2011, Llinatges pegolins dels segles XVI i XVII (c) - Aldea Global

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Josep Vicens Pascual
Enguany es presenta la sèrie de llinatges que comencen per la lletra C extrets dels tres
primers quinque libri de la parroquial de Pego, les persones que els portaven així com els fets
que s’hi destaquen.
Alguns cognoms iniciats per aquesta lletra també s’escrivien a voltes amb la S o la Ç, si
anaven després les vocals e/i (és a dir quan representaven consonants alveolars), són
d’aquests casos els cognoms Cendra, Cervera, Cervero, Ciscar, això caldrà tenir-ho en compte
per identificar el llinatge respectiu.
Cal apuntar que ací es trobaran cognoms molt representatius de la vila com el de Cendra
que en aquells anys porten 703 persones, Ciscar, 293 persones i Cots, 226.
La llista s’ordena alfabèticament i per la grafia més sovintejada afegint les altres grafies
usades quan és el cas, es respecta la falta d’accentuació gràfica als originals, però s’escriu la
majúscula inicial dels cognoms encara que al llibre font estan escrits majoritàriament en
minúscula.
Portada del segon quinque libri (1612-1625), elaborada per Francesc Marçal
vicari de Pego entre 1611 i 1618, mentre era rector el doctor Jaume Vives.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Cabrera: Beatriu Cabrera, casada amb Pere Cardona i mare d’una xiqueta Maria Magdalena
batejada el 1594. Bertomeu Cabrera compare d’un confirmat el 26-4-1603.
Caix: Ursola Caix, muller de Cosme Torra, (benedicció nupcial de 25-11-1598).
Calbo: Teresa Calbo, dona de Miquel Puig, apareix entre 1579 i 1614. Joana Anna (o Angela)
Calbo (a voltes la Borda) muller de Marc Torres (1615-1634).
Callos: Jeronima Callos es casa amb Guillem Morato el 30-11-1605.
Camacho: Pere Camacho segurament d’Oliva, pare d’una criatura batejada el 1585. I Rafela
Camacho (1587) comare d’una xiqueta que també sembla natural d’Oliva.
Camarasa: Tres individus porten el cognom i tots tres relacionats amb la veïna població
d’Orba, el primer és Jaume Camarasa, testimoni d’una boda de 1627 entre un orber i
una donzella natural i veïna de Pego. Teodosi Camarasa és segurament un fill de
l’anterior Jaume Camarasa, que es casa amb Angelica Torres el 1649. Selidoni 1 Camarasa
és rector d’Orba que intervé en responsives i llicències matrimonials entre 1649 i 1655.
Cambra: Mestre Joan Cambra, d’origen francés, responsable de la construcció de l’església
nova i que apareix documentat el 1600. 2
Cambrils: Llinatge que porten 46 persones. La primera que el du és de l’any 1594 i es tracta
d’un home casat amb una olivera. D’entre les destacades amb aquest llinatge hi ha:
Bertomeu Cambrils que va tenir 2 fills i 5 filles (entre 1595 i 1636) i quan morí es va
deixar per la seua ànima quinze lliures. Jaume Cambrils (de 1625 a 1650) que va ser
obrer esmentat al llibre de mossèn Bernardino Sastre 3 . Rafela Cambrils que es va casar
amb Antoni Beltran natural de Culla (Catalunya) 4 el 1621 i que va tenir 8 fills (entre
1622-1637). Joan Sebastià Cambrils Ciscar que entre 1639 i 1656 inscriu al registre 7 fills,
dos dels quals moren albats. Margarida Anna Cambrils Ciscar (entre 1627-1642) té 8
fills, però 3 dels quals moren encara albats. I finalment Maria Josepa Cambrils Ciscar,
(entre 1637-1656) va tenir 8 fills.
Cañada: Cognom que pertanyia a l’anterior muller del llaurador Nicolau Bru d’Oliva que el
1626 es casa amb Vicenta Ribera.
Candela: Mossèn Joan Candela va escriure cartes certificatòries per a bodes pegolines mentre
era vicari a Gandia el 1583, cura de la vila de Palma (la Safor) el 1587, i també vicari de
Carcaixent el 1602.
Canelles: Antoni Canelles, casat amb Catalina Pujol, mallorquins habitants a la Vall de
Gallinera, bategen Antonina a Pego, el 1610.
Canet: Juan Canet de Llutxent, viudo de Maria Abella, es casa amb Ursola Sendra Miralles. Joan
Canet de Potries, viudo d’Antonia Escriva, ho fa amb Marcela Sastre també viuda el
mateix any 1653. I Vicent Canet Alberola, sastre de professió, de Llutxent, amb Marcela
Siscar Sendra l’any 1658, i pel que sembla cap dels tres matrimonis viurà a Pego.
Canto: Llinatge portat per vuit persones, Nofre Canto, i la seua filla Lleonor Susanna Canto,
batejada el 1537. La tercera Bertomeu Canto de Murla que fa de padrí en un bateig de
1585. La quarta i cinquena són la mare, Francesca Canto i el seu nen, Bertomeu Joan
Miralles Canto batejat el 1600. La sisena és un altre Nofre Canto, segurament d’Alcoi,
que es casa el 1621 amb Maria Ciscar viuda de Josep Ferrando i actua de testimoni en
dues bodes de 1623 i 1625. I finalment Roc Canto Reig natural d’Alcoi fill de Josep Canto
i resident a Pego que es casa el 1623 i que sembla familiar de Nofre Canto ja que actua
de testimoni.
