núm. 61 - Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Girona

desembre 2008 / gener - febrer 2009
ENQUESTA
Els col·legiats valoren positivament
la feina del CETIG però encara en
desconeixen alguns serveis
PROFESSIÓ
Els Enginyers Sense Fronteres treballen
en projectes solidaris a l’Equador
La Junta es renova i presenta
el Pla Estratègic 2009-2012
Els seus objectius són defensar la professió, potenciar
els joves enginyers i millorar el servei als col·legiats
61

sumari
Renovació de la
Junta del CETIG
Entrevista al degà
Narcís Bartina
Resultats de l’enquesta
Entrevista al col·legiat
Josep Viñas
Recull de premsa
2008
Informació Tècnica
Projectes de cooperació
dels Enginyers
Sense Fronteres
ANUNCIEU-VOS AL TÈCNICS!
Si voleu inserir publicitat a la revista Tècnics
poseu-vos en contacte amb Esther Gubert,
trucant al 972 207 444 o enviant
un missatge a formacio@cetig.cat
Formació
3
7
10
13
19
22
31
38
Editorial 2
La necessitat
de modernitzar els
col·legis professionals
Ara és el moment de replantejar el paper dels col·legis professionals. La
nova transposició de la Directiva Europea de Serveis afecta moltes lleis i
decrets estatals i, entre ells, els que regulen l’activitat dels col·legis profes-
sionals. A aquesta directiva també se suma la Llei de societats professio-
nals, que regula aquestes entitats segons els nous plans d’estudi del Pla
Bolonya.
D’altra banda, possiblement el text que afecta més directament l’existència
dels col·legis és un informe sobre els sectors de serveis professionals i
col·legis emès per la Comissió Nacional de la Competència (CNC).
Per tots aquests motius, cal replantejar la funció dels col·legis, cal moder-
nitzar els serveis, assegurar-nos el paper que poden jugar en un mercat de
lliure competència com l’actual i estar amatents a la feina que tenim sobre
la taula: hem d’estar atents a com ens afectarà la transposició de la
Directiva Europea de Serveis. Hem de saber quines seran les conseqüèn-
cies de l’informe de la CNC, perquè i com s’han de modernitzar els
col·legis professionals i com aquests poden ajudar a la lliure competència.
També necessitem saber quin valor tenen les comissions deontològiques
en la vigilància de la professió, els conflictes que ocasiona l’entrada en
vigor de la Declaració de Bolonya, i finalment, a les incompatibilitats
preveu solucionar el nou reglament sobre la Llei de Societats i Professio-
nals.
Cal plantejar-nos com podem adaptar-nos a aquest entorn canviant.
Només així viurem un veritable procés de modernització.
Narcís Bartina i Boxa
Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona
Edita:
Col·legi / Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona
c/ Barcelona, 33 1r · 17002 GIRONA
Tel. 972 20 74 44 · Fax 972 20 01 25
cetig@cetig.cat · www.cetig.cat
D.L.: GI-747-97
Consell Editorial:
Narcís Bartina, Josep Vila,
Jordi Fabrellas, Josep Sallent
Redacció, Disseny i Realització:
Iglésies Associats
El Col·legi / Associació d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors que signen articles en aquesta publicació.

3
Col·legi
La Junta del CETIG es renova amb un nou
pla estratègic per als propers quatre anys
La Junta del CETIG renova el seu mandat amb un pla estratègic continuista però amb els objectius bàsics
de defensar la professió, potenciar els joves enginyers i millorar els serveis als col·legiats
El Col·legi vol estar al capdavant de la
dinàmica de canvis actuals, conjuntament
amb d’altres actors socials i econòmics,
com ara les empreses i totes les associacions,
les administracions, la universitat i
les institucions de recerca i innovació.
En un entorn canviant estan en debat tres
qüestions molt importants per a la professió:
el procés d’adaptació a l’EEES (Espai
Europeu d’Educació Superior), la Llei
d’atribucions professionals i la transposició
de la Directiva de Serveis 2006/123/CE. El
CETIG aportarà tot el seu esforç per consolidar
i millorar l’actual posicionament
professional dels seus col·legiats.
A banda, i davant l’actual situació de crisi
econòmica, s’han estructurat una sèrie
de mesures per donar suport als
col·legiats i incentivar l’activitat professional.
La nova Junta de Govern tindrà un
Els nous membres de la Junta:
funcionament basat en el que marquen
els nous estatuts i la voluntat de potenciar
la professió.
La Junta de Govern estarà constituïda per
degà, vicedegà, secretari, tresorer, vicesecretari,
interventor i sis vocals. Cinc noves
incorporacions substituiran alguns mem-
· Josep Vila, vicesecretari i vocal de la Comissió Social / Cultural
Què representa per a vostè formar part de la Junta del Col·legi?
Porto molts anys vinculat al Col·legi, primer com a col·legiat, després com
a membre d'una de les primeres juntes, i posteriorment com a secretari
tècnic. Ara, novament com a membre de la Junta, puc continuar la meva
relació amb el Col·legi, fet que representa per a mi una satisfacció molt
important, una oportunitat de poder seguir treballant per la nostra
professió des d'aquest lloc.
Quina és la seva tasca concreta a la Junta del CETIG, i què creu que
li pot aportar?
És la que fixen els estatuts. El vicesecretari substitueix, en cas de vacant,
absència, delegació, malaltia o impossibilitat, el secretari, i també ha
d’exercir totes aquelles funcions que expressament li atorgui el degà o li
delegui la Junta de Govern. La meva aportació serà l'experiència obtinguda
durant aquests 20 anys de treball en el CETIG. Conec, des de dintre, la
bres de l’antiga Junta, i es posaran al
capdavant de diferents comissions.
En aquest número de la revista es volen
presentar els nous vocals i vicesecretari de
la Junta, i es publica una entrevista en
profunditat amb el degà de l’entitat,
Narcís Bartina.
Els últims 20 anys ha treballat com a secretari tècnic del CETIG, i va entrar quan no hi havia més de 250 col·legiats. Anteriorment va
treballar en una oficina tècnica d’una empresa de construcció d’elements estructurals i també, i fins a l’entrada al Col·legi, va estar
realitzant projectes, principalment d'instal·lacions elèctriques, construcció de naus industrials i gas.
seva estructura, les relacions amb els altres col·legis i organismes... en
definitiva, el seu funcionament en general. Per això des del primer
moment m’hi sentiré completament integrat.
Per què és important que el col·lectiu estigui unit? En quina línia
es vol organitzar la comissió social de l’entitat?
Tots els col·lectius cal que estiguin i se sentin units. És la manera que siguin
importants i puguin realitzar la seva tasca d'una manera òptima. La
comissió Social-cultural establirà els criteris organitzatius necessaris per
fomentar els lligams lúdics i socials entre els col·legiats, intentant així
aconseguir una nova forma de cohesió entre tots nosaltres.
Principalment s'organitzaran sortides socials, culturals i tècniques. Es
potenciaran les activitats dels sèniors, i treballarem coordinant la Societat
Gastronòmica i l’Associació d’Enginyers Tècnics Industrials.

· Joan Estela, vocal i president de la Comissió d’Energia i de Vinculats a Empresa
Què representa per a vostè formar part de la Junta del del Col·legi
d’Enginyers Tècnics de Girona?
Crec que l’èxit d’una idea està sempre avalat per l’optimització dels
recursos de què es disposa per dur-la a terme. El Col·legi és un receptor
idoni de les mancances del sector, i alhora una plataforma per endegar
dinàmiques noves que regenerin hàbits professionals i de mercat. Aportar
la meva experiència professional per exprimir al màxim el potencial que
aplega aquest col·lectiu nostre és un treball enriquidor i un projecte per
dur a terme plegats.
Quin paper juga la seva comissió en el pla estratègic del Col·legi
d’Enginyers Tècnics de Girona?
La comissió de Vinculats a empresa, prenent el testimoni dels que ens
han aplanat el camí, té l’objectiu d’arribar a implantar la consciència
col·legial com un valor real amb el qual tots guanyem. L’emparament
col·legial s’ha de poder materialitzar en avantatges particulars,
convenients tant per als tècnics com per als empresaris. Precisament
d’aquesta cooperació mútua n’han de sorgir estratègies de futur sòlides
amb les quals assumir les exigències tècniques i la competitivitat que el
propi mercat imposa a la nostra professió.
Col·legi 4
Va acabar la carrera el 1992 i, posteriorment, va cursar el màster en Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Girona.
El seu bagatge professional l’ha adquirit a l’empresa familiar d’instal·lacions tèrmiques. Al llarg d'aquest temps, ha participat en
diferents comissions de treball d'associacions i gremis, de les quals ha après la necessitat de connexió de tots els agents del mercat
per treballar per a objectius diversos però comuns.
· Miquel Carbonell, vocal i president de la comissió de Funció Pública
Què representa per a vostè formar part de la Junta del Col·legi?
Poder formar part de la Junta del Col·legi és una satisfacció pel fet de
poder presentar les inquietuds d’un sector del col·lectiu al seu òrgan
directiu. També és una responsabilitat que es materialitzarà en el
moment en què es pugui donar resposta a les inquietuds. També cal tenir
en compte les tendències que s’apropen amb els canvis socioeconòmics
actuals i el futur derivat de l’aplicació al nostre país del que s’acabi
aprovant en relació a l’aplicació del Pla de Bolonya, i les noves titulacions
amb les corresponents atribucions que en resultin.
Quin paper juga la seva comissió en el pla estratègic del CETIG?
Afortunadament, cada vegada hi ha més enginyers que treballen a
l’administració. Aquest col·lectiu està molt dispers en el territori, i amb
uns criteris d’actuació a vegades molt heterogenis. Per tant, el “correcte
funcionament” d’aquesta comissió pot aportar a la resta unes consideracions
que ajudin a conèixer la realitat d’una part de la societat
(administrats) als responsables de la direcció del nostre Col·legi, per tal
de poder prendre les directrius necessàries per acostar les respostes
tècniques a la demanda de la societat.
Quin és el paper de l’enginyer a l’administració pública?
L’administració pública local ha donat molta importància a l’urbanisme
Com es pot fer per potenciar la relació entre el CETIG i les empreses?
La formació és la clau per fer del teixit empresarial un motor econòmic
potent. La qualitat dels nostres tècnics és la carta de presentació de
l’empresa, el seu millor actiu, i l’única garantia de capacitat d’adaptació
a les exigències tècniques i evolució de les relacions mercat-empresa. La
participació de tècnics en els dissenys de les empreses i els convenis de
col·laboració empresa-col·legiats són un valor afegit en la redefinició
d’objectius comuns. Les necessitats tècniques a les empreses cada dia
són més complexes. Exigeixen inversions costoses que només poden ser
amortitzades amb uns tècnics que, comptant que el treball en equip és
la base del funcionament empresarial, trobin l’espai idoni per a una
especialització ben plantejada.
Quin paper juga un enginyer en una empresa?
Les exigències de qualitat de les empreses passen per tenir personal
altament qualificat, amb capacitat d’aprenentatge i d’innovació
constant. La figura de l'enginyer tècnic industrial compleix aquestes
expectatives, amb les quals, afegint-hi l'esforç i la il·lusió personal, el
nostre col·lectiu resulta cada dia més present i valorat a les empreses de
tots els sectors.
Té 49 anys i va acabar Enginyeria Tècnica en Química Industrial l’any 1981. Després de complir amb el parèntesi obligatori imposat,
l’empresa Pioneer Concrete Hispania, SA va confiar en la seva persona per a la gerència de la planta de formigó que tenien a Figueres.
Uns anys més tard, i després d’aprovar unes oposicions, forma part de la plantilla de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Ha completat
aquesta feina en diferents etapes amb l’exercici lliure, assessorant altres municipis, etc. A nivell acadèmic i, amb el convenciment
de la necessitat de reciclatge constant, disposa de diferents cursos d’especialització, entre els quals destaca el Curs d’Enginyeria
Municipal, infraestructures i serveis per la Universitat Politècnica de Catalunya, diferents cursets del Departament de Medi Ambient i,
especialment, els que han marcat una nova tendència personal en el descobriment del Col·legi: el curs de nivell superior de les tres
especialitats en Prevenció de Riscos Laborals.
del municipi, i, de fet, en té molta. El control urbanístic recau en general
sobre la figura de l’arquitecte i l’arquitecte tècnic. Per tant, els
ajuntaments disposen dels serveis de tècnics especialistes en arquitectura
i urbanisme des de fa molt de temps. Actualment, i a causa de dos
factors importants, cada vegada es fa més imprescindible la contractació
de serveis d’enginyers. Un dels factors és el desenvolupament de la
normativa específica de les activitats, i l’altre l’especialització i la
complexitat de les instal·lacions d’infraestructures públiques
(enllumenat, xarxa d’aigua potable, xarxa de clavegueram...). Per tant, la
figura de l’enginyer és cada vegada més imprescindible a cada municipi,
per petit que sigui.
Quins serveis es volen oferir des del CETIG per els professionals?
Els serveis que ofereix als professionals que treballen a l’administració
pública són els que li pertoquen com a tal. Només volem contribuir a
racionalitzar i homogeneïtzar els criteris dels tècnics municipals. Amb la
gran quantitat de normativa específica i a la constant actualització que
se’n fa, resulta difícil estar al dia de tot, i és per això que, des del Col·legi,
s’intenta comunicar a tots els tècnics municipals les últimes novetats, a
més d’establir uns canals de comunicació entre nosaltres i la secretària
tècnica per fer les consultes de les característiques particulars i poder
disposar d’un consens a l’hora de prendre determinades consideracions.

5
Col·legi
· Joan Ribas, vocal i president de la comissió de Joves Enginyers
Enginyer tècnic industrial en l’especialitat d’electrònica industrial, disposa d’un màster en Control i Gestió de la Producció, és tècnic
superior en Riscos Laborals en les tres especialitats i, finalment, és auditor.
Va començar la seva carrera laboral com a tècnic de manteniment a l’Hospital Josep Trueta de Girona. També va treballar en una
empresa instal·ladora d’energies alternatives, en una empresa de telecomunicacions, en una empresa d’instal·lacions industrials i va
ser cap de producció d’una indústria del món de les arts gràfiques. Actualment treballa a la seva pròpia enginyeria i fa set anys que
és tècnic municipal de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva.
Què representa per a vostè formar part de la Junta del CETIG?
Per a mi és un pas més en la meva implicació als òrgans de gestió del
nostre Col·legi. Els últims anys ja he participat activament a la vida
col·legial, en diferents comissions, sobretot a la d’exercici lliure i també a
la de funció pública. Per tant, el fet de pertànyer a la junta actual
m’encoratja a continuar treballant per l’entitat des d’una altra perspectiva
però amb la mateixa voluntat de servei.
Quin paper juga la seva comissió en el pla estratègic del CETIG?
Jo estaré al capdavant de la comissió de Joves Enginyers. En el pla estratègic
que hem presentat, aquesta comissió juga un paper importantíssim, ja
que es veu com la porta d’entrada a l’entitat.
Un dels principals objectius de la Junta és obrir el Col·legi i desvincular-lo
de la idea que és una entitat dedicada exclusivament a l’exercici lliure. Cal
apostar fort per la incentivació de la col·legiació, perquè els serveis que es
puguin oferir als joves enginyers siguin cada dia més nombrosos, que es
fomenti la formació i que s’incentivi el debat entre el col·lectiu.
Què representa formar part de la Junta?
La satisfacció de poder seguir col·laborant amb el CETIG continuant la
tasca de modernització dels sistemes informàtics i dels canals de comunicació
i d’organització del Col·legi.
Quin paper juga la comissió d’Innovació?
La comissió de Noves Tecnologies ha de desenvolupar un paper
important, ja que ha d’ajudar a facilitar i millorar els canals de comunicació
i de relació del Col·legi, en uns moments en què el futur immediat es
veu incert i ple de canvis. Per superar aquestes dificultats hem de
disposar d’eines adequades per poder realitzar jornades i formació de
qualitat, potenciant la utilització de la nova web del Col·legi com a eina
d’interrelació amb els col·legiats.
Quines són les novetats més important, en la seva àrea, previstes
per a aquest mandat?
La novetat més propera serà l’obertura imminent a tots els col·legiats de
Per què és important que els joves enginyers es col·legiïn?
Els joves enginyers poden trobar molts recursos i serveis al Col·legi. Pel
que fa a l’aspecte laboral, s’ofereix el servei de borsa de treball, fet que
pot ser un gran incentiu per als recent titulats per formar part del nostre
col·lectiu. No s’ha d’oblidar que també s’està treballant en un complet
programa formatiu, que els col·legiats poden enriquir-se professionalment
amb l’intercanvi de coneixements professionals a través dels
fòrums, les comissions i les taules de treball, i que disposen d’una
àmplia cartera de serveis que es pot consultar directament a la pàgina
web de l’entitat.
Així doncs, quins són els principals objectius de la comissió?
S’aposta per donar suport complet a la gent que s’inicia a la professió.
Des del Col·legi es considera que són un col·lectiu de gran rellevància, ja
que en depèn el futur de l’entitat i de la professió. És un gran repte que
es vol afrontar amb ganes i esperit emprenedor. Cal donar un impuls a
les noves generacions i oferir-los serveis que responguin a les seves
necessitats.
· Jaume Ferrer, vocal i president de la Comissió d’Innovació i de la de Noves Tecnologies
Jaume Ferrer és enginyer tècnic industrial elèctric i tècnic superior en Prevenció de Riscos Laborals. Va néixer a Girona l’any 1959. Ha
treballat en el sector de la radiodifusió a Ràdio Liberty de Pals, on inicia l’aplicació de l’informàtica en els processos de manteniment
de l’emissora. Posteriorment es va incorporar al sector informàtic treballant majoritàriament en solucions orientades al món financer.
Actualment treballa com a tècnic de Prevenció de Riscos Laborals per a una empresa distribuïdora elèctrica i en el seu despatx
d’exercici lliure de la professió.
Li agrada l’esport. Practica l’hoquei sobre patins amb els veterans del Girona CH. Aficionat també a l’automobilisme, participa en rallis
de regularitat com a copilot.
la nova web del Col·legi, amb una àrea pública i una de privada on es
visualitzaran totes les relacions del Col·legiat amb el CETIG.
A la seu del CETIG continuarem adequant les instal·lacions existents de
l’edifici, i ampliarem la capacitat de les línies de comunicació de dades
per poder realitzar videoconferències, i obrir la porta a la telefonia IP,
entre d’altres.
Un altre repte important serà obrir i adaptar la plataforma de visat
telemàtic a l’administració telemàtica per poder tramitar documentació
de forma digital.
Quins reptes té la nova comissió?
La comissió d’Innovació és de nova creació, i s’ha de dotar de contingut,
ja que la innovació ha d’estar present en les àrees d’activitat que
realitzem i no s’ha de limitar a la utilització de les noves tecnologies. És
una comissió que ha d’estar oberta a tots el àmbits i col·laboracions.

