52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Les pedres que volten pel terra seran ubicades al lloc corresponent.
—' impenetrables, espais d'introspec-
"^ ció, espais aïllats del seu territori
natural i social.
j^ L'estudi, espai de llum
La llum que entra per la finestra
és una provocació per al pintor: en
realitat, la pintura és llum i la llum és
necessària per a pintar, per a observar
les obres, per a interpretar els
models, i d'una manera simbòlica,
per a il·luminar el pintor en tots els
sentits. Aquest tema s'ha tractat molt
en arquitectura, seguint una tradició
basada en l'ús de la llum zenital i en
lallumprovinentdel nord.
L'estudi, espai de memòria
El taller és un gran contenidor de
restes de treballs, de documents,
d'objectes i elements que han servit
per a confegir les pintures. També és
magatzem d'obres acabades i d'obres
antigues i oblidades. Jo tinc el
costum de no llençar res, i amb els
anys he anat perfilant un univers de
memòria personal. Necessito com si
fos la meua pròpia memòria la companyia
silenciosa d'aquest gran i
caòtic univers.
L'estudi, espai de vida
Necessito tenir l'estudi a casa,
viure a prop de les meues pintures i
pensaments. Em resulta impossible
discernir entre vida personal i vida
professional. De fet, sempre he
entès la pintura com una manera de
viure, de percebre i d'afrontar la realitat.
L'estudi com a part de la casa
reflecteix clarament aquesta manera
d'entendre la pintura.
Els pintors que surten de l'estudi
No tota la tasca pictòrica es fa a
l'estudi. Encara que els pintors tinguem
una mentalitat sedentària, cal
sortir a la recerca de la llum, dels
colors i de les formes. Penseu en la
tradició dels dibuixos i pintures de
viatges, la recerca de paisatges o bé
els estudis nòmades dels muralistes.
Alguns invents tan simples i
populars com els cavallets trípodes
plegables o bé els tubs de pintura a
l'oli van néixer de la necessitat que
van tenir els pintors impressionistes
de projectar en la tela la vivència i
observació de la llum, i la necessitat
d'afrontar aquesta nova percepció
de la realitat. Sortir al carrer a pintar
va suposar al seu moment una desmitificació
dels hermètics estudis
romàntics.
En la meua pràctica de pintor
muralista parteixo de mètodes de
treball molt diferents dels dels pintors
de quadres. Quan començo un
mural trasllado totes les funcions de
l'estudi al nou espai arquitectònic
que he de pintar. En cada nova obra
perllongo el meu estudi i intento
aconseguir les condicions òptimes
de treball, de pensament i de concentració.
De mica en mica vaig ocupant
l'espai amb els materials, la calç, la
sorra, les bastides, els estargits i els
projectes, taules i llums. Aquesta
plena ocupació de l'espai és el punt
de partida del naixement dels
murals.
El meu treball com a muralista és
plenament compatible amb la
presència i el trànsit del públic. Fer
del procés de creació i realització
dels murals un procés obert al
públic ha estat sempre un dels meus
objectius, ja que considero el públic
com l'autèntic protagonista de les
pintures: el públic les ha de rebre i
les ha de viure.
Cap al nou estudi
El nou estudi que tot just acabo
d'estrenar és un espai arquitectònic
singular, un antic molí d'oli de dos
premses, amb les cases annexes. Va
ser propietat de la família Pedrolo i
conté una llarga història.
La meua voluntat és projectar-hi
la vivència que he tingut amb la pintura
mural: recuperar el públic per a
la pintura, sortir de l'aïllament dels
estudis de tradició romàntica i convertir-lo
en un espai permeable i
obert, amb una presència real en el
meu territori.
•