Capdevila d’Estanya: Llinatge del doctor Llorenç, que fa de vicari i gerent del curat de Pego en
els mesos d’abril a juliol de 1634 i apareix en 7 inscripcions de l’arxiu.
1 Variant de Celdoni.
2 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p.107
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, “Tríptic pegolí 1-Apunts per a un inventari artístic de Pego, 2-Espigolant efemèrides, 3-dos documents
per a la història,” Festes Pego, 1979.
3 SASTRE FERRANDO, Bernardino - GINER PASCUAL, Manuel - GARCIA BAÑULS, José - ALCINA SALA, José Ma, Historia de la villa de
Pego (Pego: Imp. de Francisco Cuquerella, 1924), p.105
4 Culla és actualmente un municipi de la comarca de l’Alt Maestrat.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Capurri: Cognom de Maria, natural de Pego, es casa a Carcaixent el 1625 i apareix en una
partida d’amonestacions.
Carbo: Jeroni Carbo, testimoni de boda el 1572. Margarida Carbo és la dona de Marti Servera i
mare d’Antoni que es casa el 1657.
Carbonell: Lluís Carbonell apareix al llibre de bens (1488) de l’arxiu municipal.
Cardella: Juana Cardella, muller de Juan Llopis i mare de Miquel Juan Geroni Benet batejat el
1-10-1646.
Cardona: Cognom nombrós a la vila, el porten un total de 85 persones. El primer individu amb
aquest llinatge que apareix a l’arxiu parroquial és Bertomeu Cardona pare de Joan
Cardona batejat el 1534. El segon és Garsia Cardona pare d’una xiqueta batejada el 1537
i que va intervenir de padrí en dos batejos de 1534 i 1537. I altres famílies destacades
que porten el cognom són: Dona Jeronima Cardona, esmentada com a mare d’una xica
que es casa el 1582, segurament d’un cert prestigi social per ser la muller de Pere Peris
que va exercir càrrecs públics locals en aquella època, ja que va ser jurat en cap els anys
1567-1568 5 , clavari de l’hospital el 1578 i majoral el 1583 6 . Anna Cardona casada amb
Joan Pastor, inscriu un fill el 1625, és vidua el 1644, té un total de 6 fills, dos dels quals
moren albats, i encara és padrina d’un bateig el 1659. Francesc Jeroni Cardona batejat el
1626 va ser un dels quatre fills de Jeroni Cardona i de Jeronima Joan i que casat el 1650
amb Ursula Rafel va tenir una família nombrosa amb 6 fills. Joan Baptista Cardona va ser
vicari de Dénia el 1620 i només consta en un desposalici. Josep Cardona és sastre de
professió i apareix en partides des del 1595 fins el 1615, casat amb Anna Hortola va tenir
6 fills. Hi ha un altre Josep Cardona prevere, potser fill de l’anterior, testimoni d’una
boda el 1642. Margarida Cardona casada amb Pere Miro el 1575 va tenir 5 fills. Maria
Cardona va ser muller de Miquel Morant i va tenir 5 fills. El mestre Pere Cardona era
sastre i casat amb Elisabet Cendra el 1568, va registrar 4 fills. Vicent Cardona, natural de
Pego, va ser un capellà rector de Miramar el 1647. Ja va aparèixer el 1635 com a padrí
d’un bateig i va morir el 1670 7 . Maciana Magdalena Cardona Joan va nàixer el 1621, filla
de Jeroni Cardona i Jeronima Joan, va tenir 3 germans, es va casar el 1642 i va tenir 7
fills.
Carles: Elisabet Carles Burgunyo es casa el 1595 amb Joan Rovira de València, després farà de
comare en una confirmació del 1600 i batejarà dos fills (1604 i 1607). Paula Carles (o
Ursula Pau) de Guillem Ahuir, és una dona que es casa el 1593 i fa de padrina d’un
xiquet fill de gitanos de València l’any 1607.
Carmona: Anna Maria Carmona, que bateja un fill el 1646 i fa de comare en un altre bateig
l’any següent.
Caro: Mossèn Mestre Joan Baptista Caro Doctor en Sacra Teologia oficial i rector de la vila
d’Alcoi redacta llicències per a bodes els anys 1584 i 1585.
Carpi: El representant més anomenat d’aquest llinatge és Cristòfor Carpi oriünd d’Alcoi,
llaurador (1596) i guàrdia de Pego (1604), que es va casar tres vegades, el 1596 amb una
granadina, la segona el 1604 amb Esperança dita Estanya, criada o esclava del rector
Jeroni Vives, i la tercera el 1613 amb una dona natural de Moncofa (la Plana Baixa), va
inscriure un total de 10 fills. L’altra persona amb aquest llinatge, Miquel Carpi, viu a
Tavernes de la Valldigna (coneguda aleshores com la vall d’Alfandech) i es casa amb
Joana Cendra, habitant de Favara de Pego l’any 1611.
Carrals: Franci Carrals natural de la vila de Dénia fa de testimoni en una boda del 14-2-1568. És
també el cognom d’un xabienc que es casa el 1586 a Pego amb Anna Gomar.
Carrio: Joan Carrio, testimoni d’una boda el 19-2-1635.
