A Sant Andreu! - Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:41 PÆgina 1

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:41 PÆgina 2
El Capapeus fa 30 anys!
Assabenta’t
de les novetats
a la pàgina de Facebook
de la revista!

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:41 PÆgina 3
Editorial|Estem d'aniversari
Com veureu a l'interior de la revista, el proper 2 de març
tenim l'Assemblea ordinària de socis de l'AVV, i en ella
proposarem a votació l'entrada a la junta de sis nous
membres. Tots ells (Maria Guàrdia, Pere Roca, Fina Aguilar,
Santi Serra, David Royo i Francesc Ortí) ja fa temps que
treballen col•laborant en diferents temes.
Aquestes noves entrades coincidiran amb l'any que el CAP A
PEUS, la revista que teniu a les mans, fa 30 anys d'edició
ininterrompuda. Aprofitem doncs per felicitar tota aquella gent
que hi ha col•laborat al llarg de la història, sense els quals seria
impossible celebrar aquest aniversari.
Per altra banda, les darreres tristes notícies de defunció de
persones que han estat importants en la història de la nostra
EDITA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS
DE SANT ANDREU DE PALOMAR
PRESIDENT: GENÍS PASCUAL I PORRET
VICEPRESIDENTA: GEMMA ARMENGOL I ROSSELL
PRESIDENT D’HONOR: FRANCESC PORRET
DIPÒSIT LEGAL: B-31 608-80
ISSN (VERSIÓ PAPER): 2013-2832
ISSN (VERSIÓ DIGITAL): 2013-2840
LA REVISTA IL’AVV QUE L’EDITA NO ES FAN RESPONSA-
BLES DEL CONTINGUT DELS ARTICLES I LES NOTES SIG-
NADES PER PARTICULARS I COL·LECTIUS.
Associació, Josep Bóta, Enric Damians i Enric Soler, ens
entristeixen i ens porten a enviar el condol a les seves famílies.
Però també ens recorden la història de la nostra Associació,
cosa que ens anima a seguir endavant lluitant i empenyent per
fer avançar la nostra societat des de l'acció local però des
d'una òptica global.
Per últim, des d'aquesta òptica global i des de la impotència
que sentim en veure el desastre que està patint el poble d'Haití,
no voldríem deixar d'enviar-los els nostres millors desitjos.
Junta de l’AVV de Sant Andreu de Palomar
C/ BALARI I JOVANY, 14 - 08030 BARCELONA
CAPAPEUS@YAHOO.ES
WWW.AVVSANTANDREU.CAT
93 345 96 98
3

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 4
9
11
12
16
24
26
Necrològiques
Assamblea ordinària AVV
No volem Vila Olímpica
Monografic: Els Versalles
obre de nou
El Fabret
L’Antifaz fa 40 anys!
FOTO PORTADA: XAVIER DE LA CRUZ / FOTO SUMARI: ISABEL DÍAZ
SUMARI (num. 547 febrer 10)
28
29
31
34
Cultura
El Forn Girabal, un pa centenari
El Perfil: Montserrat Sala i
Benet de la Cruz
Esports
COORDINACIÓ: DAVID ROYO, ELMA VILA I CRISTINA GARDE.
EQUIP DE REDACCIÓ: MARTA ROIG, XAVIER OLIVERES, JORDI RABASSA, PAU VINYES, GEORGINA RIFÉ,
PERE MASSANA, ANDREU GIRALT, GENÍS PASCUAL, DAVID ROYO, NATÀLIA RIVERO, IRENE CAIXÀS, BORJA MARÍA,
JOANA ARIET, MONTSE TARRÉ, JORDI URTÀSUN, SERGI CORRAL, SERGI CABEZA, PAU MADUELL, GEMMA ARMENGOL, IGNASI CAMPOS.
FOTOGRAFIA: DAVID ROYO, JOSEP GIRALT, XAVIER DE LA CRUZ I ISABEL DÍAZ.
CORRECCIÓ: IRENE CAIXÀS, XAVIER OLIVERES, RICARD RIPOLL, EVA CABRERA, ANNA MOYÀ
PUBLICITAT: VERÓNICA GONZÀLEZ (93.3450576)
DISSENY I MAQUETACIÓ: CRISTINA GARDE I ELMA VILA.
IMPRESSIÓ: ALEU SA
PERIODICITAT: MENSUAL, DE SETEMBRE A JULIOL (11EDICIONS L’ANY)
DISTRIBUCIÓ: A DOMICILI PER ALS SOCIS DE L’AVV, ALS COMERÇOS ANUNCIANTS IALES ENTITATS DE SANT ANDREU DE PALOMAR

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 5
SERVEIS
DE L AVV
L’ASSOCIACIÓ RESPON: SI VOLEU FER-NOS ARRIBAR
LES VOSTRES QUEIXES URBANÍSTIQUES I SOCIALS,
SUGGERIMENTS, AGRAÏMENTS, ETCÈTERA, TRU-
QUEU-NOS AL 93 345 96 98 I DEIXEU EL VOSTRE MISSAT-
GE. TAMBÉ TENIM FAX.
VISITA AMB L’ADVOCAT: LES VISITES AMB LES ADVO-
CADES LOURDES ROMEO I ANNA RAFART S’HAURAN
DE CONCERTAR AMB LA SECRETARIA DE L’AVV.
ELS ESTATUTS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS: JA ELS
PODEU RECOLLIR AL CARRER BALARI I JOVANY, 14
VISITA AMB L’ARQUITECTA: LES CONSULTES LES REA-
LITZA L’ARQUITECTA ANNA JIMENEZ. PER CONCERTAR
HORA CALDRÀ QUE DEMANEU VISITA CONCERTADA A
TRAVÉS DE LA SECRETARIA DE L’ASSOCIACIÓ.
SINERA, MÚTUA D’ENTERRAMENTS: ÉS UNA MUTUALI-
TAT DE PREVISIÓ SOCIAL, SENSE ÀNIM DE LUCRE,
QUE COBREIX LES DESPESES DE L’ENTERRAMENT
DELS MEMBRES DE LA UNITAT FAMILIAR. US PODEU
ADREÇAR AL’AVV DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 8
DEL VESPRE. TEL: 93 345 96 98.
CURSOS DE L’AVV: PEL CURS 2008-2009, LABORS I MAN-
UALITATS, IOGA, PATCHWORK, BALLS DE SALÓ I COUNTRY.
Totes les consultes són gratuïtes pels socis però
cal presentar el rebut de la quota corresponent a
l’any en curs i demanar cita prèvia de dilluns a
divendres de 18 a 20 hores al 93 345 96 98.
ENTITATS
GRUP DE PINTORS DE SANT
ANDREU
ONZE DE SETEMBRE
MOSTRA DE PINTURA DE 10
A 13.30H. CADA 1ER DIS-
SABTE DE MES NO FESTIU.
ATENEU OBRER DE SANT AN-
DREU
ABAT ODÓ, 71. 933112343
DE 17 A 20H DE DILLUNS A
DIJOUS. WWW.ATENEUSAN-
TANDREU.ORG
ORFEÓ L’ECO DE CATALUNYA
ABAT ODÓ, 71. 933112343
›ORFEÓ: ASSAJOS. DL: 20 A
21:30. DC.: DE 20:30 A 22
›CORAL PLANÇONS (INFAN-
TIL): ASSAJOS DJ. DE 17.30
A 19H.
›GRUP CULTURAL
CENTRE D’ESTUDIS IGNASI
IGLÉSIAS IGNASI IGLESIAS,
33. 933463990
DIMARTS DE 17 A 20H.
ASSOCIACIÓ DE PUNTAIRES
DEL DISTRICTE LOCAL DE
SANT PACIÀ 649599072
CURSETS ESPECÍFICS
(MITJA ARTÍSTICA, FRIVO-
LITÉ, COMENÇAR PUNTES).
CORAL SANT ANDREU LOCAL
DE SANT PACIÀ
93 352 53 13
›ADULTS: DJ DE 21.45 A
23.15H.
›SECCIÓ INFANTIL (DE 4 A
16 ANYS): DJ DE 18.15 A
19.15H (PETITS) I DE 19.15
A 20.30H (MITJANS I
GRANS).
COUNTRY SANT PACIÀ - AMICS
DEL COUNTRY - LINE DANCE
696 58 36 74
DIMARTS 20-21 O 21-22 H.
DIMECRES 19-20 O 20-21H.
CORAL CAPELLA GRAMALLA
PARRÒQUIA DE SANT ANDREU.
ASSAJOS DM 21:30H. SOM
UNA CORAL DE GENT JOVE.
SI T’AGRADA CANTAR I PAS-
SAR-T’HO BÉ: T’ESPEREM.
CASAL D’AVIS BASCÒNIA
BASCÒNIA, 42. 933459495
ACTIVITATS, TALLERS I CUR-
SETS PER A LA GENT GRAN.
ORFEÓ LA LIRA
COROLEU, 15
DIMECRES DE 21 A 23H O
ORFEOLALIRA@LYCOS.ES
BUSQUEM CANTAIRES PER
REFORÇAR LES 4 CORDES.
CASA ASIL DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
93 345 35 29 (SUSANNA)
BUSQUEM PERSONES DIS-
POSA DES A REALITZAR DI-
FERENTS TAS QUES DE
VOLUNTARIAT (PASSEJAR,
ACOMPANYAR...).
FOMENT SARDANISTA
ANDREUENC
CAN GUARDIOLA, DL DE
19.45 A 21H IDJ DE 10.30H
A 11.30H. CAN GALTA CRE-
MAT, DC DE 19.15 A 21H.
CURSETS GRATUÏTS DE
SARDANES! T’ENSENYEM A
BALLAR, COMPTAR I REPAR-
TIR SARDANES!
GRUP TEATRAL ANTIFAZ
LOCAL DE SANT PACIÀ.
932744501 (JESÚS).
DE 22.00 A 22.30H, DLL I
DC. WWW.GTANTIFAZ.ORGT.
ANTIFAZ@HOTMAIL.COM
ESBART MARE NOSTRUM
LOCAL DE SANT PACIÀ
DV. DE 17.30 A 19.15H. SI
TENS ENTRE 6 I 13 ANYS I
VOLS APRENDRE A BALLAR
DANSA CATALANA, VINE A
L’ESBART.
ASSOCIACIÓ DE DONES
PAL·LAS-ATENEA DE BARCE-
LONA
CUBA, 2. CAN GUARDIOLA.
SI TENS INQUIETUDS I
GANES DE PARTICIPAR, ENS
REUNIM ELS DIMARTS AL-
TERNATIUS A LES 19H.
CORDADA, ASSOCIACIÓ EX-
CURSIONISTA I ECOLOGISTA.
CUBA 2. CAN GUARDIOLA.
935019801
VISITES CONCERTADES DE
DLL. A DJ.DE 10 A 14 H.,
DLL. I DC. DE 16 A 19.30.
SENDERISME I ACTIVITATS
DE MUNTANYA GUIADES.
TRUCA’NS IT’INFORMA-
REM.SECRETARIA@COR-
DADA.ORG,
WWW.CORDADA.ORG.
AGRUPACIÓ EXCURSIONISTA
MUNTANYA
MONTSEC 9. 933469604
DM. I DJ 20 A 22H.
ACTIVITATS DE MUNTANYA,
SORTIDES INFANTILS,
SENDERISME, BTT, ESQUÍ,
ALTA MUNTANYA,
FOTOGRAFIA, ESPELEOLOGIA.
WWW.AEMUNTANYA.CAT
ASSOCIACIÓ PER LA DEFENSA
DE LA GENT GRAN (ADDEG)
CENTRE CÍVIC DE SANT
ANDREU (C. GRAN DE SANT
ANDREU, 111)
ACTIVITATS, TALLERS,
REFORÇ DE LA MEMÒRIA PER
A LA GENT GRAN
ATENEU HARMONIA-FEDERA-
CIÓ D’ENTITATS CULTURALS I
DE LLEURE DE SANT ANDREU
DE PALOMAR
WWW.ATENEUHARMONIA.BLO
GSPOT.COM

