taller. També hem pogut resoldre algunes de les nostres
preguntes en aquest museu. Visita recomanada!
Sílvia Gabasa i Gerard Douezi
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011