Jornada Valorització 2011 [Tipus: pdf-8030 Kb ] - Consorci Forestal ...

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a Projectes
Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
INSTAL·LACIONS DE VALORITZACIÓ I SISTEMES DE PRODUCCIÓ DE
BIOMASSA FORESTAL PRIMÀRIA
XAVIER.SOLANES@GMAIL.COM

LA BIOMASSA COM A FONT D’ENERGIA
Què és?
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Biomassa és un terme molt ampli que, segons defineix l’Institut Català de l’Energia
(ICAEN), es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal,
que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial.
L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum del sol. Gràcies al procés
de fotosíntesi, les plantes verdes transformen la llum solar en energia que queda
acumulada a l’interior de les seves cèl·lules. Aquesta energia emmagatzemada es pot
alliberar sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic.
Existeix una gran diversitat de productes que es poden considerar biomassa. N’hi ha
de tipus forestal, agrícola, del sector ramader i agroalimentari i de tipus residual.
També hi ha els cultius destinats de manera específica a la producció d’energia
(cultius energètics).
Segons la Directiva 2009/28/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’abril de
2009 relativa al foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables, es defineix la
biomassa com la fracció biodegradable dels productes, material de rebuig i restes
d’origen biològic procedents d’activitats agràries -incloses les substàncies d’origen
vegetal i d’origen animal-, de la silvicultura i de les indústries connexes -incloses la
pesca i l’aqüicultura-, així com la fracció biodegradable de les restes industrials i
municipals.
La biomassa és una font d’energia renovable de gran importància. Les possibilitats
d’aprofitar la biomassa com a energia són molt diverses, amb el gran avantatge, entre
d’altres, que el seu ús no contribueix a incrementar l’efecte hivernacle, pel fet que el
balanç d’emissions de CO2 és pràcticament neutre.
Tipus de biomassa
Els productes que es consideren dins del terme genèric de biomassa poden ser de
tipus forestal, procedent de la indústria de transformació de la fusta, de tipus agrícola,
del sector ramader i agroalimentari o residual. També hi ha les restes municipals i els
cultius energètics.
Biomassa d’origen forestal. Es considera biomassa d’origen forestal tots els
productes i restes que provenen dels treballs de manteniment i millora de les masses
forestals. En el marc del projecte Enersilva, la biomassa d’origen forestal es va definir
com la biomassa forestal primària (BFP). En són alguns exemples els productes i
restes que provenen de les podes, les tallades i les aclarides.
2

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Biomassa procedent de la indústria de transformació de la fusta. La indústria de
transformació de la fusta, inclosa dins el sector forestal, genera subproductes que
també són susceptibles de ser utilitzats energèticament. És el cas dels costers, les
serradures, les escorces i els encenalls. També s’hi poden considerar els licors negres
de la indústria paperera.
Biomassa d’origen agrícola. Les restes que es generen de les activitats agrícoles i
agroalimentàries i que es poden utilitzar de forma directa com a combustible o com a
matèria primera per obtenir altres combustibles -com poden ser els biocarburants- es
consideren biomassa d’origen agrícola. Inclou les restes que provenen de conreus
llenyosos (com les branques obtingudes de les podes d’arbres fruiters) i de conreus
herbacis (com la palla dels cereals i la canyota de blat de moro).
Biomassa procedent del sector ramader i agroalimentari. Es refereix a tots
aquelles restes i subproductes orgànics que poden ser valorats energèticament a
través del procés de digestió anaeròbia. Els purins de porc, els fems, els residus
d’escorxador, els greixos animals i els residus de polpes de fruites, entre d’altres, són
exemples d’aquest tipus de biomassa.
Cultius energètics. Són aquells conreus de plantes de creixement ràpid que es
destinen de forma específica a obtenir energia. Entre aquests tipus de conreus cal
destacar:
Els conreus productors de biomassa lignocel·lulòsica d’espècies llenyoses
-l’eucaliptus (Eucalyptus sp) i el pollancre (Populus sp)- i herbàcies –l’herbacol
o cardo (Cynara cardunculus)- entre d’altres.
Els conreus d’oleaginoses -la colza (Brassica napus) i el gira-sol (Helianthus
annuus)- destinats a obtenir olis vegetals aptes per ser utilitzats com a
carburants en el sector de l’automoció.
Restes municipals. Es consideren restes municipals les restes de poda i jardineria i
les restes voluminosos (fusta neta provinent de la recollida selectiva i de la petita
activitat industrial).
Biomassa de tipus residual. És aquella que prové d’un procés de transformació
artificial. La fracció orgànica dels residus sòlids urbans (RSU), els fangs generats a les
estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) o els olis vegetals ja utilitzats poden
transformar-se en biomassa de tipus residual.
3

Quadre resum dels tipus de biomassa
Productes i residus
provinents dels
treballs de
manteniment i
millora de les
masses forestals.
(és la biomassa
forestal primària)
Productes i residus
provinents de les
podes, tallades i
aclarides, entre
d’altres.
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Vegetació
Sector forestal Sector agrícola
Indústria
transformació
de la fusta
Subproductes
generats per les
indústries de
transformació de la
fusta.
Costers, serradures,
escorces i encenalls.
Residus que es
generen de les
activitats
agrícoles
Restes de poda
d’arbres fruiters,
la palla dels
cereals, la
canyota de blat
de moro, etc.
Llum del sol
Fotosíntesi
Indústria
agroalimentària
Biomassa
de tipus
residual
Els RSU, els
fangs generats a
EDAR o els olis
vegetals ja usats.
Residus de
polpes de
fruites, greixos
animals, residus
d’excorxador,
etc
Residus
orgànics que
poden ser
valorats
enèrgicament
a través del
procés de
digestió
anaeròbia
Purins de porc
Fems
Biomassa susceptible de ser utilitzada energèticament
Utilitzacions no energètiques
Utilitzacions energètiques de la biomassa
Sector ramader
Font: modificat del web del Institut Català d’Energia (www.gencat.cat/icaen)
Residus municipals
Residus
voluminosos
(fusta neta
provinent de la
recollida selectiva
i de la petita
activitat
industrial).
Restes de poda i
jardineria
4
Cultius
energètics
Conreus de
plantes de
creixement ràpid
que es destinen
de forma
específica a
obtenir energia
Conreus
productors de
biomassa
lignocel·lulòsica
(eucaliptus,
pollancre, etc.) i
conreus
d’oleaginoses
(colza, girasol,
etc.).