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 6
6
La data de tancament
del proper número és el
27 de febrer
FEINA
Noia resident a Sant Andreu
s’ofereix per a la cura de persones
grans o nens. Amb estudis
de geriatria i papers en
regla. Tel: 620.35.43.84.
Noi bolivià resident a Sant
Andreu s’ofereix per acompanyar
o fer encàrrecs a gent
gran. Telf: 662.06.01.21
Es busca senyora/noia
catalana que no fumi i que
sàpiga informàtica i domini la
creació/disseny de web amb
veu. Per hores convingudes i
dies alterns. 12€/hora. Visc a
Sant Andreu. 93.311.84.72
Terapeuta titulada s’ofereix
per fer massatges a domicili
(pensionistes: 15€). També
per atendre persones grans,
fer el menjar, higiene personal,
pedicura, acom-panyar al
metge. També a nens. Tinc
carnet de conduir. Disponible
les 24 hores. 607.23.96.30
S’ofereix pintor per a pisos,
Aquest espai queda, veïns i veïnes, a la vostra total disposició per a expressar allò que creieu oportú.
Si sou socis de l’AVV, podeu enviar les vostres cartes a l’adreça electrònica capapeus@gmail.com
amb una extensió màxima de 15 línies mecanografiades.
escales, botigues, aparcaments,
estudis. Preus
econòmics. Telf.: 686.17.97.01
Veterinari col•legiat,
especialista en ocells de tota
classe i animals exòtics, ofereix
els seus serveis a domicili.
Preus econòmics. Centre clínic
a c/ Baliarda, 34 baixos. David
Telf.: 933113613//689134094
IMMOBILIARI
Llogo pàrking per a moto al
c/Malats. 630.13.61.81.
Es lloga plaça de pàrking
al carrer Guardiola i Feliu.
630.13.61.81
Es lloga plaça de pàrquing al
c/Lanzarote. 2.30m x 4.75m.
Amb vigilància.
De fàcil accés, maniobrabilitat i
mobilitat total. 93.346.03.23
(Miquel Mayol)
.
Es lloga habitació a Sant
Andreu, preferentment a
estudiants. Telf: 696.88.58.16 /
650.54.54.29
QUÈ TENS, QUÈ VOLS?
C.N SANT ANDREU
Es venen:
1 o 2 títols . 639.23.73.54.
4 títols. Inicialment, no es
venen per separat però el
preu es podria negociar.
619.90.36.61 (Montse).
2 títols. Telf: 93.346.90.00 /
656.85.57.91 (Maria).
1 títol. Preu a convenir.
93.349.63.32 (Àngela Gimeno).
DIVERSOS
Venc bicicleta estàtica
magnètica RUNFIT FITNESS
20112. Estat perfecte, de l’any
2009. Pantalla digital de cristall
líquid amb mesura de temps,
velocitat, distància, pols cardíac
i calories. 8 nivells. 80€ (a
convenir): 670.59.69.90 (Joan) /
93.345.03.99 (Maria).
Venc bicicleta el•líptica
DOMYOS VE440. Estat perfecte,
de l’any 2009. Pantalla
digital de cristall líquid amb
mesura de temps, velocitat,
distància, pols cardíac i calories.
Amb 8 posicions. Pedals
antilliscants. 95€ (a convenir).
670.59.69.90 (Joan)
93.345.03.99 (Maria).
Venc màquina de cosir nova
marca WERTHEIH amb pedal,
motor i 12 discs. 630.13.61.81
Busco números del CAP A
PEUS antics, programes de
Festa Major de Sant Andreu
antics, i també cartells, llibres o
qualse-vol objecte del barri.
619.81.75.48, David.
Venc “cadira-vàter” i
caminador. Tel: 93.345.34.19
Senyora seriosa i formal de
60 anys li agradaria sortir amb
un senyor d’edat similar que li
agradi anar al cinema,
passejar, ballar: 689.29.89.24
(trucar a les tardes)
Es ven projector de diapositives
HANIMEX (AN-O-
MATIC36) amb 17 carrussels de
120. Bon preu. 677.63.89.96
(Joan; fins les 20 h.).
Coneix d’aprop l’AVV a:
www.avvsantandreu.cat

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 7
A la revista SANT ANDREU DE CAP A PEUS del mes de gener
de 2010 va sortir publicada una carta a la secció ‘Els veïns
escriuen’ del Sr. Edgar Cristóbal – veí de la plaça Mercadal- en
què es queixava de l’estat dels contenidors de la plaça,
concretament dels que es troben situats a la paret del mercat qie
dóna al carrer Arc del Mercat. A l’article es denunciava que els
contenidors estaven plens a vessar de residus –de fet, més que
plens- com demostrava la fotografia que hi va aportar. També es
queixava el Sr. Cristòbal que els contenidors, que eren de rebuig
i orgánica, estaven plens de caixes de cartró, plàstic, porexpan,
restes de verdura, carn i peix sense bossa, entre d’altres.
Des de l’Associació de Venedors del mercat de Sant Andreu
volem agrair-li la seva carta perquè per nosaltres aquesta
situación també és una font de problemes. El fet que els
contenidors de la plaça estiguin ubicats a la paret del mercat fa
Benvolguts i benvolgudes,
ens dirigim a vostès en referencia a l’article publicat en la darrera
edició del SANT ANDREU DE CAP A PEUS, número 545 de
desembre de 2009, concretament a la página 34 i que versa
sobre les passades eleccions a la Presidència del CN Sant
Andreu. L’article el signa el Sr. Jordi Urtasun, i ateses les moltes
imprecisions, errors i mitges veritats que conté, ens sentim en
l’obligació d’adreçar-vos el present escrit, amb l’objecte que els
seus lectors coneguin la vertadera realitat dels aconteixements:
Per començar, a la fotografia dels tres candidats em presenten
a l’esquerra del nou President, quan justment em trobo a la seva
dreta.
A més, esmenten que el Sr. Valls s’ha oposat a les candidatures
continuistes quan precisament tant el Sr. Valls com el Sr. Reig
formaven part de la darrera Junta Directiva, essent per tant,
ambdues candidatures continuistes. L’únic candidat que no
provenia de la Junta anterior era justament jo mateix ni cap dels
membres de la Junta que jo encapçalava. A continuació es fan
ressò d’una altra información que és absolutament falsa, com es
descriu literalment: “… el Sr. Bernet, per guanyar vot, va
VENDRE Loteria de Nadal…”. Aquesta información, a part de
ELS VEÏNS ESCRIUEN
El Mercat de Sant Andreu puntualitza
pensar que les deixalles que s’hi dipositen provenen dels
concessionaris del mercat, cosa que no és certa i que provoca un
perjudici de la nostra imatge.
Tal i com el Sr. Cristóbal reconeix en el seu escrit, al mercat tenim
un sistema de recollida de residus propi i intern. És a dir, a
l’interior de les nostres instal•lacions disposem d’un habitacle
especialmente habilitat per a la brossa, on tenim contenidors
específics per als residus orgànics, el rebuig, el plàstic i el cartró.
I cada venedor fa la tria i separació de residus, que després són
abocats als contenidors corresponents, tot sense sortir per res
del mercat. A més, diàriament es procedeix al buidatge dels
nostres contenidors per part de la nova empresa contractada per
l’Ajuntament de Barcelona per a dur a terme aquesta tasca.
Mercat de Sant Andreu
Carta oberta a la direcció de la revista ‘Sant Andreu de Cap a Peus’
traspuar certa tendencia subjectiva impròpia d’un article
periodístic, atenta a la veritat de forma majúscula: tota la loteria
va ser REGALADA, amb participacions de 20 cèntims del
número 28109 que coincidia amb la data de les eleccions,
celebrades el 28 del 10 de l’any 9. El lliurament GRATUIT de la
participación s’acompanyava d’un fulletó on, a més de constarhi
el número, s’hi detallaven els 10 punts fonamentals del nostre
ideari de projectes. La intenció d’aquesta acció, més que
guanyar vots, era que els votants guardessin l’ideari almenys fins
al dia 22 de desembre, per tal de poder certificar que s’estaven
establint les bases, des de l’inici, del nostre projecte de club.
Obviarem en aquest escrit les alegres conseqüències que
haguéssim viscut cas que el número hagués sortit premiat, tant
pel soci com pel Club. Un original del fulletó s’adjunta al present
escrit. Per tal de corregir els errors comesos, i amb la intenció
que els lectors sàpiguen la veritat referent a les passades
eleccions a la Presidència del Club Natació Sant Andreu, molt
els agraïria la publicació d’aquesta Carta Oberta en un proper
número de la Revista. Moltes gràcies per avançat. Atentament,
Àngel Bernet i Ribó (soci 6314 del CN Sant Andreu)
cap a peus | febrer
7

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 8
Publicita’t al
Cap a Peus!
Verònica González
93 345 05 76

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 9
L’Associació de Veïns està de dol per la pèrdua d’antics i
històrics socis de l’entitat
Josep Bota i Prat
El proppsat 17 de gener ens deixa de forma sobtada, als 86 anys
d’edat, en Josep Bota. Vinculat a diverses entitats andreuenques,
entre elles la Parròquia, la Casa Asil, la Comissió de Festes i l’Intitut
Agrícola Sant Isidre. Fundador de l’Associació de Veïns, l’any 1971,
i de l’Arxiu Històric. El senyor Bota és el pregoner de la Festa Major
de 1998. L’any 1987 rep la Creu de Sant Andreu. L’estiu de 2006 és
l’encarregat de llegir el pregó de l’acte de col·locació del nou rellotge
de la plaça del Comerç. Actualment encara és mantenia al peu del
canó, essent vice-president de la Casa Asil i tresorer de la Parròquia.
Un servidor fa anys que el va entrevistar per a la revista De Cap a
Peus (núm: 235. Juliol de 1987), a resultes de rebre la Creu de Sant
Andreu. Una de les coses que més em sobtà fou la seva humilitat i
Enric Damians
Membre de la Junta de l’Associació de Veïns, l’Enric Damians
ens deixa el 24 de juliol a l’edat de 55 anys. Ple de força i vida,
una malaïda maltia se l’han dut per sempre. Actiu andreuenc,
vincultat a la Comissió de Festes i fervent militant en el PSUC. A
l’Associació de Veïns fou vocal de la Junta a finals dels 80 i
principis dels 90. Segons la seva amiga Quima Jofré: l’Enric era
una persona encantadora i que ho donava tot per als altres. Fins
els darrer dies de la seva vida va col·laborar en la vida
associativa andreuenca.
Enric Soler i Ysanda
Economista de professió. Actiu membre de la Comissió de
Cultura del Casal Catòlic i de la Comissió de Barri, que després
esdevindria l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar,
l’any 1971. Casat en primeres núpcies amb la pedagoga
andreuenca i filla del malaguanyat senyor Bota, Eulàlia Bota.
Del 1972 al 1974, juntament amb l’Eulàlia, se’n van a Madrid, on
són un dels fundadors de Bandera Roja. De retorn al barri,
participa en la dinàmica política de la transició. En deixar
Bandera Roja esdevé militant del PSUC. En els darrers anys 70
forma part de la Junta de l’entitat veïnal andreuenca. Dedica part
de la seva vida a la formació política, destinada sobretot a obrers
i mestresses de casa. Treballa a l’editorial progressista Avance i
a la revista de ciència històrica L’Avenç. En els darrers anys de
la seva vida va col·laborar amb el Pare Manel. Enric Soler ens
deixa el 29 d’octubre de 2009.
senzillesa en fer les coses. No era un home donat al protagonisme.
Tot just feia pocs dies que l’havia saludat pel carrer tot preocupantme
per l’estat del seu braç, malferit de resultes d’una caiguda.
Des de l’Associació de Veïns
i des de l’Equip de Redacció
del De Cap a Peus volem
retre el més merescut
homenatge a tots tres finats i
enviar el més sentit condol a
familiars i amics per tan
sensible pèrdua. Vull Agrair
la col·laboració a l’hora de
confeccionar aquestes
necrològiques a les següents
persones: Jaume Ribó,
Montse Pardos, Pere Seda i Quima Jofré.
Pau Vinyes i Roig
cap a peus | febrer 9

