Segon trimestre - Vedruna Immaculada Barcelona

gratuïta
Dos de maig, 249 08013 Barcelona
Tel. 93 246 32 00 - Fax. 93 244 85 44
immaculadabarcelona@vedruna.org
http://www.immaculadabarcelona.org
cop d’ull revista trimestral de l’escola Immaculada. ABRIL 2011
Jo estic contenta, molt, quan
tots esteu alegres.
Sta. Joaquima de Vedruna
28

02 Editorial
02
Editorial
03 Ampa
Un itinerari familiar entre Tona
i Moià
04 Calaix de sastre
Dolors Minguella: Una jubilació
emotiva
05 Educació Infantil
La rua de Carnestoltes. Un ratolí
molt difícil de dominar
08 Educació Primària
Egipcis i dinosaures. Els
volcans. Treball cooperatiu.
Descripció d’un personatge.
Així treballem l’expressió oral
14 Notícia del trimestre
Valoracions del dia de Santa
Joaquima
16 ESO
Excursió a la neu. Com ens
veiem? No digas discapacidad.
Comenius 4t d’ESO
20 Personatge Protagonista
Sandra i Iolanda Trenzano
21 Mira, escolta, llegeix…
22 Psicomotricitat
23 Bàsquet
El bàsquet és per a tothom
24 Un racó per pensar
Així no el volem pas, volem un
món més tranquil!
25 Casal d’hivern
Unes fotos
26 Entreteniments
27 Racó TIC
Configurar el correu electrònic
per rebre les notificacions de
l’escola
Bon dia!
Equip de revista
A quest
matí llegia el diari de camí cap a la
feina i, no sé si a vosaltres també us passa,
però hi ha dies que ve de gust tornar a tan-
car-lo…Ja sé que potser no és la millor manera
de començar un editorial escolar però no tot és el
que sembla…El fet de què s´esculli publicar una
notícia o una altra té a veure amb molts factors
aliens a nosaltres. O no. Potser ens agrada massa
saber de la resta, vull dir que ens preocupa massa
el que diu aquell que surt a la televisió, o la
noieta del famós de torn o …Els nostres nanos
també són un reflex d´allò que tenim, d´allò que
creem, d´allò que som…No sembla ser el segle de
l´esforç, sembla que el més guai, el que més diners
guanya és el que la diu més grossa, els mitjans (alguns)
ataquen amb fúria amb els seus prototips
de nois i noies mancats d´empatia (saber-se posar
en el lloc de l´altre), cultura, il·lusió i educació.
Semblen convidar els nostres fills i alumnes a seguir
un model poc apropiat diguem-ne. I això per
no parlar del què fem, o més ben dit del que no
fem, en relació amb el medi ambient, amb la pobresa
local o mundial i altres problemes associats
a la nostra societat individualista i consumista.
Cert és que tenim altres mitjans que aposten per
una televisió lúdica alhora que divulgativa, però
no ens enganyem perquè tots sabem que no són
precisament els canals majoritaris, oi?
Així que…davant de tanta injustícia social, de
tant poc prestigi com semblen tenir la cultura i
el saber ser i fer…què podem fer nosaltres: pares,
mestres, professors? Predicar amb l´exemple. Si
volem que ells tinguin esperit crític davant els fets
quotidians, davant les notícies que ens expliquen
de viva veu o a la televisió, davant el programa
humorístic que cau en tots els tòpics possibles,
davant de sèries o programes que inciten i promouen
estereotips de persones allunyades de la
realitat i que el que aconsegueixen és perpetuar
models anacrònics, quan no discriminatoris…
haurem de seure amb ells i dialogar, haurem de
seure al seu costat i explicar-los la realitat plural,
diversa i rica que és el món, haurem de destinar-los
el temps que reclamen, haurem de veure
la televisió amb ells perquè aprenguin a escollir,
haurem de comportar-nos de manera assertiva,
educada i responsable amb les persones i el medi
que ens envolta, haurem d´ajudar-los en el llarg
camí que suposa esdevenir persona.
No voldria acabar aquest editorial amb una
càrrega de pessimisme, ben al contrari. Des de
l´escola creiem en els nostres alumnes, creiem
que podem aconseguir un futur digne per a tots i
una societat civil justa i solidària. Us convidem a
construir-la plegats!
Gràcies a tots.

03
Ampa
Un itinerari familiar entre Tona i Moià
U s
volem proposar una
excursió força interes-
sant per a petits i grans.
L’itinerari transcorre al llarg
de la carretera n-141 entre
Tona i Moià i volem destacar
concretament quatre punts
d’interès:
• Una gran maqueta de trens
en miniatura.
• Una ermita romànica del segle
XII amb un mirador sobre
tota la plana de Vic.
• Unes coves prehistòriques.
• Un poble d’agradable passejar,
amb mercat dominical i
museu arqueològic inclòs.
Comencem:
Sortint de Barcelona agafeu
la carretera C-17 en direcció
a Vic. Després de Tona, en el
km 54, agafeu la desviació a
la dreta cap a Taradell, Moià
i Manresa. Gireu la rotonda i
passeu per sota de la C-17 en
direcció a Moià i Manresa.
Seguiu la n-141 (la carretera
és preciosa, encara que amb
alguns revolts) fins el km 36.
Trobareu una desviació a l’esquerra
que posa Urbanització
Puigsagordi Centre Emissors i
també una indicació que posa
MAQUETA TRENS. Seguiu
les indicacions de la Maqueta
F+F i arribareu a una casa particular,
dins de l’urbanització,
on el senyor Fuster ha construït
una maqueta de trens que
Trobada a Vic
E l
passat dijous 19 de març l’Equip Directiu de la
Fundació Vedruna va convocar els membres de
junta de les 13 ampes de la província de Barcelona
a una reunió al col·legi de Vic. En aquest acte també hi
estaven convocats els directors de les escoles.
Us hem de confessar que feia una mica de mandra. Un
dia entre setmana a les 7 de la tarda amb una mica de
fred però va ser molt interessant i instructiu. No solament
per la informació rebuda sinó també pel fet de poder
trobar-nos amb representants d’altres ampes, amb
uns objectius i problemàtiques semblants a les nostres.
En aquest trobada es va fer un resum del procés de creació
de la Fundació en la qual la nostra escola va ser
una de les primeres a participar en el projecte. També
se’ns va presentar els càrrecs i les seves funcions, l’organigrama
de la Fundació i els objectius i els seus eixos
d’actuació.
De la trobada podem extreure dues conclusions:
Que el col·legi Immaculada no camina sol en el dia a dia
sinó que formem part d’una realitat més àmplia que reuneix
uns 14.000 mares i pares, 600 mestres i professors
ocupa més de 270m 2 (diuen
que és la més gran d’Europa)
És realment molt impactant.
Els nens entren gratis, l’any
passat els adults pagaven 6 €.
Quan sortiu heu de desfer el
camí fins a la carretera n-141.
Un cop a la carretera seguim
en direcció a Moià; després
de passar el coll de la Pullosa
arribem al poble de Collsuspina.
Si girem a l’esquerra ens
endinsem en el poble, petit i
encantador. Si, en canvi, girem
a la dreta podem seguir, en 2,5
km, les indicacions cap a l’Ermita
romànica de Sant Cugat
de Gavadons (segle XII). El
paratge és impressionant per
l’ermita i, sobretot, per la vista.
Hi ha un esplèndid mirador
sobre tota la plana de Vic, el
Montseny i el Pirineu.
Retornem a la carretera n-141,
girem a la dreta i seguim cap
a Moià. Un parell de quilòmetres
més endavant, en el km 32,
trobarem la desviació a l’esquerra
en direcció a les Coves
del Toll, seguim les indicacions.
És una de les coves més
riques en fauna quaternària i,
malgrat no s’han trobat restes
humanes, si tenim constància
d’haver estat habitada per humans
en el Paleolític Mitjà. Els
nens fins a 3 anys entren gratis,
de 4 a 12 anys paguen 4,50 €
i els adults 6,50 €. Obren dis-
sabtes i diumenges de 10:30 a
14:00h i de 15:00 a 18:30h. En
acabar la visita retornem pel
mateix camí a la carretera i ens
dirigim a Moià.
Arribem a Moià on, si és diumenge,
podreu gaudir del mercat
setmanal que se celebra al
voltant de l’Església. Molt a
prop, al carrer Rafael de Casanova,
8 trobareu la casa on
va néixer l’any 1660 en Rafael
Casanova, Conseller de la
ciutat de Barcelona i heroi de
la defensa d’aquesta durant el
setge de la ciutat per les tropes
borbòniques el 1714. Actualment
la casa és el Museu
Rafael Casanova. En la mateixa
adreça, trobem també el
Museu Arqueològic de Moià
on podem veure les restes trobades
al complex de les coves
prehistòriques del Toll. De totes
aquestes visites a Moià podeu
trobar informació al web
http://www.covesdeltoll.com.
Al llarg de tot el recorregut, i
al mateix Moià, podeu trobar
bons restaurants per dinar.
Esperem que l’itinerari us
agradi tant com ens agrada a
nosaltres i que en poeu gaudir
amb les vostres famílies.
Família Barceló-Martí
(1r ESO A)
i prop de 8.000 alumnes. Un conjunt d’escoles vedrunes
que caminen en la mateixa direcció, amb uns ideals comuns,
uns plantejaments econòmics, educatius i pedagògics
compartits i seguint les bases cristiano-humanístiques
de Santa Joaquima.
Que el fet de caminar plegats com a fundació facilita
optimitzar la demanda de serveis externs a les escoles
com el menjador, permet compartir experiències pedagògiques
i formatives del professorat així com encarar
els reptes del dia a dia amb la seguretat de no estar sols.
El més aviat possible, a la nostra pàgina web podreu trobar
les notícies que ens arribin del patronat així com un
enllaç a les adreces de les altres ampes vedrunes.
Sols no anem enlloc, junts… una mica més lluny.
Yolanda i Jordi
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
04
Calaix de sastre
Línies Vedruna. Formació per al professorat
Montse Feliu
E l
Un bagul ple d’amor
Hi ha tasques en aquesta vida
que engrandeixen en més que cap.
Una d’elles és sens dubte
la que tu vares triar.
Posant els peus fora del llit
cada dia has començat.
Entusiasmada has entrat
mentre se t’engrandia el pit.
Els cabells ben pentinats,
les bates ben cordades,
les carteres apretades
i tots ben alineats.
Un raig de sol entrant
dins de l’aula que t’acull,
un “bon dia” amb alegria
i canalla al teu voltant.
Observant-los te n’adones
dels que no han dormit pas bé:
algun malestar els neguiteja,
els escoltes i ajudes també.
Com a mestra has valorat,
plorat, cantat, recolzat…
I ara t’emportes sens dubte
Un bagul ple d’amistat.
passat mes de febrer s’ha celebrat a Vic el curs
de formació pel professorat que anomenem Líni-
es Vedruna.
Aquest és un curs organitzat anualment per la Institució
Vedruna que persegueix apropar el professorat de
totes les escoles Vedruna:
• Al coneixement de la figura de la fundadora, Joaquima
de Vedruna, a la seva biografia i el seu carisma
personal. És el que anomenem Línia històrico-carismàtica.
• A l’aprofundiment de la Proposta Educativa Vedruna,
document que recull i explicita l’estil educatiu de
les escoles Vedruna, basat en l’estil pedagògic de Joaquima
i desenvolupat al llarg dels anys adaptant-se
als canvis que la societat va sofrint. És el que anomenem
Línia pedagògica.
• Al coneixement de la pròpia Institució Vedruna, de
la seva història i el seu recorregut a través dels anys, i
del moment actual en que es troba. És el que anomenem
Línia institucional.
Aquestes tres Línies són doncs les que donen nom al
curs.
El curs té una durada de 5 dies, de dilluns a divendres,
en règim de pensió completa, és a dir els participants
passen les 24 hores del dia junts. Hi assisteixen un o
dos participants de les escoles Vedruna de Catalunya.
Aquesta organització permet, a la vegada que ofereix
el temps necessari per treballar els continguts esmen-
Un nou camí t’espera,
serà ben llarg, ple d’enyor:
quedarà el mirar enrere,
et quedarà un bagul ple d’amor!
Montse Sordé
DOLORS MINGUELLA: Una jubilació emotiva
E l
tats, crear un clima de companyonia i germanor entre
els participants, que obeeix a un altre objectiu del curs
que és el de crear lligams entre el professorat de les 39
escoles Vedruna que hi ha arreu de Catalunya.
Les vivències d’aquests cinc dies són molt intenses; l’intercanvi
d’experiències personals i professionals, el sentiment
de pertànyer a una mateixa institució amb uns
objectius comuns, dóna al professorat participant una
injecció de motivació per seguir la seva tasca educativa
amb més il·lusió i compromís.
Enguany de la nostra escola han assistit al curs l’Ariadna
Gomis de P5 i l’Esther Mariné de 2n. de Primària.
Fer de la lectura una aventura
Miquel Graupera
A quest
va ser el títol de la xerrada del passat 23 de març. El conferenciant,
el sr Juanjo Fernández, va fer una dissecció del problema per començar.
La Lectura és la base dels aprenentatges i de futures evolucions. De fet,
les conclusions que extreu l’informe Pisa del 2009, refermen la importància de
la lectura i de la comprensió lectora, afirmant que hi ha una correlació directa
entre els alumnes que llegeixen i els resultats que obtenen.
En Juanjo Fernández partint de la nostra
realitat ens va proporcionar elements per
a la reflexió sobre la lectura, va especificar
uns quants errors que cal evitar i ens va
proposar diverses estratègies per animar la
lectura. A més, ens va proposar un curiós
vademècum de “medicaments”per afavorir
la lectura en els nostres fills!
Va ser una xerrada amena i profitosa.
La propera trobada d’educació serà el dia
4 de maig es farà un taller de Facebook per
a pares i mares.
passat 23 de febrer la nostra companya Dolors
Minguella va posar els seus peus per darrera vega-
da com a mestra a la nostra escola. Tornarà com
amiga, excompanya i amb aquella sensació de que el
temps passat entre nosaltres ha valgut la pena.
Una jubilació sempre deu fer il·lusió, però encara més
quan tens ganes de seguir fent coses, d’emplenar la teva
vida de fets i actituds de les que et puguis sentir satisfeta.
Treballar en allò que t’agrada et fa gran d’esperit,
però dedicar les teves hores lliures a seguir-te sentint ple, també.
Tu Dolors, plena de vida, sabràs com treure partit d’aquesta nova etapa i
sempre tindràs vivències per explicar. Com fins ara ens tenies acostumats!
Una setmana més tard vàrem fer-li un sopar sorpresa: companys, flors, un
rellotge de regal, recordatoris dels ex-alumnes i un poema que us volem
donar a conèixer. Tot amanit amb molta emoció!

