el rec comtal - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

el rec comtal

Després de la darrera Comissió de Seguiment de les
Casernes, la regidora va fer declaracions en diversos
mitjans sobre la quota d’habitatge protegit prioritàriament
destinat a veïns de Sant Andreu, dient que això
passa per un “acord de ciutat”.
Aquesta és una petició que des de la nostra Associació
estem fent des de fa anys tant per a les Casernes com a
la resta de promocions d’habitatge protegit i dotacional del
barri. Sant Andreu és un dels indrets de Barcelona en què
més creix i creixerà el número d’habitants. Això és així pel
gran nombre de requalificacions de sòl que han dut o
duran a terme les administracions en el Districte (Defensa,
ferroviari, industrial, etc.),cosa que farà i està fent que es
construeixin molts habitatges nous. Tot plegat implicarà
que el preu dels habitatges augmenti exponencialment,
mentre el nivell econòmic dels veïns no augmenti.
La quota territorial és una eina que, acceptada en altres
Districtes com el de Sant Martí, permet lluitar contra el procés
d’expulsió dels veïns i ajuda a mantenir la llar de les
persones que s’emancipen propera a l’àmbit familiar i so-
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
LA REVISTA IL’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN
RESPONSABLES DEL CONTINGUT DELS ARTI-
CLES I LES NOTES SIGNADES PER PARTICULARS
I COL·LECTIUS.
[EDITORIAL]
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
SAP1998@TELELINE.ES - CAPAPEUS@YAHOO.ES
Habitatge protegit
cial d’arrelament. En el nostre cas, estem proposant que
es consensuïn uns percentatges que mantinguin l’equilibri
entre obrir a la ciutat aquesta oportunitat de tenir un habitatge
protegit, i defensar com un dret dels veïns de tots
els barris de la ciutat a quedar-se, si així ho desitgen, en
el lloc on tenen les seves arrels, família, amics, etc., en
definitiva el seu àmbit social i familiar.
Per altra banda, també estem en procés que s’aprovi una
nova promoció d’habitatge dotacional en un terreny d’equipaments
molt proper al nostre barri. Es tracta del terreny
a la banda de Sagrera del c/ Pare Manyanet, on
abans de les obres del metro hi havia equipament esportiu.
En aquest cas, a més de seguir defensant que l’habitatge
s’ha de fer en terreny d’habitatge i no d’equipaments,
i criticar aquesta política que cada vegada està creant una
densitat de població més alta i perdent terrenys pels serveis
que aquesta necessita, hem d’estar atents al risc que
els equipaments esportius que hi havia no desapareguin.
Genís Pasqual i Porret
93 345 96 98 - 93 345 81 54
3

6
9
10
12
15
16
18
SUMARI (num. 528, abril 08)
CAP A TU: com estalvies aigua?
25 anys de Gregal
Serveis Socials
Manifest de la Coats
Comença la matriculació
Escolar
Recuperacio del
Rec Comtal
Pàgina infantil (nova secció!)
21
22
24
25
26
27
28
29
Carrers de Poble
Opinió
Un record per Benet i Verdaguer
Cultura
Fotopoètica i Xarxa de Mots
En Conte
El Xafarder
Esports
FOTOGRAFIA PORTADA: XAVIER DE LA CRUZ
19El
perfil: Joan Josep Busqueta 30Què
tens, què vols?
20Sanitat:
les al·lergies
COORDINACIÓ: IRENE SANTAMARIA I ELMA VILA.
LOGÍSTICA: MIREIA FERRAN.
EQUIP DE REDACCIÓ: MONTSE ROSELL, LAURA MURIEL, JORDI BATLLE, MARTA ROIG, BERTA PUJOL, LAURA SEBASTIAN, MARIA SENTÍS, XAVIER OLIVERES, ALBERT FERRER, SERGI RIBAS, JORDI RA-
BASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ, PERE MASSANA, MERITXELL MARTÍNEZ, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, JORDINA TARRÉ, DAVID ROYO, ELMA VILA, IRENE SANTAMARIA, CARLOS BARAIBAR, IRENE
CAIXÀS, HELENA CODORNIU, GERDAD SENTÍS, NATÀLIA RIVERO, MAR ABELLA, CRISTINA GARDE, XAVIER ORTUÑO, BORJA MARÍA, JOANA ARIET PORTA, FRAN PIERA, JORDI URTÀSUM, SERGI CORRAL.
FOTOGRAFIA: JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ, DAVID ROYO, MANUEL A. RAIGADA.
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: GEMMA DE LAS HERAS, BORJA MARÍA, CRISTINA GARDE, ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: GRÀFIQUES MARTIN.
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY).
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS IALES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR.

SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB L’ADVOCAT
SERGI NOGUERA S’HAURAN DE CONCERTAR AMB LA
SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR AL’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2007-2008, LABORS I
MANUALITATS, IOGA, PATCHWORK I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT
ANDREU ONZE DE SETEM-
BRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10
A 13.30H. CADA 1ER DIS-
SABTE DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT AN-
DREU ABAT ODÓ, 71.
933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A
DIJOUS. WWW.ATENEUSAN-
TANDREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
ABAT ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS DL. I DJ.
DE 21 A 22.30H
›CORAL PLANÇONS (INFAN-
TIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30
A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,
33. 933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES
DEL DISTRICTE LOCAL DE
SANT PACIÀ 649599072
CURSETS ESPECÍFICS
(MITJA ARTÍSTICA, FRIVO-
LITÉ, COMENÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL
DE SANT PACIÀ
93 352 53 13
›ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A
16 ANYS): DJ DE 18.15 A
19.15H (PETITS) I DE 19.15
A 20.30H (MITJANS I
GRANS).
CORAL CAPELLA GRAMALLA
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM
UNA CORAL DE GENT JOVE.
SI T’AGRADA CANTAR I PAS-
SAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA BAS-
CÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CUR-
SETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O
ORFEOLALIRA@LYCOS.ES
BUSQUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DIS-
POSA DES A REALITZAR DI-
FERENTS TAS QUES DE
VOLUNTARIAT (PASSEJAR,
ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA AN-
DREUENC CAN GUARDIOLA,
DL DE 19.45 A 21H IDJ DE
10.30HA11.30H. CAN
GALTA CREMAT, DC DE
19.15 A 21H.
CURSETS GRATUÏTS DE
SARDANES! T’ENSENYEM A
BALLAR, COMPTAR I REPAR-
TIR SARDANES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ
LOCAL DE SANT PACIÀ.
932744501 (JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I
DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT.
ANTIFAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM
LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A
L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES
PAL·LAS-ATENEA DE BARCE-
LONA CUBA, 2. CAN GUAR-
DIOLA .
SI TENS INQUIETUDS I
GANES DE PARTICIPAR, ENS
REUNIM ELS DIMARTS AL-
TERNATIUS A LES 19H.
CORDADA, ASSOCIACIÓ EX-
CURSIONISTA I ECOLOGISTA.
CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801
VISITES CONCERTADES DE
DLL. A DJ.DE 10 A 14 H.,
DLL. I DC. DE 16 A 19.30.
SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS IT’INFORMA-
REM.SECRETARIA@COR-
DADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.

CAP A TU
6
cap a tu
MARIA DE LAS NIEVES MORALES. 34. ATURADA
Primer de tot, no banyar-te,
sinó dutxar-te, o
mentre t’ensabones no
deixar-ho obert perquè
es malgasta. A vegades
no saps ben bé la
solució global al problema:
les piscines, els
recs dels jardins, els
vaixells...
MARTA CAIMEL. 28.
MESTRE D’INFANTIL
SERGI RUIZ. 35. COMERCIAL
A casa aprofitar l’aigua
de la rentadora pel vàter.
Cada rentada són quasi
50 litres. Hi ha més alternatives
però aquesta és
la més guai!
JAUME SOLSONA. 34.
CAP D’ÀUDIOVISUALS
Sobretot quan et rentes les
dents: ara fas ‘clic’ i apagues
l’aixeta. Jo em dutxo
en cinc minuts però la
meva dona se n’està
quinze! A casa també
tenim el propulsor d’aigua.
Abans hi havia edificis amb
recollida d’aigua, ara els
que dissenyen les cases
ho haurien de preveure.
Quan frego plats apago l’aixeta,
o rentant les dents... L’altre l’altre
dia vaig llegir, i seria molt interessant,
sobre un mecanisme
de circuit tancat de reciclatge
d’aigua a totes les comunitats de
veïns. Estaria molt bé.
| Com estalvies aigua?
Vinc d’Alemanya i allà hi
ha molta conscienciació.
Falta recollir l’aigua de
pluja, posar dosificadors.
Conec poca gent que
malgasti aigua però sí tuberies
que en perden
molta. Jo dessalaria l’aigua
del mar.
MARCOS GIL. 25.
VENEDOR DE CUPONS ONCE
PILAR GORDO. 52. COMERCIAL
Mentre et rentes el cap apagues
l’aigua o quan et rentes les dents no
deixar-la oberta. Ara que ve l’estiu
doncs quan vagi a la piscina no dutxar-me
tantes vegades i que sigui
ràpid. A casa no posar la pressió de
l’aigua tan forta.
ISABEL CALATAYUD, FEDERICO
MAGRAN. 40, 49.
ADMINISTRATIVA, COMPTABLE
Hem posat uns difusors que
va regalar l’ACA (Agència Catalana
de l’Aigua) que amb
oxigen surt menys aigua. Res
de banyera plena. Les plantes
el més justet possible i esperant
que plogui. La ràtio de
litres per habitant a la ciutat
és un dels més baixos d’Espanya:
per tant, o som els
més marrans o som els que
estalviem més.
Fem el possible per estalviar aigua mirant
de tirar la cadena del vàter el
menys possible i recollim l’aigua de
l’assecadora per fregar el terra. També
quan netegem les verdures i enciams
l’aprofitem per regar les plantes.
També comprem aigua per estalviar.
LAURA PASCUAL I MARTA CUESTA. 15 I 16. ESTUDIANTS

AQUEST ÉS L’ESPAI DELS VEÏNS I VEÏNES DE SANT ANDREU. TOTALMENT A LA VOSTRA DISPOSICIÓ
PER A EXPRESSAR ALLÒ QUE CREIEU OPORTÚ DE FER SABER A TOT SANT ANDREU.
PODEU ENVIAR LES VOSTRES CARTES A AQUESTA ADREÇA ELECTRÒNICA capapeus@yahoo.es
AMB UNA EXTENSIÓ MÀXIMA DE 20 LÍNIES MECANOGRAFIADES
LA DATA DE TANCAMENT DEL PROPER NÚMERO ÉS EL 5 de maig
Des de finals del passat 2007, les persones que habitualment
fem ús dels autobusos de la ciutat de Barcelona
ens veiem afectades per les reiterades vagues
convocades pel Comitè de Descansos de Transport Metropolitans
de Barcelona (TMB), que reclama dos dies de
descans setmanal. Salta a la vista la importància d’aquesta
reivindicació ja que, del repòs i del bon estat de
salut dels conductors i conductores en depèn directament
la seguretat de la ciutadania alhora d’utilitzar aquesta
forma de desplaçament, així com de la resta d’usuàries
de la via pública.
Com a usuàries, en tant a què directament afectades per
les vagues, i alhora com a gent treballadora; som les primers
interessades en la resolució d’aquest conflicte. La
premsa ha informat de les múltiples reunions de les parts
implicades, TMB ha omplert les nostres bústies amb propaganda
on assegura que també vol els dos dies per la
plantilla. Amb això ens preguntem: per què es manté el
conflicte? Per què continuen les vagues?
Som persones que utilitzem el transport públic majoritàriament
per anar de casa nostra a la feina o al lloc d’estudi,
per tant, ens escandalitza que al segle XXI encara hi
hagi sectors de la població que hagin de lluitar per una
qúestió tan fonamental com és gaudir de dos dies de descans.
EL VEÏNAT
Les cartes del veïnat
A hores d’ara la situació és d’estancament i sembla ser
que estant decidits a començar una vaga indefinida el 15
d’Abril.
Davant d’aquesta situació no ens volem quedar en un
segon pla. No volem caure en el parany que TMB ens ha
posat: deixar que el conflicte s’allargui, que els vaguistes
es desgastin, que les usuàries carreguin el seu malestar
als conductors i conductores, etc. Creiem que els responsables
d’aquesta situació són els directius de TMB i per
tant, l’Ajuntament de Barcelona, que té per a batlle en
Jordi Hereu.
Perquè no ens volem quedar de braços plegats fem una
crida a la solidaritat amb els i les conductores de TMB,
participant de les mobilitzacions de suport i difonent la problemàtica
social que comporten les condicions laborals de
l’empresa municipal de transport i demanem:
-Acompliment de les normatives laborals de descansos
que preveuen els 2 dies de descans setmanal
-La fi de sancions i expedients i persecució dels treballadors
en lluita.
Plataforma d’usuàries i usuaris d’autobusos pels 2 dies
7