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 10

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 11
L’Associació de Veïns celebra el 2 de març la seva
assamblea anual amb noves incorporacions
La nostra entitat tindrà cares noves en el
proper any ● Cinc persones s’incorporan a la
nova Junta i només hi haurà una baixa
Tot està preparat per celebrar l’assamblea de la nostra AVV.
Si no hi ha canvi d’última hora, hi haurà una baixa i cinc
cares noves a la propera Junta, encara per ratificar amb les
votacions. La baixa serà el fins ara tresorer de l’AVV Lluís
Raventós a qui li agraim la seva feina durant tots aquests anys. I
d’altes, s’incorporaran la Maria Guàrdia com a vocal de Sanitat;
la Fina Aguilar com a vocal de Serveis Socials; Santi Serra com
a vocal d’Obres i Manteniment; Pere Roca com a nou tresorer i
David Royo com a vocal de la revista de l’Associació Sant Andreu
de Cap a Peus
CONVOCATÒRIA A L’ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS
Benvolguts,
Us informem que pel proper dia 2 de març està convocada
l’Assemblea General Ordinària de Socis de la nostra entitat, que
se celebrarà a la Sala d’Actes de l’Associació (C/ Dr. Balari i
Jovany, 14) a les 19:00h en primera convocatòria i a les 19:30h
en segona convocatòria.
ORDRE DEL DIA
Lectura i aprovació, si s’escau, de l’acta de l’assemblea anterior.
Aprovació, si s’escau, de l’estat de comptes de l’any 2009.
Aprovació, si s’escau, del pressupost econòmic previst per a l’any
2010.
Aprovació, si s’escau, de la renovació dels membres de la Junta
Directiva.
Informacions diverses: Estat de les obres de l’AVE. Estat dels
projectes per la Fabra i Coats. Novetats en l’habitatge protegit de
les Casernes. Estat del projecte per l’equipament sanitari de les
Casernes.
Memòria d’activitats de l’any 2009 i projectes per a l’any 2010.
Per tal d’agilitzar l’Assemblea i incrementar la participació, no
explicarem tota la memòria d’activitats i projectes per l’any 2010.
Hem escollit alguns dels aspectes de més actualitat per explicarlos
en el punt anterior. La memòria i els projectes es podran
consultar a partir del dia 16 de febrer a la secretaria de
l’Associació, de 18 a 20 h, i a la web: www.avvsantandreu.cat. Si
teniu dubtes o aportacions, es poden fer en aquest punt de l’ordre
del dia.
Suggeriments, precs i preguntes.
cap a peus | febrer 11

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 12
12
ASSOCIACIÓ
Assamblea AVV
Com ja us hem informat, el proper dimarts
2 de març hi haurà l’Assemblea ordinària
anual de la nostra Associació de Veïns. A
partir del dia 16 de febrer podeu trobar les
memòries dels diversos temes al web
www.avvantandreu.cat
REIVINDICACIÓ
4a. calçotada de L’Harmonia
El dissabte 20 de febrer hi ha prevista la
celebració d’aquesta festa reivindicativa
que se celebra anualment als jardinets de
Can Fabra. Si encara no teniu tiquets,
podeu passar de 18 a 20 hores pel local
de l’Associació de Veïns al carrer Balari i
Jovany número 14 o trucar al
93.345.96.98. Per a més informació sobre
els actes de la calçotada entreu a
www.ateneuharmonia.blogspot.com
CULTURA
Visita al cementiri de Sant
Andreu
El passat 30 de gener es va realitzar una
visita guiada al cementiri de Sant Andreu
amb els autors del llibre ‘‘Classicisme i
Modernisme al cementiri de Sant
Andreu’’. Raquel Lacuesta, Margarita
Galceran, Margarida Nadal i Jordi Pujol
van explicar a una cinquantena de
persones, i al llarg d’un extens recorregut,
les característiques del nostre cementiri.
Recordem que l’Associació de Veïns ha
col•laborat en la difusió del llibre. Podeu
aconseguir el llibre al local de l’AVV.
CULTURA
La Lira serà restaurada
La Societat Cultural i Esportiva La Lira
rebrà enguany, a partir d’una proposta
d’ERC Barcelona, una partida
pressupostària de l’Ajuntament de
1.600.000 euros per ser restaurada.
Aquesta històrica entitat, fundada el 1870,
vol rehabilitar-ne la façana i els interiors
sense alterar-ne la fesomia actual,
segons ens ha comentat el seu president
Enric Capdevila.
No volem una Vila Olímpica a les Casernes
de Veïns de Sant
Andreu de Palomar compartim el
L'Associació
contingut del comunicat de la FAVB
sobre l'anunci de Barcelona com a
candidatura pels Jocs Olímpics d'hivern.
Creiem que la política d'esdeveniments no
soluciona les necessitats de la ciutat i va
lligada a l'impuls turístic que, com diu el
citat comunicat, “ha tocat sostre i ha
generat problemes a diverses àrees de la
ciutat”. El dia 31 de gener “una font
municipal” va declarar al Periódico de
Catalunya que els pisos previstos a les
Casernes de Sant Andreu podrien servir
per ubicar els esportistes, cosa que a Sant
Andreu sí que ens ha deixat glaçats.
Els percentatges d'habitatges protegits
aprovats el 2005 en el projecte de les
Casernes es van aconseguir gràcies a
una intensa lluita dels veïns i entitats de
Sant Andreu, amb manifestacions i actes
diversos, fins i tot un dejuni. És per això
que no deixarem que ningú jugui amb
aquests habitatges. Des de llavors, però,
ja hi ha hagut modificacions en els
Entra al
Facebook
del
Capapeus!
Et posarem
al dia!
percentatges que des de la nostra entitat
hem criticat i denunciat diverses
vegades: han desaparegut els
habitatges protegits de lloguer en sostre
residencial que s'han substituït per dret
de superfície, modalitat que des de la
nostra AVV hem demanat que es faci en
comptes del protegit i concertat de
propietat, en molts casos massa car per
complir la seva funció social.
Ara, però, algú de l'Ajuntament diu que
l'any 2022 s'hi podrien ubicar els
esportistes dels Jocs Olímpics d'hivern! El
2022! Això vol dir que uns habitatges
aprovats el 2005 es preveu que el 2022 no
hagin estat encara adjudicats? Si volen fer
servir habitatges que facin servir els de
venda lliure! La nostra entitat demanarà
explicacions a la Comissió de Seguiment
de Casernes del proper 8 de febrer
respecte a aquestes declaracions, però
repetim que no permetrem que ningú jugui
amb els habitatges protegits de les
Casernes.
AVV Sant Andreu de Palomar
DAVID ROYO

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:42 PÆgina 13
A l’espera dels pisos de Can Portabella
El retard en la construcció dels habitatges de protecció
oficial està a punt de complir 8 anys
El juny de 2002 el primer tinent
d’Alcalde de l’Ajuntament de
Barcelona va resoldre aprovar
definitivament un pla sobre la remodelació
dels terrenys que ocupava l’antiga fàbrica
de Can Portabella. El pla incloïa una zona
verda, sòl comercial i per a equipaments i
216 habitatges lliures i 83 de protecció
oficial. Però aquesta reforma, que s’havia
d’executar durant el mandat municipal
2003-2007, només es va fer en part, ja
que els habitatges de protecció oficial no
es van construir. Aquests 83 habitatges
s’han tornat a incloure en el Programa
d’Actuació del Districte per aquest mandat,
el 2008-2011.
I precisament aquest és el problema. Una
vegada més ens trobem amb l’incompliment
d’allò que es va prometre. La
constructora que porta la reurbanització
dels terrenys de l’antiga fàbrica només s’ha
ocupat dels edificis lliures. Des de
l’administració se segueix insistint en què
els habitatges de protecció oficial es
començaran a construir en aquest mandat,
que recordem que s’acaba el juny de 2011.
A dia d’avui, a la zona, que queda
compresa entre els carrers Virgili, Pare
Manyanet i Josep Soldevila, hi ha la
SERGI CORRAL
xemeneia de l’antic complex fabril, que
restarà en aquest espai per sempre més, i
els habitatges lliures, molts d’ells encara
buits. També hi ha la Masia que és seu de
diverses entitats, una d’elles Barcelona
Acció Solidària. Aquestes remodelacions
havien de suposar una facilitat per als
actuals i futurs habitants de Sant Andreu,
perquè poguessin accedir a un habitatge
digne a la zona, alhora que també havia de
representar l’enllaç definitiu entre el barri de
Sant Andreu i el nou pla ferroviari de la
Sagrera.
Joana Ariet Porta
CULTURA
El CAPAPEUS col•labora
amb Ràdio Trinitat Vella
Serà tots els dilluns dins l’espai ‘Tot un
poble’, en què es comentaran les
notícies que hem tractat a la revista i
l’actualitat andreuenca. El programa
s’emetrà de 12 a 13h i 16 a 17h. El dial
és el 91.6 de la FM. També ho podeu
fer en directe a www.rtv-fm.com.
PAÍS
Es constitueix l’Assamblea
de Sant Andreu decideix
El dilluns 22 de febrer hi ha convocada
una reunió per formalitzar l’Assemblea
Constituent de Sant Andreu Decideix.
La convocatòria es farà al Centre Cívic
de Sant Andreu (c/ Gran de Sant
Andreu, 111) a partir de les 19h. Per a
més informació podeu entrar al bloc
www.santandreudecideix.blogspot.com
CULTURA
Exposició fotogràfica a Can
Fabra: ‘Cielo andante’
És el títol de l’exposició que es pot
veure del 10 de febrer al 3 de març a
Can Fabra. Són una sèrie de
fotografies realitzades per presos al
centre penitenciari de Quatre Camins.
Hi han col•laborat diverses entitats del
barri com l’Escola Municipal de Sant
Andreu, Sant Pacià Teatre, entre
d’altres. Ha arribat a la nostra biblioteca
per la tenacitat de la veïna del barri
Montserrat Cararach.
cap a peus | febrer 13

