capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...

El Casc Antic o
la fesomia d’un
poble que cal
preservar

T’informem del que
passa al barri
a través de Facebook
i Twitter.
Segueix-nos!

EDITORIAL Revolucions en xarxa
Els governs occidentals demanen reformes als dictadors
autoritaris quan el seu poble es rebel•la i aquests decideixen
reprimir-lo brutalment amb mercenaris, bombardejos, etc.
Però no ens oblidem que aquests monstres són allà perquè als
governs occidentals els ha interessat. Suport comercial,
assessorament militar o venda d'armes són exemples de la seva
hipocresia. Un exemple clar d'hipocresia del nostre govern el
tenim en la recent visita d'una delegació del congrés espanyol a
Guinea Equatorial per tancar acords comercials amb el dictador
Teodoro Obiang.
Una revolució que no ha estat tan difosa ha estat la islandesa, en
aquest cas contra la política financera. A Islàndia les
mobilitzacions populars van forçar el 2009 la dimissió de tot el
govern, l'obertura d'una investació de la fiscalia contra els bancs
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832
ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
LA REVISTA I L’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-
BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIG-
NADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
responsables del colapse i va culminar amb un referèndum
sobre el pagament del deute de la banca. El no va guanyar pel
90%, es van negar a socialitzar les seves pèrdues. També s'ha
iniciat un procés de democràcia directa, al marge dels partits,
per fer reformes constitucionals. El clamor cada més gran al
nostre país contra els abusos dels bancs amb les hipoteques
poden ser el germen d'una mobilització com la islandesa?
Internet i les xarxes socials han tingut un paper destacat en la
difusió i organització d'aquestes mobilitzacions. Més a prop,
també han estat importants en la reacció que ha generat al País
Valencià i en el conjunt dels Països Catalans el tancament dels
repetidors de TV3, que ha portat a discrepàncies importants dins
el mateix PP.
Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
CAPAPEUS@YAHOO.ES
WWW.AVVSANTANDREU.CAT
93 345 96 98
3

7
9
11
13
15
23
24
25
28
29
FOTO PORTADA I SUMARI: PAU VINYES I MANUEL A. RAIGADA
SUMARI (num. 559 marc 2011)
Els veïns escriuen
Places escolars
Afectats per les hipoteques
Pisos a Casernes
Monografic: El casc antic
Teatre a Sant Andreu
Einstein a l’Ateneu
Molí de Sant Andreu
Esports
El Perfil: Carme Bermúdez, Marga
Pérez, Maria Etany i Mati Deupi
COORDINACIÓ DE REDACCIÓ: DAVID ROYO.
COORDINACIÓ DE MAQUETACIÓ: ELMA VILA.
EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,
PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,
JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS, JJ. AYMERICH, ÓSC AR MALO.
FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: GRÁFICAS CAMPÁS S.A.
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS I A LES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB LES ADVO-
CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN
DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR A L’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-
UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10 A
13.30H. CADA 1ER DISSABTE
DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT ANDREU
ABAT ODÓ, 71. 933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A DI-
JOUS. WWW.ATENEUSANTAN-
DREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA ABAT
ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A
21:30. DC.: DE 20:30 A 22
›CORAL PLANÇONS (INFANTIL):
ASSAJOS DJ. DE 17.30 A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI IGLÉSIAS
IGNASI IGLESIAS, 33.
933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES DEL DIS-
TRICTE LOCAL DE SANT PACIÀ
649599072
CURSETS ESPECÍFICS (MITJA
ARTÍSTICA, FRIVOLITÉ, COMEN-
ÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL DE SANT
PACIÀ
93 352 53 13
ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A 16
ANYS): DJ DE 18.15 A 19.15H
(PETITS) I DE 19.15 A 20.30H
(MITJANS I GRANS).
COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS DEL
COUNTRY - LINE DANCE
696 58 36 74
DIMARTS 20-21 O 21-22 H. DI-
MECRES 19-20 O 20-21H.
CORAL CAPELLA GRAMALLA PARRÒ-
QUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM UNA
CORAL DE GENT JOVE. SI T’A-
GRADA CANTAR I PASSAR-T’HO
BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
BASCÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CURSETS
PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O OR-
FEOLALIRA@LYCOS.ES BUS-
QUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU DE PALO-
MAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DISPOSA -
DES A REALITZAR DIFERENTS
TAS QUES DE VOLUNTARIAT
(PASSEJAR, ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA ANDREUENC
CAN GUARDIOLA, DL DE 19 A
20.30H CAN GALTA CREMAT,
DC DE 19 A 20.30H.
CURSETS GRATUÏTS DE SARDA-
NES! T’ENSENYEM A BALLAR,
COMPTAR I REPARTIR SARDA-
NES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ LOCAL DE
SANT PACIÀ. 932744501
(JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I DC.
WWW.GTANTIFAZ.ORGT. ANTI-
FAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM LOCAL DE
SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A L’ES-
BART.
ASSOCIACIÓ DE DONES PAL·LAS-ATE-
NEA DE BARCELONA
OBERTA A TOTES LES DONES
QUE AMB LES EINES DE LA CUL-
TURA I LA FORMACIÓ VULGUIN
ACONSEGUIR UNA SOCIETAT
MÉS JUSTA, ON LES DESIGUAL-
TATS NO SIGUIN LA NORMA SINÓ
L’EXCEPCIÓ.
CAN GUARDIOLA, C. DE CUBA,
2, 2NS I 4RTS. DIJOUS DE MES
A LES 7 DE LA TARDA.
TEL.93.311.10.38. T’HI ESPE-
REM!
CORDADA, ASSOCIACIÓ EXCURSIO-
NISTA I ECOLOGISTA. CUBA 2. CAN
GUARDIOLA. 935019801
VISITES CONCERTADES DE DLL.
DE 10 A 14 H., DLL. I DC. DE
16 A 19. SENDERISME I ACTIVI-
TATS DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS I T’INFORMAREM.SE-
CRETARIA@CORDADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.
AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA MUN-
TANYA
MONTSEC 9. 933469604
DM. I DJ 20 A 22H. ACTIVITATS DE
MUNTANYA, SORTIDES INFANTILS,
SENDERISME, BTT, ESQUÍ, ALTA
MUNTANYA, FOTOGRAFIA,
ESPELEOLOGIA.
WWW.AEMUNTANYA.CAT
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA DE LA
GENT GRAN (ADDEG)
CENTRE CÍVIC DE SANT ANDREU (C.
GRAN DE SANT ANDREU, 111)
ACTIVITATS, TALLERS, REFORÇ DE
LA MEMÒRIA PER A LA GENT GRAN
ATENEU HARMONIA-FEDERACIÓ D’EN-
TITATS CULTURALS I DE LLEURE DE
SANT ANDREU DE PALOMAR
WWW.ATENEUHARMONIA.BLOGSPOT
.COM

6
La data de tancament
del proper número és el
20 de març
portar la casa i cuidar nens i
nenes. Tel. 93.312.06.84;
666.096.342. Neus.
M’ofereixo per fer feines de
la llar. Tel. 932.741.139 (trucar
a partir de les 4 de la tarda).
Maria del Mar.
Sóc catalana i veïna de Sant
Andreu, m’ofereixo
per a cuidar nens i per
acompanyar, planxar,
comprar i passejar persones
grans als matins.
Tel.678.053.012
Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.
Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com
amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.
FEINA Senyora catalana de Sant
Andreu, amb experiència i
IMMOBILIARI
Senyora catalana sense
referències, s’ofereix Es lloga plaça de pàrquing a
càrregues familiars s’ofereix
per a cura de malalts Can Fabra, soterrani -1. Per a
per a cuidar persones grans,
i persones grans cotxe gran. 676.218.414. Paco.
Foto notícia
durant algunes hores
setmanals. Edat 61 anys.
Tel. 93.274.03.09.
M’ofereixo per a fer
companyia a avis i àvies
durant algunes tardes,
dissabtes i diumenges
inclosos. Preu molt
econòmic. 93.345.03.99.
Maria
Veïna del barri de tota la vida,
espanyola, s’ofereix per fer
neteja de la llar. 699.812.703;
93.311.71.46. Encarna.
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
Es lloga local al Carrer Pare
Rodés, al costat de la Via Júlia.
Superfície d’uns 28 m². Tel.
676.218.414. Paco.
Es lloga plaça de pàrquing al
passeig Torres i Bages. Per a
cotxe gran. Tel. 93.346.03.37.
Es lloga plaça de pàrquing
molt gran al carrer Lanzarote
amb Guardiola i Feliu. Tel.
93.345.85.63.
Es lloga plaça de pàrquing al
carrer Gran de Sant Andreu.
Per a cotxe gran. 93.346.03.37.
C.N SANT ANDREU
Es ven títol del Club Natació
Sant Andreu. Tel. 607.56.72.23
Interessada en comprar un
títol del Club Natació Sant
Andreu. 626.31.27.62. Laura.
DIVERSOS
Venc assecadora. Nova i
amb instruccions. Rosa.
636633465.
Venc jaquetó de pell de
marta. Bon preu a convenir.
Talla 42-44. Tel. 630.10.00.33
La futura escola bressol de la Fabra
i Coats es dirà la Filadora. És el
nom que ha sortit guanyador al
procés participatiu que va engegar
l’Ajuntament de Barcelona i que els
veïns del barri van poder votar el
passat dissabte 19 de febrer durant la
festa del comerç al carrer. La Filadora
s’ha imposat a la nostra proposta el
Fabret, que dona nom a la secció dels
més petits del capapeus. La Filadora va
rebre 250 vots i el Fabret només 157.