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Consideracions per a la determinació de la disponibilitat de la biomassa forestal
primària a Catalunya
Disponibilitat de biomassa
Segons dades del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (elaborat l’any 2005), a
Catalunya, amb una superfície de més de 3 milions d’hectàrees, hi ha una superfície
forestal de 2.036.574 ha (un 63% del total) i d’aquestes, 1.319.411 ha són boscos.
Això significa que els boscos o la superfície forestal arbrada representen el 41% de la
superfície total de Catalunya. Una part important d’aquests boscos es troben
subexplotats a causa de l’abandonament progressiu que s’està donant als boscos,
provocat per la manca de rendibilitat econòmica de les explotacions forestals. Així
doncs, es pot dir que hi ha una acumulació important de biomassa al conjunt de
Catalunya.
Per comparació dels dos últims Inventaris Forestals Nacionals (IFN2 – realitzat a
Catalunya l’any 1990 i IFN3 – realitzat a Catalunya el 2001) s’obté que a casa nostra
s’està produint un increment del 23% del volum de fusta amb escorça i s’estima que
l’acumulació de biomassa és de gairebé 2 milions de m 3 /any.
Limitacions a la disponibilitat de biomassa
El balanç total anual de biomassa indicat en el punt anterior -Disponibilitat de
biomassa- no és la quantitat real de biomassa que es pot explotar per obtenir energia
perquè, deixant de banda que una part d’aquesta fusta es pot aprofitar per a l’obtenció
de productes més valorats (desenrotllament, serra, embalatge...), existeixen una sèrie
de limitacions que fan que la superfície explotable i, per tant, la quantitat de biomassa
que es pot aprofitar, sigui molt menor. Aquestes limitacions són:
El pendent; es considera que per sobre el 100% de pendent no és convenient fer
actuacions al bosc ni obrir nous camins de desembosc, tant pel que fa al risc d’erosió,
com pel que fa a l’accessibilitat de la maquinària.
La distància a camí; En funció del pendent, el tipus de maquinària utilitzada per
extreure la fusta pot variar i la distància màxima des dels camins a la que es pot
treballar també. De forma genèrica es poden considerar zones accessibles les
situades a una distància a banda i banda dels camins de:
o 400 m per pendents < 30% (pot entrar maquinària, com l’autocarregador,
dins el bosc)
o 70 m per pendents entre 30 i 60% (s’utilitza el tractor amb cabrestant o
l’skidder)
o 35 m per pendents entre 60 i 100%. En aquest cas cal puntualitzar que,
donat que la maquinària més utilitzada per arrossegar la fusta és el tractor
amb cabrestant, en aquest tipus de pendent el més segur i pràctic és
treballar pendent avall, arrossegant la fusta cap amunt. El més comú
5

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
doncs, és que s’arribi fins aproximadament als 70 m (llargada en què se sol
arribar amb els cables dels cabrestants), només a una banda dels camins.
El recobriment de capçades; En general es considera que només són explotables
els boscos on el percentatge de recobriment de les capçades supera el 70%, moment
en què es produeix la tangència de capçades i l’inici de la competència. Assegurar que
es facin els aprofitaments quan s’arriba a aquests recobriments evita que es produeixin
problemes d’erosió, alhora que s’afavoreix el creixement de la massa.
En referència a la superfície forestal explotable no hi ha gaire bibliografia publicada. El
Pla de Biomassa (2001) determina una superfície de 313.000 ha, mentre que la
Direcció General del Medi Natural (a l’edició La biomassa forestal, una aposta de futur
per a Catalunya, del 2010) indica una superfície de 430.000 ha, considerant pendents
inferiors al 60% i un recobriment de capçades per sobre del 70%.
Productes: estella, pèl·let, briqueta
Tot i que una part important dels biocombustibles sòlids es fan servir de forma directa,
com per exemple és el cas de la llenya a les llars i per a les xemeneies, la utilització
energètica moderna dels biocombustibles sòlids requereix condicionar-los de forma
especial per poder-los utilitzar com a combustible. Les formes més utilitzades són
l’estella, el pèl·let i la briqueta.
Estella
L’estella és un material orgànic que procedeix de la fragmentació de la biomassa
forestal (estellat), formada generalment per fusta i escorça. El seu poder calorífic pot
oscil·lar entre les 3.600 kcal/kg i les 4.000 kcal/kg, en funció de l’espècie utilitzada.
Pel que fa a les dimensions, la longitud i l’amplitud predominen per sobre el gruix.
Concretament, la longitud d’una estella pot oscil·lar entre els 2 cm i els 10 cm, mentre
que d’ample pot mesurar entre 2 cm i 6 cm. El seu gruix no acostuma a superar els 2
cm.
A banda d’utilitzar-se com a combustible i/o com a matèria prima per fabricar altres
biocombustibles (com pèl·lets i briquetes), les estelles de fusta es poden destinar a
obtenir taulers de partícules, de fibres o de qualsevol altre tipus, així com a obtenir
fibres per fabricar paper.
Particularitats
L’estellat és una operació que es pot realitzar al mateix bosc o a la mateixa
planta de valorització de la biomassa. La mida d’una estella la fixa la posició del
ganivet respecte al disc o tambor estellador (gruix) i el garbell estellador
(longitud i amplitud).
6

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
La humitat i la granulometria pot ser variable, però com més uniformes són les
estelles la seva qualitat en conjunt és millor.
Com més petita és una estella més car és el procés per obtenir-les, però per
contra la seva superfície específica i la seva densitat aparent són més grans.
Les estelles procedents d’explotacions forestals esdevenen un combustible net
des del punt de vista de l’emissió dels gasos contaminants.
Normativa de classificació
L’estella se sol definir segons dues normes: la UNE-CEN/TS 14961 (normativa
espanyola) i la ÖNORM 7133 (normativa austríaca). Aquestes normes fan referència a
la humitat, la granulometria, la densitat i el contingut en cendres (veure les taules 1, 2 i
3).
La normativa UNE-CEN/TS 14961 amb el títol Biocombustibles sólidos.
Especificaciones y clases de combustibles es va editar al setembre de l’any 2007 i
segueix encara vigent.
Pèl·let
Els pèl·lets són petits cilindres que s’obtenen de triturar i assecar la fusta o altres
elements vegetals tot premsant-los i comprimint-los, posteriorment. Es distingeixen per
tenir una forma cilíndrica i homogènia, una humitat d’entre el 8 i el 10% en base
humida, una densitat elevada i un poder calorífic que pot oscil·lar entre les 4.000 i les
4.700 kcal/kg. Les seves dimensions són molt discretes: oscil·len entre 1 cm i 6 cm de
longitud i entre els 0,6 cm i els 2 cm de diàmetre.
El pèl·let, com també és el cas de la briqueta, està pensat per a ús domèstic en
xemeneies o calderes individuals, per a calderes d’una comunitat de veïns o per a
calderes de petites i grans indústries.
Particularitats
Si comparem el pèl·let amb la briqueta, el primer té una mida inferior i, per tant,
es pot manipular millor.
Pot servir per automatitzar instal·lacions de mida petita o mitjana, i és apte per
a les calderes de combustible únic i policombustible.
El pèl·let es pot trobar al mercat en sacs i a granel i requereix poc espai
d’emmagatzematge.
Normativa de classificació
A la majoria de països europeus no hi ha normes específiques per a pèl·lets, i sovint,
aquests estan sota la jurisdicció de les normes de biomassa en general. Només
7