5 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p.105
6 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p.123
7 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, “Pego molt nostrat, apunts per a la seua història,” Festes Pego, 1980

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Carrion: Dona Maria Carrion fa de comare en un bateig de 11-2-1607, va ser muller de Jaume
Joan Miro, cavaller i governador del Castell de Gallinera.
Carta: Josep Carta Pina natural de la ciutat de Caller 8 fill de Marià, es casa el 1612 amb Maria
Sans i un any després bateja una filla, Magdalena Simona.
Casals: Fra Florenci Casals regeix la cura d’Orba el 1626 i informa sobre la falta d’impediments
per a una boda d’aquell any.
Casanova: El senyor oficial Casanova de València expedeix llicències de bodes entre 1596 i
1609. Andreu Casanova, rector de la parroquial de Calp, certifica i dona llicència perquè
el vicari Lluis Vidal case el 1604.
Caselles: Cognom que porten dues dones originàries de Mallorca i possiblement germanes que
viuen a l’Atzúvia i Pego respectivament, la primera és de nom Elisabet i va batejar dues
criatures el 1613 i 1615. La segona, de nom Joana, segurament germana menuda de
l’anterior té 7 fills del seu matrimoni amb Sebastia Rigo mallorquí, sembla que viu a
Pego i apareix entre 1613 i 1656.
Cassorla (variant gràfica Casorla): És el llinatge que porta Bernat Cassorla natural d’Alluillar 9
que es casa el 1604 amb una dona de Dénia i té una filla, el 1606 actua de testimoni
d’una boda.
Castanyer (variants Castañer, Castañyer, Castanyeda, Castayeda, Castaller): Cognom que
porten unes 30 persones d’aquella època. Una de les primeres és Beatriu Castanyeda
que fa de padrina en dos batejos de 1533. Jeronima Castanyeda és la segona amb aquest
cognom que apareix cronològicament al registre, l’any 1534 i fa de padrina d’un batejat.
Encara hi ha una altra Jeronima Castanyer/da que apareix entre els anys 1579 i 1587
com a padrina i mare. Joana Castanyer és la quarta dona amb aquest cognom i que
apareix com a mare de l’esposa d’una boda del 1582. La nissaga més nombrosa que
porta aquest cognom és la que forma Vicent Sebastià (22 inscripcions a l’arxiu) fill de
Martí Castanyer i d’Anna Gavila (matrimoni de quatre fills) que es va casar amb Llucia
Costa natural de Dénia abans del 1609, els quals van batejar 8 fills i un cristià nou de
quatre anys adoptat i a més hi ha una altra xica com a padrina el 1633 que és donzella
filla de Sebastia Castañer. Possiblement un del seus fills anomenat també Sebastia va ser
capellà i soterrat el 1679 10 . També hi ha una de les filles, Anna Llúcia Castanyer Costa,
que apareix en 10 inscripcions, nou de les quals com a padrina de batejos, el 1651 als 36
anys encara era donzella. Joana Anna Castanyer i Gavilà germana de Vicent Sebastià va
ser batejada el 1597, es va casar el 1620 amb Joan Cendra viudo, va tenir dos fills, va ser
soterrada el 1626 i va deixar 25 lliures per la seua ànima. Miquel Castanyer, de professió
sastre, el 1581 es casa amb Àngela Cendra, i el 1613 figura com a majordom de
l’hospital, però no consta cap fill seu batejat a Pego. Pere Castanyer, també sastre i
natural de Planes, apareix en una inscripció de casament l’any 1584, segurament era
familiar de l’anterior i residirà on va nàixer. De Pere Joan Castanyer sabem que es casa i
bateja 4 fills entre 1572 i 1587.
Castello: Mossèn Vicent Castello és vicari de l’església col·legial de Gandia el 1596 quan escriu
una certificatòria de boda. I fr. Pere Castelló redacta una relació mentre exercia de vicari
de Ròtova el 1627.
Castells (variant Castell): Anna Castells Garcia, natural de Gandia que viu a Pego quan es casa
el 1642 amb Miquel OItra Montllor natural d’Almudaina i habitant a la nostra vila, tenen
7 fills fins el 1658.
8
Ciutat de l’illa de Sardenya, actualmente amb més de 150.000 habitants i on la llengua catalana fou oficial fins al segle XVII i era
compresa i parlada per molta gent des del segle XIV fins al XVIII.
9
“Podria ser El Villar (comarca dels Serrans)”
10
1679-VIII-17. Mossen Sebastia Castanyer, prevere, soterrat, 1679. MARTÍNEZ RONDAN, Josep, “Pego molt nostrat, apunts per a
la seua història,” Festes Pego, 1981.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Caterina Castells que només apareix en un registre de 1646 fent de comare en el bateig
d’una de les filles d’Anna Castells (possiblement seria germana seua).
Castillo: Joan Castillo viudo natural de Cocentaina que es casa amb la pegolina Anna Miro el
1599.
Catala (variant femenina Catalana): Hi ha 25 individus que tenen aquest cognom. La majoria
són del segle XVII, al segle anterior només tenim a Melcior Catala de la vila de Planes,
que es casa primer i després actua de padrí el 1585. Miquel Catala Oltra fill de Pere
també sembla que siga de Planes, es casa el 1637 amb Vicenta Company i tenen 5 fills
(dos dels quals moren albats); fa de testimoni de la boda de son pare el 1647, i
segurament es casa altra volta perquè és esmentat com a marit d’Esperança Selles quan
aquesta és soterrada el 1665. Beatriu Anna Catala natural de Xàbia es casa amb Joan
Sastre el 1654 , després fa de padrina d’un bateig el 1657. Elisabet Catala natural de
Planes és la mare de dos batejos (1624 i 1626) i soterrada dues setmanes després del
segon bateig. Guillem Catala és rector de Potries i fa constar en responsiva la naturalesa
de l’espòs en una boda de 1659. Jeronima Catala, de la parròquia de Sant Llorenç, es
casa el 1620 amb Miquel Verger de la Vall d’Alfandec.