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 14
14
La immigració al barri de Sant Andreu
Des d’aquest número el SANT ANDREU DE CAP A PEUS tindrà una secció fixa on explicarem les
experiències de gent immigrant que ha arribat al barri ● Per començar hem fet un
diagnòstic sobre la realitat immigratòria a Sant Andreu
El nostre barri té una singularitat pel que fa a la immigració, el
percentatge d’estrangers està per sota de la mitjana de Catalunya,
de Barcelona i de la resta de barris veïns. Com es pot observar en
el primer gràfic de la dreta, el percentatge d’immigrants a Catalunya és
gairebé el doble que el del barri, i la ciutat de Barcelona té un índex 10
punts superior a Sant Andreu.
També és interessant observar el nostre entorn immediat per veure
l’evolució de la presència d’immigrants als barris més propers. Així, un
terç dels veïns de la Trinitat Vella són immigrants, un 15% els del Bon
Pastor i gairebé un 13% els de la Sagrera. De fet el barri de Sant
Andreu, malgrat reunir gairebé un 40% de la població del districte, acull
només un 25% de la immigració, això vol dir que aquesta es concentra
a l’entorn del nucli de sant Andreu.
Això no obstant cal no oblidar que la immigració ha crescut a Sant
Andreu, ja que hem passat de l’1,5 al 8,7% del total de veïns del barri,
un creixement prou important. Cal recordar també que un 70%
d’aquesta immigració fa menys de 5 anys que hi viu, temps que es
considera el mínim necessari per començar a establir-se en una nova
societat i començar un procés d’acomodació o d’integració.
Les principals característiques d’aquesta població immigrada
segueixen les mateixes pautes que a la resta de la ciutat. És a dir, hi
ha una gran diversitat de països d’origen, amb predomini d’algunes
comunitats, i es tracta de població jove, bàsicament en edat de treballar;
la mitjana d’edat se situa al voltant dels 30 anys. A nivell de gènere,
segueix també la mateixa distribució que la població total del barri
Pel que fa al primer aspecte és interessant veure com l’any 2000 tres
països, Perú, Marroc i Equador, sumaven la meitat de la immigració
del barri, en canvi avui hem de comptar fins a 8 països per agrupar la
meitat dels nostres veïns immigrats. Aquesta diversitat es pot veure en
els gràfics de la dreta.
En relació a l’edat, cal veure com aquesta joventut del propi fenomen
migratori es trasllada al col•lectiu de persones immigrades; així, gairebé
tres quartes parts dels immigrants estan en edat de treballar ( entre els
16 i els 64) mentre que en el total del barri la xifra és del 60%. I és que
a Sant Andreu hi ha prop d’un 20% de persones de més de 65 anys,
mentre que entre els immigrants aquesta franja d’edat només suposen
un 2% de la població.
Les xifres de joves i nens són molt similars entre immigrants i no
immigrants. Actualment un 10% dels alumnes de les escoles del
districte de Sant Andreu són d’origen immigrant.
Aquest conjunt de dades ens permet tenir una breu mostra quantitativa
sobre la presència de la immigració al barri, posada en relació al nostre
entorn més immediat. Sigui com sigui , més enllà de les xifres hi ha
unes persones, nous veïns, que gradualment van configurant unes
noves realitats per a la quotidianitat del barri.
Xavier Aragall

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 15

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 16
El Versalles
torna a somriure
Molts pensaven que l’autèntic casinet del poble de Sant Andreu
de Palomar no tornaria obrir les portes després que es tanquessin
al maig. Ara, la il·lusió i les ganes d’un antic cambrer del bar, en
Cristian Puigdollers, inicien una nova etapa amb l’ajut del club esportiu
UE Sant Andreu. Esperem que aquesta vegada sigui per sempre.

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 17
El Bar Versalles l’any de la seva inauguració, el 1928, tenia
altell i una escala doble. També s’apreciava la volta catalana
que la Montse Busqueta i l’Eduard Colomé van recuperar a
la reforma de l’any 2006. / FOTO BATLLE
El barri des de fa unes setmanes en va ple: el bar Versalles
tornarà a obrir les seves portes. I no són les clàssiques
xafarderies de mercat, tan típiques en un poble com el
nostre, sinó uns cartells publicitaris que durant setmanes han
estat situats rera les immenses vidrieres recuperades en
l’anterior remodelació. El rètol era molt clarivident: ‘Cristian
Puigdollers i la UE Sant Andreu tornen a fer somriure el
Versalles. Ens veiem aviat’.
LA PRIMERA REFORMA DEL BAR
Tot va començar quan els antics inquilins del bar, l’Eduard
Colomé i la Montse Busqueta van tancar les portes el maig de
l’any passat fruit d’uns deutes que no van poder assumir a causa
de la remodelació que havien fet. Després de vuit mesos de
reformes, van obrir l’abril del 2007, concretament el dijous Sant.
Molta il·lusió i moltes ganes amb el nou projecte. Van recuperar
l’antic sostre de volta catalana que hi havia des que el Petit
Versailles es va inaugurar el 1928 als baixos de l’edifici
modernista de Can Vidal. I van transformar la bodega del bar,
antic refugi durant la guerra, en un espai de concerts i de pub
nocturn on cada cap de setmana hi havia actuacions musicals en
directe. Amb el Sub-Versalles, Sant Andreu havia recuperat un
espai d’oci nocturn tan necessitat al barri.
Però les comparacions eren una constant al carrer. La gent no va
reconèixer mai l’esforç que havien fet els dos nous gerents del
bar, tot el contrari. S’havia recuperat el sostre originari però el
soroll d’ambient molestava i, certament, amb la reforma es va
perdre el caliu de bar-tertúlia que hi havia en el passat per passar
a ser un restaurant més del barri. Després de dos anys obert al
públic, els deutes acabaren amb el projecte la primavera
passada.
UNA SEGONA OPORTUNITAT
David Royo i Adell
Per aquelles dates, el Cristian Puigdollers era l’encarregat –i
encara ho és– del petit però familiar Tete’s bar situat al carrer de
>
cap a peus | febrer
17

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 18
18
Concepció Arenal tocant el carrer Malats. “Passava moltes
vegades pel davant del cartell en lloguer i em deia si seria
possible tirar-ho endavant”. Un dia d’agost va trucar a la gestoria
però la xifra de dotze mil euros que li demanava el propietari feia
inviable qualsevol nou projecte.
I és aquí quan apareix la figura del Pere Heredero. No és
possible conèixer la història d’aquest bar sense la seva persona.
Va començar quan el seu pare, Eduard Heredero, dirigia el bar i
ha estat tota la vida darrera la barra fins que es va jubilar fa pocs
anys. El Versalles ha estat com la seva primera casa. Abans de
proposar-ho al Cristian, el Pere havia contactat prèviament amb
el Doctor Solsona, metge de la UE Sant Andreu, perquè el
aquest club col·laborés amb el nou projecte i el bar es convertís
en la nova seu social del club. I així s’inicià la gestació del nou
projecte.
Però les negociacions amb el propietari les va portar el Cristian >

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 19
A dalt a l’esquerra, punt de trobada de cinc escoltes l’any 1956 davant
del bar. A dalt a la dreta, Eduard Heredero, pare de Pere Heredero
i propietari del bar, a la barra entre el 1948 i el 1950. A baix a l’esquerra,
Pere Heredero de jove amb altres cambrers el 1956.
A baix a la dreta, empleats darrera la barra / ARXIU FAMÍLIA HEREDERO
història | “Que no cierren el bar de la esquina”. Versalles: una institució | PAU VINYES
En Pere Heredero, l’antic propietari del bar
Versalles, l’any 2002 fou l’encarregat de fer
el pregó de la Festa Major de Sant Andreu de
Palomar. En finalitzar el parlament des del balcó
de l’Ajuntament i amb una plaça d’Orfila plena fins
el moll de l’os, va pronunciar una gran frase: Que
no me cierren el bar de la esquina! I és que el bar
de la cantonada entre els carrers Gran i Pons i
Gallarza és tota una institució andreuenca. Va
obrir les portes un dilluns de Pasqua de l’any
1928, amb el nom de Petit Versailles, als baixos
de l’edifici modernista de can Vidal. Abans de ser
bar havia estat una botiga de teixts anomenada
Can Trenta, ja que ho venien tot a trenta cèntims.
En els primers anys de vida del bar s’hi feia
vermut-concert els caps de setmana. En l’època
del Sindicat Lliure, un membre d’aquest sindicat va assassinar
un del sindical únic dins del mateix establiment.
Durant la República, en guerra, el local fou col•lectivitzat. El
soterrani va servir de refugi durant les bombardejos que va
patir la ciutat de Barcelona. Segons en Pere Heredero, “Els
veïns, quan sentien les sirenes, venien a refugiar-se i les fulles
de palla que fèiem servir per tapar les ampolles, les utilitzaven
com a cadires mentre esperaven que els avions deixessin de
bombardejar”. En acabar la Guerra Civil el govern franquista
obliga a canviar el nom, per afrancesat, i va esdevenir Bar
Versalles. La primera dona en entrar al bar fou, a principis dels
anys 50, la taquillera del cinema Alhambra –conegut
popularment com el Filferro-. Les primeres dones ho faran
acompanyades dels marits, dels pares i dels promesos. És a
la dècada dels 60 que es comencen a veure dones soles i
“algunes”, fumant.
La transformació de l’antic cafè vers el 1956 és conseqüència
de la moda americana de l’anar de pressa, quan les tertúlies
anaven desapareixent i es va introduir la fòrmica al Versalles.
A principis dels 70 el Versalles va estar a punt de convertir-se
en una sucursal d’una entitat bancària. Per sort la cosa va
quedar en un no-res. I és en aquesta dècada que en el bar es
podien trobar, en taules diferents, antifranquistes i addictes al
règim. També els capellans « progres» de la parròquia hi van
fer més d’un cafè ; entre ells, Mossèn Camps. El dia dels
funerals d’en Puig i Antich a la parròquia la polícia, metralleta
en mà, va escorcollar els clients del bar.
L’any 2007, després del traspàs d’en Pere Heredero a l’Eduard
Colomer, el Versalles pateix una profunda trasformació que no
va acabar de quallar i el maig de 2008 es veu obligat a tancar.
Ara, gràcies a en Cristian Puigdollers i a la UE Sant Andreu,
amb l’estimable experiència i l’assessorament d’en Pere
Heredero, el Versalles obre les portes de nou tot recuperant, en
la mesura del possible, aquell aroma versallesc que tant el va
caracteritzar.
Pau Vinyes i Roig
Historiador i escriptor.
Autor del llibre ‘Pere Herdero, una vida versallesca.
Entrevista a un andreuenc de soca-rel’
cap a peus | febrer
19

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 20
20
Puigdollers. Finalment van arribar a un acord pel lloguer: vuit mil
euros era la xifra definitiva. A partir d’aquí, s’intensificaren els
contactes amb la UE Sant Andreu per veure de quina manera
podien aportar capital al projecte. Tanmateix, abans del
tancament d’aquesta edició i malgrat que hi ha bones intencions
per part del Club, no hi ha cap acord tancat. Per ara, doncs,
només el Cristian Puigdollers és l’únic accionista del bar.
EL SALLES, MÉS QUE UN BAR
Per a molta gent del barri, el Versalles ha estat sempre més que
un bar. El Versalles, o el Salles, com molta gent l’anomena
encara, ha estat un espai per a fer el café i el croissant de bon
matí, per a fer unes tapes a l’hora del vermut, per a un entrepà
A dalt a l’esquerra, panoràmica del Versalles
abans de la reforma del 2006. / XAVI DE LA CRUZ
A baix a l’esquerra, vista del bar després de
la reforma del 2006. / AGUSTÍ CARNÉ Al mig, Pere
Heredero i Montse Busqueta el 9 de maig del
2007, quan el Bar Versalles va rebre la placa
Arrelats a la ciutat, distinció de l’Institut de
Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona.
/ XAVI DE LA CRUZ A dalt a la dreta, la bodega
abans i després de la reforma. / AGUSTÍ CARNÉ I
VÍCTOR BORRÀS A baix a la dreta, el Versalles en
obres a principis de febrer recupera la barra del
mig; i Pere Heredero i Òscar Puigdollers durant
els 3 Tombs. / CRISTINA GARDE I DAVID ROYO
a qualsevol moment del dia, per fer la canyeta de cervesa mentre
pares l’orella per saber quines són les últimes xafarderies del
barri. Però també ha estat un espai per a les bones tertúlies, per
a les conferències, presentacions de llibres, els concerts i tota
mena d’actes culturals. De les xerrades al bar han sorgit
projectes pel barri com ara el centenari de l’annexió a Barcelona
de Sant Andreu de Palomar el 1997, la recuperació del rellotge
a la plaça del Comerç o la presentació de diversos llibres. Cal
esmentar també que durant molt de temps les reunions de
redacció de la revista que teniu a les mans, el SANT ANDREU DE
CAP A PEUS, s’han celebrat en aquest bar. Els membres de la
revista esperem poder esmorzar ben aviat a l’altell mentre
debatim els temes del mes següent.