URBANISME
8
BORJA MARÍA
Els dies 11 i 13 de març l’Associació de Veïns de Sant
Andreu de Palomar va assistir a les Comissions
Consultives convo-
cades a la Seu del Districte
per tractar els
usos de les Casernes i
les propostes de l’Ajuntament
sobre Via Pública.
Les sessions es
van seguir sense incidències
i es van reiterar
temes que ja s’havien
tocat en anteriors ocasions.
Dels 14.000 - 20.000 m2
de sostre de l’edifici d’equipament
que quedaven
per determinar a la zona
de les Casernes s’ha defi-
L’Associació de Veïns, a l’ordre del dia
de la Comissió de Seguiment de les Casernes
S’ha de prioritzar
la construcció
de l’escola bressol
i la residència
de gent gran
abans que les
obres d’empreses
privades
nit ja la major part, tot i que el plànol encara està subjecte
a canvis, com ho demostra la decisió d’Intermón Oxfam
de mudar-se al sector nord, tot i haver ideat en un primer
moment la seva posició a la zona sud, deixant així 5000
m2 lliures d’adjudicar. Es va explicar l’estat del projecte
constructiu de cada parcel·la d’habitatge i d’equipament:
l’Agència Tributària i les oficines de l’Agència Catalana de
Salut, les dos principals entitats que apareixen com a novetat,
se situen a la cantonada del Passeig Santa Coloma
amb Torres i Bages.
Des de l’Associació de Veïns es va fer constar la preferència
cap a serveis més prioritaris, com col·legis, escoles
bressol o residències per a gent gran, ja que caldran
molts serveis per afrontar el creixement de població previst,
i els equipaments proposats són equipaments de ciutat
que no responen a les necessitats dels veïns.
En referència a la quota territorial d’habitatge protegit que
proposa l’AVV, L‘Institut Municipal d’Urbanisme va mostrar
el seu propòsit d’arribar a un acord amb la FAVB perquè
es respecti un mateix criteri amb tots els Districtes.
Borja Maria Marina

Ara fa 25 anys, el dia de Sant Josep de 1983, l’Albert,
l’Irma, l’Ignasi Lluís, el Josep, l’Helena, el Jaume i la
Mireia van fer, a Blanes, el primer consell de l’Agrupament
Escolta i Guia Gregal. Tot ells eren caps del Pare
Bertran, i des de feia uns mesos tenien la idea de crear un
nou agrupament, que va començar a funcionar el setembre
de 1983 amb 35 nois i noies.
Dos dies i 25 anys després d’aquell primer consell, l’Anna,
el Rubén, el David, la Cristina, la Laia, l’Albert, l’Eva, el
Marc, l’Anna, l’Eudald, el Ricard i l’Anna, l’actual equip d’agrupament,
anaven de campaments de Setmana Santa
amb 92 nois i noies, en el que ha estat l’acte central de celebració
del 25è aniversari de l’A.E i G. Gregal.
Moltes coses han canviat en els 25 anys que hi ha entre
aquests darrers campaments i aquell primer consell, on
es va decidir formar part de Minyons Escoltes i Guies Sant
Jordi de Catalunya, aplicar el mètode escolta i utilitzar camisa
i el foulard en totes les activitats. Hi havia molta feina
a fer, com ara trobar uns locals, que els primers cinc anys
van ser els de la Lira i des d’aleshores són a Sant Pacià;
escollir els colors del foulard, que són el verd de l’esperança
(de canviar el món amb l’esforç) i el vermell de la
força del canvi; redactar uns estatuts; buscar el consiliari;
pensar en l’economia... Després d’aquell primer impuls,
diferents equips d’agrupament, fins arribar a l’actual, han
anat continuant aquesta tasca de coordinació voluntària
que ha fet possible que els caus de dissabte, les excursions,
els campaments i les diverses activitats encara es
continuïn fent amb la mateixa il·lusió que fa 25 anys. I en-
GEORGINA RIFÉ
SOCIETAT
Agrupament
Escolta
i Guia Gregal:
25
anys
bufant
fort
cara que avui dia sigui més difícil que els nois i noies sempre
duguin la camisa i el foulard, l’esperit escolta i la voluntat
d’educar en el lleure continuen amb tanta força com
el primer dia.
Per celebrar-ho, a més dels campaments conjunts de Setmana
Santa, el Gregal ha preparat tot un seguit d’actes
que es dirigeixen tant a tots aquells que hi han passat en
aquests 25 anys, com a tot Sant Andreu, per reforçar el lligam
que sempre ha existit entre l’agrupament i el seu entorn
més immediat. Els actes de commemoració, de fet,
van començar i acabaran coincidint amb la Festa Major
andreuenca: el tret de sortida de les celebracions va ser
el 2 de desembre de 2007, quan després d’un pregó inicial
a Sant Pacià, els nois i noies del Gregal van participar en
la cercavila amb una llarga cuca que representava el vent
Gregal, “25 anys bufant fort”.
Entre els altres actes programats destaquen una exposició
de fotografies que ha estat al Centre Cívic de Sant Andreu
fins a finals de Març i es pretén que continuï itinerant
per diferents indrets del poble, i la tradicional Barcelona-
Montserrat, que es fa el cap de setmana del 5 i 6 d’abril.
També es farà, el 24 de maig, una xocolatada amb animació
infantil i un concert obert a tothom, i el 14 de juny,
un sopar per a tots els qui han format part del Gregal en
aquests 25 anys. A més, l’excursió de final de curs també
tindrà una significació especial, i la cercavila de la Festa
Major de 2008 servirà per posar fi a les celebracions.
Georgina Rifé i Domènech
9

SOCIETAT
10
Com s’aplica la llei de Dependència? Qui pot acollirs’hi?
S’està executant correctament? Per respondre
aquestes i altres preguntes, el CAP A PEUS es va posar
en contacte amb els Serveis Socials del Districte. Finalment,
i després de dos intents fallits, l’entrevista no s’ha
pogut celebrar.
Una malaltia va ser la primera excusa per a cancel·lar l’entrevista.
Al segon intent, els Serveis Socials van reconèixer
que no tenien cap problema en rebre’ns, però que
l’Ajuntament els havia desaconsellat parlar amb l’Associació
de Veïns i que, per tant, obeïen ordres d’un nivell
superior. El CAP A PEUS va recórrer de seguida a la regidora
del Districte, Gemma Mumbrú, que va garantir una res-
Com s’explica la confusió que estan patint els Serveis
Socials catalans amb la introducció de la Llei de Dependència?
La Generalitat estava elaborant un Llibre Blanc i es va encomanar
a uns professionals perquè l’anessin treballant.
Llavors, en un període molt ràpid i sense avisar ni coordinar-se
amb la Generalitat, el Ministeri de Treball de l’Estat
va posar en marxa una Llei de Dependència, i és clar,
aquesta Llei va entrar en conflicte amb la que tenia preparada
la Generalitat, que encara no havia estat aprovada
perquè s’estava mirant fins al últim detall.
Quan l’Ajuntament no vol parlar
posta el més aviat possible. Encara no hem rebut cap notícia.
Volem expressar, doncs, la nostra decepció per com
s’han succeït els esdeveniments i la nostra preocupació
davant d’una Administració incapaç d’explicar als ciutadans
la implantació de la Llei de Dependència al Districte
de Sant Andreu.
El que sí podem oferir als lectors del CAP A PEUS és l’entrevista
amb el director de la Casa Asil de Sant Andreu de
Palomar, Oriol Vinyes. Vinyes és una de les persones que
millor coneix com s’aplica la Llei de Dependència al Dis-
tricte: es nota per la claredat amb què exposa les idees,
per la seva veu ferma i per la manera com s’expressa,
sempre eloqüent i calmada.
ORIOL VINYES, director de la Casa Asil de Sant Andreu
“La Llei de Dependència del ministeri
espanyol està en conflicte amb
la que tenia preparada la Generalitat”
Quines conseqüències pot tenir això a nivell social i
assistencial?
Ens trobem que hi ha dos sistemes perquè la gent rebi
ajudes. La Llei de Dependència catalana i la que arriba
ara, una llei d’àmbit estatal. Nosaltres també ens hem d’acollir
a l’espanyola, encara que siguem una comunitat autònoma
amb competències. En què ens ha afectat? En
res, perquè a Catalunya ja estava tot establert, canviant
els mecanismes de concessió d’ajuts i els de valoració.
No hi ha hagut canvis remarcables.

En quin sentit i amb quina voluntat s’integra aquesta
llei a la societat?
Per fer-me entenedor: és com si es vol aplicar el model
dels col·legis als centres socials. Quan un té un nen sap
que a partir dels 6 anys serà escolaritzat, doncs en principi
l’educació és gratuïta, pública i obligatòria. En línies
generals, es vol convertir aquest sistema a la gent gran,
doncs així qualsevol persona que arribi a ser major de seixanta-cinc
anys i tingui una situació de dependència tindrà
una plaça pública a la seva disposició.
Quines diferències hi ha entre la escolarització d’un
infant i la protecció en favor a una persona gran?
La gent gran té uns ingressos o una pen-
sió no contributiva... però els nens petits
no tenen ingressos ni cap dotació especial.
Això vol dir que la persona gran
haurà d’utilitzar part dels seus ingressos
per a pagar la despesa que ocasioni la
seva institucionalització.
“Ens estem
convertint en una
institució cada cop
més terapèutica”
Ser gran implica formar part de la
Llei de la Dependència?
No, hi ha persones que no seran avaluades pels Serveis
Socials des del moment en que es vegi clar que no tenen
cap carència física ni cognitiva. La Generalitat també ha
establert la dependència social i dóna un mòdul de 850 €.
Quant creus que es trigarà en implantar aquest nou
model?
Porta anys poder aplicar la Llei, pressupostos bestials per
mantenir-la, un número extraordinari de creació de places...
I en el cas de la Casa Asil, creus que funcionarà la
Llei?
Som un centre concertat, tenim la meitat de les places
concertades i l’altra meitat privades. Les concertades amb
la Generalitat serviran sempre per a acollir gent dependent.
En canvi, les places privades les posem a disposició
de la Llar Residència, i demanem que la gent sigui autònoma
i vàlida, perquè si no esdevindríem una residència
només de dependents. Mantenint aquestes premisses, i
acceptant a veïns del barri que estan prou bé, encara es
manté una mica de vida a la Llar Residència. La gent que
SOCIETAT
va entrant nova no és dependent, però al final s’hi torna, i
ens estem convertint en una institució cada cop més tera
pèutica.
Sou vosaltres qui establiu els preus o us venen dictats
per la Generalitat?
En les entitats privades nosaltres fixem uns preus, que
són si fa no fa els que marca la Generalitat pels seus 3 nivells
assistencials. Quan entren estan a nivell 1 (Llar Residència).
No passa res si no poden pagar els 1200 €:
som un centre benèfic, sense afany de
lucre, i no rebutgem a ningú perquè no
pugui pagar. Nosaltres ja procurarem de
buscar-li ajuts perquè es quedi aquí. El
Col·legi Sagrada Família, per exemple,
genera recursos amb els dinars, amb les
activitats extraescolars... I tot i que cada
cop és menys habitual, també hi ha donacions
quan algú mor i deixa un llegat.
Què passa amb les places concertades reconegudes
per la Generalitat?
La Generalitat diu quant han de pagar l’usuari i s’encarrega
de posar el que resta fins els límits estipulats.
Els estatuts de la Casa Asil diuen que qualsevol persona
que entri ha de ser veí/veïna de Sant Andreu. Es
respecta aquest principi?
Es respecta en les places privades. Al districte de Sant
Andreu hi ha 160.000 habitants: som prou població com
per omplir places. La normativa diu que un dels drets de
la persona és el de mantenir el seu entorn social i familiar.
Què pinta aquí un senyor gran de Torredembarra? Aquí
necessitem gent que tingui una família que pugui venir
cada dia a veure’ls, que quan entri es retrobi amb gent coneguda
o amb amics que ha tingut tota la vida. Hi ha residències
en mig d’urbanitzacions on la gent no té cap
relació, i aquí intentem ser un centre integrat al poble andreuenc.
Borja María Marina
11