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Àustria, Suècia i Alemanya disposen de normes oficials específiques per al pèl·let.
Aquestes normes són:
Àustria: ÖNORM M7135
Suècia: SS 187120
Alemanya: DIN 51 731
El contingut més important d’aquestes normes es descriuen a la Taula 4.
A principis del 2011 s’ha posat en marxa un segell de qualitat pels pèl·lets: el segell
ENPlus. Fins a l’actualitat, la diversitat en marques de qualitat del mercat i les
experiències de fabricants de calderes i usuaris amb diferents tipus de pèl·lets, han
portat a la indústria a crear aquesta marca de qualitat única, senzilla i eficient. La
certificació ENPLus busca assolir l’objectiu d’unificar la qualitat del pèl·let a Europa de
manera que es pugui garantitzar la qualitat al consumidor final. Segons aquest segell
de qualitat el pèl·let es classifica en qualitat A1 (pèl·lets de fusta verge i restes sense
tractament químic, amb baixos continguts en cendres, nitrogen i clor), la qualitat A2
(combustibles amb majors continguts de cendres, nitrogen i/o clor) i la qualitat B on es
permet fusta amb tractaments químics, restes industrials i fusta reciclada i amb
restriccions molt estrictes pel que fa al contingut en metalls pesats.
Briqueta
Una briqueta és un aglomerat d’estelles que pot ser fabricada per diversitat de
materials compactats (des de biomassa forestal procedent de treballs silvícoles, fins a
biomassa procedent de restes de les indústries de transformació de la fusta, passant
per biomassa residual municipal, carbó vegetal o una mescla de totes).
La humitat final de la briqueta sol ser semblant a la del pèl·let. El poder calorífic és de
4.700 kcal/kg, i pot tenir formes molt variades: cilíndrica (que és la forma més
comuna), de prisma quadrat, de prisma hexagonal buit o de maó. Quan presenta
forma cilíndrica és molt semblant al pèl·let, però amb unes dimensions més grans que
oscil·len entre els 5 cm i els 13 cm de diàmetre i els 5 cm i els 50 cm de longitud.
Particularitats
L’inconvenient de les briquetes, així com també del pèl·let, és que resulten més
cares que les estelles ja que requereixen un procés industrial de fabricació en
el qual s’ha de triturar, homogeneïtzar la mida, assecar a una humitat prefixada
8

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
i compactar la matèria primera. Tot i així, els costos de producció de les
briquetes són inferiors als del pèl·let.
Igualment com en el cas del pèl·let, per fabricar-lo, no és necessari utilitzar
coles ni additius, ja que la pressió i la temperatura del mateix procés
garanteixen la cohesió del material.
Les briquetes es comercialitzen en caixes de cartró o bosses de plàstic, i
s’utilitzen principalment per llars de foc.
Igualment com en el cas del pèl·let, la característica principal de la briqueta és
la seva alta densitat. En comparació amb les estelles, els pèl·lets i les briquetes
són més denses cosa que en facilita el transport, la manipulació i
l’emmagatzematge.
Valors de referència de diferents paràmetres que caracteritzen l’estella, el pèl·let
i la briqueta
Tipus de
biomassa
Estella Pèl·let Briqueta
Humitat

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Taula 1: Classificació de l’estella segons les normes UNE-CEN/TS 14961 i ÖNORM
7133 i tenint en compte la humitat
Humitat UNE-CEN/TS 14961 ÖNORM 7133
10% b.h.
15% b.h.
20% b.h.
25% b.h.
30% b.h.
35% b.h.
40% b.h.
45% b.h.
50% b.h.
55% b.h.
60% b.h.
65% b.h.
Classificació de l'estella segons humitat
M20
(humitat igual o inferior
al 20% b.h.)
M30
(humitat igual o inferior
al 30% b.h.)
M40
(humitat igual o inferior
al 40% b.h.)
M55
(humitat igual o inferior
al 55% b.h.)
M65
(humitat igual o inferior
al 65% b.h.)
W20
(humitat inferior al 20%)
W30
(humitat entre el 20% i
el 30% b.h.)
W35 (humitat entre el 30% i el
35% b.h.)
W40 (humitat entre el 35% i el
40% b.h.)
W50
(humitat entre el 40% i
el 50% b.h.)
Taula 2: Classificació de l’estella segons la norma UNE-CEN/TS 14961 i tenint en
compte la granulometria
Classificació de l’estella segons granulometria. Norma UNE-CEN/TS 14961
Fracció fina
(màx 5%)
Rangs de granulometria Valors màxims permesos
Fracció
principal
(mín. 80%)
Fracció grossa
(màx 1%)
Longitud
P16 < 1 mm 3,15-16 mm > 45 mm < 8,5 cm
P45 < 1 mm 3,15-45 mm > 63 mm
P63 < 1 mm 3,15-63 mm > 100 mm
P100 < 1 mm 3,15-100 mm > 200 mm
10

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Taula 3: Classificació de l’estella segons la norma ÖNORM 7133 i tenint en compte la
granulometria
Classificació de l’estella segons granulometria. Norma ÖNORM 7133
Rangs de granulometria
màx 20% 60-100% màx 20% màx. 4%
Valors màxims
permesos
Secció
Longitud
màxima
G30 > 16 mm 16-2,8 mm 2,8-1 mm < 1 mm 3 cm 2 8,5 cm
G50 >31,5 mm 31,5-5,6 mm 5,6-1 mm < 1 mm 5 cm 2 12 cm
G100 > 63 mm 63-11,2 mm 11,2-1 mm < 1 mm 10 cm 2 25 cm
Taula 4: Classificació del pèl·let segons la norma ÖNORM 7135, la SS 187120 i la DIN
51 731
Paràmetre
Mida
Densitat
%
elements
fins
< 300
ÖNORM
SS 187120 DIN 51 731
M7135 Grup 1 Grup 2 Grup 3 5 classes (mm)
Longitud:
màx. 100 mm
Ø: 4-20 mm
Ø màx: 4 Ø màx: 5 Ø màx: 6
≥ 600
kg/m 3
Humitat ≤ 12% b.h ≤ 10% b.h
Cendres ≤ 0,5% b.s.
Poder
calorífic
≥ 4.300
kcal/kg (b.s.)
Sofre ≤ 0,04% b.s.
≥ 500
kg/m 3
≥ 500
kg/m 3
≤ 0,8 ≤ 1,5 ≤ 1,5
≤ 0,7%
b.s.
≥ 4.037
kcal/kg
≤ 0,08%
b.s.
≤ 10%
b.h
≤ 1,5%
b.s.
≥ 4.037
kcal/kg
≤ 0,08 %
b.s.
Long.: Ø:
HP1 >30 >10
HP2 15-30 6-10
HP3 10-15 3-7
HP4

