el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

En quin sentit i amb quina voluntat s’integra aquesta
llei a la societat?
Per fer-me entenedor: és com si es vol aplicar el model
dels col·legis als centres socials. Quan un té un nen sap
que a partir dels 6 anys serà escolaritzat, doncs en principi
l’educació és gratuïta, pública i obligatòria. En línies
generals, es vol convertir aquest sistema a la gent gran,
doncs així qualsevol persona que arribi a ser major de seixanta-cinc
anys i tingui una situació de dependència tindrà
una plaça pública a la seva disposició.
Quines diferències hi ha entre la escolarització d’un
infant i la protecció en favor a una persona gran?
La gent gran té uns ingressos o una pen-
sió no contributiva... però els nens petits
no tenen ingressos ni cap dotació especial.
Això vol dir que la persona gran
haurà d’utilitzar part dels seus ingressos
per a pagar la despesa que ocasioni la
seva institucionalització.
“Ens estem
convertint en una
institució cada cop
més terapèutica”
Ser gran implica formar part de la
Llei de la Dependència?
No, hi ha persones que no seran avaluades pels Serveis
Socials des del moment en que es vegi clar que no tenen
cap carència física ni cognitiva. La Generalitat també ha
establert la dependència social i dóna un mòdul de 850 €.
Quant creus que es trigarà en implantar aquest nou
model?
Porta anys poder aplicar la Llei, pressupostos bestials per
mantenir-la, un número extraordinari de creació de places...
I en el cas de la Casa Asil, creus que funcionarà la
Llei?
Som un centre concertat, tenim la meitat de les places
concertades i l’altra meitat privades. Les concertades amb
la Generalitat serviran sempre per a acollir gent dependent.
En canvi, les places privades les posem a disposició
de la Llar Residència, i demanem que la gent sigui autònoma
i vàlida, perquè si no esdevindríem una residència
només de dependents. Mantenint aquestes premisses, i
acceptant a veïns del barri que estan prou bé, encara es
manté una mica de vida a la Llar Residència. La gent que
SOCIETAT
va entrant nova no és dependent, però al final s’hi torna, i
ens estem convertint en una institució cada cop més tera
pèutica.
Sou vosaltres qui establiu els preus o us venen dictats
per la Generalitat?
En les entitats privades nosaltres fixem uns preus, que
són si fa no fa els que marca la Generalitat pels seus 3 nivells
assistencials. Quan entren estan a nivell 1 (Llar Residència).
No passa res si no poden pagar els 1200 €:
som un centre benèfic, sense afany de
lucre, i no rebutgem a ningú perquè no
pugui pagar. Nosaltres ja procurarem de
buscar-li ajuts perquè es quedi aquí. El
Col·legi Sagrada Família, per exemple,
genera recursos amb els dinars, amb les
activitats extraescolars... I tot i que cada
cop és menys habitual, també hi ha donacions
quan algú mor i deixa un llegat.
Què passa amb les places concertades reconegudes
per la Generalitat?
La Generalitat diu quant han de pagar l’usuari i s’encarrega
de posar el que resta fins els límits estipulats.
Els estatuts de la Casa Asil diuen que qualsevol persona
que entri ha de ser veí/veïna de Sant Andreu. Es
respecta aquest principi?
Es respecta en les places privades. Al districte de Sant
Andreu hi ha 160.000 habitants: som prou població com
per omplir places. La normativa diu que un dels drets de
la persona és el de mantenir el seu entorn social i familiar.
Què pinta aquí un senyor gran de Torredembarra? Aquí
necessitem gent que tingui una família que pugui venir
cada dia a veure’ls, que quan entri es retrobi amb gent coneguda
o amb amics que ha tingut tota la vida. Hi ha residències
en mig d’urbanitzacions on la gent no té cap
relació, i aquí intentem ser un centre integrat al poble andreuenc.
Borja María Marina
11