05
Ed. Infantil P-3
01
03
01 Hola!
P3 B-P3A Imma Villanueva i Montse Sordé
LA RUA DE CARNESTOLTES
J a
02 La classe del sol.
03 Papes, que sortim!
04 Quina emoció!
hi tornem a ser! Quan és Carnestoltes? però
si ja el tenim a sobre! Aquestes són les excla-
macions que les mestres ens regalem quan,
passats uns dies després de les vacances de Nadal,
ens adonem que hem de posar fil a l’agulla i començar
a treballar amb els nens i nenes de la classe de la
Lluna i del Sol les disfresses que els tenim pensades
fer ja des de principi de curs.
Aquest any ha tardat més en venir, però febrer és
tan curtet i amb la Celebració de la Festa de Santa
Joaquima tan a prop hem hagut de córrer una
miqueta.
Ells han treballat la guarnició que portaven al cap:
la Classe de la Lluna una lluna preciosa, somrient
i brillant; i la Classe del Sol, un sol radiant que fins
i tot escalfava!
Aprofitem per fer-los treballar a l’espai dels Racons.
Al racó artístic pinten amb ceres tenint molta
cura de no sortir-se de la ratlla. Molts treuen la
llengua fent “punteria” esperant les bones paraules
de felicitació de la mestra.
Una vegada l’hem vernissat i posat purpurina i estrelletes
brillants a la lluna i ratlles vermelles simulant
flames de foc al sol, passem a treballar amb el
punxó. Aquesta és una tasca molt entretinguda i
02
04
que demana de la seva constància i paciència. Han
de punxar seguint la línia i fer les punxades ben
juntetes. És freqüent sentir-los queixar dient que
tenen les mans cansades! Aleshores els diem que les
descansin i les bufin una miqueta. D’aquesta manera
ja hi tornen amb més ganes. Queda molt ben
“punxadet” si ho han fet bé, però si no és així, unes
mans “miraculoses” (les nostres), acaben la feina i
aquí no ha passat res’!
Quan arriba el dia, tenim molts nervis i ganes de
veure el resultat. Ens passem el dia treballant sobre
la disfressa, tallant les bosses de plàstic per posarnos-les
i amb les cares pintades sortim al carrer.
L’hora arriba i creieu-nos que no hi ha res més
emotiu i impactant en aquesta professió nostra que
veure les vostres cares, pares, mares, avis, àvies i altres
que us estimeu els nostres nens i nenes quan
sortim per la porta de l’escola i us sorpreneu veient-nos
disfressats!
El camí que fem tots junts donant la volta fins que
arribem a l’escola de nou, és digne de ser recordat
i creieu-nos que així és. La vostra alegria i la dels
vostres fills és gratificant i esperem que per vosaltres
també.
Ha valgut la pena tanta feina i tanta espectació!
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
06
Ed. Infantil P-4
EL TRENCADÍS DE CANÇONS
PALAU DE LA MÚSICA
Sandra i Mònica (Classe de la Neu i classe de la Pluja)
C om
cada any a P-4 hem
anat al Palau de la Música
Catalana a gaudir de l’es-
pectacle musical de “ El Trencadís
de cançons”.
Tres elements arquitectònics ben
característic del Palau - la donzella
de la façana, les palmeres semivoltres
i el cavall alat del segon
pis- són personalitzats a l’escenari
per convertir-se en protagonistes
de la funció. L’espectacle combina
poesia, cançó - popular i d’autor
- i coreografia per tal d’estimular
la imaginació i la creativitats del
nen, alhora que el convida a reaccionar
espontàniament davant la
música.
La combinació de l’ús d’instruments
acústics i la veu en directe
amb el recurs de l’ordinador i els
sons electrònics i pre-gravats persegueix
fer conviure la modernitat
amb la tradició. L’una pertany a
l’entorn quotidià de l’infant, mentre
que l’altra li dóna a conèixer
els sons habituals de la cançó popular.
Joan Maragall, Josep Carner,
Joan Salvat Papasseit, Pere Quart
o Tomàs Garcés són alguns dels
poetes dels quals hem escoltat
fragments, en uns passatges que
servien d’enllaç de les diferents
escenes. La Factoria Mascaró,
el grup del qual formen part els
ballarins, amb una coreografia
molt treballada, han sabut en tot
moment atraure l’atenció dels menuts
i endinsar-los en un món de
sensacions diverses on la música,
per mitjà de la dansa, és l’element
dinamitzador de l’espectacle.
Una vegada vist l’espectacle comencem
el treball musical a l’aula
amb els nostres alumnes, que consisteix
en l’elaboració d’un petit
àlbum exclusiu sobre totes les cançons
i poemes apresos. Un cop a
la setmana realitzem aquesta feina
tan motivadora.
Escoltem la cançó, parlem del
contingut del text i fem un dibuix
relacionat amb el tema principal
de la cançó.
Tots els nens i nenes de P-4 van
sortir del Palau de la Música amb
el cd de les cançons del Trencadís.
02
Aquest cd és un bon material per
anar utilitzant a casa. Veureu que
els nens i les nenes estan molt motivats
per escoltar-lo i d’aquesta
manera els ajudarem a memoritzar
les diferents lletres i melodies.
Esperem que gaudiu de totes les
cançons amb els vostres fills i filles
i quan us portin l’àlbum a casa
el viviu tan intensament com ells
i elles ho han fet tant dins l’aula
com dins el Palau de la Música.
Moltes gràcies per la vostra participació.
01 El Palau de la Música.
02 Mirem el vitrall del sostre.
03 Preparats per l’espectacle.
01
03

07
Ed. Infantil P-5
Entrem a la nostra sessió
Un ratolí molt difícil de dominar
A mb
els nens i nenes de P5
comencem a treballar a
l’aula d’informàtica. Els
objectius d’aquesta classe són bàsicament
iniciar-se en el món de
la informàtica: conèixer els components
d’un ordinador, aplicar
les actituds apropiades a l’ús dels
ordinadors, iniciar-se en el domini
del ratolí i en l’ús del teclat.
Tot el treball el fem a partir de
jocs, per tant també un dels objectius
és que gaudeixin de la classe
i que estiguin motivats per aprendre
a utilitzar aquesta eina que
molt aviat serà per ells imprescindible
en la seva vida escolar i
personal.
A ells els agrada molt aquesta estona
d’informàtica i la gaudeixen
molt. Veiem una mica el que opinen
ells:
Laia Pérez: M’agrada perquè
juguem a jocs. Hi ha un joc en
què hi ha una nena que infla un
globus i si es peta les marietes
surten volant. Hi ha una marieta
blanca que passa molt ràpid i si
la piques surt un globus verd.
Unai Segarra: M’agrada perquè
fem molts jocs i la Montse ens
ensenya moltes coses. El que
m’agrada més és el joc de l’ós.
Júlia González: M’agrada
perquè juguem amb els
ordinadors. M’agrada el joc de
pintar i dibuixar. També un joc
dels cérvols que han de saltar
un barranc.
Júlia Soler: M’agrada perquè
fem molts jocs i en els jocs hi ha
coses per pintar. M’agrada el joc
de les “Comptes”, aquell que
diu 1 i 1 fan 2.
Marc Garcia: M’agrada perquè
fem jocs i em diverteixo.
M’agrada el joc de fer petar
els núvols amb la pilota de la
catapulta.
Adrià Rodríguez: M’agrada
perquè tenim temps per jugar.
M’agraden tots els jocs. He
après l’ordinador a l’escola però
a casa no el faig servir.
Arnau Martínez: M’agrada
perquè juguem a jocs. M’agrada
el joc del Noddy i l’osseta Tessi.
Cliquem cada llavor de color,
cliquem la regadora i surten
flors.
Èlia Garrido: M’agrada perquè
fem jocs de fer petar globus,
que s’inflen i peten. Jo ja sabia
informàtica.
Júlia Prat: M’agrada perquè
juguem una estona i fem jocs
molt divertits. Hi ha un joc que
és de marietes. Hem de clicar a
sobre de la nena i s’ha d’inflar
molt i les marietes del voltant
marxen. Si agafem la marieta
blanca apareix un globus verd
que no es pot petar. Quan estàs
inflant, si la marieta toca la nena,
perds una vida.
Paula Navarro: M’agrada
perquè fem jocs. M’agrada el
joc de l’ósset. A casa meva jugo
amb l’ordinador i faig jocs.
Escoltem les indicacions
de la mestra
Montse Feliu, Rosa i Ariadna
Classe d’informàtica
Jan Plana: M’agrada perquè
tenim l’ordinador i fem jocs.
M’agraden els de la poma. Hi ha
uns cérvols que hem d’intentar
que no caiguin.
Silvia Boltaña: M’agrada
perquè fem jocs. El joc dels
cérvols i el del Noddy de petar
globus. Ens divertim molt i
juguem. Jo també jugo amb
l’ordinador de la meva mare.
Joana Andreu: M’agrada
perquè juguem i fem jocs nous.
Hi ha un joc de marietes en què
hem de tocar la nena.
Amb aquest exemples podeu veure
que la classe d’informàtica els
té molt motivats i l’esperen amb
ànsia.
A continuació us deixo les adreces
d’alguns d’aquests jocs per si
voleu jugar-hi a casa.
Joc dels cérvols i joc de les marietes:
www.orisinal.com
Joc del Noddy, Joc de l’ósset bru:
http://www.edu365.cat/infantil/
jocs/index2.htm
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
Estem connectats!