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
SISTEMES DE TRANSFORMACIÓ DE LA BFP I APLICACIONS ENERGÈTIQUES
Sistemes de transformació de la BFP
La biomassa pot ser transformada en diferents tipus de productes líquids, sòlids o
gasosos susceptibles de ser utilitzats per a la producció d’energia. Els mètodes de
transformació o les tecnologies aplicades a la biomassa per a la generació d’aquests
productes són els mètodes termoquímics, els mètodes bioquímics o biològics i els
mètodes químics.
Mètodes termoquímics
Mètodes que es basen en la utilització de calor com a font de transformació de la
biomassa i s’utilitzen principalment per a la biomassa seca (subproductes sòlids com
és la biomassa forestal primària). En funció de la quantitat d’oxigen present en la
transformació, es distingeixen tres tipus de processos:
Combustió: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 600 i 1.300ºC, sense
controlar la quantitat d’oxigen, és a dir, amb excés d’oxigen. La biomassa s’oxida
(reacciona químicament amb l’oxigen) completament i s’obtenen gasos calents, que és
el que s’aprofita per generar energia. Segons la productivitat calorífica del forn i la
quantitat de biomassa utilitzada, es pot aprofitar l’energia produïda per a generar aigua
calenta i utilitzar-la per a la calefacció a nivell domèstic o per a processos industrials, i,
depenent de la tecnologia instal·lada, també per a generar energia elèctrica.
Gasificació: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 700 i 1.500ºC i amb
una quantitat d’oxigen controlada. Segons si es fa servir aire o oxigen pur, s’obtenen
dos productes diferents. En el primer cas s’obté gas pobre que es pot utilitzar per
obtenir electricitat i vapor, i en el segon cas s’opera amb un gasificador amb oxigen i
vapor d’aigua i s’obté gas de síntesi. Aquest gas de síntesi pot ser transformat en
combustible líquid.
Piròlisi: la biomassa és sotmesa a una temperatura d’entre 400 i 600ºC i amb absència
d’oxigen. A partir d’aquesta tècnica s’obté una part sòlida, una part líquida i una part
gasosa, i d’aquesta manera es produeix carbó vegetal, hidrocarburs i compostos
alifàtics. Com més alta és la temperatura del procés, més proporció de gasos i menys
residus sòlids se n’obté.
Mètodes bioquímics
Mètodes que transformen la biomassa mitjançant l’activitat de microorganismes, els
quals provoquen la descomposició de la matèria orgànica en components més simples
d’alt poder calorífic que es poden aprofitar a nivell industrial. Existeixen dues vies
diferents:
Digestió anaeròbica: procés utilitzat bàsicament per a la transformació de la biomassa
humida (abocaments biodegradables, com les aigües residuals urbanes o industrials i
els purins) en el qual determinats bacteris degraden la matèria orgànica, en absència
d’oxigen, a fi de reduir la càrrega contaminant que puguin tenir. A partir d’aquest
procés s’obté un tipus de gas (biogàs) i una part sòlida que concentra els minerals i els
productes de difícil degradació. El biogàs conté una elevada proporció de metà (entre
un 50% i un 70%) i pot ser utilitzat com a combustible.
12

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Fermentació alcohòlica: procés que requereix una atmosfera amb absència d’oxigen, i
en el qual es produeix la fermentació dels hidrats de carboni (sucres i midó)
procedents de la biomassa vegetal per obtenir bioalcohols. Aquests alcohols es poden
utilitzar com a combustibles per a motors d’explosió, ja sigui directament o barrejats
amb gasolina.
Mètodes químics
Els tractaments químics són els d’esterificació de les restes per obtenir uns
combustibles líquids. D’aquesta manera, a partir de l’oli vegetal, resultat del premsatge
de la biomassa, s’obté químicament un èster pur amb propietats molt similars a les del
gasoil.
Aplicacions energètiques
Es podria dir que la biomassa representa una forma determinada d’emmagatzemar
una quantitat d’energia. L’energia del sol, mitjançant la fotosíntesi, queda
emmagatzemada en forma d’energia química a les plantes.
La manera de transformar la biomassa en energia depèn, sobretot, del tipus de
biomassa i de l’aplicació energètica que es vulgui donar a aquesta energia. Amb els
diferents processos i sistemes de transformació de la BFP es pot donar origen a
diferents energies: la tèrmica, l’elèctrica i la mecànica.
Energia tèrmica
És l’aplicació més comuna i s’utilitza bàsicament per a calefacció. A partir d’aquesta
energia es genera aigua calenta, aire calent i vapor. Residualment, es pot aprofitar el
vapor que es desprèn per a la producció d’energia elèctrica o altres processos
industrials.
Energia elèctrica
S’obté, principalment de la transformació tèrmica de la biomassa. També es pot
generar energia elèctrica a partir de determinats processos de transformació
bioquímics. Per generar l’energia elèctrica a partir de la biomassa hi ha diferents
sistemes tecnològics:
Cicle de vapor: basat en la combustió (transformació tèrmica) de la biomassa
a partir de la qual es genera vapor el qual mitjançant la seva expansió fa moure
una turbina.
Turbina de gas: basat en la gasificació (transformació tèrmica) de la biomassa.
Utilitza els gasos de síntesi obtinguts d’aquest procés, els quals fan moure una
turbina. Si els gasos que surten de la turbina s’aprofiten en un cicle de vapor,
llavors es parla de cicle combinat.
Motor alternatiu: motor que utilitza els gasos de síntesi obtinguts a partir de la
gasificació de la biomassa.
Es parla de cogeneració quan es produeix principalment energia elèctrica i s’aprofiten
els excedents de calor per a la producció d’energia tèrmica.
Energia mecànica
Mitjançant els processos bioquímics de transformació de la biomassa s’obtenen bioolis
i bioalcohols que són capaços d’alimentar motors d’explosió (també anomenats motors
de gasolina i gasoil).
13

LOGÍSTICA I APROVISIONAMENT DE FUSTA I ESTELLA
Sistemes i costos d’aprofitament
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Per a la producció d’estella es poden aplicar diversos sistemes d’aprofitament forestal,
que es diferencien bàsicament pel lloc on es realitza l’estellat. Aquesta operació es pot
realitzar a peu de pista, a carregador o a la mateixa planta de generació d’energia o
centres d’emmagatzematge; i en funció d’on es porti a terme aquest estellat la
seqüència d’operacions variarà.
La selecció d’un o altre sistema s’efectua d’acord amb diversos factors físics i
econòmics. Els més destacats són: característiques de la biomassa, lloc on s’ubica i
característiques del terreny, distància a recórrer, estat de la xarxa viària i volum de
l’estella que es vol produir.
A continuació es descriuen els sistemes d’aprofitament més habituals:
Sistema 1: Estellat a peu de pista
Sistema 2: Estellat a carregador
Sistema 3: Estellat a planta o magatzem
14