7
Col·legi
entrevista amb
Narcís Bartina i Boxa,
degà de la Junta del CETIG
Com s’afronta la nova etapa al capdavant
del CETIG?
Amb il·lusió renovada, amb voluntat de
servei i amb ganes de treballar. D’ençà de
l’inici del primer mandat, l’any 2005, la nova
Junta va assumir el repte de reorganitzar el
Col·legi i estructurar un nou equip de treball,
una base sòlida per aconseguir els objectius
estratègics marcats al Pla de Treball.
Els objectius dels tres eixos bàsics del
quadrienni 2005-2008 –eix de la professió,
atribucions i corporatiu, eix de la formació
contínua i l’eix de la societat i cultural– es
van poder assumir perquè es va “construir”
un equip humà competent i motivat.
Crec sincerament que hem assolit el 90 %
dels objectius. Ens queda reconduir la
desafecció col·legial i elevar el nivell de
col·legiació dels joves enginyers. La
reelecció de la nova Junta, amb
l’estructura bàsica de l’anterior, l’inter-
“Ens queda reconduir la
desafecció col·legial i elevar
el nivell de col·legiació dels
joves enginyers.”
pretem com a senyal d’acceptació positiva
de la feina feta. Això ens dóna crèdit i
confiança per seguir consolidant aquesta
línia de treball.
Com resumiries el Pla Estratègic per als
propers quatre anys?
Els quatre anys que iniciem –2009-2012–
ens situen en un escenari molt diferent dels
anteriors. El pèndol baixa: estem immersos
en una crisi econòmica que, per la seva
incertesa, es fa difícil d’afrontar. Per altra
banda, pel que fa a la professió estem en
un entorn canviant dins del qual estan en
debat tres qüestions molt importants: el
procés d’adaptació a l’EEES (l’Espai
Europeu d’Educació Superior – Integració
al Pla de Bolonya), la Llei d’atribucions
professionals i la transposició de la Directiva
de Serveis 2006/123/CE.
Entrem en un període en què és vital saber
“gestionar la incertesa”. En aquest escena-
“El pèndol baixa: estem
immersos en una crisi econò-
mica que, per la seva incerte-
sa, es fa difícil d’afrontar.”
ri, el Pla Estratègic 2009 2012 s’ha modulat
d’acord amb les necessitats esmentades.
Hem definit quatre eixos de treball:
- Eix de l’Exercici Professional: a causa de la
situació del mercat laboral caldrà reforçar
la defensa de les atribucions professional i
lluitar contra l’intrusisme.
- Eix dels Vinculats a Empresa: el CETIG
aposta per potenciar el col·lectiu de
col·legiats que presta els seus serveis als
àmbits empresarials. Tenim un acord amb
les institucions d’empresa: Cambra de
Comerç, FOEG, PIMEC... que ens permet
gaudir de tota la informació del sector.
- Eix dels serveis als col·legiats: a més de la
Formació com a base, vol potenciar la
borsa de treball, la utilització de les noves
tecnologies, les ajudes a cursos, beques,
viatges a fires professionals i el servei d’ús
d’aparells de mesura.
“Entrem en un període en
què és vital saber gestionar
la incertesa.”

“Amb les mesures que
volem aplicar en l’eix de
serveis pretenem fer
guanyar temps als ETI de la
nostra entitat.”
- Eix de les interrelacions: hi ha la voluntat
de consolidar la bona feina feta els anys
anteriors. Als Premis Manel Xifra i Boada
s’afegeix el Premi a la Prevenció de Riscos
Laborals.
Quins són els principals objectius per a
aquesta nova etapa?
Els objectius principals estan exposats al
document “Pla Estratègic CETIG 2009-
2012”, a disposició de tots els col·legiats.
Ressaltem, com ja he comentat, l’objectiu
de gestionar la incertesa actual. Per fer-ho
hem confeccionat un “Decàleg de mesures
anticrisi” que pretén recolzar els nostres
col·legiats, tant en el camp professional
com en el personal.
Un altre objectiu és trencar la desafecció
col·legial. Ens cal transmetre quina és la
tasca del CETIG, com a entitat que juga un
paper intermedi entre l’Administració i la
societat, i com a tal hem d’oferir un
sistema que permeti als nostres professionals
potenciar l’autoestima individual i de
grup per ocupar més quota de mercat.
Amb les mesures que volem aplicar en
l’esmentat eix de serveis als col·legiats
pretenem fer guanyar “temps” als enginyers
tècnics que pertanyen a la nostra
entitat: temps en les gestions (web operativa
al 100 %), temps en els visats
(implantació definitiva dels visats electrònics),
temps en la formació (seguiment no
presencial), temps per adaptar-se i
informar-se de la legislació vigent (acord
amb Aenor) i temps per participar a les
comissions de treball (dedicació de coordinació
interna). L’únic temps que no volem
estalviar és el dedicat a les relacions
“ Aviat disposarem d’un
sistema interactiu de
videoconferències que ens
permetran l’accés a la forma-
ció virtual. ”
humanes, que també intentarem
augmentar per tal de potenciar el
sentiment de col·lectiu.
Com es valoren els quatre anys
anteriors i què cal canviar?
Els valorem satisfactòriament, amb un
prudent optimisme. L’estiu d’aquest any
vam portar a terme una enquesta per
saber el grau de satisfacció de la massa
col·legial en relació a la gestió de la Junta,
i la valoració va ser positiva. Més que
canviar, el que cal és adaptar-nos al nou
escenari: reconduir i redefinir objectius
d’acord amb l’actual conjuntura.
Pel que fa a formació, s’ha fet bona feina:
actualment tenim definits els cursos i les
jornades dels propers sis mesos, i s’han
signat acords amb la Universitat de Girona,
la Universitat de Vic i la Universitat Oberta
de Catalunya. A més, aviat disposarem
d’un sistema interactiu de videoconferències
que ens permetran l’accés a la formació
virtual.
Quant a les noves tecnologies, s’ha
implantat un nou programa informàtic
que permet la utilització de les TIC al 100
%. Els col·legiats podran gestionar totes
les seves relacions amb el CETIG
mitjançant la nostra pàgina web. També
s’ha posat a disposició gratuïta de tots els
col·legiats l’adreça “cetig.cat”, de domini
propi. Disposem dels nous carnets amb
signatura electrònica, i la utilització del
visat electrònic és del 75%.
Pel que fa les relacions amb altres institucions
i el posicionament social, el CETIG
està representat a múltiples comissions de
la Cambra de Comerç, de la FOEG, de la
Col·legi 8
“El que cal és adaptar-nos
al nou escenari: reconduir
i redefinir objectius
d’acord amb l’actual
conjuntura.”
Pimec, del Patronat de la Universitat de
Girona, del Consell de Col·legis
d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya
(el CETIG n’ostenta la vicepresidència), i
del Consejo de Ingenieros Técnicos
Industriales de España (el CETIG lidera la
Taula de Vinculats Empresa).
Cal no oblidar tampoc que durant els
quatre anys de mandat s’ha posat en
marxa el grup de sèniors dins l’Associació
del Col·legi. Aquesta nova comissió ha
organitzat múltiples activitats, i està
consolidant la Societat Gastronòmica del
CETIG.
Quins són els canvis a la Junta? Què
poden aportar?
Els canvis que s’han fet obeeixen a qüestions
estructurals. La tasca feta pels quatre
vocals que no repeteixen la valoro molt.
Amb les noves incorporacions –quatre
persones– es pretén trobar una representació
territorial més equilibrada i introduir
una dosi de renovació generacional que
obri d’altres punts de vista. De fet, en
Jaume Ferrer, responsable de Noves Tecnologies
i Innovació, ja assistia a la Junta com
a “oient”, i és l’ànima de la implantació
del nou programa informàtic. En Miquel
Carbonell domina i coneix el món de la
Funció Pública, i ja formava part de la
Comissió d’Exercici Lliure.
Què dir d’en Josep Vila? És l’essència del
CETIG, una incorporació vital per potenciar
internament i externament el pla
estratègic. Ell assumirà la vicesecretaria del
Col·legi. A l’àrea de Vinculats a Empresa,
en Joan Estela aportarà el rigor i la visió
necessaris per reenfocar la vocalia.

9
Col·legi
“Pla Bolonya és Europa, i Europa és
un nou model educatiu, una univer-
sitat més oberta i una mentalitat de
valorar més el coneixement i la
formació que el títol.”
En resum, més anys, més il·lusió i més
dinamisme i professionalitat al servei dels
objectius.
Quins són els principals temes que
preocupen als enginyers tècnics industrials?
Com hi dóna resposta el
Col·legi? Quins són els seus reptes?
Ja he comentat que estem en un entorn
canviant, i que tot és preocupant perquè
basculem en la incertesa. Cal la capacitat per
analitzar amb rigor “on som” i cap on
podem anar. On som, ja ho sabem. Cap on
podem anar, depèn de múltiples factors
globals i locals i de la nostra capacitat
d’adaptació i d’innovació. Ens preocupa la
transposició de la Directiva de Serveis
2006/123/CE que el Govern interpreta, entre
altres coses, com a modernització dels
col·legis. Cal deixar constància que els serveis
professionals són estratègics per al desenvolupament,
estan qualificats i aporten un valor
afegit a la societat (10% UAB).
Actualment els col·legis estan regulats per
la llei preconstitucional de 1974, que no és
capaç de respondre satisfactòriament a la
complexitat social, autonòmica i professional.
El CETIG aposta pel “visat de qualitat”
i, per damunt de tot, per potenciar els
col·legis com a externalitzadors (finestreta
única) de les tasques de l’Administració en
serveis tècnics.
L’EEES és el gran repte del sector. Només cal
dir que el que col·loquialment anomenem
Pla Bolonya és Europa, i Europa és un nou
model educatiu, una universitat més oberta
i una mentalitat de valorar més el coneixement
i la formació que el títol. La lluita la
tenim amb l’estructuració i les atribucions
del títol de grau i màster. Tenim
“Cal que l’administració
sigui valenta, superi l’status
quo i integri Bolonya a les
noves titulacions de grau i
màsters.”
l’oportunitat d’unificar, com tot Europa, les
carreres tècniques. El CETIG, juntament
amb el Consell i el Consejo, lluita perquè la
indefinició del Govern no creï un “híbrid”
que ens hipotequi el futur.
Cal que l’administració sigui valenta,
superi l’actual “status quo” i integri
l’esperit de Bolonya a les noves titulacions
de grau i màsters. Personalment espero
equivocar-me, crec que tindrem moltes
dificultats en implantar aquest esperit,
però el que és irrenunciable és que els
responsables dels Col·legis d’Enginyers
Tècnics lluitaran amb tots els arguments
per aconseguir-ho.
El tercer tema que ens afecta directament
és la Llei d’atribucions. Caldrà estar
amatents de com es regula d’acord amb
l’EEES, com s’estructuren les carreres de
grau i els màsters.
Què aportarà el Col·legi per als
col·legiats, i què n’espera?
La resposta dels col·legiats serà proporcional
a la feina que fem per a ells. La nova
Junta aposta per fer arribar a tot el
col·lectiu els avantatges d’utilitzar el
Col·legi. Ens veuríem recompensats si, pas
a pas, la participació de totes les comissions
i taules de treball augmentés. Els
col·legiats són el Col·legi, nosaltres només
administrem les seves inquietuds.
En un període en què la crisi encotilla la
feina, el Col·legi pot ser-ne el desllorigador.
No us podeu imaginar la força que pot tenir
un col·lectiu: 12.500 a Catalunya, 93.300 a
l’Estat Espanyol, 2.000.000 a Europa. Ens
posem a disposició de qualsevol iniciativa
que ajudi a avançar adequadament.
“En un període en què
la crisi encotilla la
feina, el Col·legi pot
ser-ne el desllorigador.”
Què cal fer per potenciar la col·legiació?
L’objectiu no és només potenciar la
col·legiació. El que importa és que els
col·legiats percebin avantatges.
El focus d’atenció del CETIG com a Col·legi
Professional es troba en el registre i acreditació
de la condició del professional, en el
control deontològic i en la formació
continuada per ser més competents.
A la competència s’hi arriba amb professionals
competents. Això exigeix unes
regles de joc compartides i una universalització
de drets i deures. Això és el que fem
al Col·legi, i això és el que cal comunicar. Si
ho fem bé, segur que serà el millor
argument perquè cada dia siguem més
col·legiats per energitzar i dinamitzar el
col·lectiu, i transformar-lo en una organització
amb vida pròpia.