EQUIPAMENTS
12
Les entitats opinen sobre la nau central de la Coats
(2a i última part)
CASAL CATÒLIC DE SANT ANDREU
“A Sant Andreu falten referents de ciutat i
aquest ha de ser un d’ells”. Aquesta frase
no està extreta de cap representant del Districte
sinó és una afirmació valenta d’en
Quildo Serrano, del president d’una de les
entitats deganes, el Casal Catòlic. En referència
al projecte de la nau central de la
Coats comenta: “és perfecte perquè la gent
del Casal també podem gaudir d’aquest
espai i és una bona notícia que puguem
tenir un centre de creació i formació cultural”.
No creu que aquests tipus d’equipaments
pugui ser una competència a les
entitats. “Nosaltres, com a Casal, tenim un
rol i s’ha d’anar perfilant amb tota una realitat
social concreta i l’administració també
ens ha d’ajudar a vetllar el nostre espai com
entitat cultural que som”. Pensa sincerament
que són dos espais que poden i han
de ser complementaris . Afirma que el futur
de les entitats de Sant Andreu passa per “no
mirar la nostra parcela perquè sinó no fas
res, i les entitats hem d’evolucionar”.
CENTRE CULTURAL LA LIRA
La Lira és la segona entitat cultural més antiga que encara funciona a dia
d’avui a Sant Andreu i fou fundada el 1870. El seu president, l’Enric Capdevila,
porta molts anys al capdavant d’aquesta entitat i ens comenta:
“estem molt descontents que no ens hagin convocat i que ens hàgim assabentat
per la premsa sobre aquest projecte cultural a la Coats“. Creu
que fa falta un centre de formació d’artistes per a la gent del barri, i té por
que aquest nau no es converteixi en un centre cultural elitista. Durant la
conversa es va preguntar perquè no es crea un arxiu històric de les entitats
a un dels espais restants de la fàbrica, amb les seves publicacions i
documentació que es podrien digitalitzar “i que les pròpies entitats el poguessin
gestionar amb garanties”. També li agradaria que es convoqués
a la Comissió de Seguiment de la Coats perquè les entitats han d’estar
informades: “Espero que se’ns convoqui aviat i la nostra opinió serveixi
d’alguna cosa”. I és que l’Enric té molt clar el gran pes que té el teixit associatiu
i cultural del barri i que “l’hauríem d’exercir tots plegats”.
CENTRE CULTURAL
ELS CATALANISTES
Hem parlat amb en Josep A. Arbonés,
president de Els Catalanistes,
l’entitat més antiga de
Sant Andreu fundada el 1866 i
que enguany ha estat proclamada
entitat d’utilitat pública.
Ens comenta que la ubicació
d’un centre de creació cultural a
la nau central “si és per formació
i preparació de professionals
de l’àmbit cultural és encertat” i pensa sincerament que no creu que sigui
una competència per les entitats del barri. Afegeix que sovint l’entitat que
presideix ha de fer un gran esforç econòmic per contractar músics per les
seves actuacions de sarsueles que fan durant l’any i diu que si puguessin
venir d’aquest centre de formació seria idoni, i demana que “fos per a la
gent de Sant Andreu i per Sant Andreu”. Considera greu que les instituciones
corresponents no els haguessin convocat a l’acte de presentació de
la nau i espera que convoquin aviat la Comissió de Seguiment d’aquest
complex industrial tèxtil: “Si es va comentar al seu moment s’ha de cumplir,
i dins dels nostres mitjans i possibilitats ens agradaria participar-hi”.

ATENEU OBRER DE ST. ANDREU
L’Ateneu Obrer de Sant Andreu és una de les entitats
més antigues amb què compta el barri. Des
de fa més de cent anys, aquesta associació sense
ànim de lucre s’encarrega d’oferir art, cultura i esbarjo
a tots els veïns que ho desitgin. La redacció
del CAP A PEUS ens hem acostat a parlar amb
Ramon Garrabella, president de l’Ateneu, sobre
la idea de convertir la nau central de la Coats en
un immens receptacle de cultura. La seva primera
valoració incideix en què la creació d’aquesta factoria
cultural és un error i afirma: “nosaltres no és
que estiguem en contra, però creiem que és desencertat
per dues qüestions; una perquè la creació
cultural no es fa a cop de dret i, després,
perquè qui ha fet aquest projecte ha pensat solsament
en la part més espectacular i més elititsta i
no ha pensat en què estem fent les entitats”. En
Ramon assegura que és molt diferent el tipus de
cultura que pot generar l’Ajuntament en un espai
com aquest i el que es cultiva a les entitats del
barri, ja que cal diferenciar en “la cultura per l’espectador
que fan ells” de “la cultura pels participants”
que fan les entitats. El president comenta
que a més dels primers sentiments de ràbia i decepció
que van tenir vers la manera en com es va
començar a dur a terme el projecte, se’ls afageix
el temor i la incertesa de saber què passarà a les
entitats en un futur amb una competència com la
que planteja aquest nou centre cultural. No obstant,
el president és conscient de l’avantatge que
tenen respecte aquests grans espais, ja que una
entitat de barri juga amb el caliu, el tracte familiar
i els vincles que s’estableixen amb la gent, de manera
que “un sent allò com a propi”.
EQUIPAMENTS
EL CONSELLER DE CULTURA DEL DISTRICTE DE SANT ANDREU
Hem trobat oportú adreçar-nos al Conseller de Cultura del
Districte, el Sr. Enric Fernàndez-Velillar, perquè ens plantegés
el punt de vista institucional sobre el futur cada vegada
més proper de l’antiga fàbrica, i especialment en el tema de
la nau central. Ja d’entrada, el Conseller afirma que “la
Coats era una preocupació important per l’Ajuntament perquè
és la història de Sant Andreu” i aposta fort per la cooperació
entre l’administració i el barri. Sobre la nau central
ens comenta que no se sap encara si l’Ajuntament llogarà o
comprarà el recinte central al Consorci de la Zona Franca,
titular de l’espai. En referència al futur contenidor cultural,
ens informa que tota la nau central la gestionarà l’Institut de
Cultura de Barcelona (ICUB) i afirma que s’ha de tenir en
compte que es gestionarà des de ciutat: “L’única qüestió que
se’m planteja és si la participació del Districte serà com nosaltres
la volem, és a dir, que nosaltres puguem prendre decisions,
i això passa perquè la gestió de l’espai sigui oberta”.
Com a responsable de la dinamització cultural del Districte,
es posa com a repte aconseguir que les entitats del Districte
també puguin gaudir d’aquest espai, encara que ho veu
complicat, però opina que degut a les dimensions de l’espai
s’haurà de comptar amb les entitats de Sant Andreu perquè
“sinó se’ns quedarà buit”.
Text i fotos:
Joana Ariet i David Royo
13

EL RACÓ SOSTENIBLE
14
Voleu minimitzar l’ impacte que feu sobre la naturalesa i a
la vegada reduir la vostra factura domèstica? Us agradaria
anar construint una llar ambiental i socialment més responsable?
Que us sembla emprendre aquest camí
compartint-lo amb 20 llars més i amb el suport de l’associació
Barnamil?
Des de l’associació Barnamil convidem el conjunt de llars del
poble de Sant Andreu a participar en un programa d’aprenentatge
col·lectiu, centrat en treballar cap a la millora de la gestió
energètica i de l’aigua als nostres habitatges. Les persones
participants podran organitzar i fer funcionar la seva llar de
forma més responsable i solidària i també podran reduir i prendre
consciència del seu consum de recursos. Amb accions
senzilles i petits canvis d’hàbits, reduirem significativament el
consum d’energia i aigua amb la gran virtut que aquests canvis
no afectaran el nostre benestar i qualitat de vida i en canvi
en notarem les conseqüències positives a la nostra butxaca,
ja que reduint el nostre consum estalviarem en la factura familiar.
Barnamil, associació ambiental de segon ordre formada per la
FAVB, Depana, CEPA, Ecologistes en Acció, Trèvol i Aperca,
posa en marxa aquesta iniciativa “Llars Verdes” com a continuació
del projecte “Veïns i Veïnes amb l’energia neta” iniciat
a finals del 2006. Aquesta nova iniciativa parteix d’un programa
d’educació ambiental llançat a l’any 2005 pel CENEAM
(Centre Nacional d’Educació Ambiental) a la província de Segòvia.
Actualment s’han unit a la iniciativa 790 llars d’altres comunitats
autònomes (Navarra, País Basc, Andalusia,
Madrid…) i Barnamil ha entrat a formar part de la xarxa d’entitats
participants en el programa amb l’objectiu d’impulsar
aquest projecte a Catalunya, concretament al districte de Sant
Andreu.
Així doncs ara teniu la possibilitat de participar en aquest repte
col·lectiu, juntament amb altres llars de Sant Andreu i altres
pobles, districtes, ciutats, regions i països.
Aquest repte col·lectiu proposat a les diferents llars participants
‘Posar verda’ la llar
es tradueix en els següents objectius específics: reduir les
emissions de CO2 en un 5,2% (objectiu del Protocol de Kioto)
entre totes les llars participants i disminuir entre un 6 i un 10%
el consum domèstic d’aigua entre totes les llars participants.
QUE S’OFEREIX A LES LLARS PARTICIPANTS?
3 reunions on es reflexiona sobre els problemes ambientals
globals derivats del model energètic actual i s’informa i intercanvia
sobre les diferents possibilitats de millorar el nostre
consum energètic quotidià i els beneficis ambientals, socials i
econòmics (per a les nostres butxaques) associats a l’elecció
d’aquestes opcions ambientalment més responsables. També
s’ofereix atenció personalitzada, a través de telèfon i correu
electrònic, per tal d’ajudar a resoldre tots els dubtes que sorgeixin.
I també, materials amb informació i recomanacions
pràctiques i un senzill equip d’estalvi (bombeta de baix consum,
reductor, termòmetre...).
LES LLARS ES COMPROMETEN A...
Inscriure-s’hi via e-mail o per telèfon (info@energianeta.net o
934988007; assistir a les reunions informatives mensuals (un
total de tres reunions, una per cada mes) ; lliurar dades de
consum de llum, gas i aigua (que apareguin a les factures),
que seran tractades confidencialment i a emplenar i enviar
qüestionari inicial i final del consum energètic del domicili.
COM PARTICIPAR-HI?
Com a llar particular: pot inscriure’s en el procés i integrar-se
en un dels grups de treball que comenci en aquell període.
Com a entitat col·laboradora: Les entitats poden convidar als
seus membres a participar en aquest procés, i formar un grup
de llars verdes des de la pròpia entitat. En aquest cas les reunions
es realitzarien a la seu de l’entitat, i es quantificarien les
millores obtingudes entre totes i tots els participants.
Per preguntar sobre el programa o inscriure’s:Truca a l’equip
de Barnamil : 934988007 o envia un correu electrònic al
info@energianeta.net.
Barnamil