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
08
Ed. Primària 1r
Egipcis i dinosaures
01 Portem els vasos canops al Faraó.
02 Que divertit! Emboliquem
la mòmia amb benes.
Núria i Marina (tutores de 1r. de primària)
A quest
segon trimestre hem començat el
projecte de treball. Els nens i les nenes de
la classe dels Dofins han escollit treballar
Egipte i els de la classe dels Pirates, han escollit
aprendre moltes coses dels dinosaures.
Tant dofinets com pirates estan entusiasmats
amb els seus projectes. Tot investigant i remenant
llibres i material, ens plantegen moltes preguntes
que anem resolent conjuntament amb
molta il·lusió.
Per ampliar aquesta feina de forma més vivencial,
els dofins hem anat al museu Egipci. Fent un
taller molt apassionant! De sobte, tot gaudint
de l’entorn, es vam endinsar de ple en el món
egipci. Fins i tot vam poder participar en la cerimònia
de la momificació d’ una mòmia.
Els pirates hem anat a veure una exposició de
dinosaures al Cosmocaixa anomenada Tresors
del desert de GOBI. Vam veure un gran nombre
d’esquelets de dinosaures i una extensa varietat
de fòssils. Ens van explicar com els van descobrir
i han arribat fins aquí. Ens va impactar
molt poder veure de tan a prop el gran tamany
dels dinosaures.
Els nens i nenes ens expliquen de forma espontània
com vam viure aquestes experiències.
03 Tots junts al Cosmocaixa.
04 Esquelets de dinosaures
trobats al desert de Gobi.
01
03 02
04

03
09
Ed. Primària 2n
FEM DE N’ANTONI GAUDÍ?
Classe dels Pingüins
E ls
nens i nenes de la
classe dels Pingüins
hem escollit l’Antoni
Gaudí com a tema per a realitzar
el nostre projecte. Tot
partint d’allò que nosaltres
ja sabíem, hem començat a
investigar en els llibres que
hem anat portant a la classe
per tal de trobar respostes a
tot allò que nosaltres volíem
saber. Durant aquests mesos,
hem fet diverses activitats tot
inspirant-nos en les obres d’
en Antoni Gaudí. Per tal que
us feu una petita idea del que
hem treballat, entre tots hem
escrit aquest petit text.
Com algunes de les obres
de n’Antoni Gaudí tenien
vitralls, nosaltres vam decidir
que també en faríem. En
grups de quatre vam agafar
un paper d’embalar amb moltes
figures. A continuació,
vam buidar aquestes figures i
vam agafar uns papers de cellofana
i vam calcar les figures
amb guix, tot deixant dos dits,
i ho vam enganxar. Quan vam
acabar, les mestres les van
enganxar a les finestres amb
cinta adhesiva. Quan, ara, el
01
02
sol entra per la finestra
es veu de colors i
la classe sembla una
discoteca.
Una altra activitat
que estem fent és la
casa Batlló amb una
caixa de sabates que hem portat
de casa. Primer, hem folrat
la caixa amb paper blanc
i hem pintat la caixa de color
blau fluixet. Després, hem dibuixat
puntets amb els retoladors
prims i gruixuts. A continuació,
en un full de dibuix
hem dibuixat les finestres, les
hem pintat, retallat i enganxat.
Finalment, hem pintat la
teulada i l’hem enganxada.
A més a més, després, de veure
moltes obres de n’Antoni
Gaudí, cadascú de nosaltres
ens hem inventat una casa
tot inspirant-nos en les seves
obres. Amb totes aquestes
cases, hem construït el carrer
d’en Gaudí.
Com podeu veure, la nostra
classe sembla un museu i, això
és un petit resum de tot el que
hem fet. Si voleu saber més
coses només fa falta que vingueu
a la nostra classe.
Fins aviat!
ELS VOLCANS
E ls
nens i nenes de la classe de l’Arc
de Sant Martí treballem aquest
curs el projecte: “Per què els vol-
cans treuen lava?
A continuació us expliquem el que més
ens ha agradat de les activitats treballades.
• Les roques volcàniques perquè les
hem vistes, tocades i estan formades
per diferents minerals. Llegint els
llibres que hem portat a classe hem
après que algunes cultures han fet
escultures amb les roques i la lava
basàltica com la civilització Olmeca
a l’Amèrica central que feia rostres
molt grans que pesaven moltes tones
o les cases a la Capadòcia (Turquia).
• Hem après moltes coses de la lava
que surt dels volcans: algunes són
llises i altres més rugoses i avancen
a diferent velocitat. Tenen uns noms
ben estranys: “aa” que significa en
hawaià que “és desagradable caminar
per sobre” i “pahoehoe” que
significa “es pot caminar descalç per
sobre”.
• A l’escola hem fet l’experiment “Flipi
en el volcán” i el volcà ha expulsat
molta lava. Ara tenim ganes de
fer aquest experiment a casa nostra.
Que com el farem? Molt fàcil: hem
fet un volcà de fang i hem escrit tot
el que necessitem per fer l’experiment
en un full. Quan acabem el
projecte ens ho endurem a casa i el
podrem fer.
• La història de la deessa Pelé i del déu
Vulcano llegendes molt antigues que
s’inventaven els homes i que explicaven
que aquests déus eren els responsables
de que sortís foc de dins
la terra.
• La història que llegim cada dia a
l’aula: “Los secretos del Vesubio” de
la col·lecció Misterios Romanos. Els
nostres quatre amics estan vivint un
munt d’aventures i volem saber com
acaba la seva aventura.

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
10
Ed. Primària 3 r
TREBALL COOPERATIU
Tutors de 3r
A mb
la intenció de millorar el treball cooperatiu
que realitzen els nostres alumnes i que és una
peça fonamental de la nostra metodologia, es-
tem sistematitzant unes tècniques anomenades ES-
TRUCTURES COOPERATIVES SIMPLES.
Aquestes estructures faciliten la transformació
d’activitats fonamentalment individuals (lectura de
textos, resum o síntesi del tema estudiat, realització
d’exercicis, resposta a un qüestionari…) en les quals
pràcticament no hi ha interacció entre els alumnes
en activitats grupals, realitzades en equips reduïts
(equips cooperatius de quatre o cinc alumnes ) per
a fomentar i aprofitar al màxim la interacció entre
els estudiants en la realització d’aquestes activitats.
Lectura compartida, 1-2-4, Parada de tres minuts, El
número, El foli giratori, Llapis al mig… són els noms
d’algunes d’aquestes estructures senzilles.
En aquestes fotografies podem observar dos equips
d’alumnes quan van realitzar una activitat amb la
tècnica del Llapis al mig. El mestre/a va donar un full
a cada membre de l’equip amb un text i unes preguntes
de comprensió. Cada membre del grup va fer-se
càrrec d’una pregunta o exercici (la va llegir en veu
alta, va haver d’assegurar-se que tots els seus companys
aportessin informació i expressessin la seva
opinió, i va comprovar que tots sabien i entenien la
resposta consensuada).
Tots els llapis es van posar al mig de la taula. Es va
determinar l’ordre dels exercicis. Quan un membre
de l’equip va llegir en veu alta la “seva pregunta”, a
continuació, entre tots van decidir quina era la resposta
correcta. No es podia escriure, els llapis continuaven
al mig. Només es podia parlar i escoltar però
no escriure. Quan tots els membres de cada grup van
tenir clar què calia respondre, cadascú va agafar el
seu llapis i va escriure la resposta: en aquests moments
no es podia parlar, només escriure.
El procés es va repetir de la mateixa manera entre els
altres membres dels equips.
La realització d’exercicis col·laboratius com el descrit,
motiven els nostres alumnes i fomenten:
• Una interdependència positiva: hi ha consciència
que l’èxit de cadascú depèn de l’èxit dels altres.
• Una interacció cara a cara: cada alumne ha de
comunicar els seus resultats i els companys l’han
de poder valorar.
• Responsabilitat individual: el treball permet que
els alumnes desenvolupin la seva responsabilitat
individual, la seva aportació al treball conjunt.
• Destreses socials: es produeix un marc ideal per
millorar la comunicació, la valoració mútua, la
presa de decisions…