Sistema 1: Estellat a peu de pista
Les operacions a realitzar són:
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
- Tallada i arrossegament: s’efectua la tallada dels arbres, sense desbrancar ni
despuntar, i s’arrosseguen fins a peu de pista. Per a la tallada s’utilitza bàsicament la
serra mecànica o processadora i l’arrossegament es fa mitjançant skidder o tractor
amb cabrestant.
- Estellat: un cop apilada la fusta a peu de pista, s’efectua l’estellat amb una
estelladora mòbil acoblada a un tractor o màquina automotriu, amb contenidor
basculant i grua pròpia. Amb la grua s’alimenta l’estelladora i l’estella produïda es va
dipositant al contenidor. Per dipositar l’estella també es pot fer servir un tractor amb
remolc.
El requeriment d’una estelladora d’alta mobilitat fa que la productivitat sigui més baixa
que en el cas d’utilitzar una estelladora fixa o semimòbil.
- Transport de l’estella: quan el remolc o el contenidor estan plens es desplacen fins al
destí final. Aquest sistema pot ser interessant només en els casos en què la planta o
magatzem estiguin a poca distància, ja que d’aquesta manera el vehicle que realitza el
desembosc (tractor amb remolc o camió amb contenidor) pot fer també el transport fins
a planta i no ha de traspassar el material a un altre mitjà de transport.
Figura 8: Esquema de l’estellat a peu de
pista (Font: Observatori de la biomassa)
A banda de l’elevat cost de l’estellat, per la baixa productivitat de la màquina, aquest
sistema requereix d’unes bones condicions de terreny (poca pendent) i pot presentar
problemes en cas d’èpoques o zones molt humides. Tot i així, pot ser viable en
l’aprofitament d’àrees petites i útil quan l’espai del carregador és reduït.
15

Sistema 2: Estellat a carregador
En aquest cas les operacions a realitzar són:
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
- Tallada i arrossegament: com en el cas anterior, s’efectua la tallada dels arbres amb
serra mecànica o processadora, sense desbrancar ni despuntar. L’arrossegament es
realitza amb skidder o tractor amb cabrestant o, en funció de les condicions del
terreny, amb autocarregador.
- Desembosc de l’arbre sencer: en cas d’utilitzar l’autocarregador per a
l’arrossegament, aquest també pot servir per al desembosc de l’arbre sencer fins a
carregador. De no ser així, el més habitual és utilitzar un tractor amb remolc.
- Estellat: es realitza l’estellat a carregador, utilitzant una estelladora de menys
mobilitat que la del primer sistema, però més pesant, robusta i de major potència, de
manera que la productivitat també és major.
- Transport de l’estella: A partir d’aquest punt, ja es carrega l’estella al mitjà de
transport corresponent.
Figura 9: Esquema de l’estellat a carregador
(Font: Observatori de la biomassa)
En aquests dos sistemes explicats fins ara s’estellen arbres sencers, i per tant,
s’inclouen branques i, segons el cas, també fulles. Com que un elevat contingut de
fulles redueix el poder calorífic del material, incrementa la generació de cendres i pot
provocar problemes de corrosió en les calderes (CPF, 2006), sobretot per calderes
petites amb requeriments de qualitat més elevats, és recomanable que:
Pel cas de frondoses, l’aprofitament es realitzi quan ja han perdut la fulla.
Pel cas de les coníferes, es deixin passar uns dies entre la tallada i l’estellat per
tal que el contingut de fulla sigui més baix.
16

Sistema 3: Estellat a planta o magatzem
Les operacions a realitzar són:
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
- Tallada, processament i arrossegament: després de la tallada de l’arbre, aquest es
despunta i es desbranca i, si és necessari per optimitzar el transport, es trosseja el
tronc. L’arrossegament fins a pista no varia respecte els casos anteriors: es pot
realitzar amb skidder, tractor amb cabrestant o, si les condicions del terreny ho
permeten, amb autocarregador.
- Transport dels troncs: Si les condicions del terreny i de les pistes ho permeten, un
cop la fusta és arrossegada i apilada a vora del camí, es sol utilitzar un camió de 3 o 4
eixos que ja porta a terme directament el transport fins a la planta. En cas d’haver de
portar la fusta fins a carregador, el desembosc es realitza mitjançant el mateix skidder,
amb autocarregador o tractor amb remolc.
- Estellat: un cop realitzat el transport de la fusta fins a planta o magatzem, aquesta es
pot estellar directament, o bé emmagatzemar per després fer l’estellat de la fusta seca.
L’estellat es realitza amb estelladores fixes o semimòbils de gran potència, que tenen
menys cost horari que les mòbils i permeten millors condicions de control de la qualitat
d’estella.
Figura 10: Esquema de l’estellat de
troncs a planta (Font: Observatori de la
biomassa)
Estellar la fusta en verd té l’avantatge, respecte estellar la fusta en sec, que el desgast
de la maquinària és menor, és més fàcil estellar i no es genera tanta pols, la qual pot
afectar a la qualitat del producte. Per altra banda, però, l’estellat en verd suposa una
pèrdua de matèria seca durant l’assecat i emmagatzematge, i fàcilment es poden
desenvolupar podridures, de manera que és adient sempre que l’estella sigui cremada
després d’un període curt d’emmagatzematge (Laurier, et al. 1998).
17

Costos d’obtenció
Costos d’aprofitament de la biomassa
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Els costos d’aprofitament varien bàsicament segons el lloc on s’estella la fusta i el
sistema de desembosc. El cost d’estellat és superior quan aquest es realitza a peu de
pista donat que s’ha d’utilitzar una estelladora amb alta mobilitat que, per contra, té un
rendiment més baix. En el cas de l’estellat a carregador s’hi ha d’afegir el cost del
desembosc de l’arbre sencer que no és necessari per al primer sistema.
El sistema que comporta un cost més baix d’estellat és el que es fa a planta o centre
d’emmagatzematge estellant troncs ja processats. En aquest cas es poden utilitzar
estelladores fixes de gran potència i alt rendiment. De totes maneres, en aquest
sistema es porta a terme el desbrancat dels arbres que fa augmentar
considerablement el cost de la tallada.
Per poder valorar el cost total dels diferents sistemes és important també tenir en
compte els costos de transport, que varien en funció de la distància i de si es
transporta tronc o estella.
A la següent taula es presenten els costos (en forma de barems) de l’obtenció d’estella
segons els diferents sistemes. Per poder fer la comparació s’inclou un cost estimat del
transport, tot i que aquest també varia en funció del vehicle utilitzat i la distància a
recórrer (veure Taula 6).
Taula 5: Costos d’obtenció de l’estella forestal segons els diferents sistemes
d’aprofitament
Cost (€/tona de fusta
Operació
verda)
Sistema 1. Estellat a peu de pista
Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 - 15
Estellat a peu de pista 15 – 21
Transport d’estella 12,5 – 20,5
Sistema 2. Estellat a carregador
Total: 36,5 – 56,5
Tallada sense desbrancar i arrossegament 9 – 15
Desembosc de l’arbre sencer 7 – 9
Estellat a carregador 9 – 15
Transport d’estella 12,5 – 20,5
Sistema 3. Estellat de troncs a planta o magatzem
Total: 37,5 – 59,5
Tallada, despuntat, desbrancat i arrossegament 15 – 24
Transport de troncs 9 – 12
Estellat a planta o magatzem 6 – 12
Total: 30 - 48
18