MATRICULACIO ESCOLAR:
COMENÇA EL COMPTE ENRERE!
S’ha iniciat el procés de matriculació a les escoles públiques
i concertades per a l’educació Infantil, Primària i Secundària.
Per assegurar que el vostre fill tingui plaça al centre
desitjat, cal tenir en compte els diferents
períodes en què cal fer la matrícula i conèixer
els criteris i requisits específics.
El període de preinscripció per al curs
2008-2009 és del 25 de març al 4 d’abril.
És necessari triar l’escola pública o concertada
més desitjada, seguida d’altres
centres que siguin del vostre gust, ja que
és possible que es rebin més sol·licituds
que places. És per això que a l’hora de la
preinscripció cal establir un ordre de preferència
entre els diversos centres demanats.
Cal presentar la documentació
referent al menor d’edat que s’escolaritza,
és a dir, el DNI o passaport i el llibre de família. A més, si
s’al·leguen alguns criteris de prioritat cal afegir la informació
necessària que els acrediti. Aquests criteris són útils
quan en un centre hi ha més sol·licituds que places.
CRITERIS QUE SUMEN PUNTS
Quins condicionants afavoreixen a l’hora de tenir més
oportunitats per accedir a l’escola desitjada? Tenir ger-
Si s’al·leguen
alguns criteris
de prioritat
cal afegir
la informació
necessària que
els acrediti
EDUCACIÓ
mans/es en aquell centre, pares que hi treballen; la proximitat
del domicili de l’alumne, la proximitat del lloc de
treball dels pares; la renda anual de la unitat
familiar o la discapacitat de l’alumne o d’al-
gun familiar o tutor. També es compta amb
criteris específics per a les famílies nombroses
i casos de malalties cròniques.
En cas d’empat en aquesta primera selecció,
s’atorga un número mitjançant un sorteig
a cada sol·licitud de preinscripció. Un
cop realitzat el sorteig es publiquen les llistes
on consten els alumnes admesos a
cada centre, tenint en compte l’ordre de
preferència inicial. Per a la confirmació de
la plaça cal formalitzar la matrícula entre
el 9 i 13 de juny en el centre assignat, respectant
aquest període ja que si no es pot
perdre la plaça.
Cal dir que si vius a Barcelona se suma un nou criteri de
prioritat: l’àrea territorial de proximitat que inclou, com a
mínim, els tres centres públics i concertats més pròxims
al domicili.
Natàlia Rivero i Maria Sentís
ELMA VILA

EL REPORTATGE
16
Tot i que les pluges de finals de març han incrementat
lleugerament les reserves d’aigüa en els embassaments,
la realitat és que a l’hora de tancar aquest número
del CAP A PEUS, els de les conques internes del país
es troben a poc més del 20% de la seva capacitat. La situació,
doncs, és crítica, i el Govern de la Generalitat ha
hagut d’actuar d’urgència davant d’una situació que no ha
estat una sorpresa per als especialistes. De fet, el Decret
de Sequera ja va entrar en vigor el 16 d’abril de 2007. Més
de 400 municipis tenen restringit l’ús d’aigua potable per
regar i netejar carrers.
LA SEQUERA
L’aigua (la falta d’aigua, entenguem-nos), i la seva distribució
entre els territoris, va provocar una onada de protestes
al projecte de tranvasament del riu Ebre en el darrer
Govern de José Maria Aznar. En l’actua-
litat, la polèmica és pel transvasament del
riu Segre i enfronta partits, governs i territoris.
Potser quan llegeixen aquestes ratlles
algun alt càrrec ha hagut de pagar la
factura que la política fa pagar als seus
treballadors en la corda fluixa. Però, per
què s’ha arribat a aquesta situació extrema?
Són molt diversos els factors que
l’han provocat: la manca de pluges, els controls descoordinats
d’aquest bé comú que és l’aigua, l’increment del
consum industrial i particular, els nous hàbits socials, els
estralls del canvi climàtic i una política poc compromesa
amb el medi ambient en els darrers lustres poden ser algunes
de les causes d’això que avui està en boca de tots:
la sequera.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat en marxa
una sèrie de mesures per pal·liar la situació i aconseguir
que els barcelonins no patim talls en el subministrament
aquest estiu. El transvasament d’aigua del Segre és el que
ha acaparat més espai en els mitjans, com l’aportació d’aigua
potable mitjançant vaixells o trens. L’ACA, l’Entitat de
medi ambient (EMA) i Aigües de Barcelona (AGBAR)
també es plantegen l’ús de l’aigua d’una dotzena de pous
ubicats al Baix Llobregat i al Vallès Oriental i Occidental i
de les mines de Montcada, que abasteixen el Rec Comtal.
BREU NOTÍCIA HISTÒRICA DEL REC COMTAL
El Rec Comtal tenia el seu origen al marge dret del Besòs
Les mines de Montcada
davant de la sequera
La història
del rec comtal
és bimil·lenària
a l’alçada de Montcada. A partir d’aquest punt seguia el
traçat marcat pel nivell del terreny dins de Sant Andreu de
Palomar i Sant Martí de Provençals. S’endinsava intramurs
de Barcelona prop de la Porta Nova i desaiguava al
Bogatell, entre el port i l’actual parc de la Ciutadella.
La història d’aquesta infraestructura hidràulica és bimil·lenària.
Un dels dos aqüeductes de la Barcino romana recollia
aigua del Besòs a l’alçada de Montcada, segons s’ha pogut
comprovar darrerament a les excavacions efectuades prop
del molí de Sant Andreu amb motiu de les obres d’arranjament
dels terrenys de les antigues casernes de Sant Andreu.
Sembla força probable que la sèquia Comtal seguia
el mateix recorregut de l’aqüeducte romà i probablement
era només una reconstrucció d’aquella antiga conducció.
Fins el set-cents, el Rec Comtal era destinat
a proporcio nar energia hidràulica a 13 molins,
permetia regar terrenys de Sant Andreu,
Sant Martí i les hortes del Portal Nou
de Barcelona i realitzar activitats artesanals
barcelonines relacionades amb oficis tèxtils
o l’adobament de pells.
Al llarg del segle XVIII els aprofitaments es veurien intensificats
i ampliats i al XIX les transformacions encara són
majors. Entre 1820 i 1852 es produeix un llarg i complex
procés de despatrimonialització de l’aigua de les mines de
Montcada. Els tradicionals drets de la Batllia General de
Catalunya sobre la sèquia serien adquirits per una Societat
de propietaris relacionats amb els diversos aprofitaments
de l’aigua. Així, l’Ajuntament de Barcelona, els
titulars dels terrenys de regatge i els dels molins.
Amb la construcció el 1826 de l’aqüeducte baix de Montcada,
el Consistori barceloní modernitzaria l’obsoleta
xarxa de distribució intramurs que datava d’època medieval.
La mina de Montcada es convertia en el punt d’arrencada
de l’aqüeducte de Montcada i de la sèquia
Comtal. Aquesta continuava fent possible el regatge i les
activitats dels molins i a partir dels anys quaranta del
segle XIX moltes fàbriques instal·lades a Sant Andreu i
Sant Martí aprofitarien l’aigua del Rec per a la nova tecnologia
del vapor.
Ja ben entrat el vuit-cents els molins estaven condemnats a

JORDI RABASSA
desaparèixer per la insupera ble competència de les modernes
farineres. Per contra, al llarg del nou-cents la superfície
irrigada per la sèquia disminuiria lentament i aquest fet ha influït
sobre l’orientació urbanística de tal manera que bona
part dels terrenys irrigats pel Rec Comtal a Sant Andreu i
Sant Martí no serien urbanitzats fins el boom urbanístic i industrial
dels anys seixanta. Malgrat tot, a mesura que ha
progressat la urbanització ha desaparegut la sèquia. Actualment
només el tram inicial del Rec serveix per regar les hortes
de Vallbona. La mina de Montcada és visitable a la
barriada de Can Santjoan a Montcada i el seu entorn ha
estat rehabilitat i condicionat com a parc urbà.
L’AIGUA DE LES MINES DE MONTCADA AVUI
En l’actualitat, l’aigua de les mines té un ús subsidiari en la
xarxa hidràulica del Pla de Barcelona. S’empra per regar de
les hortes de Vallbona i per netejar part del clavegueram de
la ciutat. Però alguns mitjans de comunicació ens van sor-
EL REPORTATGE
prendre el passat mes de febrer quan informaven que
aquestes aigües, com a mesura excepcional, ja proporcionava
un 3% de l’actual demanda de l’àrea metropolitana.
Les notícies,però, són confuses, i les explicacions de l’Agència
Catalana de l’Aigua no ajuden a clarificar la situació.
Gemma Armengol, vicepresidenta de l’Associació de Veïns
de Sant Andreu de Palomar, argumenta que “davant d’una
situació crítica com aquesta hem d’utilitzar tots els recursos
disponibles, sempre després que els experts en la matèria
n’indiquin la viabilitat”. Potser el que cal, d’ara endavant, és
aplicar polítiques respectuoses amb el medi ambient i preveure
situacions extremes com la que estem vivint. i canviar
els hàbits de consum. Des del Sant Andreu de Cap a Peus
us demanem que prengueu consciència de la importàcia de
no malbaratar aquest bé comú que és l’aigua.
Manel Martín i Jordi Rabassa
XAVIER DE LA CRUZ
MANUEL A. RAIGADA
17

EL FABRET
18
ELS ARBRES DE SANT ANDREU
El pi pinyer del casal d’avis del
carrer Malats: va néixer al
1896 i fa 20 m d’alçada!!!
Les washingtònis del carrer
Camil Fabra van néixer el
1913, fan 15 m d’alçada i estan
unides pel tronc com si fossin
dues palmeres bessones!!!
L’acàcia de les tres punxes de
la plaça de l’Estació: va néixer
el 1913 i fa 13m d’alçada, des
dels quals vigila els trens que
arriben i se’n van.
El plàtan d’ombra de la plaça
Nadal: va néixer al 1903 i fa 24
metres d’alçada!! Tot i que
aquest és un dels més bonics,
podem trobar altres plàtans
d’ombra a molts carrers del
barri!!
MARTA ROIG
GINA PORTILLO
Ara a cada número, el Fabret, un nou
espai dedicat als lectors més petits!!
Benvinguts de nou !!! Ja ha passat un mes des de la nostra primera trobada i
m’agrada saber que no us heu oblidat de la nostra cita. Perfecte!! Perquè avui
tenim molta feina!!! He pensat que ara que ja no fan tan fred, em podeu acompanyar
a fer una passejada per Sant Andreu. Si veniu amb mi i seguiu les meves
petjades descobrireu alguns dels arbres més bonics i més antics del nostre
poble: com es diuen, on viuen, quants anys tenen... us hi animeu?
EL JARDÍ
SUBTERRANI
Sunkyung,
Cho.Barcelona:
Thule, 2007.
L'estació de metro fa pudor. Però...i si algú fa
un jardí que floreix fins a la superfície i omple
de fragàncies els túnels i la ciutat sencera?
Unes làmines de gran format il•lustren aquest
conte, que parla de la importància de la constància
i dels fruits de la laboriositat i de la paciència,
els ingredients necessaris per veure
créixer un arbre i desenvolupar un petit jardí
al voltant, on abans només hi havia asfalt.
Avui has conegut alguns arbres de
Sant Andreu. Relaciona cada foto
amb un arbre!!
L’AGENDA
CENTRE CULTURAL CAN
FABRA (BIBLIOTECA)
Taller d’expressió
plàstica i visual: ”Què
veus?”
10/05/2008 a les 18h
Sac de Rondalles
”Contes d’argent”
11/05/2008 a les 12h
El món dels Tovets:
“Nens”
22/05/2008 a les 18h
Aperitius musicals:
“Anem a la platja”
31/05/2008 a les 18h
Voleu enviar les respostes de la
fotoendevinalla, dibuixos d’arbres,
fer-me preguntes,...?
fabret.coats@gmail.com
I AL PROPER NÚMERO...
MOLTES NOVETATS! NO US EL
PERDEU!
US ESPERO! FABRET

