el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

More documents

Recommendations

Info

$capapeus-Octubre 533:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...$

$(capapeus-gener 568_Maquetaci\363n 1) - Associació de Veïns de ...$

$capapeus-mar\347 560:Maquetaci\363n 1.qxd - Associació de Veïns ...$

EL REPORTATGE 16 Tot i que les pluges de finals de març han incrementat lleugerament les reserves d’aigüa en els embassaments, la realitat és que a l’hora de tancar aquest número del CAP A PEUS, els de les conques internes del país es troben a poc més del 20% de la seva capacitat. La situació, doncs, és crítica, i el Govern de la Generalitat ha hagut d’actuar d’urgència davant d’una situació que no ha estat una sorpresa per als especialistes. De fet, el Decret de Sequera ja va entrar en vigor el 16 d’abril de 2007. Més de 400 municipis tenen restringit l’ús d’aigua potable per regar i netejar carrers. LA SEQUERA L’aigua (la falta d’aigua, entenguem-nos), i la seva distribució entre els territoris, va provocar una onada de protestes al projecte de tranvasament del riu Ebre en el darrer Govern de José Maria Aznar. En l’actualitat, la polèmica és pel transvasament del riu Segre i enfronta partits, governs i territoris. Potser quan llegeixen aquestes ratlles algun alt càrrec ha hagut de pagar la factura que la política fa pagar als seus treballadors en la corda fluixa. Però, per què s’ha arribat a aquesta situació extrema? Són molt diversos els factors que l’han provocat: la manca de pluges, els controls descoordinats d’aquest bé comú que és l’aigua, l’increment del consum industrial i particular, els nous hàbits socials, els estralls del canvi climàtic i una política poc compromesa amb el medi ambient en els darrers lustres poden ser algunes de les causes d’això que avui està en boca de tots: la sequera. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa una sèrie de mesures per pal·liar la situació i aconseguir que els barcelonins no patim talls en el subministrament aquest estiu. El transvasament d’aigua del Segre és el que ha acaparat més espai en els mitjans, com l’aportació d’aigua potable mitjançant vaixells o trens. L’ACA, l’Entitat de medi ambient (EMA) i Aigües de Barcelona (AGBAR) també es plantegen l’ús de l’aigua d’una dotzena de pous ubicats al Baix Llobregat i al Vallès Oriental i Occidental i de les mines de Montcada, que abasteixen el Rec Comtal. BREU NOTÍCIA HISTÒRICA DEL REC COMTAL El Rec Comtal tenia el seu origen al marge dret del Besòs Les mines de Montcada davant de la sequera La història del rec comtal és bimil·lenària a l’alçada de Montcada. A partir d’aquest punt seguia el traçat marcat pel nivell del terreny dins de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. S’endinsava intramurs de Barcelona prop de la Porta Nova i desaiguava al Bogatell, entre el port i l’actual parc de la Ciutadella. La història d’aquesta infraestructura hidràulica és bimil·lenària. Un dels dos aqüeductes de la Barcino romana recollia aigua del Besòs a l’alçada de Montcada, segons s’ha pogut comprovar darrerament a les excavacions efectuades prop del molí de Sant Andreu amb motiu de les obres d’arranjament dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu. Sembla força probable que la sèquia Comtal seguia el mateix recorregut de l’aqüeducte romà i probablement era només una reconstrucció d’aquella antiga conducció. Fins el set-cents, el Rec Comtal era destinat a proporcio nar energia hidràulica a 13 molins, permetia regar terrenys de Sant Andreu, Sant Martí i les hortes del Portal Nou de Barcelona i realitzar activitats artesanals barcelonines relacionades amb oficis tèxtils o l’adobament de pells. Al llarg del segle XVIII els