Serà una realitat disfrutar algun dia del Parc Linial que ha
d’anar sobre les vies del tren a la part baixa de Sant Andreu?
La part baixa de Sant Andreu, tocant a la via del tren, actualment
el carrer Josep Soldevila per una banda i Andana de l’Estació per
l’altra, han estat les zones més abandonades, brutes, sorolloses
de Sant Andreu i continuen sent-ho. A Sant Andreu hi havia
antigament moltes rieres i quan plovia molt l’aigua que baixava de
las muntanyes inundaven sempre la part baixa de Sant Andreu.
He vist la plaça d’Orfila completament inundada arribant l’aigua a
l’ultim graó de les escales de l’Església de Sant Andreu, recordo
una vegada que va caure una pluja tan forta que va baixar tanta
aigua per la Plaça de l’Estació que va inundar les vies del tren
havent-se de parar unes hores la circulació dels trens. Actualment
això no passa gràcies al col•lector que van fer sota del Paseig
Torras i Bages fa uns anys, però els problemes en aquesta zona
continuen existint.
Aquests últims anys hem patit la construcció de la línia 9 del Metro
que passa sota dels nostres pisos. Es van obrir quatre pous en el
nostre sector, amb els seus corresponents sorolls i molèsties que
han durat més de cinc anys. Afegiria que durant les obres el
terreny va cedir i diversos pisos hem tingut esquerdes i fissures i
que no ha estat fins després de molt insistir a les autoritats
pertinents, que les constructores han acabat arreglant-les.
ELS VEÏNS ESCRIUEN
Parc linial, quan?
Actualment estem aguantant la construcció de les infrastructures
que estan fent pel pas de L´AVE per Sant Andreu. Aquesta
remodelació de la zona és molt sorollosa, ja que mouen gran
quantitat de terra i pedra amb camions amunt i avall contínuament
i màquines que foraden amb grues de tota classe, i té la pinta de
durar almenys cinc anys més amb molta sort.
Amb aquest escrit voldria fer entendre a la resta de veïns de Sant
Andreu la paciència de la gent que vivim en aquest sector en
haver d'aguantar aquest desgavell que tenim a la nostra zona.
Ja sabem que s'ens dirà que totes aquestes obres són una millora
pel futur de la nostra ciutat, tant de bo sigui veritat, però les averies
diverses que ja ha sofert la línia 9 ens fan sospitar que aquestes
obres no són tan perfectes com diuen els tècnics, tenint en
compte, a més, els diners que ens costen a tots plegats.
Si volem una ciutat com cal és veritat que tots hi hem de posar la
nostra part: els tècnics que tinguin en compte que l'obra es faci
bé amb tots els mitjans tècnics possibles, l´Associació de Veïns el
seguiment de les obres i procurar una perfecta informació als
veïns i els veïns afectats carregar-nos de paciència per suportarles.
Acabo repetint la pregunta inicial: podrem algun dia veure
acabades aquestes obres tot passejant-nos per aquest parc linial?
Francesc Porret Gay

Volem Justícia justa per tothom, No volem un Govern
que només governa per uns quants
Milers de persones desnonades o a punt de ser desnonades
i en situació dramàtica i encara devent més diners al banc,
clàusules contractuals i comissions abusives, contractació
obligada d'assegurances cares i inútils, la informació esbiaixada que
donaven els bancs donant crèdit a persones amb baixos ingressos
i inflant el valor dels seus pisos, la manca de solucions de
l'administració per atendre aquestes persones després que durant
anys ha promogut la propietat com a única opció d'habitatge estable
i després d'avalar amb diner públic els bancs. Aquestes són algunes
de les qüestions que denuncia el manifest fundacional de la
Plataforma d'Afectats per les Hipoteques, que es va fundar el 22 de
febrer de 2009.
Aquesta Plataforma agrupa “persones amb dificultat per pagar una
hipoteca en situació d'execució hipotecària” amb l'objectiu de
trobada, ajuda mútua i acció d'afectats i persones solidàries, així
com per “donar batalla en una dimensió jurídica i política”. Una de
les propostes que impulsa és la donació en pagament, formulada
per l'Observatori DESC i consitent amb què amb l'entrega de
l'habitatge quedi liquidada la totalitat del deute hipotecari. Aquesta
proposta ha rebut el recolzament de moltes entitats, ajuntaments i
alguns partits polítics i va començar a debatre's el juny passat al
Congrés dels diputats, però va quedar bloquejada pel govern
espanyol.A finals de febrer de 2011 el Congrés dels Diputats s'ha
posicionat sobre una Proposta de Llei presentada pel Grup
Parlamentari d'ERC-IU-ICV, sobre el dret a la vivienda, on també
Balanç del PAD(2008-2011),
àrea de Medi Ambient i Mobilitat
El passat dia 3 de Febrer es va fer balanç del PAD en l’àrea
de Medi Ambient a la seu del Districte. En un acte mancat
d’assistents , els responsables de l’ajuntament van valorar
molt positivament les actuacions dutes a terme al Barri de Sant
Andreu i en extensió a la resta del Districte durant aquests 4
anys.
Entre les fites assolides en aquests anys hi ha reivindicacions
històriques de l’Associació de Veïns , com ara la posada en
marxa d’un nou Punt Verd , duta a terme a finals de 2010. Altres
campanyes i actuacions en el marc del medi ambient van ser la
nova contracta de neteja , també al 2010, amb el desplegament
de nous contenidors de recollida selectiva, més accessibles i
adaptats per les persones amb baixa mobilitat , així com la
sensibilització cap al reciclatge de la brossa orgànica.
planteja la donació en pagament. Aquesta Proposta de Llei només
ha tingut el suport del Grup Mixt, l'abstenció del Grup del PNV i el
resultat negatiu de CiU, del PSOE i del PP.
Tot i que és el Govern Espanyol i en segons què el Català són els
encarregats de legislar i, qui té a les seves mans poder modificar la
Llei Hipotecaria, és la Justícia i els seus Jutges els que han tirat pel
dret i han començat a fer sentècies que interpreten la Llei
Hipotecària per tal de ser més justos amb aquells que donada la
situació de crisi i que han actuat de bona fe, perden la seva casa.
Després de Navarra ara és un Jutge de Sabadell el que ha portat
davant el Tribunal Constitucional les lleis que ha d'aplicar en els
casos d'execucions hipotecàries. Esperem que el Tribunal
Constituacional estigui a l'alçada de les expectatives. Així que ara
només ens queda esperar que des de la societat civil es plantegi
una Iniciativa Legislativa Popular perquè el Congrés torni a debatre
la modificació de la Llei Hipotecària, que el Tribunal Constitucional
doni la raó al Jutge de Sabadell que ha presentat el recurs o que la
gent surti al carrer a l'estil egipci perquè es facin canvis. Vist el
panorama polític i l'acomodament de la societat civil esperem que
molts més jutges segueixin els pasos del Jutge de Sabadell.Una
altra línia de treball de la Plataforma que va prenent cada cop més
visibilitat és la campanya “Stop desahucios”, que consisteix en
plantar cara col•lectivament a qualsevol intent de desnonament per
tal d'imperdir-lo. Per conèixer més a fons la PAH o contactar-hi
visiteu el seu web: http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/.
Genís Pascual i Montse Tarré
La potenciació dels espais verds i de les energies alternatives
també és un exemple, segons l’ajuntament, de la feina ben feta
en aquest mandat. Les millores a la Plaça de les Palmeres i a la
Plaça Miquel Casablanques són una mostra d’espais verds
renovats. Finalment, des de l’Ajuntament s’ha fet èmfasi a la
potenciació del transport públic , tot parlant de temes de
mobilitat. L’Arribada de la línia 9 i 10 del Metro , l’accessibilitat per
a persones amb mobilitat reduïda a totes les estacions de metro,
l’ampliació de les línies de BUS del Barri, la millora de l’estació
d’autobusos interurbans de Meridiana i tot el desenvolupament
del “bicing” són les accions més significatives realitzades dins
l’entramat de Sant Andreu.
Sergi Corral Buela
cap a peus | març 9