“M’agradaria conèixer
com era el Sant Andreu
del segle XV”
Joan Josep Busqueta
L’entrevista té lloc al Versalles, “un dels centres neuràlgics de
l’associacionisme, una peça emblemàtica de Sant Andreu”, adverteix
el sr. Busqueta. El historiador andreuenc observa el bar
que regenta la seva germana, la Montse Busqueta: “Està magnífic,
crec que ha millorat moltíssim, ha recuperat el disseny original
i dóna la sensació d’estar obert al poble”
“Aprofito l’avinentesa per dirigir-me als meus conciutadans,
als que vull fer partícips dels primers fruits d’una investigació
en curs”. Joan Josep Busqueta encara era un jove a punt de
llicenciar-se en Història Medieval quan va escriure aquestes
línies l’any 1984, en un article publicat al número 134 del CAP
A PEUS. Oriünd de Sant Andreu, la seva vida guarda certa
semblança amb la del poeta que dóna nom al Centre d’Estudis
on va començar l’any 1987 com a vice-president. Tant l’Ignasi
Iglésias com ell van instal·lar-se a Lleida: el primer
perquè el seu pare, que era ferroviari, va haver de marxar i
ell, que era petit, el va haver de seguir; el segon, perquè va
guanyar una oposició de professor a la Universitat pública de
la ciutat i va abandonar la plaça d’interí de la UB. Entre els
anys 2001-2006 el sr. Busqueta ha estat president de l’Ateneu
Popular de Ponent, una entitat similar a l’esmentat Centre
d’estudis Ignasi Iglésias, que havia ajudat a fundar poc
abans amb el Sr. Martí Pous i Serra i altres andreuencs. Des
de començaments del 2007 està al capdavant de l’Institut
d’Estudis Il·lerdencs, la fundació pública de la Diputació de
Lleida que gestiona temes de cultura i qüestions patrimonials.
Abans, però, havia format part de l’equip que fundà la revista
Finestrelles, una eina de divulgació dels treballs sorgits de
l’Arxiu Històric de Sant Andreu, de caràcter anual. La publicació,
que rep el nom del coll d’entrada a Barcelona a través del
barri de la Trinitat, va estrenar-se amb un estudi històric sobre
el Rec Comtal. La primera exposició del Centre d’Estudis, organitzada
a les Cotxeres el mateix any de la seva fundació,
va ser precisament sobre aquest canal hídric. Als primers números
de la revista podem trobar monogràfics sobre els antics
oficis, amb testimonis de persones que hi treballaven o hi
havien treballat. “No es pot perdre mai la vinculació entre el
món científic i les persones que trepitgen i coneixen l’hàbitat.
Fes-te Soci de
L’ASSOCIACIÓ
DE VEÏNS DE
SANT ANDREU
Truca al 93 345 96 98
EL PERFIL
Els estudis locals han de tenir una doble dimensió: la del
científic, que explica en base a un mètode de treball, al coneixement
de les fonts i la bibliografia, i la de totes aquelles persones
que coneixen la terra, que se l’estimen”.
Amb 47 anys, Busqueta té una comportament envejable envers
la vida, com ho demostra la següent anècdota a propòsit
de la jornada inaugural de la commemoració del 700 aniversari
de la Universitat de Lleida, l’anny 1997. En un acte solemne
davant els Reis i els màxims representants del
moment, en Joan Josep va llegir un discurs amb determinació
i seguretat. En acabar, la gent li preguntava: ‘Si que estaves
tranquil, no?’ I ell va respondre: ‘És que abans de parlar
davant dels Reis he anat a portar els nens al cole’. “Les
coses”, apunta en Joan Josep, “sempre són relativament importants.
La teva feina l’has de fer el millor possible, però no
oblidis mai d’on vens, d’on has sortit, quina és la teva gent, i
allò al que et deus.”
Seria raonable que un home com ell, tan sol·licitat i amb tantes
responsabilitats, es desvinculi del poble on va néixer i que
l’ha vist créixer. Al contrari! Al Joan Josep no li fa pas nosa
venir de Lleida, en el seu cotxe o “acompanyat”, com diu ell
modestament quan parla del cotxe que el porta a vegades
per temes de la feina. Assegura que té material per a no deixar
descansar el Sant Andreu Medieval: “He estudiat XIII i
XIV, ara em quedaria pendent el segle XV. M’agradaria estudiar-lo,
perquè és una època interessant: el canvi de dinastia
a Catalunya, la Guerra Civil catalana, el domini de Ferran el
Catòlic… és un món que m’agradaria conèixer millor”.
Gràcies i bona sort, Joan. Si mai vols repassar la història contemporània
de Sant Andreu de Palomar, l’arxiu del Cap a
Peus el trobaràs sempre a la teva disposició.
Borja María Maina
BORJA MARIA
19

SANITAT
20
FONT: WWW.ALLERGYSTORE-2.COM
Diuen que la primavera la sang altera: estem contents
per l’arribada del bon temps, comença a fer solet, els
arbres floreixen... però el nostre cos pateix una sèrie
de canvis que fan que per molts aquesta estació de l’any
no sigui tan benvinguda. Per aquest motiu, vam anar a
trobar al Dr. Calvet, especialista en pneumologia de la Clínica
Sant Jordi, perquè ens parlés de les al·lèrgies, tan
presents en aquests mesos.
QUÈ ÉS L’AL·LÈRGIA?
Es tracta d’una reacció exagerada del cos davant un
al·lergè (pols, pol·len, pèl d’animal, aliments, etc.). Es
dóna en persones que hi tenen predisposició, amb antecedents
familiars. Els menors de 30 anys són els més
afectats per aquest trastorn. Les al·lèrgies estacionals de
tipus respiratori són les més freqüents i són les que tractarem
a continuació.
QUINES SÓN LES ÈPOQUES DE L’ANY MÉS TEMUDES PELS
AL·LÈRGICS?
La primavera i la tardor, que constitueixen els canvis estacionals
i per tant, els fenòmens de pol·linització.
COM ES MANIFESTA L’AL·LÈRGIA?
Degut al contacte de l’al·lergè amb les mucoses es desencadena
una reacció caracteritzada per: coïssor d’ulls, llagrimeig,
congestió nasal, picor de paladar, llengua i gola,
esternuts, tos, dificultat per respirar, xiulets i en casos extrems,
es pot patir una crisi asmàtica.
Aaaaatxiiiiiimmm!!!!
QUÈ PODEM FER DAVANT AQUESTS SÍMPTOMES?
En primer lloc, podem consultar el metge de capçalera qui
ens orientarà sobre els medicaments que cal prendre, i si
els episodis són recurrents és necessari consultar a un
especialista (al·lergòleg, pneumòleg) qui demanarà, proves
cutànies que detecten en 20 minuts el tipus d’al·lèrgia
que patim. Per últim, si els símptomes són greus i no controlables
(ofec intens, rinitis severa...) cal, en un primer
instant, anar a Urgències i després, consultar al metge de
capçalera o a l’especialista.
QUINES MESURES TENIM A L’ABAST?
- Ambientals: no acumular pols (netejar amb draps humits,
no tenir objectes com peluixos, catifes, mantes, etc.), evitar
els animals amb pèl, evitar sortir al camp en èpoques
de pol·linització (podeu trobar els mapes de pol·linització
d’Espanya a: http://www.es.diagnostics.com/dia_templates/dia_SubPageList2____31139.aspx).
- Farmacològiques: Antihistamínics, gotes nasals i esprais
broncodilatadors. A banda, hi ha una vacuna que tracta la
causa concreta de l’al·lèrgia amb un 70% d’èxit, però, en
qualsevol cas, serà prescrita per un especialista.
CAL FER ALGUN SEGUIMENT?
Tot i que no es tracti d’una malaltia greu, degut a la seva
freqüent associació amb l’asma (50%), s’aconsella una
revisió anual o semestral amb les proves pertinents.
Berta Pujol i Laura Sebastián

Crec que tots estarem d’acord que al casc antic de Sant
Andreu encara hi trobem molts carrers on es manté l’aire
de poble, que manté viu un cert esperit de veïnatge compartit
propi dels antics municipis agregats a Barcelona. Des
de l’AVV de Sant Andreu pensem que aquest urbanisme de
carrers estrets i cases baixes s’ha de conservar, i per això fa
molts anys que demanem que se solucionin diferents afectacions
que provenen del Pla General Metropolità des de l’any
1976, i algunes des d’abans i tot.
En el vigent Pla General Metropolità hi havia previstos, per
exemple, dos amples vials que avui ja no tenen cap sentit.
Un d’ells anava des de Mossèn Clapès fins a Fabra i Puig
(seguint carrers avui protegits, com Grau i Bascònia) i un altre
que continuava des del carrer Sant Adrià fins a la Meridiana
(afectant les cases entre Rubén Darío i Riera, entre d’altres).
També es contempla augmentar l’amplada de diversos carrers
del nostre poble, amb l’agreujant que les Normatives Urbanístiques
permeten que a més ample de carrer hi hagi més
alçada dels edificis. Això vol dir que si una constructora compra
cases d’aquests carrers afectats pot tirar-les a terra i construir
edificis més alts sense que legalment s’hi pugui fer res.
Això és el que ha passat al tram de carrer de 15 metres d’ample
que s’està construint entre els carrers Agustí Milà i Sant
Hipòlit, que permet construir habitatges de planta baixa i quatre
pisos més, trencant absolutament l’encant d’aquell entorn.
La méteo
L’observador meteorològic de Sant Andreu Sergi Corral
El Març ha fet fidel honor a la dita i ha estat un mes traïdor, variable,
fred i ventat, en què si hem estat pendents de l’estat
del cel no ens hem pogut pas avorrir. Vam començar amb una
entrada d’aire fred que ens va fer baixar la mínima a 2ºC i ens
va recordar a tots que encara érem a l’hivern. El temps canviant
es va tornar a deixar notar el dia 9 amb ruixats i tempestes
i, després d’una pausa de tranquil·litat i temps assolellat,
just per Setmana Santa una altre irrupció freda amb molta inestabilitat
i molt vent ens va esgarrar a molts les vacances.
L’AVV
Carrers de poble, esperit de poble
Aquesta va ser la gota que ha fet vessar el got i que ha fet que
la nostra Associació demanés a l’Ajuntament que això no tornés
a passar. Sembla que l’ajuntament, des del districte i des
de la seva regidoria d’Urbanisme, ha acceptat revisar i protegir
l’urbanisme del casc antic de Sant Andreu. En el Pla d’Actuació
del Districte se cita com a objectiu la “desafectació i
conservació del nucli històric i les seves zones d’especial interès”.
Actualment amb l’ajuntament estem iniciant el procés
de veure com es concreta aquesta proposta; per la nostra
banda tenim molt clar el que volem: que es conservin el traçat
de carrers, les parcel·les, els patis i jardins i les alçades dels
habitatges que fan perviure el record de com era el nostre
poble.
Per altra banda, també existeix un catàleg de patrimoni protegit
on s’hi inclouen les finques concretes que tenen un interès
històric o arquitectònic. En aquest catàleg hi ha, per
exemple, l’edifici del Versalles, algunes naus de la Fabra i
Coats, el carrer de Grau, can Guardiola o diverses cases del
carrer de Coroleu. L’àrea de Patrimoni de l’Ajuntament, després
que la nostra Associació fes una petició formal per incloure
algunes cases concretes al catàleg, ha acceptat
parlar-ne i ben aviat iniciarem converses per fer propostes
amb l’assessorament del Centre d’Estudis Ignasi Iglesias.
Genís Pascual i Porret
Variable meteorològica Valor observat Dia
Tª màxima absoluta 22,3ºC 11
Tª mínima absoluta 2,4ºC 6
Tª Mitjana mensual 12,29ºC X
Pressió máxima 1025ºC 1
Pressió mínima 989hPa 22
Mitjana de pressió 1010,61hPa X
Precipitació total 21mm X
Precipitació màxima (24h) 12,5mm 31
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
21