Bona valoració dels serveis del CETIG,
però cal donar-los a conèixer
S’ha portat a terme una enquesta per analitzar l’oferta de l’entitat
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona va portar a terme una enquesta
a una mostra representativa dels col·legiats
per tal de treure conclusions sobre la
utilització dels serveis de l’entitat i la seva
valoració.
D’entrada, sorprèn que n’hi hagi un 19 %
que no manté cap relació amb el Col·legi, i
significa que encara hi ha una part del
col·lectiu que, o bé desconeix el que el
CETIG li pot oferir, o bé que l’oferta existent
no coincideix amb els seus interessos.
Si ens centrem a analitzar per apartats la
utilització dels serveis del Col·legi ens
adonem que la formació és el pal de paller
de l’entitat. Quasi un 70 % dels membres
del CETIG participen regularment als
cursos i jornades organitzats a la institució.
Aquest fet, junt amb els serveis de secretaria
tècnica (64 %) i la concessió i revisió de
visats (50 %), representa els serveis més
utilitzats del Col·legi.
Pel que fa als canals de comunicació entre
el col·legiat i l’entitat, es valora positivament
la pàgina web, amb un 68 %
d’utilització. La revista i les diferents
publicacions anuals les llegeixen un 36 %
dels col·legiats, i el correu electrònic
cetig.cat té un 52 % d’usuaris.
En l’àmbit més exclusivament professional,
cap a la meitat dels col·legiats utilitza de
manera regular els equips de mesura i la
biblioteca del Col·legi. D’altra banda, i tot i
tenir una borsa de treball molt completa i
actualitzada, només un 25 % la utilitzen,
fet que demostra les poques dificultats
d’inserció laboral del col·lectiu. Les aules i
les sales del col·legi també són utilitzades
pel mateix percentatge. Altres serveis com
la defensa professional, el cobrament
d’honoraris, els peritatges d’ofici, la
consulta d’honoraris professionals o els
assessoraments fiscals i comptables són
molt poc utilitzats pels membres del
Col·legi.
Les beques de formació o les subvencions
per assistir a fires i congressos tampoc no
són sol·licitades, i alguns dels enquestats
afirmen que no sabien que s’oferien. En
aquest sentit tampoc no s’utilitzen amb
molta freqüència (18 %) els descomptes en
empreses i establiments comercials. Tot i
així, el servei d’aparcament gratuït sí que és
molt utilitzat (36 %), fet que es relaciona
directament amb els col·legiats amb necessitat
d’obtenir o revisar visats.
Una mitjana d’un 25 % dels col·legiats
participa activament als diferents actes
socials que s’organitzen des del CETIG: dia
de la professió, sortides i viatges. Final-
ment, el 20 % dels col·legiats participen a
les comissions de treball i als òrgans
gestors de l’entitat.
Col·legi 10
La valoració general dels serveis oferts és
positiva. Destaca per sobre de tot l’atenció
rebuda pels treballadors del CETIG, així
com la rapidesa en els tràmits. Tot i així, si
comparem les dades amb l’enquesta
elaborada el 2003, podem dir que no hi ha
diferències significatives. Per tant, es
constata un cert estancament en la valoració
de la qualitat dels serveis prestats.
Només millora sensiblement la valoració
sobre la pàgina web, a causa del creixent
ús del mitjà.
Tot i la bona valoració dels serveis prestats,
les dades revelen que encara queda molt
camí per recórrer en el màrqueting dels
serveis, ja que no hi ha diferències estadístiques
significatives entre els resultats de
les enquestes de 2003 i de 2008. Tot i que
es considera que és necessària la promoció
per augmentar l’ús del Col·legi, es valora
molt positivament que els actuals usuaris
estiguin satisfets de l’oferta.

11
Col·legi
Adaptació i renovació de la Sala d’Actes
del Col·legi
El projecte pretén adequar l’espai a les noves necessitats dels Enginyers Tècnics Industrials
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona vol renovar la seva sala d’actes i
adaptar-la a les noves tecnologies necessàries
per tal de poder desenvolupar-hi
cursos formatius, presentacions i
conferències d’alt nivell.
Els principals requisits marcats per tal
d’adequar l’espai responen a les necessitats
actuals del Col·legi i les que es
preveuen necessàries pel futur. En primer
lloc, es veu necessari la col·locació de
pantalles pels ponents perquè al mateix
temps que es projectin imatges o text al
públic de la sala, els conferenciants puguin
veure les mateixes imatges.
També es pretén instal·lar una pissarra
digital perquè a banda de poder utilitzar
els recursos didàctics que aporten, es
pugui utilitzar quan es realitzin videoconferències
com a segona pantalla de visualització
per al públic de la sala, una on es
visualitzi el lloc remot des de on s’està
portant a terme la ponència o conferència
i l’altra on es monitoritza la senyal pròpia
que enviem a l’altra seu. Una pissarra
digital és un sistema tecnològic, generalment
integrat per un ordinador, un
videoprojector i un dispositiu de control
que permet projectar a una superfície
interactiva continguts digitals en un
format idoni per visualitzacions de grup
amb la possibilitat d’interactuar directament
sobre la superfície de projecció.
Una altra de les prestacions que es volen
aconseguir amb el nou projecte amb la
instal·lació de dues pantalles a les taules
per a videoconferències més privades que
respongui a una reunió i no a una exposició
o conferència pública. Al mateix temps
es vol mantenir la possibilitat de poder
projectar senyals de vídeo provinents de
DVD i sistema VHS, i preveure connexió
per a posibles ordinadors portàtils que
puguin portar els conferenciants per poder
presentar els diferents documents que
s’han preparat.
A més, hi ha la intenció d’adequar la sala
annexa perquè, en cas d’una gran
assistència, es puguin retransmetre les
conferències o les videoconferència a
través d’una pantalla, com també disposar
de la possibilitat de gravar-les en vídeo per
poder-les tornar a visualitzar.
L’últim projecte que es vol aplicar és la
separació de l’accés Internet de les sales de
formació de la línia de comunicació del
col·legi. Actualment el WI-FI de què
disposen els Col·legiats prové de la xarxa
general del col·legi i es vol segregar per
qüestions de seguretat.
Tots aquests sistemes suposen una
complexa commutació de senyals dels
sistemes programats pel que fa àudio i
vídeo per això s’ha de dissenyar un sistema
que només prement un botó configuri la
sala segons l’acte que es té previst desenvolupar.
La Comissió de Noves Tecnologies del
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona té la intenció d’adjudicar a
principis d’aquest 2009 el projecte a una
de les tres empreses especialitzades que
han presentat les seves propostes tecnològiques,
i a continuació començar els
treballs. En aquesta publicació s’anirà
informant de l’estat del projecte i de com
evolucionen els treballs.

Avaluació de riscos i pla d’emergències
al CETIG
Col·legi 12
El CETIG ha revisat l’avaluació de riscos i el pla d’emergència de la seu de l’entitat per tal de garantir la
seguretat i salut laboral dels treballadors de les oficines del Col·legi
L’objectiu de l’informe és la identificació i
avaluació dels riscos als quals els treballadors
del Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials de Girona poden trobar-se
exposats durant el desenvolupament de la
seva activitat laboral. Per a cada lloc, s’han
descrit els riscos detectats, la valoració de
la seva perillositat i les mesures correctores
per eliminar-los, o si és el cas, disminuir-los.
Al mateix temps, s’ha revisat i ampliat el
pla d’emergència, tenin en compte la
tercera planta, per tal de reduir al màxim
les possibles conseqüències humanes i
Projecte del sistema de climatització
integral de la seu del CETIG
L’empresa Viñas Enginyeria i Serveis guanya el concurs convocat pel Col·legi
Durant els últims anys la seu del
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona s’ha ampliat i condicionat,
per tal d’atendre millor els col·legiats
que hi passen a visar, a fer gestions o
assistir als cursos de formació. Una de
les millores més importants que es
durà a terme en els propers mesos és
la instal·lació d’un sistema centralitzat
de climatització.
L’empresa adjudicatària va creure convenient
redactar un projecte per preparar la
instal·lació, tot i que no hi estava obligada
perquè la potència prevista no arriba a 70
kW. La complexitat de l’edifici de la seu del
CETIG convida a estudiar amb calma les
millors opcions tècniques d’acord amb la
singularitat i la distribució dels espais.
La proposta de Josep Viñas permet que el
sistema produeixi fred i calor simultània-
materials d’una emergència. Per aconseguir
l’objectiu s’estableixen les actuacions
que ha de seguir el personal del Col·legi
per fixar una intervenció ràpida i organitzada,
i la utilització dels mitjans disponibles a
l’empresa. Una vegada redactat el
document es va concloure que calia
instal·lar portes especials d’emergència
amb barra antipànic, dos extintors a la
planta tercera, enllumenat d’emergència a
la planta tercera i senyalització de les vies
d’evacuació a tot el recinte. El pla també
preveu la formació del personal quant als
protocols d’actuació en cas d’emergència i
ment, i està basada en la combinació d’un
sistema VRV (volum de refrigerant variable)
i bombes de calor independents. El sistema
inclou la instal·lació de màquines tipus split
mural als diferents despatxos i climatitzadors
per a la distribució a la biblioteca i les
aules de les plantes segones i tercera. El
local on hi ha el sistema informàtic central
de processament de dades es tractarà
específicament, a causa de les condicions
de temperatura i humitat controlada que
requereix.
Pel que fa a la renovació de l’aire de la
segona i tercera planta, l’empresa proposa
la col·locació d’un recuperador entàlpic. És
un sistema molt eficient: gràcies a
l’intercanvi permanent d’aire entre els dos
acumuladors, es recupera molta energia
quan hi ha molta càrrega tèrmica, com és
el cas. A més, està prevista la disposició de
reixetes obretes a façana. La renovació de
les instruccions d’ús dels extintors, així com
la necessitat d’informar els treballadors de
les funcions assignades a cadascú en cas
d’emergència.
l’aire de la biblioteca es farà amb el mateix
sistema.
El projecte ja s’ha lliurat al Col·legi i està
previst que ben aviat comencin les obres.

13
Col·legi
entrevista amb
Josep Viñas,
col·legiat
Ens pot explicar la història de la seva
empresa?
Des de sempre he viscut a casa un ambient
relacionat amb l’enginyeria. El pare és perit
industrial, i ha treballat tota la vida en un
càrrec tècnic de responsabilitat. D’aquí ve el
pòsit que ha fet que m’interessés pel món
de la tècnica i de l’enginyeria en concret.
Quan vaig acabar la carrera vaig treballar
en vàries empreses. Llevat de la primera,
que va ser al departament tècnic d’un taller
mecànic important d’Olot, vaig tenir
l’oportunitat de poder entrar a treballar el
1987 a una empresa instal·ladora a Girona,
i des d’aleshores m’he desenvolupat en el
món de les instal·lacions industrials. L’any
1996 vaig muntar l’empresa d’enginyeria.
Quina importància dóna l’empresa a
les polítiques de qualitat?
Gairebé tota, si bé tots sabem que la
qualitat s’ha d’assolir fins on el mercat et
deixa. Hem de ser una mica realistes,
fer-ho el millor que es pugui i no morir en
l’intent. En empreses d’enginyeria,
l’organització és bàsica, i nosaltres des de
2004 disposem de la certificació ISO 9001.
Quines són les principals àrees de
negoci de l’empresa?
Bàsicament les de disseny d’instal·lacions
industrials i automatització de sistemes.
Ens dediquem a l’edificació industrial i
especialment a la que podríem dir-ne
singular: edificis públics i privats amb una
certa rellevància arquitectònica.
Quin volum té l’empresa?
La plantilla volta entorn a les nou persones
fixes, i les quinze si comptéssim els
col·laboradors habituals. Tenim un despatx
a Olot, d’uns 150 m 2.
Com afecten els canvis de normativa
en el desenvolupament de la tasca
diària de l’empresa?
És la nostra creu, i suposo que la de molts
altres professionals. Fa temps que ja no
sabem si dissenyem o només estem per
complir normatives.
Quina és la normativa que més us ha
afectat i com expliqueu el procés
d’adaptació?
No m’atreveixo a parlar d’una normativa
concreta. Ens afecten totes, però n’hi ha
d’una especialitat que fa que estiguem
contínuament en tensió: són totes aquelles
referents al medi ambient, les que suposen
la intervenció integral de l’administració
ambiental i especialment la normativa de
prevenció contra incendis.
Tot i que les normatives més recents, el nou
CTE i el Reglament contra incendis en
Establiments Industrials, han procurat
aclarir els diferents requeriments, la realitat
és que encara estem molt sotmesos a la
interpretació constant dels Serveis
d’Emergència de l’Administració (Bombers,
per entendre’ns), i això denota que es
tracta de normatives complexes tant
d’interpretació com d’aplicació.
“Ens dediquem a
l’edificació industrial i
especialment a la que
podríem dir-ne singular:
edificis públics i privats
amb una certa rellevància
arquitectònica. ”
Ens pot parlar dels seus principals
clients o d’alguna obra destacable?
Crec que, sense desmerèixer la importància
que per volum o carisma del client poden
significar algunes obres grans que hem fet,
per a mi tots són igualment principals i
totes les obres són destacables per petites
o per petit que sigui el client. És veritat que
hi ha obres que destaquen per volum i pel
ressò mediàtic que cadascú els vulgui
donar –Universitat, Aquari, hospitals, etc.–
però per a mi, especialment, l’obra
destacable és aquella en què darrera hi ha
hagut un client interlocutor que ens exigeix
i valora la feina que podem arribar a desenvolupar.
Les dues coses ens motiven i ens
fan créixer.

Quin paper juga l’enginyer tècnic industrial
dins l’empresa? Quines són les
tasques concretes que desenvolupa?
Penso que gairebé totes. Ja fa temps que
estem sotmesos a una formació voluntària
permanent. Depenent de la formació que
lliurement anem adquirint, podem accedir
a qualsevol treball de l’empresa. Això va en
la línia del que promou el Tractat de Bolonya.
No és tant la titulació la que marca
atribucions sinó la capacitat d’un mateix de
fer les coses bé.
Ens pot explicar en què consisteix el
projecte de climatització que desenvolupeu
al CETIG?
Tots els projectes es poden plantejar de
maneres diferents. Les premisses les marca
el client, que exposa el servei que espera de
la nostra actuació. Partim dels següents
requeriments: es vol una sola instal·lació
que permeti fred i calor simultàniament en
funció de l’ocupació de cada espai i que es
compleixi la normativa vigent.
Al primer apartat hi donarem compliment
instal·lant una bomba de calor aire-aigua
amb recuperació total per subministrar
una instal·lació a quatre tubs. El segon
apartat és el que comporta més problemes,
perquè en principi ens obliga a una
renovació d’aire molt considerable i, a
més, a una recuperació de l’energia de
l’aire d’extracció. Nosaltres ho trobem
coherent en un edifici de nova construcció,
però en una obra existent com el
nostre Col·legi, en què tenim una façana
catalogada i tres plantes pis (dues d’elles
que havien sigut habitatges), se’ns fa
molt difícil i econòmicament costós.
Això ho hem resolt deixant la instal·lació
prevista per col·locar un recuperador de
calor (definit al projecte).
Quina funció creu que té el CETIG i per
què l’utilitza la seva empresa? Quins
avantatges li aporta com a col·legiat?
És important perquè des de fa molts anys
Col·legi 14
defensa la professió i els nostres drets.
Darrerament es nota una empenta
substancial per tenir-nos ben informats
dels canvis constants –frenètics, afegiria
jo– de normatives i obligacions.
No voldria acabar aquesta entrevista sense
aprofitar per encoratjar tot el personal del
CETIG que segueixi treballant com ho
vénen fent fins ara. Personalment els estic
agraït, no només per aquests serveis tan
professionals que he apuntat, sinó també
pel caliu humà que s’hi desprèn.

15
Col·legi
La Borsa de Treball, una eina d’inserció eficaç
al servei del col·legiat
La comissió de Vinculats a Empresa treballa intensament per mantenir la borsa de treball del Col·legi
d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
Tots els col·legiats tenen dret a utilitzar
aquest servei, que manté les ofertes de
feina actualitzades. L’entitat gestiona
l’enviament dels currículums i coordina
l’estat de les ofertes.
En total, durant el 2008, s’han publicat 134
ofertes de treball i s’han inscrit 53 enginyers.
Calcular la quantitat de persones que
s’han col·locat a través d’aquest servei és
complicat, ja que la majoria de persones
que utilitzen el servei ja treballen, i el que
busquen és millorar el seu lloc de feina. Les
especialitats més sol·licitades per a les
empreses que usen la Borsa de Treball del
Col·legi són les de mecànica i electrònica, i
es valora especialment l’especialització en
Prevenció de Riscos Laborals.
Les empreses interessades a publicar
ofertes a la borsa han d’omplir un formulari
que hi ha a la web on s’especifiquen
les característiques de l’oferta. D’altra
banda, quan s’hagi cobert el lloc de
treball, també cal informar-ne el Col·legi.
Totes les ofertes queden penjades a l’espai
web del Col·legi, i els interessats poden
enviar el seu currículum al Col·legi, a
l’adreça cetig@cetig.cat, i allà es gestiona
El racó d’en Jordi Torres
El Col·legi d’Enginyers
Tècnics de Girona con-
tinua la secció titulada “El
racó d’en Jordi Torres”.
L’autor d’aquest divertit
apartat és un col·legiat
aficionat al còmic que amb
aquesta aportació pretén
donar un toc d’humor a les
situacions quotidianes a les
quals s’enfronta un enginyer
tècnic industrial.
És una visió còmica de la
tasca diària o de la vida
col·legial.
directament amb l’empresa que ha
publicat l’anunci.
Des del CETIG s’aposta per consolidar
aquest servei per tal de donar sortida a
l’alta demanda de professionals del sector.
Es calcula que aproximadament a les
comarques gironines falten uns 700 enginyers
tècnics. Així doncs, la demanda actual
d’aquests professionals és molt superior a
l’oferta, i el Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials vol pal·liar aquesta desigualtat a
través d’un intens debat sobre la formació
i amb la instauració de serveis com aquesta
borsa de treball.