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 21
EL NOU PROJECTE
I la nova etapa s’iniciarà amb una reestructuració del bar. “Vull
aconseguir l’essència que tenia abans del Versalles”, respon el
Cristian a tothom que se li acosta per preguntar-li com van les
obres. Ja va poder apreciar el suport de la gent a mitjans de
gener durant els Tres Tombs. Un dels canvis més importants serà
la recuperació de la barra antiga que hi havia al mig del bar. Per
altra banda, en Cristian és conscient que la sonoritat del bar és
un problema per a crear aquell caliu que es respirava abans. Té
algunes idees al cap però encara no hi ha res decidit. Segons
ha explicat al SANT ANDREU DE CAP A PEUS, també vol recuperar el
sofà i la taula rodona, “la zona VIP”, comenta en Cristian sense
deixar que se li escapi un somriure. A més, canviarà la decoració
del bar i els llums. “Antigament al Versalles hi havia uns
florescents que es veien des de la plaça Orfila. Recuperarem
aquest enllumenat pel bar”. Una cosa té molt clara el nou
responsable del bar. “Cal cuidar molt els clients i que estiguin
com a casa seva”. És conscient que és un dels reptes que té per
endavant però ho assumeix amb molta racionalitat.
L’obertura serà d’aquí pocs dies. Però el Versalles està ben viu
a les xarxes socials: més de mil persones al Facebook i s’està
renovant el web www.versalles.info. Des de l’Associació de Veïns
i la seva revista, el DE CAP A PEUS, desitgem que el Salles torni a
somriure com ho ha fet sempre i continui sent el punt de trobada
per a tota la gent del barri. Així ho esperem. ●
cap a peus | febrer
21

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 22
22
entrevista | Cristian Puigdollers | NOU GERENT DEL BAR VERSALLES
“Vull recuperar l’essència de
l’antic Bar Versalles”
David Royo i Sergi Corral
El Cristian Puigdollers serà el nou gerent d’aquest mític bar. Va
iniciar-se en el ram de l’Hosteleria als tretze anys al bar Tete’s de
l’Avinguda Meridiana on actualment és el propietari, i als setze
va començar a treballar al bar Versalles amb el ‘mestre Pere
Heredero’ que el va ensenyar tot el que representa la professió i la
dedicació a un bar.
Pregunta. Com va sorgir la idea de
recuperar el Versalles?
Resposta. Després de tancar el bar a
principis de maig, passava moltes vegades
pel davant i pensava ‘m’agradaria agafarlo’
però el fet que el propietari del local
demanava dotze mil euros pel lloguer era
inviable iniciar el projecte de recuperar-lo.
P. I aleshores què va passar?
R. Un matí d’agost em vaig trobar el Pere
Heredero (històric gerent del bar durant
molts anys) pel barri, molt trist i amb pena
de veure el bar tancat. I em va il•lusionar a
fer un projecte nou per tirar-lo endavant
però li vaig fer saber que el lloguer era
inassumible. Aleshores ell em va donar
l’opició de parlar amb la UE Sant Andreu a
través del Dr. Solsona, metge del club
esportiu, i amb ell vaig arribar al Jordi
Pallarés, gerent del Club.
P. Però la UESA no havia contactat amb els antics gerents?
R. Efectivament, uns mesos abans que tanquessin però la UE Sant
Andreu va veure que hi havia molts deutes i es van tirar enrera. La
diferència és que jo aporto un capital a la societat i en una de les
reunions vam acordar que seria d’un cinquanta per cent ambdues
parts.
P. Això va significar que el preu del lloguer es va rebaixar?
R. Sí. A principis de setembre van començar les negociacions amb el
propietari i després d’unes quantes reunions vam poder rebaixar-ho
a viut mil euros el lloguer. Aleshores amb el projecte que tenia entre
mans vaig veure que era viable i vaig decidir tirar-ho endavant.
P. Quin és el projecte que vols fer al nou bar?
R. Tinc intenció de recuperar l’antic Versalles de fa quinze anys amb
la barra al mig, les típiques tapes a la vitrina, unes cinquanta tapes
diferents, montaditos, plats combinats, sense deixar els mítics
sandvitx Versalles. Recuperar la taula
DAVID ROYO
rodona amb sofà sota l’escala que hi
ha ara i on estava fins ara la barra
col•locar les taules de marbre blanc
amb peu de forja i les cadires de fusta
antigues. Posar parquet al terra. La
zona de baix la batejaré com a
100x100 Versalles en homenatge a
un antic bar que el regentava el meu
amic Adri al carrer Ruben Darío. I
serà la seu per veure els partits de
futbol i també els de la UE Sant
Andreu.
P. Amb tota l’expectació que s’ha creat
al barri , espereu una obertura
explosiva?
R. Sóc una persona molt humil , però
en els últims dies si que he vist una
posició molt clara de la gent a favor
nostre i entusiasmada per l’obertura
del bar, la gent que et troba pel carrer
et felicita efusivament i l’altre dia amb
el que vam organitzar pels Tres Tombs ja es va veure que l’expectació
era molt gran . Penso que l’acollida inicial serà molt i molt bona.
P. Temeu l’efecte de la competència que hagi pogut sorgir per altres
establiments en aquest impàs de tancament?
R. Jo tinc una filosofia molt clara: si fas les coses ben fetes, la gent t’ho
reconeix i malgrat la competència natural dels altres establiments,
aquest bar sempre ha sigut part dels andreuencs. A mi el que més
m’importa és que la gent que hi hagi dins el bar es senti ben a gust,
i sens dubte tornaran al Versalles. ●

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 23
cap a tu | Què n’esperes, del nou Versalles? | PER BORJA MARIA
Miguel Martínez. 70 anys. jubilat
Espero que li doni vida al barri,
perquè el Versalles té molt de
prestigi. Si hi ha cambrers
agradables i bon ambient, jo crec
que es recuperarà. Ja veniem
abans, ara ben segur que
tornarem.
Miguel Gutiérrez. 40 anys. quiosquer Jaume Bosch. 70 anys. carnisser
La veritat és que no m’espero El Pere és la persona indicada,
un nou Versalles, m’espero el ho enfocarà bé i li posarà
Bar Versalles de tota la vida. De moltes ganes. Costarà una
l’última vegada que van obrir-lo miqueta aixecar-lo. Un local
jo trobava a faltar l’ambient i la com aquest, emblemàtic, al
manera com et tractaven centre de Sant Andreu, ha de
abans.
funcionar!
Celia Ciurana. 36 anys. dissenyadora gràfica
M’espero que el servei sigui
millor, això està claríssim, que
els fumadors puguem fumar
sense que ens reboti la veu a
dalt, perquè era una mala
jugada, i també que donin bona
música.
opinió AVV | Ja ens veurem al Salles
Des de l'Associació considerem una molt bona notícia la
reobertura del bar Versalles. En un moment de crisi
econòmica i difícil pel comerç en general, és més
important que mai que gent de Sant Andreu i amb voluntat
d'arrelament al territori emprengui aquesta iniciativa. Però, a
més, el Versalles pels andreuencs no és només un negoci, és
una institució, una mena de punt de trobada que sovint ha fet
funcions semblants a les d'un ateneu d'un poble. Això és degut
a la seva privilegiada ubicació i a la història que té al darrere
(vegeu l'apunt històric), així com a la importància de l'edifici,
qualificat de patrimoni per l'Ajuntament de Barcelona.
Espero que sigui almenys com
el Versalles d’abans, un bar
antic i maco. Potser no es
possible perquè la reforma ja
s’ha fet, però que sigui més
acollidor i no un bar qualsevol
com era ara.
A mi em semblava bé tal com
estava abans. Potser ressonava
massa, a part d’això a mi
m’agradava molt. El Versalles
és un símbol del barri, està molt
ben situat i era una pena que
estigués així.
Irene Vidal. 63 anys. jubilada
Joan Martínez. 38 anys. químic
Quan fa uns mesos va tancar i vam saber el lloguer que en
demanaven els propietaris, molts vam témer que aquest
espai, tan significatiu pels veïns de Sant Andreu, es convertís
en algun tipus de franquícia o negoci sense vinculació al
poble.
És per aquest motiu que considerem justificat dedicar un
monogràfic de la nostra revista a la reobertura del bar
Versalles. Agarïm i felicitem a tots aquells que han treballat
per aconseguir-ho i desitgem molta sort al Cristian Puidollers
i la U.E. Sant Andreu.
cap a peus | febrer
23

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 24
GINA PORTILLO
24
EL PINGÜÍ EMPERADOR
Classificació: Ocell. Localització: L’Antàrtida.
Alimentació: diferents tipus de peixos.
Desplaçament: És un gran submarinista però
també un magnífic explorador polar. Quan
camina pel gel les seves urpes li permeten avançar
a poc a poc. El dors negre capta els rajos de sol i
l’escalfa. Quan neda les potes i la cua li fan de
timó, les aletes el propulsen. Les plomes el
protegeixen del fred. En els pendents gelats, llisca
avall damunt del ventre com si fos un trineu.
Reproducció: La femella és qui tria el mascle i 10
dies després pon un ou d’uns 400 grams. Després
serà el mascle el que covarà l’ou dempeus,
aguantant el fred, sense moure’s i sense menjar
durant dos mesos. Per resistir la baixa
temperatura, que pot arribar a 50 graus sota cero,
els mascles s’ajunten els uns contra els altres.
Quan els petits pingüins surten de l’ou, ho fan
sense plomes i el pare els continua protegint del
fred i els alimenta fins que la mare torna. Llavors
ell marxa a buscar menjar i la mare es queda
cuidant del petit i alimentant-lo.
Curiositats: Cap a finals de novembre, salten en
grups al mar. Els adults poden nedar entre 80 i 100
quilòmetres al dia. Per alimentar-se es cabussen
fins a 530m de profunditat i poden aguantar al
respiració durant 10 o 12 minuts
Ui, quin fred!
Tiqui-tac tiqui-tec tac-tuc... les dents em peten tot el dia
i la bufanda ja no m’abriga prou, em sento com un
pingüí a l’Antàrtica, o potser encara més gelat, perquè
ells tenen aquell pelatge que els abriga i jo... només un
cabdell de llana per fer-me un bon jersei!!
Bon febrer i bon fred!! Fabret
HIVERN:
L'hivern és silenci,
és el poble en silenci,
és el silenci de les cases
i el de les cambres
i el de la gent que mira, rera els
vidres,
com la neu unifica els horitzons
i ho torna tot