Recta final per la Consulta per la independència 10-A
El 10 d’abril ja és aquí a la cantonada. Els ciutadans de
Barcelona són cridats a votar sobre quin ha de ser el futur de
Catalunya, en una consulta democràtica organitzada pels
mateixos ciutadans, sense els partits polítics. És un fet únic al
Món, i serà seguit de prop per mitjans de comunicació
internacionals.
Són molts els que ja han votat anticipadament i també són molts
els col·laboradors que hi dediquen algunes hores del seu temps.
Si tens clar que vols votar, fes-ho ara anticipadament a les urnes
mòbils que cada setmana s’obren als carrers del barri, o fes-ho el
mateix 10 d’abril a les meses electorals que hi haurà distribuïdes
a tota la ciutat.
Si no ho tens clar, potser et trobes en un dels casos següents:
● Si has deixat de creure en els polítics, el 10A VOTA perquè
aquí no hi són els polítics
● Si penses que això és només per a independentistes, acosta’t
a les urnes i veuràs que pots votar SI, NO o en blanc. VOTA la
opció que tu prefereixis però no perdis l’oportunitat d’expressar la
teva opinió.
● Si consideres que això no servirà per a res, VOTA igualment
perquè només servirà si som molts els que fem sentir la nostra
veu. El teu gra de sorra compta.
No et quedis al sofà, VOTA. No et perdis una de les poques
oportunitats que has tingut d’exercir la democràcia directa, VOTA.
Aprofitem per fer una última crida a persones que vulguin
col·laborar. Pots ajudar de les següents maneres:
● Aportar diners per finançar les urnes, les paperetes, les meses,
etc.
● Fer-te fedatari per poder recollir vot de familiars, amics i
companys de feina.
● Recollir vot al carrer, a les parades de vot anticipat (és una
experiència única per a conèixer com és i què pensa la gent del
teu districte)
● Estar en una mesa el 10 d’abril.
En qualsevol cas, contacta amb nosaltres a través del web
www.santandreudecideix.cat o al telèfon 646433998.
Finalment, et convoquem al dinar–presentació de la versió
completa del vídeo de Sant Andreu Decideix, on desenes de
persones conegudes del nostre districte donen suport a la
consulta (actors, escriptors, comerciants, capellans, etc.). Serà el
proper diumenge 13 de març al migdia, al Centre Cultural Els
Catalanistes, c/ Ramon Batlle 2.
Pere Roca
membre de Sant Andreu Decideix
cap a peus | març
11

Baixen el preu dels pisos protegits a
les Casernes
Es redueix un 20% el preu dels habitatges de les Casernes. Els
habitants dels primers 221 habitatges protegits no tindran les
claus de les vivendes abans de l’octubre de 2011.
Baixen els preus dels habitatges
protegits en Dret de Superfície que
s’han fet a les Casernes i, per
extensió, tots els que es sortegin a partir
d’ara a Barcelona. El 29 de desembre de
2010 es van sortejar els primers 221
habitatges, en les Bases de la
convocatòria que es van presentar al
plenari del Districte es va informar que el
preu dels pisos seria a 1940,48€/m², el
mateix preu al que ofereix l’Ajuntament els
habitatges protegits de compraventa.
Aquest preu es va fixar des de l’Ajuntament
sense atendre les repetides demandes de
l’Associació de Veïns, que reclamava que
es reduís el preu donat que el sòl on es
construïen els habitatges no es venia sinó
que només es venia la part construïda i que
no podia valdre el mateix que un habitatge
de compraventa on es ven sòl i
construcció. L’Ajuntament no va antendre
les demandes de l’Associació però l’Estat
ha regulat el preu del Dret de Superfície i
ha fixat que el preu de venda del Dret de
Superfície ha de ser inferior. Així que els
habitatges de Casernes costaran
1.552,38€/m² enlloc dels 1.940,48€/m²
informats favorablement pel Districte.
Tot i aquest bona notícia, la reducció el
cost d’aquests habitatges, el moment en
que els primers inquilins entrin a les seves
noves cases es retarda. El promotor de les
obres, REGESA, ha de concretar amb les
entitats financeres si els inquilins tindran el
100% del finançament del habitatge, tal i
com s’havia anunciat per part de
l’Ajuntament o, donada la situació de
manca de crèdit a particulars i empreses i
la retirada aquest 2011 dels ajuts que
donava la Generalitat de Catalunya a
l’adquisició d’un habitatge protegit, les
entitats financeres només deixaran diners
per al 80% del valor dels habitatges.
A aquestes negociacions s’ha d’afegir que,
una de les dues empreses que estan
construint els habitatges de Casernes ha
fet suspensió de pagaments i ara cal
buscar algú altre que acabi les obres, tot i
que s’ha assegurat als membres de la
comissió de seguiment que no és difícil
trobar una empresa que finalitzi el treballs.
L’Associació de Veïns vigilarà que les
persones que han resultat afavorides en el
sorteig de finals de 2010 i, un cop se’ls doni
el vist i plau provisional des de l’Ajuntament
conforme poden ser els adjudicataris dels
habitatges, no perdin el dret provisional si,
quan REGESA faci l’adjudicació definitiva
a finals de 2011 han variat les seves
condicions econòmiques.
Montse Tarré
ELECIONS A L’AJUNTAMENT
Debat d’alcaldables el
proper dissabte 2 d’abril
L’Associació de Veïns (AVV) reunirà un
debat a l’Auditori de Can Fabra als
alcaldables a l’Ajuntament de Barcelona.
Amb aquest debat, l’AVV recupera així un
format que fa anys no feia i que sota el títol
de DEBATS va fer a finals dels anys 80.
El debat el moderarà David Vidal,
professor de Ciències de la Comunicació
de l’Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB).Es pretén així que el debat més
enllà dels temes de ciutat, també ens
expliquin quins són els seus projectes pel
barri i Districte de Sant Andreu, amb temes
tan importants com la futura cobertura del
parc lineal del TGV/AVE, la manca
d’equipaments esportius i educatius,
l’urbanització de les Casernes, el futur de
la Fabra i Coats...
cap a peus | març
13

El nou poble de Sant Andreu
L’Associació de Veïns (AVV) porta molts anys reivindicant la
preservació del casc antic del nostre barri. Ara s’ha engegat un
procés sense volta enrera. En aquest monogràfic us n'expliquem
les últimes novetats.

text: David Royo i Adell
fotos: Pau Vinyes i Manuel A. Raigada
Amb la imatge d’unes cases antigues del carrer Sant Hipòlit
acompanyades pel títol “Preservem el Casc Antic” a la
portada del número 535 del desembre del 2008 d’aquesta
revista que tens a les mans, l’AVV va recuperar la campanya per
la conservació del Sant Andreu poble, és a dir, aquell Sant Andreu
de cases baixes, de veïnatge proper que es respira en qualsevol
dels pobles del nostre país.
Aquesta és una antiga reivindicació de l’AVV en els seus quaranta
anys d’història. Fa quatre anys la reivindicació va focalitzar-se amb
la proposta de l’AVV d’incloure’l en l’elaboració del Pla d’Actuació
del Districte (PAD 2008-2011) i, per altra banda, començar a parlar
no només de desafectació d’habitatges que estaven afectats pel
Pla General Metropolità (PGM) de l’any 1976 sinó de protecció del
Casc Antic. A més, un bon inici per tractar el tema i que l’AVV havia
posat sobre la taula era la suspensió de llicències d’obra que
finalment es va aconseguir a finals de desembre de l’any passat.
A més, en aquesta reivindicació l’acompanyen membres del
Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias (CEII) i el president de l’Ateneu
Obrer.
Per les administracions semblava que no era un tema prioritari i
per aquest motiu l’abril del 2009 l’AVV va iniciar la campanya
‘Salvem el Casc Antic’ que comportà una recollida de més de mil
dues-centes signatures que van entregar-se durant una Audiència
Pública el 5 de novembre. Poc després es reprengueren les
reunions amb el sector d’Urbanisme de l’Ajuntament.
DIFERENTS PROJECTES D’ESTUDI
L’any 2003 l’Ajuntament va encarregar un estudi sobre el Casc
Antic de Sant Andreu a l’urbanista Joan Busquets. Fa poc més
d'un any, es va presentar un nou estudi fet pel mateix urbanista
que s’acostava molt més a les antigues reivindicacions de l’AVV.
Tot i això en aquest últim estudi les discrepàncies continuen
existint, sobretot pel què fa a dos carrers, Bascònia i Ruben Darío,
en què l’estudi proposava mantenir parcialment l’afectació igual
que en algunes finques dels carrers de Pare Sechi i Otger.
Partint d'aquest document va haver-hi 4 reunions de treball amb
cap a peus | març
15

