Maquetación 1 - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:35 PÆgina 1
Cau el ‘bloc fantasma’, per fi

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:35 PÆgina 2

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:35 PÆgina 3
EDITORIAL|Decreixement
Les diferents crisis que vivim no són fenòmens aïllats sinó
que són part d’una crisi estructural d’un sistema econòmic
basat en la competitivitat dels individus i els pobles a veure
qui creix més, i un sistema urbanístic, laboral, comercial, etc.
basat en un recurs finit: el petroli.
Les vagues dels darrers mesos, són l’inici dels efectes de la crisi
del petroli, que augmenta el preu cada cop més (també fruit de
l’especulació) i que, al seu torn, fa pujar el preu dels aliments
pel preu de transportar-los i conrear-los i per l’ús de terres de
conreu per fer biocombustible. La crisi alimentària tindrà efectes
a casa nostra (un 18’5 % dels catalans està en risc de pobresa),
però és ja dramàtica al 3er Món on 850 milions de persones
passen gana. Evidentment, aquesta gent intentarà emigrar cap
a països europeus, on s’estan fent directives criminalitzadores
per tenir fins a 18 mesos presos els immigrants a l’espera
d’expulsió (alguns països proposen, fins i tot, negar-los
l’assistència jurídica).
La situació del 3er Món té relació també amb el fenomen, al
nostre país, de la deslocalització d’empreses cap a països amb
mà d’obra més barata i menys regulació, i les deslocalitzacions
se sumen a la crisi immobiliària i faran créixer l’atur. La recepta
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
LA REVISTA IL’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RES-
PONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I
LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS I
COL·LECTIUS.
per la Unió Europea és augmentar el màxim d’hores laborals a la
setmana fins a 65 (150 anys de lluita sindical per la borda), mesura
que en teoria pretén incentivar el consum i la producció per crear llocs
de treball. És a dir, més creixement, més despesa energètica i canvi
climàtic, més residus i ús irracional de l’aigua, més estrés i falses
necessitats de consum.
A Catalunya, com a país d’història industrial, ens sorprèn un terme
com el decreixement, però els seus ideòlegs no parlen de tornar a les
coves, sinó d’un reequilibri mundial. La solució d’aquesta crisi depèn
en gran part dels luxes i privilegis que la població del 1er Món
estiguem disposats a cedir, de fins a quin punt siguem capaços
d’acceptar jornades de treball de menys hores, menys producció,
menys exportació i importació i, per tant, consumir i tenir menys.
El poder polític sembla incapaç de controlar l’econòmic, però tant un
com l’altre depenen de l’elecció de la població. Per això podem
començar ja amb la nostra actitud personal: banca ètica, carsharing,
cooperatives de consum, transport de mercaderies sostenible,
auditories energètiques a domicili, recollida selectiva, implicació en
les lluites locals i globals, etc. són algunes de les coses que estan
fàcilment a l’abast dels veïns de Sant Andreu.
Junta de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
SAP1998@TELELINE.ES - CAPAPEUS@YAHOO.ES
93 345 96 96 - 93 345 81 54
3

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 4
SUMARI (num. 532, setembre 08)
9
11
13
14
16
24
25
El Xafarder
Pla d’equipaments
Breus
Comencen les obres de l’AVE
Monografic: Casa Bloc
Sanitat: després de l’estiu
Infantil
26
29
31
32
33
34
Crítica teatral
El Perfil: Assumpció Castellet
Xarxa de mots i Reflexió
Espai literari: En conte i
fotopoètica
Cursets de l’AVV
FOTO PORTADA I SUMARI:
DAVID ROYO I XAVI DE LA CRUZ
Esports: Centenari UESA
COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.
EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES,
JORDI RABASSA, ALBERT FERRER, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, IRENE
SANTAMARIA, IRENE CAIXÀS, HELENA CODORNIU, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET,
MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZAS.
FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA.
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS IALES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 5
SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB L’ADVOCAT
SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA
SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR AL’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-
UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT
ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10
A 13.30H. CADA 1ER DIS-
SABTE DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT AN-
DREU
ABAT ODÓ, 71. 933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A
DIJOUS. WWW.ATENEUSAN-
TANDREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
ABAT ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.
DE 21 A 22.30H
›CORAL PLANÇONS (INFAN-
TIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30
A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,
33. 933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES
DEL DISTRICTE LOCAL DE
SANT PACIÀ 649599072
CURSETS ESPECÍFICS
(MITJA ARTÍSTICA, FRIVO-
LITÉ, COMENÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL
DE SANT PACIÀ
93 352 53 13
›ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A
16 ANYS): DJ DE 18.15 A
19.15H (PETITS) I DE 19.15
A 20.30H (MITJANS I
GRANS).
COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS
DEL COUNTRY - LINE DANCE
696 58 36 74
DIMARTS 20-21 O 21-22 H.
DIMECRES 19-20 O 20-21H.
CORAL CAPELLA GRAMALLA
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM
UNA CORAL DE GENT JOVE.
SI T’AGRADA CANTAR I PAS-
SAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
BASCÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CUR-
SETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O
ORFEOLALIRA@LYCOS.ES
BUSQUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DIS-
POSA DES A REALITZAR DI-
FERENTS TAS QUES DE
VOLUNTARIAT (PASSEJAR,
ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA
ANDREUENC
CAN GUARDIOLA, DL DE
19.45 A 21H IDJ DE 10.30H
A 11.30H. CAN GALTA CRE-
MAT, DC DE 19.15 A 21H.
CURSETS GRATUÏTS DE
SARDANES! T’ENSENYEM A
BALLAR, COMPTAR I REPAR-
TIR SARDANES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ
LOCAL DE SANT PACIÀ.
932744501 (JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I
DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT.
ANTIFAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM
LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A
L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES
PAL·LAS-ATENEA DE BARCE-
LONA
CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.
SI TENS INQUIETUDS I
GANES DE PARTICIPAR, ENS
REUNIM ELS DIMARTS AL-
TERNATIUS A LES 19H.
CORDADA, ASSOCIACIÓ EX-
CURSIONISTA I ECOLOGISTA.
CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801
VISITES CONCERTADES DE
DLL. A DJ.DE 10 A 14 H.,
DLL. I DC. DE 16 A 19.30.
SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS IT’INFORMA-
REM.SECRETARIA@COR-
DADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 6
6
nous reptes del CAPAPEUS
L’equip del CAPAPEUS vol fer un pas endavant i millorar la forma i
el contingut de la revista en aquesta nova temporada. Com
podreu comprovar, el CAPAPEUS té unes noves mides, més
pàgines i un nou gruix de paper que el fan més manejable.
Volíem que la revista deixés de tenir un aspecte rígid perquè fos
més fàcil que els veïns la llegissin a tot arreu. Els canvis de
disseny s’han adequat també als nous continguts.
Així, hem traslladat a les primeres planes el Xafarder i el Què tens,
què vols?, que junt amb l’Agenda d’entitats i les Cartes, configuren
un nou espai d’intercanvi per als veïns i per a les entitats.
FEINA
M’ofereixo per a cuidar gent
gran. Tinc referències. Interessats
truqueu al 679 600 255.
M’ofereixo per fer companyia
per hores a alguna
senyora gran entre setmana o
cap de setmana. 93 274 11
39. Mª del Mar.
Noia espanyola, veïna de
Sant Andreu responsable i
seriosa. M’ofereixo per fer
feines de neteja pels matins a
Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.
Podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com
amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.
les cases. 690 64 25 84. Trucar
sobre les 19-20 hores. Cristina.
M’ofereixo per fer feina a les
llars per hores. 93 274 11 39.
Mª del Mar.
IMMOBILIARI
Venc torre a Montserrat Park,
el Bruc. Tot exterior. 156 m2 , amb
garatge, magatzem, taller, altell,
jardí i terrassa. Solar de 454 m2.
320.000 euros. 93 345 05 62 /
627 895 342. Ramon.
Es lloga plaça de pàrquing
A les pàgines centrals, en canvi, hem volgut potenciar la
informació en profunditat. Hem ampliat, per això, el reportatge
principal i l’hem englobat dins un monogràfic que inclou
l’Entrevista, el Cap a Tu, l’Anàlisi i l’Apunt històric, i que podreu
identificar per la franja de color que hi ha a la part superior.
També hem donat més espai a les fotografies, que ara són de
més qualitat, per tal de millorar l’aspecte gràfic de la informació.
A més, hem afegit una secció de notícies breus i creiem que ara
els articles són més accessibles al lector.
Amb tot plegat, busquem ampliar l’oferta informativa i fer-vos-la
més pròxima.
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
mitjana al carrer de Joan
Torras. 88 euros mensuals.
676 705 329 / 93 345 28 63.
Local en venda de 162 m2 a
Sant Andreu. Magnífic local a
la zona de Can Fabra, de cara
al parc de la biblioteca. Una
zona amb gran futur comercial
davant un nou projecte.
Diàfan, nivell carrer, antiguitat
35 anys, alçada de 3,5m2 , amb
pati al darrere. 298.000 euros.
Moltes pos-sibilitats.
Visites concertades
amb al 93 360 07 50. Carol.
Es lloga local de 60 m2 al
carrer de Virgili cantonada
amb el de Ramon Batlle. 696
96 56 99. Mercè.
Venda d’apartament. al
carrer de Tramuntana. Reformat,
bany complet, fusteria
d’alumini (Climalit), molt assolellat,
ascensor. 35m2 .
132.000 euros. 690 36 23 37 /
619 08 18 96.
Es lloga pàrking gran al
carrer de Guardiola i Feliu. 85
euros mensuals. 93 345 56 41.