Col·legi 16
S’obre la convocatòria per presentar els
candidats als quarts premis Manel Xifra i Boada
Ja s’ha obert la convocatòria perquè els col·legiats presentin les seves propostes, que decidiran els
premiats de la quarta edició dels premis Manel Xifra i Boada
Per poder presentar els candidats, s’han de
reunir cinc col·legiats i presentar un redactat
a les oficines del Col·legi abans del
proper 27 de febrer.
Tots els interessats poden proposar personatges
per a l’obtenció del premi a la
transmissió de coneixement científic i
tecnològic i per al premi a la millor trajectòria
professional, atorgats pel Col·legi i
Comexi Group.
El premi a la millor trajectòria personal es
concedeix a una persona que ha protagonitzat
algun impuls i millora important
Es presenta la imatge de la Taula d’Enginyeria
Un enginyer tècnic agrícola és el responsable del logotip que identificarà l’òrgan
La Taula d’Enginyeria de les comarques
gironines, òrgan consultiu sobre temes
tècnics, es consolida amb la presentació de
la seva imatge corporativa.
Per tal d’escollir la imatge que millor la
identifiqués públicament, la Taula
d’Enginyeria de les comarques gironines va
organitzar un concurs. Tots els membres
dels diferents Col·legis integrants de la
Taula, els membres de la comunitat universitària,
els professionals i el públic en general
podien presentar les seves propostes de
logotip acompanyat d’un sol lema i una
breu explicació del perquè de la imatge.
Roger Bach i Llorens, del Col·legi Oficial
d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya,
va ser el guanyador d’aquesta convocatòria.
La imatge pren com a motiu gràfic les
inicials (teg) acompanyades del nom
professional o empresarial a la demarcació,
tot destacant els seus valors en l’aspecte
econòmic i humà. Els organitzadors
consideren que el factor humà és vital per
al desenvolupament tècnic, tecnològic i
econòmic del país.
Pel que fa al premi a la transmissió del
coneixement científic i tecnològic, el CETIG
i Comexi consideren que la transmissió del
coneixement és l’element fonamental de
les empreses i és la justificació social de les
actuacions de les institucions formadores.
La persona premiada ha d’haver protagonitzat
algun impuls i millora important en la
sencer. La tipografia s’ha escollit per
representar “projecte”, i per això és una
lletra esbossada, no acabada.
La Taula d’Enginyeria
La Taula d’Enginyeria de les comarques
gironines està formada pel Col·legi Oficial
d’Enginyers Industrials de Catalunya
(demarcació de Girona), el Col·legi Oficial
d’Enginyers de Camins, Canals i Ports
(delegació de Girona), el Col·legi Oficial
d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya
(demarcació de Girona) i el Col·legi Oficial
d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona.
difusió i transmissió de la tècnica i la tecnologia.
Els premis es lliuraran el proper dia 5 de
juny en el transcurs de la Festa de la Professió,
organitzada pel Col·legi d’Enginyers
Tècnics Industrials de Girona.
Durant l’acte també es lliurarà el reconeixement
als Premis Patronat als Projectes Final
de Carrera de l’Escola Politècnica Superior
de la UdG. Els homenatjats seran els
premiats amb el millor projecte de final de
carrera en les tres especialitats d’enginyeria
tècnica industrial.
L’objectiu és convertir-se en una plataforma
institucional per debatre els temes
tècnics, econòmics i socials que afectin els
seus col·lectius i la societat gironina.
La finalitat de la Taula d’Enginyeria de les
comarques gironines és esdevenir un òrgan
consultiu tant per a la realització de normativa
com per a la planificació del sector
industrial, d’infraestructures, urbanisme,
construcció i telecomunicacions, fent
informes, dictàmens, opinions per la
presentació de forma unitària a l’Admi-
nistració pública i a la societat.

17
Col·legi
El CETIG i el Gremi de Promotors Constructors
d’Edificis de Girona presenten els
“Premis Prevenció de Riscos Laborals”
El 27 d’octubre va tenir lloc la signatura del conveni entre el Gremi de Promotors
Constructors d'Edificis de Girona i el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona,
per a l’atorgament dels premis en Prevenció de Riscos Laborals
Les dues institucions, conscients que en
l’àmbit de la prevenció de riscos laborals
s’ha avançat molt i que lentament s’ha
anat introduint a les empreses i als
treballadors l’anomenada cultura de la
prevenció, volen contribuir a continuar
treballant i potenciant aquesta actitud
positiva.
D’aquesta actitud va néixer l’objectiu del
conveni, amb la idea de premiar les persones,
empreses o institucions que més
hagin contribuït a la implantació de
recursos en prevenció de riscos laborals.
La primera edició dels premis tindrà lloc
durant les Fires de Sant Narcís del proper
any 2009, i l’objectiu és que es repeteixi
en diferents ocasions.
Els premis consten de dues categories:
- Premi a la millor tasca preventiva a
empreses de l’àmbit industrial o de
serveis i/o enginyer tècnic industrial:
Serà concedit a aquella empresaorganització
i/o enginyer tècnic industrial
que hagi protagonitzat algun impuls i
millora important en la difusió, sensibilització
i implantació en la prevenció de
riscos laborals a la demarcació, destacant
els seus valors professionals en la vessant
preventiva.
- La millor tasca preventiva d’em-
preses/entitats o empresari de l’àmbit
de la construcció:
L’empresa, entitat o empresari premiat ha
d’haver protagonitzat algun impuls i
millora important en la difusió, sensibilització
i implantació en la prevenció de
riscos laborals en el sector de la construcció
a la demarcació.
En tots dos casos seran candidats aquelles
persones que siguin proposades i consensuades
per les respectives institucions a
partir d’un escrit on figurin relacionats els
valors significatius que ha aportat aquesta
empresa.
El premi serà un guardó, i el jurat de la
selecció per les diferents categories estarà
constituït pel president (copresidència
compartida representada pel degà del
CETIG i el president del Gremi de Promotors
d’Edificis de Girona), el vicepresident
(covicepresidència compartida, representada
pel vicedegà del CETIG i el vicepresident
del Gremi de Promotors Constructors
d’Edificis de Girona) i quatre vocals (dos
membres del Gremi de Promotors
Constructors d’Edificis de Girona i dos
membres del Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials de Girona).

Els col·legiats surten a caçar bolets
Ens trobem en època de bolets.
Després d’unes primeres setmanes
decebedores, sembla que les pluges i
l’ambient més fresc han fet que els
boletaires no hagin d’anar tan lluny per
trobar rovellons, pinetells i camagrocs.
És per això que el Col·legi va organitzar
una sortida per anar a caçar bolets, que va
tenir lloc el 26 d’octubre. L’expedició
micològica comentada va començar a les
Primera sortida del club ciclista
El Club Ciclista del CETIG va organitzar
la seva primera ruta de bicicleta tot
terreny el passat cinc d’octubre, des-
prés de la presentació oficial amb
motiu del Dia de la Professió.
Els participants de la ruta van pedalar de
valent en un recorregut de dificultat
mitjana-alta que va començar davant de la
seu del CETIG i va acabar a Rocacorba, tot
passant per Sant Gregori i Canet d’Adri.
Un cop assolit el Puig Sou, els participants
dotze del migdia a Sant Feliu de Buixalleu.
Durant dues hores i mitja els col·legiats que
es van afegir a la sortida van recórrer els
racons més amagats dels boscos de les
Guilleries, tot cercant els apreciats bolets.
Després de la passejada, els col·legiats van
anar a recuperar forces al restaurant Can
Puig de Sant Feliu, on van poder gaudir de
la seva cuina tradicional catalana. Havent
dinat van escoltar atentament els consells
de Pep Salvanyà, expert en bolets i
de la cursa van poder gaudir de la vista
panoràmica del Gironès, el Pla de l’Estany
i l’Empordà.
Els Joves Enginyers del CETIG són els
responsables d’aquest club ciclista, i
animen tots els enginyers que s’acaben de
col·legiar a afegir-se a la Comissió de
Joves del Col·legi, tan per proposar més
sortides en bicicleta com per preparar tota
mena d’activitats. Poden fer-ho a partir de
la pàgina http://www.cetig.cat/cje.htm
Col·legi 18
integrant de l’àrea de biodiversitat del
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya.
Participa a la Societat Gastronòmica del CETIG
La Societat Gastronòmica del CETIG no s’atura: cada mes organitza un sopar a l’antic Casino de Girona.
En cada àpat, un dels membres de la societat és l’amfitrió i qui proposa la cuina i el menú de la diada
Aquesta societat ja fa més d’un any que
està en funcionament, i la seva activitat es
valora positivament tant per part dels seus
organitzadors com per la junta del CETIG.
S’ha constatat una alta implicació del grup
en les compres, la cuina... i també cal
destacar l’entusiasme de tots els membres
de l’entitat. Tot i així, es vol fer una crida a
tots els membres del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Industrials a participar d’aquesta
societat. Tot i ser conscients que cultural-
ment les Societats Gastronòmiques no
estan gaire arrelades al nostre país, sí que
és veritat que l’esforç dipositat per una
part significativa dels col·legiats ha
demostrat que es pot tirar endavant una
associació d’aquestes característiques
amb èxit.
A partir d’una participació més elevada a
la Societat Gastronòmica es podran
portar a terme noves propostes i
augmentarà la diversitat culinària. Es fa
una crida especial a tots aquells enginyers
més joves que s’acaben d’introduir a
la vida professional o que vulguin participar
en una activitat, en el sentit que, a
part de gaudir de la bona cuina, la seva
participació en la Societat Gastronòmica
crea vincles entre col·legiats i augmenta
els llaços entre el col·lectiu. També cal
fer-ne un recordatori a tots aquells enginyers
tècnics jubilats.

19
Col·legi
Recull de premsa 2008
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona ha realitzat diversos actes públics al llarg de 2008. De totes aquestes activitats, la
premsa gironina se n’ha fet un ampli ressò que hem recollit a les següents pàgines. L’objectiu del Col·legi és donar a conèixer els servei
que s’ofereixen i posicionar-se en la societat com a agent d’opinió del sector. La nombrosa presència als mitjans de comunicació reafirma
aquest posicionament.
· Els enginyers tècnics industrials premiaran
les empreses amb millor prevenció de riscos laborals
El Punt
26 de febrer de 2008
· Deu anys apostant per
la seguretat
Jordi Fabrellas.
Diari de Girona,
23 de febrer de 2008
· Les grues torre protagonitzen
la segona jornada de Firahabitatge
El Punt
9 de març de 2008
· Firahabitatge inclourà una oferta
de pisos de Polònia i Budapest
El Punt
5 de març de 2008
· El CETIG celebra deu anys de cursos
Diari de Girona
29 de febrer de 2008
· V concurs d’operadors i
operadores de grua torre de Girona
Gironainfo.cat
6 de març de 2008
· El sisè saló de Firahabitatge
esquiva la crisi del mercat
immobiliari rebent 7.500 visitants
El Punt
0 de març de 2008

· Els enginyers tècnics gironins premien
Josep Arnau i Eduard Punset
Diari de Girona
24 de maig de 2008
· Josep Arnau i Eduard Punset reben els premis
Manel Xifra i Boada
Revenda
del 28 de maig al 3 de juny
· La ciencia a la cuina centrarà la trobada
dels enginyers tècnics a Joanetes
Diari de Girona
17 de juny de 2008
· Mig segle afinant l’enginy
Diari de Girona
18 de juny de 2008
· Premis Xifra i Boada per
Punset i Arnau
Diari de Girona
7 de juny de 2008
Col·legi 20
· Josep Arnau, Eduard Punset i tres
enginyers, guardonats amb els
premis Xifra Boada
El Punt
24 de maig de 2008
· Ciència, tecnología
i cuina, en
la trobada
d’enginyers
tècnics industrials
a la Garrotxa
La Comarca d’Olot
· Mig segle d’enginy
El Punt
18 de juny de 2008

21
Col·legi
· L’EEES, l’“statu quo”
de l’enginyeria
Narcís Bartina.
El Punt
9 d’octubre de 2008
· Què en farem
del viaducte?
Taula d’Enginyeria,
4 d’octubre de 2008
· El CETIG calcula que les empreses
gironines necessiten 800 enginyers
Diari de Girona
28 d’octubre de 2008
· El Col·legi calcula que falten
més de 700 enginyers per
cobrir la demanda de les
empreses gironines
El Punt
28 d’octubre de 2008

Anna Arnau
Presidenta de la comissió de Medi Ambient
del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
Informació tècnica 22
El Col·legi assisteix al 9è Congrés Nacional
sobre Medi Ambient
La Fundació CONAMA treballa per poder reunir cada dos anys experts, professionals i públic en general
en benefici d’enfortir el diàleg sobre el Medi Ambient i la Sostenibilitat. CONAMA va ser creada pel
Col·legi Oficial de Físics sota el protectorat del Ministeri de Medi Ambient l’any 2000. És una fundació
sense ànim de lucre amb l’objectiu promoure el desenvolupament sostenible i organitzar el Congrés
Nacional sobre Medi Ambient, que és un autèntic fòrum de debat que reuneix més de 10.000 persones
Com a presidenta de la comissió de Medi Ambient del CETIG vaig
assistir al congrés el dia 3 de desembre, on vaig participar al Grup
de Treball GT-AHA sobre campanyes d’estalvi d’aigua i lliçons
apreses. El grup de treball va estar coordinat per Antonio Perea, de
la Fundació ECODES. La introducció va anar a càrrec de Miguel
Muñoz Veiga, del Col·legi d’Enginyers Industrials de la Comunitat
Valenciana, que ens va parlar sobre modernització dels sistemes de
reg. Enrique Cuevas, d’ACS-Grup Cobra, ens va parlar de la dessalació,
i J. Francisco Maestre, d’EGEVASA, va parlar sobre
l’optimització de les xarxes de distribució i transport.
Factors tecnològics en l’estalvi d’aigua
Es fa especial incidència en la necessitat de diferenciar entre estalvi
en origen, en planificació i adequació i en consum final. Ens parlen
del “cicle humanitzat de l’aigua”, que consta de vuit etapes
(captació, potabilització, distribució, consum, recollida d’aigües
residuals i pluvials, depuració, reutilització i restitució al Medi
Ambient).
A Espanya es produeixen pèrdues importants d’aigua en les
infraestructures de distribució des de les captacions a les zones de
consum (xarxa en alta) per l’ús de materials inadequats o per un
manteniment insuficient. Quant a la distribució en baixa, el
concepte més àmpliament utilitzat per avaluar l’eficiència de la
xarxa és el rendiment, definit com el quocient entre el volum total
d’aigua registrat als comptadors dels clients i el volum d’aigua
entregat a la xarxa. Les causes de per què mai no s’arriba a
rendiments del 100 % són les fuites, els consums no controlats i el
subcomptatge.
Es comenta que el rendiment mitjà de les xarxes de distribució a
Catalunya és del 75 %. Per tant, se’n perd un 25 %. No és possible
distingir l’origen d’aquestes pèrdues, però s’estima que aproximadament
la meitat es deuen a fuites físiques de la xarxa. Aquests
valors poden considerar-se acceptables, i denoten que la major part
de la població s’abasteix per xarxes de distribució ben mantingudes.
Tot i això, existeix encara un potencial de millora.
A banda, s’afirma que una de les fonts més importants d’estalvi és
la reducció de les pèrdues que es produeixen a les xarxes, fonamentalment
a les més antigues. Estem tots d’acord que és prioritari
millorar les xarxes en alta per tal de minimitzar pèrdues, i que cal
augmentar la planificació del manteniment. També s’acorda que és
prioritària la millora de la xarxa en baixa, que actualment té un
rendiment del 75 %, és a dir, que hi ha un 25 % de pèrdues per
fuites físiques, consums fraudulents, subcomptatges, etc...
A més, s’afirma que recents estudis indiquen algunes línies de
desenvolupament que podrien ajudar a millorar els serveis
d’abastament. Són la sectorització de les xarxes de distribució;
substitució d’aforaments per comptadors (ja que, encara que la
major part dels consums s’enregistrin amb comptador, queda un
romanent de població abastit amb aforaments); la instal·lació de
comptadors divisionaris i la substitució dels tradicionals comptadors
per comptadors electrònics de categoria C.
Segons el Reglament del Domini Públic Hidràulic, els usos de l’aigua
són: l’abastament de població (13 %), els regadius (58 %), l’ús
industrial per a producció d’energia elèctrica, altres usos industrials
–neteja, refrigeració...– (29 %), aqüicultura, usos recreatius, navegació
i transport aquàtics i altres aprofitaments (ambiental, recàrrega...).
Si ens centrem a Espanya, l’agricultura de regadiu és la principal
consumidora d’aigua, seguida del sector industrial i energètic i del
consum domèstic. L’any 2006, segons l’Institut Nacional
d’Estadística, es van utilitzar un total de 29.968 hm 3 d’aigua, dels
quals la principal utilització es va registrar en l’agricultura –17.473
hm 3 (58,3 %)–, seguida del sector industrial i energètic –8.565 hm 3
(28,6 %)– i pel consum domèstic: 3.930 hm 3 (13,1 %).
L’ordre de preferència d’usos a satisfer tenint en compte les exigències
per la protecció i conservació del recurs i el seu entorn
s’estableix a l’article 98 del Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel
qual s’aprova el Reglament de Domini Públic Hidràulic. És el
següent:

23
Informació tècnica
1. Abastament de població, incloent en la seva dotació la necessària
per a indústries de poc consum d’aigües situades en els nuclis de
població i connectades a la xarxa municipal.
2. Regadius i usos agraris.
3. Usos industrials per a la producció d’energia elèctrica.
4. Altres usos industrials no inclosos en els apartats anteriors.
5. Aqüicultura.
6. Usos recreatius.
7. Navegació i transport aquàtic.
8. Altres aprofitaments.
És evident que, en cada cas, les qualitats d’aigua exigides variaran en
funció de la distància de contacte amb els éssers humans, essent
determinants els criteris higiènics i sanitaris.
Les fonts alternatives
L’ús de recursos alternatius allibera recursos per partida doble: contribueix
a reduir la demanda d’aigua de la xarxa de distribució actual i
provoca menys aportació d’aigua al sistema de depuració. També pot
contribuir de manera substancial a disminuir la vulnerabilitat. A més,
alguns sistemes hídrics d’Espanya provoquen menys dependència de
la pluviometria i de les fonts habituals d’abastament, a més de
proporcionar flexibilitat per fer front a sequeres.
· Captació d’aigua de pluja (utilització a petita escala) és un mitjà
fàcil per obtenir aigua per utilitzar en els usos domèstics que no
requereixen aigua potable, com ara el rentaplats, la neteja de la casa,
el vàter i el reg... En molts llocs del món amb alta o mitjana precipitació,
on no es disposa d’aigua en quantitat i qualitat necessària per al
consum humà, es recorre a l’aigua de pluja com a font
d’abastament.
· Aigües grises (utilització a petita escala). S’apunta que la gamma
dels equips de depuració d’aigües grises s’adapta a diferents requisits
de consum i producció d’aigua clara. Els sistemes disponibles
ofereixen un potencial de tractament d’aigua de 600 a 10.000 litres
diaris. Aquests sistemes es poden incorporar a qualsevol edifici, i
s’estima que a cada llar es poden estalviar uns 45 litres d’aigua potable
i aigües residuals per persona i dia. En hotels o instal·lacions esportives,
l’estalvi pot arribar a 60 litres per persona. El cost de la instal·lació
d’un sistema de reutilització d’aigües grises per a una família de quatre
persones pot oscil·lar entre els 1.100 i els 4.800 euros.
· Reutilització d’aigua residual tractada per diferents usos. És una
eina de planificació correctora del dèficit hídric que s’utilitza des de fa
molt temps en el territori nacional. La reutilització de les aigües es
regeix pel Reial Decret 1620/2007, de 7 de desembre, pel qual
s’estableix el règim jurídic de la reutilització de les aigües depurades.
En aquest Reial Decret es fixen els usos permesos de l’aigua regenerada
(urbans, agrícoles, industrials, recreatius i ambientals) així com els
nivells de qualitat que li són exigibles.
L’any 2007, a Espanya es van reutilitzar entre 400 i 450 hm 3 sobre
3.400 hm 3 d’aigües depurades. Amb les actuacions que inicia el
Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, s’espera triplicar la
quantitat en l’horitzó de l’any 2015. A Catalunya s’ha reutilitzat un
6,2% dels 723 hm 3 anuals d’aigua depurada, és a dir, 45 hm 3 .
Aigües dessalades mitjançant sistemes d’osmosi inversa. A
Espanya hi ha més de 950 dessaladores, amb una capacitat total de
producció de dos milions de metres cúbics d’aigua al dia, que
abasteixen 10 milions d’habitants.
Aigües freàtiques no potables: els aparcaments subterranis i les
infraestructures profundes pateixen contínues filtracions d’aigua
procedent del nivell freàtic, que és necessari evacuar mitjançant pous
de drenatge o bombaments. Ciutats com Barcelona i Madrid han
optat per desenvolupar un sistema de gestió i una xarxa d’aigües
freàtiques. Amb això es contribueix a resoldre el problema dels
ascensos de nivells, i a la vegada a evitar la contaminació de les aigües
bombejades (barrejada a les clavegueres) i, a llarg termini,
l’ajuntament estalvia diners.
Factors econòmics
S’estipula que el 0,78% del pressupost familiar anual correspon a
l’aigua, i representa un 6,23% de les factures de la llar. Segons dades
de l’INE, el consum mitjà diari se situa als 171 litres per habitant i dia
(dades de 2007). L’aigua a Espanya no és cara (som el cinquè país en
el rànquing europeu).
Factors socials i conclusions
Es va fer un repàs a les campanyes dutes a terme i als resultats de
participació ciutadana. Finalment, es va constatar que cal un control
individualitzat del consum. Algunes propostes podrien ser no
facturar per trimestres o estructurar les tarifes segons el hàbits de
cada ciutat. Estem tots d’acord que el ciutadà pateix una manca
d’informació.
S’ha d’aconseguir que “no resulti barat ser ineficient”. Per tant, s’han
de premiar les actituds eficients amb descomptes més importants i
premiar les industries que aboquin menys càrrega contaminant.
Vam comentar el Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula
l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis,
aprovat a Catalunya l’any 2006. Aquest Decret estableix que els
edificis han de disposar d’una xarxa de sanejament separativa per a
les aigües pluvials, que les aixetes i les dutxes han d’incorporar un
disseny o dispositius per economitzar aigua, i anomena explícitament
la recollida d’aigua de pluja i la reutilització d’aigües grises en els
paràmetres d’ecoeficiència relatius a sistemes constructius. Aquest
fet, en canvi, no es contempla en el Codi Tècnic de l’Edificació. Per
tant, es va coincidir que és una necessitat primordial incorporar
aquesta exigència al CTE.

La certificació cadena de custòdia
El segell de garantia d’una correcta gestió dels boscos i de la seva
traçabilitat fins arribar al producte final
Actualment existeixen mecanismes fiables i creïbles per poder proporcionar als clients de productes
d’origen forestal informació sobre la correcta gestió dels boscos i el següent procés de transformació,
fins arribar al client final.
- Quins són aquests mecanismes?
Montse Compte / Compte Associats
Enginyera Tècnica Industrial
· Certificació de gestió forestal: garanteix la gestió d’un bosc o grup de boscos (unitat de
gestió forestal) de forma sostenible d’acord amb uns estàndards.
· Certificació Cadena de Custòdia (Chain of Custody-CoC): avalua la traçabilitat
del producte en el transcurs de la línia de producció forestal, des de l’arbre fins al producte final, per
verificar que la fusta utilitzada procedeix d’un bosc ben gestionat. Aquesta certificació constitueix
l’etapa posterior de la Certificació de Gestió Forestal i és un procés necessari per conèixer l’origen
del producte que estem adquirint. Per tant, la Certificació Cadena de Custòdia garanteix l’origen de
les matèries primeres forestals en els articles acabats.
- Principals sectors d’aplicació de la Certificació Cadena de Custòdia:
- Sector del paper i el cartró: fabricants de pasta de paper, paper i cartró...
- Sector de les arts gràfiques: impressors, editorials...
- Sector de la fusta: mobiliari interior i exterior, parquet, taulers, bigues, tancaments, mobiliari urbà...
- Sector del suro
- Sistemes de Certificació Forestal i Certificació Cadena de Custòdia. Existeixen dos sistemes:
Certificació FSC i Certificació PEFC
· Certificació FSC
Forest Stewardship Council (FSC) és una organització internacional no governamental, sense ànim
de lucre, que va ser creada el 1993 en el marc de la cimera iberoamericana de Rio de Janeiro. El seu
objectiu és promoure una gestió –responsable, socialment beneficiosa i econòmicament viable– dels
boscos d’arreu del món.
L’estàndard principal que aplica és el FSC-STD-40-004 (estàndard FSC per a la Certificació de Cadena
de Custòdia), del qual deriven altres models normatius que el complementen: requisits
d’etiquetatge, ús promocional de les marques registrades per FSC...
Des de la implantació del sistema Cadena de Custòdia s’han detectat diferents necessitats de certificació,
a banda de la certificació de producte. Una d’aquestes és la Certificació de Projectes. S’utilitza
en qualsevol obra que inclogui l’ús de fusta FSC: un edifici, una urbanització, un projecte
d’enginyeria civil, infraestructures per a esdeveniments,... Construccions que utilitzen fusta certificada
i que volen fer un ús promocional de les marques registrades. L’estàndard que
s’aplica per a la Certificació FSC de projectes és l’FSC-STD-40-006 “Estàndard FSC
de Cadena de Custòdia per a la Certificació de Projectes”. L’objectiu d’aquest
estàndard consisteix a definir una sèrie de requisits mínims per a l’avaluació uniforme
dels projectes en què es desitgin realitzar declaracions promocionals respecte a
l’origen o contingut de la fusta certificada FSC.
A causa d’un error de transcripció, l’article tècnic "La gestió forestal" de l’últim número del Tècnics va sortir publicat sense
respectar estrictament el seu sentit original. En aquest nou article s’amplia i es millora la informació de l’anterior.
Informació tècnica 24
Producte final
· El setembre de 2004
es va publicar el primer
llibre amb paper
FSC a Espanya.
· El febrer de 2008,
es va publicar
l’última edició de
Harry Potter
amb paper FSC.

25
Informació tècnica
· Certificació PEFC
El Programme for the Endorsement of Forest Certification (PEFC) sorgeix el 1998 com a iniciativa voluntària i privada
del sector forestal, basada en els criteris i indicadors sorgits a les conferències interministerials de Hèlsinki (1993) i
Lisboa (1998) per a la protecció dels boscos d’Europa. L’estàndard principal a aplicar és “Cadena de Custodia de
Productos Forestales – requisitos (anexo 4)”.
Tot i que els dos sistemes de certificació són semblants, cal tenir en compte que:
- La certificació FSC és més exigent i més complexa que la PEFC.
- Les principals ONGs socials i ambientals, així com organitzacions ecologistes com Greenpeace o WWF/Adena, només donen suport a las
certificació FSC.
- Les dues certificacions no es reconeixen mútuament: si una empresa vol implantar els dos
sistemes ha d’especificar clarament quins registres pertanyen a cadascun.
· Com es certifica una cadena de custòdia? El procés d’auditoria
L’empresa s’ha de posar en contacte amb una entitat de certificació acreditada perquè verifiqui l’origen de la fusta utilitzada i el seu posterior
pas per les indústries que transformaran aquesta matèria primera en el seu producte final.
- Sol·licitud: petició formal de l’empresa a l’entitat certificadora.
- Auditoria: visita de l’entitat a l’empresa per tal de verificar el compliment dels requisits que assenyalen els estàndards de certificació.
- Informe auditoria: document emès per l’entitat de certificació en què es detallen les no-conformitats i les observacions detectades (si és el
cas) i la recomanació o no de l’emissió del certificat.
- Emissió del Certificat Gestió Forestal o Cadena de Custòdia: document vàlid per a un període de cinc anys.
- Auditories de seguiment: es duen a terme anualment.
L’entitat SGS, amb el seu programa de certificació forestal SGS Qualiflor, és l’entitat capdavantera pel que fa a aquesta mena de certificació,
amb més experiència i reconeixement a nivell mundial, des de l’any 1994, amb aquest tipus de certificació.
· Avantatges de la certificació: gestió forestal i cadena de custòdia
La implantació i certificació dels sistemes de gestió forestal aportarà a l’empresa avantatges per a la pròpia organització i pel seu entorn.
A nivell de la pròpia organització
- La implantació d’un sistema de cadena de custòdia comporta la implementació d’uns nivells mínims de qualitat, pel que és una ajuda
extra per a l’organització de l’empresa i la millora en la seva gestió.
- Suposa la millora de l’organització interna i un major coneixement dels processos de producció, afavorint el rendiment empresarial.
- És una certificació fàcilment integrable amb els sistemes de gestió implantats a l’organització: sistema de gestió de la qualitat ISO
9001:2000, sistema de gestió mediambiental ISO 14001:2004...
Respecte per al seu entorn general
- La certificació és una bona garantia per a la bona gestió dels boscos dels quals s’extreu la fusta.
- Millora la transparència i el control de les activitats forestals.
- Permet posar al mercat productes i subproductes amb un valor afegit, millorant la imatge de l’empresa i constituint un element de
màrqueting.
- Facilita la participació en aquelles licitacions públiques en què s’afavoreix la consideració de criteris mediambientals (exemples:
Administracions, Ajuntaments...).
- Fomenta el desenvolupament sostenible com a part de la política de compromís social de l’empresa.
- Obre les portes a d’altres mercats que demanen productes certificats.
Més informació: Forest Stewardship Council www.fsc-spain.org / Programme for the Endorsement of the Forest Certification www.pefc.es
El CETIG anima tots els seus membres a enviar articles tècnics per tal que es publiquin en aquesta secció de la revista. L’extensió ha de ser de 90 a
120 línies de 70 espais, i s’hi poden adjuntar fotografies i/o gràfics que il·lustrin el tema. Els interessats poden enviar els seus textos a info@cetig.cat

El Consell treballa per a les necessitats de
l’enginyer tècnic industrial
El CETIG participa activament a les reunions del Consell de Col·legis de Catalunya, on el degà del Col·legi
Narcís Bartina exerceix la funció de vicepresident. En les diferents reunions que s’han portat a terme s’han
tractats els temes que preocupen a la professió en l’àmbit català
En aquest sentit, s’ha parlat a fons del
debat d’Engincat, i també s’han repassat
els punts d’interès de les reunions de les
comissions de treball, de les secretaries
generals, secretaries tècniques, de les
vocalies d’exercici lliure, de la comissió de
formació, de la comissió de medi ambient
i energia i de la comissió de vinculats a
empresa. Actualment també s’està iniciant
el debat per a l’elaboració dels pressupostos
i definint el reglament deontològic de
l’entitat. També s’està en procés
d’elaboració d’una base de dades
d’Engi.Tec de Catalunya amb els col·legiats
dels diferents col·legis d’arreu del territori.
Quant a la projecció externa i la comunicació
interna, s’està ideant un estudi de
comunicació corporativa per crear una
marca que identifiqui el col·lectiu. A més,
continua la lluita de la institució per a la
defensa de les esmenes al Parlament de
Catalunya de la normativa d’incendis i
seguretat, i es fa un seguiment del
compromís d’utilització de les tecnologies
de la informació i la comunicació amb
l’Administració Oberta de Catalunya.
XVII Congrés de la Societat Espanyola de
Salut Laboral a l’Administració Pública
Va ser un punt de trobada entre els professionals de la salut laboral del sector públic
La Societat Espanyola de Salut Laboral
a l’Administració Pública (SESLAP) va
triar Girona com a escenari de la dissetena
edició del seu congrés anual. La
trobada va ser possible gràcies a
l’acord entre la SESLAP, l’Ajuntament
de Girona, la Diputació de Girona i els
departaments de Governació i Administracions
Públiques, Salut i Treball de
la Generalitat de Catalunya. El CETIG
també va participar-hi.
Amb el lema “Per una efectiva prevenció
de riscos laborals a les administracions
públiques”, es va posar en marxa el XVII
Congrés de SESLAP, que es va allargar de
l’u al tres d’octubre i va tenir l’auditori de
Girona com seu. Les jornades científiques
del Congrés van esdevenir un punt de
trobada per a professionals de
l’administració, institucions i empreses
implicades en la problemàtica de la
prevenció de riscos laborals. La voluntat
dels organitzadors va ser contribuir al
benestar dels treballadors en tots els
escenaris en què desenvolupen la seva
tasca professional. Un dels vessants més
atractius del congrés van ser les experiències
pràctiques. Amb l’ajuda d’experts i
empreses especialitzades, els participants
van poder millorar en aspectes com la
conducció segura, la manipulació de
càrregues, ergonomia, seguretat de
treballs en altura o extinció d’incendis. El
degà del CETIG, Narcís Bartina, i el vicede-
Serveis 26
gà Jordi Fabrellas van formar part del
Consell d’Honor i el Comitè Científic del
Congrés, respectivament. A més, el
Col·legi va entregar el premi al millor
treball d’investigació relacionat amb les
bones pràctiques en salut laboral.
D’aquesta manera el Col·legi d’Enginyers
Tècnics Industrials de Girona va mostrar,
una vegada més, el seu compromís amb la
prevenció de riscos laborals i la millora de
la salut dels treballadors.