16
persones d’Urbanisme de l’Ajuntament, es va sectoritzar la zona
de treball amb tres parts, una d’elles el carrer Gran, i es va parlar
de totes i cadascuna de les parcel•les afectades.
NOVETATS DEL PROCÉS DEL CASC ANTIC
Cal deixar clar que les reunions de treball no van ser vinculants,
sinó que les decisions les estan prenent actualment l'equip
redactor d'aquest planejament, amb els quals ja s'han fet dues
reunions més. En una d'aquestes últimes reunions realitzada a
finals de febrer a la seu del Districte es van presentar ja algunes
dades a tenir en consideració. Segons l’estudi es vol desafectar un
90% de les aproximadament 550 finques afectades en diferents
graus. L’Associació de Veïns demana i així ho va fer saber als
presents que es redueixi més, fins arribar al mínim. A més, els
tècnics van traslladar la idea que aprofitant la modificació del
PGM també s’introduirien plans de millora urbana en diferents
parts del Casc Antic. Els tècnics van comentar que estaven
recollint dades per valorar la incorporació de diferents cases al
catàleg de patrimoni històrico-artístic de la ciutat. Es valora
incorporar algunes cases del carrer Gran de Sant Andreu i d’altres
com les que va proposar al seu moment l’AVV del carrer Malats.
Per altra banda, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) a la
darrera reunió va traslladar als assistents perquè es catalogui
l’estació de trens de Sant Andreu Comtal ja que segons els seus
estudiosos és una de les més antigues de Catalunya (mitjans
segle XIX). L’AVV dóna suport a aquesta proposta.
A més, des de l’Ajuntament es preveu limitar la unificació de
parcel•les per a les noves edificacions i això es valora positivament
des de l’AVV malgrat que l’entitat veïnal voldria ser més restrictiu
que les propostes que s’han presentat fins ara. Una d’aquestes
barbaritats estètiques va ser la del carrer Grau amb blocs de pisos
de quatre plantes en ple casc antic.
El que sí està plenament d’acord l’AVV és amb una unificació de
les façanes a nivell estètic que ajudi a tenir una coherència
estètica, sempre i quan siguin uns requeriments raonables. Tot i
això, fins ara encara no han estat concretades les propostes
d'aquests requeriments.
Un altre dels temes nous de la darrera reunió és que l’equip tècnic
de l’Ajuntament fa uns mesos va encarregar un estudi a l’empresa
ActivaProspect on es feia una diagnosis poblacional d’aquesta
zona d’estudi, a més de fer un pla d’estudi sobre els equipament
públics i privats de les zones i les prioritats d’equipaments a tenir
en compte. Suggerien un centre obert d’uns 600 metres quadrats
de sostre, un casal d’infants i ludoteca (600 m2), un Casal de
Joves (300-450m2) i una residència assistida de gent gran amb

Campanyes de l’Associació de veïns i el
CAPAPEUS (desembre de 2008) per
preservar el Casc Antic de Sant Andreu,
amb la recollida de signatures
cap a peus | març 17

18
centre de dia d’uns 3000m2 de sól i entre uns 5000-6000m2 de
sostre. Des de l’AVV no s’explicava com no s’havia valorat
l’ubicació d’algun equipament educatiu com una escola bressol o
un CEIP, amb la manca de places escolars que hi ha al barri. A
més, la nostra entitat veïnal s’ha posicionat sempre clarament en
contra de perdre metres qualificats d’equipament al barri, cosa que
des d'Urbanisme es proposa per desafectar alguns carrers que
avui tenen aquesta qualificació. La proposta de l'AVV és que es
traslladin aquests metres d'equipament tan necessaris en un lloc
on es puguin desenvolupar, per exemple a la cobertura de vies
del TGV/AVE. A més, cal recordar que el Centre Cívic i el Centre
Pallach, tots dos municipals, a dia d’avui són espais residencials,
i des de l’AVV s’ha reclamat diverses vegades que es requalifiquin
com a equipaments.
A més de l’estudi d’equipaments, l’equip tècnic de l’Ajuntament va
comentar que també havia demanat un pla de mobilitat. Aquest
serviria per valorar la proposta dels tècnics municipals de crear un
eix cívic a la Riera de Sant Andreu. Això podria afectar uns metres
dels patis i darreres de les cases de Rubén Darío que avui estan
afectades pel PGM. El que està clar és que a part dels
equipaments, també s’han d’ubicar zones verdes ja que aquesta
és la qualificació que tenen les cases de tot Bascònia, entre altres,
i aquests m2 legalment no es poden fer desaparèixer sinó que
s'han de trsalladar, cosa que es preveu d’allò més complicat per
la fesomia de la zona.
AFECTACIONS I REHABILITACIONS
Un dels problemes de tenir la casa afectada és que els inquilins no
poden demanar permisos per la gran rehabilitació, ni els bancs els
dónen hipoteques per ells, fet que, lligat amb la manca de valor
econòmic suposa que molts dels seus propietaris no posen remei
a la conservació de la finca i es va degradant. Per aquest motiu,
des de l’AVV es proposa que en les finques en més mal estat la
desafectació vagi lligada a l'obligatorietat de rehabilitar.
L'Associació vol que les cases del carrer Bascònia i de Riera de
Sant Andreu amb Renart es desafectin, malgrat que l’estudi tècnic
proposa ubicar-hi equipaments i una zona verda mantenint
afectades algunes finques, cosa que la nostra entitat rebutja sense
contemplacions.
Com hem dit anteriorment, el procés serà lent però no hi ha volta
enrera. Des de l’AVV es treballarà amb més fermesa que mai
perquè Sant Andreu pugui conservar el seu teixit urbà i que a més
s’obri la porta a la pacificació del trànsit del Casc Antic. Això pot
obrir la via a altra reivindicació com és la pacificació de tot el Carrer
Gran (vegeu apunt). Una lluita que, si tots sumem esforços,
podrem aconseguir com vam aconseguir la Rambla, Can Fabra,
Can Guardiola i tantes d’altres reivindicacions. Hi ha molt treball a
fer però amb voluntat i generositat de totes les parts implicades
en el procés podrem estar-ne orgullosos. Ara toca treballar
plegats. Esperem que ho poguem celebrar ben aviat.●

A l’esquerra, el carrer Ignasi Iglésias en un moment d’especulació urbanística als anys 90. A la dreta, el carrer Bascònia, un dels carrers afectats
pel PGM del 1976. A sota, la inauguració de les façanes del carrer Ruben Darío als anys 90 també, també un dels carrers afectats amb cases de
meitat del s.XIX. Va ser un primer pas de reivindicació veïnal per la desafectació.
anàlisi |El Carrer Gran pels vianants! | GENÍS PASCUAL
En el projecte de protecció del nucli històric de Sant Andreu
s'està donant una atenció especial al carrer Gran de Sant
Andreu. La més que probable incorporació de diverses
finques al Catàleg de patrimoni històric-artístic i la desafectació
dels retranquejos previstos implicarà que moltes de les finques
que no han tirat enrere la façana, ja no ho facin. Això farà que
les voreres quedin com són ara, en molts trams més estretes
del desitjable.
Per això pensem que és un bon moment per recuperar i
ampliar una reivindicació històrica de la nostra entitat: la
Peatonalització del C/ Gran. Fins ara la nostra entitat tan sols
demanava que es complís un acord del mateix plenari de
Districte que es limités la circulació de divendres a diumenge
des de Malats fins a Sant Adrià. L'Associació sempre hem vist
aquesta reivindicació com un primer pas cap a un canvi d'ús
més generalitzat pel carrer Gran, però fins ara l'únic que hem
aconseguit és que algun dissabte de tant en tant es posi la
pilona. Aquesta manca de continuïtat fa que els conductors mai
sàpiguen si estarà o no tancat, creant encara més problemes.
L'argument que ha posat sempre el Districte per no complir el
seu propi acord plenari és l'oposició dels comerciants, oposició
que ja vam rebatre en el Capapeus núm 552, quan vam
explicar que preguntant botiga per botiga des de Malats fins a
Sant Adrià el 88% ens van dir que estaven d'acord amb fer-lo
pels vianants.
Davant aquesta manca de voluntat, la junta que ens presentem
a la reelecció estem treballant amb una proposta de pacificació
global del carrer Gran des de Mossèn Clapés fins a Pare
Manyanet tota la setmana. Aquesta proposta aniria per fases i
la darrera a implantar-se seria a partir de Sant Adrià, que
deixaríem aparacada fins que estiguin acabats els carrers de
superfície paral•lels al Parc Linial. Entenem que l'alternativa al
c/ Gran pels cotxes ha de ser Torres i Bages, però no Segre ni
Virgili.
La proposta té com a objectiu evitar que el carrer Gran segueixi
sent un eix viari de referència per travessar el nostre poble en
vehicle privat. I es converteixi en un eix de passeig i relació
pels veïns. Actualment estem treballant amb tècnics de
referència amb el tema com el Sr. Ole Thorson, estudiant la
quantitat de places d'aparcaments en zona blava,
d'aparcaments privats en guals, les tipologies de comerços,
les direccions dels carrers que travessen el carrer Gran, etc.
per fer una proposta tècnica que aconsegueixi assolir l'objectiu
esmentat permetent el pas de serveis, propietaris de
pàrquings, repartiment de mercaderies i potser algun transport
públic. Això pot passar, segons el tram, per posar pilones
abatibles per vehicles autoritzats, canviar el sentit d'algun dels
trams, entre altres.
Quan tinguem la proposta tècnica definida us la presentarem
i engegarem la campanya pertinent. Mentrestant, si voleu
signar per demanar que el carrer Gran sigui pels vianants des
de Malats fins a Sant Adrià el cap de setmana, continuem
recollint signatures al nostre local.
Genís Pascual i Porret és
president de l’Associació de Veïns
19