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 7
Venda directa de pisos,
sense intermediaris, a la millor
zona del Raval. Últims
pisos. 600 55 94 54.
Pis a Castellbisbal de 130 m2 per 375.000 euros. Pre-ciós,
enuna finca de 3 anys, totalment
exterior amb vistes a Montserrat
i llest per entrar-hi a viure.
Saló menjador de 30 m2 amb
sortida a terrassa gran,
3 habitacions, 2 banys amb
hidromassatge.
Cuina totalment equipada.
Aire acondicionat, calefacció,
persianes elèctriques, sòl de
parquet, porta blindada. El pis
es ven amb plaça de pàrquiing i
traster inclòs. Hi ha opció de
comprar-lo moblat. Ocasió! Val
la pena visitar-lo. Interessats
trucar a 655 11 91 68. Carol.
Es lloga apartament
de 60 m2 amb jardí
a Sant Pere de Ribes,
en plena natura. Moblat.
Per 600 euros.
Tlf:626.03.05.89 Maite.
Es lloga plaça
de pàrquing gran al carrer
de Guardiola i Feliu.
110 euros mensuals.
93 345 56 41.
C.N SANT ANDREU
Es venen:
Títol. 93 274 26 59. Alan.
Es compren:
Títol. 93 346 57 45
/ 609 29 41 41. Joan.
Títol. 93 345 01 79. Josefina.
DIVERSOS
Venc impressora Lexmark,
model X3550, amb pantalla
LCD. Nova, embalada per
estrenar per 50 euros. Copia.
Scanner. Entrades USB.
PhotoPrint. 2 cartutxos de
color i negre. Wireless. 5
targetes. 627 895 342 / 93 345
05 62. Ramon
Es ven llit amb matalàs de
105 cm articulat a meitat de
preu. 93 345 01 79. Josefina.
Busco una dona de 35-45
anys com a cuidadora i amiga afí
(mai parella), amb qui compartir
inquietuts de creixement
espiritual, per ajudar-me
diàriament i conviure. Ofereixo
una habitació i un petit sou. Algú
honest, de pensament i
costums sanes, sense lligams
familiars de cap mena, de fàcil
tracte i convivència, forta i sana.
Tinc una gran discapacitat. 658
50 15 45. Montse.
Venc 2 bicicletes més casc
per nens de 7 i 12 anys, per
150 euros les dues. 93 312
01 77 / 616 73 48 03. Guillem.
Busco persones amb qui
compartir l’afició pel CAP A
PEUS. Voldria completar la
meva col·lecció d’antics números
de la revista. Si en tens,
truca a 619 81 75 48. David.
La data de tancament
del proper número és el
25 de setembre.
necrològica
Antoni Maduell Sancho, pare del nostre vocal de Medi Ambient i
amic, va morir el passat 9 d'agost a l'edat de 62 anys.
L'Associació i la revista volem transmetre el nostre condol als
seus familiars i amics. Expressem també el nostre condol per la
mort del pare de Meritxell Martínez i Pauné, tant de temps
coordinadora del CAP A PEUS i actualment redactora de la revista.
cap a peus | setembre
7

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 8

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 9
V ...BLA, BLA, BLA
UNA SECRETARIA DE CAP A PEUS
red skin més aviat seriós, gran lector de totxos marxistes-leninistes,
Al miler de socis i sòcies de l’AVV (i simpatitzants, que en són molts que marxa d’Erasmus a Amsterdam (suposo que pels tulipans,
més!) els rebrà una cara nova, quan vagin a partir de setembre a com tot el jovent que hi va). L’altra era una noieta de cabells
la seu del carrer Balari i Jovany. Ho sé perquè vaig passar-m’hi al rinxolats, que diria que és la mateixa que remana les cireres a les
juliol i vaig veure dos jovenets encabuts a la diminuta secretaria, reunions de redacció del Cap a Peus. Per cert que durant la meva
model Búnker anys 90. Entre vestigis informàtics i arxivadors curta visita xafardera, vaig coincidir amb una senyora d’unes 60
polsegosos, amb l’únic consol d’un ventilador ocasionalment primaveres, molt eixerida. Va entrar per demanar si us plau “Un De
asmàtic i l’implacable càstig d’un fidel mosquit tigre, l’un li explicava Cabeza a Piés”! I em sembla que ve cada mes, ben tranquila, amb
a l’altra on era cada cosa, com fer els encàrrecs i els deures
pendents per a la nova temporada. L’un era el secretari sortint, un
la mateixa dolorosa traducció! Potser algú li hauria de dir, no?
HARMONITZAR-SE
BLA, BLA, BLA... y
veu. No se’l sentia gens, és veritat, però bé, com que tampoc
Dilluns 14 de juliol tocava comissió municipal sobre el futur de la serveix de gaire intervenir... Ja podrien harmonitzar-se amb el
Coats, a l’Auditori de Can Fabra. Res de nou, no cregueu. Els del biorritme ralentit de l’estiu i estar-se calladets, no? No són prou
Districte expliquen fum sobre els nous usos, fan veure que escolten dissuassives, l’afonia del micro i la inutilitat de parlar? Però no, clar,
els torns de paraula i després si de cas ja decidiran el que els no fan vacances de protestar, els de la Coats! Potser per a ells,
convingui. Però es veu que a l’estiu tot fa més mandra i això perquè aprenguin a connectar amb el karma regnant a Sant
d’escoltar torns de paraula es fa molt feixuc. Cada reunió haver de Andreu, tindrà lloc la fira “Harmonia”, del 20 al 22 de març a plaça
sentir-se els mateixos retrets, ja em direu si no es fa pesat! Tant, Espanya. Serà la primera dedicada a l’hedonisme, diuen, al plaer
que fins i tot al micròfon de sala li feia mandrota funcionar. Als de cuidar-se i de deixar-se cuidar per l’esteticién. Però em sembla
ponents els en feia demanar-ne un de nou i als de Can Fabra que ben poc bon karma els deu haver generat, als promotors de
canviar-lo. I els uns pels altres, el públic va haver de parlar de viva l’Ateneu L’Harmonia de la Coats! Si és que en temps capitalistes,
sense copyright no ets ningú!
U...BLA,
BLA, BLA
LA COATS ET DONA AAAAAALES!
obres a la nau central, el futur Centre de Producció Cultural,
La beguda energètica del Toro Vermell patrocinarà un festival segons les necessitats del festival, però que siguin fixes, que
privat que tindrà lloc al recinte de La Coats durant les festes de quedin ja fetes. O sigui, que alguns detalls de la morfologia de la
La Mercè. Bé, no en diran “privat”, que fa com lleig. En diran nau es quedaran pels segles dels segles tal i com els convenia
“professional”, que així sembla que si no et deixen entrar és per als senyors del festival!!!! I si ens plantifiquen unes ales enormes
exigències del guió. La qüestió, que per rebre el permís, han a les vidrieres? O encara pitjor, i si ens dibuixen a la façana la
hagut de fer-li un petit favor a l’Ajuntament. Es tracta de fer unes silueta d’un brau????
BALARI ES REFORMA, JOVANY QUE S’ESPERI
Les obres del carrer Balari i Jovany, a banda i banda de Can
Fabra, es quedaran a mitges. El pressupost només cobreix una
banda, la de sota de Torres i Bages. La part de dalt, fins a la
plaça Comerç, que és on hi ha l’AVV, ha quedat ajornada sense
data. Potser si ens portem bé el que queda de mandat...
el xafarder
M
cap a peus | setembre
9

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 10

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 11
BUSCANT SOLUCIONS PELS PROBLEMES D’EQUIPAMENTS | L’associació de veïns ja fa dos mesos
que ha engegat la campanya Buscant solucions pels problemes d’equipaments, que intenta fer arribar als
veïns les seves reivindicacions. Aquestes se centren bàsicament en Les Casernes, PMU Colorantes, la
Fabra i Coats i l’estació de Sant Andreu Comtal. En cadascun dels terrenys, demana al districte un seguit
de mesures que, just a partir del Juliol, han començat a tenir fruits. Per Genís Pascual i Porret
PLA D’ACTUACIÓ DEL DISTRICTE
L’Ajuntament optarà al 2010 a la
compra d’un edifici de la Coats,
ara en mans de capital privat
L’Associació de Veïns ha aconseguit parcialment el que reivindicava
des de feia mesos. El districte optarà l’any 2010 a la compra d’una
nau de la Fabra i Coats que es troba en mans de capital privat. Això,
és clar, no significa que la compri definitivament, sinó que tindrà
opció de fer-ho. L’edifici està situat just darrere d’Hisenda, al carrer
Gran, i actualment és propietat de Renta Corporación, una empresa
privada del sector immobiliari, després que l’Ajuntament la hi
vengués a través del Consorci de la Zona Franca.
Renta Corporación, que treballa amb grans asseguradores i entitats
financeres entre d’altres, volia vendre’s la nau i, mesos enrere, va
publicar als diaris més importants de l’Estat espanyol diversos
anuncis. L’AVV reivindicava des d’aleshores a l’Ajuntament que la
tornés a comprar. Finalment, a la reunió sobre el Pla d’Actuació del
Districte (PAD), l’administració va anunciar l’opció de compra.
El PAD és un informe que recull, de forma general, totes les
polítiques que guiaran el futur de Sant Andreu i fa mig any que el
districte el va aprovar. Malgrat tot, la reunió per fer-lo públic no es va
convocar fins el 7 de Juliol. Anteriorment, l’AVV havia fet arribar a
l’Ajuntament 37 propostes pel Pla d’Actuació, entre elles la compra
de la nau. A la fi, el districte n’ha acceptat 24 i n’ha rebutjat 13.
A més, l’associació de veïns havia demanat la creació d’una taula
de treball per desenvolupar el Pla d’Equipaments. Aquest Pla és un
document que recull ordenadament quines són les necessitats de
Sant Andreu i determina de quina manera el districte concretarà el
PAD per millorar les dotacions comunitàries. A la reunió del dia 7,
el districte va anunciar que estudiarà la creació de la taula de treball
com demanava l’AVV, posposant així la seva consecució.
Els talls del carrer Gran els dies festius també van ser motiu de
debat. L’associació de veïns reclama més regularitat i senyalització,
ja que, avui dia, el tancament del carrer només es fa alguns
dissabtes i els cartells informatius que desvien el trànsit són, en
algunes ocasions, contradictoris. Segons l’AVV, la manca
d’organització ocasiona retencions al carrer Malats. Demanen que
la Guàrdia Urbana talli el trànsit de divendres a diumenge. Els
comerciants, però, no ho volen. Per trobar consens, el districte
convocarà una reunió amb l’associació de veïns i els botiguers.
D’altra banda, el districte s’encarregarà d’organitzar dues reunions
més amb TMB i GISA. L’administració vol evitar les vibracions que
algunes cases perceben quan passa el metro de la L1, i saber com
es desenvolupen les obres de la L9 a la rambla Onze de Setembre.
Per últim, l’associació de veïns va saber que el Pla de Protecció del
Casc Antic s’endarrerirà més del previst. Va sol·licitar, per això, una
reunió amb el gerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, que va
prometre que el març de 2009 el projecte estarà en marxa.
L’associació de veïns espera que aleshores encara quedi alguna
cosa per preservar.
> segueix a la página següent.
cap a peus | setembre
11