11
Ed. Primària 4 t
L’abellot
D urant
aquest trimestre hem treballat els textos
descriptius en les àrees de llengua catalana i
castellana. Aquí en teniu una petita mostra.
Esperem que us agradin.
Descripción de mí mismo
Yo soy alta, mi pelo es negro y mi cabeza redonda,
mis ojos son alargados de color marrón oscuro, mis
cejas son perfiladas, la nariz es pequeña y redonda,
mis labios son carnosos y mi boca es grande. Soy
delgada y mi cuerpo es bastante musculoso, mis manos
son grandes y mis pies son largos. Soy muy impulsiva
pero mis padres siempre me dicen que tengo
un gran corazón, soy nerviosa y traviesa, también
soy bastante educada, soy como una cotorra porque
siempre hablo, también despistada y atrevida, torpe
y rapidísima, soy curiosa y finalmente divertida.
Pero soy demasiado pequeña para ir a dormir tarde
y soy demasiado mayor para cuidar a mi hermano.
Descripció d’un personatge
L’Astèrix porta un barret amb ales i és molt baixet.
Porta una samarreta negra i uns pantalons
de color vermell. Porta un cinturó per aguantar
dues coses: la poció màgica i l’espasa. És
molt àgil, lluita contra l’Imperi Romà i
sempre guanya (sempre que es pren la poció
màgica).
Ivan López 4t B
L’ abellot és petit i prim, és de
color groc i negre i és pelut.
És més gran que l’ abella
obrera, però més petit que la
reina.
El seu cos mesura 15mm.
És fort i fosc degut al seu pèl,
no té agulló per picar i té una
llengua molt curta que no li
permet recollir mel.
S’alimenta llepant la mel que
les abelles obreres guarden
als forats en forma d’hexàgon
dels ruscs.
Daniel Ramos. 4t. A.
La nostra
classe
Meritxell Pajuelo 4t B
La nostra classe és molt
àmplia i molt gran.
Té moltes línies rectes i angles
rectes, obtusos i aguts.
Té forma de vaixell. Té
dues portes, dues finestres,
és molt acolorida i molt
lluminosa.
Està molt decorada. Els
arbres del carrer tapen una
mica les finestres.
Els cotxes fan molt soroll
i de vegades ens molesten.
Té una pissarra molt gran
i molt llarga. Té vint-i-cinc
taules i vint-i-cinc cadires,
també la taula i la cadira
de la professora.
També tenim els penjadors
per penjar la bata i les jaquetes.
Tenim molts quadres i
molts dibuixos penjats a
les parets.
Anna Carazo. 4t. A.
El passat dia onze de febrer vam fer una
activitat a l’escola sobre el KAPLA. Si voleu
més informació, aquí la teniu:
www.kaplacat.nom.es
Yo no soy grande como un gigante. Tengo el pelo
demasiado corto, y si mi madre no se empeñara en
cortármelo tanto podría taparme las orejas con el
pelo y no pasaría tanto frío en invierno. Tengo los
ojos bonitos y grandes y de color marrón, llevo gafas
como los niños. Tengo la nariz demasiado grande, y
es lo que menos me gusta de mí. Desde muy pequeño
siempre me ha gustado parecerme a un futbolista
y hasta ahora lo que he conseguido es jugar en un
equipo de fútbol junto a otros niños. Muchas veces
me dicen que soy mayor para levantarme pronto y
también para cambiar el agua a mi tortuga. Pero no
sé si soy mayor o pequeño, porque también me dicen
muchas veces que soy pequeño para pilotar un avión
de pasajeros y también para conducir un autobús.
Jesús Mas 4t B
La Mafalda és una nena baixa amb un
cabell negre i curtet amb un llaç vermell
al cap. Porta un vestidet vermell decorat
amb creus negres i també té dos botons
negres, porta unes sabates negres i uns
mitjons blancs. És una nena excepcional.
A la Mafalda li agraden els drets humans,
la pau… Les coses que no li agraden són:
la guerra, la injustícia, les armes nuclears,
la sopa (bé, dir que la “odia” potser és poc.)
L’autor de la Mafalda es diu Joaquín Salvador
Lavado, li diuen “Quino”.
El que va voler amb aquest personatge va ser
transmetre com veu els problemes del món una
nena de set anys.
Glòria Lòpez 4tB
La nit que el pare
noel va trucar a la
meva finestra
Una nit, mentre dormia amb
el meu antifaç que m’ havia
portat el tió, tenia molt fred i
estava molt contenta esperant
el Pare Noel. Vaig sentir un
soroll i em vaig aixecar una
mica espantada.
Vaig trobar el Pare Noel i em
va dir que si volia ajudar-lo a
repartir els regals : d’acord, li
vaig contestar, però amb una
condició : jo repartiré una
meitat i tu una altra.
Tots dos vam pujar al trineu
i vam repartir tots els regals,
quan vàrem acabar, em va
deixar un rem màgic per tornar
a casa.
Quina nit tan màgica vaig
passar.
Núria Hernández. 4t. A.
Mi habitación
Bienvenidos a mi habitación:
Mi habitación es amplia,
también es bonita. Tengo un
escritorio para mí sola.
Ah , y una cosa… Tengo
muchos libros y juguetes, una
“tele” de plasma y una cama
con cajones debajo.
Tengo muchos muñecos.
También tengo un póster de
Hanna Montana, la lámpara
es una cometa con muñecos
de Tom y Jerry.
También tengo un armario
con mucha ropa dentro.
Marta Algarra. 4t. A.
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
12
Ed. Primària 5 è
LES EXPOSICIONS
Així treballem l’expressió oral
Niel Emeterio, Joel Montes, Isabel Sierra, Laia
García, Emma Regla
A quest
trimestre hem estat treballant l’expressió
oral fent unes exposicions en cas-
tellà abans de la setmana blanca i després
d’aquesta setmana en català.
En Josep Lluís, el nostre mestre d’ambdues llengües,
ens va donar unes pautes de treball per a
realitzar, el màxim de bé possible, les exposicions.
Primer de tot, podíem triar el tema que
ens crides més l’atenció, com: acudits, notícies,
monuments, països, fets culturals o històrics…
Un cop sabíem sobre què volíem parlar havíem
de buscar informació usant diferents fonts: Internet,
diaris, enciclopèdies, altres llibres… Un
cop vam recollir tota la informació necessària
vam fer un esborrany i quan ens va semblar que
era correcte el vam passar a net en forma de
guió. Un cop acabada aquesta feina ens ho vam
estudiar i vam practicar a casa, molts de nosaltres
amb els nostres pares. En Josep Lluís ens
va oferir eines de treball per ajudar-nos a fer
l’exposició, com per exemple, la realització de
murals (això era opcional). Un cop ja realitzats
tots aquests passos, vam fer cadascú la nostra
exposició el dia que el nostre mestre ens ho va
dir.
Cada cop que hi havia una exposició oral, els
altres alumnes l’hem escoltat amb gran interès
i al finalitzar-les hem pogut fer preguntes del
tema. També, si hem volgut, hem pogut sortejar
els materials utilitzats per a fer l’exposició. Els
murals més ben fets els hem penjat a la classe i
quan no ha quedat lloc per penjar-ne més, els
hem anat renovant. Ara les nostres aules estan
plenes de temes de gran interès per a nosaltres!
Un cop acabades totes les exposicions, ens hem
donat compte, que hem après molt, ja que els
temes eren molt variats com: La Sagrada Família,
NBA, Nintendo, països, mascotes,…
Aquesta feina que hem fet de manera individual
ens ha agradat molt i ens ha ajudat a veure i
a millorar la nostra manera de parlar i explicar
les coses als altres, també ens ha servit per conèixer
millor els gustos dels nostres companys
i els diferents centres d’interès que tenen. Tot i
ser una feina de llengua catalana i castellana, on
el nostre mestre ens ha avaluat l’expressió oral,
nosaltres hem tret molt més profit d’aquest treball.
Hem vist que encara que fem treballs específics
d’una àrea, aquests poden englobar altres
àrees o altres aspectes del nostre interès.

13
Ed. Primària 6 è
01 Tancant bosses.
02 Reciclant a l’escola.
RECICLEM
Montse Murgó i Lourdes Miralles 6è de primària
S om
Reciclatge
una “escola verda” compromesa amb el medi ambient des de fa molts anys. Tots els nostres alumnes
des dels més petits fins als més grans reciclen el plàstic i el paper que generen amb els seus treballs.
Qui s’encarrega de recollir tot aquest material de rebuig i portar-lo fins als contenidors del carrer? Els
nois i les noies de cicle superior de primària i els de l’ESO seguint el calendari de reciclatge. Cada setmana un
grup de vuit alumnes d’una de les classe d’aquests grups es prepara i dedica una estoneta a fer aquesta tasca.
Fa uns dies va ser el torn de 6è i amb els seus escrits expliquen com va anar l’experiència.
Jaume, Aina, Marina, Paula
Vam fer grups i ens vam preparar
per l’acció: guants, bosses… tot
de plàstic. Ens van dividir i vam
començar l’aventura. Un grup va
anar a educació infantil i l’altre a
cicle mitjà. El grup que va anarhi
ho va trobar tot bastant bé.
Encara que hi havien algunes cosetes
fora de lloc. Recordeu que
els “bricks’’ de suc van al plàstic
i els papers de gomets no es reciclen!
A cicle inicial també estava molt
bé. Seguiu així!
A cicle superior i a l’ESO hem
de ser més responsables. La cosa
s’ha de millorar. A Plàstica tot estava
bé i a les sales de professors
03 Plàstic amb plàstic.
04 Millor obrir la tapa
del darrere.
també. En resum el reciclatge va
bé, però pensem que podria anar
millor. Un consell, intenteu tirar
els papers que envolten l’entrepà
a les escombraries de reciclatge
que teniu al vostre pis, així evitarem
que els patis s’embrutin.
Si us interessa el tema del reciclatge
us adrecem al Cosmocaixa,
on fan una exposició temporal
del tema. Allí també expliquen
“trucs’’ de com reciclar i com
afecta el reciclatge i la brutícia
dels carrers al medi ambient. Per
a més informació, vegeu el web
del Cosmocaixa, o informant-vos
al propi centre. L’entrada per
persona no sòcia val 3€.
03
01
Reciclatge
José Antonio Almeda
El reciclatge és una activitat que
permet que els alumnes puguin
saber i conscienciar-se de la importància
d’aquesta activitat, i aprendre
a fer aquesta tasca tan important
per al nostre planeta.
Els alumnes de Cicle Superior de Primària
i tota l’ ESO ens organitzem per
setmanes per recollir tota la brossa
(paper i plàstic) dels petits contenidors
repartits per tota l’escola i els portem
als grans i nous contenidors del carrer,
que també es poden obrir per darrere.
L’organització de l’escola en sortir és
bona, però hem de millorar en la separació
dels bricks, papers d’alumini i
fulls bruts en general.
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
02
04

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
14
Notícia del trimestre
Valoracions del dia de Santa Joaquima
Penso que m’agrada la xocolata i que me la
menjaré tota.
Roger Fernández (P4-B)
Hi havia moltes roses i una margarida lila que
l’havia portada jo. A la porteria hi havia molts
rams i ha quedat molt maca.
Anna Feixas (P4-A)
Hem dibuixat una part de la vida de Santa Joaquima
per a fer un llibre tota l’escola. La nostra
part era quan Santa Joaquima i Teodor es van
casar. M’ha agradat molt.
Maria Navarro (3r A)
Hem fet una pàgina del llibre on es veu que Joaquima
i Teodor estimaven molt la seva família.
Tenien set fills i eren molt feliços. M’ha agradat
col·laborar en aquesta activitat ja que ens ha tocat
una part molt bonica.
Idoia Soto (3r B)
Vam fer una pàgina molt gran del llibre de Santa
Joaquima en la què Santa Joaquima acompanyava
la seva mare a l’hospital a veure les persones
malaltes. Ho vam pintar amb ceres i decorar
amb esponges sucades amb pintura. A la tarda
vam ballar i ens ho vam passar molt bé.
Guillem Lozano (1r A)
La part del dia que em va agradar més va ser
quan vam anar a veure com cantava el Jordi Tonietti
perquè vaig veure la meva germana i vaig
ballar amb ella. Penso que va ser divertit.
Anna Martín (1r B)
Em va agradar dibuixar la part en què el ruc
portava a Joaquima a l’església i deia que volia
ser monja.
Ho vam passar pipa jugant a ping-pong.
Nil Emeterio (5è A)
Va ser un dia divertit. En arribar vam parlar de
tot el que faríem durant el dia, vam fer l’ofrena
floral i vam esmorzar la xocolata amb melindros.
Va estar bé el pati de bàsquet amb l’animador
ja que ens va fer ballar rock&roll.
Lluís de la Rosa (5è B)
Infantil i Primària

El que més em va agradar va ser l´esmorzar conjunt
que vam fer a la classe perquè no cada dia
podem menjar xocolata desfeta i melindros!
Manolo Miguel, 2n ESO B
Nosaltres el dia de Santa Joaquima el vam dedicar
a una altra cosa. Comencem pel principi:
aquesta escola forma part d´un projecte europeu
que es diu Comènius i el dimecres 23 de febrer
van arribar un grup de vuit estonians i nou
alemanys que s´allotjaven a casa nostra. Primer
nosaltres havíem anat nou alumnes d´aquí a
l´escola cap a casa dels alumnes alemanys. Prosseguim:
nosaltres el divendres, el de la nostra
celebració, vam fer conjuntament amb els alumnes
estrangers unes exposicions a l´escola; després
vam esmorzar la xocolata i els melindros i
cap al Museu de cera amb una visita guiada. Un
cop acabada, vam poder anar per lliure
al Maremàgnum a l´hora de dinar i després
a prendre el sol a la platja. Ja cap
al vespre tornàvem a cap a casa. Destaquem
el estar tots junts i el Museu de la
cera perquè els hi va agradar molt.
Ariadna i Albert, 4t ESO A
Em va agradar poder gaudir de temps
lliure al parc de la Ciutadella per poder
xerrar i jugar amb els meus companys.
Sandra García, 2n ESO A
Valoro molt positivament el fet
d´anar a l´ Imax i especialment la
pel·lícula que vam veure perquè vaig
trobar interessant com tocaven diferents
instruments que jo no coneixia
i com ballaven depenent del país.
Jéssica Chàndler, 2n ESO B
Primer vam menjar la xocolata
desfeta i els melindros. Després cap
a l´Imax, on vam poder veure un documental
sobre diferents ritmes del món. Es situava a diversos
llocs del món i ens mostrava els seus ritmes
peculiars. Després vam poder anar a dinar
al parc de la Ciutadella i vam poder gaudir de
temps lliure. A les 16h cap a escola.
El que més em va agradar va ser poder compartir
un dia amb els meus companys de tota
la vida!
Nerea Román, 4t ESO B
Em va agradar molt Stomp perquè sortien músiques
diferents, diversos instruments i la cultura
musical de diferents països.
Elisabet Méndez, 2n ESO A
A mi em va agradar el documental que vam
anar a veure però he de dir que encara em va
agradar més el de l´any passat.
Per què? Perquè a aquest, per
mi, li mancava una miqueta
d´explicació, em va a saber
a poc que no m´expliquessin
amb paraules alguna cosa dels
instruments o dels països i
també el vaig trobar curt. Tot
i així, el dia va estar molt bé.
David Soler, 3r ESO A
Em van agradar molt dues coses:
una, l´Imax perquè la pellícula
era molt musical, amb
ritme; dos, anar al parc de la
Ciutadella perquè vaig poder
jugar amb els meus companys
en un espai ample.
Marc Benavent, 2n ESO B
Destaco l ´activitat de l´Imax perquè està
molt bé apropar-se a la música d´altres cultures.
Ah, la xocolata també, que era boníssima!
Sara Abelló, 3r ESO A
A mi em va agradar molt el documental
perquè es podien veure els diferents estils
rítmics de diferents lloc del món i arribar
a una conclusió d´allò més curiosa: que
independentment del país on ens trobem
i del moment històric sempre hi ha semblances
entre les diverses cultures. El fet
de poder esmorzar tots junts també em
va agradar molt.
Ariadna Garriga, 3r ESO A
Va ser un dia molt diferent als altres
dies normals, aquells que venim cada
dia a escola i la novetat sempre és divertida!
Tomàs Carbonell, 3r ESO A
ESO

