20.04.2013 Views

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011<br />

16<br />

ESO 1r<br />

Excursió a la neu<br />

La oveja que en lugar<br />

de lana hacía seda<br />

Aquesta excursió va ser molt divertida, ens vam aixecar<br />

molt d’hora però la recompensa va ser bona, tot i que caminar<br />

amb raquetes ens vam cansar molt…Ens vam aixecar<br />

a les cinc del matí, per sortir de l’escola a tres quarts. Quan<br />

vam pujar a l’autocar, tothom escoltava música. Vam anar<br />

tirant i al cap d’una hora i mitja vam parar a l’àrea del Túnel<br />

del Cadí. Allà ens van donar mitja hora per esmorzar i canviar-nos<br />

de roba. Després vam seguir el camí fins arribar a<br />

la Molina, allà vam parar definitivament i ens vam ficar la<br />

crema solar a la cara per no cremar-nos-la i mentre venien<br />

els monitors vam poder jugar amb la neu… Quan van arribar,<br />

ens van ensenyar els diferents tipus de raquetes que<br />

Hola, soy una oveja llamada Queca y vivo<br />

en una granja con otras ovejas y otros animales:<br />

vacas, gallinas, cerdos… Soy una<br />

oveja bastante particular por unos “pequeños”<br />

detalles que ahora os explicaré.<br />

Esto me pasó hace mucho tiempo, cuando<br />

yo todavía era pequeña. Estaba jugando<br />

con las demás ovejas por el inmenso<br />

prado de la granja cuando de repente todas<br />

empezaron a correr de un lado a otro.<br />

Yo, asustada, le pregunté a mi mamá qué<br />

estaba pasando y me explicó que aquel<br />

día nuestro amo nos sacaría lana para<br />

venderla en el mercado y sacar un poco<br />

de dinero para poder comer. El amo puso<br />

orden y nos ató a todas en fila con una<br />

cuerda muy gruesa. Yo era la última de la<br />

fila y por eso ya estaba contenta. Cada vez<br />

que una de las ovejas entraba en la sala<br />

donde nos sacaban la lana, salía sin pelo<br />

y muerta de frío. Después de mucho rato<br />

de espera me tocó a mí. De los nervios,<br />

me temblaban las patas y apenas podía<br />

andar. Entré en esa sala y el amo se me<br />

quedó mirando bastante desconcertado.<br />

Sin decir nada se fue de la sala y yo me<br />

quedé sola. Me sentía rara, parecía que<br />

algo de mí no estuviera bien, pero como<br />

todavía era pequeña se me pasó todo después<br />

de unas horas.<br />

Llegó el día en que el amo iba al mercado<br />

a vender la lana y pasando por allí escuché<br />

que hablaba de mí con un señor. Puse la<br />

oreja y me quedé escuchando. Decían que<br />

era una oveja diferente de todas las demás<br />

pero eso no era bueno. En lugar de poder<br />

sacar lana de mí, solo podían sacar seda.<br />

Triste, me fui hacia mi mamá y le dije lo<br />

que ocurría. Mi madre es muy optimista<br />

y me dijo que había solución para todo y<br />

que el amo lo arreglaría. Pasaron los años<br />

y lo que mi mamá me había dicho se hizo<br />

realidad. Resulta que nuestro amo no era<br />

demasiado listo y no se le había ocurrido<br />

sacarme la seda y venderla.<br />

ALBA TORO, 1r ESO A<br />

Santa Joaquima (IMAX)<br />

E l<br />

dia de Sta. Joaquima, en arribar a l’escola,<br />

els alumnes vam llegir el pregó. Des-<br />

prés uns alumnes van baixar a la cuina a<br />

buscar la xocolata desfeta. En acabar l’esmorzar,<br />

de xocolata amb melindros, vam dirigir-nos cap<br />

a l’Imax. Una vegada allà vàrem estar un bon<br />

temps esperant a què en deixessin entrar, l’espera<br />

es feia avorrida. La pel·lícula era “Ritmes del<br />

mon”. La pel·lícula tractava de diferents estils<br />

de música i balls, cadascun de llocs diferents del<br />

món. Marejava una mica, i alguns s’havien de<br />

tapar els ulls. Una cop acabada la pel·lícula ens<br />

Dipi, el delfín saltarín<br />

Para todos los delfines era un día estupendo;<br />

todos nadaban y saltaban felices,<br />

excepto yo. Me llamo Dipi, y soy el peor<br />

delfín del mundo, o eso creo.<br />

Estaba yo en mi casa, y de repente entró<br />

Sori, mi mejor amigo. Me preguntó si<br />

quería ir a nadar y yo le dije que no, que<br />

tenía mucho trabajo. En realidad no tenía<br />

faena, lo único era que temía nadar a mar<br />

abierto y no se lo quería explicar.<br />

A la mañana siguiente Sori me vino a buscar<br />

otra vez. Yo hice mala cara y me preguntó<br />

qué me pasaba. Yo se lo conté todo.<br />