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 12
12
BUSCANT SOLUCIONS PELS PROBLEMES D’EQUIPAMENTS
FABRA I COATS
El Consistori ha d’adquirir la Nau
Central després que fa un any també
es vengués a Renta Corporación
L’Ajuntament de Barcelona no haurà d’optar només a la compra
d’una nau a la Coats. Haurà de tornar a comprar també la Nau
Central que acollirà l’espai de creació cultural més important de
la ciutat, segons va informar en el plenari del 25 de Juliol.
La Nau Central de la Coats pertany ara al Consorci de la Zona
Franca, un conglomerat d’empreses públiques amb grans recursos
econòmics. Va ser el mateix Ajuntament el que la va vendre al
Consorci fa un any, junt amb la nau que hi ha darrere d’Hisenda. El
Consorci, al seu torn, la va vendre a Renta Corporación per
després tornar-la-hi a comprar. I ara, l’Ajuntament l’haurà de
LES CASERNES
Caixa Catalunya ja no ajudarà a la
construcció d’habitatge protegit
La Fundació Proviure de Caixa Catalunya, que havia de fer habitatge
protegit a Les Casernes, s’ha fet enrere, segons va informar el
districte el 21 de Juliol. La construcció d’edificis de protecció oficial
correrà a càrrec de Regesa, promotor públic del Consell Comarcal.
Junt amb aquest canvi, es modificarà el mode de pagament dels
pisos, que passarà de la venda concertada al format de dret de
superfície. Això significa que l’hipoteca es pagarà en 25 anys a un
preu semblant al de lloguer (5,6 euros el m2) i que la propietat serà
de 75 anys, després dels quals retornarà a l’administració.
L’Ajuntament està negociant també amb la FAVB (Federació
comprar de nou al Consorci per 1,2 milions d’euros més del que
havia pagat. Una altra vegada, l’AVV es pregunta perquè
l’Ajuntament no la va comprar directament.
Tampoc va rebre l’AVV bones notícies a la Comissió de seguiment
de la Fabra i Coats que es va celebrar una setmana abans. El
districte va explicar que, a la zona, el Pla General Municipal,
document que ordena urbanísticament el territori a través de
normes, s’ha modificat sense cap debat de la Comissió i que el
seu període d’exposició pública ja ha finalitzat. L’associació de
veïns va demanar, per aquest motiu, un canvi urgent en la forma
com s’organitzen les reunions: grups de treball més reduïts que
tractin aspectes concrets, amb més periodicitat i algú responsable
de l’administració. El districte va acceptar la proposta. A la mateixa
reunió, el director del Museu d’Història de la ciutat, Joan Roca, i
el coordinador del projecte de la fàbrica de creació cultural van
explicar els projectes per la Nau Central i les calderes.
d’Associacions de Veïns) uns criteris en les quotes territorials que
beneficiïn als andreuencs a l’hora d’accedir a un pis protegit. Tot
apunta que tendiran a ser zones de proximitat i que, per tant, els
veïns sí tindran prioritat.
A més, als baixos dels edificis s’han previst fer diversos equipaments,
entre ells una escola bressol que no entrarà dins el Pla d’Augment
d’Escoles Bressol. És per això que se’n farà una altra al pati del CEIP
Ignasi Iglésias. També va assegurar el districte que la construcció
del nou CEIP Eulàlia Bóta estarà acabada abans que els nens tornin
de vacances. En els mateixos baixos s’havien de construir les
oficines de l’Agència Catalana de la Salut que finalment no es faran.
L’espai queda, doncs, sense ús i l’AVV ja ha reclamat al Consorci
de la Zona Franca, propietari dels terrenys, que hi ubiqui
equipaments pels andreuencs. De passada, el Consorci ha informat
que retardarà dos anys la subhasta del sòl d’habitatge lliure. ●

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 13
DAVID ROYO
Entitats veïnals, mestres i pares reclamen
millores urgents en l’oferta educativa
Critiquen la gestió de les places i demanen noves escoles
Fa dos anys que els mestres i els veïns
del districte observen deficiències en la
preinscripció i matriculació a les
escoles. Finalment, els sindicats de
professors, les associacions de veïns, entre
elles la nostra, i les Ampes han fet pública
una declaració d’intencions mesos abans
que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)
entri a debat al Parlament que pretén ser un
punt d’inici per a les negociacions. El text
ha estat enviat als partits polítics i a
l’Ajuntament, i s’ha repartit a les escoles. Els
firmant volen la creació d’escoles noves per
fer front a l’augment de població i que els
recursos educatius entre els centres públics
i els concertats estiguin compensats.
Les crítiques dels impulsors del manifest al
sistema educatiu són múltiples. El curs
passat, afirmen, es van obrir noves línies en
algunes escoles tot i que encara quedaven
vacants en d’altres, a les quals els pares
renunciaven. Hi va haver, diuen, una manca
de previsió, ja que, encara que els pares
haguessin acceptat les vacants, molts nens
s’haurien quedat sense escola. Això va
obligar a l’Ajuntament a projectar d’urgència
un centre educatiu a la zona de La
Maquinista. Denuncien també que s’han
eliminat les línies de P3 d’una escola amb
alt percentatge d’immigrants per falta de
preinscripcions i que s’han adjudicat d’ofici
places fora de la zona de proximitat
marcada pel Consorci d’Educació. Acusen
també de manca de previsió en el pas de
Primària a Secundària.
De moment, els firmants ja s’han reunit amb
el grup parlamentari socialista i tenen
previstes reunions amb el Síndic de
Greuges, amb el Departament d’Educació i
amb d’altres grups parlamentaris.
El manifest l’han firmat les següents
entitats: MPA El Sagrer, AMPA Mestre
Gibert, AMPA Octavio Paz, AVV Bon Pastor,
AVV La Sagrera, AVV Pi i Margall (Baró de
Viver) AVV Sant Andreu de Palomar, AVV
Trinitat Vella, Carmina Álvarez Les
(directora CEIP Bernat de Boíl), Coordinadora
d’AMPAs del Districte de Sant
Andreu, Federació d’AAVV de Barcelona,
Federació Ensenyament CCOO, Plataforma
Navas – Camp de l’Arpa, UGT. ●
Redacció
Més informació a l’ Associació de Veïns.
IMPACTE URBANÍSTIC
L’AVV vol inspeccionar els
nous edificis del carrer Grau
El carrer Grau s’allargarà i travessarà el
d’Agustí Milà fins el de Sant Hipòlit degut
a la construcció d’uns nous edificis.
L’AVV es va reunir amb els responsables
de Serveis Tècnics per demanar que la
constructora respecti els horaris d’obra i
que s’estudiï la direcció de la circulació
en el futur carrer per evitar que s’hi
aparquin masses cotxes. També demana
que l’alçada de les noves construccions
es comprovi respecte l’alçada
dels edificis que hi ha al voltant, la
majoria cases baixes, ja que l’impacte
visual és força evident.
EQUIPAMENTS
Sant Andreu tindrà un altre
centre de serveis socials
El gerent del Consorci de Serveis
Socials de l’Ajuntament va informar a
mitjans de juny que Sant Andreu i Trinitat
Vella tindran un nou Centre de Serveis
Socials, on els andreuencs podran
acudir per sol·licitar les ajudes que ofereix
l’administració.
NETEJA
El solar de Modest Urgell ja
comença a estar net
L’estat lamentable del solar del carrer
Modest Urgell amb el de Balari i Jovany
va ser motiu de queixa al CAPAPEUS de
juliol-agost. Poc després, el propietari va
començar a fer-hi neteja a petició del
districte, que havia estat informat insistentment
per l’AVV i els veïns afectats.
ANIVERSARI
80 anys de la mort
d’Ignasi Iglésias
El proper 9 d’octubre, les entitats del
barri celebraran el 80è aniversari
d’Ignasi Iglésias. Els actes principals
seran una ofrena floral a la tomba del
cementiri de Sant Andreu, una ballada
de sardanes i una lectura de poemes a la
seva casa natal.
cap a peus | setembre
13

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 14
14
Ara sí, comencen les obres
de l’AVE per tres llocs alhora
L’Associació de veïns denuncia que Adif
no es presenta ni a les comissions de treball
ni al Consell de Barri
Un dels llocs per on comencen les obres de l’AVE és el túnel
i ho fan construint el pou d’atac per on entrarà la tuneladora.
Una vegada enllestit, la màquina foradarà la ciutat des del
Clot fins a Sants. De moment, es preveu que aquests treballs durin
un any.
L’altre punt important de les obres és la construcció dels sòtans
de l’estació de l’AVE i va des del Pont de Felip II fins al Pont del
Treball. Per iniciar la construcció de les andanes de l’AVE i
col·locar la llosa de cobertura, desviaran els raíls. Han calculat
que per aquesta part necessitaran 19 mesos.
D’altra banda, el tercer tram va del Pont del Treball fins a Joan
Torras i es destinarà a construir-hi la llosa de cobertura de les vies,
la nova estació de Sant Andreu Comtal i la primera part del vial
soterrat al costat muntanya. Per això calen 28 mesos que van
començar a comptar des del juny. Però abans d’aquest pas caldrà
desviar les canonades que passen per sota les vies a l’alçada de