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
16
ESO 1r
Excursió a la neu
La oveja que en lugar
de lana hacía seda
Aquesta excursió va ser molt divertida, ens vam aixecar
molt d’hora però la recompensa va ser bona, tot i que caminar
amb raquetes ens vam cansar molt…Ens vam aixecar
a les cinc del matí, per sortir de l’escola a tres quarts. Quan
vam pujar a l’autocar, tothom escoltava música. Vam anar
tirant i al cap d’una hora i mitja vam parar a l’àrea del Túnel
del Cadí. Allà ens van donar mitja hora per esmorzar i canviar-nos
de roba. Després vam seguir el camí fins arribar a
la Molina, allà vam parar definitivament i ens vam ficar la
crema solar a la cara per no cremar-nos-la i mentre venien
els monitors vam poder jugar amb la neu… Quan van arribar,
ens van ensenyar els diferents tipus de raquetes que
Hola, soy una oveja llamada Queca y vivo
en una granja con otras ovejas y otros animales:
vacas, gallinas, cerdos… Soy una
oveja bastante particular por unos “pequeños”
detalles que ahora os explicaré.
Esto me pasó hace mucho tiempo, cuando
yo todavía era pequeña. Estaba jugando
con las demás ovejas por el inmenso
prado de la granja cuando de repente todas
empezaron a correr de un lado a otro.
Yo, asustada, le pregunté a mi mamá qué
estaba pasando y me explicó que aquel
día nuestro amo nos sacaría lana para
venderla en el mercado y sacar un poco
de dinero para poder comer. El amo puso
orden y nos ató a todas en fila con una
cuerda muy gruesa. Yo era la última de la
fila y por eso ya estaba contenta. Cada vez
que una de las ovejas entraba en la sala
donde nos sacaban la lana, salía sin pelo
y muerta de frío. Después de mucho rato
de espera me tocó a mí. De los nervios,
me temblaban las patas y apenas podía
andar. Entré en esa sala y el amo se me
quedó mirando bastante desconcertado.
Sin decir nada se fue de la sala y yo me
quedé sola. Me sentía rara, parecía que
algo de mí no estuviera bien, pero como
todavía era pequeña se me pasó todo después
de unas horas.
Llegó el día en que el amo iba al mercado
a vender la lana y pasando por allí escuché
que hablaba de mí con un señor. Puse la
oreja y me quedé escuchando. Decían que
era una oveja diferente de todas las demás
pero eso no era bueno. En lugar de poder
sacar lana de mí, solo podían sacar seda.
Triste, me fui hacia mi mamá y le dije lo
que ocurría. Mi madre es muy optimista
y me dijo que había solución para todo y
que el amo lo arreglaría. Pasaron los años
y lo que mi mamá me había dicho se hizo
realidad. Resulta que nuestro amo no era
demasiado listo y no se le había ocurrido
sacarme la seda y venderla.
ALBA TORO, 1r ESO A
Santa Joaquima (IMAX)
E l
dia de Sta. Joaquima, en arribar a l’escola,
els alumnes vam llegir el pregó. Des-
prés uns alumnes van baixar a la cuina a
buscar la xocolata desfeta. En acabar l’esmorzar,
de xocolata amb melindros, vam dirigir-nos cap
a l’Imax. Una vegada allà vàrem estar un bon
temps esperant a què en deixessin entrar, l’espera
es feia avorrida. La pel·lícula era “Ritmes del
mon”. La pel·lícula tractava de diferents estils
de música i balls, cadascun de llocs diferents del
món. Marejava una mica, i alguns s’havien de
tapar els ulls. Una cop acabada la pel·lícula ens
Dipi, el delfín saltarín
Para todos los delfines era un día estupendo;
todos nadaban y saltaban felices,
excepto yo. Me llamo Dipi, y soy el peor
delfín del mundo, o eso creo.
Estaba yo en mi casa, y de repente entró
Sori, mi mejor amigo. Me preguntó si
quería ir a nadar y yo le dije que no, que
tenía mucho trabajo. En realidad no tenía
faena, lo único era que temía nadar a mar
abierto y no se lo quería explicar.
A la mañana siguiente Sori me vino a buscar
otra vez. Yo hice mala cara y me preguntó
qué me pasaba. Yo se lo conté todo.
Él me dijo que no tuviera miedo, que él
me ayudaría.
Al cabo de dos días salí con él a nadar.
Cada vez que veía algún animal me asustaba
y le preguté a Sori si eso era normal.
Me dijo que no y yo me desanimé y le pregunté:
“¿Soy el peor delfín del mundo?”.
Él me contestó que no, que al contrario,
que era el mejor. Eso me animó muchísimo
y empecé a saltar. Gracias a Sori ya no
tenía miedo al mar.
Desde aquel día, si tengo miedo de algo, se
lo digo a mis amigos y no lo escondo; me
gusta que me ayuden, igual que a ellos les
gustará que los ayude si lo necesitan.
CÈLIA BARCELÓ, 1r ESO A
tenien i també i ens van ensenyar com ficar-nos-les.
Quan vam començar l’excursió, ens van portar per boscos i
també per alguna pista, també ens van ensenyar quina era
l’aigua que feien servir per fer la neu artificial, com diferenciar
les petjades d’alguns animals i també van fer algunes
preguntes d’on ens situàvem… L’activitat va durar tres
hores i vam acabar molt cansats. Seguidament vam anar a
menjar, ens vam anar a canviar de roba i vam tornar a l’autocar,
cap a Barcelona.
Anna Enento 1r ESO B
vam dirigir cap el Parc de la Ciutadella. Allà vam
dinar i després els professors en van deixar jugar
tota la tarda per dins del Parc de la Ciutadella.
La gent es va dispersar molt ràpid quan vam arribar
allà, ja que tothom tenia molta gana! La gent
es dividia en els seus grups d’amics.
Quan vam arribar amb el metro, molta gent estava
esgotada, d’altres no. Però va ser un dia bastant
bonic i divertit, ja que ho vam passar molt
bé amb els amics estirats a la gespa.
Va ser un dia inoblidable i per repetir!
Àlex Sevilla 1r ESO B
El ratón misterio que se transforma en un humano
Un día como cualquier otro iba por las
alcantarillas y de un salto me situé en la
calle. Por cierto, si no os lo he dicho, soy
un ratón y me llamo Misterio. De repente
una persona me vio y empezó a chillar; entonces,
toda la gente se giró y se quedaron
mirándome.
Aquello de ser un ratón no me gustaba
nada, pero siempre tenía la esperanza de
encontrar una poción o algo parecido y
poder transformarme en humano. Siempre
me gustaba buscar en lugares raros,
y no tan raros, para ver si en algún sitio
Relato
Soy el seños cocodrilo, el más listo de la
selva y director, como no, de la C.I.A.
(Centro de Investigación Animal).
En este momento, me encuentro muy
ocupado investigando el caso de los
señores Mc.Grevor, desaparecidos misteriosamente
desde hace más de dos semanas.
La única pista encontrada en la
mansión 666, de la urbanización El pantano,
donde habitaban el señor y la señora
Mc.Grevor, era un charco de sangre.
Mi habitual instinto me dice que ha sido
el vecino, el elefante, ya que ha dejado un
rastro de sangre hasta su casa. Interrogo
al elefante ya que todo apunta a que ha
sido él; observo que lleva la trompa vendada
y me parece muy sospechoso.
En este momento llega la señora del
elefante, que le pregunta si ha regado
los rosales de los vecinos y, antes de
que responda, ella dice que ya ve que
sí. Entonces me explica que los señores
Mc.Grevor han ido a visitar a su tía, la
cigüeña, que se ha caído del tejado.
Ante semejante evidencia, aprendo una
gran lección: no debo fiarme de las primeras
impresiones.
JORDI SOLER, 1r ESO A
encontraba lo que llevaba toda la vida
buscando.
Casualmente un día entré en un laboratorio
donde hacían pruebas con ratones. Entré
allí sin saber qué me ocurriría. Al cabo
de tres pruebas me empezaron a salir manos
y dedos, pies y más dedos, cabeza, etc.
Vi que era humano. ¡Qué suerte la mía! La
alegría que sentía por dentro era inmensa,
no me podía creer lo que me había pasado.
Ya podría ir por la calle sin que la gente
que me viese chillara ni me mirara mal.
DAVID GÓMEZ, 1º ESO A

