LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (A) - Aldea Global

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII
(A)
Josep Vicens Pascual
Quan el 2006 es va publicar una “Relació alfabètica de cognoms pegolins (1533-
1666)” 1 , semblava que seria la definitiva d’aquell període, però a l’hora d’informatitzar
les dades vaig observar que apareixien llinatges nous i també més notícies dels que ja
tenia registrats. Per això, i amb la provisionalitat que tots els afers tenen, però amb
l’esperança que siga una passa més en els estudis de la història local, inicie una altra
descripció de llinatges pegolins d’aquella època, tanmateix ara amb més detalls sobre
cadascun d’ells.
El segle XVI, exactament l’any 1533, és el començament dels registres de la parròquia
de Pego que malauradament no tenen continuïtat ja que s’observen salts cronològics
així i tot gràcies a ells podem seguir les petjades dels llinatges i les famílies que hi
habitaven. El gros del treball hi pertany, però tenim altres referències, com llistes de
persones pegolines, que són més puntuals i que serveixen per contrastar la informació
de l’arxiu parroquial; aquestes relacions són: la primera de 1479 2 , la segona de 1488 3 i
la darrera de 1646 4 , i també altres informacions ja publicades.
La llargària del conjunt fa necessari fragmentar aquesta descripció en parts, aquesta
primera s’inicia amb noms de família que comencen per la primera lletra de l’abecedari
i seguint l’ordre alfabètic.
Abarques: Cognom d’una dona que apareix com a mare d’una xiqueta batejada el 1634
i de la qual no sabem l’origen ni tenim cap altre més document, d’igual manera tampoc
sabem res més del seu marit.
Abaxador (variant Aboxador): Cognom que també és d’una dona que apareix a
primeries del segle XVII com a padrina dues vegades, tampoc hi trobem continuacions.
Agost: És el cognom d’un home de Dénia que es casa amb una pegolina el 1604 i que
probablament viuran allí perquè no apareix cap més Agost a la vila durant tot el segle
XVII.
Ahuir (variants Aguir, Aguira, Ahuira, Auir, Gauir, Haguir, Hahuir): Als registres
parroquials hi ha cent persones amb aquest cognom, vuitanta el porten de primer i la
resta de segon. El portador del cognom més antic és Francesc Ahuir, propietari d’un
1
Vicens Morant, Neus - Vicens Pascual, Josep, Festes Pego 2006, p. 24-32.
2
Almela, Joan Miquel, “Els mudèjars de la vall de Pego, primera part”, Festes Pego, 2006, p. 19-23.
A.H.N. Osuna, ligall 758-2-1, 1735. Venda judicial de Pego de 1479.
3
Martí Oltra, Javier, La vila de Pego a les acaballes de l'edat mitjana, Carta de poblament de Pego 1279
Propietaris de cases.
4
“Repertori de les Certificacions del numero de les cases dels pobles del Regne de Valencia"
Generalidad, Arxiu del Regne de València, Veïns 1646, Generalidad, 4827.

forn el 1488, segons resa la nòmina de pegolins d’aquell any. Els batejats més antics
que el porten són Jaume Ahuir fill de Jaume i Pere Ahuir fill de Pere, el 1534. D’entre
persones amb aquest cognom de les quals se’n destaca algun tret hi ha: Guillem Ahuir,
d’ofici ferrer, que va treballar arreglant les portes del Portal de les Barreres 5 . Joan
Ahuir, de professió fuster que està casat amb Rafela Sastre amb cinc fills batejats de
1593 a 1603. Un altre Joan Ahuir que consta és ferrer 6 . Vicent Ahuir, també fuster i es
va casar amb Anna Bataller el 1594, del matrimoni dels quals només coneixem un fill.
Albalat: Cognom que pertany a una dona, natural de Catamarruc (baronia de Planes),
que es casa el 1657 amb un xic, Pere Gràcia, que sembla de La Font d’En Carròs, i que
dos anys després batejaran una filla.