La ciència a l’abast de la població
L’EPS presenta diferents línies d’investigació: 3a Fira de Mostres Científica (FMC) de la UdG
La Universitat de Girona (UdG), dins el
marc de la Setmana de la Ciència, va
portar a terme la 3a Fira de Mostres
Científica (FMC). Aquest certamen es va
ubicar en una carpa a la plaça de la
Constitució. En aquest espai es van
mostrar tots els àmbits d’investigació de
l’Arc de Recerca de la UdG (ciència,
tecnologia, humanitats, ciències socials i
ciències de la salut) per mitjà d’activitats
interactives i participatives com demostracions,
tallers, concursos, jocs...
Entre tots els estands que es van instal·lar a
la mostra, des del Col·legi d’Enginyers
Tècnics Industrials de Girona es vol fer
especial incidència en aquells que mostraven
línies d’investigació o treballs tècnics portats
a terme a l’Escola Politècnica Superior (EPS).
A part dels projectes en els quals incidirem i
que responen més a l’àrea de l’enginyeria, a
la Fira també es podia conèixer de prop el
departament de Química, la Càtedra M.
Àngels Anglada, el gabinet d’Assessorament
Lingüístic per a la Immigració (GALI), el grup
de recerca en processos cognitius i emocionals,
l’Institut de Recerca Històrica, l’Institut
de Llengua i Cultura Catalanes, l’Àrea de
Geodinàmica externa del Geocamb, l’Institut
Català de Recerca en Patrimoni Cultural , i el
GRCT60-Salut i Atenció Sanitària de l’Escola
Universitària d’Infermeria.
L’objectiu de la universitat és apropar el
coneixement científic i tecnològic a la
societat difonent els resultats de la investigació
entre la població per tal d’aconseguir
una major comprensió social de la ciència i
una millor apreciació de l'impacte que té
sobre l’activitat quotidiana i la millora de la
nostra qualitat de vida. El CETIG s’ha volgut
sumar a aquesta vocació, i per això explica a
grans trets els projectes presentats pels
grups d’investigació de l’Escola Politècnica
Superior:
Grup de Recerca en Enginyeria de Fluids,
Energia i Medi Ambient (GREFEMA)
Aquest grup de recerca forma part del
departament d’enginyeria mecànica i
construcció industrial de l’Escola Politècnica
Superior, i té tres línies d’investigació ben
diferenciades: mecànica de fluids, motors
tèrmics i termodinàmica i acústica.
Pel que fa la primera línia d’investigació, la
mecànica de fluids, el grup de recerca
presentava a la fira el projecte Alya, la
investigació per a la construcció de bombes
centrífugues per l’empresa ESPA i diferents
projectes d’aerodinàmica. Possiblement
aquesta línia és la que manté un contacte
més directe amb la indústria, ja que ha
signat molts convenis amb l’empresa privada
per tal de crear línies de col·laboració. En
aquest sentit, el grup de recerca ha treballat
en empreses mecàniques, com Seat, pel
tema de l’aerodinàmica i confort, i amb
empreses fabricants de bombes d’aigua per
tal de millorar l’eficiència energètica
d’aquestes peces (ESPA). També ha signat un
conveni amb Bach Valves en la investigació
del comportament i construcció de vàlvules
de grans dimensions en condicions
extremes, i amb l’empresa KMec per optimitzar
les dimensions dels seus forns
d’assecatge. També ha fet diversos projectes
de climatització i ventilació per a diferents
companyies privades.
Una altra línia d’investigació de GREFEMA
són els motors tèrmics. En aquest sentit, a la
Mostra es podia veure el projecte Àliga, un
vehicle (prototip) de baix consum que amb
un litre de combustible pot recórrer prop de
540 quilòmetres. Aquest prototip ja ha
participat diverses vegades a la Shell ecomarathon
(on es calcula quantes voltes pot
fer a un circuit un vehicle amb un litre de
benzina), i el 2007 va quedar primer
d’Espanya. Aquest grup de recerca actualment
està treballant amb la carcassa de
l’Àliga per adequar-la a tots els principis
d’aerodinàmica, i també té una relació
constant amb empreses del sector sobretot
pel que fa a la investigació de materials. El
grup disposa també de diferents empreses
com a patrocinadores.
La professió 28
Finalment, l’última línea d’investigació del
Grup de Recerca és la de Termodinàmica i
Acústica. En aquest sentit es desenvolupen
projectes d’eficiència energètica en edificis
tant amb energia eòlica com amb solar.
L’objectiu últim d’aquesta línia és poder
reduir els recursos energètics necessaris per
a la climatització dels edificis a partir de la
termodinàmica. L’altre gran vessant d’aquest
grup de recerca és l’acústica, amb dos
objectius diferenciats: per una banda
millorar l’acústica dels locals i per l’altra
elaborar estudis de l’impacte acústic de
grans infraestructures a través de
l’elaboració de mapes sonors de diferents
municipis i zones de la província. Aquest
subgrup de recerca ha desenvolupat
nombrosos projectes per a diferents
poblacions de les comarques gironines, i
també ha estat el responsable de la millora
acústica de diferents locals o espais
exteriors, entre els quals destaca el Festival
Internacional de Músiques de Torroella de
Montgrí. Pel que fa als projectes d’eficiència
energètica, s’ha de dir que el grup va ser el
responsable del disseny de les plaques solars
de la mateixa Escola Politècnica Superior, en
el seu moment el parc solar més gran de la
província.

29
La professió
El projecte ACME
Aquest projecte informàtic sorgeix l’any
2000 del departament d’Informàtica i
Matemàtica Aplicada de l’Escola Politècnica
Superior. Tot i que no té línia d’investigació
pròpia i que simplement ha sortit de la
iniciativa de diferents professors del departament,
s’ha convertit en una eina pedagògica
essencial a la vida docent de la universitat
gironina.
L’ACME (Avaluació Continuada i Millora de
l’Ensenyament) és una plataforma web on
els professors gestionen, dissenyen i proposen
les activitats de l’alumnat i en fan el
seguiment. En el Marc de l’Espai Europeu
d’Educació Superior, un dels aspectes
fonamentals és el seguiment de
l’aprenentatge de l’alumne i el control de les
activitats proposades. Aquestes feines
comporten, sens dubte, una major dedicació
del professor a les tasques docents.
Conscients d’aquest fet, i com que les
plataformes d’e-learning existents no
permeten la correcció de problemes, un
grup de professors ha desenvolupat aquesta
plataforma.
Actualment l’ACME està totalment integrada
dins La Meva UdG, i està al servei de tota
la comunitat de professors de la Universitat
de Girona. S’utilitza en més de 50 assignatures
de diferents àmbits i l’usen més de 4.500
alumes.
El funcionament d’aquesta plataforma és
molt senzill: el professor programa les
diferents activitats i les assigna als seus
estudiants. El sistema assigna els exercicis
automàticament, i de forma personalitzada,
el quadern de treball a cadascun dels
alumnes. Després els alumnes resolen les
activitats i envien les solucions, que el
sistema corregeix de forma automàtica. Si
la solució no és correcta el sistema pot
donar indicacions que orienten l’alumne
cap a la solució correcta. Un dels avantatges
principals d’aquest sistema és que el
professor pot visualitzar el treball fet per
l’alumne, i veure totes les solucions
enviades.
Aquest nou sistema informàtic permet
facilitar el seguiment individualitzat de
l’alumne, fer avaluació continuada i motivar
la comunicació entre professor i alumne.
Departament d’Arquitectura i Enginyeria
de la Construcció
Aquest departament de l’EPS va presentar
dos estands a la tercera Fira de Mostres
Científiques de la UdG. En primer lloc, l’Àrea
d’Expressió Gràfica d’aquest departament va
presentar un treball anomenat “Geometria i
cúpules geodèsiques”. De Fuller a Piñero, on
es mostrava als visitants què eren les cúpules
geodèsiques i quina aplicació han tingut al
llarg de la història en les estructures de
diferents edificis, en especial a la cúpula del
Museu Dalí de Figueres, dissenyada per
Emilio Pérez Piñero. Aquesta línia de treball
ha anat a càrrec del catedràtic Lluís
Sánchez-Cuenca dins l’àrea de Morfologia
Estructural, que estudia les formulacions
geomètriques que acompanyen les estructures
constructives. Entre tots els projectes
desenvolupats per aquest departament
destaca la cúpula geodèsica del Poliesportiu
de Quart.
Les cúpules geodèsiques són cobertes
còncaves d’un edifici, en general de forma
semiesfèrica. Aquestes cúpules deriven de la
combinació de triangles que formen
elements hexagonals i pentagonals, clau per
cobrir la superfície. Estan compostes per la
unió de petits mòduls poligonals que
s’encamellen amb facilitat i que estan fets de
materials lleugers. Aquest fet permet
construir un teulat de grans espais sense
suports. El primer que va construir aquestes
cúpules va ser el nord-americà Richard
Buckmininster Fuller l’any 1947.

En el mateix estand, el professor associat
Josep Tarrés va exhibir una col·lecció
d’objectes geomètrics i innovadors, objectes
en espais multidimensionals inspirats en el
quadre Corpus Hipercúbicus de Salvador Dalí.
Tots dos treballs són aportacions universitàries
que estudien la geometria i l’aplicació
d’aquestes en elements constructius i
estructurals, així com en la didàctica
d’aquesta ciència.
L’altre treball que es va exhibir durant la Fira
de Mostres del Departament d’Arquitectura i
Enginyeria de la Construcció van ser els
projectes resultants de l’assignatura
d’Urbanisme 2, on els alumnes van fer un
estudi complet en sòl real de l’entorn de la
població de Medinyà. L’assignatura
d’Urbanisme proposava als alumnes
l’elaboració d’un projecte de reurbanització
de dos espais d’aquest municipi gironí. A
partir d’un conveni amb l’Ajuntament es
proposava als alumnes que ideessin solucio-
MATELEC , el Saló Internacional de Material
Elèctric i Electrònic
170 empreses de 24 països mostren la seva força al recinte firal de Madrid
Del 28 d'octubre a l’1 de novembre de
2008 es va celebrar a Madrid la catorzena
edició de MATELEC. Aquesta fira és un
Saló Internacional de Material Elèctric i
Electrònic de reconegut prestigi per a la
presentació de novetats tècniques i
transferència de tecnologia i de coneixement.
Els seus continguts s’estructuren en:
· Energia elèctrica
· Tecnologia de la instal·lació elèctrica
· Il·luminació i enllumenat
· Inter i telecomunicació
· Electrònica i equipament Industrial
· Saló de la subcontractació
El desenvolupament sostenible i la domòtica
han estat les estrelles d’aquesta edició,
que ha tingut una alta participació, amb
965 expositors inscrits. Malgrat haver patit
un lleuger descens del 10 % respecte a
l'anterior edició, la dada resulta important,
ns per urbanitzat dos indrets: la Plaça de les
Moreres, una zona de la població en la qual
es preveu un imminent creixement urbanístic
i s’hi ha de construir una plaça nova, i la
Plaça dels Enamorats, en ple nucli antic, un
espai que es vol reurbanitzar o revitalitzar.
Tots els projectes presentats (nou propostes
de la plaça de les Moreres i dues de la plaça
dels Enamorats) plantegen solucions reals, i
atesa l'actual conjuntura econòmica, i
reflecteix la solidesa d'aquest sector.
Cal destacar una elevada presència
internacional, amb 170 empreses de 24
països. El major nombre d’expositors han
estat del sector de l'electrònica i equipaments
industrials, així com de les telecomunicacions.
Per la seva vinculació amb la
construcció d’obra nova, sembla que el
sector de la instal·lació elèctrica és el que
s’ha vist més afectat, segons apunten en
les seves conclusions els organitzadors del
Saló. En canvi, com a sector a l’alça, ha
destacat en aquesta edició la mostra de
productes destinats a les persones amb
alguna classe de minusvalidesa per
facilitar-los la realització de qualsevol
tipus d'activitat sense limitacions gràcies a
la domòtica, la robòtica, les telecomunicacions
i els sistemes de seguretat.
La professió 30
seran valorades pel consistori per estudiar la
seva possible implantació. L’objectiu
d’aquest estudi és donar la possibilitat als
alumnes de fer pràctiques en sòl real i al
mateix temps funcionar d’assessoria a
l’Ajuntament per tal d’urbanitzar les zones
proposades. Els professors responsables
d’aquesta assignatura i tutors dels projectes
han estat Camil Cofán i Nadia Fava.
Segons publicava el diari d’àmbit estatal El
País no fa gaires dies, el volum previst de
negoci anual del sector domòtic arribarà,
en els pròxims dos anys, a una xifra entre
300 i 400 milions, entre un 33 % i un 50
% més que el 2007, segons els experts, ja
que es calcula que, el 2010, el 30 % dels
nous habitatges estaran domotitzats.
Mireia Santamaria
en-proser

31
La professió
Enginyers sense Fronteres, un projecte
per millorar l’accés a l’energia
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Girona col·labora anualment en les accions que està desenvo-
lupant Enginyers Sense Fronteres des de 2005 en el marc del “Programa andí d’electrificació rural i accés
a les energies renovables”
Des de l’any 2005, ja s’ha realitzat una
instal·lació pilot a la comunitat de Atahualpa
per a l’abastament energètic d’una estació
de ràdio per a la monitorització ambiental.
L’any 2006 es va replicar l’experiència de les
instal·lacions en quatre comunitats, i el 2007
es van recuperar instal·lacions solars malmeses,
treballant directament amb el Municipio
d’Orellana. Durant aquests anys s’ha
mantingut un conveni de col·laboració amb
el “Proyecto Bosque”, del grup Solidaridad
Internacional i l’associació equatoriana Red
de Líderes Comunitarios Ángel Shingre.
Orellana és un municipi de l’Amazones, a
l’Equador, amb una presència molt gran
d’empreses petrolieres, les quals extreuen el
petroli a qualsevol preu i amb greus impactes
mediambientals. L’associació Red de
Líderes Comunitarios Ángel Shingre
(RCLAS), amb la qual treballa ESF, és una
entitat formada a partir de l’assassinat, el
2003, d’Ángel Shingre, activista defensor
dels drets humans i ambientals a Orellana.
L’entitat treballa i dóna recolzament legal a
les comunitats davant l’abús de poder
d’aquestes empreses a l’Amazones.
Tot i així, l’ESF, des de 2007, treballa amb
altres entitats com Solidaridad Internacional,
el mateix Municipio de Orellana i
l’organització FEDETA. Les línies de treball
s’estructuren en dos grans àmbits:
- Facilitar l’accés a l’energia i posar de relleu
la gran paradoxa que viuen aquest pobles.
És un dels indrets del planeta amb més
riquesa natural pel que fa a recursos energètics,
però el seu accés a aquests és inexistent.
Les dades macroeconòmiques mostren que
l’extracció de recursos naturals a Amèrica
Llatina no ha revertit en una millora dels seus
Índexs de Desenvolupament Humà (IDH). És
un escenari paradoxal i crític, encara més
quan s’observa que les indústries extractives
porten associada una històrica i contínua
vulneració de drets socials, econòmics,
ambientals i culturals.
- L’altra línia és la difusió de la situació, que
és explicada a través de jornades, cicles de
conferències, exposicions... al nostre país
per tal de crear consciència col·lectiva.
Si ens centrem en els treballs desenvolupats
aquest 2008 per Enginyers Sense Fronteres
a Girona, cal parlar de dos projectes
diferents:
“Projecte pilot de turbina de riu a la
província d’Orellana”
Com ja s’avançava, des de l’any 2005 i fins
el 2008 s’han instal·lat sistemes solars
fotovoltaics a la zona de la província
d’Orellana. Aquesta tecnologia ha permès a
ESF electrificar zones allunyades de la xarxa
elèctrica convencional aportant l’energia
necessària per a les necessitats bàsiques
amb uns costos relativament moderats.