Cax: Vicenta Cax i Marc Antoni Oltra van ser esposats pel plebà d’Oliva el 1596, registren 6 fills
i un morisc batejat de tres anys entre 1597 i 1610.
Cendra (variants gràfiques: Sendra, Çendra): És el cognom més nombrós i característic de la
nostra vila. Un total de 703 persones el porten en aquest període. Buscant en els
avantpassats de qualsevol pegolí es trobaria algun antecedent amb el present llinatge.
Les variants en aquesta època són d’escriptura perquè moltes voltes la mateixa persona
presenta als registres el seu cognom escrit en les diferents variants esmentades. El
primer bateig amb el present cognom és el d’Ursola filla d’en Francesc Cendra el juny de
1533. Una altra de les primeres que porten el cognom és Alsadona Cendra que apareix
de padrina en els anys 1534 i 1538. El 1537 és anomenat un pare d’una xiqueta batejada
amb el nom sufixat de Francescot d’Atzaneta. Hi ha alguna persona amb aquest llinatge
que viu a Benumeia durant el segle XVII. Francesc Cendra, mort el 1627, era conegut
com lo Roig. Hieroni Cendra era el batlle de la vila segons resa una inscripció del 1627.
Un altre Hieroni Cendra era mercader i fa de padrí en un bateig el 18-6-1632. Jeronima
Cendra (entre 1601 i 1607) és natural d’Oliva. Sembla que hi haja dos mossens Joan
Cendra, el primer és del 1538 (per tant de primeries de segle), l’altre a les darreries del
segle XVI i principis del XVII, que tindrà en sa casa dos moriscos una xiqueta de tres anys
(Esperança) i un xic de 10 anys (Francesc Miquel) també hi ha un altre Joan Cendra que
és organista i un altre estudiant podria el segon dels dos esmentats anteriorment. D’un
Joan Cendra, coneixem el seu malnom que era de la Ventura (entre 1617-1638). Encara
apareix Joan Cendra, rector de Gata de 1637 a 1660, i que el 1644 quan va succeir el
terratrèmol 11 es trobava a la vila de Pego d’on segurament era originari. Del Portal era el
11 En lo añy 1644, entrá lo añy en divendres, era Retor de la Parroquial de la present Vila de Pego, Mosen Joan de Almunia, Prebere,
Doctor en Theologia, molt bon Prebere, cuidadós de sos parroquians, home molt intelijent, era Vicari Mosen Joseph Montañana, un
Capellà molt honrat, que sabia molt be lo que fea, eren Benefisiats Mosén Visent Corts, Mosen Pere Peris, Mosen Pere Sala, Mosen
Joseph Sentonge. Foren acullits en dita Esglesia Mosen Joan Sastre, Retor de Favara, Mosen Joan Sendra, Retor del Lloch de Gata;
Mosen Joseph Sendra, Vicari de la vila de Xavea, estos se trobaren en lo cartavall escrits, excepte Mosen Joan Sendra que al
sendema vingue a Pego. Era justicia Jaume Ortola, era Asesor Lluis Joan Sendra y de Pintor, Notari; eren Jurats Thomas Sendra,
Frances Ferrando de Andreu y Frances Ribera fill de Lluis, era escriva Joan Puig, notari, era Mustasaf Pere Ferrando, eren obrers
Jaume Cambrils Sastre y Joan Alcina; era Balle Miquel Geroni Pascual Ciutada; lo Señor de la Baronia de Pego era D. Francisco de
Borja i Sentelles, Duch de Gandia.
A catorce de juñy cuant vingue el dimecres a la matinada, clar non clar, feu un terratremol que mots s'espantaren y molts no el
sentiren. Pero cuant vingue el dia 21 de dit mes, a la que el sol se ponia, feu un gran terratremol, que espanta molt la gent, que
estava en la plasa jugant a pilota; es va obrir la paret de la sala del cap de avall; bada tot lo campanar; derroca la mitat de micha
boveda de la Esglesia, bada totes les demes capelles; de manera que agueren de traure lo Santisim ab molt gran proseso, cantant
lo Miserere, lo portaren al Pla de la Font, li feren una capella de fusta, estigue lo Santisim en lo Pla de la Font ab sa capella ben
adornada, ab vint homens y tres capellans de guarda de nit y de dia, ab deu llanties y cuatre siris ensesos y no en posaren mes
perque fea calor; alli estigue lo Santisim hasta per mich de juliol de dit añy que lo portaren al Hospital de esta Vila y lo posaren en
la capella de la Sanch y alli es fea lo ofisi divi cada dia.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
malnom d’un Josep Cendra que apareix en la defunció d’una filla seua el 1637. Josep
Cendra (entre 1636-1645) és un mossèn, diaca el 1637 i que després apareix com a
reverend mossèn, prevere vicari de l’església parroquial de Xàbia i que també s’esmenta
a l’escrit (nota a peu de pàgina) del notari Joan Lluis Cendra Pintor sobre el terratrèmol
de 1644. Miquel Cendra, anomenat lo Rich, fa de testimoni en una boda del 6-10-1637.