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 25
Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIXÀS
Galàctica contra el poder
Teatre pels descosits presentarà Escenes d’una execució el 30
i 31 de gener als Catalanistes
El 30 i 31 de gener podrem veure un duel entre art i política al
Centre Cultural els Catalanistes, es tracta d’Escenes d’una
execució, un espectacle de Teatre pels descosits. Toni Navarro
presenta aquest excel·lent text de Howard Barker que esbossa
les trifulgues per les que passa Galàctica quan el dux de Venècia
li encomana de pintar La batalla de Lepant. Tota una reflexió
sobre la creació i el poder que ens farà esprémer les idees.
Llança’T!
El saT! ofereix un inici de 2010 farcit de teatre
El saT! Enceta el 2010 amb 18 espectacles per embadalir els
andreuencs i d’altres que s’aventurin al nostre poble. Gairebé la
meitat dels espectacles formen part del projecte BCN familiar, és
a dir, espectacle enfocats al públic infantil: mim i clown es van fusionar
a Jordi Carlitos II (Cia. Teatral La Máscara); El Replà Produccions va
intentar esbandir les pors dels fills de pares separats amb No passa
res; i finalment Titiriteros de Binéfar va contar una poètica Faula de
la guineu amb l’ajuda de titelles. Però encara ens falten veure tres
espectacles: Els titelles seran els protagonistes de Ploramiques, el
nou espectacle de l’Estaquirot Teatre, que es representarà del 6 al 14
de març; i del 20 al 28 Zum-Zum Teatre contarà contes i llegendes a
Titiritriki. Finalment, Samfaina de Colors omplirà el saT! de música
amb Ralet, ralet.
Enguany només es faran dos espectacles de dansa, ambdós
d’estrena. D’una banda, vam poder veure V.I.T.R.I.O.L., el nou
espectacle de Jordi Cortés i Alta Realitat, una peça que mostrava
l’alquímia de la dansa. D’altra banda, del 31 de març a l’1 d’abril
Thomas Noone Dance clausura The Room, fase III. Però el plat fort
serà la participació del saT! a la 7a edició del Festival Internacional de
dansa de Barcelona del 7 a l’11 d’abril.
Per acabar, el tercer gran projecte del saT! és el BCN Espectacle:
Cazando gamusinos de Dani Pérez i El millor dels mons, de Quim
Monzó de Teatre eSseLa. L’Esbart Ciutat Comtal celebrarà el seu
50è aniversari amb l’espectacle Síntesi, del 5 al 7 de març. Del 18 al
28 Clac&Roll unirà claqué i música a TapArpègics. Es clausurarà el
trimestre amb un musical català basat amb la llegenda del timbaler
del Bruc, Timbals a la nit, de Cia. Pròleg del 15 al 25 d’abril.
Com que de teatre no
n’he fet mai els explicaré
un conte
Teatre eSseLa presenta El millor dels mons de Quim Monzó al
saT!
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és un dels millors escriptors
contemporanis en llengua catalana, o potser el millor. Contes,
novel·les, articles... i, fins i tot, els discursos de Quim Monzó són
un gran treball de precisió, sàtira i originalitat. Malauradament (o
potser afortunadament?) Monzó mai no s’ha aventurat al teatre,
i és per això que la companyia Teatre eSseLa ha pres sis contes
del recull El millor dels mons d’aquest autor per portar-los al saT!
del 22 de gener al 7 de febrer.
No és la primera vegada que els directors Cacu Prat i Pep Tinés
adapten un autor català, ja ho havien fet amb Jordi Arbonès,
Miquel Martí i Pol i Pere Calders. Aquesta vegada han pres la
mort com a leitmotiv del seu espectacle. Una mort que engloba
tota la peça gràcies a una mena de cabaret macabre amb el
pianista Arnau Tordera i la mestra de cerimònies Marta
Parramón.
Un cabaret que, si bé ens ajuda a respirar una mica entre conte
i conte, grinyola força i no acaba d’encaixar amb l’univers
monzonià de gintònic. D’altra banda, tot i la tragèdia del tema, els
sis contes (interpretats principalment per Diana Gadish, Albert
Garçon i Joan Roura) ens mostren l’absurditat de la mort i
esdevenen una delícia còmica i surrealista, amb l’excepció de
Vacances d’estiu, un conte poètic però massa amarg.
cap a peus | febrer
25

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 26
26
Escena | Teatre? A Sant Andreu! | PER IRENE CAIXÀS I NATÀLIA RIVERO
Anys i anys, per molts anys!
El Grup Teatral Antifaz celebra el seu 40è aniversari
Vet aquí una vegada… un grup de persones es trobava al
col•legi Jesús, Maria i Josep per fer teatre i passar una bona
estona plegats. Però unes remodelacions als Padres feren que
la troupe hagués de marxar a la recerca d’un nou espai. Ramon
Dagés, Maria Maynou, Josep Sánchez i d’altres anaren a parar a la
Societat Coral La Lira i, un bon dia, concretament el 6 de maig del
1970, entre bambolines i a corre-cuita van decidir anomenar-se
Antifaz. Fou així com nasqué aquest grup de teatre d’aficionats que
enguany celebrarà el seu 40è aniversari.
Els primers anys van ser difícils (clandestinitat, indecisió...), però amb
peces com La Cura del amor, Vamos a contar mentiras i Falta de
pruebas van demostrar les seves ganes de donar a conèixer el seu
amor pel teatre. A més a més, l’any 76 el grup tingué una escissió i
els components que tenien una visió més professional del teatre (com
molt bé han demostrat amb els anys: els germans Banacolocha,
Carme Abril, Joan Bas...) fundaren un altre grup, l’Ou Nou. Tot i això,
la flauta sonà i escenificaren un aclamadíssim Retaule del flautista a
la plaça de les Rates de la Sagrera.
El Grup Teatral Antifaz és un dels més “internacionals” de Sant
Andreu, ja que ha fet actuacions a més d’una quarantena de
poblacions de tot Catalunya: l’Hospitalet, Moià, Palau de
Plegamans... De fet, la seva primera actuació com a grup de teatre
independent va ser el 5 de setembre de 1970 a Balaguer amb La
Cura del amor. I, fins i tot, actuaren al Taller de comedias de Televisió
Espanyola el 20 de juny de 1975 amb La ratlla de Sant Martí d’Ivan
Tubau. Aquest nomadisme els ha valgut uns quants premis en molts
dels concursos de teatre amateur en què han participat. Per tancar el
cercle, enguany clausuraran el seu aniversari amb Peer Gynt d’Henrik
Ibsen, un ambiciós muntatge amb la participació de la Jove Orquestra
del Raval, a l’Aliança del Poblenou el 29 i 30 de maig.
Com a bons emmascarats tastaolletes, els seus components han
trepitjat gairebé tots els escenaris de Sant Andreu: La Lira, Casal
Catòlic, Els Catalanistes (Centre Cultural Espanyol), l’Ateneu Obrer
i, finalment, els locals de la Parròquia de Sant Pacià (el seu
emplaçament actual). Una altra característica del grup és el treball
permanent que ha fet amb nens i joves: l’any 78 representaren Els
bruts de Vallneta al cicle de teatre juvenil organitzat al Teatre Romea
per Cavall Fort; al llarg de cinc edicions (1993-1998) van organitzar
un concurs de teatre juvenil orientat a instituts amb el nom de Mostra
de teatre juvenil Memorial Ramon Dagés; i es creà la secció de teatre
infantil (anys més tard esdevingué un grup de teatre infantil-juvenil
independent) Racó de Teatre Infantil Antifaz, que l’any 1999 guanyà
el concurs de teatre per les escoles amb una adaptació pròpia de la
llegenda de Sant Jordi.
Malauradament el grup ha hagut de patir dos moments clarament
tràgics: la mort del seu primer director i fundador, Ramon Dagés, l’any

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 27
1993; i 8 anys més tard, la del director artístic Miquel Vila. Però
segurament els han retut homenatge de la millor manera possible:
continuar endavant amb el Grup Teatral Antifaz i celebrar els 40 anys.
PARLEN ELS PROTAGONISTES
“Conèixer textos, inventar personatges, països, cases, nits, dies,
situacions, vibrar amb una veu, tenir calfreds amb un silenci, recollir
crítiques i aprendre d’elles, recollir premis i pensar que la pròxima obra
encara la farem millor, compartir amb els nostres fills i filles (Racó de
teatre), riure quan s’ha trencat una cadira a l’escenari o tenir serenitat
quan ha caigut un focus en plena actuació, milers de mans aplaudint
i, el més importat de tot, els amics i amigues que hem fet a l’Antifaz
en aquests 40 anys”. La Palmira Alguersuari, membre de l’Antifaz des
del 1973, ens ha intentat resumir així 40 anys d’anècdotes. En Jesús
Manzano, actual president de l’Antifaz, també fa referència a l’amistat
que es respira entre el grup quan diu: “en un període tan llarg de temps
les relacions entre els companys del grup han transcendit allò
purament teatral i ha assolit l’àmbit sentimental i emotiu.
L’amistat es va convertir en diversos casos en amor i matrimoni”. I és
que han passat moments de tot. Si parlem d’estones divertides, la
Trini Miota, actriu de l’Antifaz, ens posa un exemple:“ Amb la Família
de l’Antiquari vam fer una mostra en un teatre sense haver tingut un
assaig general. Jo interpretava el paper de Colombina i l’escena
prèvia la protagonitzaven en Vicenç i en Jesús Manzano. Es van
quedar en blanc, no recordaven el paper i van començar a navegar
a l’escenari, no hi havia manera que enganxessin el fil de l’obra. No
sentien ni l’apuntadora i jo no podia sortir fins que no em donessin
A l’esquerra, una imatge de l’obra Pedra de Tartera. Al mig, seqüència de Sola en la
Oscuridad. I, a la dreta, representació de l’obra Quan els records parlen, de F. Lorenzo
Gàcia al 2002, on apareixen Quim Colomer, Joana Targarona, Trini Miota, Eva Mª
Fernández, Jesús Manzano, Oriol Jové, Elisa Balius, Elma Vila i Vicenç Albella.
peu. Finalment el Miquel Vila, director de la Família de l’Antiquari, em
va empènyer a l’escenari i vaig haver de lligar-ho com vaig poder”.
Quedar-se en blanc està a la llista d’allò que no agrada als membres
de l’Antifaz. Tampoc els agrada no tenir paper en una obra ni
descarregar la furgoneta per anar de “bolo”. “Què ens agrada? El dia
que reparteixen paper, trobar-nos amics i amigues al patí de butaques
menjant un entrepà i, sobretot, quan tanquem teló i sentim
l’aplaudiment del públic”, explica la Palmira.
Des dels seus inicis a l’Antifaz (el curs 1973-1974) la Palmira en té
molts, de bons records: “Vaig pujar aquelles magnífiques escales del
bell edifici dels Catalanistes (avui enderrocat) i una veu forta, greu i
segura, va provocar que tingués un calfred. A l’escenari, en Jordi
Banaclocha, la Carme Abril i en Norbert Ibero, a l’assaig de Las
Brujas, de Salem. Vaig pensar que jo mai podria estar a dalt d’un
escenari, però potser va ser un encanteri de Las Brujas que van fer
possible que hi pugés una i altra vegada i, com jo, ho van fer molts
nois i noies que vindrien darrere meu i que serien una part important
en el grup. Érem tots molts joves, i dirigits per en Joan Bas i en
Ramon Dagés vam començar a sentir passió pel Teatre.
El nom del grup “Antifaz” ha estat un element que ha perdurat durant
aquests 40 anys. En Jesús Manzano ens descobreix l’origen d’aquest
mot: “El grup no tenia nom fins que la Juanita Barberá ho va
improvisar per saludar alguns companys del grup que havien anat a
veure-la cantar a Badalona. Se li va ocórrer de manera espontània, i
el nom d’Antifaz va tenir tanta fortuna que ha durant fins avui, i que
segueixi per molts anys!”
cap a peus | febrer
27