17
ESO 2 n
Com ens veiem?
El dia 20 de gener van venir les
infermeres del cap a parlar-nos
sobre els canvis de la pubertat i
l’autoestima de cadascú.
Ens van explicar que els adolescents
en general, patim per la
nostra imatge.
Normalment els factors que influeixen
solen ser: el creixement
dels malucs i pits en les noies i
El Jardí Botànic
Para mí es la realidad
El dia 2 de desembre vam visitar el Jardí Botànic.
De fet, vam visitar dos jardins botànics,
el nou i l’històric. El nou està a prop del Palau
Sant Jordi i l’antic es troba darrere el MNAC.
Vam fer dues sortides: la primera, al nou jardí,
ens explicava com són els ecosistemes i les
relacions que entre els seus components s’estableixen;
la segona, al jardí històric, ens va
servir per aprendre el desenvolupament de les
plantes des de la seva creació tot voltant pel
jardí, que era una meravella.
Inconvenient: feia molt fred!
Marc M, Joan G, Judit B i Núria P
La noche alcanzó al día,
La armonía se tragó la melodía.
Y yo sigo sin saber,
Si es un sueño o si es mi vida
Busca un lugar donde nunca desesperes
Avísame el día que tú llegues
Me tendrás aquí en la cárcel de cemento
Quien tuve cerca jamás escuchó mi lamento
Suelo soñar que me duermo y que no sueño,
Suelo soñar que me caigo y me despierto,
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y que importará ya,
No soy viejo, pero son trece en mi compás
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y si miras verás que así es la vida,
Que cuando eres niño duermes,
Creces y despiertas en un mal día
Busco un lugar donde encontrar felicidad,
Donde el respirar no valga más
Donde se den regalos más que en Navidad
Donde no haya que preocuparse por mirar atrás
Suelo soñar que me duermo y que no sueño,
Suelo soñar que me caigo y me despierto,
Dime tú de qué vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Y que importará ya,
No soy viejo, pero son trece en mi compás
Dime tú de que vas a hablar,
Lo que es para ti un sueño,
Para mí es la realidad
Irene Egea
l’augment de musculatura en els
nois.
Van parlar que els piercings eren
una forma d’expressar-nos com
som davant els demés, però segons
on es col·loquessin podrien
provocar problemes seriosos a la
nostra salut.
Sobre la nostra autoestima van
dir que ens hem d’estimar tal
Museu egipci
V am
com som, sense que ens importin
els comentaris dels demés
sobre nosaltres. Hem d’acceptar
la nostra realitat per poder créixer
com a persones i no dubtar
mai de qui som. Oblidar-ho seria
perdre’ns nosaltres mateixos i
perdre als demés.
Nathalia Lara i Irene Egea
2n ESO A
sortir del col·legi a les 9 del matí, vam anar amb metro a
Passeig de Gràcia i vam caminar fins el museu egipci (Valèn-
cia amb Passeig de Gràcia). Ens vam dividir en dos grups i
cada un va fer un taller diferent. El primer grup va escriure en un
papir el seu nom i els van explicar una mica d’història de l’Antic
Egipte. El segon grup mentrestant estava fent la visita al museu
(objectes diversos, joies, llits, sarcòfags…). En acabar el primer
grup van anar a fer la visita del museu. El segon grup, mentrestant,
feien un taller sobre la momificació. En la visita al museu ens van
explicar moltes coses, però nosaltres en volem destacar una perquè
ens va agradar molt, el mite de Seth i Osiris:
Osiris era el faraó d’Egipte i Seth el seu germà. Seth tenia enveja
a Osiris. Osiris, una nit, se’n va anar a dormir i per equivocació
se’n va anar a dormir amb la dona de Seth. Seth es va enfadar
molt, així que li va prendre les mides per fer-li un sarcòfag i fer-lo
caure en una trampa. Seth va fer un sarcòfag amb les mides de
Osiris, aquest sarcòfag era el més bonic que s’havia fet mai. Seth
va convocar molts déus i els hi va dir que qui entrés perfectament
en aquell sarcòfag se’l podria quedar, molts ho van provar però només
li va anar bé a Osiris. Quan Osiris era dins al sarcòfag, Seth va
tancar el sarcòfag i el va llençar al riu Nil. Isis en assabentar-se va
anar a buscar-lo i després d’un cert temps el va trobar. Però Osiris
en veure’l el va partir en trossos i els va llençar per tot Egipte. Isis
amb l’ajuda dels déus va reunir tots els trossos i el va reconstruir.
Isis va aconseguir quedar-se embarassada d´ ell i va tenir el seu fill
Horus.
A nosaltres ens va semblar molt interessant, tant el mite com la
visita i el taller. També hem pogut resoldre algunes de les nostres
preguntes en aquest museu. Visita recomanada!
Sílvia Gabasa i Gerard Douezi
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
18
discapacidad,
di capacidad
E l
dijous dia 10 de febrer van
venir a l’escola a fer una xer-
rada en Xavi i L’Ivan, dues
persones que van amb cadira de
rodes.
Ens van explicar com és el seu dia
a dia i les ajudes que reben gràci-
es al grupo SIFU. Aquest grup els
ajuda a reubicar-se a la societat
actual, els ajuda a trobar feina o a
muntar el seu propi negoci. També
els ajuda a buscar cases habilitades
i els proporciona ajuda psicològica.
També ens van explicar
que l’esport els ajuda a distreure’s,
ja que juguen a bàsquet a nivell
nacional, i això els permet, durant
unes hores, sentir-se “normals”.
Ens van explicar que avui dia les
persones que pateixen alguna dificultat
física o psíquica intenten
viure i treballar amb normalitat,
adaptant-se a les seves condicions
de vida. Afortunadament la societat
està avançant a favor de la seva
integració.
ESO 3r No digas
Mireia Mateo, Stefano Bona, Èric
Sevane, Gerard Gómez, Xavier
Hernández, Víctor Tris, Víctor
Vallespir
El testimoni de l’Ivan
L’Ivan era un home amb una vida
amb moltes facilitats, com qualsevol
de nosaltres. Als 21 anys
d’edat, va sofrir un accident que
li va causar una lesió medul·lar,
deixant-lo sense mobilitat de l’abdomen
en avall. Aquest accident
va ser quan anava amb una moto
El passat dijous 17 de març, els alumnes de matemàtiques
d’ampliació de 3r i 4t d’ESO varen participar a
les Proves Cangur. Aquestes són unes proves organitzades
per la Societat Catalana de Matemàtiques i a les
que participen alumnes de tot l’àmbit de llengua catalana
des de 3r d’ESO fins a 2n de Batxillerat, cadascú
a la seva categoria. Una vegada van terminar de fer les
proves varen assistir a unes xerrades organitzades per
la universitat Politècnica sobre robòtica, informàtica i
control d’atmosferes a Mart.
de gran cilindrada a gran velocitat
i sense casc. Va xocar contra un
camió. Tot seguit va arribar l’ambulància
i el van estar reanimant
durant una hora.
Va estar nou mesos a l’hospital i
molts mesos de recuperació. Durant
aquest període li van ensenyar
a valdre’s per si mateix. Per
això va haver d’habilitar la casa
a les seves necessitats i anar durant
un temps a l’Institut Guttman.
Un amic seu li va ensenyar el
món del bàsquet i des de llavors
és un gran aficionat i juga a les
competicions nacionals. Per
cert, ens va explicar les anècdotes
dels viatges en avió per
tot Espanya, tota una odissea
amb les cadires de rodes de tot
l’equip.
Ara ja han passat nou anys
i està adaptat a la seva nova
vida. Té parella i se’l veu realment
una persona molt alegre.
En definitiva, un testimoni impactant
de com prendre’s la vida
amb optimisme.
Emmanuel Ribeiro, Irene Linares,
Cristian Bernal, Xavi Pàmies, Nico
Pàmies, Maria Abarca, Xavi Juan.
El testimoni del Javier
En Javier és un home que des de
petit pateix una malaltia anomenada
poleo. Aquesta malaltia li va
fer que fins els quinze anys hagués
d’estar sotmès a moltes operacions
quirúrgiques.
Després d’un temps estava gairebé
del tot recuperat i va poder fer
una vida normal. Va treballar, es
va casar, va tenir fills. Als cinquanta
anys va tenir un infart i diverses
complicacions que el van dur a la
situació actual, en cadira de rodes.
El bàsquet també és una gran afició
per a ell, i de fet, actualment
presideix l’entitat CEM Hospitalet,
el club de bàsquet en cadira de
rodes on també juga l’Ivan, l’altre
testimoni que vam conèixer.
Adrià Sanz, Carla Grau, Anna
M. Prieto, Ignasi Vélez, Gabriela
Mariscal, Cristina Parra, Saba
Kajaia, Claudio Maiorana.

19
ESO 4 t
Mi yo
Una història per fer un
treball, un treball per
fer història…
Durant part del primer i el segon trimestre,
els alumnes de quart d’ESO hem estat
fent un treball de socials.
Per fer aquest treball hem disposat de
cinc mesos i hem pogut escollir el tema
que més ens agradés d’entre unes quantes
opcions, com per exemple, la postguerra,
Da Vinci, exploradors del nou món i altres
continents, l’evolució de les cuines d’Espanya
en relació amb els canvis socials …
Teníem també, la possibilitat d’entregar-lo
en el format que consideréssim
més adient, per exemple Word com a treball
normal, Publisher per entregar-lo en
format revista i algun programa d’edició
de video per arribar a fer un reportatge
en DVD.
Nosaltres pensem que és una molt bona
idea que ens facin fer treballs d’aquest
tipus, ja que no només aprenem a fer
servir altres programes d’ordinador, sinó
que així podem aprofundir molt més en
alguns temes que ens interessen i en els
quals no podrem treballar tant al temari
de classe.
En el moment en el que escrivim aquest
article, ja sabem les notes, i en general
han sortit treballs molt interessants…
Jamaica Roig, Meritxell López
4t B ESO
Enredo de luces es mi ser,
sin saber si vengo o voy;
recordando siempre el ayer,
dejando de un lado el hoy.
Una lluvia seca, amarga,
que cae sobre la húmeda tierra…
que cae sobre una frágil marga
resistente a toda guerra.
Aunque sé que no tocaré
el final de inmenso universo;
me duele por dentro, y sé
que para mi alma es perverso.
Para mí, ¿qué es la poesía?
un enorme desahogo; tal,
que hace que el sol, cada día,
dé luz y rompa todo mal.
Positivo, la alegría;
negativo, el desconsuelo…
Mar de afectos, que alojaría
removiendo tierra y cielo.
Amigos que alejan tristezas…
¿abandonarles? Ni un no.
Piezas de un rompecabezas
que constituyen mi fiel yo.
Sergio Segura Guerrero
Viatge de fi de curs
D es
de principi de
curs, la nostra pro-
moció ha desper-
tat un gran interès en el
tema capital de quart de
la ESO, que és el viatge de
fi d’etapa. Tot i les nostres
limitacions com a curs, ja
que només som quaranta
persones, vam apostar
per canviar en un principi
la nostra destinació, que
era Carcassone, per altres
llocs més atractius (Roma
o Londres van ser destinacions
proposades). Sabíem
que per aconseguir
això havíem de fer alguna
cosa per abaratir el cost
del viatge i d’allà va sorgir
la solució que, de ben segur,
ens ha marcat com a
promoció. Amb el suport
de l’escola com a institució,
hem creat un fons
comú per tal de finançar
part del cost final del viatge
de fi de curs. Hem marcat
un precedent històric
dins l’escola, mai cap altra
promoció havia acon-
COMMENIUS 4rt D’ESO
seguit fer res igual i estem
convençuts que servirà
d’inspiració i d’exemple
per a promocions futures.
Ara que s’està acabant tot
mirem tot el que hem fet i
podem afirmar que ha estat
un èxit rotund. Com a
delegats de quart, gestors
del finançament col·lectiu
del viatge, estem realment
contents, sobretot per la
mobilització que hem tingut
per part dels nostres
companys. En quant al
viatge, al final no anem
ni de bon tros a les ciutats
que en un principi vam
proposar, però tampoc
ens cal. Hem de pensar
que anem on anem, continuarà
tenint el mateix
valor: un viatge on, psicològicament
per nosaltres,
serà el començament del
fi d’una etapa.
Rubén López i Laura
Arnal
Delegats de 4t
El passat mes d’octubre, 9 alumnes de 4t. d’ESO vam participar en el
projecte Commenius d’Alemanya. Vam agafar un avió amb dos mestres
de l’escola (de secundària) i vam anar cinc dies al poble de Bad
Kreuznach.
Vam anar a casa d’un noi/a alemany, a conviure i a aprendre anglès.
Va ser una experiència molt bona. Per comunicar-te havies de parlar
en anglès, i tots ens vam entendre bastant bé.
Prèviament a l’escola vam preparar uns Power Points, en els quals parlàvem
de diferents oficis (infermera, auxiliar d’ambulància, etc.) i un
cop vam estar a Alemanya vam comparar les diferències que existien.
Ens vam sorprendre bastant la diferència de sou de molts dels oficis.
A finals de febrer, van venir els nois i noies alemanys a conèixer Barcelona,
i va ser molt gratificant tornar-los a veure, ja que va sorgir
l’afecte durant la nostra estada a Bad Kreuznach,
De tot això ens emportem una gran experiència que mai oblidarem:
conèixer els amics d’un poble com és Bad Kreuznach, aprendre una
mica més d’anglès i parlar-lo cada dia i començar una bonica amistat
amb persones encantadores d’un altre lloc.
Júlia Figuerola
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
20
TRENZANO
H ola!
Som les germanes Trenzano,
per ser més concrets la
Sandra i la Iolanda i tot seguit
intentarem fer un breu recorregut
del nostre pas per l’escola
Immaculada Vedruna.
Aquest resum el començaré
jo, la Sandra, ja que vaig
ser la primera en entrar
a l’escola faré una mica
de memòria i intentaré
posar fil a l’agulla. Comencem!
Un dia de setembre, la meva mare
em va despertar i ja havia arribat
el moment de començar l’escola
de grans. Tenia quatre anys i el
primer record que tinc és, a part
de molts nens i nenes plorant sense
voler separar-se dels seus pares,
una classe plena de taules i cadires
blaves, uns penjadors en els quals
cadascú hi tenia el seu nom i la
seva fotografia, allà intentàvem
penjar l’abric, la bosseta de l’esmorzar…
Quina feinada això de
cordar-se la bata i quina paciència
la de la senyoreta Mari Pau, la
meva primera tutora potser alguns
de vosaltres també la recordeu.
De petita també recordo el pati
de les flors, ara el coneixem com
el pati dels colors, quantes estones
de joc amb els meus amics i
perquè no dir-ho alguna que altre
caiguda, amb el seu corresponent
nyanyo.
Així de mica en mica vaig anar
creixent i fent la vista enrere veig
molts bons records, aquelles diades
de Sant Jordi on ens havíem
de disfressar i representar la seva
obra de teatre, un any vaig fer de
princesa ara potser us sembla una
tonteria però jo tenia uns nervis…
Aquelles festes de Santa Joaquima,
fundadora de l’escola, on
tots portàvem una flor i no podia
ser qualsevol, havia de ser la més
maca de la floristeria, i per esmorzar
una xocolatada, ummm!
Les colònies a la casa del Xaloc,
amb els macarrons, els seus jocs
de nit al bosc, dormir per primera
vegada fora de casa…
Però també hi ha moments que
mentre els estàs vivint no et semblen
tant bons com ara els exàmens
de matemàtiques, o les classes
d’angles les quals em costaven
una mica… i mentre tot això passava
vaig arribar fins a vuitè, jo
formo part de la última generació
que va fer EGB a l’escola, quina
plorera l’últim dia quan ens van
donar l’ orla a la festa de graduació.
Com el meu pas per la Immaculada
va ser molt positiu gràcies a la
forma de fer de l’escola i de tots els
mestres que vaig tenir, uns quants
anys després he tingut la sort de
tornar-hi però ara com a mestra,
sóc mestra d’educació infantil i
us he de confessar que el primer
dia va ser una mica estrany per
mi ja que alguns dels meus antics
professors ara són els meus companys/es.
Tots els membres de l’escola, tant
els que ja coneixia com els que no,
des de el primer dia em van tractar
com una més i per això els hi
dono, aprofitant aquesta oportunitat,
les gràcies.
Fem un punt i a part i a partir
d’ara parlarem dels records de la
meva germana, la Iolanda, que
actualment està estudiant primer
curs d’infermeria a la universitat.
Personatge protagonista SANDRA I IOLANDA
Vaig començar l’escola a P-3 i el
primer dia la meva mare em va
acompanyar fins la classe del sol,
on la senyoreta Rosa, sempre tan
ben conjuntada, m’esperava amb
els braços oberts. Del parvulari
també destaco la mascota que
teníem a cada classe, recordo especialment
quan em va tocar endur-me
tot un cap de setmana el
fredolic a casa, un ninot de neu
amb barret i bufanda.
Si avancem una mica veig la classe
de música on ballàvem i cantàvem
la coqueta en sucre, us en recordeu?,
les excursions a Vic on fèiem
trobades de diferents escoles
Vedrunes i s’organitzaven unes
cantates en les quals els pares ens
venien a veure, o aquelles colònies
on ens va tocar disseccionar un
peix…
Tinc un especial record de quan
vam començar a fer l’activitat de
padrins i fillols, quina gràcia ens
feien aquells nens i nenes que nosaltres
vèiem tan petits…
A l’escola jo vaig viure una etapa
educativa diferent de la meva
germana, l’ESO, on algunes coses
començaven a canviar, ens estàvem
fent grans: a partir del tercer curs
de l’ESO, teníem per parelles una
guixeta on deixar totes les nostres
coses, el calaix de la taula se’ns havia
quedat petit, les aules d’informàtica
on ens barallàvem per l’ordinador
més ràpid, poder sortir al
carrer a l’hora del pati, anar a fer
educació física al poliesportiu, el
viatge de final de curs que va significar
l’última excursió que faríem
tots junts després de tants anys a
l’escola…
Recordar tot això m’ha fet veure
els bons moments viscuts a l’escola
que han sigut molts, ja que tretze
anys donen per molt i la bona
tasca portada a terme pels mestres.
Aquests són els nostres records del
nostre pas per l’escola, gràcies a
tots els que heu participat en ells.