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 15
la Rambla Onze de Setembre, fins una mica més avall. Tot i això,
no es desvien el suficient per eliminar les diferències d’alçada entre
la cobertura i els carrers del costat.
A més, com ja sabeu, el primer tram del llit de vies de Sant Andreu
és més estret que el de la Sagrera, per això Adif ha demanat a
Renfe que els trens que actualment fan nit a la nostra estació ho
facin al Clot per poder guanyar espai per treballar. També estudien
la possibilitat de tancar l’actual estació de Sant Andreu Comtal i
construir un baixador provisional a l’alçada del C/Borriana.
L’altra tasca important que es desenvoluparà a Sant Andreu és la
construcció d’una part del vial soterrat al costat muntanya. Per això,
és tallarà el trànsit al carrer Josep Soldevila i es deixarà un carril de
pas pels autobusos i pels vehicles que tinguin el pàrquing en
aquesta zona. A més, el carrer Segre passarà a tenir dos sentits de
circulació.D’altra banda, els veïns que actualment aparquen davant
de Can Portabella i al carrer Josep Soldevila, uns 400 cotxes,
hauran de fer-ho a la coberta de l’edifici de TMB del triangle
ferroviari. Per tant, hauran de conduir pel carrer Jaume Brossa, a
Sant Martí, i després, creuar les vies a peu per un pont metàl·lic que
desembocarà al carrer Josep Soldevila. Per a les persones amb
mobilitat reduïda, el Districte buscarà un altre espai sense graons.
Els peatons també es veuran afectats. Per l’abril del 2009 està
previst tallar el Pont de Riera d’Horta i eliminar el pont metàl·lic
peatonal situat al final d’Onze de Setembre. Aleshores, els únics
passos cap a Sant Martí seran el carrer Sant Adrià i el Pont del
Treball. Per això, des de l’AVV hem demanat als responsables del
projecte i al Districte que s’instal·lin, com a mínim, dos ponts
provisionals. Evidentment, també s’ha de definir el recorregut
alternatiu de la línia 36 d’autobús que creua el pont de Riera d’Horta.
És evident que cal establir un protocol per poder comunicar-nos
amb Adif, els responsables del projecte, que fins ara no han assistit
a cap reunió. A més, han deixat dit que les queixes i les preguntes
les fem arribar a dos punts d’informació, un a l’estació de Sants, on
també hi haurà els despatxos del director del projecte, i l’altre a la
A l’esquerra, les vies del tren amb vistes al pont de Calatrava a l’alçada de la rambla
Onze de Setembre. Al seu costat i a la dreta, obres del TGV-AVE a La Sagrera,
on es construirà l’intercanviador. / DAVID ROYO / MONTSE TARRÉ
Sagrera. No estem d’acord que els veïns de Sant Andreu haguem
de desplaçar-nos per poder estar informats o queixar-nos. Per això,
hem reclamat a Barcelona Sagrera Alta Velocitat i al Districte que
insisteixin perquè Adif posi un punt d’informació al barri de Sant
Andreu i sobretot que es defineixi quin recorregut tindran les
instàncies i qui i quan les respondrà.
D’altra banda, per la primera sessió d’un dels grups de treball del
procés participatiu del Pla no se’ns ha facilitat cap escrit ni cap
plànol. A més, tampoc s’han convocat els altres quatre grups de
treball ni s’ha establert un calendari de reunions. Per això, la falta de
rigor i la informalitat dels responsables del projecte ens ha portat a
signar un escrit entre set de les AAVV afectades. Vam presentar-lo
a la premsa a finals de juliol i vam expressar el nostre malestar pel
desenvolupament del procés participatiu. A més, també hem
denunciat que no s’estan recollint les reivindicacions veïnals.
Montse Tarré i Olaiz
cap a peus | setembre
15

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 16
Cau el ‘bloc fantasma’, per fi
La Casa Bloc recupera la seva forma original 70 anys després
de la seva construcció. Es restaura així l’esperit
avanguardista i progressista de la Generalitat republicana.

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 17
Panoràmica de la residència
de vídues de la Casa Bloc.
/ DAVID ROYO
David Royo
Març de 1933. Francesc Macià, president de la Generalitat
republicana, posa la primera pedra de la Casa Bloc.
1948. El franquisme construeix un edifici per allotjar
famílies de policies nacionals. Juliol del 2008. Després de 30
anys de democràcia, comença l’enderrocament del bloc
fantasma. Es recupera així l’estructura original del conjunt
arquitectònic
EXPECTACIÓ VEÏNAL PER L’ENDERROC
Tants anys d’espera i en dos mesos ja no queda ni rastre de
l’edifici anomenat bloc fantasma. El dia 21 de juliol, a les sis de
la tarda, estava previst el tret de sortida oficial de l’enderroc i
l’expectació era màxima. Molta gent es concentrava al passeig
de Torras i Bages mentre d’altres s’anaven incorporant
encuriosits pel que passava. Moltes càmeres de televisió,
periodistes i fotògrafs feien el cobriment mediàtic de l’acte. Als
jardins de la Casa Bloc tot estava a punt: taules amb un picapica
i begudes refrescants a punt per servir-se i, per a més
informació, una maqueta i uns plafons explicatius.
Abans, però, faltaven els discursos oficials de les personalitats
polítiques i veïnals, que es van endarrerir perquè es va voler
ensenyar als polítics i periodistes assistents a l’acte la fantàstica
vista del conjunt de l’edifici des del terrat. Un cop acabat el
passeig, tot estava a punt pels parlaments, que van tenir una
forta càrrega ideològica. La regidora Gemma Mumbrú, per
exemple, va qualificar el bloc fantasma de “nyap feixista” i el
conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va
reivindicar l’esperit republicà de l’edifici. En representació de la
comunitat de veïns, l’actual presidenta, Montse Carrasco, en un
discurs breu i senzill, va mostrar la seva satisfacció pel resultat
de les obres de rehabilitació de l’edifici. Quan van finalitzar les
intervencions, es va obrir la barra del bar i van començar les
tertúlies entre els veïns. El passat gris deixava lloc a un futur ple
de colors.
HISTÒRIA DE LA CASA BLOC
“La gent que hem viscut aquí tota la vida l’hem anomenat l’edifici
>
cap a peus | setembre
17

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 18
18
dels pisos nous”, comenta la Montse Carrasco. Segons ella, la
denominació bloc fantasma és relativament recent. “Fa uns deu anys
Adigsa el va anomenar així perquè hi havia només un parell de
comptadors de llum i de gas per a 25 apartaments”, explica. Adigsa
és l’empresa pública que s’encarrega de la gestió dels pisos.
El 14 de juliol de 1997 l’Incasòl, la Diputació i l’Ajuntament de
Barcelona van signar el conveni per iniciar les obres de rehabilitació
de la Casa Bloc a càrrec del grup d’arquitectes Seguí Arquitectura
S.L. És a partir de la remodelació integral dels cinc edificis que es
planteja la possibilitat d’enderrocar el bloc aliè al conjunt
arquitectònic, amb el fi de restituir l’estructura original de 1933.
La Casa Bloc forma part d’un projecte d’un organisme dependent
de la Generalitat republicana de construcció d’habitatges per a
obrers de les fàbriques de Sant Andreu. La clara orientació
racionalista i social del conjunt va permetre edificis amb pisos de
doble planta, totalment innovadors a l’època, que permetien un
major aprofitament de l’espai, i una zona comuna a la planta
baixa destinada a la creació de cooperatives de consum,
guarderies o biblioteques populars, entre d’altres serveis. (Vegeu
els articles d’en Pau Vinyes i Benjamí Ramos dins d’aquest
monogràfic de la Casa Bloc).
Actualment, però, la Casa Bloc està formada per 169 pisos dels
207 que preveia el projecte republicà. Els cinc blocs que la
constitueixen, sense comptar el bloc fantasma, tenen convenis
diferents. L’edifici situat al carrer Residència justament és una
residència de vídues i orfes de militars, on va viure durant un
temps la sogra de Franco. Per altra banda, els veïns del bloc del
carrer Lanzarote són famílies de policies nacionals. Als tres blocs
restants hi viuen familiars d’antics militars.
Els espais que delimiten tots aquests blocs creen entre ells una
zona que es va aprofitar com a parc. Aquests jardins es van
inaugurar el 19 de març de 1995 amb el nom de Parc de les
Olors i dels Colors. Però poca cosa queda de tot allò. Els colors
amb que van ser pintades les parets de formigó gairebé no es
veuen, les plantes que aromatitzaven l’espai van ser arrencades
pels propis veïns i la placa commemorativa que es va descobrir
aquell dia, en homenatge a la gent que va fer possible
l’edificació, presenta avui dia un estat de conservació lamentable
que, sens dubte, convindria restaurar.
HISTÒRIES PERSONALS
Una de les coses que no canvien són les vivències de la gent
que hi habita. Molt pocs saben que abans d’iniciar-se les obres, >

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 19
anàlisi | Un edifici interessant | PER BENJAMÍ AGUILAR
La Casa Bloc és un edifici especialment interessant dins la
història de l’arquitectura moderna al nostre país. L’interès
radica en la seva condició de tipologia, ja que es tracta
d’una proposta edificatòria pensada per a fer ciutat. L’origen de
la Casa Bloc cal buscar-lo en el Plà Macià, desenvolupat pel
GATCPAC i Le Corbusier amb voluntat de definir el sistema de
creixement per la ciutat de Barcelona. Aquest Pla que mai fou
portat a terme plantejà una solució edificatòria que permetia
donar continuïtat al traçat de carrers l’Eixample de Cerdà i
alhora desenvolupar un nou model de ciutat. D’aquesta
tipologia edificatòria només se’n construirà un exemplar en un
indret no previst, la Casa Bloc a Sant Andreu.
El disseny (a càrrec de Sert, i Torres-Clavé, i Subirana del
GATCPAC) sota els paràmetres de l’arquitectura moderna, fou
molt estudiat. Prèviament es construïren 10 habitatges
experimentals en uns terrenys propers per estudiar el procés
constructiu a seguir, el treball i el cost dels materials. De les
conclusions d’aquest estudi se’n desprengué el disseny
A dalt a l’esquerra, l’actual presidenta de la comunitat de
veïns de la Casa Bloc, Montse Carrasco, amb el seu marit,
José Luis Pichot. Sota a l’esquerra, deplorable estat en
que es troba avui dia la placa commemorativa del
GATCPAC. Al mig, unes veïnes observen l’inici de
l’enderroc des dels seus balcons. A la dreta, un plànol de
la Casa Bloc amb l’edifici fantasma pintat de color
taronja. / DAVID ROYO
definitiu. Aquestes són quatre de les seves característiques
principals:
L’organització en dúplex de les vivendes permet l’accés a
aquestes a través de passeres obertes cada dues plantes a les
quals s’hi accedeix pels nuclis d’escala i ascensor situats als
colzes dels blocs. L’amplada de la tipologia permet la ventilació
transversal i fa que totes les dependències siguin exteriors. La
disposició de l’edifici permet que les sales d’estar i terrasses
tinguin una bona orientació a sud o a est. L’ús dels nous
materials constructius (acer, formigó) permet la desvinculació
d’estructura i tancaments i la possibilitat de disposar de plantes
baixes obertes que no limitin l’espai públic.
És una llàstima que l’edifici mai no pogués ser ocupat per les
famílies treballadores a qui anava destinat. La rehabilitació era
necessària per la seva qualitat arquitectònica i conceptual.
Benjamí Aguilar Domènech és arquitecte.
cap a peus | setembre
19