Miquel Cendra, amb el renom del terrench, fa de testimoni el 7-3-1639.
A vint y cinch de deenbre 1605 mossèn assensi morales vicari de pego preceint licentia del Señor official
casanova donada en Valentia a 15 del matex y les monitions canoniques esposa a lois joan cendra fill de hieroni
cendra y a chaterina filla de miquel tamarit de dita vila · presents foren per testimonis joan hortola y berthomeu
piera fill de berthomeu
A 10 de Setenbre mossèn joan cendra dona la benedictio nubtial als Sobredits -
Joan Lluis Cendra Pintor batejat el 5 d’abril de 1580, es casa el dia de Nadal de 1605 amb
Caterina Tamarit (il·lustració adjunta) i va tenir 9 fills, va ser notari i autor d’un quadern
on conta els fets que succeïren a Pego durant el terratrèmol de 1644. El seu nom i la
seua tasca notarial apareix en el quinque fins el 1653. També s’acompanya l’adjectiu
‘llauradors’ a alguns Cendra, segurament per diferenciar-los dels homònims que no
serien agricultors. Pel que fa a les famílies nombroses que porten el cognom en
destaquen bastants i d’entre les quals per exemple: Anna Cendra casada amb Jaume
Cots va batejar 12 fills. Joan Cendra Ferrando casat amb Elisabet Alzina Miralles va tenir
15 fills. Jeroni Cendra Pintor que va ser batlle casat amb Elisabet Joan Miralles Banyuls
va tenir 11 fills i un esclau de 10 anys. Ursula Cendra casada amb Pere Antoni Garcia
Ciscar va tenir 10 fills. Per altra banda les famílies Cendra que agarren xiquets moriscos
l’any 1610 són: Francesc Montserrat Cendra que té un xiquet de 14 anys a part dels
altres 8 fills que va batejar entre 1606 i 1624; l’esmentat dalt mossèn Joan Cendra
prevere (entre 1568-1613) que tenia una xiqueta i un xiquet tots dos d’origen morisc. La
viuda de Miquel Sendra té un xiquet de 5 anys. Jeroni Cendra, un xiquet de 13 anys. I
finalment Josep Sendra té un xiquet de 4 anys.
Cerra: És una variant gràfica de Serra.
Cervera (variants gràfiques: Servera i Çervera): S’anoten 7 persones amb aquest cognom. La
primera és Pereta Servera, mare d’Isabet batejada el 1610, mallorquina que viu amb el
seu marit Pere Pons a la vall d’Ebo. Mauro Cervera és el vicari de la parròquia pegolina
de 1618 a 1629. Miquel Cervera (entre 1620-1622) és pare d’una batejada. Ursola
Este terratremol bada mols murons de la muralla, tombant part de la torre de la cantonada, que gira als portals dels Siscars...
(pàgines 104-105-106 d'"Historia de la villa de Pego", 1924) 27-6-1644.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Çervera i de Giner viuda natural del Villar de Benaduch 12 i resident a la vila de Pego fa de
padrina en un bateig del primer dia de l’any 1626. I finalment el 1657 es casa Antoni
Servera fill de Martí amb Esperança Mas exposant les amonestacions en les parròquies
de Pego i l’Atzúvia.
Cervero (variant gràfica: Servero): Hieroni Servero marit de Beatriu Vidal que fa de padrina en
un bateig de 1585.
Cherta: Paula Cherta, filla de Pere natural de València i que viu al lloc de Miraflor, es casa amb
Bernat Dominguis el 1594.
Chorro: Francisca Chorro casada amb Agusti Sendra, va tenir 5 fills entre 1636 i 1658.
Ciria: Francisco Ciria (entre 1590-1600) era cirurgià i va tenir una filla batejada el 1593, la qual
es casa dues vegades la primera el 1619 amb Pau Escrich i la segona el 1624 amb
Bertomeu Selfa. Caterina Ciria, probablement també filla del cirurgià, es va casar el 1602
amb Jaume Dominguis.
Ciscar (variants Siscar, Çiscar, Siscara): Han estat registrats un total de 293 persones que
porten el llinatge.
El primer bateig amb aquest cognom és el de Violant Siscara (en la partida apareix el
nom del pare: Lluís Siscar) de l’any 1534. El mateix any és batejat Miquel Siscar fill de
n’Antoni Siscar aquest darrer apareix també al llibre de béns de 1488. Antoni Siscar
d’Oliva és el padrí d’un bateig de 1662. També Elisabet Siscar és d’Oliva i mare d’un
batejat el 1585. Francesc Siscar és habitador del lloc de Tavernes i fa de testimoni en una
boda del 1636. Sor Maria Ciscar és beata i apareix en moltes partides com a comare
entre 1578 i 1610, va morir el 1637 i va deixar en testament per la seua ànima 25 lliures.
