LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global

amb una filla del conegut notari Cristòfor Tena i que uns dies després apareix com a
padrí d’un bateig i ja no el veiem més en cap registre de l’arxiu
Alemany (variant femenina Alemanya): Cognom que trobem durant el segle XVII, als
anys cinquanta, i sembla que de persones d’origen mallorquí encara que no es diga
explicitament en les inscripcions s’hi pot deduir per les relacions familiars. Així hi ha
tres individus amb aquest cognom, dos que intervenen en unes esposalles: Elisabet
Alemany que va ser la dona anterior de qui es casa i Jaume Alemany, un dels dos
testimonis de la boda. I el tercer és Margarida Alemany i de Roig que intervé com a
padrina d’un bateig.
Alentado (amb les variants: Atalantado, Dalantado, Delantado, Talantado): Nom de
família d’origen morisc, sobre el qual tenim una referència primerenca de Miquel
Delantado cap de família que representa a Benumeia en la presa de possessió de la vall
de Pego per part de Carles de Borja en l’any 1596 9 . A l’arxiu parroquial apareixen un
total de nou persones amb aquest nom de família, primerament una dona, Esperança
Alentado, cristiana nova, natural de Benumeia possiblement emparentada amb
l’anterior, que viu a casa la viuda de Jaume Muntanyana i que es casa el 1626 amb Joan
Moquedem també cristià nou que viu en casa de Miquel Sanchis. El 1627 hi apareix
Jeroni Alentado Potaires també natural de Benumeia i habitant de Pego com a contraent
en una boda entre ell i Tomasa Bai Alcait natural i habitant de Pego, els quals batejaran
quatre fills els anys 1628, 130, 1632 i 1635 que faran continuar la nissaga. El 1628 hi
trobem Joan Alentado, com a testimoni d’una boda entre fills de moriscos expulsats del
regne el 1609.
Alfonso: El 1643 es bateja un xiquet, fill de Cristòfor Alfonso i Maria Senabre, que
havia estat batejat en casa perquè perillava la seua vida, al qual seguiran dos fills més,
els anys 1646 i 1649, aquests sense incidències remarcables.
Aliaga: Amb aquesta variant apareix el cognom de Joana Anna, mare d’un batejat, el
1632. Però en el bateig d’una filla, dos anys després, consta com a Joana Ana Diago i
no hi ha cap altra inscripció que puga resoldre el dubte del llinatge autèntic.
Alminyana: És el llinatge d’un ferrer que segurament no vivia a Pego i que, segons el
Llibre de comptes de l'Hospital de 1537-1703, féu uns ferros i claus per a l'Hospital 10 el
1549.
Almunia: El porten quatre individus, el primer és el doctor Joan Almunia rector, que va
nàixer a Biar segons Josep Martínez Rondan 11 , el doctor va exercir el càrrec al davant
de la rectoria pegolina durant trenta anys, des del 1629 fins el 1659 i redacta, amb dades
minses i cal·ligrafia poc acurada, i apareix en més de 235 inscripcions dels llibres de la
9 Almela Cots, Joan-Miquel, “De Mudèjars a moriscos i l’expulsió definitiva”, Festes Pego, 2008, p.12.
10 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, Apèndix 5, p. 129.
11 Martínez Rondan, Josep, Preguem germans, rectorologi de l’església de l’Assumpció, Comunitats
cristianes de Pego, Nadal de 1977.