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 20
20
al costat mateix, entre els carrers Almirall Pròixida i Palomar, el
govern republicà va construir deu cases dúplex que van servir
com a prova pilot de la futura Casa Bloc. Eren les conegudes
cases amb hortet que va promoure el president Macià. Així ho
recorda en José Luís Pichot, conegut al barri per la seva tasca
com a entrenador de bàsquet durant molts anys al SAFA de Sant
Andreu, i que de ben petit va venir a viure amb els seus tiets a
un d’aquests pisos.
La gran diferència amb els de la futura Casa Bloc era que els
lavabos s’ubicaven a la part de dalt, juntament amb els
dormitoris, detall que es va canviar en la nova construcció.
“Suposo que se n’adonarien que a mesura que la gent es fes
gran, seria més difícil pujar les escales per anar al lavabo”
comenta en José Luís Pichot, que actualment viu amb la seva
dona, la Montse Carrasco, que és la presidenta de la Comunitat
de Veïns de la Casa Bloc des de fa quatre anys.
Precisament ella va néixer en aquest edifici l’any 1944, filla d’un
capità d’artilleria del govern republicà, que després es va veure
obligat a passar al bàndol nacional, i d’una burgesa del Poble
Nou. La Montse està molt contenta de la feina feta per
l’Ajuntament i el Districte amb tot aquest procés, i el treball i la
comunicació que ha tingut amb els representants d’Incasòl i
Adigsa, les dues empreses públiques de la Generalitat que han
fet les obres de rehabilitació. Sobre l’enderrocament del bloc
fantasma afirma que hi ha moltes sensibilitats entre els habitants
de la Casa Bloc, però que personalment s’alegra que es recuperi
la seva estructura original. “És tot un orgull viure en una casa
que és patrimoni històric”, afirma.
MIRANT CAP AL FUTUR
Enguany se celebren els 75 anys de la inauguració de la Casa
Bloc i la Comunitat de Veïns vol preparar algun acte festiu per
commemorar aquesta data. “Hi ha molta gent que ha viscut molts
anys en aquest petit poble, que és la Casa Bloc, i ens agradaria
fer una exposició amb fotografies de diferents èpoques que
puguin tenir els veïns de l’edifici i també d’altra gent que ens en
pugui facilitar”, informa Carrasco. Encara que no ha rebut cap
trucada de l’Ajuntament, creu que l’espai que quedarà lliure amb
l’enderrocament del bloc fantasma es destinarà a la creació d’un
bonic parc.
Des del seu origen republicà, i passant per la grisor del
franquisme, la Casa Bloc finalment ha recuperat l’aspecte amb el
qual va ser dissenyada. Però més enllà dels edificis que la
conformen, allò que la fa realment apassionant són les petites
històries de la seva gent, que miren amb optimisme el futur, i que
malgrat que han hagut de lluitar molt, han aconseguit retornar-li
la dignitat que es mereix. Tot un exemple a seguir. ●
N. de l’autor: Voldria donar les gràcies a la Carmen, la Montse i en José Luís pel temps
que han dedicat a explicar les seves vivències i perquè han estat una font
imprescindible per fer l’article que acabeu de llegir. També per l’exemple que
representen de lluita constant per dignificar els seu entorn més immediat, que és
patrimoni per a tots nosaltres.
Més informació:
• 2C Construcción de la ciudad, núm. 15-16. (Revista).
• Sant Andreu de Cap a Peus, núm. 9, article de l’arquitecte Jaume Sanmartí.
• http://www6.gencat.cat/incasol

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 21
A l’esquerra, unes veïnes observen la maqueta exposada el dia de l’inici de
l’enderroc. A la dreta, Una multitud d’andreuencs observen Francesc Macià
mentre fan el repartiment de claus de la Casa Bloc l’any 1934. Al fons de la
fotografia es distingeixen en vermell les tipologies mínimes
experimentals de vivenda per obrers. / DAVID ROYO / ARXIU HISTÒRIC COAC
història | Per la dignitat republicana | PER PAU VINYES I BENJAMÍ AGUILAR
La Casa Bloc és l’únic monument amb categoria A del Catàleg
de Patrimoni historicoartístic de Barcelona. Aquest estatus
demostra fins a qui punt l’edifici és important que
l’Ajuntament de Barcelona el conservir tal i com va ser dissenyat
des d’un bon principi.
Va ser construïda per encàrrec del Comissariat de la Casa
Obrera i de l’Institut contra l’Atur Forçós de la Generalitat de
Catalunya a inicis dels anys 30 i els seus arquitectes són Josep
Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana. Formaven
part, tots tres tècnics, del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics
Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i eren
impulsors de l’arquitectura racionalista del suís Le Corbusier, que
advocava per la funcionalitat lligada a l’entorn.
Van ser ells tres els que van proposar un projecte que pretenia
reformar la fisonomia urbana de Barcelona, el Pla Macià, a la
Generalitat republicana, que s’esforçava per millorar la qualitat
de vida dels obrers catalans. Malgrat tot, el Govern republicà va
refusar el Plà i només s'atreví a donar suport a propostes
concretes. La Casa Bloc n’era una d’aquestes i,de fet, si
s'hagués adoptat el Pla Macià, no s'hagués fet mai a Sant
Andreu, ja que la proposta preveia implantar una àrea industrial
com la zona franca. Val a dir que la sensibilitat per preservar la
morfologia i la identitat dels municipis agregats a Barcelona no
era pas un punt fort del Pla Macià.
Amb la construcció de la Casa Bloc, el govern de la Generalitat
republicana pretenia realitzar una sèrie d’habitatges per a obrers
acostant-se, així, a l’avantguarda europea. Va ser el seu
president, Francesc Macià, el que va col·locar la primera pedra
el 13 de març de 1933. Un dels impulsors del projecte va ser
l’andreuenc Josep Dencàs, conseller de Sanitat i destacat
protagonista dels Fets d’Octubre de 1934.
Edificada en una barriada obrera i a prop de les fàbriques, la Casa
Bloc volia configurar una nova manera d’entendre els hàbits lúdics
i relacionals dels habitants de la ciutat, més propera a compartir els
espais públics. D’aquesta manera, els seus inquilins podien gaudir
d’una biblioteca, de l’Escola Municipal Ignasi Iglésias, tot just
davant de l’edifici, i de diferents espais comuns. Fins i tot s’havia
plantejat la construcció d’una piscina pública.
Els edificis de la Casa Bloc estan connectats per ascensors i
llargs passadissos exteriors que deixen veure des del carrer les
portes i les finestres dels pisos. Tots els apartaments, que reben
llum natural, són dúplex. La cuina, el menjador, la galeria i el
bany, en el primer pis; els dormitoris, en el segon. Tots dos nivells
estan units per una escala interior. L’espai de cada habitatge és
de 70 m2. Els locals de la planta baixa volien ser utilitzats per a
serveis comunitaris, com ara la cooperativa de consum.
L’obra estava a punt de ser finalitzada quan la República va caure
davant el nou règim dictatorial del general Franco. És així com,
entre els anys 1940 i 1945 fou construït un bloc de vivendes annex
a l’existent que va desvirtuar l’obra dissenyada pels arquitectes
del GATCPAC. Els pisos eren totalment diferents als dissenyats
per Sert, Torres i Subirana. De racionalistes no en tenien ni la més
mínima raó. El nou bloc va ser anomenat edifici fantasma.
L’idea original, donar els pisos de la Casa Bloc als obrers de les
fàbriques andreuenques, va ser ignorada. El règim franquista va
decidir oferir els pisos que restaven a militars, policies i viudes i
orfes del seu propi bàndol i a mestres arribats d’arreu de l’estat
espanyol. La majoria d’inquilins van ser allotjats a l’edifici annex.
En total, 22 llogaters, la majoria dels quals eren famílies de policies
nacionals que anys després van ser reinstal·lats en els pisos
reformats de la Casa Bloc propietat de l’Incasòl (Institut Català del
Sòl), que ja projectava la demolició de l’edifici fantasma.
Finalment, la Generalitat ha desfet el greuge que des de anys
els veïns i veïnes de Sant Andreu denunciaven. L’edifici fantasma
comença a ser destruït i la dignitat republicana queda restablerta
de nou, encara que hagi de conviure dins d’una monarquia.
Paradoxes de la vida.
Pau Vinyes és historiador.
Benjamí Aguilar és arquitecte.
cap a peus | setembre
21

