52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

lesa en repòs nocturn mentre Gentil,
estrenat de cavaller, vetlla les tropes
al castell d'Arrià: "Tot dorm; los
óssos dins la negra cova, / los aires
del capvespre entre els branques, /
en sa pleta l'anyell, i entre les fulles/
los aucells amb lo cap dessota l'ala,
/ en coixí de celístia les estrelles, /
les congestes de neu en la muntanya
/de Canigó, com lo somrís puríssim
/del formidable rei de l'encontrada/
a qui el Pirene fa de trono esplèndid
/ i l'hemisferi de florida tiara".
Espriu, Sagarra, Foix...
Cada nova lectura d'una composició
literària aporta al lector noves
perspectives, li obre camins de
comprensió i li permet establir o
aventurar interaccions de l'autor
amb el seu entorn i de l'entorn amb
l'autor. La lectura que he fet del poema
Canigó per preparar la redacció
d'aquests articles m'ha portat,
doncs, a identificar nous replecs del
teixit literari verdaguerià i del seu ric
doll lingijístic. Però vet aquí que
també, tot llegint, en alguns passatges
m'ha semblat sentir, com un eco
de contorns difusos, el dring latent,
més que les paraules concretes,
d'alguns insignes poetes posteriors,
cosa que, si fos el cas, denotaria una
influència sobre aquells creadors
del segle xx que no faria res més que
confirmar la modernitat de Verdaguer
i la seua contribució en el devenir
de les lletres catalanes modernes.
La informalitat del present
escrit em permet exposar al lector
sense rubor aquestes sensacions
subjectives.
El fragment Muntanyes regalades
del cant VI, en què intervenen
alternativament les goges del
Pirineu, ¿no té una ben factible lectura
en clau recitativa que recorda
el poema Petites cobles d'entene-
brats de Salvador Espriu tal com
l'escenificà Ricard Salvat a Ronda
de mort a Sinera^. 0, més concretament,
no evoquen el metre i el ritme
i fins i tot alguna de les maneres de
dir del poeta de Sinera versos com,
en el mateix passatge, els que l'autor
de Canigó posa en boca de la
Jacint Verdaguer a la font del Desmai. Oli de Marià de Picó (1870). Museu Episcopal de Vic.
87
cu,