Albelda: És portat per dos homes que s’estableixen a Pego , el primer, de l’any 1583, és
d’Alzira i es casa a Pego, però no apareix més cap informació sobre ell, això pot donar a
entendre que viuran a Alzira. Sobre el segon no s’assigna la seua procedència i és pare
d’un xiquet batejat el 1613.
Alberola (variant Alberuela): El tenen com a primer cognom nou persones i com a
segon sis, és el primer dels dos membres d’un matrimoni, Domingo i Jerònima que
bategen una filla el 1615. També el porta el cirurgià Pere Alberola (una volta escrit
Alberuela) i les seues tres filles, dues de les quals moren albats 7 , el 1626. També hi ha
una criada seua que és soterrada el 1631, que podria ser la mateixa persona que va ser
criada de Mossen Jaume Vives, nascuda el 1598 i batejada el 8 de noviembre de 1610. I
encara apareix un altre Pere Alberola el 1607 com a pare de l’esposa de la boda, que no
sembla, per l’edat, el cirurgià anteriorment esmentat. No s’assenyala d’on vénen les
persones que porten aquest llinatge.
Albinyana: És el cognom del rector del Ràfol d’Almúnia que va certificar que no hi
havia impediment per celebrar la boda entre un parroquià de Sanet i una pegolina, l’any
1659.
Alcaide: Pertany a Antoni Alcaide, ermità i sacristà, que intervé divuit vegades com a
testimoni de bodes de 1623 a 1650. I encara apareix després, segons fonts de Josep
Martínez Rondan 8 , com a principal beneficiari d’unes misses per la seua ànima l’any
1716. Tampoc consta la seua procedència.
Alcait: És el cognom d’Àngela, una dona d’origen morisc, casada amb Joan Bai, també
morisc, i mare d’una xica que es casa el 1627.
Alcaras (variant Alcarais): Primerament l’any 1578 es bateja un xiquet amb el cognom
d’Alcarays. Ja al segle XVII hi ha un Francesc Alcaras, natural de Dénia, que es casa
5 Martínez Rondan, Josep, “Diccionari biogràfic pegolí”, Festes Pego 1988.
6 Martínez Rondan, Josep, “Diccionari biogràfic pegolí”, Festes Pego 1988.
7 Criatures mortes abans de tenir ús de raó.
8 Martínez Rondan, Josep, fitxes mecanografiades inèdites i també “Diccionari biogràfic pegolí”, Festes
Pego 1988.

amb una filla del conegut notari Cristòfor Tena i que uns dies després apareix com a
padrí d’un bateig i ja no el veiem més en cap registre de l’arxiu
Alemany (variant femenina Alemanya): Cognom que trobem durant el segle XVII, als
anys cinquanta, i sembla que de persones d’origen mallorquí encara que no es diga
explicitament en les inscripcions s’hi pot deduir per les relacions familiars. Així hi ha
tres individus amb aquest cognom, dos que intervenen en unes esposalles: Elisabet
Alemany que va ser la dona anterior de qui es casa i Jaume Alemany, un dels dos
testimonis de la boda. I el tercer és Margarida Alemany i de Roig que intervé com a
padrina d’un bateig.
Alentado (amb les variants: Atalantado, Dalantado, Delantado, Talantado): Nom de
família d’origen morisc, sobre el qual tenim una referència primerenca de Miquel
Delantado cap de família que representa a Benumeia en la presa de possessió de la vall
de Pego per part de Carles de Borja en l’any 1596 9 . A l’arxiu parroquial apareixen un
total de nou persones amb aquest nom de família, primerament una dona, Esperança
Alentado, cristiana nova, natural de Benumeia possiblement emparentada amb
l’anterior, que viu a casa la viuda de Jaume Muntanyana i que es casa el 1626 amb Joan
Moquedem també cristià nou que viu en casa de Miquel Sanchis. El 1627 hi apareix
Jeroni Alentado Potaires també natural de Benumeia i habitant de Pego com a contraent
en una boda entre ell i Tomasa Bai Alcait natural i habitant de Pego, els quals batejaran
quatre fills els anys 1628, 130, 1632 i 1635 que faran continuar la nissaga. El 1628 hi
trobem Joan Alentado, com a testimoni d’una boda entre fills de moriscos expulsats del
regne el 1609.
