52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

S6
ca en nit serena!, / de tant mirar lo
cel blau / los ulls li blavegen", o la
tornada amable i suggeridora:
"Noguera per Alós / tot joguinós. /
Carona per Aran / tot rondinant".
Això, referit només als llocs físics
de la muntanya, ja que tots
aquests elements que conformen el
vessant líric del poema es multipliquen
quan es considera allò que els
crítics han assenyalat com un tret
franciscà omnipresent en el millor
Verdaguer: la humanització d'elements
naturals com les plantes i els
arbres, o la fauna, que són presentats
amb qualitats i sentiments, i que
en la nostra particular lectura situarem
en l'article dedicat als personatges
i altres criatures del Pirineu.
Humanització de la qual tampoc no
són exempts alguns elements del
paisatge, amb els quals el poeta dialoga:
"Per què t'amagues, Camprodon
fresquívol?"; o als quals atribueix
sentiments: "lo rieró festeja la
nimfea"; o accions equiparables a
les humanes: "i, com jai que per
nins se deixa vèncer, /a llur carrossa
d'or l'espatlla abaixa / l'Alp gegantí,
que una pineda faixa / com cap de
monjo un cercle de cabell".
La vena lírica aporta a Canigó
fragments bellíssims per la forma, el
concepte i el llenguatge, fruit de la
grandesa creativa de Verdaguer. És
el cas, entre molts d'altres, del llarg
relat, en quartetes d'octosíl·labs,
que descriu les belleses de la cova
de Cirac, convertida en camí interior
per pujar al cim del Canigó, i
que conté estrofes d'una gran riquesa
metafòrica i imaginativa: "La volta
deixa filar/ la tosca en estalactita,
/ fins que la puja a besar / amorosa
estalagmita". 0 el del cant bell i
serè que posa en boca de la goja de
Banyoles: "Tota la nit he filat / vora
l'estany de Banyoles, / al cantar del
"Amb son germà, lo comte de Cerdanya, / com àliga que a l'àliga acompanya, / davalla Tallaferro
de Canigó un matí". Dibuix de |. Junceda (1945).
rossinyol, / al refilar de les goges. /
Mon fil era d'or, / d'argent la filosa, /
los boscos veïns / m'han pres per
l'aurora", que continua amb una
evocadora descripció paisatgística:
"Per debanar lo meu fil / tinc belles
debanadores, / les muntanyes de
Begur, / les de Begur i Armen-Roda,
/ les serres de Puigneulós, / les del
Mont i Rocacorba. / La plana de
l'Empordà / mai ha dut millor coro­
na, / corona de raigs de llum / tre-
nats amb lliris i roses". 0, encara, el
de la delicada pintura de la natura-