L’OPINIÓ
22
L OPINIO
LA REFLEXIÓ | Un vot a mitges per al poble
Aquestes darreres eleccions no van ser les primeres en
què el fenomen de l’abstenció a les urnes es convertia
en la gran vencedora. La visita als col·legis electorals,
malgrat no comportava ni cinc minuts del nostre temps,
no figurava en l’ordre del dia d’un diumenge assolellat.
Dissortadament, la gran derrotada, la democràcia, que
ha vist com una de les seves armes més alliçonadores
–el vot en blanc- no ha estat gens considerat. Per tant,
podríem dir que el mapa polític actual, tant en les generals
com en les de casa nostra, s’ha configurat a partir
d’una mostra poblacional coixa, insuficient, que tot just
frega la meitat dels habitants. Els diagnòstics posteriors
que pretenen mostrar-ne els motius convergeixen tots
en un mateix titular: “la gent està cansada”. I doncs?
Ben cert que si analitzéssim les causes d’aquest desencís
democràtic ens toparíem, entre altres mals compartits,
amb la sensació de pati d’escola, de galliner, d’opereta de
baix pressupost que hi ha entre els partits i entre els seus
representants. Com si es tractés d’un combat sense regles,
el tret de sortida de la campanya electoral és també
el primer tret d’un foc obert entre caps de llista, atrinxerats
a les seves rengleres. Convençuts, aquests, que el mereixedor
del pòdium és per qui aconsegueixi desprestigiar
amb més astúcia i despit l’adversari, tot mantenint-se ells
drets, obliden que els votants volem ser persuadits per
propostes que recullin les nostres inquietuds més quotidianes
i, sobretot, des d’un fer adult, seriós, presentable.
Costa creure que en un món de tendències efímeres, en
el qual es valora a preu d’or l’autenticitat per damunt de la
inèrcia restant, no aparegui cap formació disposada a no
entrar en aquest joc brut de descrèdits i acusacions amb
rebequeria inclosa; costa entendre que no es faci lloc un
partit que des de la humilitat de les seves conviccions més
fermes, i sense oblidar la seva actitud de servei i d’instrument
per la qual pren sentit, doni un gir copernicà, un cop
d’efecte, una lliçó de distinció, i lliuri els seus esforços a
convèncer, a agradar i, després, a complir. Ens agradi o
no, darrere de les paraules, dels gestos i de les intencions
d’un polític que planta la seva cara en els mitjans de comunicació,
hi ha equips d’assessorament que determinen
la línia que cal seguir, l’estil que segons el seu criteri professional
més vendrà... Ja hauran constatat que no, que
la pel·lícula ja l’hem vist deu cops i ja no ens agrada. I és
que a vegades demanem una mica de coherència testimonial,
aquella que no té res a veure amb parlar d’impulsar
una societat més agermanada en pro de la
convivència mentre li fums garrotada als altres candidats.
Si realment l’abstenció, segons els mateixos polítics, ha
estat el famós “vot de càstig” que tant temien –més ho
hauria estat una participació plena votant en blanc- el primer
pas que cal donar és justament no seguir fent el mateix,
canviar d’hàbit. Desmarcar-se així seria una aposta
arriscada, cert, però retornaria a la democràcia la il·lusió
de fa trenta anys, quan tothom se sabia partícip amb veu
i vot del país que, havent-hi nascut o no, havia triat per
viure.
Xavi OOlliivverrees

L’OU COM BALLA | Salvem el Tibet
Des de petit he sentit una fascinació
pel Tibet. I no venia pas per la seva
filosofia espiritual ni per la fe budista,
ans el contrari em sento cristià de socarel
des de que tinc ús de raó. Allò que em
fascinava més d’aquesta nació era la
seva situació geogràfica privilegiada, perquè
sóc un veritable amant de les muntanyes i
de tot allò que representa el muntanyisme. A més a més,
com que sóc un boig de les aventures de Tintín en va deixar
la mel als llavis l’àlbum d’Hergé Tintín al Tibet. Per a un
servidor un dels còmics més creatius, enginyosos i amb
una trama excel·lent que mai s’hagi vist. Amb les historietes
del personatge del tupè vaig arribar a conèixer molts
racons i cultures del món. Per mi, el primer professor i llibre
de text de socials, i no exagero pas, van ser les aventures
de Tintín i Milú. Amb ells vaig descobrir la passió per
la història, la geografia i el segle XX amb tot allò que comportava.
Curiosament Tintín al Tibet fou dibuixat en una
època de crisi del seu creador, Hergé s’estava enamorant
d’una col·labora seva i futura esposa i allunyant-se de la
seva primera dona. Aquesta crisi -no oblidem que Hergé
era un home d’arrels cristianes- va coincidir temporalment
amb la fugida a l’exili del Dalai Lama, el 10 de març de
1959. L’àlbum fou dibuixat entre els anys 1958-1960. Comento
tot aquest seguit de coses per deixar clar que el
Tibet per a mi va més enllà de modes religioses i espirituals.
D’altra banda, el Tibet no s’entén sense aproximarnos
el budisme. Són dues peces, Tibet i budisme, que no
poden anar deslligades.
L’OPINIÓ
Tot això ve a tomb de la mediatització de la repressió xinesa
vers el poble tibetà. Arran de la commemoració del
59è aniversari de la fugida del cap espiritual i del govern
tibetà la protesta contra l’ocupació del Tibet s’ha fet més
patent. Com a excusa la celebració dels Jocs Olímpics a
Beijin. Tal i com diuen els seus objectius, els jocs olímpics
han de ser la trobada de la germanor entre els esportistes
i les nacions. Però enlloc veig que aquest Jocs representin
aquest esperit. Els drets humans a la Xina no hi són respectats
-ni al Tibet ni a la resta de les nacions oprimides
que conviuen en aquest estat asiàtic. Un estat comunista
convertit en una dictadura capitalista, on el regne del diner
hi té molt a dir. Participar als Jocs Olímpics és permetre
que la Xina faci de les seves en tot allò que té a veure en
la vulneració dels drets humans. Si els jocs olímpics se
celebressin a l’Havana, els boicots serien sonadíssims.
Però amb la Xina no s’hi juga, ja que en un futur pròxim
seran els reis dels planeta a nivell econòmic. Els estats hi
tenen masses interessos. Actituds valentes des de la societat
civil moltes, però des dels governs dits democràtics
poques. Si fos esportista andreuenc i hagués de participar-hi
almenys una cosa segura faria: no participar en la
cerimònia d’inauguració.
Des de revistes com el Sant Andreu de Cap a Peus
podem sensibilitzar en la lluita per un món més digne. I
tots els Tibets del món són causes dignes de llibertat democràtica.
FE D’ERRATES: en el número passat de març es va publicar un anunci de la llibreria Marú
on s’especificava que la botiga comptaria amb una parada de roses per Sant Jordi a la
Rambla de Catalunya. Aquesta informació és errònia. La revista va confondre l’anunci. Demanem
disculpes.
Pau Vinyes i Roig
23

NECROLÒGIQUES
24
XAVIER DE LA CRUZ
JOSEP BENET I MORELL, una de les ments
més brillants de Catalunya i Sant Andreu
El passat 25 de març va morir Josep Benet i Morell, nascut
a Cervera el 14 d’Abril de 1920. Benet ha estat una de les
figures més destacades de la política i l’activisme cultural
català posteriors a la Guerra Civil, on va prendre l’arriscada
decisió de no marxar a l’exili i restar a Catalunya. Advocat de
professió, a partir de principis dels cinquanta va defensar persones
i institucions que demanàven el retorn de la democràcia.
Les seves accions en defensa de la cultura catalana
durant la llarga nit del franquisme són incomptables. Va ser
impulsor, entre d’altres, dels Setze Jutges, la campanya
“Volem Bisbes Catalans” o l’Assemblea de Catalunya. Va tenir
una relació molt propera amb la comunitat de monjos de
Montserrat i sempre es va declarar republicà. L’any 1977 va
ser el Senador més votat de l’Estat Espanyol, dins de la candidatura
“Entesa dels Catalans”. Va formar part de la Comis-
JOSEP VERDAGUER I COMA,
el pintor dels murals de la Parròquia
El pintor andreuenc Josep Verdaguer i Coma, mor als 84
anys d´edat el passat divendres 14 de març, va néixer a
Santa Eulàlia de Vilapicina –aleshores barri de Sant Andreu
de Palomar– l´11 de maig de 1923. Va estudiar en una escola
laica i obrera. Als 15 anys va pintar el primer quadre i als
17 anys ja reproduïa obres dels grans mestres de la pintura
universal. Va estudiar a l´Escola Superior de Belles Arts de Sant
Jordi. al 1947 va exposar per primera vegada la seva obra a la
Galeria Condal de Barcelona. Més tard i al llarg de la seva vida
els seus quadres es penjaren en galeries d’arreu del món –
EUA, Canadà, Suïssa, Itàlia, Uruguai, Mèxic. Espanya, Suècia .
Autor dels murals de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar,
el 1973 el Districte de Sant Andreu li atorgà la Medalla d´Or de
sió Constitucional, on va redactar l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya.
Amb la seva mort, Catalunya perd una de les seves ments més
clarividents; Sant Andreu, un dels seus veïns més il·lustres. Tot
i néixer a Cervera, la seva família va a venir a viure al nostre
poble a casa d’uns familiars de l’avi matern que tenien una lleteria
i una petita fàbrica de xocolata, segons relata Benet a les
seves memòries, publicades pocs dies després de la seva mort.
Josep Benet va viure durant quatre anys al carrer Concepció
Arenal, en un pis que formava part de la masia de Can Magarola,
encara dempeus. Va estudiar en una escola privada, probablement
al carrer Coroleu, abans d’ingressar a l’Escolania de
Montserrat, on restaria set anys. Després va retornar a Sant
Andreu, on hi va viure fins al 1948. Abans de ser mobilitzat a la
Lleva del Biberó, va patir la Guerra Civil al nostre poble, on va
ajudar a salvar la vida a un religiós. Aleshores vivia a casa dels
seus oncles, al costat de l’entrada principal de Ca l’Alsina (Fabra
i Coats), que donava al carrer Gran. Una de les escenes més
terribles que visqué fou el bombardeig de la Rambla, cantonada
Les Monges, de gener de 1938, on va ajudar a desenrunar i
carregar cadàvers després de la tragèdia. Va ser un fet que el
va colpir dolorosament. La seva relació amb Sant Andreu no
acabà mai, si bé hi va deixar de viure quan es va casar amb Florència
Ventura, una andreuenca filla del doctor Ventura.
Sempre estigué alerta de les notícies que tenien Sant Andreu
com a protagonista, i era Soci d’Honor del Centre d’Ignasi
Iglesias, on comptava amb molt bons amics i hi col·laborava
desinteressadament quan se li demanava. Amb l’edat s’havia
convertit en un home savi i referent per a centenars d’historiadors
i homes de pensament. Va ser el President del Jurat
del Primer Premi de Recerca Martí Pous i Serra.
Jordi Rabassa
Sant Andreu de Palomar. El 1985 rebé el Premi Sant Andreu i
el 2001 el Grup de Pintors de Sant Andreu van organitzar-li una
exposició, com a homenatge, al Centre Cívic de Sant Andreu
que mesos després s’exposaria també a la Nau Ivanow. Diverses
entitats andreuenques es van afegir també als actes d’homenatge
al pintor català. El 1987 l’artista va publicar el llibre de
poemes Recull.
El 2001, a proposta del Districte de Sant Andreu, va rebre la
Medalla d’Honor de Barcelona. Els darrers anys de la seva vida
els passà reclòs a la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar. Diverses
personalitats del món cultural i social andreuenc creuen
el veritable homenatge pòstum al pintor seria la restauració dels
murals de la Parròquia, deteriorats per la humitat i en perill de
conservació.
Pau Vinyes i Roig