aprofitaments es veurien intensificats i ampliats i al XIX les transformacions encara són majors. Entre 1820 i 1852 es produeix un llarg i complex procés de despatrimonialització de l’aigua de les mines de Montcada. Els tradicionals drets de la Batllia General de Catalunya sobre la sèquia serien adquirits per una Societat de propietaris relacionats amb els diversos aprofitaments de l’aigua. Així, l’Ajuntament de Barcelona, els titulars dels terrenys de regatge i els dels molins. Amb la construcció el 1826 de l’aqüeducte baix de Montcada, el Consistori barceloní modernitzaria l’obsoleta xarxa de distribució intramurs que datava d’època medieval. La mina de Montcada es convertia en el punt d’arrencada de l’aqüeducte de Montcada i de la sèquia Comtal. Aquesta continuava fent possible el regatge i les activitats dels molins i a partir dels anys quaranta del segle XIX moltes fàbriques instal·lades a Sant Andreu i Sant Martí aprofitarien l’aigua del Rec per a la nova tecnologia del vapor. Ja ben entrat el vuit-cents els molins estaven condemnats a
JORDI RABASSA desaparèixer per la insupera ble competència de les modernes farineres. Per contra, al llarg del nou-cents la superfície irrigada per la sèquia disminuiria lentament i aquest fet ha influït sobre l’orientació urbanística de tal manera que bona part dels terrenys irrigats pel Rec Comtal a Sant Andreu i Sant Martí no serien urbanitzats fins el boom urbanístic i industrial dels anys seixanta. Malgrat tot, a mesura que ha progressat la urbanització ha desaparegut la sèquia. Actualment només el tram inicial del Rec serveix per regar les hortes de Vallbona. La mina de Montcada és visitable a la barriada de Can Santjoan a Montcada i el seu entorn ha estat rehabilitat i condicionat com a parc urbà. L’AIGUA DE LES MINES DE MONTCADA AVUI En l’actualitat, l’aigua de les mines té un ús subsidiari en la xarxa hidràulica del Pla de Barcelona. S’empra per regar de les hortes de Vallbona i per netejar part del clavegueram de la ciutat. Però alguns mitjans de comunicació ens van sor- EL REPORTATGE prendre el passat mes de febrer quan informaven que aquestes aigües, com a mesura excepcional, ja proporcionava un 3% de l’actual demanda de l’àrea metropolitana. Les notícies,però, són confuses, i les explicacions de l’Agència Catalana de l’Aigua no ajuden a clarificar la situació. Gemma Armengol, vicepresidenta de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar, argumenta que “davant d’una situació crítica com aquesta hem d’utilitzar tots els recursos disponibles, sempre després que els experts en la matèria n’indiquin la viabilitat”. Potser el que cal, d’ara endavant, és aplicar polítiques respectuoses amb el medi ambient i preveure situacions extremes com la que estem vivint. i canviar els hàbits de consum. Des del Sant Andreu de Cap a Peus us demanem que prengueu consciència de la importàcia de no malbaratar aquest bé comú que és l’aigua. Manel Martín i Jordi Rabassa XAVIER DE LA CRUZ MANUEL A. RAIGADA 17
Page 1: el rec comtal
Page 4 and 5: 6 9 10 12 15 16 18 SUMARI (num. 528
Page 6 and 7: CAP A TU 6 cap a tu MARIA DE LAS NI
Page 8 and 9: URBANISME 8 BORJA MARÍA Els dies 1
Page 10 and 11: SOCIETAT 10 Com s’aplica la llei
Page 12 and 13: EQUIPAMENTS 12 Les entitats opinen
Page 14 and 15: EL RACÓ SOSTENIBLE 14 Voleu minimi
Page 18 and 19: EL FABRET 18 ELS ARBRES DE SANT AND
Page 20 and 21: SANITAT 20 FONT: WWW.ALLERGYSTORE-2
Page 22 and 23: L’OPINIÓ 22 L OPINIO LA REFLEXI
Page 24 and 25: NECROLÒGIQUES 24 XAVIER DE LA CRUZ
Page 26 and 27: FOTOPOÈTICA La Xarxa de Mots PER P
Page 28 and 29: EL XAFARDER 28 EN JORDI, EN BENET I
Page 30: 30 Digui’ns-ho. Li posarem l’an

el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?