Això ha fet despertar un interès creixent de
les institucions per a l’electrificació rural
mitjançant energies renovables, i ja s’han
creat les primeres línies d’ajuda per a la
instal·lació d’energia solar fotovoltaica. Tot
i així, Enginyers Sense Fronteres ha detectat
que hi ha poc coneixement d’altres
tecnologies que podrien utilitzar-se per a
electrificació rural per les característiques
de la zona. En aquest sentit, i juntament
amb l’organització FEDETA (Equador) i el
mateix Municipio de Orellana, s’ha portat
a terme un projecte pilot de turbina de riu,
ja que és una tecnologia que té els
avantatges per tenir una considerable
potència a costos molt menors que
l’electrificació solar fotovoltaica i, per tant,
pot permetre electrificar moltes més
comunitats rurals.
“El 2008 han estat set els
joves que han treballat
amb ESF; un d’ells és
col·legiat, i tots els altres
menys un són estudiants
d’enginyeria tècnica
industrial.”
La població escollida per portar a terme
aquesta prova pilot va ser a la comunitat
indígena (quítxua) de San José del Río Coca,
a prop de la capital d’Orellana (Alcoca).
Aquesta ubicació va permetre a l’associació
poder construir la turbina a Alcoca, amb un
90% de materials aconseguits a la mateixa
capital i traslladar-la al riu que envolta la
població. També es van llistar tots els
proveïdors i es van fer cursos de capacitació
als habitants de la població per tal de donar
continuïtat al projecte. En total, les
instal·lacions que es van portar a terme amb
l’ajuda de la comunitat local van ser la balsa
on es manté la turbina al mig del riu, la
“bodega” on s’instal·len els aparells electrònics
i l’estesa del cablejat, d’aproximadament
un quilòmetre, finançada pel govern local.
La turbina actualment acumula aproximadament
2.000 watts en les cinc hores diàries
que està en funcionament. Amb aquesta
potència s’aconsegueix electrificar el centre
comunal, on hi ha una escola, un menjador
comunitari, una pista per fer esport, un petit
hospital i la cantina. A les aules s’han
habilitat tres preses d’endoll, i també es
dóna corrent a una nevera. La idea és mirar
com es desenvolupa la tecnologia, millorarla
i intentar ampliar les zones d’electrificació.
Encara hi ha un ESF tutoritzant el projecte, i
aquest estiu hi van assistir dos joves de
Girona per ajudar en la construcció i posada
en marxa. Hi han participat Facundo Dante
García, Jordà Pla i Ernest Roure.
Els PCR, Programes de Coneixement de
la Realitat
Aquest estiu, quatre joves pertanyents a
l’associació d’Enginyers Sense Fronteres de
Girona van participar en l’altra línia de
treball de l’associació a la zona d’Orellana.
Es tracta d’un projecte de continuïtat que ja
es va engegar l’any passat i que es va portar
a terme durant els mesos de juliol i agost
amb la col·laboració de Solidaridad Internacional
dins el seu “Proyecto Bosques”.
La col·laboració dels voluntaris consistia en
l’execució dels aixecaments topogràfics, tot i
no disposar de validesa legal al país, per
delimitar les finques construïdes de forma
desorganitzada als marges de les carreteres
obertes per a l’extracció del petroli.
Les comunitats no disposen dels recursos
econòmics per mantenir un topògraf
col·legiat sobre el terreny el temps que cal
per delimitar les finques. No obstant, si els
col·legiats troben els límits reconeguts i
existeix acord entre els dos o més propietaris
implicats es pren per bona la tasca de delimitació
de finques feta pels cooperants d’ESF, i
es procedeix a redactar i firmar l’escriptura
del terreny. L’objectiu és garantir el dret a la
propietat individual i contribuir a la cohesió
de la comunitat.
Isabel Fernández, Xavier Martí, Àlex Romaguera
i Cristina Sanz van treballar en set
La professió 32
comunitats i es van obrir més de cinquanta
línies de treball. El projecte consistia a obrir
línies perdudes a les finques de les comunitats
amb el recolzament del Sistema de
Posició Global i el treball dels beneficiaris
amb matxets. La frondosa vegetació de
l’Amazones fa que molts camperols desconeguin
on comencen i on acaben les seves
terres, quelcom cabdal per a la seva venda,
protecció o conreu. És un projecte enriquidor
per a les dues parts ja que, a part de fer
un servei a les comunitats, els cooperants
poden conèixer la situació de la província i
conviure amb les comunitats de la zona.
El grup a Girona d’Enginyers sense Fronteres
seguirà la seva línia de cooperació i els seus
projectes a l’Amazones per continuar
denunciant la paradoxal situació que es
produeix quan la principal zona d’extracció
energètica no pot disposar d’accés a
l’energia ni a títol particular ni comunitari, i
continuarà recolzant les iniciatives locals que
permetin aquest accés. Per continuar
portant a terme aquests projectes és important
la col·laboració que cada any dispensa
el Col·legi al col·lectiu, així com la participació
i sensibilització a la societat.
Els Enginyers Sense Fronteres duen a terme
habitualment actes de sensibilització a la
Universitat, com xerrades i passis de vídeo.
Ara estan treballant en una exposició de
creació pròpia, que vol denunciar l’impacte
de l’extracció de petroli. Com a acte clau,
estan preparant les setenes Jornades de les
Energies Renovables de la UdG. Es mostraran
sistemes d’aprofitament d’aquestes
energies al campus, s’oferirà un piscolabis
solar i es duran a terme tallers d’energies
renovables destinats a estudiants dels
instituts gironins. La finalitat és sensibilitzar
sobre la problemàtiques existents i participar
en la cerca de millors alternatives pel
desenvolupament humà i pel medi ambient.

Normativa 34
El Col·legi opina sobre el projecte de llei de
prevenció i seguretat en matèria d’incendis
El Col·legi presenta diferents al·legacions
al projecte de llei de prevenció
i seguretat en matèria d’incendis en
establiments, activitats, infraestructures
i edificis. Els representants del
CETIG ja s’han reunit amb els diferents
representants polítics a les comarques
gironines per aportar-los les seves
consideracions (al·legacions) respecte a
aquest text normatiu. En aquesta línia,
el Col·legi s’ha reunit amb Elena Ribera,
diputada de Convergència i Unió; amb
Pere Vigo, d’ERC; amb Pia Bosch, del
PSC, i amb Lluís Postigo, d’ICV-EUiA.
La societat ha estat cada cop més conscient
de la necessitat de conèixer i gestionar els
riscos associats al nivell de desenvolupament.
D’entre aquests riscos associats als usos
quotidians i també més freqüents, es troba el
risc d’incendi. D’acord amb la Constitució
espanyola, l’Estatut d’autonomia de
Catalunya i la resta de normativa vigent, les
competències en prevenció i seguretat en
matèria d’incendis corresponen tant a
l’administració de la Generalitat com a
l’administració municipal, i és en aquest
context que el Parlament de Catalunya ha
presentat el projecte de Llei de prevenció i
seguretat en matèria d’incendis en establiments,
activitats, infraestructures i edificis.
Aquesta nova llei separa l’apartat
d’incendis i l’apartat ambiental (fins ara es
feia tot junt amb Llei 3/1998 d’Intervenció
Integral de l’Administració Ambiental) i així
es troba en sintonia amb la que serà la
nova Llei de Prevenció i Control Ambiental.
Era necessari disposar d’una norma jurídica
pròpia amb rang de llei que dotés de
coherència el sistema i el marc normatiu,
sistematitzant, modificant, adaptant o
complementant la normativa existent,
segons els casos, en virtut de les competències
de la Generalitat de Catalunya en
aquest àmbit i en els àmbits competencials
sectorials en què la seguretat contra
incendis es projecta i, així, fer possible el
desenvolupament de polítiques pròpies en
aquesta matèria. Per tant, aquesta llei
pretén determinar la distribució competencial
relativa a la prevenció i seguretat en
matèria d’incendis, les normes que regulen
les condicions de seguretat en cas
d’incendi i la determinació del règim
d’intervenció administrativa. Així doncs,
l’objectiu final de la norma és ordenar i
regular les actuacions públiques de prevenció
i seguretat en matèria d’incendis amb la
finalitat de garantir uns elevats nivells de
seguretat en establiments, activitats,
infraestructures i edificis situats a Catalunya,
amb independència de la titularitat
pública o privada d’aquests.
Davant la importància de la nova llei, el
Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials ha
volgut aportat una sèrie de millores i per
això ha presentat diferents al·legacions del
projecte. Es presenten a continuació:
- L’article 20 de la llei no fa cap referència a
la certificació de final d’obra per part del
tècnic del projecte, si bé parla de l’acte de
comprovació per part d’una entitat
col·laboradora. Des del Col·legi es pensa
que aquest fet pot generar un problema de
responsabilitat civil.
- En els punts 7 i 8 de l’article 22 es fixa un
termini per emetre l’informe, i, en cas de
no emissió, no es considera silenci positiu
ni negatiu. L’al·legació formulada afirma
que aquest article va contra la llei de procediment
administratiu, ja que es considera
que si no s’emet informe hi ha d’haver
silenci, ja sigui positiu o negatiu. A banda,
es considera que el procediment que recull
la llei allargaria enormement els terminis
d’obertura d’activitats, ja que, sense
informe, l’administració sol·licitant no
podria, en cap cas, concedir llicència.
- A l’article 44, des del CETIG es demana
que s’especifiqui la titulació requerida al
personal de les entitats col·laboradores,
que el personal disposi de titulació
d’enginyer o enginyer tècnic, i també se
sol·licita que els tècnics municipals tinguin
accés a la formació que es faci per habilitar
els tècnics de les entitats col·laboradores.
Aquestes són les al·legacions presentades
pel CETIG, ja que l’entitat actua en defensa
de les atribucions dels seus professionals i
es preocupa de la normativa que afecta
directament el sector.

Espai dels col·legis 36
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de
Tarragona cerca l’excel·lència
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona (CETIT) està tenint un augment considerable de
col·legiació que demostra la bona salut del col·lectiu i la plena confiança que els professionals dipositen en
aquesta institució. El Col·legi està obert a les innovacions tecnològiques per adaptar-les al benestar dels seus
col·legiats i a les necessitats de la societat
En els darrers anys, el CETIT ha implantat
canvis substancials que han millorat el
funcionament intern de la institució.
També s’ha ampliat l’oferta professional
per tal d’oferir als ciutadans del Camp de
Tarragona i les Terres de l’Ebre un ampli
ventall de solucions ràpides i efectives a les
seves necessitats.
En aquests moments funciona, amb
elevada demanda i a ple rendiment, el
CETITLABORA, un servei d’informació per
tal de conèixer les aptituds laborals i de
formació dels seus col·legiats.
Un altre servei és el CETITVISAT, que ha
aconseguit perfeccionar el seu servei de
visat ordinari i telemàtic mitjançant un
programa específic creat per un tècnic
propi de l’àrea de visats del CETIT. La
certificació ISO 9001:2000 en els serveis
de visat, el servei de formació postgrau i el
servei d’activitats socials fa que
l’organització cerqui l’excel·lència en els
serveis.
Un altre dels objectius del col·legi continua
sent el de potenciar les accions de promoció
i formació, no només de la institució
–que cada cop més present a la societat
professional i civil– sinó també i en especial
al col·lectiu al qual es deu.
En aquest sentit, destaca la millor tramitació
de documents així com la considerable
oferta de cursos i conferències. Com
sempre, cal remarcar la cordialitat i germanor
demostrada en els actes de caire
social, entre els quals destaca la Festa de
Germanor i d’Homenatge al Col·legiat,
moment en què es fan públics els premis
“Lluís Roca i Garcia”, que aquest 2008 ja
han arribat a la XIV edició.
A la dinàmica de treball portada a terme
per cadascuna de les seccions, se li suma
una redistribució i millora de les
instal·lacions de Tarragona i Tortosa per tal
de dissenyar una estructura operativa més
còmoda i efectiva.
Amb aquestes millores, tant la Secretaria
Tècnica com la Secretaria General desenvolupen
la seva tasca amb unes condicions
òptimes que contribueixen a una millor
atenció al col·legiat.
Els resultats exemplifiquen les satisfaccions
obtingudes arran de la signatura de convenis,
la promoció firal o les reunions amb
representants de les diverses administra-
cions. Cal destacar també el vessant
informatiu de la pàgina web, amb
seguiment de les notícies de la professió,
sobretot les referents als nous estudis, i
amb el servei gratuït de bústia i adreça
electrònica personalitzada per a tots els
col·legiats amb domini cetit.cat.
Les principals fires econòmiques de la
demarcació de Tarragona ja compten amb
la presència del CETIT com un membre més
de la comunitat tècnica tarragonina. El
Col·legi està disposat a donar a conèixer el
seu paper com a col·lectiu professional. Per
això la direcció, encapçalada pel seu degà,
Santiago Crivillé, insisteix en la introducció
de totes aquelles millores tècniques i
laborals que ajuden a fer més gran la
institució: des dels actes que dignifiquen el
col·lectiu fins a la programació d’una
acurada formació continuada, passant pels
serveis d’informació i assegurança de tots
els col·legiats, les jornades tècniques, les
conferències, els viatges i els actes diversos.
El CETIT va creixent a grans passos fins
arribar a tenir més de 1.500 membres.
Sense cap mena de dubte, es tracta d’un
dels col·legis amb més expectatives de
creixement acomplertes i amb un dels
processos de renovació més satisfactoris.

L’estatut del treballador autònom i les
responsabilitats dels ETIs
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona va organitzar el dia 20 d’octubre
una jornada gratuïta per donar a conèixer
l’estatut del treballador autònom, que ve
regulat per la Llei 20/2207. Els assumptes
que es van tractar en la sessió van ser
l’àmbit d’aplicació de la llei, la definició del
concepte “trade” (treballador autònom
econòmicament dependent), el règim
professional comú del treballador
autònom, el règim professional del
“trade”, la protecció social del treballador
autònom i les responsabilitats de
l’enginyer tècnic industrial.
La llei 20/2207 regula un seguit de drets i
deures professionals bàsics per als treballadors
de règim comú, entre els quals cal
destacar el dret a la conciliació de l’activitat
professional amb la vida personal i familiar
i el dret a suspendre la seva activitat en
situacions de maternitat, paternitat, riscos
durant l’embaràs o risc durant la lactància.
A més, regula les regles de prevenció de
riscos laborals i estableix una sèrie de
garanties econòmiques.
El ponent de la jornada, a la qual van
assistir 11 persones, va ser Jordi Casadevall,
advocat assessor del CETIG.
El filtratge d’harmònics i noves
tècniques per a la compensació de reactiva
El CETIG va organitzar una jornada sobre
el filtrat d’harmònics i les noves tècniques
per a la compensació de reactiva
(Circutor). Aquesta jornada va oferir una
visió amplia i fonamental del panorama
actual elèctric, on cada vegada es busca
un major aprofitament dels recursos
tècnics i energètics.
Al curs, al qual van assistir 30 persones, es
va tractar l’energia reactiva i les seves
tècniques avançades per a la compensació
d’aquest tipus d’energia, els seus problemes
i les solucions.
També es va fer incidència en el filtrat
d’harmònics, es van definir i explicar els
seus efectes, el plantejament estudi, les
mesures d’harmònics i les solucions de
filtratge.
El tècnic de l’empresa Circutor Francesc
Fornieles va ser l’encarregat de tutoritzar
la jornada, realitzada de cinc a vuit de la
tarda.
Presentació i situació del nou reglament Reach
La nova reglamentació europea per als
productes químics (REACH) va ser presentada
al Col·legi d’Enginyers Tècnics
Industrials de Girona per Anna Llobet,
llicenciada en ciències químiques i enginyera
tècnica industrial.
En la jornada es van tractar els punts:
- Què pretén i a qui afecta el reglament
- Quina estructura té
- Objectius i àmbit d’aplicació
- Eines del REACH: registre, autoritzacions,
restriccions i preregistre
- Calendari i exempcions
- FDS, ISQ i eines d’ajut
- Precs i preguntes
Formació 38
El curs es va realitzar de 2/4 de 6 a 8 de la
tarda, i hi van assistir uns 10 alumnes.