20
entrevista | Montse Tarrél | VOCAL DE CASC ANTIC DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
“El Casc Antic de Sant Andreu el fan els seus veïns i
veïnes”
P. Què vol dir que una finca estigui afectada?
David Royo
R. S'ha de pensar que l'afectació el que implica és que
l'Ajuntament de l'any 76 va preveure que aquell edifici de
vivendes i l'espai que ocupa es destinés per a un ús o servei
col•lectiu. Per exemple, l'afectació d'uns metres del fons
edificable perquè el vial fos més ample i pogués tenir un ús de
via principal, o una afectació de qualificació que vol dir que un
edifici de vivendes es convertís en un nou espai per zona
verda o un possible equipament.
P. Quin és l'objectiu de fer un Pla de protecció del Casc Antic?
R. Per a la nostra entitat el primer objectiu és salvar el teixit
urbà del Casc Antic de Sant Andreu, també incloure més
edificis al catàleg de patrimoni per la seva singularitat o
representativitat d'un moment històric. A més a més, un pla de
protecció també ha d'incloure les caraterístiques estètiques i
constructives dels edificis que es construeixin de nou i els que
“Hem vist una
voluntant per
protegir el Casc
Antic”
unes altres?
es rehabilitin, materials i colors
de les façanes, alçades i amples
de façana, etc.
P. Quins són els factors que creus
que influeixen més, a l'hora que
l'Ajuntament vegi amb més bons
ulls desafectar unes finques o
R. No sé amb quin ordre però penso que influeix, entre d'altres,
el valor històric de l'edifici, el sentit actual de l'afectació, per
exemple si estava previst que l'ample del carrer fos superior
perquè esdevingués un vial principal de trànsit i ara aquell
carrer és una via interior de zona 30. També un altre factor que
influeix és que si la finca afectada és un edifici plurifamiliar amb
moltes vivendes és més difícil que li mantinguin l'afectació.
P. Influeix l'estat de conservació en què estan les finques?
R. El que hem vist fins ara a les reunions amb els arquitectes
del sector d'Urbanisme de l'Ajuntament és que, quan els
edificis estàn en bones condicions de manteniment és més
difícil mantenir aquella finca afectada, és un bon argument per
desafectar una casa i aquesta actitud dels seus propietaris que
amb la rehabilitació de les seves cases estan dient a tothom
que aquelles quatre parets són casa seva i que volen que ho
continui sent per molts anys.
P. Així, creus que una casa rehabilitada té més possibilitats de
ser desafectada?
R. Jo penso que sí. Nosaltres demanem a l'Ajuntament que
desafecti però hi ha finques que actualment presenten un mal
estat de conservació i manteniment. Per això proposem que
es faci signar als propietaris un compromís de rehabilitació,
però l'Ajuntament no ho veu clar.
P. Com valores el que heu vist fins ara del document de
protecció del Casc Antic?
R. És precipitat donar una opinió però sí que hem vist una
voluntant per protegir el Casc Antic i desafectar tot el que
actualment no té sentit de continuar estant-ho. ●

cap a tu | T’agradaria que el Casc Antic es conservés com està ara? | PER BORJA MARIA
Pedro Chinga. 40 anys. cambrer
Em sembla bé que es treguin les
Natividad Viñanueva. 62 anys. perruquera Josep Lluis Buils. 62 anys. prejubilat
Jo he viscut tota la vida aquí i a mi No crec que es faci el PGM al
Jessica de Castro. 27 anys. maquilladora
cases barates del Bon Pastor, però
no les històriques de Sant Andreu.
Si ho posen més complicat pels
vianants es perdrà molta
accessibilitat, i aquí hi ha molta
criatura. Nosaltres caminem,
comprem i mirem per Sant Andreu.
m’agrada com està. Personalment,
no trauria les cases, però sí que les
arreglaria, perquè algunes estan
molt malament. Jo faria una
reestructuració del Casc Antic i
conservaria les cases d’ara.
La veritat és que sí, m’agrada més
com està ara. He viscut aquí tota
la vida, el meu avi va néixer aquí i
tota la meva família és d’aquí, i
prefereixo seguir veient el Casc
Antic amb l’arquitectura de
sempre que amb edificis.
opinió AVV | Salvem el Casc Antic!
Nosaltres som una entitat representativa de Sant Andreu
de Palomar i fem i farem el possible perquè totes les
accions que duem a terme arribin a tothom a fi que, entre
tots, participem en definir i prioritzar el que és més important i
millor per als veïns i veïnes de Sant Andreu.
Ja han passat tres mesos des que es va publicar la suspensió
d'algunes llicències d'obres a la zona del Casc Antic i, malgrat
que per a molts veïns i veïnes la salvació del Casc Antic és
molt important, està clar que això no ha arribat a tothom.
Adrian Pons. 21 anys. aturat
Que Sant Andreu es mantingui
com a poble, no com altres
barris de Barcelona. La gràcia
de Sant Andreu, a part de la
Rambla, és el tram que hi ha
entre Plaça Orfila i Fabra i Puig.
Jo prefereixo un barri de cases
baixes que de pisos.
Casc Antic. Fa 30 anys que visc
aquí i sempre ho he conegut així.
S’han fet millores al Carrer Gran,
el Carrer Coroleu, s’han plantat
arbres, però no crec que canviïn
carrers estrets per avingudes.
No canviaria res. Les cases velles
les reformaria per mantenir
l’estètica, perquè no desentonin.
Sant Andreu té un caliu de barri
precisament per no tenir edificis
alts. La gent surt a passejar
perquè és a escala humana.
Beatriz Rivas. 35 anys. traductora
Nosaltres sempre defensarem els interessos col·lectius dels
veïns i veïnes, i ho fem amb els veïns i veïnes. Per arribar a la
gent del barri tenim una organització que enguany celebra el
seu 40è aniversari, aquesta revista que fa poc a complert 30
anys, una pàgina web avvsantandreu.cat i un local al carrer
Doctor Balari i Jovany número 14, que hem llogat amb les
aportacions dels socis. Tot el que fem ho fem des de l'altruisme,
no ens movem per interessos individuals sinó buscant allò millor
per Sant Andreu, com a col·lectiu.
cap a peus | març
21

22
GINA PORTILLO
Hi ha dies que tinc el cap als núvols, d’altres que tinc
núvols sobre el cap, i fins i tot alguns en els que em
sembla que els núvols són dins del meu cap. Avui tinc
un d’aquests dies, estic avorrit i no se què fer! Abans
no es posi a ploure sortiré al parc, m’estiraré panxa
enlaire i miraré el cel imaginant formes en els
núvols! Voleu venir? Fabret
Quan he arribat al Parc de la Pegaso i he obert els ulls, he vist aquest núvol. Quan el mires què
t’imagines? Observa’l atentament i dibuixa allò que et recordi:
Jo m’he imaginat a un senyor i
una senyora de cabells arrissats:
Abans de tornar cap a casa, he passat per la biblioteca i he agafat un llibre de poesia per llegir,
ara que s’ha posat a ploure i mireu quin poema hi he trobat!
Comulonimbus
El Gegant del cel
S’ha fet una orquestra
Dins d’un núvol fosc
Tot ple de tempesta.
A dins hi ha posat
els llamps i la pedra
els trons,
el fort vent,
i la pluja feresta.
Lola Casas
També hi he trobat un altre llibre per fer el que us acabo de proposar, sense
sortir de casa i aprendre moltes coses sobre els núvols:
Bianki, Diego.
Con la cabeza en las nubes.
Barcelona: Océano

Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIXÀS
Sant Jordi: el drac i la princesa o la
música i el dibuix?
‘Sant Jordi: La veritable història’ ● per No’m Tapis● Dissabte 16 i diumenge
17 d’abril a les 11h del matí ● Centre Cultural Els Catalanistes: Carrer Ramon
Batlle, 2 ● 3€ (menors de 12 anys) i 6€ la resta
Després de l’èxit de Criatures (que repetiran el 5 i 6 de març als
Catalanistes) No’m Tapis s’ha embarcat en un projecte de
creació pròpia. La jove companyia prepara una interpretació
lliure de la llegenda de Sant Jordi, tan lliure que li acaba donant la
volta...Els personatges del Bufó (Carles Araguz) i del conferenciant
(Marina Bernat) seran els encarregats de narrar aquesta versió
irreverent de la llegenda. Però Sant Jordi: la veritable història no
serà un conta-contes tradicional, ja que la narració estarà
acompanyada per dibuixos (Dani Gómez) i música original (Mercè
Català i Marta Cascales) en directe.
L’objectiu és barrejar els diferents llenguatges (narració, música i
dibuix ) per explicar un sol relat, però amb la finalitat que esdevingui
un relat orgànic. Una experiència pensada perquè agradi tant als
més grans (com es podrà copsar en algunes de les crítiques que es
fan de la societat actual) com als més menuts (que xalaran amb la
coneguda llegenda i les seves sorpreses). El projecte sembla d’allò
més prometedor i per
aquells que no hi puguin anar el 5 i 6 de març, tindran una altra
oportunitat l’1 de maig a les 12h del matí al saT! (dins de la
programació del Fica’t al saT!).
ELS CATALANISTES AGAFEN EMBRANZIDA
Gràcies a l’empenta de Vier Araguz al Centre Cultural Els
Catalanistes no hi faltaran propostes culturals. El 19 i 20 de març
May Solvers va encisar els oients amb les seves melodies indies. El
26 i 27 de febrer Teatre pels Descosits presentarà La mandra, una
comèdia sobre com les poques ganes de treballar poden fer canviar
la teva vida.I per acabar, només recordar que als Catalanistes No’m
Tapis repetiran Criatures el 5 i 6 de març i presentaran Sant Jordi:
la veritable història el 16 i 17 d’abril. A Sant Pacià el grup teatral
Antifaz també estrenarà Los habitantes de la casa deshabitada, una
comèdia d’Enrique Jardiel Poncela el 19, 20, 26 i 27 de març.
Jugant a Molière
‘"Tartuf o l’impostor", de Molière ● per Clip Teatres ● Dissabte, 5 de març a 22h, Diumenge 6 de març a les
18h, Divendres, 11 de març a les 22h, Dissabte, 12 de març a les 22h, Diumenge, 13 de març a les 18h,
Divendres, 18 de març a les 22h, Dissabte, 19 de març a les 22h, Diumenge, 20 de març a les 18h ● Centre
Cívic de Sant Andreu, C/Gran de Sant Andreu, 111 ● Entrada lliure
La mort de Josep Maria Vidal el
passat juliol va deixar els
andreuencs esmaperduts,
especialment els seus companys de
Clip Teatres.
Vidal era un enamorat de Molière, tal i
com va demostrar en una magnífica
adaptació de les Dones Sàvies en el
77è C o No C, o la versió que féu de Jugant amb Molière dirigida
per Esteve Polls, que fins fa poc encara feien al Teatre Romea.
És per això que l’homenatge que es va retre a Josep Maria Vidal
fou un cap de setmana dedicat a la figura d’aquest conegut
dramaturg francès. En primer lloc es va projectar la pel·lícula
Molière d’Ariane Mnouchkine (1978) entre divendres 25 i
dissabte 26 de febrer a les 21.30h. L’endemà a les 18h Feliu
Formosa (poeta i traductor que va parlar de les problemàtiques
de la traducció), Jaume Comas (historiador i actor que va parlar
de la importància del teatre en el marc de la societat actual) i
Felipe Aranguren (sociòleg que va contextualitzar Molière a la
França del segle XVII) van participar al col•loqui L’Univers
Molière. Entre els tres actes hi van participar unes 150 persones
que van cloure aquest homenatge amb un petit refrigeri.
I per acabar-ho d’arrodonir, del 5 al 20 de març (divendres i
dissabtes a les 22h i diumenges a les 18h) s’estrenarà Tartuf o
l’impostor de Molière, amb la traducció de J. M. Vidal i direcció de
Quim Peñart al Centre Cívic de Sant Andreu. En resum, un seguit
d’actes per recordar la figura d’un gran home de teatre, Josep
Maria Vidal.
23
cap a peus | març

24
ACLARIMENT RESPECTE A L'ARTICLE SOBRE EINSTEIN A BARCELONA
Respecte a l'article publicat a la pàg. 25 del Sant Andreu de Cap a Peus de gener (número 557), hem d'aclarir que l'historiador
Joan Pallarès va escriure exclusivament el cos de l'article, però no el títol ni el subtítol on s'afirmava que Einstein no havia estat
a L'Ateneu Obrer de Sant Andreu. Aquests títol i subtítols, dels quals ens fem responsables, van ser una interpretació que la
coordinació de la revista va fer del text del Sr. Pallarès, buscant una relació del tema tractat en l'article amb Sant Andreu. Per tant, i
en no tenir l'aprovació de l'autor de l'article ni cap prova del que diuen, retirem les afirmacions que feien els esmentats títol i subtítols
i demanem disculpes si hem pogut ofendre a algú. Coordinació de la revista i junta de l’AVV
1923: Einstein si va visitar Sant Andreu
L’Ateneu de Sant Andreu, rebat les nostres afirmacions publicades al Nº 557 de Gener 2011
En la reunió mantinguda el dimarts 15 de Febrer per la
Redacció del Cap a Peus a l’Ateneu amb el President
Ramon Garrabella, varen sortir a la llum aspectes no
contemplats en el mencionat Article del mes de Gener. Així, el
Cap a Peus, es va poder entrevistar amb el Sr. David Jaumot,
veí de Sant Andreu, i net del President de l’Ateneu Obrer de
Sant Andreu al 1923, en Jaume Jaumot Marqués:
● El meu avi era President de l’Ateneu Obrer de Sant Andreu,
quan la visita que el Dr. Albert Einstein va fer a l’Entitat,
acompanyat de persones importants. (Segurament eren
Esteve Terrades Director de la Secció de Ferrocarrils i Telèfons
de la Mancomunitat de Catalunya, i Rafel Campalans Director
de l’Escola del Treball).
● Las persones que l’acompanyaven, varen parlar de que
posteriorment anaven a visitar L’Observatori Fabra.
● Aquest aconteixement s’ha transmès familiarment: el meu
pare em parlava de la visita, segons el que li havia explicat el
meu avi amb orgull.
● El meu avi, a més, va treballar sempre a la Fabra i Coats,
a on va ser Encarregat de Secció, i posteriorment Tècnic.
El Sr. Jaumot i la seva família, son veïns de Sant Andreu des
fa molts anys. A mes, era familiar de Andreu Cortines i Jaumot,
de qui porta el nom la Sala de Plens del Districte de Sant
Andreu.
En la reunió esmentada, com a President de l’Ateneu, vaig fer
notar als presents que “El testimoni personal del Sr. David
Jaumot, tanca una polèmica que mai es tindria que haver
endegat, sobretot perquè podia afectar la credibilitat d’una
Entitat com l’Ateneu ara que celebrem els 125 anys de la
nostra fundació”.
Des l’Ateneu veiem que des la perspectiva del segle XXI, es
difícil entendre que la nostra Entitat rebés l’any 1904 al Rei
Alfons XIII, i al 1923 al científic Albert Einstein. Només es
possible fer-ho analitzant l’importància de l’Ateneu aquells
anys, com a Institució capdavantera de l’ensenyament per els
obrers i els seus fills.Enguany, com a Entitat cultural, celebrem
el nostre 125e aniversari, orgullosos de tots aquells que han
dedicat els seus esforços i coneixements per l’Ateneu.
RAMON GARRABELLA
President de l’Ateneu