Él me dijo que no tuviera miedo, que él<br />

me ayudaría.<br />

Al cabo de dos días salí con él a nadar.<br />

Cada vez que veía algún animal me asustaba<br />

y le preguté a Sori si eso era normal.<br />

Me dijo que no y yo me desanimé y le pregunté:<br />

“¿Soy el peor delfín del mundo?”.<br />

Él me contestó que no, que al contrario,<br />

que era el mejor. Eso me animó muchísimo<br />

y empecé a saltar. Gracias a Sori ya no<br />

tenía miedo al mar.<br />

Desde aquel día, si tengo miedo de algo, se<br />

lo digo a mis amigos y no lo escondo; me<br />

gusta que me ayuden, igual que a ellos les<br />

gustará que los ayude si lo necesitan.<br />

CÈLIA BARCELÓ, 1r ESO A<br />

tenien i també i ens van ensenyar com ficar-nos-les.<br />

Quan vam començar l’excursió, ens van portar per boscos i<br />

també per alguna pista, també ens van ensenyar quina era<br />

l’aigua que feien servir per fer la neu artificial, com diferenciar<br />

les petjades d’alguns animals i també van fer algunes<br />

preguntes d’on ens situàvem… L’activitat va durar tres<br />

hores i vam acabar molt cansats. Seguidament vam anar a<br />

menjar, ens vam anar a canviar de roba i vam tornar a l’autocar,<br />

cap a <strong>Barcelona</strong>.<br />

Anna Enento 1r ESO B<br />

vam dirigir cap el Parc de la Ciutadella. Allà vam<br />

dinar i després els professors en van deixar jugar<br />

tota la tarda per dins del Parc de la Ciutadella.<br />

La gent es va dispersar molt ràpid quan vam arribar<br />

allà, ja que tothom tenia molta gana! La gent<br />

es dividia en els seus grups d’amics.<br />

Quan vam arribar amb el metro, molta gent estava<br />

esgotada, d’altres no. Però va ser un dia bastant<br />

bonic i divertit, ja que ho vam passar molt<br />

bé amb els amics estirats a la gespa.<br />

Va ser un dia inoblidable i per repetir!<br />

Àlex Sevilla 1r ESO B<br />

El ratón misterio que se transforma en un humano<br />

Un día como cualquier otro iba por las<br />

alcantarillas y de un salto me situé en la<br />

calle. Por cierto, si no os lo he dicho, soy<br />

un ratón y me llamo Misterio. De repente<br />

una persona me vio y empezó a chillar; entonces,<br />

toda la gente se giró y se quedaron<br />

mirándome.<br />

Aquello de ser un ratón no me gustaba<br />

nada, pero siempre tenía la esperanza de<br />

encontrar una poción o algo parecido y<br />

poder transformarme en humano. Siempre<br />

me gustaba buscar en lugares raros,<br />

y no tan raros, para ver si en algún sitio<br />

Relato<br />

Soy el seños cocodrilo, el más listo de la<br />

selva y director, como no, de la C.I.A.<br />

(Centro de Investigación Animal).<br />

En este momento, me encuentro muy<br />

ocupado investigando el caso de los<br />

señores Mc.Grevor, desaparecidos misteriosamente<br />

desde hace más de dos semanas.<br />

La única pista encontrada en la<br />

mansión 666, de la urbanización El pantano,<br />

donde habitaban el señor y la señora<br />

Mc.Grevor, era un charco de sangre.<br />

Mi habitual instinto me dice que ha sido<br />

el vecino, el elefante, ya que ha dejado un<br />

rastro de sangre hasta su casa. Interrogo<br />

al elefante ya que todo apunta a que ha<br />

sido él; observo que lleva la trompa vendada<br />

y me parece muy sospechoso.<br />

En este momento llega la señora del<br />

elefante, que le pregunta si ha regado<br />

los rosales de los vecinos y, antes de<br />

que responda, ella dice que ya ve que<br />

sí. Entonces me explica que los señores<br />

Mc.Grevor han ido a visitar a su tía, la<br />

cigüeña, que se ha caído del tejado.<br />

Ante semejante evidencia, aprendo una<br />

gran lección: no debo fiarme de las primeras<br />

impresiones.<br />

JORDI SOLER, 1r ESO A<br />

encontraba lo que llevaba toda la vida<br />

buscando.<br />

Casualmente un día entré en un laboratorio<br />

donde hacían pruebas con ratones. Entré<br />

allí sin saber qué me ocurriría. Al cabo<br />

de tres pruebas me empezaron a salir manos<br />

y dedos, pies y más dedos, cabeza, etc.<br />

Vi que era humano. ¡Qué suerte la mía! La<br />

alegría que sentía por dentro era inmensa,<br />

no me podía creer lo que me había pasado.<br />

Ya podría ir por la calle sin que la gente<br />

que me viese chillara ni me mirara mal.<br />

DAVID GÓMEZ, 1º ESO A

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!