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 28
28
L’Associació de Veïns col·laborarà
en un projecte artístic a la Fabra i Coats
Art]3 és el projecte artístic de la Jordina Barceló i l’Anna Roser en el qual participarà la nostra
Associació. S’espera que de cara al mes de maig es pugui veure aquesta obra que es realitzarà
conjuntament amb entitats del barri.
Ocupar el vestíbul de l’antiga Fabra i Coats per dos motius:
aproximar l’art entre el gran públic i fer un homenatge al
barri, a tots els veïns i a les entitats que conviuen és la idea
que tenen aquestes dues coordinadores del projecte. Per aquest
motiu, ja fa setmanes que s’han adreçat a diverses entitats del
barri com l’associació Amcis de la Coats , el grup TACA de
pintors, el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i la nostra Associació
de Veïns entre d’altres per fer una “obra de creació activa i
col·lectiva” com ens comenten les seves autores.
Aquest projecte va ser un dels escollits dins del concurs ‘Fàbrica
de Creació’ que va organitzar l’any passat l’Ajuntament de
Barcelona. El projecte en sí tracta de construir tres enormes cubs
de diferents dimensions on es plasmaren diversos passatges del
barri. S’han triat quatre fotografíes de diversa temática per
realitzar l’obra:
El primer vol reivindicar el passat camperol i pagès d’aquest antic
municipi independent del pla de Barcelona amb la masia de Can
Valent, que ha sobreviscut durant als anys i que ha estat molt
reivindicada per l’Associació de Veïns per la seva conservació i
rehabilitació que ha arribat fins als nostres dies. Podem trobar
La méteo
L’observador meteorològic de Sergi Corral Buela
Gener s’ha presentat un xic peculiar. L’elevat número de
dies de precipitacions i tants dies totalment coberts ens han
donat la sensació d’un clima londinenc, gens habitual a casa
nostra. Els 17 dies de precipitació apreciable suposen la 2ª
xifra més elevada des del 1914 a la ciutat, només superada
el 1996. L’abundant nuvolositat ha fet baixar la mitjana de
temperatures màximes, fet que ens ha portat una
temperatura mitjana una mica per sota de la normal.
molts articles reivindicant aquest espai al CAPAPEUS.
El segon passatge és un homenatge a tots els treballadors i
treballadores de les fàbriques del barri, simbolitzada amb una
fotografia dels anys 50 de la Fabra i Coats. El passat industrial
del barri amb fàbriques com la Maquinista, la Pegaso,
Colorantes, Can Galta Cremat, Can Portabella, etcétera, és una
manera de reivindicar aquest llegat.
El tercer és retre homenatge a un dels fills predilectes del barri.
En aquest cas, del dramaturg andreuenc Ignasi Iglésias, autor
de diverses novel·les i obres de teatre com “El cor del poble” o
“Els vells” i vinculat al moviment modernista.
I donat el divers teixit associatiu que hi ha a Sant Andreu, s’ha
escollit una fotografia de Festa Major com a quarta temática,
encara que no s’ha decidit quin será finalment.
Us seguirem informant sobre aquest projecte que s’iniciarà a
finals de març i es podrà veure al maig al vestíbul de la Coats en
el mar de les Festes de Primavera.
Variable meteorològica Valor observat Dia
Tª màxima absoluta 16,1ºC 15
Tª mínima absoluta 0,6ºC 10
Tª Mitjana mensual 9,2ºC -
Pressió máxima 1025hPa 18
Pressió mínima 991hPa 8
Mitjana de pressió 1012,2hPa -
Precipitació total 47,4 mm -
Precipitació màxima (24h) 9,2 mm 7
www.meteoclimatic.com
www.meteosantandreu.blogspot.com
www.lanostrameteo.com
David Royo i Adell

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 29
Forn Girabal: un pa centenari (1a. part)
Situada al carrer Servet número 34, aquesta fleca ha estat doblement premiada: va ser
reconeguda per la Cambra de Comerç de Barcelona pel seu centenari i fa uns dies va rebre la
distinció del I Premi Botiga Centenària del Districte de Sant Andreu
A l’esquerra, el Ramon i el Bartomeu, el seu pare, ensenyant els premis rebuts pel centenari, i al mig dels dos hi ha la Maria Teresa (esquerra) i
la Maria Alba. A la fotografia del mig s’aprecia el Ramon preparant una coca d’arengada. I a l’esquerra, els fundadors del forn / DAVID ROYO
El pa és farina, aigua, sal i llevat natural. Són només quatre
ingredients però perquè en resulti un bon pa, s’ha de saber
combinar-los a temps. Això és el que ha mantingut en Ramon
Girabal després de quatre generacions des que el seu besavi
Bartomeu va fundar el forn el 1909. ‘És un ofici artesanal que permet
oferir un producte de qualitat’ ens comenta en Ramon. I és que la
temperatura, la humitat, la quantitat de llevat que s’hi posa i el temps
de fermentació són claus per a l’elaboració del pa artesanal. En
aquesta primera part del reportatge explicarem la trajectòria del forn
fins als nostres dies.
QUATRE GENERACIONS DE FORNERS
En Ramon és el besnét d’en Bartomeu Girabal Plans, fundador del
forn, que va haver de deixar el seu poble (Artés, al Bages) després que
les vinyes quedessin arrasades per la fil•loxera. Així és com en
Bartomeu Girabal arriba a Sant Andreu de Palomar, concretament al
carrer on ara es troba el forn. ‘Abans només hi havia planta baixa i era
el forn i la casa en un mateix replà’. Segons comenta el Ramon, en
Bartomeu va fer venir la màquina de pastar des de Girona en tren, en
una època convulsa: l’any de la Setmana Tràgica. “S’explica que va
contractar un pistoler per protegir el trasllat de la maquinària des de
l’estació de Sant Andreu Comtal fins aquí’, afegeix en Ramon. Al
començament era un forn i pastisseria. El fundador va morir
prematurament i va ser la besàvia qui se’n va fer càrrec. Quan va morir
als anys 60, el seu fill (avi d’en Ramon) es va posar al capdavant del
negoci.
El 1930 va néixer el pare del Ramon, en Bartomeu Girabal Xicola, i
casualment en aquest moment es deixa d’elaborar pastisseria. Durant
la Guerra Civil el forn va estar col•lectivitzat i va sofrir diversos
atracaments. En aquella època al carrer Servet hi havia tres forns i
l’avi del Ramon el van enviar a treballar a un altre forn: “Cal Querido’
a tocar amb l’actual Carrer Gran. Més amunt hi havia el tercer forn:
Can Mauri.
Acabada la guerra, les restriccions de llum i de subministraments van
ser una constant i l’any 1946, en Bartomeu, pare del Ramon, a l’edat
de setze anys, va fer una instal•lació elèctrica que encara avui dia es
manté en bon estat, per bé que fora de servei. A mitjan dels anys 50,
l’allau d’immigrants a barriades com Nou Barris i Verdum i la manca
de botigues en aquestes zones, va fer que molta gent baixés a
comprar al mercat de Sant Andreu i als comerços del barri, que en
aquella època van créixer moltíssim. Però a la dècada dels seixanta,
amb la construcció de la Meridiana, el barri es va dividir en dos, i
l’afluència de clients provinents d’aquests barris va baixar
ostensiblement.
En Ramon ens comenta que la crisi del petroli de 1972 la recorda amb
molta intensitat. ‘Havíem tingut fins a cinc treballadors al forn entre
assalariats i aprenents i tres dependentes, però la caiguda va ser tan
forta que vam haver de reduir llocs de treball’. Actualment en Ramon
porta tot sol el forn, amb l’ajut d’una treballadora (Maria Alba) a la
botiga. La dona del Ramon, la Maria Teresa, els ajuda sovint.
Fa pocs dies la família Girabal va rebre una trista notícia: la mort de la
mare del Ramon, el passat 5 de febrer, després d’una llarga malaltia. Per
aquest motiu es van ajornar els actes del centenari el juny de l’any
passat. Des de la redacció del CAPAPEUS i l’Associació de Veïns
volem acompanyar en el dolor la seva família.
David Royo i Adell
29
cap a peus | febrer

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 30
Per estar informats del barri,
entra al web de l’Associació!
www.avvsantandreu.cat

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 31
XAVIER DE LA CRUZ
ASant Andreu hi ha de tot i no cal que vagin a Barcelona a
buscar res, com bé diuen ells. Socis de l’Associació de
Veïns des del mateix dia que es va fundar, amb aleshores
seu a Rubén Darío, la Montserrat Sala Guinars i en Benet de la
Cruz són una de les parelles més actives del barri, els seus
rostres són coneguts a tots els actes, balls i celebracions.
El dia d’avui és ben diferent al que tenien uns anys enrere. La
Montserrat treballava a la Coats i, malgrat haver-se de llevar a
les 5 del matí, anar a la fàbrica era poc similar a un sacrifici. Ella
s’ho passava bé, allà hi tenia la seva colla d’amigues i la dura
jornada laboral no li esborrava el somriure dels llavis. En Benet,
en canvi, va anar feinejant pel barri però finalment va estabilitzar
la seva feina a Sant Cugat. Al final de la jornada no li faltaven les
ganes de tornar al barri a gaudir de la resta de dia.
I per passar el temps lliure havien de “fer córrer la imaginació” i
muntar-se el seu propi sarau “perquè de diners, no n’hi havia”.
Precisament així es van conèixer, al pati d’una amiga on cada
diumenge improvisaven una discoteca. Els joves es reunien als
patis de les cases i així, a celobert, passaven les hores. Música,
acció i va sonar la flauta, amb 17 i 20 anys van començar
festejar. Només es van separar durant dos anys en què en Benet
se’n va anar a Sóller a fer el servei militar, temps que la
Montserrat va dedicar a cosir el seu propi vestit de núvia. D’això
aviat ja en farà 60 anys, van superar molt satisfactòriament la
prova de les noces d’or i ara ja s’intueixen les noces de platí.
El Perfil de...
Montserrat Sala
Benet de la Cruz
Socis de
l’AVV des del
primer dia
Els seus costums sí que no han canviat gaire des que eren
joves. Abans anaven a l’Atlàntida, al Recreo, a l’Odeón o al
Victoria; ara es conformen amb els Lauren. Abans anaven a les
boleres; ara ja no queden locals i han reemplaçat les bitlles pels
dards. El que no ha canviat són els balls, sempre han
freqüentejat les festes majors del barri. Com tampoc no ha
canviat l’anar a l’escola, ja que, encara ara, van a col·legi i fan
els deures: un cop a la setmana van al centre cívic a fer un curs
de memòria. I en cinc anys, no han fet ni una sola campana.
Són més de 80 anys al barri, temps suficient perquè hagi canviat
prou. Confessen que enyoren coses, com les boleres que hi
havia a Concepció Arenal o a la Rambla i també el Versalles, tot
i que ja saben que aquesta enyorança durarà ben poc. Els va
saber greu que el tanquessin, eren uns habituals i molt sovint, tot
passejant, s’arribaven fins ben entrat el carrer gran –o carrer
major, com diu en Benet- amb l’al·licient d’aconseguir trobar una
taula buida i berenar en companyia de qualsevol veí del barri.
Perquè a Sant Andreu, s’hi coneix tothom.
Si una cosa no tenen és avorriment, estan ben entretinguts
durant tot el dia. El matí l’aprofiten al màxim: comprar, fer alguns
encàrrecs i preparar el dinar. Les tardes ja són una altra cosa, no
tenen cap rutina però les tenen totes ocupades, diuen que quan
surten “no tenen hora de tornada”.
Joana Ariet Porta
cap a peus | febrer
31