Salvarem el molí de Sant Andreu de Palomar?
L’arqueòleg i membre del Centre d’Estudis d’Ignasi Iglésias, Jordi Petit, ens descriu en
aquest article la situació d’un dels vestigis històrics més importants que tenim i que porta
molt de temps deteriorant-se.
La construcció del AVE torna a remoure la història de Sant
Andreu, en aquest cas sortosament, les obres no afectaran
plenament a les restes del nostre molí. Una paret que s’ha
d’aixecar per fer una nova carretera es quedarà a només mig
metre de les restes del antic pont de Santa Coloma, al costat del
Rec Comtal i del molí de Sant Andreu.
Un altra cosa, es com quedarà aquest mur al davant de les
nostres restes arqueològiques. El Centre d’Estudis Ignasi
Iglesias està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de
Barcelona per trobar solucions i salvar les restes del molí i els
seus voltants, catalogats com a zona d’interès arqueològic.
L’existència del molí de Sant Andreu es remunta a època
medieval, concretament al segle XIII que és de quan es
documenta aquest edifici que
Cada dia que
passa tot es
deteriora més
estava ubicat “prop de la Torre de
Bell-lloc”. Durant centúries els
andreuencs utilitzaven la força de
l’aigua del Rec i les moles de dit
edifici per moldre el gra.
Des de la destrucció del molí durant la primera meitat del segle
XX, aquest edifici va restar en l’oblit fins als anys 90. En 1995,
durant la primera reurbanització de la zona del carrer Coronel
Monasterio es van fer uns sondejos arqueològics en uns antics
terrenys de la FNCE (Fàbrica Nacional de Colorants i Explosius)
situada entre el carrer Palomar i el carrer Joan Torras. En
aquests sondejos van documentar part del antic molí i del propi
Rec Comtal que passava per allà i que molts andreuencs encara
avui recorden.
XAVIER DE LA CRUZ
Les restes, que no van quedar afectades en aquella primera
reurbanització, van tornar a quedar en l’oblit novament fins el
2004, quan l’empresa Codex va realitzar una excavació
arqueològica en una zona propera al molí que quedava afectada
per la construcció del nou Taller Escola.
Durant aquesta excavació, es va produir una de les troballes més
importants dels últims anys a Barcelona. A uns 20 metres
aproximadament de les restes del molí, va aparèixer una part
d’un dels antics aqüeductes que portaven aigua a la Barcelona
romana des del riu Besòs.
La troballa és molt important degut a que ja no quedava cap
rastre d’aquest aqüeducte i que es desconeixia el seu curs per
terres andreuenques.Al costat del aqüeducte, va aparèixer un
camí empedrat datat gràcies a unes monedes trobades entre els
segles XV i XVII. A part de tot això que no es pensava trobar, els
arqueòlegs van poder també documentar el molí i el curs del Rec
per aquella zona.
La part de l’aqüeducte que va quedar afectada pel Taller Escola
es va poder conservar i ara es troba sota l’edifici, de moment
està tot tapat però en un futur podrà ser visitable. El molí també
està protegit, però l’antic pont de Santa Coloma i les parets del
Rec Comtal actualment estan plenes de runa i hi viuen indigents.
Cada dia que passa tot es deteriora més però ara sembla que
finalment alguna cosa es mou i potser aconseguirem salvar el
molí. Creuem els dits.
Jordi Petit i Gil.
Arqueòleg i historiador
25
cap a peus | març

26
EN CONTE
En Maldecaps arribava al món un matí assolellat. Al carrer,
anticicló. A casa, migranya. La mare Maldecaps patia en
silenci aquells dolors que la deixaven fora de combat un cop
cada no sabia ben bé quan. Mirava de prendre-s’ho bé, abaixava
una mica les persianes i les revolucions i anava fent com una
formigueta. Qui més qui menys li havia volgut donar un consell. A
les fosques, sí, però amb els ulls tapats. Estira’t al llit i mira de
dormir. Pren-te això. Beu til•la amb menta.
Però, és clar, aquell matí, a cada contracció celebrava poder-se
concentrar en alguna cosa que no fos la seva boira de pressions
altes. Estava tan eufòrica, l’havia esperat tant, aquell fill, que tots
els mals eren ben poca cosa. La mare Maldecaps feia dies que
havia de sentir-se dir de tot per les veïnes. Nena, la dus molt
amunt, encara, la panxa. Ui, camina i tingues sexe. Juga amb
criatures, deixa-t’ho fer tot, descansa... I aquell matí, la darrera
cosa que desitjava era trobar-se’n cap de camí cap a la clínica.
En Maldecaps fill, puntual com un rellotge, va veure la llum
anticiclònica a les onze clavades. Va superar sense dificultat les
LA REFLEXIO Temps de revoltes
Per Xavier Oliveres
Evolució és canvi, només canvi. La voluntat i el desig en
l’imaginari col•lectiu per avançar ha fet que el concepte
prengui un to immerescudament positiu. No
necessàriament evolucionar significa dreçar-nos cap a un
context millor del que partíem, simplement indica
moviment, situació diferent a l’anterior, i les valoracions
sobre si hem anat proa o popa al vent, per molt que ens hi
posicionem, les acostuma a deixar ben clares el pas del
temps, no pas nosaltres.
Una mostra ben present, aquests dies, és la sinapsi de
revoltes als països àrabs. En un món tan global com el
nostre, on la informació digital ha fulminat fronteres com si
haguéssim tornat a l’antic Pangea, era molt estrany pensar
que règims vells i reeditats a cops de por poguessin
coexistir amb la constant presència a les xarxes d’altres
molt més referendats com el nostre. El territori àrab, per
capil•laritat entre pobles, ha explotat en diferents fronts.
No podia contemplar aparadors llaminers i seguir
acceptant la diferència com un distintiu d’autenticitat del
Maldecaps
proves motrius que fan als acabats de néixer. Bon color de pell,
bon to. La llevadora va permetre’s de fer broma. Au, noi, un
examen menys, maldecap fora! I de cap de les maneres no es
podia imaginar que acabava de pronunciar la paraula més present
en el dia a dia del petit, la que més li faria perdre la son i la gana,
sobretot quan s’anés fent gran.
En Maldecaps fill maleïa els dies d’anticicló, i no pas perquè no
pogués escórrer el cotxe a cent vint per hora en treure’l del túnel
de rentatge –així en deien–. Maleïa el cel net i clar perquè volia dir
que a dins el cap hi hauria boira tot el dia. Les altes pressions. I
com li havia ensenyat la mare, corria les cortines i reduïa la marxa.
Si volia arribar a tot arreu, havia d’anar més a poc a poc. Per això,
i per haver coincidit a l’escola amb el fill d’una il•lustre publicista,
en Maldecaps va convertir-se en la veu de la Conselleria de
Velocitat i Carreteres en la campanya institucional contra els
excessos al volant. “A tot arreu, amb calma!”
Andreu Giralt
http://endormiscat.blogspot.com
qual calia sentir-se orgullós. Evolució? Òbviament sí.
Avenç? Això sembla, el temps dirà... Si el seny i el
respecte permeten que aquest procés no acabi
desencadenant grans ferides civils -això esperem-, caldrà
avisar-los que la democràcia també té les seves llacunes
i que necessita d’una població madura, formada i
competent. La democràcia, per si sola, no resol res ni
garanteix un marc de fàcil convivència, cal treballar-la. No
és sinònim de ferm respecte per les llibertats individuals i
col•lectives des de la diferència. En definitiva, no deixa de
ser el menor dels mals si darrere no hi ha una societat que
es conegui en la seva pluralitat, que s’esforci i que
identifiqui els seus dimonis, exigint-ne el seu traspàs des
del compromís. La devaluació d’aquest sistema rau,
precisament, en la relaxació, en l’adormiment social capaç
d’assistir a grans contradiccions, expressar la queixa entre
amics i, després, passar pàgina. Uns tant (que no pas
massa) i altres tan poc. Ells, tan de bo, hauran d’aprendre
a gestionar de bell nou el país. Nosaltres, el temps dirà...

LA MÉTEO
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela Variable meteorològica Valor observat Dia
Febrer molt avorrit meteorològicament, amb grans períodes
anticiclònics i sense cap episodi rellevant. La mitjana de
temperatures ha estat elevada, quasi 1,5ºC per sobre de la
mitjana en les màximes, ja que hi han hagut forces jornades on
ens hem apropat als 20ºC. Les mínimes entre els 5 i 10ºC
durant tot el mes han acabat per deixar una mitjana
anormalment alta.Les precipitacions també han punxat. Mes
sense tempestes ni xàfecs importants, només el dia 17 van tenir
un episodi de pluja amb 10mm en 24h. És cert que ha
plovisquejat 7 dies de Febrer, però amb quantitats minses.
Esperem que al Març ens podem divertir un xic més , tot
observant el cel.
LA XARXA DE MOTS
Per Pere Massana
HORITZONTALS:
1. Recuperaré allò que ja abans havia estat meu. 2. Simpàtic
rosegador del bosc que saltironeja de branca en branca a la
recerca de la millor pinya. Prefix que nega allò que li va al darrera.
3. El motiu que dona peu a fer una malifeta. Polònia. La mesura
patró dels líquids (pl.) 4. Preposició. Tot Terreny. Titol de dignitat
en alguns països. Planeta del sistema solar (al rev.) 5. Guany
que dóna un capital invertit. Matèria primera de les cigarretes. 6.
Tribunal Constitucional. Capseta on es guarda un trosset de sant
per a devoció dels fidels. Consonant. 7. Vocals. Lletres romanes.
La fruita en què es converteix la lluna quan es vesteix de dol. 8.
Déu del sol. El cognom català de la NBA. El cel, l’atmosfera.
VERTICALS:
1.Tornar a posar un llibre a la venda, després d’exhaurir-se. 2. Tot
allò que s’amaga al fons d’una cosa i la fa ser el que és. 3.
Celebrat programa del Gran Wyoming a T-5. Consonant. Zero. 4.
Qui fabrica o ven ous. Consonant. 5. Símbol del níquel. Període
de pau en una guerra, pactat entre els dos bàndols. 6. Quarter de
Reclutes Perillosos. Ni nosaltres ni vosaltres. 7. Vocals. Prefix
grec relacionat amb qüestions del cap. 8. Pot ser del tresor, de
cases, o deserta. Catalunya. Angle. 9. El territori que un reconeix
com propi (al rev. i pl.) 10. Tes. El crit que posa en marxa els rucs
castellans. 11. Anarquia. Propens a enfadar-se per no-res. 12. El
camí que segueixen les aigües de la pluja. Nord-est. 13. Endolcir
de la manera més clàssica.
Tª màxima absoluta 20,1 ºC 6
Tª mínima absoluta 4,3ºC 3
Tª Mitjana mensual 11,21ºC -
Pressió máxima 1032,7hPa 4
Pressió mínima 992,2hPa 17
Mitjana de pressió 1016,77hPa -
Precipitació total 12,4mm -
Precipitació màxima (24h) 10,2mm 17
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
Ensucrar.
seirtaP. 10. TTT. Arre. 11. A. Rabiüt. 12. Riera. NE. 13.
G. 5. Ni. Treva. 6. QRP. Ells. 7. Ou. Psico. 8. Illa. C. L. 9.
Verticals 1. Reeditar. 2. Essència. 3. CQC. T. O. 4. Ouater.
R. 7. Aio. VLC. Pruna. 8. Ra. Gasol. Eter.
Litres. 4. De. TT. Par. árU. 5. Interès. Tabac. 6. TC. Relicari.
Horitzontals 1. Reconquistaré. 2. Esquirolet. In. 3. Esca. P.
SOLUCIONS
27
cap a peus | març

