52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

moments a escriure unes notes
sobre l'estudi del pintor.
Els pintors treballem amb eines i
materials, necessitem un espai físic
per a fer la nostra tasca, un espai
molt particular que anomenem estudi.
Aquest fet fa que els pintors
siguem éssers de mentalitat sedentària,
ancorats en l'espai de l'estudi i,
en conseqüència, al poble, ciutat o
territori on vivim.
L'estudi és l'espai vital dels pintors,
un espai complex on conflueixen
diversos àmbits de treball.
L'estudi, espai de treball
Aquest aspecte ens pot fer recordar
els antics obradors dels pintors
medievals, per als quals la pintura
era un ofici artesanal. Els aprenents
anaven adquirint els coneixements i
la pràctica pas a pas, treballant al
costat del mestre. Les tasques s'organitzaven
entre aprenents, oficials i
el mestre. La pintura era un treball
compartit que començava amb la
preparació dels materials i eines: lligar
pinzells, moldre els pigments,
preparar taules, i que finalitzava
amb els últims retocs del mestre. Era
un treball metòdic, fet a consciència
i marcat per la finalitat i condicions
de cada encàrrec.
Els tractats de pintura medieval
reflecteixen aquest concepte de
taller i els seus continguts se centraven
estrictament en aquests aspectes
artesanals de la pintura.
En molts estudis dels pintors
contemporanis encara queda alguna
cosa d'aquesta tradició de la pintura.
Al meu estudi m'agrada tenir
els pigments ordenats, calç vella a
punt per afrescar, eines noves i eines
velles, algunes heretades del meu
pare o bé del meu avi. L'observació
d'aquestes matèries i instruments
ens dóna als pintors una sensació de
Casa annexa al molí, rehabilitada com a habitatge i estudi.
poder fer coses, en certa manera
una sensació de llibertat.
L'estudi, espai de pensament
A partir del Renaixement els pintors
hem necessitat una formació
més enllà de l'estricte coneixement
de l'ofici. L'aprenentatge en les
acadèmies i el nou rumb que agafava
la pintura va exigir als seus practicants
el domini dels recursos de
diverses disciplines; així en el
Renaixement era imprescindible per
als pintors tenir coneixements d'anatomia,
geometria, perspectiva i,
no cal dir-ho, la formació intel·lectual
per tal d'afrontar les diverses
temàtiques pictòriques: iconografia,
història, teologia, filosofia...
Aquest fet va comportar també
una individualització de la tasca
pictòrica. L'obrador dels pintors es
complementava amb noves dependències
dedicades a la lectura,
al dibuix d'estudi i a l'escriptura.
En el meu estudi tinc una petita
biblioteca, formada per un recull de
llibres i documents sobre pintura
mural que m'han endinsat en aquesta
forma particular d'entendre la
pintura. No cal dir que molts eren
del meu pare.
També hi tinc un apartat dedicat
al dibuix d'estudi, a pensar els projectes
i les idees. Està format per una
taula de treball envoltada de carpetes
de dibuixos, postades de papers i
les eines petites i polides del dibuix
de traçat geomètric, i els estris de
dibuix artístic.
L'estudi, espai de concentració
El Renaixement va iniciar una
via de personalització i individualització
de la producció pictòrica que
va culminar en el període romàntic.
El concepte del pintor geni, ésser
espontani, inconscient i natural, que
crea sense les finalitats marcades
pels encàrrecs, va radicalitzar el
concepte intimista, tancat i reservat
de l'estudi dels pintors. La concentració
i la intimitat, mitificades exageradament
(potser per dissimular
llargues migdiades), van convertir
els estudis dels pintors en espais
7S