Mossèn Pere Antoni Ciscar va ser rector de Potries entre 1625 i 1653. Pel que fa a les
famílies nombroses amb aquest cognom n’hi ha moltes, però les que més destaquen
són: Magdalena Siscar que va ser la muller del notari Joan Cristofor Tena, va veure
batejar 11 fills entre 1580 i 1602, era germana de la sor Maria Ciscar beata i quan va
morir el 1641 va deixar per la seua ànima 50 lliures i per marmessor son fill mossèn Joan
Tena prevere i vicari aleshores de la parroquial de Pego. Una altra germana de les
anteriors, Marta Ciscar, casada amb Josep Ferrando va batejar 13 fills entre 1593 i 1611 i
encara una volta vídua es torna a casar el 1621 amb Nofre Canto natural d’Alcoi. La
família composta per Miquel Jeroni Ciscar Descals i Elisabet Joana Cendra van tenir 11
fills. Jeroni Ciscar, que primerament estava casat amb Jeronima Tamarit, no tenia
descendència però va veure com li batejaven el 1610 dos infants moriscos, un de nom
Jeroni que procedia de la vall de Gallinera de catorze anys i l’altra, Jeronima de sis anys. I
encara el 1614 li van batejar un adult servent seu de nom Andreu Joan que va ser
confirmat el 1620. El 1617 es tornaria a casar amb Rafela Santonja i va batejar un fill.
Civera: L’any 1655 es casa Joana Anna Civera, filla de Jeroni Civera i de Caterina Anna Mir,
donzella natural de Xàbia amb Jacint Cendra de Pego i apuntaran dos fills al quinque.
Clara: Llinatge que porta la comare d’un bateig de 1611, Caterina Clara viuda de Guillem
Alcover, segurament mallorquina, els dos pares de la criatura batejada viuen a la Vall de
Gallinera i són naturals de Mallorca.
Climent: El primer Climent que apareix al quinque és l’espòs de la boda celebrada el 1568
entre T. Climent de Palma i Angela Sastre, segurament van viure al poble del marit.
També és anomenat un Climent que és mestre fuster de Gandia 13 . Anna Climent viuda es
casa el 1587 amb Jaume Toldra fill de Vicent. Caterina Climent muller de Miquel Cendra
actua de padrina en un bateig de 1603. Elisabet Climent és la mare de l’espòs de la boda
entre Francesc Martínez natural del lloc de Castellonet i Joana Anna Terrassa. Francesca
12
Villar de Benaduf era el nom anterior al 1795 de l’actual Villar del Arzobispo. El rei Carles IV li va canviar el sintagma
preposicional per l’actual.
13
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital de Pego (Sagunt: J.M.R., 1983), p. 64.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Climent és la mare de dos batejats (1635 i 1643) i un albat (soterrat el 1643) i dona de
Joan Monllor.
Codina: Miquel Codina es casa el 22-9-1566. També és el cognom matern de Pere Banyuls
Codina llaurador, natural de la vila de Xàbia que es casa el 12-12-1627 amb Madalena
Martinis de Pego resident a Xàbia.
Coll: Esperança Coll viuda de Joan Barcher d’Algemesí es casa el 1594 amb Nofre Torra i
després apareix l’any següent com a padrina del bateig d’una xiqueta secreta.
Colom: La vila de Pego dóna a don Pedro Colom agutzil 2 lliures i 2 sous perquè informe el
virrei de la crema de la casa de Banyuls (1584-1586) 14 . Vicent Colom de la ciutat de
Xàtiva fa de padrí en un bateig de l’any 1586. Damiana Colom el mes de març de l’any
1615 bateja un fill seu i d’Antoni Borrell i es casa el mes de novembre del mateix any
amb l’esmentat Antoni Borrell sastre natural de la vila del Villar del comtat de Saboia
principat de Niça i que habita en Pego, ella és natural de Xàtiva i viuda per mort de
Jaume Estruch.
Colomer (variant Colomera): Hi ha un total de 34. El primer Colomer apareix el 1568 quan es
casa Beatriu Colomer amb Baptista Ferrando. El 1635 es mor una persona de nom
Beatriu Colomer casada amb Lluís Miralles. Ursula Colomera viuda es casa el 1568 amb
Sebastia Daysia llaurador de la vila de Gandia. Pere Colomer que intervé com a testimoni
en una benedicció nupcial del mateix any, i en altres bodes els anys següents fins el
1584. El 1572 es casa sa filla Anna Colomer. El 1578 apareix com a pare de Jeronima
Colomer, padrina d’un bateig. El 1574 es casa Elisabet filla de Colomer de Valldigna amb
Joan Saragossa i tindran 8 fills fins el 1597. Curiosament es casa el 1576 una altra
Elisabet Colomer, però ara es diu que és de Pego, amb Martí Colomer de la vila de
Gandia, no batejaran fills ací. El 1591 hi ha una tal Margarida Colomer muller d’Espí que
fa de padrina d’un bateig. Cosme Colomer casat amb Joana Àngela Gil bateja una filla el
1593, se l’anomena com a marit de la padrina el 1597 però el 1610 la seua dona és ja
viuda de Cosme Colomer. La filla batejada el 1593 de nom Beatriu Anna Colomer Gil es
casa el 1613 amb Jaume Joan Toldrà i tindran 12 fills.
Colomina: És el llinatge d’un soterrat el 1631, Matias Colomina natural de l’Horta d’Alacant
que habitava en Bolulla (Marina Baixa), mort de mans de sos enemics.
Comalada: Hi ha una llicencia de matrimoni del molt reverend micer Comalada el 1568.
Company: L’any 1637 es casa Vicenta Company filla de Josep Company amb dos certificats, un
del rector de Bèlgida d’on seria ella i l’altre del de Planes d’on procedia el marit, Miquel
Catala. Van batejar 6 fills.