Alfonso: El 1643 es bateja un xiquet, fill de Cristòfor Alfonso i Maria Senabre, que
havia estat batejat en casa perquè perillava la seua vida, al qual seguiran dos fills més,
els anys 1646 i 1649, aquests sense incidències remarcables.
Aliaga: Amb aquesta variant apareix el cognom de Joana Anna, mare d’un batejat, el
1632. Però en el bateig d’una filla, dos anys després, consta com a Joana Ana Diago i
no hi ha cap altra inscripció que puga resoldre el dubte del llinatge autèntic.
Alminyana: És el llinatge d’un ferrer que segurament no vivia a Pego i que, segons el
Llibre de comptes de l'Hospital de 1537-1703, féu uns ferros i claus per a l'Hospital 10 el
1549.
Almunia: El porten quatre individus, el primer és el doctor Joan Almunia rector, que va
nàixer a Biar segons Josep Martínez Rondan 11 , el doctor va exercir el càrrec al davant
de la rectoria pegolina durant trenta anys, des del 1629 fins el 1659 i redacta, amb dades
minses i cal·ligrafia poc acurada, i apareix en més de 235 inscripcions dels llibres de la
9 Almela Cots, Joan-Miquel, “De Mudèjars a moriscos i l’expulsió definitiva”, Festes Pego, 2008, p.12.
10 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, Apèndix 5, p. 129.
11 Martínez Rondan, Josep, Preguem germans, rectorologi de l’església de l’Assumpció, Comunitats
cristianes de Pego, Nadal de 1977.

parroquial, sobre ell diu la Historia de la Villa de Pego 12 En lo añy 1644, entrá lo añy en
divendres, era Retor de la Parroquial de la present Vila de Pego, Mosen Joan de Almunia, Prebere, Doctor en
Theologia, molt bon Prebere, cuidadós de sos parroquians, home molt intelijent,… El segon, de nom Jaume,
és el padrí del bateig d’una de les bessones, Joana, que es fa l’any 1629, el primer any
que el doctor Joan Almunia està a la rectoria, cosa que fa sospitar que seria un germà
seu, i després ja no apareix més. El tercer, de nom Vicent, intervé com a testimoni de
dues bodes, la primera pel febrer i l’altra pel juliol de 1655, encara és rector de Pego
Joan Almunia i també podría ser familiar seu. El quart és el ciutadà Nadal Almunia que
fa de padrí el 1659 en un bateig d’una xiqueta filla de cristians nous.
Alomar: És el nom de família de mossèn Miquel Alomar, capellà que va exercir de
vicari a la parroquial pegolina de juny a octubre de 1618, abans apareix com a vicari de
Xàbia perquè hi ha una certificatòria signada per ell per a una boda celebrada el 23 de
setembre de 1613.
Alos (variant femení Alosa): El primer Alos que coneixem és el d’un pobre que està a
l’Hospital de Pego el 1551 segons consta al llibre de comptes de l’Hospital 13 . Després
apareix Beatriu Alos que, casada amb Antoni Alzina, té dues filles. I finalment
Esperança Alos, unida amb Joan Baptista Volta, sembla originària de Dénia per la
responsiva que s’adjunta.
Altamir (variant femenina Altamira): Altamira és el nom de família de Pedro Altamira
esposat amb Anna Marca (variant femení de March), que bateja una filla el 1589. I fra
Francisco Altamir de l’ordre de Sant Francesc que, amb llicència del doctor Joan
Almunia rector, va batejar a la parròquia del 14 al 22 de juliol de 1631. Sembla que no
tinga relació amb la família anterior.