21
Mira, escolta, llegeix…
Escolta
Llegeix
gramàtiCa dE l’amor
Rocío Carmona
Crec que és un llibre
que us agradarà ja que
parla de la vida d’una
adolescent i els seus
problemes amorosos.
La nostra protagonista s’haurà de
traslladar de país a causa de la separació
dels seus pares i, a mesura
que avança el llibre, aprendrà a
veure la vida d’una altra manera.
IREnE LAMA, 1R ESo B
hot dog
Recomano aquest
llibre tot i que el títol
pot portar a confusió
perquè no parla
de menjar, sinó de
gossos. El llibre és
molt realista i vol
ensenyar-nos que els gossos no
són armes per guanyar diners, sinó
veritables amics.
DAvID PéREz, 1R ESo B
mEmòriES d’idhun
Laura Gallego
A qui li agradi molt llegir,
Memòries d’ Idhun és
el llibre perfecte. Tota
la història està ambientada a la
era dels éssers fantàstics: mags,
dracs… I justament en aquella era
apareix un triangle amorós entre
una noia i dos nois. I és clar, els
dos nois lluitaran per aconseguir
l’amor de la noia, però… al final què
passarà? Aconseguiran el seu amor
o perdran la seva noia?
I a més, els nois també han de
pensar en una altra cosa, perquè a
Idhun hi ha un problema, les forces
de la màgia negra estan conquerint
la regió i ells tres són els únics que
els poden salvar… per què? Perquè
ells són els únics que tenen el
poder i, per això, s’han d’unir.
ARIADnA RoDRíguEz, 2n B
hold my hand
coneixeu el rapero Porta, oi?
Michael
Jackson y
Akon
Aquesta cançó vol expressar
el que pensa un sexe sobre
l’altre, és a dir, nois sobre
noies i a l’inrevés!
Aquesta és
una cançó
que em va
impactar molt, ja que un cop
MARI CARMEn I LoREnA , 1R
ESo B
my worldS 2.0
mort el Michael Jackson, no
m’esperava que sortís una altra
cançó no publicada encara
d’ell. La cançó és d’aquelles
que en diem maques, maques
perquè els dos cantants
tenen una veu preciosa. Te la
recomano perquè pots passar
una bona estona!
àLEx SEvILLA, 1R ESo B
Justin Bieber
Jo recomano aquest CD
perquè les
cançons són
molt boniques.
Justin és un
noi de 16 anys,
la seva mare
va penjar vídeos
al Youtube
niñoS vS. niñaS
perquè la família els pogués
Porta y May
Us recomanem
aquesta
cançó perquè
és molt divertida
i té molt
de ritme. L’hauríem d’incloure
dins de l’estil rap, segur que ja
veure, però resulta que un dia
un cantant molt famós, Usher,
el va veure i el va portar a la
fama. Ara és l’ídol de quasi
totes les adolescents. El 6
d’abril vindrà a fer un concert
aquí a Barcelona serà molt
divertit i molt intens.
PAuLA RíoS, 2n ESo B
El Santuario
És una pel·lícula trista
però que reflecteix la
realitat submarina. És
realment maca però dura
perquè hi ha molts morts
i només sobreviurà una persona.
No us dic més, heu de veure-la per
descobrir tots els seus misteris. La
conclusió… vosaltres hauríeu d’arribar
a la vostra però a mi em va fer pensar
en el valor de l’amistat, en com és
d’important la força de voluntat i que
sempre s’ha de mantenir l’esperança
mentre hi hagi vida.
AnnA EnEnto, 1R ESo B
CartaS dE JuliEta
Us agraden les
pel·lícules d’amor?
Aquesta us agradarà
de ben segur! A més,
surten uns llocs d’Itàlia
molt i molt macos.
Us explico una mica
de què va: una periodista se’n va de
viatge a Itàlia perquè té la celebració
d’un casament i, a partir d’aquí, li succeiran
moltes aventures, per exemple,
canviar de parella! És molt maca, de
veritat.
AnnA RIBot
SíguEmE El rollo
La recomano perquè és
una pel·lícula divertida. Si
vols passar una estona
rient per la quantitat de
mentides que expliquen,
aquesta és la teva
pel·lícula. Us faig cinc
cèntims: tracta sobre un home que
forma una família falsa i, com era de
preveure, aquesta mentida cada cop
es fa més gran, més gran, més gran…
LLuíS JIAng, 1R ESo B
PhinEaS y FErb
Ara us vull recomanar una sèrie de
la televisió, que potser alguns de
vosaltres, ja coneixeu: Phineas y Ferb.
Pot semblar una sèrie infantil però és
basa en l’humor i en la intel·ligència.
Estic convençut de què us agradarà
moltíssim!
DAvID CARAzo, 1R ESo B
thE SimPSonS
És una sèrie molt divertida i
entretinguda, d›aquelles que fan
riure i que sembla que diguin el
primer que se’ls hi passa pel cap
i estan tota l’estona fent tonteries.
La fan a Antena 3 de les dues a
les tres del migdia i a les nits a
la Neox de les nou a les deu de
la nit.
gERARD DouézI, 2n ESo B
CSi
A los que les
gustan las series
de policías,
asesinatos e
intriga. Trata
de que hay un
asesinato y tienen que buscar
al asesino. Hay muchos casos
diferentes y muy interesantes. La
emiten en Telecinco y en Factoría
de ficción. Hay 3 posibilidades
de esta serie: CSI Las Vegas, CSI
Nueva York y CSI Miami.
PAu FoLCh, 2n ESo B
amEriCa’S bESt danCE CrEw
Recomano aquest programa
perquè és genial per aquells que els hi
agrada el ball, principalment els estils
urbans. És un concurs on l’objectiu és
trobar el millor grup de ball d’ Estats
Units. Molts grups es presenten des
dels diferents estats d’EE.UU, però
només un pot ser el guanyador!
Els jutges d’ aquest concurs són molt
bons en aquest àmbit. Quan vegis
aquest programa, t’enganxaràs al
moment perquè t’inclinaràs per algun
grup de ball i voldràs que guanyi, així
que passaràs tardes d’ emoció quan
estiguin a la corda fluixa per anar-se’n.
Tot just acaba de començar la nova
temporada, així que aprofita i comença
a veure’l!
núRIA PonCELA, 2n ESo B
morning glory
Us recomano la pel·lícula Morning
Glory perquè és interessant i divertida.
Va d’una noia que treballa en
una cadena de televisió, però per
problemes econòmics a la cadena, es
queda sense treball. La contractaran
com a productora de “Day breaks”, on
introduirà uns canvis que milloraran
l’audiència. Gràcies a aquest fet li
ofereixen un treball a la BBC, que no
accepta.
CARLoS gARCíA SALAS,1R B
3 mEtroS SobrE El CiElo
3 metros sobre el cielo es una película
española que se estrenó el tres de
diciembre.
Esta película trata sobre dos grupos
sociales muy diferentes, los ricos y los
más pobres.
Trata sobre una relación entre un chico
“el H” y una chica “Babi”.
El personaje de la chica: Babi, está
representado por María Valverde, que
es una chica de clase alta, que está
acostumbrada a obedecer.
Hugo (H) es un chico que sacaba
muy buenas notas, hasta que un día
descubrió que su madre era infiel a
su padre, entonces dejó el colegio y
se volvió un chico callejero,al que le
gusta mucho el riesgo.
La película se rodó en Barcelona.
Los protagonistas antes de hacer esta
película ya habían hecho muchas más
cosas relacionas con el mundo de la
televisión.
JuDIt MELERo
un PuEntE haCia tErabithia
La pel·lícula és una barreja entre
drama i acció, que ens explica la vida
d’un nen al que tot li va malament fins
que coneix a la Leslie, noia que li dóna
la volta a la vida d’en Jess. A més, el
Jess té problemes familiars: dues germanes
impertinents les quals no li posen
les coses fàcils a part de ser molt
tocanassos i una relació difícil amb el
pare. Però el que Jess no sabia era
que la Leslie moriria i quan això passa,
per un moment, es torna agressiu i
pega al Scott (un company de classe);
llavors la professora surt amb ell a
fora i li explica que quan va morir el
seu marit, li va costar oblidar-lo, però
també li diu que tot i que la Leslie fos
morta sempre li quedarien els records
d’una bona amiga. Jess se’n va al
bosc on ell i la Leslie acostumaven
a anar, al seu món imaginari
on ell i ella es feien les seves
històries i aventures fins que
al final la gent de Terabithia
anomena la germana petita
d’en Jess, reina de Terabithia i
en Jess l’anomenen rei.
MARC toMàS, 1R B
Mira
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
22
E l
desenvolupament de
la psicomotricitat és
una acció pedagògica i
psicològica. Aquesta utilitza
l’educació física amb la finalitat
d’afavorir la comunicació
i relació del nen amb l’entorn
i el desenvolupament de les
competències motrius, cognitives
i socioafectives. Es basarà,
doncs, en el desenvolupament
de l’esquema corporal,
la coordinació, l’equilibri i
l’orientació espaial i temporal
a fi de que comprenguin
la seva dimensió corporal i les
possibilitats de comunicació
amb la resta i amb l’entorn.
Objectius:
• Gaudir de la practica esportiva
• Experimentar el joc com a
eina de recreació i aprenentatge
• Reconèixer i apreciació de
les possibilitats físiques,
psíquiques i socials
• Coneixement i desenvolupament
de l’esquema corporal
i la seva percepció
• Potenciar les relacions grupals,
acceptant la diversitat
física, d’opinió i d’acció
• Treballar i potenciar actituds
i habilitats socials
• Treballar amb base a una
normativa, entenent i acceptant
el marc de l’activitat
El grup
El grup d’infants que realitza
l’activitat de psicomotricitat
esta format per 8 nens (P4
i P5). Els infants en aquesta
edat ja han adquirit la comunicació
verbal i la locomoció
però s’inicien l’aprenentatge
de les normes socials. El joc
i l’exploració esdevenen de
gran importància iniciant el
desenvolupament de la interacció
social activa.
El nostre grup es troba emmarcat
en aquestes característiques
i les activitats estan
adaptades al ritme del grup
i als objectius a adquirir. El
nostre grup ha demanant un
esforç important degut a la
conflictivitat interna que ha
condicionat el desenvolupament
de l’aprenentatge. En
base a les sessions s’ha pogut
reconduir aquest fet i adquirir
habilitats per al futur immediat.
Psicomotricitat Psicomotricitat extraescolar
L’activitat d’avui
Activitat Descripció
Escalfament Stop Joc de persecució en entorn limitat
Cuetes
Bestia
Joc de persecució i cohesió
Circuit Pilotes
Anelles
Salts
Seguiment individual d’un recorregut amb obstacles
Desplaçament Ziga-zaga
Túnel
Joc d’equilibri i coordinació
Tancament Bomba Joc de coordinació i psicomotricitat fina

