el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

“M’agradaria conèixer
com era el Sant Andreu
del segle XV”
Joan Josep Busqueta
L’entrevista té lloc al Versalles, “un dels centres neuràlgics de
l’associacionisme, una peça emblemàtica de Sant Andreu”, adverteix
el sr. Busqueta. El historiador andreuenc observa el bar
que regenta la seva germana, la Montse Busqueta: “Està magnífic,
crec que ha millorat moltíssim, ha recuperat el disseny original
i dóna la sensació d’estar obert al poble”
“Aprofito l’avinentesa per dirigir-me als meus conciutadans,
als que vull fer partícips dels primers fruits d’una investigació
en curs”. Joan Josep Busqueta encara era un jove a punt de
llicenciar-se en Història Medieval quan va escriure aquestes
línies l’any 1984, en un article publicat al número 134 del CAP
A PEUS. Oriünd de Sant Andreu, la seva vida guarda certa
semblança amb la del poeta que dóna nom al Centre d’Estudis
on va començar l’any 1987 com a vice-president. Tant l’Ignasi
Iglésias com ell van instal·lar-se a Lleida: el primer
perquè el seu pare, que era ferroviari, va haver de marxar i
ell, que era petit, el va haver de seguir; el segon, perquè va
guanyar una oposició de professor a la Universitat pública de
la ciutat i va abandonar la plaça d’interí de la UB. Entre els
anys 2001-2006 el sr. Busqueta ha estat president de l’Ateneu
Popular de Ponent, una entitat similar a l’esmentat Centre
d’estudis Ignasi Iglésias, que havia ajudat a fundar poc
abans amb el Sr. Martí Pous i Serra i altres andreuencs. Des
de començaments del 2007 està al capdavant de l’Institut
d’Estudis Il·lerdencs, la fundació pública de la Diputació de
Lleida que gestiona temes de cultura i qüestions patrimonials.
Abans, però, havia format part de l’equip que fundà la revista
Finestrelles, una eina de divulgació dels treballs sorgits de
l’Arxiu Històric de Sant Andreu, de caràcter anual. La publicació,
que rep el nom del coll d’entrada a Barcelona a través del
barri de la Trinitat, va estrenar-se amb un estudi històric sobre
el Rec Comtal. La primera exposició del Centre d’Estudis, organitzada
a les Cotxeres el mateix any de la seva fundació,
va ser precisament sobre aquest canal hídric. Als primers números
de la revista podem trobar monogràfics sobre els antics
oficis, amb testimonis de persones que hi treballaven o hi
havien treballat. “No es pot perdre mai la vinculació entre el
món científic i les persones que trepitgen i coneixen l’hàbitat.
Fes-te Soci de
L’ASSOCIACIÓ
DE VEÏNS DE
SANT ANDREU
Truca al 93 345 96 98
EL PERFIL
Els estudis locals han de tenir una doble dimensió: la del
científic, que explica en base a un mètode de treball, al coneixement
de les fonts i la bibliografia, i la de totes aquelles persones
que coneixen la terra, que se l’estimen”.
Amb 47 anys, Busqueta té una comportament envejable envers
la vida, com ho demostra la següent anècdota a propòsit
de la jornada inaugural de la commemoració del 700 aniversari
de la Universitat de Lleida, l’anny 1997. En un acte solemne
davant els Reis i els màxims representants del
moment, en Joan Josep va llegir un discurs amb determinació
i seguretat. En acabar, la gent li preguntava: ‘Si que estaves
tranquil, no?’ I ell va respondre: ‘És que abans de parlar
davant dels Reis he anat a portar els nens al cole’. “Les
coses”, apunta en Joan Josep, “sempre són relativament importants.
La teva feina l’has de fer el millor possible, però no
oblidis mai d’on vens, d’on has sortit, quina és la teva gent, i
allò al que et deus.”
Seria raonable que un home com ell, tan sol·licitat i amb tantes
responsabilitats, es desvinculi del poble on va néixer i que
l’ha vist créixer. Al contrari! Al Joan Josep no li fa pas nosa
venir de Lleida, en el seu cotxe o “acompanyat”, com diu ell
modestament quan parla del cotxe que el porta a vegades
per temes de la feina. Assegura que té material per a no deixar
descansar el Sant Andreu Medieval: “He estudiat XIII i
XIV, ara em quedaria pendent el segle XV. M’agradaria estudiar-lo,
perquè és una època interessant: el canvi de dinastia
a Catalunya, la Guerra Civil catalana, el domini de Ferran el
Catòlic… és un món que m’agradaria conèixer millor”.
Gràcies i bona sort, Joan. Si mai vols repassar la història contemporània
de Sant Andreu de Palomar, l’arxiu del Cap a
Peus el trobaràs sempre a la teva disposició.
Borja María Maina
BORJA MARIA
19