52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Noarre.
servacionista -que no conservadorista;
jo sóc d'idees més aviat progressistes-
en tot el que fa referència
al migrat i cada dia més minso patrimoni
pallares. Comunidors, safarejos,
fornícules..., tot allò que està
condemnat a desaparèixer mereix
un crit per a la seua salvaguarda i
protecció. I les bordes del Pallars
ens demanen o gairebé exigeixen
aquest crit: "Ens preocupa..., si es
trobarà l'encaix entre progrés
econòmic i conservació patrimonial..."
(Nial, núm. 48 d'Àrnica,
març 2001).
^oràà és un mot arcaic (preromà?),
i els filòlegs no es posen d'acord
en l'origen, però si tenim en
compte que és una paraula d'arrel
comuna a tots els idiomes pirinencs
(Navarra i Aragó, buerda; català,
aranès i occità, borda; francès, borde,
i euskera, bordaitu), l'etimologia
>». ?W-¿ife,
més acceptada sembla la que apunta
vers la derivació del nom donat a
França i Occitània a les mates que,
com el jonc, la boga, el siscall, etcètera,
servien per a cobrir els sostres
de les cabanes. Observem que a
Astúries i Lleó, tot i que són de planta
circular, mentre que les pirinenques
són rectangulars, de les cabanes
pastorils en diuen pallozas; és a
dir, que si bé els vocables són completament
distints, l'origen etimològic
és el mateix: el material de la
coberta.
Més amunt hem esmentat l'antiguitat
del mot, car per primera vegada
hom el troba citat en un document
del segle x segons el qual, el
comte de Besalú Sunifred I fa una
donació al monestir de Camprodon
d'uns "masos, masoveries, bordas,
cabanes...", i no ens ha d'estranyar
que parlem de Besalú, ja que a l'e­
dat mitjana s'emprava borda per assenyalar
un mas, una quadra o un
paller fora del poblat en comarques
força allunyades del nostre Pirineu.
En veiem una esmentada al Montnegre
(Maresme) en un document
dels Templers de Roca-Rossa amb
data del 1309; però molt més reculades
són dues escriptures trobades
al Rosselló, una del 1138 i l'altra del
1146, i en ambdues hom empra el
mot borda (Coromines, Onomasticon
Cataloniae, vol. 3, p. 78).
Actualment trobem reduïda la
utilització d'aquesta paraula, i en la
nostra llengua, a la zona pirenaica
que abraça des la vall de l'Essera per
ponent (Benasc, Castillo de Sos), tot
i que si ens endinsem més per l'Aragó
ja hi trobem buerda, fins a Gósol
a llevant, mentre que per al sud trobem
el límit a Senterada, Peracalç i
Boumort. En canvi per la banda
69
o