Alzina (variants Alcina, Alsina, Halzina, Olcina, Olzina, Holzina): Cognom molt estés
a Pego, el porten en aquest període mes de dues-centes vint-i-set persones, centcinquanta
de primer i la resta de segon. El primer documentat és Antoni Alzina de la
llista de 1479. A l’arxiu parroquial el primer Alzina el porta Bertomeu, pare d’una
xiqueta batejada el 1533. De persones amb aquest cognom i que s’assenyale algún tret,
trobem a Vicent Alzina que era fuster el 1627. Un fill, albat encara, de Joan Alzina que
va morir ofegat el 1639. Aquest Joan Alzina podria ser l’obrer de vila esmentat el 1644
en el quadernet que va escriure Lluis Joan Cendra de Pintor, notari de professió, i que es
ressenya al llibre Historia de la villa de Pego ...eren obrers Jaume Cambrils Sastre y Joan Alcina.. . 14 .
Hi ha un Miquel Alzina, citat al llibre de Josep Martínez Rondan 15 com a administrador
el 1608 i un altre majordom el 1645.
12 Sastre Ferrando, D. Bernardino, presbítero - Giner Pascual, D. Manuel - García Bañuls, D. José - Alcina
Sala, D. José Mª, Historia de la villa de Pego, Escrita en colaboración, Pego, 1924, Imp. de Francisco
Cuquerella, Calle San Antonio, 15. p. 104-105-106.
13 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, p. 131, (Llibre de comptes de l'Hospital 1537-1703).
14 Sastre Ferrando, D. Bernardino, presbítero - Giner Pascual, D. Manuel - García Bañuls, D. José - Alcina
Sala, D. José Mª, Historia de la villa de Pego, Escrita en colaboración por, Pego, 1924, Imp. de
Francisco Cuquerella, Calle San Antonio, 15, p. 105.
15 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, p. 118 i 119.

Amador: És el cognom del vicari de Xàbia que intervé en la boda d’un pegolí i una
xabienca el gener de 1654.
Ambro: El porta la mare d’un batejat el 1659, possiblement d’origen francés.
Amoros: Cognom que pertany a una persona que va exercir el càrrec d’hospitaler el
1625 segons el llibre esmentat 16 .
Amer: Pertany a un xic descendent dels moriscos, natural d’Ebo, que de molt menut
vivia a Oliva i que es casa amb una pegolina també descendent dels expulsats el 1609.
Ameret: Cognom també d’origen morisc que porta Esperança Ameret, mare de l’esposa
de la boda entre Pere Bai Moquedem i Maria Milleni Ameret que es va celebrar el 1626.
Amut: També segurament d’origen morisc, portat pel pare d’un batejat el 1612 encara
que a la partida no assenyala l’origen.
Andres: Hi ha dues persones, la primera és Joana o Elisabet Joana Andres que viu
durant el segle XVII. La segona, Miquel Andres natural de Planes, testimoni de la boda
de 1613 entre Pere Llorens natural de Planes i Esperança Ahuir de Pego.
Anglada: El té una dona d’origen menorquí que està inscrita tres vegades a l’arxiu,
primerament com la mare de l’esposa d’una boda de 1619, entre un francès i la seua
filla, torna a aparéixer com a comare d’una filla de Nostra Senyora (pares desconeguts)
el 1620 i finalment com a mare d’una criatura l’any següent.
Anso: (variant femení Ansona) Aquest llinatge només apareix al segle XVI,
concretament el 1537 i el 1538, i el porta una dona amb el nom d’Angela, padrina de
tres batejos.
Aparici: Nom de família d’un home de València que apareix en unes esposalles perquè
va ser marit anterior d’una dona que es casa a Pego el 1606, el qual tenia l’ofici de
tauleger o encarregat d'una taula o oficina de cobrances i de canvis.
Araez: mossen Martí Araez no apareix en cap document de cerimònies eclesiàstiques
però sí en la visita de 1587 com a posseidor d’un benifet 17 [17].
Aranda: És el cognom d’una dona, de nom Isabel, que apareix casada amb Miquel Cots
i amb set fills de 1602 a 1617, també com a padrina d’una criatura morisca que
segurament es va quedar de criada en sa casa. I encara és esmentada el 1632 com a
mare de l’esposa d’una boda.