HOMENATGE AL PINTOR JOSEP VERDAGUER I COMA
Quan? 9 de maig a les 17:30h
On? C/ Josep Soldevila amb Sant Adrià
Què? Descobriment d’una placa a un arbre que va plantar
al carrer Josep soldevila amb el carrer de Sant Adrià.
Qui? Consell Municipal del Districte de Sant Andreu
HOMENATGE I DESCOBRIMENT DE LA PLACA A JOSEP PA-
LLACH I CAROLÀ
Quan? 26 d’abril a les 17:00h
On? Edifici Pallach (planta baixa), C/ Segadors, 2
Qui? Consell Municipal del Districte de Sant Andreu.
Embolica que fa fort
Imagineu-vos que trobeu 615 milions: què faríeu? Precisament
això és el que li passa a Carles Garcia, un
empleat de banca que al dia del seu aniversari arriba
a casa amb un maletí, idèntic al seu, però ple a vessar
de diners i li demana a la seva dona que faci les maletes
per marxar de casa. L’embolic és a punt: la seva dona
l’esperava per celebrar el sopar d’aniversari amb la seva
germana i el seu cunyat; però en lloc de celebrar la vetllada
tranquil·lament, la sala d’estar esdevé un espai on
hi passen tot de situacions delirants i cada vegada més
hilarants: un policia d’estupefaents corrupte, un taxista
molt eficaç, la inspectora Gutiérrez, un gat que desapareix,
la màfia russa i un misteriós senyor Cortero… En
resum, un vodevil on es barregen tots els elements per
crear una trama d’intrigues i embolics que no pretén res
més que fer passar una bona estona. El públic s’hi recrea
i la tirallonga d’embolics esdevenen en curiositat: I
ara què passarà? Pot passar encara alguna cosa més?
Tot i estar ben construïda, la comèdia no aporta gaire
res de nou i és gràcies al treball dels actors que el públic
s’hi enganxà al llarg de gairebé dues hores. En primer
terme, Francesc Garbella broda a la perfecció el personatge
abnegat de l’empleat de banca que embogeix en
FLAIX CULTURA
L’agenda andreuenca
EXPOSICIÓ ‘MIGUELANXO PRADO: GEOGRAFIES HUMANES’
Quan? del 17 d’abril al 17 de maig
On? Centre Cultural Can Fabra - Biblioteca Ignasi Iglésias.
Quant? Gratuït
XERRADA SOBRE LES RAMBLES DE BARCELONA
Quan? 9 de maig a les 19:00h
On? Can Galta Cremat.
Quant? Gratuït
Qui? Amics de la Fabra i Coats. Enriqueta Civil (historiadora)
trobar-se tant de diner negre, perfectament acompanyat
per Virgínia Maldonado, tot i que interpreta un paper excessivament
proper a l’histerisme. El contrapunt perfecte
el posa Sergi Camargo, a qui escau a la perfecció el
paper de cunyat-ase dels cops que mai no entén res,
juntament amb la seva esposa Maria Masllorens. Complementen
el quadre Xavier Tost, amb més d’un cop
amagat fent de taxista, l’autèntic accent argentí de l’inspector
corrupte Alfredo Benítez, la despistada inspectora
Vanessa Puig i Ivan Sànchez, amb un petit paper clau
pel desenllaç de l’obra. Tot plegat pren embranzida sota
la direcció de Miquel Àngel Mateu, que ha sabut enllaçar
el ritme trepidant de la comèdia amb totes les portes i
trames que s’obren i es tanquen contínuament.
Sembla que els Forat sense Fons s’han especialitzat en
peces rocambolesques de factoria britànica, l’any passat
van muntar Crim perfecte de Frederick Knott i enguany
ens deleixen amb Diner Negre de Ray Cooney (Londres,
1932), el mateix autor de l’exitosa peça de teatre Políticament
Incorrecte. Esperem que en les properes ocasions
segueixin deixant el llistó tan alt.
Irene Caixàs i Vicens
25

FOTOPOÈTICA
La Xarxa de Mots PER PERE MASSANA
26
HORITZONTALS
1. Por exagerada als llocs tancants. 2. Espai on s’imparteixen
les classes. Fer parts d’alguna cosa i donar-ne a
cadascú el que li pertoca. 3. Nou romà. Matèria primera
del vi. Guàrdia Urbana. Nou-cents noranta-nou romà. 4.
Procés pel qual un insecte passa d’un estat a un altre.
Vocal. 5. Anarquia. El conjunt de coses que s’envien d’un
cop (la rev) Fi a l’anglesa. 6. El mannà dels esquiadors.
Interjecció de cansament. Àustria. El botó d’engegar la
ràdio. Zero. 7. Bon company de l’oli. Criatura celestial asexuada.
La medalla del guanyador. 8. L’última. Aquells habitacles
de la costa que lloguem durant les vacances.
VERTICALS
1. Varietat americana del cocodril. El signe de la guineu.
2. Excés desmesurat i capriciós d’ostentació. Vocals. 3.
Contracció. Pot ser periòdica, de gimnàstica o de despatx.
4. Festa nocturna (al rev) L’antic format dels discos. 5.
Sud. Estimeu. Amèrica. 6. Aconseguir la victòria final. 7. El
mestre especialista en pistoles i fusells (al rev) Consonants.
8. Oficina de Patents. L’extrem occidental del domini
lingüístic del català. 9. Instrument musical de vent.
Pronom feble de primera. 10. L’escorça de l’alzina (al rev)
Exclamació torera. 11. Consonants. Moneda japonesa.
Nord. 12. Tres romans en fila índia. Noruega. El bruixot
d’en Picanyol. 13. Els constructors de vaixells.
SOLUCIONS. HORITZONTALS. 1. Claustrofòbia. 2. Aula. Repartir.
3. IX. Raïm. GU. IM. 4. Metamorosi. A. 5. A. asemarT.
End. 6. Neu. Uf. A .On. 0. 7. All. Àngel. Or. 8. Z. Apartaments.
VERTICALS. 1. Caiman. Z. 2. Luxe. EA. 3. Al. Taula. 4. uaraS.
LP. 5. S. Ameu. A. 6. Triomfar. 7. remrA. NT. 8. OP. Fraga. 9.
Fagot. Em. 10. oruS. Olé. 11. BT. Ien. N. 12. III. N. Ot. 13. Armadors.
FOTOPOÈTICA FOTOGRAFIA DE DAVID ROYO
Estimada cúpula (i estructura
sotaestant)
Sóc trapezista de línies discontínues,
i vaig nu, sense xarxes a sota
per si la gravetat i ésser maldestre
em fessin caure, arribar abans a terra.
He travessat el fil massa temps,
de punta a punta,
més tens que el mateix fil.
I se m’ha acabat la impaciència
dins d’aquesta cúpula.
El meu caminar feble,
baixant pel carrer d’un sant
ha reprès el vol al palomar.
M’he confessat a la cúpula,
i l’ostracisme al món
l’he abocat aquí dins.
He entrat dins del temple,

vestit de blanc,
de la mà de la soledat
i he sortit sense pluja d’arròs
i ningú m’ha esperat.
Ni falta que fa.
Entrar aquí dins és com morir,
i no prengueu el morir
com dicten els canons,
perquè la mort allarga el temps de vida,
vida eterna ens diu la fe.
Vida que ens deixen les parets
i els colors per sempre d’en Verdaguer.
La flama i l’olor d’encens
restaran l’excés d’equipatge.
Però amb fe o sense ( i jo sense)
dono gràcies al Natzarè,
arquitecte pòstum d’aquest meu temple.
Estimada cúpula i estructura sotaestant,
gràcies per guardar-me en silenci
les hores de plors, acrobàcies i desigs.
Podríem dir que plegats
hem fet un gran cornet de llàgrimes.
Com el gran gelat del Duomo,
de la mamma Florència,
el gran cofre de moltes tragicomèdies.
Estimada cúpula,
just a l’epicentre he mirat amunt,
un gran buit i la foscor ens separen.
Mirant el sostre he tocat fons.
He sentit la tristor de veure
els teus traços difuminats.
Sense claredat.
És llavors quan t’has pronunciat
i sense embuts ni grisos
m’has dit que damunt teu
només hi ha el cel.
Fins on allà m’estima alguna gent.
Per cert un blau i lluminós cel.
Albert Estengre i Martí
Abandonat
Fes-te Soci de
L’ASSOCIACIÓ DE
VEÏNS DE
SANT ANDREU
Truca al 93 345 96 98
EN CONTE
L’esperava recolzat a la paret, veient passar les fulles
que els oms acomiadaven a destemps. La paciència no
se li esgotava, tot i que n’hauria tingut motius. Al cap
d’una estona, de molta estona, li va semblar que el teló de
la cantonada corria cap a una banda per fer entrar a escena
la seva estimada. Ja podia respirar tranquil. Devia haver
acabat la reunió importantíssima del dia i, si ella era a la
vora, a ell no podia passar-li res de dolent.
El petó va ser llarg, dolç, silenciós. Ella no va tancar els ulls
i això el va incomodar. És clar que, si li ho comentava, ella
podia retreure-li que si se n’havia adonat era perquè ell
tampoc no els tenia tancats, els ulls, i per això va preferir no
treure el tema. Va desar el mal record a la butxaca dels moments
per oblidar i l’esquena se li va corbar encara no un
grau, només uns minuts, però per sempre. La seva silueta,
com les busques d’un rellotge, ja marcava dos quarts
d’una. La nova postura es va anar apoderant del seu cos
de la manera més subtil i amable, però en el fons, allò no
volia dir altra cosa que ja acumulava una altra petita derrota.
De camí cap a casa, va voler-li explicar com n’havia anat de
bé, l’entrevista de feina que havia tingut aquell matí. Feia
tant temps que enviava sol·licituds per cobrir les vacants
més insospitades, que l’èxit relatiu d’aquella entrevista
l’omplia d’esperança. Ella, amb un gest poc afable el feia
callar mentre contestava a una trucada d’un parent llunyà
que no s’estimava, però a qui agafava el telèfon abans
d’escoltar-se el seu presumpte estimat. Amb les sis i cinc a
la silueta, l’estimat es debatia entre arrancar a plorar en silenci
o fer el cor fort i no interrompre la trucada d’aquell
oncle imbècil.
Un cop al sofà, amb el gos entre les cames, va pensar que
era el moment de preguntar-li com li havia anat el dia. Es
va escurar la gola i, nerviós, va pensar com començar la
seva intervenció, per no molestar-la més del necessari. I,
fent córrer la minutera de la silueta d’ell, ella s’havia adormit,
sense sopar, sense escoltar-se’l i, sobretot, sense
haver donat a entendre en cap moment que seguia, com
havia dit feia uns dies, igual d’enamorada que el primer dia.
Andreu Giralt i Puga
27