Costos de transport
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
El transport de la biomassa forestal des de carregador (o pista) fins a planta o centre
d’emmagatzematge (lloc on es valora la biomassa) es pot realitzar amb diferents tipus
de vehicles, en funció, principalment, de la distància a recórrer.
A les dues taules següents es mostra el cost orientatiu del transport d’estella i del
transport de troncs.
Taula 6: Costos del transport d’estella (Font: Observatori de la biomassa)
Distància Vehicle més adient*
Curta
(3-4 km)
Mitja
(10-30 km)
Mitja-Llarga
(30-45 km)
Llarga
(> 45 km)
Autocarregador o tractor agrícola amb
remolc acoblat amb una càrrega útil
d’unes 5-10 tones.
Té una mobilitat pel bosc superior a la
d’altres vehicles.
Tractors d’alta velocitat, amb bona
mobilitat fora de pista.
Té certs avantatges d’accessibilitat en
terrenys forestals, però és més ràpid per
carretera que el tractor convencional.
Camions amb contenidor, amb una
càrrega útil d’estella d’unes 8-12 tones
Camions amb remolc, amb una càrrega
útil d’estella d’unes 24-28 tones.
Cost (€/tona
d’estella verda)
No es disposa de dades
de costos per aquests
dos tipus de transport ja
que no s’han utilitzat en
les diferents experiències
conegudes
12,5 - 20,5 €/t verda
9 – 9,5 €/t verda
En el cas d’utilitzar el sistema d’aprofitament en què es fa l’estellat de troncs (arbres
desbrancats) a planta, els vehicles que es poden utilitzar per al transport de troncs
són:
Camió de 3 o 4 eixos, que pot transportar 11 o 16 tones respectivament.
Aquest vehicle ja pot transportar la fusta des de peu de pista fins a planta
Tràiler, que pot transportar 21 tones. Aquest vehicle és útil per a distàncies
llargues. En aquest cas es requereix fer un desembosc previ. En la columna del
cost del tràiler ja s’inclouen els costos del desembosc
Taula 7: Costos del transport de troncs (Font: Observatori de la biomassa)
Distància
Cost camió 3-4 eixos
(€/t verda)
Cost del tràiler
(€/t verda)
10 km 8,50 13,00
30 km 10,50 14,00
50 km 12,00 15,00
Com es comprova, per distàncies curtes és més econòmic l’ús del camió de 3 ó 4
eixos.
19

Sistemes d’emmagatzematge d’estella forestal
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Un dels puntals fonamentals per a l’aprovisionament és l’existència de magatzems o
patis d’estella forestal i material sencer. Tot i que a continuació s’aborda de forma
principal l’apilament d’estella, és un emmagatzematge vinculat també al de la
biomassa sencera.
Les principals funcions són:
Compensar tota mena de fluctuacions en la cadena de proveïment, tant
previstes com imprevistes.
Assecar el material fins al moment del lliurament a la sitja de la instal·lació de
consum.
En funció d’aquestes fluctuacions es poden establir tres grans tipus
d’emmagatzematge, cadascun per amortir incidències de diferent termini:
Curt termini
Aplicació: per material estellat. El volum d’emmagatzematge depèn de la
densitat energètica de l’estella.
Incidències: continuïtat nocturna, caps de setmana i vacances. Permet
superar condicions meteorològiques extremes i avaria de maquinària.
Estacional
Aplicació: l’apilament de material estellat a llarg termini pot ocasionar pèrdues
de matèria seca d’entre 1-3% cada mes. Tanmateix és necessari
compatibilitzar aquest fet amb el temps durant el qual es disposi dels equips
d’estellat.
Incidències: control de combustible a l’hivern, època en què les demandes de
calor superen amb escreix les de l’estiu. Moviment de volum de feina a l’hivern
(condicions difícils) o l’estiu segons la zona o viceversa.
Llarg termini/ de seguretat
Aplicació: és recomanable no emmagatzemar combustible de fusta a gran
escala durant molt de temps, per això és necessari suplir aquestes mancances
amb altres tipus de combustible, comptant amb aquest factor a l’hora de
planificar la planta/ punt de demanda. Per això convé estar preparat per rebre,
manipular i cocombustionar barreges de diferents materials com carbó o altres
combustibles disponibles localment.
Font: modificat d’Hakkila, 2004.
20

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
En relació a la humitat objectiu, les instal·lacions de major potència disposen de
tecnologies que permeten una conversió energètica eficient tot i l’heterogenïtat del
producte entrant i també de sistemes d’homogeneïtzació del material entrant (mida i
humitat) Per això tenen major tolerància davant les variacions d’humitat, presència
d’elements més grans i impureses.
Per contra, les instal·lacions per a calefacció de mida petita-mitjana requereixen
generalment una humitat inferior al 30% en base humida (42,9% en base seca).
Requeriments generals per a l’apilament d’estella*
Espais plans sense vegetació, per exemple camps en guaret, abocadors
clausurats, etc.
Bon accés per a vehicles d’arribada i de sortida. Preferentment pista asfaltada
o carretera.
Proximitat a una bàscula per poder efectuar les pesades.
Una zona plana ben drenada i plana, preferentment pavimentada, per a
l’estella.
Disposició del material que permeti la sortida preferent del material més vell
(sistema FIFO, first in- first out) en continu o per separació de lots.
Espai per a la circulació interior de vehicles (camions de càrrega i descàrrega,
pala carregadora).
Suficientment allunyats de la superfície arbòria.
Proximitat a un punt d’aigua.
* S’inclouria també espai per a la biomassa sencera per estellar si s’escau.
Font: CTFC-GAFIB.
Així mateix, cal recordar que en el cas de pèl·lets l’apilament és molt més restrictiu en
quant a humitat, que malmetria irreversiblement el producte.
21