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 22
22
entrevista | Carmen Castillo Lupión | ACTIVISTA VEÏNAL PEL PROJECTE DE RESTAURACIÓ DE LA CASA BLOC
“Hem hagut de lluitar molt per
dignificar la Casa Bloc”
David Royo
La Carmen és la primera presidenta de la Comunitat de Veïns
de la Casa Bloc i una de les persones que ha encapçalat la
lluita per a la millora de l’edifici. Viu feliç amb el seu marit
Lorenzo en un dels pisos i ha reivindicat durant anys els drets
dels immigrants de les Casernes.
Pregunta. Com vas arribar a la Casa Bloc?
Resposta. Ho recordo perfectament. Va ser per la revetlla de Sant
Pere del 1941. Tenia 18 anys i el meu germà em va enviar a
Barcelona, perquè em retrobés amb el meu marit. El vaig
conèxer tres anys abans, quan ell feia la mili i portàvem tres anys
escrivint-nos cartes. Aquí han nascut els meus tres fills: Lorenzo,
Jorge Luís i Carmen.
P. Quina impressió et va fer aquest edifici?
R. Em va agradar molt, perquè se sortia d’allò corrent, de tot el
que fins aleshores havia vist. Jo vivia a Melilla en una casa de
planta baixa vora el mar, i venir aquí, sortir al passadís i veure’l
ple de veïns va ser molt agradable.
P. D’anècdotes no te’n deuen faltar...
R. Recordo que als 20 anys vaig veure una dona plorant amb els
seus tres fills, vestida de negre i amb una maleta lligada amb
cordes com es feia aleshores. Se li havia mort el marit i li havien
donat una setmana perquè abandonés el pis. Fixa’t bé quina
injustícia, es mor el teu marit i et deixen al carrer amb els nens!
Això passava al bloc fantasma i la gent d’aquí ho sap. Aquest fet
em va despertar la consciència social.
P. Déu n’hi do...
R. També havia vist com molts joves que venien a fer la mili a les
Casernes feien de criats dels militars mentre les dones d’aquests
es passejaven com a senyores pel barri. Era un abús total.
P. I com ha estat tot el procés de millora?
R. Hem hagut de lluitar molt per dignificar la Casa Bloc perquè hi
havia moments que semblava que anés a caure tot a terra. Entre
la primera fase de rehabilitació i la segona van passar gairebé
catorze anys! Les baranes dels passadissos es movien, moltes
rajoles s’aixecaven i la gent gran queia. Era horrorós, horroròs!
Després, ja s’han fet les coses bé i estem contents com ha
quedat, però hem hagut de lluitar durant molts anys per veure el
seu estat actual.
P. Què n’opines de l’enderrocament del Bloc fantasma?
R. No em sembla malament, encara que es podria haver
rehabilitat i donar els pisos buits als joves del barri. El que volia
la Generalitat és que estigués als llibres d’història com a
monument original. Crec que és degut al tema de la memòria
històrica que es parla avui en dia, perquè és molt coincident tot
aquest procés. ●
DAVID ROYO

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 23
cap a tu | Què opina sobre el reallotjament dels veïns? | PER BORJA MARIA MARINA
Mónica Montserrat Fernández, 37, monitora de col·legi
Tothom tenia la vida feta i no podien
fer-te fora i deixar-te al carrer. El
mínim és que ens hagin reallotjat.
Com havíem de comprar un pis a la
nostra edat? Els pisos que ens han
ofert, però, estan molt deixats. Et
treuen la casa, et donen una altra
de pitjor i encara ho has d’agrair.
Laia Oliva Arnau, estudiant Isabel Llera, 52, mestressa de casa
Han recol·locat la gent en pisos Eren cases precioses i les han
que tenen un lloguer més barat. tirat a terra sense necessitat,
Els han donat temps, més de dos quan fan falta a molts pobres.
anys, i s’han mudat a un pis molt És un error molt gran. Si
arreglat. No em sembla bé que haguessin reformat la façana,
treguin habitatge protegit, haurien es podria haver salvat. Més
de deixar-lo per a la gent que no té cases va construir Franco i
pis.
romanen en peu.
María José Zamora Pérez, 37, dependenta
Em sap greu per la gent que han
desallotjat, però l’edifici fantasma
no estava en el projecte original i
finalment no se’ls ha fet fora de la
Casa Bloc. Ara és necessari que
en aquest espai facin un parc,
encara que sigui en miniatura, i ho
posin tot més verd.
opinió de l’AVV | Un enderroc esperat
Celebrem l’enderroc d’aquest nyap creat durant el
franquisme. El moviment veïnal fa anys que reivindicava
que l’edifici recuperés la seva forma original, però qui ha
aconseguit que fos una realitat ha estat la fundadora de la
comunitat de veïns de la Casa Bloc, Carmen Castillo, a qui hem
de donar les gràcies.
Fa dos anys i mig, es va decidir a través d’una modificació del
Pla General Metropolità (PGM) que el terreny de l’edifici
fantasma ja no es destinaria a habitatge protegit, sinó a zona
verda. A canvi, l’Ajuntament va destinar una part dels terrenys
de Les Casernes a habitatge de protecció oficial. D’aquesta
Molt extremeny i andalús hi va
trobar recer. M’he criat amb gent
del bloc annex. Si són policies i
s’estan jugant la vida, han de
tenir dret a un pis. No veig
malament que hagin desallotjat
tots els veïns i mira que han
traslladat amics meus.
Nosaltres, les famílies dels
policies, hem estat reallotjats
amb uns avantatges econòmics
que no tenen la resta
de veïns de la Casa Bloc,
però el pis me l’han donat tot
trencat. No vull luxe, només
que em facin les coses bé.
Fernando Fernández Lucena, esportista
Concha Garrillo y Díaz, 70, mestressa de casa
manera, l’Ajuntament augmentava en aquesta zona el nombre
d’habitatges protegits i, de passada, dels de mercat. A més, als
ex-policies que hi vivien des de feia 40 anys se’ls ha anat
reallotjant en pisos buits de la Casa Bloc, també protegits i
gestionats per Adigsa, però no sempre ha estat fàcil arribar a
acords amb ells. Finalment sembla que tornarà a ser possible
veure els jardins del GATPAC des del carrer de Torras i Bages.
També reivindiquem que s’omplin els pisos buits de la Casa
Bloc que encara queden, quatre com a mínim, i que es restauri
la façana d’un dels edificis, que va quedar pendent quan es va
fer la rehabilitació del projecte.
cap a peus | setembre
23

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 24
24
SANITAT | Després de l’estiu...
Com és ben sabut, l’estiu és una època de trencar amb la
rutina i això ens duu a canvis en la dieta, en l’estat d’ànim, en
el ritme de la son, en el consum d’alcohol, de tabac i d’altres
substàncies, a augmentar el grau de sedentarisme i un llarg
etcètera. Tot plegat pot intervenir en el desequilibri del nostre
metabolisme, així doncs, és temps de reprendre els hàbits que a
les vacances hem deixat de banda.
En primer lloc, pel que fa a la dieta, cal tenir en compte que durant
les vacances hem adquirit mals costums com prendre habitualment
aperitius, consumir més begudes riques en calories i alcohòliques,
gelats, dolços, menjar fora de casa i ràpid, entre d’altres. Cal tenir
present que els hàbits alimentaris constitueixen un factor
determinant per l’estat de salut i que es relacionen amb nombroses
malalties d’elevada prevalença i mortalitat al món occidental
(malalties cardiovasculars, obesitat, osteoporosi, anèmia...). Per
tant, és important recordar-ho quan retornem a la normalitat per tal
de readoptar la rutina i amb ella els horaris dels àpats, la dieta
equilibrada i variada i l’activitat física. D’altra banda, una qüestió
que pot preocupar són els “quilets” que hem guanyat per no haver
fet bondat i sovint, l’error que es comet és fer cas a “dietes
miraculoses”. Amb elles no aconseguirem res que no es pugui
assolir amb el retorn a la rutina i als bons hàbits, és a dir, només cal
paciència i constància.
Respecte a l’augment del consum d’alcohol i de tabac, cal dir que
amb les restriccions en horaris laborals i amb la recuperació dels
hàbits quotidians, la tornada a la normalitat, en la majoria dels
casos, esdevindrà espontània. No obstant, especialment el
col·lectiu dels adolescents pot adquirir conductes addictives a
causa de l’alcohol i/o d’iniciar-se al consum de noves substàncies,
fet que va directament relacionat amb l’augment de les conductes
socials durant l’època estival. Així doncs, cal estar alerta i consultar
amb un professional si és necessari.
En tercer lloc, fent referència a l’estat d’ànim, tots hem sentit a
parlar de la famosa “depressió o síndrome postvacances”. Molts
experts asseguren que no es tracta d’una malaltia, sinó d’un estat
de durada limitada (uns 30 dies). Es caracteritza per petits
símptomes com l’irritabilitat, la hostilitat, l’ansietat, l’apatia, el
cansament i la nostàlgia, els quals sorgeixen per la tornada a la
feina i pel sentit de la responsabilitat. Aquestes petites afeccions
poden donar lloc a d’altres problemes com el desajust de la son, el
malestar digestiu i/o estats d’ansietat transitoris. Si això es dóna, no
cal consultar al metge, sinó fer front a la nova situació. La clau per
combatre-ho és el sentit de l’humor, recordar que les vacances són
un període per agafar l’energia necessària pel retorn a la vida
laboral i tenir clar que la feina ens dignifica.
Per últim, és aconsellable, especialment per les persones amb
malalties com la diabetis, les malalties cardiovasculars o la
hipertensió arterial, que després d’aquest període visitin el metge
de capçalera.
Laura Sebastián i Berta Pujol.
BERTA PUJOL

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 25
GINA PORTILLO
Un poema i un
refrany per a cada
mes de l’any
Conjur per mirar
d’aprovar sense estudiar
Ai, Verge Santa,
Verge Santa!
per què sóc tan manta?
Ai, Déu meu,
Déu meu,
estudiar és una creu!
Aquesta assignatura
és massa dura,
aquesta prova
ve massa d’hora,
i jo no vull
emplenar aquest full.
(...)”.
Josep M. Sala-Valldaura
Envia’m els teus
dibuixos, mel’s penjaré
al capçal de llit!!!
fabret.coats@gmail.com
Hola companys!!!
Ja som al setembre i, a poc a poc, tot el que havíem aturat
per fer vacances torna a comencar: l’escola, el futbol, la
música, el ballet...
He pensat que abans que us oblideu de les vacances, em
podríeu fer un dibuix dels llocs on heu passat l’estiu...
I parlant de dibuixos, us convido a descobrir algunes
pintures que decoren els racons del nostre barri!
Pinta i gargoteja al teu aire amb
aquest fantàstic llibre!
Gomi, Taro. Gargots: Un llibre per dibuixar, pintar
i crear. -2a ed- Barcelona: Coco books, 2007.
Les casetes de la plaça de la Pomera van ser pintades
l’any 1986, gràcies a l’associació de veïns de Sant
Andreu, amb motiu de la diada Nacional de Catalunya.
Des d’aquell dia la plaça llueix dibuixos de finestres i
portes en una paret que semblen de veritat.
No massa lluny de la plaça i a l’entrada d’uns pisos, hi
trobem unes pintures una mica més recents. En elles
s’hi representen quatre personatges ben famosos
vinculats a Sant Andreu. A sota, uns mosaics acaben de
decorar el racó.
Sabries relacionar cada
personatge amb la seva
pintura?
Josep Manyanet
Doctor Antoni Puigvert
Antoni Dalí
Ignasi Iglésias
...Dibuixos i pintures
cap a peus | setembre
25

