52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

70
nord del Pirineu és per on abunda
més i s'estén per tota l'Occitània
(Tarn, Lot, Llemosí...) on ja es llegeix
en cites trobadoresques del
segle XIII, i sobretot al departament
de l'Aude, des de Carcassona fins a
Salses, on Coromines arriba a
comptabilitzar-hi 150 topònims.
Però, què és una borda? Tampoc
ací no es posen d'acord els filòlegs i
encara menys amb la realitat actual:
"Caseta per a gra i altres provisions,
generalment a muntanya" (Coromines).
"Cabana, barraca per tenir la palla,
el fenc i les eines de conreu"
(Fabra).
"Corral en un bosc per tancar-hi
bestiar i pastures" (Alcover-Moll. la
accepció).
"Construcció per a viure-hi de manera
temporal -especialment a l'estiu-,
tancar-hi el bestiar, guardar-hi
Bordes de Lai
fems, eines, herba, etc." (Costa i
Savoia).
"Cabana, barraca per a guardar-hi
palla, fems, eines de conreu, etc. I
per a tancar-hi el bestiar a les nits"
(GEC, la accepció).
"Casa rústica, sucursal d'una masia"
(GEC, 2a accepció).
De totes les definicions, sembla
que la que millor s'adapta a la realitat
és la segona accepció de l'Alcover-Moll:
"Casa de camp, separada
de la masia, que serveix per a tancar-hi
herba i eines de conreu i per
habitar-hi els treballadors d'aquell
camp." I també la del diccionari de
Marià Aguiló: "Caseta de camp on
se tanca la palla, el fenc, el bestiar,
les eines i s'empra durant l'estiu
com habitacle", que potser és la
més exacta de totes.
Actualment el tipus d'edifici més
conegut consisteix en una construc­
ció modesta, generalment no habitada
permanentment i consistent,
segons Krüger, en una planta baixa
rectangular separada a l'alçada d'una
persona (2 metres?) per un senzill
pis de bigues i llates o taules. A baix
hi ha la quadra, les grípies i menjadores
per al bestiar i a la superior, el
paller, ja sota la teulada, i on es
guarda l'herba, la palla i la llenya.
Per una banda. Violant i Simorra
col·loca a l'interior del pis un petit
habitacle per al pastor; per l'altra,
Krüger en discrepa i diu que, per
evitar incendis, el pastor (o tota la
família) gaudia d'una petita cabana
aliena a l'edifici de la borda, on hi
podia fer foc tot i que no tenia sortida
de fum, ni xemeneia ni finestres.
Les bordes situades en indrets on
hi ha conreus de cereals, llegums i
trumfes tenien una era enllosada i
tancada amb una barana. Quan la