Butlletí Municipal 164. Febrer - Març 2011 - Ajuntament de Sa Pobla

More documents

Recommendations

Info

sa congregació · espai jove Dissabte, 26 21 hores MÚSICA NEGRE&3COLORS en concert Negre&3colors és un grup de música que es defineix com “pop intimista (i alquimista) amb pinzellades dels ’80 fet al s. XXI. Pop mediterrani”. El componen Jaume Bergas, veu, guitarra acústica i piano; Xavier Orestes, guitarra elèctrica i harmònica; Rafel Gallent, baix; Miquel Marquès, bateria i Xavi Marqués, percussió i sons enregistrats. Tots ells, amb experiència anterior dins diferents grups illencs i americans, així com autors de publicacions discogràfiques (de cult) – Arde el Mar, La burot, La Isla, Paris La Nuit, Jay Kay Band, Pere Pla. Entre les seves influències musicals hi trobem els clàssics Brian Eno, John Cale, David Bowie, Velvet Underground, Love, Talking Heads, Tom Waits, Neil Young, Gilberto Gil, Caetano Veloso, Madeleine Peyroux... Entrada lliure. Diumenge, 27 18 hores CINEMA FAMILIAR ENREDADOS “Tangled”. USA. 2010. 104’. Infantil, animació. Director: Byron Howard. Flynn Rider, el més cercat i encantador bandit del regne, s’amaga en una miste- 2 I BUTLLETÍ MUNICIPAL 164 PROGRAMACIÓ MARÇ - ABRIL 2011 riosa torre i ha pres com a ostatge a Rapunzel, una bella i espavilada adolescent amb una cabellera daurada de 21 metres de llarg, que viu tancada a la torre des de fa anys. Junts compartiran apassionants aventures. Entrada: 4€ ABRIL Diumenge, 3 19 hores TEATRE LA HISTÒRIA ROBADA de La Fornal d’Espectacles. Direcció i espai escènic: Joan Gomila. Espai de so i llum: Francesc Montané. Vestuari: Antònia Fuster. Realització de l’escenografia: Marc Barberà. Projecció: Cinètica Produccions. Assessorament lingüístic: Antoni Lluís Reyes. Fotografia: Estudi 9. Col·laboració a la dramatúrgia i interpretació: Tomeu Amer, Salvador Miralles, Antoni Lluís Reyes, Rosa Forteza i Francesca Vadell. La història robada és un exercici de memòria històrica, un intent de creure en la memòria, un mecanisme positiu al servei de la millora de l’home. Neix a partir del llibre de l’escriptor manacorí Antoni Tugores sobre el batle republicà Amer Garanya. L’espectacle és un viatge que comença el 1890 i acaba el 1936; però el propòsit és parlar des dels dies d’ara i mirar d’entendre qui eren i d’on provenien aquells homes que varen creure en la República i el republicanisme, i que varen pagar tràgicament el seu compromís amb el progrés. Recomanada per a públic adolescent i adult. Entrada: 5€ Divendres, 8 20 hores PRESENTACIÓ DE LLIBRE PETITES MAGNITUDS de Marta Miralles. “Petites magnituds” proposa espais quotidians: l’amor, el desencant, la por a la solitud, la ràbia i l’esperança. Són estones, bocins de realitat, aperitius, lletres de cançons, aquell calaix que fa temps que no obris i t’està esperant. Editat per Edicions el moixet demagog – Plaguetes del Raval. Dissabte, 9 21 hores TEATRE CORAN 45321 de la companyia Tshock teatre. Dirigida per Jerónimo Obrador. Protagonitzada per Pablo Fernández. Escenògraf: Juan Manuel Santaella. Quantes vegades ens perdem en el mon dels somnis?. Coran, que pateix el trastorn del somni denominat narcolèpsia, arrossega una gran problemàtica social. Ha aconseguit trobar treball com a venedor de navalles en sales de conferències, després d’amagar la seva malaltia. Coran és una obra experimental que, escrita i dirigida al mateix temps, barreja els somnis i la realitat, fent-nos reflexionar sobre el mal ús que en fem. Premi Caja Madrid 2009. Premi Diputación Sevilla 2010. Per públic adolescent i adult. Entrada: 5€ Divendres, 15 21 hores EL DOCUMENTAL DEL MES. VIURE A L’ERMITAGE. LA JOIA DE SANT PETERSBURG DES DE DINS. Païssos Baixos. 2003. 73’. Històric. Director: Aliona van der Horst. Versió Original subtitulada en català. El documental ens apropa al famós museu de l’Ermitage de Sant Petersburg a través de les persones que hi treballen. Tots ells tenen les seves raons per sentir-se com a casa al palau de Caterina la Gran, en un refugi segur que que ha aconseguit mantenir-se al marge de la cruel història soviètica. Premi al millor programa cultural. Païssos Baixos, 2003. Primer premi al Montréal Festival of Films on Art, 2006. Entrada lliure. Diumenge, 17 19 hores MÚSICA CONCERT DELS ALUMNES DE L’ESCOLA DE MÚSICA DE SA POBLA.
