LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global
LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global
LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Arbona: Antoni Arbona casat amb Antonina Vicens, tots dos de Mallorca, bategen un<br />
fill a la parroquial pegolina quan acaben de domiciliar-se a la vall de Gallinera.<br />
Segurament aquest fill es casa amb Marcela Dominguis i vint-i-un anys després bategen<br />
una criatura.<br />
Arcis: Llinatge que porten tretze persones, quatre de les quals com a primers i la resta<br />
de segons, les que el porten de primer són tres dones i el pare d’una d’elles, així Rafela<br />
Arcis va batejar una filla el 1588 i dos fills els anys 1595 i 1598. La segona és Jerònima<br />
Arcis, filla de Joan Arcis, que casada el 1594 batejarà un fill el 1595 i una filla el 1598.<br />
La darrera és Margarida Arcis que primerament apareix de padrina el 1595 i després es<br />
casa el 1610 i bateja un total de quatre fills.<br />
Arel (de): Carlos de Arel es casa el 1568 amb Joana Cardona, probablement ell és<br />
foraster i es casa amb una pegolina.<br />
Arnau: Joan Arnau, habitant de Murla, es casa el 1608 amb Joaquima Cendra, i viuran<br />
al poble del marit, encara que cinc anys després ell aparega com a testimoni d’una altra<br />
boda.<br />
Arnell (de): Domingo de Arnell és pare d’una xiqueta batejada el 1624 i s’afegeix que<br />
és natural del Regne d’Aragó i s’afirma que la xiqueta és exorcitzada per haver estat<br />
batejada a l’hora del naixement per perill de mort.<br />
Arques (de): Pedro de Arques ministre, casat amb Beatriu Torres, és el pare d’un nen<br />
batejat el 1588.<br />
Audi: Hi ha una estirp de persones que porten aquest cognom, primerament Cosme<br />
Audi que es casa el 1623, boda en què es marca el seu origen denier, la seua muller,<br />
Joana Blai, segurament és filla d’immigrants mallorquins de la repoblació, el 1625 té un<br />
fill i finalment és compare d’una xiqueta batejada el 1646. Un fill de l’anterior, de nom<br />
Cosme Tomas, es casa amb Francesca Ferrer i del matrimoni dels quals van nàixer tres<br />
descendents.<br />
Avellana: El porta una dona natural de València que es casa amb un repoblador<br />
mallorquí, el 1611.<br />
Avellar: És la forma escrita més usual de totes les variants gràfiques (Avellan, Aguilar,<br />
Avella, Denbires, Denbues, Ambuesa) que porta Elisabet Joana, dona de Pere Joan Mir<br />
obrer de vila i de l’església nova 18 , la qual apareix en els registres parroquials de 1602 a<br />
1634, mare d’una llarga família de nou fills, un dels quals, Joan Baptista continuarà<br />
l’ofici i la tasca de son pare.<br />
Ayala: és el llinatge de frare Gaspar que va ser rector de la vall d’Ebo el 1595 i de la<br />
vall de Gallinera, el 1600 i 1601, segons consta en anotacions baptismals del registre<br />
parroquial de Pego.<br />
18 Mir, Pere Joan, obrer de vila. Continuador de les obres de l'Església parroquial que comença Joan<br />
Cambra, del qui fou procurador en la seua absència, segons Martínez Rondan, Josep, fitxes<br />
mecanografiades inèdites.