Conill: El 1613 es bateja un fill de Pere Conill habitant del regne de Mallorca i de Guisabet
Caselles. Dos anys després Jeroni Miró, rector de la parròquia de Favara de Pego, bateja
una filla de Pere Conill i Guisabet Caselles i a la partida s’indica que el matrimoni viu a
l’Atzúvia 15 .
Corayeta: Cognom de Joana Corayeta, que va ser la primera muller de Vicent Verdura
llaurador d’Oliva el qual es torna a casar el 1628 amb Maria vidua de Pere Milleni, tots
quatre cristians nous.
Corral: Martin Corral, alferes 16 que actua de padrí l’any 1584 en el bateig del fill de Francesc
Tostado obrer de vila.
Corretger: Miquel Corretger bateja un fill seu i d‘Ursola Martines de la vila d’Alzira el 1587.
Cortell: La primera persona amb aquest llinatge és Caterina Cortell muller de Gabriel Vicens
naturals de l’illa de Mallorca i residents a la Vall de Gallinera, segons resa una partida de
14
MARTÍNEZ RONDAN, Josep, ‘Pego molt nostrat, apunts per a la seua història’, Festes Pego, 1980.
15
Aleshores les poblacions d’Atzúvia, Benumeia i Favara formaven una parròquia i l’església de Sant Pere de Favara era la seu
parroquial.
16
De la companyia del capità don Garcia Bravo de Acunya (Valladolid 1554-Milà 1633), la qual estava llavors a la vila de Pego.
Sabem que Garcia Bravo després va ser comissari reial amb l’encàrrec de liquidar la problemàtica morisca del Regne de València
(1611), corregidor de Granada (1615), que va planejar la plaça fortificada de Gibraltar (1627) i finalment va ser castellà de la ciutat
de Milà a Itàlia (1630-1633) on va morir.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
bateig de 1610. El 1615 Francina Cortell muller de Miquel Morell, segurament germana
de l’anterior, és comare d’un batejat. Gabriel Cortell apareix en el bateig de la seua filla
el 1624, ell i la seua dona Joana Perpinyana són naturals del Regne de Mallorca i
residents a la vila de Pego.
Cortes: El Reverend mossèn Jeroni Cortes fa de compare, testimoni o celebra cerimònies a la
parròquia pegolina des del 1577 fins el 1584. El 1581 hi ha un padrí de bateig anomenat
Franci Cortes i segurament és el mateix que el febrer de 1609 bateja una filla on es diu
que és cirurgià.
Cosme: Damià Cosme estava casat amb Àngela Pardala tots dos descendents de cristians
nous 17 , ell és natural de Relleu i ella de la Vall d’Alcalà, van batejar 5 fills, una xiqueta va
morir albat.
Costa: Comptem amb 19 persones que porten aquest cognom. La primera és Jeronima Costa
que el 1586 s’uneix matrimonialment a Jaume Perelló de la vila d’Oliva amb la
corresponent certificatòria del plebà oliver de Santa Maria. Miquel Costa és vicari de
Pego entre juny de 1601 i juny de 1602. Llucia Costa casada amb Vicent Sebastia
Castanyer Gavila ja s’ha dit que va tenir 8 fills entre 1612 i 1620 i encara van agarrar un
xiquet morisc el 1610. Maria Costa és natural del Regne d’Aragó i mare d’una criatura
batejada el 1624. Joan Costa peixcador, va ser marit de Margalida Serra natural
d’Eivissa, segons una partida de matrimoni de 1636.
Cots (variant Corts): Unes 226 persones porten en aquests anys el present cognom. La partida
més antiga és de 1533 i hi ha tres persones amb el llinatge, la batejada Caterina Corts, el
pare en Damià Corts i la padrina que és la filla major de Miquel Corts. En un bateig de
1578 el pare, Francesc Cots, és identificat com del carrer davall. Franci Cots ciutadà és jurat
el 1568, va ser testimoni de moltes bodes i compare d’abundants batejos, síndic i jurat
en cap 18 el 1578, administrador el 1585 i majoral el 1590 de l’Hospital 19 , va estar casat
amb Elisabet Peris i el 1601 amb Elisabet Anna Esteve natural de Dénia; al registre
apareixen 3 fills, va agarrar 5 morisquets: Jerònima de Tàrbena de quatre anys, Maria de
sis, Jeroni de quatre, Francesc de dotze i Francesc Josep de Xaló d’onze; quan va morir
el 1632, el seu cos va ser traslladat al vas establert per als Cots en lo Caminal de la Iglesia. Miquel
Cots va ser majoral els anys 1554-1555, clavari de la confraria de la Verge Maria el 1567 i
1570, i administrador el 1582 de l’Hospital 20 . Pere Cots justícia el 1632. Pere Antoni Cots
és administrador de l’Hospital el 1586 i hi apareix vinculat també el 1597 21 , casat amb
Jeronima Banyuls tindrà 10 fills i encara el 1610 bateja una xiqueta d’origen morisc de
Pego de dotze a tretze anys que està en sa casa. El 1611 Pedro Antonio Cots va presentar
unamuchacha esperança natural de Pego, de hedad de treçe a catorçe años dientes claros ojos undidos
menuda de cara – 22 . Vicent Cots, prevere i beneficiat que intervé en actes litúrgics des del
1599 a 1634, el 1610 és batejada Àngela filla de cristians nous d’edat de nou a deu anys la qual està
en casa de mossèn Vicent Cots, segons un document on apareixen els morisquets presentats
el dia 16-9-1611 davant el comissari Mossèn VicentCots presenta Unamuchacha Angela, natural
depego, dehedad deonçe años poco mas o menos señal deherida enlaCabeza, detras La oreja izquierda, ojos
pequeños –. I encara el trobem present a la vila durant el terratrèmol de 1644. De famílies
nombroses destaquen Anna Cots i Jaume Miralles que es casen el 1569 i tenen un total
de 9 fills, el marit va morir el 1629 i ella el 1631. Beatriu Cots casada amb Andreu
Ferrando van veure batejar 11 fills des del 1594 fins el 1617. Jaume Cots casat amb Anna
Cendra té 11 fills entre 1586 i 1604. Miquel Cots casat amb Caterina Rafel i després amb
17 En totes les partides se’ls adjectiva sempre de les maneres següents: nou convertit (1635), cristia nou i cristiana nova (1637),
christians nous expulsos (1640), fills de moros expulsos (1644). Excepte en una partida de 1638 que ell fa de testimoni d’una boda i
només s’apunta el seu nom i cognom.