Alexandre Ballester. Cronista oficial de la Vila temps enrere A L’ENTORN DE LA TOPONÍMIA LOCAL Un topònim és el nom d’un lloc, d’un indret i, la toponímia, és la part de l’onomàstica –estudi dels noms- que escorcolla l’origen, evolució i esvaïment dels topònims. Joan Coromines, al seu diccionari etimològic n’esbrina molts. Francesc de B. Moll, també esmerçà temps al seu estudi. Al llibre “Onomàstica medieval i toponímia urbana”, Erry Mareau-Rei recomana, ardidament, ara que totes les poblacions creixen, preservar, sobretot a les zones de noves urbanitzacions, els topònims antics i no deixar-se dominar per les modes comercials o promocionals, sovint desencertades o barroeres. Sempre és més digne el nom, topònim històric que el modern. Tot aquest comentari respon a la denominació equivocada de la casa d’es Rafal. De l’antiga casa ja en parla el vicari Parera a “Sa Marjal” com “es Rafal”, mai com “can Rafal”. “Es Rafal” era una petita possessió entre sa Pobla i Búger que pertanyia a la família Siquier. Don Joan Siquier, d’es Rafal, durant molts d’anys gran organista de la parròquia poblera, que era d’aquesta família, mai no fou conegut com Don Joan de can Rafal o de cas Rafal. Era, escaridament, Don Joan d’es Rafal. Per tant, el topònim urbà de la casa ha de respectar la tradició, la veritat històrica. Restablint la vertadera denominació a la casa, encara que no ho sembli, restituïm un fragment de la història poblera. Car la història que estalona el present és una trama teixida amb noms i amb esdeveniments que, al seu moment, eren plens de vigoria. Topònims, zones del poble que s’han oblidat. Qui recorda, de la gent jove, on era la “caseta de Fust”? On el mot fusta agafava una popular, i ben peculiar, forma masculina. On era Massana? I can Llaveta? I can Poquet? On era la ferreria dels Menescals? can Costa? can Guixó? sa Travessa? ca na Trempona? ca s’Especier? es celler de can Mama? s’hostal de can Marron? sa Farinera? sa Fàbrica des Lleixiuet? Ja sé que molts d’aquests noms, estrictament, no són topònims però s’utilitzen en el mateix sentit, ja eren referents estacionals a l’engraellat urbà de sa Pobla de la primera meitat del segle XX, que encara ens sent. Edita: Dipòsit legal: PM-1355/1988 També hi havia noms de famílies que, amb la seva casa, proporcionaven una relació toponímica com “cas mestre Pastor”, “can Corró”. I botigues i comerços com “ca s’Alemany”, “can Sopa”, “San José”. A les foranes s’han anat perdent, i crec que s’han recuperat uns topònims com “es Serral”, “ca na Cladera”, “can Fat”, “sa Punta d’en Capó”. S’han escrit noms de posades de possessions dins la vila: la posada de Son Pons és l’actual oficina de Correus que, a les primeres dècades del passat segle, va ser el col·legi dels frares de la Salle. La posada de “Son Serra de Marina”, allà on fou el cine Montecarlo. La posada de s’Obac, avui de Gesa, al carrer de Crestatx. la posada de Son Cladera, i d’altres. Una lletania de noms eufònics i nostrats que donaven a la nostra vila un tarannà especial, de serenor mallorquina. L’il·lustre historiador Carl E. Schorske, als seus treballs, postula, en la generació de noves urbanitzacions, la utilització de topònims, o quasi topònims antics –i aquí entram en la sèrie de noms de famílies- per a una construcció cultural del passat i del futur a una mateixa col·lectivitat ciutadana. De totes maneres el present actiu i dinàmic dominarà el passat somort. Present i passat, a la realitat humana i social d’una població, són fases de la seva pròpia evolució col·lectiva que encaixen i, complementant-se recíprocament, una explica l’altra. Els topònims, o quasi topònims, són els noms estimats que, no fa gaire temps, orientaven els poblers. On era el forn de la Victòria? o on era can Llumetes? Cada pobler de més de seixanta anys, en el seu registre particular –historicosentimentalpot oferir una munió d’exemples de paratopònims d’una riquesa lèxica imaginativa, altres sorneguera, però sempre definitòria. El passat, amb la seva essència nominalista, és estàtic, inamovible, ja que ha acomplert la seva funció, donar lloc al present en una continuïtat vivencial. És l’evolució que afecta la vida de les paraules, els topònims, a més de la vida de les persones. De cara a l’urbanisme del futur, demà mateix, salvem els topònims, o paratopònims, del nostre passat, d’ahir mateix. < Maquetació / Impressió / Publicitat: C/ Renou, 60-64 · Tel. 971 54 14 46 · Fax 971 54 18 51 Apartat de correus 46 · 07420 SA POBLA (Mallorca) a/e: gelabert@gelabert.eu Aquest butlletí està imprès amb certificació de Qualitat i Medi Ambient BUTLLETÍ MUNICIPAL 164 I 3
Page 1: temps enrere La biblioteca, l’arx
Page 5 and 6: Els obrers de sant Antoni de sa Pob
Page 7 and 8: L’equip de govern de l’Ajuntame
Page 9 and 10: El premi Josep Ametller de teatre p
Page 11 and 12: Premi a la innovació educativa El
Page 13 and 14: Amb motiu del 100 anys del dia inte
Page 15 and 16: Margalia Socias, primera presidenta
Page 17 and 18: actualitat local Millora de l’arr
Page 19 and 20: Dimarts, 19 d’abril de 2011 Dia d
Page 21 and 22: actualitat local Can Cirera Prim, u
Page 23 and 24: Millores a l’escoleta municipal H
Page 25 and 26: va passar més d’un dècada fins
Page 27 and 28: Els atletes de l’Escola d’Atlet
Page 29 and 30: sa rua 2011 BUTLLETÍ MUNICIPAL 164
Page 31 and 32: BUTLLETÍ MUNICIPAL 164 I 31

Butlletí Municipal 164. Febrer - Març 2011 - Ajuntament de Sa Pobla

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?