Arbona: Antoni Arbona casat amb Antonina Vicens, tots dos de Mallorca, bategen un fill a la parroquial pegolina quan acaben de domiciliar-se a la vall de Gallinera. Segurament aquest fill es casa amb Marcela Dominguis i vint-i-un anys després bategen una criatura. Arcis: Llinatge que porten tretze persones, quatre de les quals com a primers i la resta de segons, les que el porten de primer són tres dones i el pare d’una d’elles, així Rafela Arcis va batejar una filla el 1588 i dos fills els anys 1595 i 1598. La segona és Jerònima Arcis, filla de Joan Arcis, que casada el 1594 batejarà un fill el 1595 i una filla el 1598. La darrera és Margarida Arcis que primerament apareix de padrina el 1595 i després es casa el 1610 i bateja un total de quatre fills. Arel (de): Carlos de Arel es casa el 1568 amb Joana Cardona, probablement ell és foraster i es casa amb una pegolina. Arnau: Joan Arnau, habitant de Murla, es casa el 1608 amb Joaquima Cendra, i viuran al poble del marit, encara que cinc anys després ell aparega com a testimoni d’una altra boda. Arnell (de): Domingo de Arnell és pare d’una xiqueta batejada el 1624 i s’afegeix que és natural del Regne d’Aragó i s’afirma que la xiqueta és exorcitzada per haver estat batejada a l’hora del naixement per perill de mort. Arques (de): Pedro de Arques ministre, casat amb Beatriu Torres, és el pare d’un nen batejat el 1588. Audi: Hi ha una estirp de persones que porten aquest cognom, primerament Cosme Audi que es casa el 1623, boda en què es marca el seu origen denier, la seua muller, Joana Blai, segurament és filla d’immigrants mallorquins de la repoblació, el 1625 té un fill i finalment és compare d’una xiqueta batejada el 1646. Un fill de l’anterior, de nom Cosme Tomas, es casa amb Francesca Ferrer i del matrimoni dels quals van nàixer tres descendents. Avellana: El porta una dona natural de València que es casa amb un repoblador mallorquí, el 1611. Avellar: És la forma escrita més usual de totes les variants gràfiques (Avellan, Aguilar, Avella, Denbires, Denbues, Ambuesa) que porta Elisabet Joana, dona de Pere Joan Mir obrer de vila i de l’església nova 18 , la qual apareix en els registres parroquials de 1602 a 1634, mare d’una llarga família de nou fills, un dels quals, Joan Baptista continuarà l’ofici i la tasca de son pare. Ayala: és el llinatge de frare Gaspar que va ser rector de la vall d’Ebo el 1595 i de la vall de Gallinera, el 1600 i 1601, segons consta en anotacions baptismals del registre parroquial de Pego. 18 Mir, Pere Joan, obrer de vila. Continuador de les obres de l'Església parroquial que comença Joan Cambra, del qui fou procurador en la seua absència, segons Martínez Rondan, Josep, fitxes mecanografiades inèdites.
Aynat: Primerament hi ha un Jaume Aynat natural de la Font d’en Carròs que viu a Pego, casat amb Josepa Donat també d’aquella vila, que és pare d’una xica que s’esposa el 1616 a Pego amb Jeroni Tamarit, del matrimoni del qual apareixen vuit fills al registre. El 1658 apareix una altra dona amb el cognom Aynat que fa de padrina d’un xiquet que va rebre els exorcismes en haver estat batejat en casa per necessitat per la comare Rafela Perez. I la darrera persona que porta aquest cognom és una altra xica de la Font d’en Carròs del 1659 i que es casa amb un pegolí.