el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

L’OU COM BALLA | Salvem el Tibet
Des de petit he sentit una fascinació
pel Tibet. I no venia pas per la seva
filosofia espiritual ni per la fe budista,
ans el contrari em sento cristià de socarel
des de que tinc ús de raó. Allò que em
fascinava més d’aquesta nació era la
seva situació geogràfica privilegiada, perquè
sóc un veritable amant de les muntanyes i
de tot allò que representa el muntanyisme. A més a més,
com que sóc un boig de les aventures de Tintín en va deixar
la mel als llavis l’àlbum d’Hergé Tintín al Tibet. Per a un
servidor un dels còmics més creatius, enginyosos i amb
una trama excel·lent que mai s’hagi vist. Amb les historietes
del personatge del tupè vaig arribar a conèixer molts
racons i cultures del món. Per mi, el primer professor i llibre
de text de socials, i no exagero pas, van ser les aventures
de Tintín i Milú. Amb ells vaig descobrir la passió per
la història, la geografia i el segle XX amb tot allò que comportava.
Curiosament Tintín al Tibet fou dibuixat en una
època de crisi del seu creador, Hergé s’estava enamorant
d’una col·labora seva i futura esposa i allunyant-se de la
seva primera dona. Aquesta crisi -no oblidem que Hergé
era un home d’arrels cristianes- va coincidir temporalment
amb la fugida a l’exili del Dalai Lama, el 10 de març de
1959. L’àlbum fou dibuixat entre els anys 1958-1960. Comento
tot aquest seguit de coses per deixar clar que el
Tibet per a mi va més enllà de modes religioses i espirituals.
D’altra banda, el Tibet no s’entén sense aproximarnos
el budisme. Són dues peces, Tibet i budisme, que no
poden anar deslligades.
L’OPINIÓ
Tot això ve a tomb de la mediatització de la repressió xinesa
vers el poble tibetà. Arran de la commemoració del
59è aniversari de la fugida del cap espiritual i del govern
tibetà la protesta contra l’ocupació del Tibet s’ha fet més
patent. Com a excusa la celebració dels Jocs Olímpics a
Beijin. Tal i com diuen els seus objectius, els jocs olímpics
han de ser la trobada de la germanor entre els esportistes
i les nacions. Però enlloc veig que aquest Jocs representin
aquest esperit. Els drets humans a la Xina no hi són respectats
-ni al Tibet ni a la resta de les nacions oprimides
que conviuen en aquest estat asiàtic. Un estat comunista
convertit en una dictadura capitalista, on el regne del diner
hi té molt a dir. Participar als Jocs Olímpics és permetre
que la Xina faci de les seves en tot allò que té a veure en
la vulneració dels drets humans. Si els jocs olímpics se
celebressin a l’Havana, els boicots serien sonadíssims.
Però amb la Xina no s’hi juga, ja que en un futur pròxim
seran els reis dels planeta a nivell econòmic. Els estats hi
tenen masses interessos. Actituds valentes des de la societat
civil moltes, però des dels governs dits democràtics
poques. Si fos esportista andreuenc i hagués de participar-hi
almenys una cosa segura faria: no participar en la
cerimònia d’inauguració.
Des de revistes com el Sant Andreu de Cap a Peus
podem sensibilitzar en la lluita per un món més digne. I
tots els Tibets del món són causes dignes de llibertat democràtica.
FE D’ERRATES: en el número passat de març es va publicar un anunci de la llibreria Marú
on s’especificava que la botiga comptaria amb una parada de roses per Sant Jordi a la
Rambla de Catalunya. Aquesta informació és errònia. La revista va confondre l’anunci. Demanem
disculpes.
Pau Vinyes i Roig
23