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 32
32
LA REFLEXIÓ | Quins ‘masques’! | PER XAVI OLIVERES
Cada dia, quan sortim de casa i trepitgem el carrer,
pressuposem que les coses que coneixem seguiran on
sempre, on ahir les vam deixar. Carrers, edificis,
comerços, entitats..., el nostre paisatge diari es manté gairebé
en la seva totalitat i per això no hi parem esment, no pensem
pas que tot, absolutament tot, per molt ancestral que sembli ser,
té una data d’inici i, per tant, una inexistència anterior. Aquesta
filosofada de baix cost em va atrapar fa uns dies quan el “Club
Masques de Sant Andreu”, grup d’atletisme i altres disciplines
esportives al qual pertanyo des dels seus orígens, ens vam
reunir per parlar de qüestions que atenyien a la seva situació
actual, ben diferent a com va començar tot. D’això aviat farà dos
anys, i els inicis ens duen a Palafrugell en una marató per
relleus (Ekiden) en la qual sis de la colla, engrescats per qui
s’havia dedicat tota la vida a córrer, vam deixar-hi el fetge i els
pulmons. Llavors les nostres converses no incloïen temps per
quilòmetre, ni marques personals, ni xips grocs, ni puntuacions
dobles o triples. Ara és impensable reunir-nos per fer una
HORITZONTALS:
1. Aprenent, dependent de botiga. 2. La forma d’energia més
utilitzada. 3. Cop mestre que es dóna a una pintura. Les senyores
que acompanyen l’alcalde al Consistori. 4. Eina. Vocal. Escola
Lírica Universal. Pal. 5. Ciutat de Menorca amb important port.
Turístic poble mariner del País Basc francès. 6. Barcelona. Eina
de tall per afaitar. Pòquer d’as. Vocal. 7. Nota musical. Germen que
un cop madura es desenvolupa en forma de planta. Protuberància
facial. 8. Petar com un globus, Zero. Sud-est.
VERTICALS:
1. El mes de la Diada. 2. Ocell de plomatge terrós que viu pels
conreus. Està. 3. Habitual de les biblioteques. Cent romà. 4.
Tribunal Constitucional. Consonant. Condiment mediterrani. 5.
Atabala, torba, mareja. 6. El Ter baixa remogut. Exaltat i rabiós. 7.
Element bàsic per la vida. Funciona. 8. Unitat de Cures Intensives.
Eina de tall per afaitar. 9. Anar al capdavant d’una cursa,
candidatura o classificació. 10. Regió muntanyenca de Grècia.
Vocal. 11. Sense additius, conservants ni colorants (al rev.) 12.
Línia de Trens Especials. L’última. El primer. 13. Sud. Afirmació.
Ruc.
cervesa o veure un partit de futbol i no fer alguna referència a
la darrera minutada, sempre superable, i que lluïm com galons
del més alt rang. Poc ens pensàvem que setmana rere setmana
ens trobaríem vestint malles i samarretes tècniques per recórrer
la ciutat. Actualment el grup ha crescut molt, ben bé superem la
trentena si comptem totes les seccions (muntanya, triatló,
patins...), i la il·lusió de saber-nos equip amb cara i ulls ens mou
a créixer en membres i, sobretot, en reptes.
No deixa de ser curiós, un cop tot s’ha assentat i gaudeix de
bona salut, que molts cops les coses sorgeixen de la manera
menys planificada, espontàniament, des de la pura diversió
desenfadada com en el nostre cas. Aquell dia, el primer oficial,
agafar els cotxes un diumenge de bon matí fins a l’Empordà,
córrer sense físic ni condicions i compensar el sobreesforç amb
una paella excessivament salada pel preu que vam pagar va
ser una absoluta ‘mascada’, adjectiu que sempre utilitzem per
descriure els comportaments orgullosament absurds. I d’aquí, la
resta ja la sabeu. Llarga vida als Masques de San Andreu.
LA XARXA DE MOTS | PER PERE MASSANA
Ase.
Liderar. 10. Etòlia. O. 11. larutaN. 12. LTE. Z. As. 13. S. I.
All. 5. Atribola. 6. Tre. Irat. 7. Aigua. Va. 8. UCI. Raor. 9.
Verticals: 1. Setembre. 2. Alosa. És. 3. Lector. C. 4. TC. R.
AAAA. A. 7. Re. Llavor. Nas. 8. Esclatar. O. SE.
Regidores, 4. Estri. U. ELU. I. 5. Maó. Biarritz. 6. B. Raor.
Horitzontals: 1. Saltataulells. 2. Electricitat. 3. Toc.
SOLUCIONS

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 33
Al tren, tornada matinal a l’insti. La Cris i la Lo es posen al dia
després de la ressaca de Nadal i Reis. Després de les
ressaques de Nadal, Cap d’any i Reis. La Cristal –que ha
trigat massa a fer-se dir Cris– explica a la Lo –que va néixer
Eulògia perquè li acabessin dient Eulo i per treure’s de sobre
finalment el bon començament del nom– que aquest any, com
cada any, s’havia embolicat amb un manso, el mateix manso de
cada any. M’hi embolico cada nit cap d’any, li deia, i també cada
estiu, amb les vacances. Els mariners tenen una dona a cada port,
i jo, un home a cada disco. Primera proesa. Però la Lo sap que la
Cris té xicot. Tu tens nòvio, me li fum. Primer revés. I la Cris que
sí, però això no ho sap. Ni ho sabrà mai. El contraatac.
I heus aquí com les dues gallines arriben a l’estació. I surten
del vagó que els ha brindat una visita cega a les entranyes de
la serra, i la Cris hi torna. Que jo, quan torno a casa de
matinada, mon pare em pregunta si he begut. I jo li dic que una
mica, no m’agrada mentir. I aquí la Lo veu l’escletxa per
defensar-se de l’envestida xulesca de la Cris, i li etziba nena,
que ton pare no es mama el dit. Si agafes un gat, t’ho notarà. I
la Cris juga la carta que la Lo no espera: li dóna la raó. El pare
El Far de tots els mars
A la Elena Montoya, la nena que ja no treballa
netejant vidres de cotxes als semàfors de la
Meridiana, i que com a mínim ara té una nova
feina menys indigne. A la nineta de sutge dels
semàfors, qui no va tenir la sort de rebre la llum
del far de la igualtat.
T’has preguntat mai que hagués pogut passar
si abans de marxar, haguéssis trobat
el far de tots els mars.
No et retrec res sols, que jo t’estimo tant
maleïda llum, tant sols a molt pocs
el far va il•luminar.
Una ferida a la pell més innocent
espines d’un món,
que s’enfonsaran
al rostre més suau.
Espines d’un món que s’enfonsaran
a un llavi carnós ple de misèria,
lluna de llum plena de pena.
Ulls de suspires que cremen ofrenes,
nineta de sutge demanant tendresa.
I filla de Déu, que entre braços d’àngel
busca orfena la manera.
Carona d’àngel, on són els teus?
On s’han ficat, si en aquest cantó hi ha pena.
F
PER ALBERT ESTENGRE | otopoètica
En conte Grans proeses
em pregunta quanta gent hi havia a la festa i quant alcohol.
Quants litres, i suposo que calcula quants cubates m’he pogut
prendre per estalviar-se de preguntar-m’ho. I jo sempre li dic
que una o dues ampolles. Em costa de creure que s’ho cregui,
però almenys fa veure que s’ho creu. Amb el pare m’hi entenc,
hi tinc bon rotllo. Segona proesa.
Ja al passadís dels primers de batxillerat la Cris i la Lo
s’acomiaden fins a l’hora de l’entrepà. Què tens, ara? Mates?
Quin pal! Nosaltres comencem amb tutoria i com que sempre
n’hi ha que xerren molt, pots dormir una miqueta a les files del
darrera. Tercera proesa. I nena, que no has dormit bé que
tinguis son. Sí que fas mala cara! O és que no t’has maquillat
prou? Plantofada en tota regla, la Lo guanya l’últim punt. Però
la Cris no es dóna per vençuda i aixeca el cap. Que a l’insti no
vinc a lligar, jo. Tu sí, Lo? Per això no m’arreglo si no em dóna
la gana. Quan tinc gana, ja sé com fer-m’ho. Declaració de
principis, de proeses i d’intencions, tot en una sola frase. Final
ajustat. El temps dirà.
Andreu Giralt
http://endormiscat.blogspot.com
cap a peus | febrer
33

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 34
34
Esports| Futbol i Waterpolo
L’etapa daurada del Sant Andreu
Al vestidor de la U.E Sant Andreu cada cop és més present el
somni de pujar a Segona. Per complir-lo no només s’hauran
de superar barreres esportives, sinó que també s’haurà de
treballar per a millorar les instal·lacions. El club ha rebut una
subvenció de 800.000 euros per a remodelar l’estadi. Una de les
modificacions imprescindible per a jugar a la Divisió de Plata és
posar seients a tot l’estadi. Ara només compleix aquesta condició la
part de tribuna. Aquest canvi d’infraestructura suposaria disminuir la
capacitat del camp, fixada ara mateix en 15.000 espectadors.
Els homes de Nacho Gonzalez segueixen sent el rival més temut
per tots els equips del grup tercer de la Segona Divisió B. Es manté
líder en solitari, i a mesura que passen les jornades va incrementant
la distància amb els seus perseguidors. L’altra cara de la moneda
són els equips catalans com el Terrassa, el Gavà, el Lleida o
l’Espanyol B, que ocupen les zones de descens. Els jugadors de
l’equip egarenc fa mesos que no cobren, i en senyal de protesta
van decidir tancar-se al vestuari i fer vida a les instal·lacions del club.
Esperen cobrar allò que és seu, i mentre no es facin efectius els
pagaments seguiran al vestuari.
La U.E Sant Andreu ja ha presentat la nova samarreta que lluiran a
partir d’ara. El disseny va ser presentat pel president del club, Joan
Gaspart, a la junta d’accionistes del 27 de novembre. És molt similar
a l’anterior, i es caracteritza per ser fidel a les quatre barres. La
samarreta es va presentar al Narcís Sala, en el partit contra el
València Mestalla. En aquest matx, però, cal destacar una actuació
per part de la directiva encara més important. A les portes de l’estadi
es van col·locar diferents urnes per ajudar els més necessitats
d’Haití. Els diners que es van recaptar juntament amb el 10% del
taquillatge es van ingressar al compte que la Creu Roja ha destinat
a aquesta causa. Jordi Urtasun
El CN Sant Andreu acull la Copa del Rei
Els passats 22, 23 i 24 de gener la piscina Pere Serrat de
Sant Andreu va acollir la Copa del Rei de waterpolo. Aquesta
competició agrupa els millors vuit equips de la Lliga Nacional
de Divisió d’Honor al final de la primera volta del campionat.
L’aturada de la lliga permet que aquest sigui l’únic cap de
setmana de l’any en què els millors jugadors, entrenadors i
àrbitres es poden veure tots junts en un mateix lloc, competint i
lluitant per l’obtenció del segon títol en importància en el marc
del waterpolo estatal.
Pel que fa a la qüestió estrictament esportiva, la sort no va
acompanyar l’equip del Sant Andreu. L’enorme esforç i la
dedicació del club a l’hora d’organitzar la competició no es van
veure corresposts amb el sorteig de quarts de final, en què
els homes de Manolo Suárez van quedar emparellats amb
l’Atlètic-Barceloneta, autèntic dominador del waterpolo català
i estatal en els darrers anys, i que finalment acabaria essent
el campió de la competició. Amb el cop moral que
representava saber que les possibilitats de classificar-se per
a les semifinals eren una proesa gairebé impossible, els
andreuencs van provar-ho tot per frenar els mariners però res
va tenir la desitjada efectivitat i la derrota final (4-14) va
certificar el punt i final en una competició en la qual, no ho
oblidem, fa dues temporades l’equip va quedar sots-campió a
Saragossa en perdre la final, precisament, contra l’Atlètic-
Barceloneta.
L’Atlètic-Barceloneta es va proclamar finalment campió
després de derrotar el Sabadell a la final per 12 gols a 6.
Ara, la lliga nacional reprèn el seu curs amb l’objectiu per
part del Sant Andreu d’assolir una plaça per jugar el play-off
pel títol. J.J. Aymerich

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 35

capapeus-febrer 547:Maquetaci n 1 06/03/2010 11:43 PÆgina 36