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 26
26
Escena | L’estiu sol ser un mes tranquil en màteria de teatre, però a Sant Andreu, els
teatreros no descansen i és que per ells és un bon moment per retrobar-se amb antics companys
i preparar projectes més creatius que durant altres èpoques de l’any. La calor, el temps lliure i el
bon humor hi tenen molt a veure.
Una proposta ben refrescant
Del 25 de juliol a l’1 d’agost Josep Dalmau (autor i director)
Assumpció Castellet, Teresa Giró i Andreu Puga van
encantar el número 14-16 del carrer del Vallès amb La fada
(confidències entre mare i filla). L’obra, inèdita fins ara, es
representà en un lloc ben original i refrescant, al jardí. D’aquesta
manera es pretenia d’una banda obrir un espai privat als
espectadors que hi van assistir, a través d’invitacions (s’hi havia
de trucar prèviament); i de l’altra oferir un teatre íntim, ja que el
públic no podia superar la trentena de persones i podien notar
l’alè dels actors.
La idea parteix de l’És aquí que fan comèdia? de principis del
segle XIX, quan algunes cases particulars de la burgesia
barcelonina van obrir les seves sales i alcoves per fer-hi petites
representacions per amics i coneguts.
Gràcies a l’èxit de convocatòria l’experiència es repetirà el proper
5 i 6 de setembre a les deu del vespre i ja somnien que es
recuperi l’estiu que ve.

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 27
Enguany el Grup de Teatre Palomar (Casal de Gent Gran de
Sant Andreu) celebra el seu 25è aniversari. Per això el
passat 28 de juny van organitzar un sopar commemoratiu al
Casal de Gent Gran de Sant Andreu que va sobrepassar el mig
centenar de persones. Entre actors, amics i coneguts cal
destacar-ne: Maria Maynou (directora del Grup de Teatre
Palomar), Josep Virgili (vicepresident), Josep Arbonés (Els
Catalanistes), Anna Figueras (diputada de CIU), Raimon Blasi
(regidor CIU) i Enric Fernàndez (conseller de cultura de Sant
25 anys fent ‘teiatro’
Andreu). Al llarg del sopar es van lliurar una sèrie d’obsequis pels
assistents, com ara plaques commemoratives o medalles, entre
d’altres presents.
Per posar la cirereta al pastís d’aniversari el 12 de juny van
arrasar a la XI Mostra de Teatre J.M. de Sagarra de Terrassa on
van endur-se 6 premis amb En Pau de les calces curtes, dels que
cal destacar-ne el de millor grup i millor direcció de Maria Maynou.
Per molts anys!
27
cap a peus | setembre

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 28

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 29
El Perfil de... Assumpció Castellet
El teatre a casa
Un espectador anònim assistent a una funció teatral a l’asilu
de Sant Andreu li va preguntar: ‘sap plorar, vostè?’ i
l’Assumpció Castellet li va respondre que sí sense
imaginar que tal aptitud la feia idònia per convertir-se en la
Carmeta, la minyona de Nissaga de Poder, possiblement, el
personatge més fidel i sofert del crepuscular melodrama dels
Monsolís. L’actriu andreuenca recorda amb estima l’experiència
televisiva i el que en va aprendre. Constata que preferia
supeditar la fredor de la pantalla i els impertinents talls durant el
rodatge a la intensitat vivencial que li aporta l’escenificació
teatral. En el càsting de TV3 també va descobrir meravellada que
va aconseguir el paper gràcies a la singularitat de la seva veu,
que modesta i equivocadament ella creia grossera i inescaient.
Assumpció Castellet té una veu greu i reposada, càlida i
vellutada com les cortines d’un teatre. Potser per això no és
d’estranyar que ens expliqui que, des que va iniciar-se en la
interpretació als 15 anys al col·legi Els Lluïsos, el personatge que
més vegades ha encarnat ha estat el de la serventa, paper atent
i assenyat, sovint la veu de la consciència.
Castellet recorda que com que el vestuari es llogava, va plantejar
la compra de l’uniforme de minyona al seu director de teatre per
ironitzar la reiterada idiosincràsia. Després de quaranta anys
d’escenaris, però, l’actriu ha interpretat molts papers, en bona
mesura humorístics per la seva hàbil comicitat. Tot i això, si ha de
rememorar un personatge, no dubta en glorificar el dramatisme
d’Anna Frank que ella mateixa va protagonitzar. Aquest ventall
de personalitats l’ha ajudat a forjar un caràcter més emprenedor
i decidit, aliè al repressiu què diran, tal com assegura l’actriu.
Filla del carrer Sócrates, no en té prou de viure a quatre passes
del teatre de Sant Pacià, on sempre hi ha entregat la màxima
dedicació, tan interpretativa com organitzativament, i aquest
estiu ha decidit portar el teatre i el públic al jardí de casa seva.
Jubilada des de fa uns mesos del seu treball als laboratoris de la
Clínica Dexeus, Castellet pot ara abraçar el somni de cultivar la
seva vida pel teatre, així com per altres afeccions com la pintura,
inquietuds que l’acaparadora quotidianitat havia reclòs com a
hobbies que amenitzaven els anys i els estiuejos a Sant Antoni
de Vilamajor. Aquest estiu, però, ha preferit convertir l’ombra d’un
llimoner i la fresca de la vesprada andreuenca en la millor
escenografia per l’obra La Fada escrita pel seu amic Josep
Dalmau. Castellet considera prou consolidada l’afició i oferta
teatral a Sant Andreu, però va creure innovador i adient per a
l’estiu d’oferir una vetllada de teatre a la fresca. L’aforament ha
estat ple en cada una de les representacions i Castellet es
mostra satisfeta de protagonitzar l’obra juntament amb la seva
pròpia filla, Teresa Giró, curiosament en els papers de mare i filla.
Les dues, asseguren, en repetiran l’experiència.
Helena Codorniu
HELENA CODORNIU
cap a peus | setembre
29

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 30
s’acosten
temps de
canvi...

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 31
LA REFLEXIÓ | Laa bbootigga dd’’en BBiieel | PER XAVI OLIVERES
Tot passejant de tornada cap a casa em vaig topar amb una
imatge que em va remoure certs arxius d’infantesa. A ple carrer
de les Monges, assegut al voral de la porta de casa seva, un
noi d’uns deu o dotze anys exposava a tothom qui per allí passava
un recull dels seus contes de quan era més petit. Els venia a un
preu simbòlicament raonable, suposo per fer uns primers calerons,
i feia cara d’haver-se descomptat tot calculant la gent que no s’hi
havia aturat. Segurament, aquella il·lusió precipitada que totes les
iniciatives ens encomanen, amb l’estona es deuria anar
desdibuixant a favor d’un cert avorriment. Feia cara d’avorrit, sí,
però el seu cul no es movia pas del lloc que havia triat per seure, ja
que el segon cop que hi vaig passar –no em venia de pas però la
curiositat no hi entén de dreceres- seguia impertèrrit i tan tediós
com abans. Fou aquesta, si més no, la meva impressió.
Fent una ullada interna als records que tinc de la meva infància, me
n’adono que sempre deixen petja aquells moments o experiències
que per alguna raó o una altra es viuen amb molta més intensitat, i
HORITZONTALS
1. Els camions que porten ciment a l’obra. 2. Plural. La filla del
Fènix, que dóna nom al vast territori on vivim. Agència d’informació.
3. Girar sobre un eix. La jaqueta dels criats de palau. 4. L’exàmen
més temut. L’esport d’en Bruce Lee. Cent romà. 5. El resultat d’una
pèssima digestió o un excés de mam. El focus que il•lumina els
mariners. Conilla. 6. Travessar un pollastre per rostir-lo. El botó de
gravar. Romania. 7. Tribunal Constitucional. Mil romà. Tornàvem a
insistir en la mateixa cosa. 8. Les cinc barrejades. Un dels
moviments del cor.
VERTICALS
1.El tub de vidre de les fecundacions assistides. 2. Empipador i
inoportú granot de pus que surt capriciosament. 3. Zero. Senyora de
reconeguda noblesa. Pal. 4. Corrent estètic i intel•lectual, pràctic i
objectiu. 5. Paret gruixuda. Tot terreny. Vocal. 6. Símbol de l’Iridi.
Consonant. Mot que fa avançar la tropa. 7. Llaminers que mai en
tenen prou. 8. La màxima expressió del teatre. Número matemàtic
infinit. 9. L’amfitrió del sanfermines. 10. Est. Internacional Taxista.
Empresa que es viu dels sous dels altres. 11. Fenomen viari relacionat
amb les operacions sortida i retorn. 12. Nom de lletra. Símbol de
l’Urani. Article per a ell. 13. Sud-est. Nom del barri antic de València.
els entremitjos, aquelles estones compreses entre un afer important
i un altre es perden. Però hi van ser, i tant si hi van ser! No sé quan
ni on, però avorrir-me durant les vacances, més d’un cop. I no
passava absolutament res. Era un verb que procuràvem que no
ens enxampés però si ho feia sempre aconseguíem tombar-lo tard
o d’hora. Només calia prémer el botó de la imaginació, aquell
detonador que ens permetia reinventar el panorama rutinari que
ens envoltava dia rere dia, i sense ni adornar-nos-en el sopar ja era
a taula. Sembla que avui avorrir-se estigui prohibit, fins i tot
penalitzat. Cal buscar entreteniments constants perquè no se’ns
avorreixin les criatures! Error. Massa color rosa en aquesta vida,
que tots sabem que no és fàcil.
La imatge d’en Biel, el propietari de la botiga improvisada del carrer
de les Monges, em va fer arrencar un somriure de complicitat en el
temps i, a la vegada, em va convidar a pensar que potser feia
massa temps que la canalla ja no jugava als carrers.
La Xarxa de Mots | PER PERE MASSANA
SOLUUCIONS.Horitzontals: 1. Formigoneres. 2. P. Europa.
Efe. 3. Rodar. Levita. 4. Oral. Karate. C. 5. Vòmit. Far.
Nua. 6. Enastar. Rec. R. 7. TC- M. Repetiem. 8. aoieu.
Sístole. Verticals: 1. Proveta. 2. Floronco. 3. O. Dama. I. 4.
Realisme. 5. Mur. TT. U. 6. Ir. K. Ar. 7. Golafres. 8. Opera.
Pi. 9. Navarrès. 10. E. IT. ETT. 11. Retenció. 12. Efa. U. El.
13. SE. Carme.
cap a peus | setembre
31

