52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

mes de signes i/o les competències
comunicatives.
Molt breument, podríem esmentar
l'etologia: branca de la biologia
que considera el comportament dels
animals, sota els condicionants del
seu hàbitat i dels mecanismes que el
determinen, que ha fornit eines i
metodologia a la proxèmica, que és
un terme introduït l'any 1964 per
Edward T. Hall; l'etnologia i l'etnografia
de la comunicació; la microsociologia
0 sociologia de la vida
quotidiana, inspirada per Erving
Goffman; la psicoanàlisi i la psicologia;
l'estètica, etc.
De cadascuna d'aquestes orientacions,
en podríem parlar a bastament;
podríem comparar les seues
bases conceptuals i, sobretot, les
seues metodologies. Malauradament,
es necessita molt de temps i
molt d'esforç per poder simultanejar,
de manera fructífera, l'estudi de
les observacions de Frans de Waal,
sobre la política dels ximpanzés; de
les observacions d'Alexander
Lowen, sobre la dinàmica física de
les estructures del caràcter; de les
opinions de Harold Garfinkel, sobre
l'etnometodologia; dels experiments
de Bret i Economides, sobre
la comunicació no verbal olfactiva,
0 de les aplicacions de l'anàlisi transaccional
a la pedagogia i a l'anàlisi
dels fenòmens que s'esdevenen dins
de l'aula. Tanmateix -i com intentaré
demostrar en els dos articles següents-,
aspiro modestament a
convèncer-vos que l'anàlisi integral
dels fenòmens comunicatius és un
afer amb un futur extraordinàriament
ampli i plural, tant des del
punt de vista científic, com des del
punt de vista de les seues aplicacions
pràctiques.
Fins i tot -i encara que es tracti,
generalment, d'aportacions paracientífiques
o, fins i tot, manifestament
tramposes-, reconec que
m'interessa -com a curiositat i com
a termòmetre de les inquietuds i
dels interessos socials- el fenomen
de la literatura se/f-he/po d'autoajuda
-àdhuc, en certes revistes populars-,
que ha trobat en els comportaments
no verbals una autèntica
mina d'or, a partir de la promesa de
facilitar-nos les claus per intimidar
un negociador, per seduir una altra
L'interès -científic o popular- pel llenguatge no verbal augmenta cada cop més en la societat contemporània.
persona o per copsar el grau de sinceritat
que pot haver-hi darrere de la
conducta verbal d'un interlocutor.
Benauradament o malauradament,
sabem que ni tan sols l'anomenat
detector de mentides no
resulta prou segur, de tal manera
que haurem d'arxivar la major part
d'aquesta literatura -amb una certa
tradició editorial a Catalunya, representada
per l'entranyable i prolífic
Dr. Vander- en el mateix prestatge
dels mètodes per fer funcionar el
matrimoni, guanyar amics, incrementar
l'autoestima, educar fills brillants
0, darrerament, aconseguir el
suport actiu dels àngels. Tanmateix,
la florida d'aquests reculls de sofismes
més 0 menys benintencionats
constitueix, d'alguna manera, un
indici evident del fet que la comunicació
no verbal preocupa o interessa
als nostres contemporanis, i probablement
també del fet que ni les
nostres famílies ni les nostres institucions
educatives-per no parlar d'altres
àmbits de socialització- no acaben
de proporcionar als individus
un grau satisfactori de competència
comunicativa integral.
79
o