28
Esports| Futbol i waterpolo|
Agredolça imbatibilitat
El Sant Andreu no rep gols però tampoc en fa
El zero és el protagonista dels darrers partits de l’UE Sant
Andreu. El conjunt de Natxo González ha consolidat una
sòlida defensa en el grup més fluix de 2a divisió B, sense
rebre cap gol durant el darrer mes de competició. No tot són flors
i violes ja que els andreuencs tampoc són una fàbrica golejadora
i tan sols han aconseguit dos dianes en quatre partits, tots al
mateix matx.
La visita de l’UE Lleida al Narcís Sala es va saldar amb taules al
marcador i sense gols, un partit en el que Oliver es va consolidar
com un porter de garanties. Els quatribarrats van visitar la
setmana següent al Badalona, líder del grup i invicte a casa. Un
matx amb la mateixa tònica que l’anterior, amb un Sant Andreu
que va mostrar solvència defensiva però no va arribar amb perill
La Copa del Rei de waterpoli a Sant Andreu
Per segon any consecutiu, la Piscina Pere Serrat ha acollit la
Copa del Rei de waterpolo, la cita anual on els vuit millors
equips de la Lliga Nacional de Divisió d’Honor competeixen
per endur-se el segon títol en importancia. El fet de tenir els
millors jugadors de l’estat al nostre poble va omplir les grades de
la piscina amb gent d’arreu i va permetre reviure l’ambient que ja
es va poder veure l’any passat. Com és habitual, la capacitat
organitzativa del Club Natació Sant Andreu va ser suprema i
consolida el nostre club com un dels de major reconeixement en
l’ambit dels esports aquàtics a l’hora d’acollir grans
esdeveniments.
Pel què fa a la part estrictament esportiva, la sorpresa va saltar
amb el nom del guanyador, el Club Natació Barcelona, que va
derrotar en la final el màxim favorit i actual campió de tot a nivell
clar a la porteria badalonina, així va concloure el partit, amb
empat sense gols. Els tres punts es van aconseguir contra
l’Sporting Mahonès que es plantava al Narcís Sala amb 3
victòries consecutives, però els de Natxo González van fer un
dels millors partits de la temporada i els van superar per dos gols
a zero. Els resultats no van acompanyar i la victòria tenia valor
en cas de treure’n un altre a Benidorm, un bon partit per fer la
migdiada dominical ja que va finalitzar amb un soporífer empat
sense gols. L’equip demostra que continua tenint els problemes
habituals: manca de gol i d’ocasions. D’altra banda, els
andreuencs s’han reforçat al mercat d’hivern amb Cristian Valle
i Enric Tarrés i han concedit la baixa a Uri.
Quim Hernández
català i estatal, l’Atlètic Barceloneta, per un contundent 3-7. El
paper del nostre equip, el Sant Andreu, va ser prou digne, en
aconseguir derrotar el Navarra de Pamplona en quarts de final
per 8-7, en un partit trepidant i ple d’alternatives. En la resta
d’emparellaments, el Barcelona, l’Atlètic Barceloneta i el
Sabadell van desfer-se de Canoe de Madrid, Terrassa i Mataró
respectivament. En semifinals, el Sant Andreu va acusar el
desgast del dia anterior i va caure sense excuses contra el que
seria el campió, el Barcelona, per 3-12, mentre que l’Atlètic
Barceloneta va arribar a la final en derrotar el Sabadell per un
ajustat 7-5.Ara, el Sant Andreu comença a disputar la segona
volta de la Lliga Nacional amb l’objectiu d’aconseguir una de les
vuit primeres places, i a ser possible, millorar la setena que
ocupa en aquests moments.
JJ Aymerich

Allò que tenen en comú la Carme Bermúdez, la Marga
Pérez, la Maria Etany i la Mati Deupi és que guarden una
íntima i ferma relació amb la Coroleu. Les primeres com a
treballadores i les segones com a voluntàries, han fet d'aquest
centre emblema del barri –que va posar la seva primera pedra
al barri als anys 30- la segona família. Només veient-les, ja es
descobreix que són dones actives, valentes, amb vocació i que
fan la seva feina perquè els agrada i gaudeixen fent-la.
La Maria i la Mati comparteixen converses, tallers, festes, rialles
i confessions amb tots els pacients i es converteixen en un pilar
vital per a la seva estada al centre. La Carme i la Marga, en
canvi, fan la "feina bruta", els curen, els cuiden, els mimen i
sovint escolten sense desesperació les seves queixes. Però tot
això, sempre amb el sentiment de saber que estan fent una
tasca necessària, que les motiva i que els és agraïda amb afecte
i somriures.
Les quatre coincideixen en afirmar que no és casualitat que es
trobessin allà. Tal i com comenta la Marga "esculls on vols
treballar, almenys uns anys enrere". Per ella, des de ja fa més de
20 anys, la Coroleu va ser una escola on la van ensenyar molt i
on gràcies al treball en equip va aprendre ajudar i ser ajudada.
Aquest sentiment de grup i de família el comparteixen totes
quatre. És un centre tan petit que es generen uns vincles similars
als familiars: moltes hores compartides i, sobretot, moltes
emocions provinents de situacions de tot tipus, bones i dolentes.
El Perfil de...
Carme Bermúdez,
Marga Pérez,
Maria Etany i
Mati Deupi,
l’ànima de la
Coroleu
“Això funciona
perquè la gent
s’implica”
Precisament el tema dels sentiments és la part més interessant
i alhora més incontrolable i difícil d'afrontar. Aquests són uns
muts habitants més del centre que també cal saber tractar. És
molt fàcil que es creïn relacions amb els pacients i amb les seves
famílies, “no vols implicar-te però és inevitable”, explica la
Carme. Però és justament gràcies a aquests lligams que la
Coroleu és el que és, "funciona perquè la gent s'implica".
No és estrany, doncs, que els deures que s’autoimposen tant les
unes com les altres siguin els de marcar una distància emocional
vers els pacients i les famílies. I de vegades ho aconsegueixen,
però molt poques. Malgrat el paper de superdones que se’ls ha
atorgat per fer jornades de 12 hores seguides, per aconseguir
arrancar somriures i per repartir tranquil•litat –entre d’altres
coses!-, no deixen de ser persones amb reaccions humanes,
naturals i espontànies, de manera que és gairebé impossible no
involucrar-te ni amb els pacients ni amb els seus familiars. “Vius
amb ells”, comenta la Mati, “la gent té ganes de parlar amb tu”,
explica la Maria.
No hi ha res com treballar en una feina que t’agrada. Les coses
van soles quan estàs en un lloc ple de gent que admires i que
t’admira. A partir d’aquí tan se val si s’ha de deixar la classe
d’aiguagym per acompanyar un pacient al metge o s’ha de venir
cada dia des de Vilanova i la Geltrú. La Coroleu i la seva gent
s’ho mereix.
Joana Ariet Porta
29
cap a peus | març

Verònica González
Publicitat
a la revista
‘De cap a peus’
93. 345 05 76
vgllaveria@gmail.com
Segueix
el CAP A PEUS
al
Facebook
i al Twitter