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 32
32
De la mateixa manera que Josep i Maria van recórrer els
carrers de Betlem buscant en va una casa on pogués néixer
el seu fill i van acabar en una cova de pastors amb un mul
i una bèstia bovina per llevadores ara fa dos mil anys, la Josefina
i en Marià navegaven ahir per internet a la recerca d’una
habitació on poder passar dues nits a la vora de la platja perquè
la seva petita pogués mullar-se amb aigua de mar. Els han dit
tantes vegades que és tan bo! La tasca de trobar lloc s’havien
proposat d’enllestir-la en un tres i no res i, en canvi, s’estava
allargant quasi fins al moment d’omplir la furgoneta amb els
trastets i escampar la boira.
En Marià i la Josefina tenen un problema, i és que d’ocupacions
no els en falten. Això vol dir que els dies que havien triat per anar
a conèixer el mar amb la petita en són uns de molt concrets, i no
poden bellugar-los amunt o avall del calendari. A la xarxa no
trobaven res per menys del que s’havien posat com a límit
gairebé inabastable. Tres dies de platja ens costaran mitja
mesada! I quan, després de convèncer-se que potser amb una
nit ja farien el fet i que així podrien ampliar el pressupost, van
penjar-se del telèfon a la persecució desesperada del que fos, i
DAVID ROYO
En conte
ELS COSSOS (PERDURABLES)
Al Jóse, toxicòman enamorat de la
Laura i de la vida
Tiro els daus
se me’n fot qui juga.
El ser aquí malgrat la gelor
em compromet
Visc en la boira l’estança,
I sento flaire d’òxid de sang.
L’agulla se’m clava
i fila el roig més sagnant de mi
Entrellaçant el meu viatge.
Carrers enllà,
en aquella hora saborosa
a la plaça del moro
començaven a pressentir que tothom havia fet els mateixos
plans. Això, o és que no hi havia tanta crisi com els volien fer
creure. Hostals i pensions barates, ni una. Pensions i fondes una
mica menys econòmiques, cap. Fondes i hotelets senzills, ni de
conya. Ja no es van atrevir amb cap altre tipus d’allotjament.
Finalment, al cap de moltes trucades, totes les que el seu
abonament telefònic els permetia, i de constatar que l’última
opció, la de gastar-s’ho tot només pagant els llits i oblidar-se de
menjar, també se’ls tancava com una porta que peta davant del
nas, van optar per carregar màrfegues i tovalloles al maleter i
plantar-se en algun racó de món, abaixar els vidres de la furgona
i esperar la nit. Van arribar-hi. No sabien ben bé on. Van veure
els estels, van cantar una cançó, van jugar una estona, van
cruspir-se uns entrepans fets a casa i es van adormir amb la
brisa estival acaronant-los les galtes. La petita era feliç. Quina
aventura! La Josefina i en Marià es miraven mentre se’ls
tancaven els ulls: potser havien trobat la manera.
Andreu Giralt
Tot això i molt més a: hhttttpp::////eennddoorrmmiissccaatt..bbllooggssppoott..ccoomm
PER ALBERT ESTENGRE |
Buscant posada
l’amor es recolzava a la cantonada.
Mira’m les nafres amor
Car sóc pobre i vulnerable
trinxa’m i esquinça’m,
em brollarà un escrit inviolable:
S’esventrarà el desig
I en naixeran els meus dies
que voldran ser amb tu
fins que s’acabin els cossos.
El Jóse no es preocupà mai del seu
cos, però sí de la seva essència. Avui
en dia és mort però continua estimant
la Laura.
FotoPoètica

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 33
Si estàs pensant
en fer alguna activitat,
a l’Associació de Veïns
hi tens un lloc!
Ioga,
patchwork,
labors i manualitats,
dansa del ventre
balls de saló
curs 2008-2009.
El dia 1 de setembre comença la inscripció als cursets. Tot i
que la majoria de cursos comencen oficialment al mes
d’octubre, els grups de dansa del ventre ho fan el dia 1 de
setembre i un grup especial de ioga iniciarà l’activitat el 15 de
setembre fins l’octubre.
Aquells que vulguin apuntar-se poden informar-se sobre l’horari
a l’Associació de Veïns de Sant Andreu de dilluns a divendres
de les 18:00 a les 20:00 hores (c/Dr Balari i Jovany,14), a través
del 93 345 96 98, o bé a SAP1998@teleline.es.
Cada curset es realitzarà un cop a la setmana. La quota
trimestral és de 60 euros per les persones no sòcies, i 50 euros
per als socis de l’AVV, i no s’ha de pagar matrícula.
La méteo
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela
Hem passat un Juliol sense calorades importants degut al
successiu pas de fronts i a les entrades de nord posteriors.
Les temperatures màximes i sobretot mínimes s’han quedat
més curtes que la mitjana climàtica. Destaquem la forta
tempesta torrencial del dia 12 de Juliol que va deixar 51mm
en poc més de quaranta minuts. Aquesta tempesta ha servit
perquè la precipitació acumulada sigui superior a la
normal.(El mes de Juliol és el més sec de l’any).
PATCHWORK
LABORS I MANUALITATS
IOGA
BALLS DE SALÓ
DANSA DEL VENTRE
Es tracta d’una tècnica inter-nacional en la
que cada retall de roba té el seu valor.
Retallant i cosint aquests pedaços de tela es
poden dissenyar creacions úni-ques i
originals. Si t’agrada el tèxtil i la innovació,
aquesta és la teva!
Mitjançant aquesta activitat es pot aprendre
a brodar cintes, fer Richelieu, punt mallorquí,
de palestina i d’ombra, punt de creu… A
més, les classes també ensenyaran pintura
sobre tela, fusta i vidre.
Si el que vols és relaxar-te, alleugerir
dolors, i millorar la teva concentració, el
ioga és una bona opció. Una activitat en la
que es mou tot el cos, i que es basa en un
moviment dolç, en la respiració, mitjançant
posicions simples, meditació i relaxació.
Si el que t’agrada és la varietat, els balls
de saló t’oferiran un gran ventall d’estils
que tenen en comú la coordinació de
moviments en parella.
Una dansa que resulta atractiva per a molta
gent i que ajuda a millorar la forma física i
alleugerir tensions. Un dels efectes positius
és l’augment de l’autoestima i de la seguretat.
Variable meteorològica Valor observat Dia
Tª màxima absoluta 30,8ºC 1
Tª mínima absoluta 17,1ºC 13
Tª Mitjana mensual 24,49ºC -
Pressió máxima 1025hPa 15
Pressió mínima 1007hPa 12
Mitjana de pressió 1014,61hPa -
Precipitació total 51,5mm -
Precipitació màxima (24h) 51mm 12
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
cap a peus | setembre
33

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 34
JOANA ARIET
34
Vestint una samarreta a ratlles roges i grogues, els homes en
calça curta dels nostres carrers ja fa temps que xuten pilotes
i celebren gols. Al 1909 va néixer l’equip de futbol del nostre
barri, el que avui coneixem amb el nom d’Unió Esportiva Sant
Andreu i, per això, aquest pròxim any el pastís del club portarà
cent espelmes que seran bufades pels santandreuencs, futbolistes
o no futbolistes, més o menys aficionats.
Cent anys es diuen ràpid, però és ben bé que en són una bona
colla. Al darrere queden disgustos, victòries, celebracions i
llàgrimes -ja siguin de tristesa o felicitat-, que volen ser
immortalitzades. Per aquest motiu, són diversos els projectes
que s’estan preparant: llibres, reportatges o diferents actes de
celebració. Però d’entre tots aquests destaca el documental que
està realitzant la productora Diagonal TV –dirigida per Jaume
Banacolocha, fill del barri-. Al capdavant d’aquesa producció hi
ha Josep M. Vidal, que comptarà amb l’ajuda de diferents
col·laboradors. Entre aquests, des del Cap a Peus destaquem
la presència d’en Pau Vinyes que s’encarregarà de la part
històrica del documental que repassarà els cent anys del club. I
juntament a aquesta vessant audiovisual, trobem la col·laboració
de la premsa escrita del Mundo Deportivo, que serà el diari oficial
del centenari. Amb tot, la celebració d’aquests cent anys tindrà
una important difusió en els mitjans de comunicació.
ESPORTS | Escalfant motors pel centenari
I en tot aquest entrellat d’actes i celebracions no poden faltar els
qui realment han configurat el teixit del Sant Andreu i els autèntics
responsables d’aquesta suma dels anys que arriben a cent, els
socis del club. Alguns d’ells estan preparant un llibre que reculli el
trajecte de l’equip fins als nostres dies. Està clar, doncs, que si el
Sant Andreu ha pogut créixer amb força és gràcies, en part, al
suport que la seva afició li ha donat al llarg del seu trajecte, tots i
totes podem ser partícips d’aquest gran esdeveniment aportant la
nostra iniciativa o opinió. Sense anar més lluny, l’equip proposa
que els seguidors
escullin el lema del S’estan preparant
centenari d’entre les
propostes següents: diversos projectes:
“100 anys fent país”, UE llibres, documentals o
Sant Andreu, amb tu els
actes de celebració
100” o bé “100 - Andreu”
accedint a la pàgina web.
Tal i com diu el mateix himne de l’equip, aquest 2009 “els crits
són de festa”. I és que les previsions de festivitat i celebracions
per aquest proper any no són poques, hi estem tots convidats.
Joana Ariet Porta

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 35

capapeus2:Maquetaci n 1 04/10/2008 19:36 PÆgina 36