23
Bàsquet
EL BÀSQUET ÉS PER A
TOTHOM
Com cada trimestre us poso al dia.
Aquest any, com ja us vaig comentar tenim
quatre equips de competició, dos d’escola i un
grupàs de psicomotricitat.
Els equips de competició han patit una evolució més
que notable des de l’inici del campionat fins ara.
L’equip prebenjamí, companys de 3r de primària, és
un grup de veritat. Tots demostren unes ganes i una
il·lusió increïbles, i tots s’esforcen a cada entrenament
al màxim. No tinc cap dubte que si segueixen així el
futur està assegurat i creixeran tant com jugadors com
a persones.
De l’equip benjamí (4t de primària) poc haig de dir
que no hagi comentat ja. És un grup totalment cohesionat
i que sap fer les coses molt bé. Aquest any també
han pogut comprovar com, si no hi
ha la constància i l’esforç necessaris,
no basta amb ser uns bons jugadors.
D’una cosa estem segurs: si continuen
tots junts, en uns anys seran un equip
temut en tota Barcelona.
Amb els nois i noies prealevins (5è i
6è de primària) tot pot passar. Van fer
una primera fase impecable, però en
la segona i per petits detalls de manca
d’intensitat, no van treure els resultats
esperats. De capacitat en tenen molta
i només cal que la demostrin a cada
partit i a cada entrenament. Estem treballant en això.
L’equip Infantil (1r i 2n d’ESO) és un grup madur, que
sap com fer les coses i que, quan volen, donen tot el
que tenen. Superen les dificultats i han crescut força.
Han integrat molt bé als tres companys un any més
petits que complementen l’equip i aquests també han
entrat en la dinàmica de l’equip sense problemes. Un
10.
Amb els Infantils d’escola estem realment orgullosos i
il·lusionats. Amb un començament dubitatiu i desprès
de la primera jornada del torneig d’escoles de bàsquet
on vam quedar últims, van saber sobreposar-se i amb
esforç i afany de superació, i només un mes després,
en la segona jornada vam quedar segons i amb una
diferència de dos punts amb els primers. És un grup
amb moltes virtuts i amb un futur increïble.
D’altra banda us vull comentar la tasca que realitzem
des de el bàsquet de l’escola Immaculada. A més de
formar als nens i nenes en un esport de grup, en valors
basats en el respecte, la integració i el treball en equip,
i en el creixement personal, també us volem implicar
a vosaltres com a principals motors en el desenvolupament
vital dels infants. A part de fomentar que els
acompanyeu als partits, tant quan juguen a l’escola
com en els desplaçaments, també us oferim participar
en diferents trobades on realitzem partits de bàsquet
només de pares, mares, professors/es i entrenadors/es.
Ens agradaria que vinguéssiu tots, tant els papis de
nens/es que participen en l’activitat, com els que no.
Perquè el bàsquet a l’Escola Immaculada Vedruna és
per a tothom; perquè gaudir de l’esport en família us
ajudarà a tenir més coses en comú, enfortir la vostra
relació, suar una miqueta (que sempre va bé) i riure
bastant.
Ja us informarem de la següent trobada. Us hi esperem!
Txus Martín
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
24
Un racó per pensar
Així no el volem pas,
volem un món més tranquil!
E l
passat dimecres dia 9 de febrer, tota l’escola sencera va
aturar les seves activitats, per reunir-se tots plegats al pati
dels colors. Omplert de gom a gom, amb els més menuts
al cap davant, i amb els ganàpies al voltant, tots els mestres i
professors i representants de secretaria, vam escoltar un parell
d’alumnes del curs de 4t com llegien un manifest on desterràvem
tota acció violenta en la relació entre persones o amb el
medi. Acte seguit, es va fer un sentit minut de silenci, i ho vam
clausurar amb un fort aplaudiment que evidenciava el nostre
orgull de voler ser persones no violentes, i que volem posar
accions cada dia en cadascun dels llocs que ocupem en aquest
món, perquè la pau sigui possible en la mesura del possible…
A veure si en el dia a dia, tots plegats recordem què pretenem
fer amb aquest món… serem capaços?
El nostre projecte, el vostre projecte, el seu projecte!
F a
Gràcies als quarts!
D es
ja una colla d’anys
que l’escola va apostar
decididament a partici-
par en projectes solidaris que
ajudessin els més necessitats.
I també és cert que ja fa una
pila d’anys que rep una atenció
molt afectuosa tant per la
implicació individual i grupal
d’alguns dels estaments de
l’escola, com molt sentida per
la participació activa de les
famílies que decidiu aportar
el vostre granet de sorra, a un
projecte comú, que en tots els
casos sempre afavoreix un collectiu
que té drets elementals
molt mancats…
Bé, doncs aquest any, aquest
estiu, un col·lectiu de germanes
vedrunes van estar-hi en
primera persona, i van poder
constatar fins a quin
punt de precarietat
poden arribar a viure
les persones! N’hi havia
qui es va arribar
a plantejar l’existència
del concepte fe o
justícia, en veure les
mancances evidents
que fan que una
part de la població
del Congo no pugui
més que sobreviure.
En aquest sentit, es va fer un
pla d’actuació, i es va decidir
llençar endavant un projecte
amb visió de futur a mitjà termini,
que consisteix en arreglar
una edificació molt vella
i convertir-la en escola, comprar
material didàctic, dons el
més elemental com llapis o llibretes
en són ciència ficció en
aquell indret! També en la mesura
del possible s’apuntava la
idea de poder fer-hi arribar un
ordinador portàtil i poder tenir-los
comunicats amb altres
indrets del món, des d’on se’ls
pugui ajudar a distància…
Els diners recaptats a la jornada
de l’esmorzar solidari, i
el que es pogués recollir el dia
de les portes obertes servirien
per alleugerir aquella penúria
amb la que han de sobreviure
unes persones que no han fet
res per merèixer-ho.
Us hem de felicitar a tots i totes,
doncs el dia de l’esmorzar
solidari, vam arribar a la xifra
espectacular de 2089,88 euros!
I això en un any de crisi! I per
acabar-ho d’arrodonir, el dia
de les portes obertes de l’escola,
encara es van poder recollir
210,12 euros! Tot plegat 2.300
euros que aniran d’allò més bé
per poder ajudar a algú que de
ben segur ho agrairà.
de l’equip de Pastoral volem felicitar als alumnes de 4t d’ESO que un any més han estat una peça vital per tal de
poder fer els gairebé 500 entrepans! Des d’un bon primer moment van acceptar amb ganes i il·lusió la tasca que se’l
va proposar, i ho van fer de primera, participant àgil i ordenadament. EL resultat? Tothom va tenir a temps el seus
entrepans, degudament etiquetats, perquè cada curs sabés quants els hi pertocaven de xocolata i/o formatge! Feina ben
feta!
Equip de Pastoral

25
Casal d’hivern
Unes fotos…
A quest
més de març hem fet un Casal a l’hivern, hem fet
“Setmana Blanca” No hi havia classe però hem anat al
col·legi. Els nois i noies que han participat al Casal s’ho
han passat d’allò més bé. Han viatjat a Grècia i han fet Jocs
Olímpics, Els més grans van compartir un dia de competicions
amb els nois i noies de l’Escola Vedruna de Gràcia; han
repassat els costums de Turquia… Aquí teniu unes quantes
fotos i opineu vosaltres si s’ho van passar bé!

COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011
26
Entreteniments
Als alumnes de 4t d’ESO se’ls va plantejar dins de l’assignatura de còmic i
cinema un concurs de tires còmiques. Les normes eren molt senzilles, havien
d’explicar un acudit en 3-4 vinyetes. Després es va fer una votació i les guanyadores
varen ser aquestes.

27
Racó TIC
Passes per configurar el mail a la plataforma
de l’escola:
2 Una vegada dins la meva fitxa
s’ha de clicar la pestanya
“dades personals”
4
Configurar el correu electrònic
per rebre les notificacions de l’escola
Equip TIC
1
Entrar a la plataforma a la
sessió dels pares que figuren
com a tutor 1 i clicar a “la
meva fitxa”
Introduïu els mails on voleu
rebre les notificacions i informacions
de l’escola i cliqueu
al final de la pàgina a “Acceptar”
per desar totes les dades.
Una vegada dins de comunicació
cal clicar a “modificar”
per accedir al formulari de
dades personals.
3
COP D’ULL núm. 28 ABRIL 2011