18 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, ‘Diccionari Biogràfic Pegolí’, Festes Pego, 1988.
19 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital De Pego (Sagunt: J.M.R., 1983).
20 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital De Pego (Sagunt: J.M.R., 1983).
21 MARTÍNEZ RONDAN, Josep, L'Hospital De Pego (Sagunt: J.M.R., 1983).
22 ‘Archivo General De Simancas Sig. 243’.

LLINATGES PEGOLINS DELS SEGLES XVI I XVII (C)
Elisabet Aranda bateja 9 fills i agarra un xiquet morisc. Pere Cots i Maria Vicenta Valles
Mateu, 10 fills entre 1606 i 1629. Joan Josep Cots casat amb Caterina Mir batejarà 10
fills entre 1618 i 1642. I el matrimoni format per Vicent Benet Cots i Jeronima Tamarit
tindran 11 fills entre 1634 i 1651.
Coves: Catalina Coves, mare d’un xic de nom Jordi Bosc Coves natural de la vila d’Andratx de la
diòcesi de Mallorca que es casa el 1650 amb Antonia Anna Reus Tarrasa.
Coxet: Rafela Moquedem Coxet és confirmada el 1594, filla de Jaume i Rafela, d’origen morisc.
Cremades: Jeronima Cremades actua de comare en dos batejos del 1624 i en un del 1631, és
soterrada el 1632, va deixar 25 lliures per a la seua ànima. Sabem que era natural d’Alacant i
estava casada amb Jaume Cambrils nat a Oliva i no registren cap fill a la nostra parròquia.
Crespo: Hi ha dues dones que celebren esposalles, Elisabet Crespo el dia de reis de 1568 amb
Jaume Saragossa i Ponsa Crespo el 17 d’octubre del mateix any amb Mateu Ribera, la
primera no anotarà fills al quinque mentre que Ponsa Crespo en batejarà cinc. No s’anota la
seua procedència però sabem que per a la boda de la primera hi ha una llicència del molt
reverend micer Comalada que no va viure a Pego.
Cruanyes (variant Cruañes): Joana Cruanyes es casa el 1573 amb Cosme Miralles i bategen 8 fills.
El 1581 es casa Miquel Cruanyes amb Jeronima Dominguis i tenen 3 fills. Una de les seues
filles es casa amb Cosme Serra fill del mestre ferrer Andreu Serra el 1609, bategen 5 fills i
agafaran un xiquet morisc de 12 anys, natural de la Vall d’Alcalà de nom Francesc; un fill de
Miquel Cruanyes, Jaume Joan Cruanyes Dominguis es casa amb Caterina Serra també filla del
ferrer esmentat tenen quatre fills i un dels quals, Andreu, es casa amb Atanasia Dorotea
Pintor Ferrer el 1638. Abans del 1591 Eugenia Cruanyes es casa amb Pere Miralles i bategen
una filla el 1595. I el 1659 fa de padrina d’un bateig Dionisia Cruañes donzella natural de la
vila de Xàbia.
Cueves: Lluís Cueves vicari de la col·legial de Gandia que presenta una responsiva per a la boda
celebrada el 31-8-1651.
Cugat: El 1570 es casa Cristofor Cugat, notari, amb Elisabet Peris filla de Pere i excepcionalment són
esposats per lo Señor Canonje vilarnau de la Seu de gandia i el rector de Pego apareix com a
testimoni així com mossèn Joan Pelleja, el primer vicari de Pego.
Culla: La primera persona que porta el cognom Culla és Lleonor donzella que fa de comare en un
bateig de 1535. El mestre fuster Bertomeu Culla entre 1568 i 1590, es casa el 1584 amb
Beatriu Siscar però no s’anota cap fill batejat. Al llibre de comptes de l’Hospital de Pego
(1536-1703) hi ha un Benet Culla que també era fuster en un apunt del 1545, possiblement
el pare de Bertomeu. El mossèn Jaume Culla és un capellà que està registrat entre 1568 i
1580.
Curart: Jordi Curart de nació francès que fon soterrat perquè va ser mort per mans de sos enemichs el dia
30-3-1631 (vegeu il·lustració). Això fa sospitar que aquell any van haver alguns fets bèl·lics
per la nostra vall ja que apareixen altres forasters morts pels seus enemics (vegeu per
exemple Colomina).