52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
7^ S A L I S P A S Text i fotos: Josep Minguell i Cardenyes Pintor Art / territori Considerant que els pintors som negats per a la paraula, faré un cert esforç per aportar una sèrie d'articles sota la denominació "Art i territori". Aquestes dos paraules situen la meua particular vivència de l'art de la pintura com una pràctica artística arrelada i vinculada en un sentit molt ampli al territori propi. L'estudi del pintor Coberta i pilars del molí, en procés de restauració. Feia més de deu anys que treba llava en un pis modernista del carrer Agoders de Tàrrega. Fa pocs dies que m'he mudat a l'edifici rehabili tat del Molí de Pedrolo, al nucli antic de la mateixa ciutat. Enmig del desgavell que suposa una mudança d'aquest tipus, he dedicat alguns
moments a escriure unes notes sobre l'estudi del pintor. Els pintors treballem amb eines i materials, necessitem un espai físic per a fer la nostra tasca, un espai molt particular que anomenem estudi. Aquest fet fa que els pintors siguem éssers de mentalitat sedentària, ancorats en l'espai de l'estudi i, en conseqüència, al poble, ciutat o territori on vivim. L'estudi és l'espai vital dels pintors, un espai complex on conflueixen diversos àmbits de treball. L'estudi, espai de treball Aquest aspecte ens pot fer recordar els antics obradors dels pintors medievals, per als quals la pintura era un ofici artesanal. Els aprenents anaven adquirint els coneixements i la pràctica pas a pas, treballant al costat del mestre. Les tasques s'organitzaven entre aprenents, oficials i el mestre. La pintura era un treball compartit que començava amb la preparació dels materials i eines: lligar pinzells, moldre els pigments, preparar taules, i que finalitzava amb els últims retocs del mestre. Era un treball metòdic, fet a consciència i marcat per la finalitat i condicions de cada encàrrec. Els tractats de pintura medieval reflecteixen aquest concepte de taller i els seus continguts se centraven estrictament en aquests aspectes artesanals de la pintura. En molts estudis dels pintors contemporanis encara queda alguna cosa d'aquesta tradició de la pintura. Al meu estudi m'agrada tenir els pigments ordenats, calç vella a punt per afrescar, eines noves i eines velles, algunes heretades del meu pare o bé del meu avi. L'observació d'aquestes matèries i instruments ens dóna als pintors una sensació de Casa annexa al molí, rehabilitada com a habitatge i estudi. poder fer coses, en certa manera una sensació de llibertat. L'estudi, espai de pensament A partir del Renaixement els pintors hem necessitat una formació més enllà de l'estricte coneixement de l'ofici. L'aprenentatge en les acadèmies i el nou rumb que agafava la pintura va exigir als seus practicants el domini dels recursos de diverses disciplines; així en el Renaixement era imprescindible per als pintors tenir coneixements d'anatomia, geometria, perspectiva i, no cal dir-ho, la formació intel·lectual per tal d'afrontar les diverses temàtiques pictòriques: iconografia, història, teologia, filosofia... Aquest fet va comportar també una individualització de la tasca pictòrica. L'obrador dels pintors es complementava amb noves dependències dedicades a la lectura, al dibuix d'estudi i a l'escriptura. En el meu estudi tinc una petita biblioteca, formada per un recull de llibres i documents sobre pintura mural que m'han endinsat en aquesta forma particular d'entendre la pintura. No cal dir que molts eren del meu pare. També hi tinc un apartat dedicat al dibuix d'estudi, a pensar els projectes i les idees. Està format per una taula de treball envoltada de carpetes de dibuixos, postades de papers i les eines petites i polides del dibuix de traçat geomètric, i els estris de dibuix artístic. L'estudi, espai de concentració El Renaixement va iniciar una via de personalització i individualització de la producció pictòrica que va culminar en el període romàntic. El concepte del pintor geni, ésser espontani, inconscient i natural, que crea sense les finalitats marcades pels encàrrecs, va radicalitzar el concepte intimista, tancat i reservat de l'estudi dels pintors. La concentració i la intimitat, mitificades exageradament (potser per dissimular llargues migdiades), van convertir els estudis dels pintors en espais 7S
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
- Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
- Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
- Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
- Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
- Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
- Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
- Page 89 and 90: lesa en repòs nocturn mentre Genti
- Page 91 and 92: :arxiu llim del Consell Cultural de
- Page 93 and 94: T conté l'esmentat Fons Corbera ai
- Page 95 and 96: amb la cultura Biblioteca de "la Ca
7^<br />
S A L I S P A S<br />
Text i fotos: Josep Minguell i Car<strong>de</strong>nyes<br />
Pintor<br />
Art / territori<br />
Consi<strong>de</strong>rant que els pintors som negats per a la paraula, faré un<br />
cert esforç per aportar una sèrie d'artic<strong>les</strong> sota la <strong>de</strong>nominació<br />
"Art i territori". Aquestes dos parau<strong>les</strong> situen la meua particular<br />
vivència <strong>de</strong> l'art <strong>de</strong> la pintura com una pràctica artística arrelada<br />
i vinculada en un sentit molt ampli al territori propi.<br />
L'estudi <strong>de</strong>l pintor<br />
Coberta i pilars <strong>de</strong>l molí, en procés <strong>de</strong> restauració.<br />
Feia més <strong>de</strong> <strong>de</strong>u anys que treba<br />
llava en un pis mo<strong>de</strong>rnista <strong>de</strong>l carrer<br />
Ago<strong>de</strong>rs <strong>de</strong> Tàrrega. Fa pocs dies<br />
que m'he mudat a l'edifici rehabili<br />
tat <strong>de</strong>l Molí <strong>de</strong> Pedrolo, al nucli<br />
antic <strong>de</strong> la mateixa ciutat. Enmig <strong>de</strong>l<br />
<strong>de</strong>sgavell que suposa una mudança<br />
d'aquest tipus, he <strong>de</strong>dicat alguns
Change language