LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global

Amador: És el cognom del vicari de Xàbia que intervé en la boda d’un pegolí i una
xabienca el gener de 1654.
Ambro: El porta la mare d’un batejat el 1659, possiblement d’origen francés.
Amoros: Cognom que pertany a una persona que va exercir el càrrec d’hospitaler el
1625 segons el llibre esmentat 16 .
Amer: Pertany a un xic descendent dels moriscos, natural d’Ebo, que de molt menut
vivia a Oliva i que es casa amb una pegolina també descendent dels expulsats el 1609.
Ameret: Cognom també d’origen morisc que porta Esperança Ameret, mare de l’esposa
de la boda entre Pere Bai Moquedem i Maria Milleni Ameret que es va celebrar el 1626.
Amut: També segurament d’origen morisc, portat pel pare d’un batejat el 1612 encara
que a la partida no assenyala l’origen.
Andres: Hi ha dues persones, la primera és Joana o Elisabet Joana Andres que viu
durant el segle XVII. La segona, Miquel Andres natural de Planes, testimoni de la boda
de 1613 entre Pere Llorens natural de Planes i Esperança Ahuir de Pego.
Anglada: El té una dona d’origen menorquí que està inscrita tres vegades a l’arxiu,
primerament com la mare de l’esposa d’una boda de 1619, entre un francès i la seua
filla, torna a aparéixer com a comare d’una filla de Nostra Senyora (pares desconeguts)
el 1620 i finalment com a mare d’una criatura l’any següent.
Anso: (variant femení Ansona) Aquest llinatge només apareix al segle XVI,
concretament el 1537 i el 1538, i el porta una dona amb el nom d’Angela, padrina de
tres batejos.
Aparici: Nom de família d’un home de València que apareix en unes esposalles perquè
va ser marit anterior d’una dona que es casa a Pego el 1606, el qual tenia l’ofici de
tauleger o encarregat d'una taula o oficina de cobrances i de canvis.
Araez: mossen Martí Araez no apareix en cap document de cerimònies eclesiàstiques
però sí en la visita de 1587 com a posseidor d’un benifet 17 [17].
Aranda: És el cognom d’una dona, de nom Isabel, que apareix casada amb Miquel Cots
i amb set fills de 1602 a 1617, també com a padrina d’una criatura morisca que
segurament es va quedar de criada en sa casa. I encara és esmentada el 1632 com a
mare de l’esposa d’una boda.
Arandiga: Cognom que porta un home, de nom Antoni, que apareix com a pare de la
criatura que es bateja el 1607.
16 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, Apèndix 4, p. 127.
17 Martínez Rondan, Josep, “Diccionari biogràfic pegolí”, Festes Pego 1988.