39
Formació
Aïllament i acústica
El Col·legi va organitzar una jornada sobre
l’aïllament amb l’objectiu d’aprofundir en
els conceptes d’aïllament tèrmic i acústic,
així com la seva aplicació a les diferents
modalitats d’edificacions: residencials,
industrials, sales de màquines... Va tenir
lloc el dos de desembre.
La sessió informativa va girar al voltant
d’aquests conceptes, d’acord amb el
protocol de prevenció contra el soroll del
Codi Tècnic de l’Edificació: el CTE-HT. Es
van debatre els sistemes d’aïllament i
condicionament acústic de recintes i sales
de màquines, així com la relació entre
l’acústica i la climatització. La jornada, a la
qual van assistir 24 persones, va ser impar-
C U R S O S
tida per Diana Möller, tècnica de l’empresa
Isover, una divisió del grup francès Saint
Gobain, líder mundial en aïllaments.
D’altra banda, el CETIG també va organitzar
un curs de dos dies dedicat a l’acústica
i les seves implicacions en l’edificació. La
protecció contra el soroll és una de les
preocupacions de l’àmbit de la salut
laboral que està prenent més importància
últimament; és per això que el col·legi va
creure convenient convidar a Ruben López
Tortosa, enginyer tècnic en Telecomunicació,
Imatge i So, així com responsable de
l’àrea acústica de la construcció de
l’empresa ATISAE. El programa del curs va
incloure tests de mesurament de
Curs pràctic sobre qualificació i certificació de l’eficiència energètica dels edificis i els seu programes
associats: LIDER i CALENER
Curs d’Estructures d’acer orientat a naus industrials, segons el plantejament de l’Eurocodi 3 i del codi
tècnic de l’edificació
Curs d’Instal·lacions solars tèrmiques (Voltinum)
Curs d’iniciació i aprofundiment a la redacció de projectes
Curs de Coordinadors de seguretat i salut
Curs sobre Enllumenat públic i xarxa elèctrica d’enllumenat
Curs d’introducció a la tècnica Alexander (L’art de fer un bon ús d’un mateix per establir una bona
coordinació entre el cos i la ment)
J O R N A D E S
Jornades tècniques d’energies renovables i instal·lacions d’alt rendiment amb al col·laboració de
Comercial Tecca – Comercial Elèctrica
- Utilització de la biomassa per a calefacció i ACS (Domèstica i industrial)
- Aplicació Geotèrmica per les instal·lacions de calefacció i refrigeració
- Sistemes de climatització industrial i tractament aire primari
- Domòtica – Energia solar fotovoltaica avançada
- Sistemes de calefacció i refrescament per superfícies radiants
- Càlcul i dimensionat d'instal·lacions solars tèrmiques
Jornades sobre la cortesia com a punt fort del professional (les visites i les presentacions)
Jornada sobre Responsabilitat civil i Assemblea Exercici Lliure
Distribució d’aire en climatització, solucions per a conductes (Isover)
Jornada sobre la certificació cadena de custodia
Jornada pel funcionament de l’analitzador de xarxes AR5
l’aïllament acústic i del temps de reverbació,
explicacions sobre el document bàsic
de protecció contra el soroll DB-HR i
l’exposició de solucions constructives i la
seva posada a obra.
El curs d’acústica es va celebrar els dies 18
i 20 de novembre i va comptar amb
l’assistència de 48 persones.
Cursos i jornades previstos pel 1r semestre de 2009
D ATA
7, 8, 14, 15 i
21 de gener
26, 27 i 28 de febrer
17, 19, 24 i 31 de març
20, 27 i 30 d’abril / 4 de maig
22 d’abril / 6 i 20 de maig / 3 i 17 de juny
5, 7, 12, 14 i 19 de maig
juny
21 de gener
12 de febrer
12 de març
26 de març
2 d’abril
21 de maig
3 i 5 de febrer
11 de febrer
3 de març
maig
juny
Més informació a la pàgina web www.cetig.cat

Conveni del CETIG amb Com-tech
Els col·legiats poden adquirir programari de gestió a un preu avantatjós
El CETIG ha signat un acord amb
l’empresa d’informàtica Com-Tech per
tal que els col·legiats que vulguin
comprar algun dels components del
sistema SG2 tinguin un 10% de
descompte sobre el preu real.
L’empresa Com-Tech es dedica a la
producció de programari propi, instal·lació
i manteniment d’equips i serveis Internet.
L’entorn SG2 està format per un equip de
programes de gestió i administració
destinat a tota mena d’empreses, que
permet una gestió diària:
· Control de pressupostos, pendents,
acceptats i no acceptats
ESTALVIÏ
MÉS D’UN
40%
EN LA SEVA FACTURA
DE GAS O GASOIL
Visiti’ns al
C/ Sot dels Pradals, 30
08500 VIC
Tel i Fax: 93 889 39 19
Mòbil: 639 380 429
· Agrupació per partides
· Seguiment i resultat de projectes
· Assignació de costos de personal i
material per a cada projecte
· Assignació de documents externs a cada
projecte: plànols, memòries...
· Control de les hores del personal
· Traçabilitat documental
· Facturació manual i automàtica;
comptabilització automàtica
· Control de cartera, remeses norma
19/32/58...
Per a més informació sobre els detalls
d’aquest conveni us podeu posar en
contacte amb les oficines del CETIG.
TERMOSUN
Sistemes complets d’energia
solar i biomassa
www.termosun.com
Serveis 40
SUBMINISTRAMENT i
INSTAL·LACIÓ D’ESTUFES
i CALDERES DE BIOMASSA
ENERGIA SOLAR TÈRMICA:
ACS, CALEFACCIÓ i
CLIMATITZACIÓ PISCINES
ESTUDIS DE VIABILITAT
TRAMITACIÓ DE
SUBVENCIONS
Biomassa:
50% particulars
30% empreses

41
Serveis
El Col·legi signa un acord amb Ecokits
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials
de Girona ha firmat un conveni amb
l’empresa de dispositius ecològics Ecokits,
que permetrà als col·legiats adquirir els
seus productes amb un 10 per cent de
descompte.
LLIBRES RECOMANATS
Contratación pública
en la construcción
Autors: Alfredo del Caño, M. Pilar de la Cruz
i Elisa M. de la Cruz
Editorial: CIE Dossat
Any d’edició: 2008
Aquest llibre resumeix diversos anys de treball dedicats a
estudiar els entorns de contractació pública en construcció a
Espanya i a alguns dels principals països avançats, com els Estats
Units, el Japó, França o el Regne Unit.
També recull les principals estratègies de millora que s’estan
duent a terme a l’estat des de la implantació de la LCSP (Llei de
contractes del sector públic), un text legal vigent des del mes de
maig passat i que substitueix la Llei de contractes de
l’administració pública.
Per tal de gaudir d’aquest avantatge
només cal identificar-se amb el carnet de
col·legiat.
Ecokits té una àmplia gamma de productes
que permeten l’ús de l’energia solar. Entre
aquests hi ha diferents tipus de llanternes,
bateries, rellotges i carregadors de telèfons
mòbils. Els col·legiats interessats a
adquirir-ne algun poden consultar el
catàleg a www.ecokits.es o bé adreçar-se a
la seva seu: Avinguda de la Selva 47, Amer.
Evaluación de impacto ambiental
en España: nuevas perspectivas
Autor: Asociación Española de Impacto
Ambiental
Editorial: CIE Dossat
Any d’edició: 2008
L’avaluació ambiental ha experimentat durant aquests últims
anys una important evolució. La seva pràctica permet analitzar
les repercussions ambientals de plans, programes i projectes,
abraçant no només l’execució de les actuacions en el territori,
sinó també la seva planificació.
El llibre inclou una selecció de les comunicacions que es van
presentar a la darrera edició de CONEIA (Congreso Nacional de
Evaluación de Impacto Ambiental), una trobada que reuneix,
cada dos anys, professionals i gestors ambientals.

Avantatges fiscals dels “Plans de Jubilació” i
les seves Aportacions Extraordinàries de MUPITI
Tots els productes que ofereix MUPITI són productes d’estalvi-risc per oferir els millors beneficis fiscals tan
per a tu, com a enginyer tècnic industrial, com per a la teva parella, pares o fills
Els avantatges fiscals es fonamenten en la
reducció de la base imposable de l’IRPF del
total de les aportacions realitzades a
MUPITI amb els límits legals establerts.
Segons la modalitat contractada tindreu
un tractament fiscal o un altre:
Tractament fiscal de les quotes aportades
per un exercent lliure que opta per
MUPITI com a alternativa al RETA
Les quantitats aportades a la Mutualitat
tindran la consideració de despesa deduïble,
amb el límit de 4.500 euros a l’any. Les
aportacions que excedeixin aquesta
quantitat podran ser reduïdes a la base
imposable general amb els límits establerts
a l’art. 52.1 de la Llei 35/2006 de l’IRPF.
- El 30% de la suma dels rendiments nets
del treball i de les activitats econòmiques
percebudes individualment durant l’exer-
cici. El percentatge serà del 50% per a
contribuents menors de 50 anys, o 10.000
a l’any per a contribuents majors de 50
anys, la quantitat serà de 12.500 l’any.
Es poden reduir les aportacions del cònjuge
si s’obtenen rendes inferiors a 8.000 ,
amb el límit màxim de 2.000 l’any.
El cònjuge, pares i fills dels mutualistes
poden contractar tots els productes de
MUPITI i, així, poden reduir allò que
aporten a la base imposable de l’IRPF.
Tractament fiscal de les quotes a
MUPITI per a treballadors per compte
aliè i/o compte propi en el RETA amb
MUPITI com a complement a la SS
Es poden reduir de la base imposable les
quantitats aportades a MUPITI amb els
límits establerts a l’art. 52.1 de la Llei
35/2006 de l’IRPF, que és la menor de les
quantitats següents:
- El 30% de la suma dels rendiments nets
del treball i de les activitats econòmiques
percebudes individualment durant l’exer-
cici. El percentatge serà del 50% per a
contribuents menors de 50 anys o 10.000
a l’any, per a contribuents majors de 50
anys, a quantitat serà de 12.500 l’any.
La llei de societats professionals
Regula el funcionament dels col·legis professionals
La Llei 2/2007 de societats professionals té
l’objectiu de crear una nova classe de
professional col·legiat, la pròpia societat
professional, mitjançant la creació de
col·legis i la seva inscripció al registre de
societats professionals. Vol ser també una
norma de garanties: garantia de seguretat
jurídica per a societats professionals que fins
ara no gaudien de règim específic, i garantia
per als usuaris finals dels serveis professionals
prestats de forma col·lectiva.
Amb aquesta llei, les societats que tinguin
per objecte social l’exercici en comú d’una
activitat hauran de constituir-se com a
societats professionals. S’entén per activitat
professional aquella que requereix estar en
possessió d’una titulació universitària oficial.
A més, la societat professional només podrà
exercir la seva activitat a través de persones
col·legiades.
Les societats professionals s’hauran
d’inscriure al registre mercantil i hauran de
recollir els requisits previstos a la llei, per tal
d’adquirir personalitat jurídica. També s’han
d’inscriure al registre de societats del col·legi
professional que li correspongui.
Serveis 42
Es poden reduir les aportacions al teu
cònjuge si aquest obté rendes inferiors a
8.000 , amb el límit màxim de 2.000 a
l’any.
El cònjuge, pares i fills dels mutualistes
poden contractar tots els productes de
MUPITI i així reduir el que aporten a la base
imposable de l’IRPF.
Amb quin producte es poden desgravar
les quotes de MUPITI?
Tots els enginyers tècnics industrials que
treballin per compte aliè poden
desgravar-se fiscalment les aportacions
que realitzin a MUPITI, contractant el
producte “Pensió de Jubilació per a
treballadors per compte aliè” o el producte
“Aportació Extraordinària de Jubilació
per a Treballadors per Compte Aliè”.
Per a més informació sobre els productes
de MUPITI no dubteu a contactar directament
amb la Secretaria Tècnica del
Col·legi d’Enginyers Industrials de Girona
(Raquel).
En la seva denominació social haurà de
figurar l’expressió professional. La responsabilitat
civil derivada de l’activitat professional
preveu que, en cas d’accident, també hagin
de respondre solidàriament la societat i els
professionals, socis o no, que hagin actuat.
És per això que les societats professionals
estan obligades a contractar una assegurança
que cobreixi la responsabilitat derivada
de l’exercici de l’activitat professional.
AON SERVICES
Grup Aon Gil y Carvajal

43
Serveis
El CETIG signa un conveni amb Caixa Girona
Els col·legiats poden disposar de condicions especials en productes i serveis financers
El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials i
Caixa de Girona han signat un conveni per
tal que els col·legiats puguin disposar d’un
conjunt de productes i serveis financers per
satisfer tant les necessitats de l’activitat
com les particulars, en condicions
preferents. A continuació en resumim els
principals avantatges:
Compte corrent
· A l’Euríbor a 3 mesos – 0,50 per saldos
superiors a 3.000 euros.
· Servei de gestió centralitzada de comptes
que permet centralitzar de manera automatitzada
tots els comptes en un de sol.
· Gestionable mitjançant l’Oficin@ 24 hores
amb 60 correus gratuïts a l’any.
· Rebre puntualment el correu per Internet
de manera ecològica, ràpida, segura i
disposar d’un sistema d’arxiu electrònic
amb opcions de recerca.
Dipòsits a termini, plans de
pensions i valors
· Dipòsits per a noves imposicions a 1 any al
4,5% TAE a partir de 30.000 euros o a 18
mesos al 5% TAE el 1r semestre i a
l’Euríbor a 6 mesos + 0,50 el 2n i el 3r
semestre, a partir de 9.000 euros
(contractacions fins al 28.2.2009: a partir
d’aquesta data consulteu a oficines.
Interessos variables segons mercat).
· Pla de pensions garantit, amb una bonificació
del 8% d’entrada, o amb l’opció de
posar una imposició al 6,75 % TAE a 1 any.
· Servei BORSA en condicions preferents.
Compte de Crèdit-Professional i
finançament preferencial
· Accés a finançament dels crèdits ICO, ICF
i AVANZA amb tipus d’interès preferencials,
sense cap tipus de comissió.
Hipoteca bonificada i subrogacions
d’altres entitats
· Es pot arribar a l’Euríbor + 0,20, amb
bonificacions. Fins a 35 anys.
· Subvenció de fins a 1.500 euros per
traspassar la hipoteca d’una altra entitat.
Targetes
· Targeta Mastercard Col·legi d’Enginyers
Tècnics Industrials de Girona, gratuïta el
primer any.
· Les compres realitzades amb targetes a
crèdit de Caixa Girona donen punts que es
poden bescanviar per regals (vegeu el
catàleg a www.caixagirona.cat)
Assegurances
· Assegurança de cotxes en millors condicions
de mercat. Demani’ns pressupost.
· Assegurança de Responsabilitat Civil,
salut, llar i altres, amb àmplies cobertures.
Aquest conveni és vàlid fins el 31 de
desembre de 2009, i les condicions són
aplicables per a operacions formalitzades a
partir del passat dotze de desembre,
subjectes a l’evolució del mercat. Per
poder explicar tots aquests serveis
preferents que s’ofereixen als col·legiats,
Caixa Girona i el CETIG faran una campanya
explicativa. Per aquest motiu, properament,
el Col·legi enviarà una carta
informant del conveni a tots els seus
associats.
També es podrà trobar la informació
detallada del conveni a la pàgina web amb
informació d’aquestes condicions
preferencials, i també es difondrà la
informació mitjançant correu electrònic.
Finalment, cal recordar que el conveni s’ha
signat per dos anys i que els col·legiats
estaran en tot moment informats de les
modificacions que puguin sorgir.
Cooperació entre el CETIG i la Universitat
Els col·legiats poden disposar del fons de la biblioteca de la UdG
Els col·legiats que necessitin consultar
algun dels materials que ofereix la biblioteca
de la UdG poden accedir a les
instal·lacions en qualitat d’usuaris externs,
i com a tals identificar-se amb un carnet
que es facilitarà des d’aquest equipament.
Tenen lliure accés als serveis de consulta
de catàlegs i documents; al préstec del
fons bibliogràfic de la UdG; als recursos
electrònics i, abonant el cost pertinent, al
servei de préstec interbibliotecari.
El Col·legi d’Enginyers Tècnics vol recordar
la utilitat d’aquest servei, que no té cap
mena de cost per al col·legiat i suposa
l’accés a materials de consulta que li
poden ser molt útils en el desenvolupament
de la seva tasca diària o en
l’aprofundiment de coneixements teòrics i
pràctics.