52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

Les pedres que volten pel terra seran ubicades al lloc corresponent. —' impenetrables, espais d'introspec- "^ ció, espais aïllats del seu territori natural i social. j^ L'estudi, espai de llum La llum que entra per la finestra és una provocació per al pintor: en realitat, la pintura és llum i la llum és necessària per a pintar, per a observar les obres, per a interpretar els models, i d'una manera simbòlica, per a il·luminar el pintor en tots els sentits. Aquest tema s'ha tractat molt en arquitectura, seguint una tradició basada en l'ús de la llum zenital i en lallumprovinentdel nord. L'estudi, espai de memòria El taller és un gran contenidor de restes de treballs, de documents, d'objectes i elements que han servit per a confegir les pintures. També és magatzem d'obres acabades i d'obres antigues i oblidades. Jo tinc el costum de no llençar res, i amb els anys he anat perfilant un univers de memòria personal. Necessito com si fos la meua pròpia memòria la companyia silenciosa d'aquest gran i caòtic univers. L'estudi, espai de vida Necessito tenir l'estudi a casa, viure a prop de les meues pintures i pensaments. Em resulta impossible discernir entre vida personal i vida professional. De fet, sempre he entès la pintura com una manera de viure, de percebre i d'afrontar la realitat. L'estudi com a part de la casa reflecteix clarament aquesta manera d'entendre la pintura. Els pintors que surten de l'estudi No tota la tasca pictòrica es fa a l'estudi. Encara que els pintors tinguem una mentalitat sedentària, cal sortir a la recerca de la llum, dels colors i de les formes. Penseu en la tradició dels dibuixos i pintures de viatges, la recerca de paisatges o bé els estudis nòmades dels muralistes. Alguns invents tan simples i populars com els cavallets trípodes plegables o bé els tubs de pintura a l'oli van néixer de la necessitat que van tenir els pintors impressionistes de projectar en la tela la vivència i observació de la llum, i la necessitat d'afrontar aquesta nova percepció de la realitat. Sortir al carrer a pintar va suposar al seu moment una desmitificació dels hermètics estudis romàntics. En la meua pràctica de pintor muralista parteixo de mètodes de treball molt diferents dels dels pintors de quadres. Quan començo un mural trasllado totes les funcions de l'estudi al nou espai arquitectònic que he de pintar. En cada nova obra perllongo el meu estudi i intento aconseguir les condicions òptimes de treball, de pensament i de concentració. De mica en mica vaig ocupant l'espai amb els materials, la calç, la sorra, les bastides, els estargits i els projectes, taules i llums. Aquesta plena ocupació de l'espai és el punt de partida del naixement dels murals. El meu treball com a muralista és plenament compatible amb la presència i el trànsit del públic. Fer del procés de creació i realització dels murals un procés obert al públic ha estat sempre un dels meus objectius, ja que considero el públic com l'autèntic protagonista de les pintures: el públic les ha de rebre i les ha de viure. Cap al nou estudi El nou estudi que tot just acabo d'estrenar és un espai arquitectònic singular, un antic molí d'oli de dos premses, amb les cases annexes. Va ser propietat de la família Pedrolo i conté una llarga història. La meua voluntat és projectar-hi la vivència que he tingut amb la pintura mural: recuperar el públic per a la pintura, sortir de l'aïllament dels estudis de tradició romàntica i convertir-lo en un espai permeable i obert, amb una presència real en el meu territori. •
El llenguatge no verbal (i) PHYSIOGNOMIAB Íhmtmjké(hiátxtendimtjiifiekpiñlpîié,iîd* DE CAPILLIS. C4f» VIU pfiKtfubtiav mcOa^fií/iipcMhommmnétm téUirr timidm coritîMemdrémîcijkmiKÍock» fip€fUácim, (tifiémfttíirormt or ^¡mftkm CMM Gravats del tractat de fisiognòmica del filòsof hermètic Bartolommeo delia Rocca, publicat l'any 1504, on s'explica el significat de la forma dels cabells. Significativament -ni que sigui en les seues formulacions més màgi ques 0 rudimentàries- l'anàlisi de la comunicació no verbal és molt LO C O D E R anterior a les formulacions lingüísti ques i sociolingüístiques contem porànies, i fins i tot a la filologia clàssica. Podríem remuntar-nos a la Per Miquel Pueyo 77
Page 1 and 2:
^'.^ WPW X msil Revista del Consell
Page 3 and 4:
Des de l'ou fins a les pomes Del pr
Page 5 and 6:
El "Beatus", un manuscrit de miniat
Page 7 and 8:
Em vaig inventar un sistema amb 1.5
Page 9 and 10:
pliant. També s'hi han interessat
Page 11 and 12:
Albert Salvadó Una companya per a
Page 13 and 14:
durant vint-i-cinc anys en el món
Page 15 and 16:
"La imaginació de l'infant" L'he f
Page 17 and 18:
ivm—= i • • ma litzar de mitj
Page 19 and 20:
Katmandú és un caos de carrers i
Page 21 and 22:
clinats vessants sobre la carretera
Page 23 and 24:
l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
Page 25 and 26:
Això no obstant... Capitalitat. At
Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
Page 77: moments a escriure unes notes sobre
Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
Page 89 and 90: lesa en repòs nocturn mentre Genti
Page 91 and 92: :arxiu llim del Consell Cultural de
Page 93 and 94: T conté l'esmentat Fons Corbera ai
Page 95 and 96: amb la cultura Biblioteca de "la Ca
show all

52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?