Tipus d’emmagatzematge de l’estella forestal
Emmagatzematge a l’aire lliure
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
És l’opció més senzilla i econòmica. Es porta a terme en els casos següents:
Temporalment en el temps de producció.
Al lloc d’estellat per al seu posterior transport.
A llocs d’emmagatzematge, ben exposats per afavorir l’assecat (principalment
a l’estiu).
S’ha de tenir en compte que si la pila d’estella es fa sobre terra (sense paviment) es
perd la capa inferior de material, ja que es barreja amb pedres i sorra. A més, això pot
suposar major risc de rehidratació de la pila.
Emmagatzematge sota tèxtil
Al mercat hi ha diversos tipus de tèxtils (per exemple, el Toptex© o el Lest’o©) que
permeten l’evaporació de la humitat de la pila però impedeixen que la pluja o la neu
mullin directament l’estella, amb la qual cosa afavoreixen l’assecat. La seva vida útil és
aproximadament de 5 anys.
En aquest cas, és recomanable que el terra estigui pavimentat, ja que així no hi haurà
increments d’humitat ni pèrdues d’estella per impureses.
Els principals avantatges del tèxtil és que no requereix molta inversió inicial i permet
moure el lloc d’emmagatzematge.
Un desavantatge és que si es formen plecs i no es disposa correctament, s’hi acumula
l’aigua i deixa de ser efectiu. Així mateix, també ho és la necessitat de treure i posar el
tèxtil manualment.
Emmagatzematge sota cobert
Si està ben dissenyat, aquest sistema d’emmagatzematge permet l’assecat més segur.
És important controlar alguns aspectes del disseny com ara la ventilació, l’aïllament i
l’accés.
Els seus principals avantatges són:
Major capacitat per m 2 ocupat (si el cobert és amb parets)
Protecció efectiva davant l’aigua (rehidratació)
Segons la construcció, es redueix l’aportació de pedres i sorra pel vent
Els principals inconvenients són que requereix una major inversió inicial que els tèxtils i
que és fix. Tanmateix, també es poden fer servir per aquest efecte magatzems
preexistents, com els de palla.
Generalment, es deixa el material en piles sota cobert, ben airejades i evitant
condensacions al sostre, i sobre un terra pavimentat que faciliti la posterior recollida.
En aquestes condicions, la temperatura de la pila d’estella arriba als 60 – 70 ºC
després de 3 – 6 setmanes, però va baixant lentament per estabilitzar-se a les 8 – 10
setmanes a temperatura ambient. En 3 – 4 mesos, la humitat pot passar del 50 al 25%
(en base humida), encara que poden quedar zones humides al cim i la base de la pila
(Laurier et al., 1998).
22

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Aspectes generals dels diferents tipus d’emmagatzematge
A tots els sistemes, la mida de les piles està condicionada per la humitat de les
estelles, el contingut de fulles i escorça, i la granulometria. En el cas d’estelles amb
una humitat superior al 30% en base humida, un contingut elevat de fulles i escorça i
amb molta presència d’elements fins (fracció menor a 3,15 mm), es recomanen piles
fins a 200 m 3 i 3 – 4 m d’alçada màxima. Com més seca estigui l’estella, més gran pot
ser la pila.
Així mateix, amb un estellat més gruixut es facilita l’assecat. Cal vigilar però que la
granulometria de l’estella estigui dins els paràmetres admissibles de la instal·lació a
subministrar. Si no, cal fer un tamisat que incrementa el cost de les operacions.
Despeses de l’emmagatzematge d’estella
Segons el tipus d’emmagatzematge, la despesa d’aquesta fase varia. Com a dades
estimatives, els costos d’emmagatzematge per m 2 ocupat de superfície amb estella
són els següents.
Tipus Cost €/m 2 /any Consideracions
A l’aire lliure 1 €/ m 2 /any Terreny pavimentat sense altres
consideracions.
Sota tèxtil 2 €/ m 2 /any Considerant el Top Tex, amb una vida útil de 5
anys.
Sota cobert 3-10 €/ m 2 /any Considerant un cobert a amortitzar en 25 anys,
sense parets laterals, pavimentat i variable en
quant a la resta de característiques.
Font: CTFC-GAFIB.
23

Avantatges i inconvenients dels diferents sistemes
Sistema
d’apilament
A l’aire lliure
Sota tèxtil
Sota cobert*
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Avantatges Inconvenients
Opció més senzilla i
econòmica.
Baix requeriment de
preparació i previsió.
Permet la mobilitat del punt
d’emmagatzematge entre
temporades.
Baix nivell d’inversió inicial.
Permet la mobilitat del punt
d’emmagatzematge entre
temporades.
Garantia d’assecat progressiu.
Menor espai ocupat pel
mateix volum d’estella.
Menor aportació de pedres i
sorra.
Assecat totalment subjecte a les
condicions meteorològiques.
Assecat mitjanament subjecte a
les condicions meteorològiques,
menys com més acurada sigui la
disposició del tèxtil.
Necessitat de manipular el tèxtil
manualment.
Relativament elevada inversió
inicial.
Ubicació fixa.
*Com a cobert se’n poden aprofitar altres d’utilització agrícola sense parets o amb
bona ventilació lateral.
Font: CTFC-GAFIB.
A tots els sistemes és recomanable apilar l’estella sobre una zona pavimentada i
ben drenada per evitar humitats i entrada de sorra i pedres.
I pel que fa a la tria del sistema, els aspectes més rellevants a considerar són la
humitat objectiu, el temps i volum d’apilament, la capacitat d’inversió i l’època de l’any:
Humitat objectiu: és adient un sistema sota cobert quan més restrictiva sigui la
limitació d’humitat de la instal·lació receptora.
Volum: per grans quantitats són més útils els emmagatzematges a l’aire lliure o
sota tèxtil, sempre i quant la humitat ho permeti. Així mateix, per a grans
volums se sol disposar de diversos sistemes alhora. Per exemple una part de
l’estella a l’aire lliure i un altre part ja assecada sota cobert o tèxtil.
Temps: com més temps s’ha d’apilar l’estella, més necessari és protegir-la sota
cobert o tèxtil, per garantir un cert assecat i minimitzar les pèrdues de matèria
seca. Aquestes pèrdues fan poc recomanables els estocs de llarga durada
(plurianuals).
Capacitat d’inversió: els sistemes sota cobert són els que garanteixen millors
resultats i, per tant, els més recomanables si és possible la inversió.
Època de l’any: com més plujós és el període de l’any amb l’estella
emmagatzemada, més important és dotar-la d’una cobertura tèxtil o amb
cobert.
24

UNITATS DE CONVERSIÓ
Relació entre unitats de potència
Unitats J/s Kcal/h MW
J/s 1 0,860 1*10 -06
Kcal/h 1,162 1 1,162*10 -06
MW 1*10 +06 8,60*10 +05 1
Relació entre unitats d’energia
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Unitats TJ Kcal tep termies MWh
TJ 1 2,389*10 +08 23,885 2,390*10 +05 277,778
Kcal 4,186*10 -09 1 1*10 -07 1*10 -03 1,163*10 -06
tep 4,187*10 -02 1*10 +07 1 10.000 11,628
termies 4,184*10 -06 1.000 1,000*10 -04 1 1,162*10 -03
MWh 3,600*10 -03 8,600*10 +05 0,086 8,604*10 +02 1
Dades referents al volum, al pes i a l’energia de l’esteri d’estella
Volum
aparent
1 esteri
d’estella
Volum
real (m 3
de fusta)
Pes en
verd (t)
Pes en
sec (t)
Energia
(tep)
Energia
(kcal)
0,5 0,3 0,17 0,09 900.000
Equivalència
en litres de
fuel
85-100 litres de
fuel
25