EL XAFARDER
28
EN JORDI, EN BENET I L’ANDREU
Reconec que quan s’acosta Sant Jordi freqüento més llibreries. Fa pocs dies vaig fer una excursió a Barcelona i vaig acabar
remenant els prestatges de la llibreria Ona. Estava embadalit amb el primer volum de les memòries d’en Josep Benet, que tant
s’han fet esperar. No massa gent sap que l’historiador i senador va viure de petitó a Sant Andreu i que en retornar als nostres
carrers revivia la flaire republicana. “Va venir per Nadal, pobrissó...”, m’etziba la llibretera. “Perdoni?”, li vaig haver de contestar,
sortint del meu capficament. “Va comprar un munt de llibres i no va voler seure per més que li vaig insistir!”, diu. Poc després,
amb la malaltia, va haver de fer les comandes per telèfon. La llibretera recorda com en Benet rondinava per la tardança de l’editorial,
però he sentit dir que l’editorial també rondinava de la tardança de l’autor. Sigui com sigui, feia quatre anys que Josep
Benet posava per escrit els seus records i pel que sembla, no va tenir prou temps de transcriure els últims episodis. Estaré a
l’aguait de les novetats editorials, a veure què passa amb els propers volums.
OPINIONS VIRTUALS
Sant Andreu, poble mil·lenari, ha obert
una nova era. Sant Andreu blogueja! Sí,
sí, i tant. I posteja i tot. El 17 de març va
néixer el blog L’Opinió Andreuenca, una
bitàcora que divulga actualitat i història
gràcies a l’aportació setmanal de diversos
erudits anònims o coneguts. De moment
han publicat 5 articles i una
presentació. La cúpula de la Parròquia,
els bombardejos de Barcelona o la mort
del pintor andreuenc Josep Verdaguer
són alguns dels articles penjats fins ara.
Els pares de la criatura estan oberts a tot
tipus d’aportacions, sempre i quan, com
indica la presentació, provinguin d’”andreuencs
i andreuenques que estimin
Sant Andreu de Palomar”.
http://opinioandreuenca.blogspot.com/
COL·LOQUIS QUE COL·LOQUEN
Sempre he anat perdut amb la terminologia de les conferències. Xerrades,
presentacions, taules rodones, simpòsiums... Però ara gràcies a l’ex conseller
Pau Vinyes tinc ben clar què és un col·loqui. El proper 25 d’abril, a
dos quarts de vuit del vespre, oferirà una “xerrada-col·loqui” sobre Irlanda
al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias on, a més de molta història i cultura irlandesa,
s’hi podrà degustar tè, pastes i whisky irlandès. Clar que en diuen
col·loqui! No sé si, quan el públic surti de la sala, hauran après alguna
cosa de l’illa celta, però de ben segur que més d’un sortirà... “col·locat”.
EL CAS REIXES
Quin sobresalt! Jo prenia la brisa vespertina tranquil·lament assegut en d’aquells blancs
verds d’Orfila quan, de sobte, veig creuant la plaça i suant de valent quatre individus i
una reixa de ferro forjat. Esbufegaven pel pes i s’havien d’aturar cada deu passes. En
una d’aquests stops vaig aprofitar per preguntar indiscretament. Ja tot el barri sap que
tafanejo i ja no s’amaguen quan fico el nas on no em pertoca. Es veu que al carrer Malats
estaven enderrocant unes cases antigues, amb uns mosaics, un pou i unes reixes
precioses de ferro colat. Les ànimes sensibles que contemplaven l’obra, van tenir un
rampell d’heroisme patrimonial i van demanar a l’encarregat quina sort correrien les reixes
exteriors. “No sé, el patrón las venderá por ahí, supongo”, els va dir. I de seguida:
“Però claro, si ustedes me la compran, por 20 eurillos yo no he visto ninguna reixa”. Dit
i fet! Un historiador va posar 10€ i un estadístic 10€ més. Van trucar un parell d’amics
i... I allí està, recolzada en una paret de la planta baixa de l’AVV. Trista, sola, però lluny
de l’excavadora. Hem salvat un bocí de patrimoni!!! Però... ara què en fem?
AMNÈSIA PATRIMONIAL
L’Arxiu Municipal de Sant Andreu va
suspendre aquell examen oral. Es
van quedar en blanc, mira! No se’n
recordaven gens, de quin patrimoni
fabril tenim! Quan un grupet informal
d’enginyers industrials els va preguntar
quin patrimoni històric tenim per
aquí, no es van saber la lliçó. Els
conscienciats enginyers havien escollit
el Districte per fer-hi una de les
seves passejades mensuals, una
ruta informal per la colla d’amics, que
disfruten amb les antigues fàbriques
de la ciutat. Ja les tenen aquestes rareses,
els enginyers. I com que admirar
naus industrials no fa mal a
ningú i a tot Districte li agrada, havien
trobat tota la informació i l’assessorament
necessaris en els itineraris
anteriors, per Gràcia i Sarrià. Però
aquí no. El nostre benvolgut Arxiu, no
sabem si per manca d’informació
(que seria greu) o per superàvit de
mandra (que seria gravíssim) els va
esbandir amb elegància, tot recomanant-los
provar sort amb el Centre
d’Estudis Ignasi Iglésias.

LA PENYA BLANC I BLAVA DE SANT ANDREU
ESPORTS
Fa quatre anys que es va formar un equip de futbol sala
femení al Barri de Sant Andreu. Moltes de les jugadores
actuals jugaven a Esparreguera, però fruit de la desintegració
d’aquell equip es van veure amb ganes de fundarne
un de nou. Així, Francesc Serrano va crear l’Equip de
Futbol Sala Femení de la PENYA BLANC I BLAVA, gràcies
a la voluntat d’un grup de noies amb ganes d’impulsar
el futbol sala femení, un esport que cada cop està obtenint
més reconeixement. Juguen els partits oficials al Pavelló
del Bon Pastor i entrenen a Ripollet. El seu joc és digne
d’aplaudiments i fins i tot mereix la presència d’algun megàfon
a la grada. Fruit del seu esforç i el suport que obtenen
dels aficionats es troben actualment en el segon lloc
de la classificació, únicament superades pel Sabadell. La
Penya Blanquiblava disposa d’un local que els cedeix l’ajuntament
a Can Portabella, on es reuneixen i no es perden
cap partit del R.C.D.Espanyol.
Jordi Urtasun Cortés
El Sant Andreu s’assegura la promoció d’ascens a 2B
Després de trenta-una jornades de lliga, la Unió Esportiva
es va assegurar de manera matemàtica jugar l’eliminatòria
d’ascens quan encara queden per disputar
21 punts.
El Sant Andreu és el 2n equip de tot l’estat en obtenir
aquesta fita, per darrera del Mirandés, tot i haver més de
300 conjunts en la tercera divisió, per tant, no cal afirmar
l’èxit assolit pel primer equip.
La ratxa de victòries ha estat fruit del treball ben fet al llarg
de la temporada, i ara cal reafirmar el liderat que sembla
estar en pugna fins la última jornada amb el Barça B,
només 2 punts separen aquests dos conjunts, el Sant Andreu
en té 69, i el Barça B 67.
En les últimes 9 jornades el Sant Andreu ha obtingut 7 victòries
(UE St Andreu 2-1 Palamós CF, UD Cassà 1-2 UE
St Andreu, UE St Andreu 3-1 CF Pobla Mafumet, UE Rapitenca
1-3 UE St Andreu, CD Masnou 0-4 UE St Andreu,
UE St Andreu 4-2 AEC Manlleu, CE Europa 0-1 UE St Andreu)
, 1 empat (UE St Andreu 1-1 UE Castelldefels) i 1
derrota (UE St Andreu 0-2 FC Santboià).
Destacar la jornada número 31, on l’equip andreuenc es
va veure les cares, davant un històric, el CE Europa. El
partit va començar molt bé per l’equip andreuenc, amb un
gol als primers minuts del partit, fet per Eloi, però tot s’ha
girat en contra quan Leo Bermejo veia la segona targeta
groga, i per tant l’expulsió, al minut 28 de la primera part.
Tot i així, el sant Andreu s’ha fet amo i senyor de la situació
i ha pogut esgarrapar els tres punts al Nou Sardenya.
Des del de Cap a Peus, animar a tothom a anar al Narcís
Sala, amb especial rellevància quan es disputi la promoció
d’ascens, per poder gaudir l’any vinent de la segona divisió
B.
Jordi Batlle
29

30
Digui’ns-ho. Li posarem l’anunci i amb molt de gust l’atendrem. Es recorda
als socis que cal presentar el carnet de soci de l’entitat, per poder publicar
l’anunci gratuitament en aquesta secció.
FES-TE SOCI PER TELÈFON: truca’ns de dilluns a divendres, de 6 a 8 del vespre
al tel: 93 345 96 98
Feina
Massatges de reflexologia
contactar amb Norma.
Tlf:646.06.83.45
Noia del barri s’ofereix per fer
de cangur i/o donar classes de
repàs a nivell de primària. Tlf:
649.05.19.57. Núria.
Es fan transports amb o
sense furgoneta o qualsevol
altre feina que surti. Som del
barri. Informàtica a nivell d’usuari.
Tlf:656.70.30.06 Jordi.
Noia de Sant Andreu de 23
anys s’ofereix per portar nens a
l’escola pel matí. Tlf: 664.02.02.
11.
Lampista-electricista del barri
amb carnet per realitzar treballs
d’electricitat i fontaneria. Tlf:
679.16.68.84. Josep-Antoni
Immobiliari
Llogo plaça de pàrking al C/Gran
de Sant Andreu nº288-290.
Tlf:93.345.15.39. Mª Àngels.
Venem pis de 50 m2 reformat (un
principal) al C/Monges nº40. Tot exterior.
Bany ampli, cuina-menjador, 2
habitacions, balcó al C/Torrent Parellada.
Darrera oferta 212.000 euros.
Tlf: 93.274.23.94. Rosa i Pep.
Es ven pis de 62 m2 més balcó,
dues habitacions, tot exterior, amb
parquet, aire acondicionat i calefacció,
distribució molt quadrada, finca
de 5 anys, a prop del metro Sant Andreu.
Tlf: 617.84.27.96
Es lloga local de 60 m2 al c/Virgili
cantonada c/Ramon Batlle. Tlf:
696.96.56.99. Mercè
Diversos
Venc 5 portes de color sapel•li amb
tapetes, folres de marcs i farratges de
70 x 198 de llum. Preu 250 euros les 5.
Tlf:93.346.24.37
Venc 2 llits un de 90 centímetres
amb motor elèctric i un altre normal. La
funda del matalàs és impermeable.
Tlf:93.311.17.32/649.94.63.71
Venc un sofà articulat que fa massatges.
Tlf:637.360.460. Angelina
Senyora a qui li agradaria aprendre a
tocar el piano busca professor que es
desplaci fins a casa seva. Interessats
trucar al 93.340.89.49
Es ven joc de pals de golf.
Tlf:638.25.98.47
Títols C.N Sant
Andreu
Es venen:
1 títol
Tlf:93.340.97.49/639.37.85.65 Alexandra
1 títol. Tlf:665.84.14.14. Helena
Es compren:
2 títols Tlf:677.214.909. Esther

Establiment adaptat per a persones amb dificultats de mobilitat.