Arandiga: Cognom que porta un home, de nom Antoni, que apareix com a pare de la
criatura que es bateja el 1607.
16 Martínez Rondan, Josep, L'Hospital de Pego, Apèndix 4, p. 127.
17 Martínez Rondan, Josep, “Diccionari biogràfic pegolí”, Festes Pego 1988.

Arbona: Antoni Arbona casat amb Antonina Vicens, tots dos de Mallorca, bategen un
fill a la parroquial pegolina quan acaben de domiciliar-se a la vall de Gallinera.
Segurament aquest fill es casa amb Marcela Dominguis i vint-i-un anys després bategen
una criatura.
Arcis: Llinatge que porten tretze persones, quatre de les quals com a primers i la resta
de segons, les que el porten de primer són tres dones i el pare d’una d’elles, així Rafela
Arcis va batejar una filla el 1588 i dos fills els anys 1595 i 1598. La segona és Jerònima
Arcis, filla de Joan Arcis, que casada el 1594 batejarà un fill el 1595 i una filla el 1598.
La darrera és Margarida Arcis que primerament apareix de padrina el 1595 i després es
casa el 1610 i bateja un total de quatre fills.
Arel (de): Carlos de Arel es casa el 1568 amb Joana Cardona, probablement ell és
foraster i es casa amb una pegolina.
Arnau: Joan Arnau, habitant de Murla, es casa el 1608 amb Joaquima Cendra, i viuran
al poble del marit, encara que cinc anys després ell aparega com a testimoni d’una altra
boda.
Arnell (de): Domingo de Arnell és pare d’una xiqueta batejada el 1624 i s’afegeix que
és natural del Regne d’Aragó i s’afirma que la xiqueta és exorcitzada per haver estat
batejada a l’hora del naixement per perill de mort.
Arques (de): Pedro de Arques ministre, casat amb Beatriu Torres, és el pare d’un nen
batejat el 1588.
Audi: Hi ha una estirp de persones que porten aquest cognom, primerament Cosme
Audi que es casa el 1623, boda en què es marca el seu origen denier, la seua muller,
Joana Blai, segurament és filla d’immigrants mallorquins de la repoblació, el 1625 té un
fill i finalment és compare d’una xiqueta batejada el 1646. Un fill de l’anterior, de nom
Cosme Tomas, es casa amb Francesca Ferrer i del matrimoni dels quals van nàixer tres
descendents.
Avellana: El porta una dona natural de València que es casa amb un repoblador
mallorquí, el 1611.
Avellar: És la forma escrita més usual de totes les variants gràfiques (Avellan, Aguilar,
Avella, Denbires, Denbues, Ambuesa) que porta Elisabet Joana, dona de Pere Joan Mir
obrer de vila i de l’església nova 18 , la qual apareix en els registres parroquials de 1602 a
1634, mare d’una llarga família de nou fills, un dels quals, Joan Baptista continuarà
l’ofici i la tasca de son pare.
Ayala: és el llinatge de frare Gaspar que va ser rector de la vall d’Ebo el 1595 i de la
vall de Gallinera, el 1600 i 1601, segons consta en anotacions baptismals del registre
parroquial de Pego.
18 Mir, Pere Joan, obrer de vila. Continuador de les obres de l'Església parroquial que comença Joan
Cambra, del qui fou procurador en la seua absència, segons Martínez Rondan, Josep, fitxes
mecanografiades inèdites.

Aynat: Primerament hi ha un Jaume Aynat natural de la Font d’en Carròs que viu a
Pego, casat amb Josepa Donat també d’aquella vila, que és pare d’una xica que s’esposa
el 1616 a Pego amb Jeroni Tamarit, del matrimoni del qual apareixen vuit fills al
registre. El 1658 apareix una altra dona amb el cognom Aynat que fa de padrina d’un
xiquet que va rebre els exorcismes en haver estat batejat en casa per necessitat per la
comare Rafela Perez. I la darrera persona que porta aquest cognom és una altra xica de
la Font d’en Carròs del 1659 i que es casa amb un pegolí.