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
TAULA DE CARACTERITZACIÓ QUALITATIVA D’ESPÈCIES FORESTALS
Espècie/
font
Humitat
(% en
b.h.)
PCS0
(kcal/kg)
PCI0
(kcal/kg)
PCI
(H: 20% en
b.s.)
(kcal/kg)
Cendres
(% en b.s.)
Carboni
(% en b.s.)
Nitrogen
(% en b.s.)
Hidrogen
(% en b.s.)
CONÍFERES
Abies alba
Fundació Abertis, 2005 4.816 4.500 3.653
Pinus halepensis
Fundació Abertis, 2005 5.138 4.822 3.921
AENOR, 2001 3.764
CTFC, 2008 4.775 4.480 1,13 49,58 0,16 6,02
Consorci Forestal
Catalunya, 2009
Pinus nigra
de
49,27 4.593 4.305 0,53 44,35

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Acer monspessulanum
Fundació Abertis, 2005
Alnus glutinosa
4.503 4.187 3.392
Fundació Abertis, 2005
Arbutus unedo
63,49 4.715 4.399 3.568 0,6
Fundació Abertis, 2005
Castanea sativa
5.113 4.797 3.900
Consorci Forestal de
41,13 4.449 4.176 0,06 45,12 0,03 5,55
Catalunya, 2009
Fundació Abertis, 2005 51,39 4.734 4.418 3.584
Infoliège (núm. 16), 2009
Eucalyptus globulus
4.453
Fundació Abertis, 2005 4.778 4.462 3.621
AENOR, 2001
Fagus sylvatica
3.527
Consorci Forestal de
42,11 4.609 4.325 0,56 44,82

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Quercus faginea
AENOR, 2001
Quercus petraea
3.598
Fundació Abertis, 2005
Quercus pyrenaica
4.622 4.306 3.491
AENOR, 2001
Quercus robur
3.997
AENOR, 2001
Quercus suber
3.707
Fundació Abertis, 2005 4.887 4.571 3.712
Infoliège (núm. 16), 2009
Robinia pseudocacia
4.354
Fundació Abertis, 2005
Salix alba
4.262 3.454
Fundació Abertis, 2005
Tilia cordata
4.220 3.904 3.156
Fundació Abertis, 2005
Ulmus minor
4.478 3.634
Fundació Abertis, 2005
ESCORÇA
3.974-4.423 3.214-3.588
Consorci Forestal de
Catalunya, 2009
(mostra de diferents coníferes)
44,60 4.834 4.570 6,46 46,20 0,18 5,36
IDAE, 2007
(mostra de diferents coníferes)
5.030 3.650
Fundació Abertis, 2005 (mostra
de diferents coníferes)
5.030 4.714 3.831
CTFC, 2008 (escorça Pinus
halepensis)
4.875 4.605 2,88 50,53 0,14 5,49
CTFC, 2008 (escorça Pinus
nigra)
4.969 4.693 2,87 51,41 0,22 5,61
IDAE, 2007
4.670 3.370
(mostra de diferents frondoses)
Fundació Abertis, 2005 (mostra
de diferents frondoses)
4.670 4.354 3.531
28

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Font: elaboració Consorci Forestal de Catalunya, 2009
b.h.: base humida
% b.s.: percentatge en base seca
Clor:

AVANTATGES DE LA BFP
ASPECTES AMBIENTALS DE L’ÚS DE LA BIOMASSA
Positius Limitacions
Balanç energètic positiu (per produir
l’energia equivalent a 100 litres de gasoil,
només se n’utilitzen 5 litres en les
diferents etapes de la cadena de
transformació de la biomassa).
Balanç pràcticament neutre en emissions
de CO2.
Augment de la taxa de fixació de CO2 al
bosc: els arbres joves fixen major quantitat
de CO2 que no els arbres vells i estancats
en creixement per manca de gestió.
Producte sostenible que genera una
energia renovable obtingut a partir de la
gestió dels boscos.
Millora de les masses forestals (reducció
de la densitat excessiva).
Compatibilització amb les operacions de
prevenció d’incendis i reducció del risc
d’incendi.
Reducció del risc de plagues forestals.
No es produeixen emissions de sulfurs
(SO2) ni d’òxids de nitrogen (NOx)
components de la pluja àcida. Millora de la
qualitat de l’aire.
No genera residus. Les cendres que
s’obtenen es poden utilitzar com adobs
minerals.
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Risc de sobreexplotació en cas d’una
gestió errònia (només en cas de
sobrepassar la capacitat de producció del
sistema).
Reducció dels nivells de nutrients al sòl si
s’extreu material fi (7-8 cm).
Una mala combustió pot produir
l’alliberament de gasos contaminants.
30

ASPECTES SOCIALS DE L’ÚS DE LA BIOMASSA
Positius Limitacions
Creació de llocs de treball: l’energia
produïda per la biomassa es contempla
com una energia activa pel que fa
l’ocupació (les energies eòlica i
fotovoltaica es consideren energies
passives en aquest punt), ja que implica la
creació de llocs de treball al medi rural i la
fixació de població.
Millora de les masses forestals (augment
de la qualitat dels beneficis socials
generats). Millora del potencial de l’ús
lúdic.
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
La manca d’informació s’utilitza per
generar oposició. En moltes ocasions es
busca la confusió amb instal·lacions
d’incineració.
31

ASPECTES ECONÒMICS DE L’ÚS DE LA BIOMASSA
Positius Limitacions
Balanç econòmic positiu (reducció dels
costos de calefacció d’edificis).
Diversificació del mercat energètic (una
nova opció davant els combustibles
fòssils).
Ús de combustibles locals.
Major estabilitat de preus que en el cas
dels combustibles fòssils.
Conversió d’un subproducte/residu en un
recurs energètic.
Millora de les masses forestals (augment
del creixement i de la qualitat de la fusta).
Disminució de la dependència de
proveïment dels combustibles fòssils i
reducció de la dependència energètica
externa (utilització d’una font energètica
local).
Creació de riquesa i llocs de treball en
zones rurals.
Incentius per a la dinamització del mercat.
Potencial de producció de productes de
major valor afegit (química verda,
biocarburants, ...) a partir de la piròlisi de
la biomassa lignocelulòsica.
Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
Matèria prima molt poc densificada. És
necessària una major quantitat de
biomassa que de combustible fòssil per
obtenir una mateixa quantitat d’energia.
Requereix la mobilització de grans
volums que provoca una baixa eficiència
en el transport i emmagatzematge.
Disposició de la biomassa en llocs de
difícil accés. Complexitat de l’evacuació
de la biomassa forestal realment
aprofitable.
Dificultat d’aprofitament de les restes dels
aprofitaments silvícoles.
El cost elevat de les calderes i les
instal·lacions pot suposar un fre a la seva
generalització.
Necessitat d’investigació i recerca per a
la millora de tecnologies de valorització
del producte i de la logística dels
aprofitaments i transport.
32

Acció subvencionada pel SOC i el Fons Social Europeu, d'acord amb el Programa d'ajuts a
Projectes Innovadors, regulat per l'Ordre TRE/293/2010
PER MÉS INFORMACIÓ CONSULTEU
L’OBSERVATORI DE LA BIOMASSA
http://observatoribiomassa.forestal.cat/
33