52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

More documents

Recommendations

Info

68 A N A I R o N S TexT i foros: Francesc Móra i Presas Les bordes Graus, entrada al càmping. Estem perdent les bordes? Els moderns sistemes agropecuaris i els actuals ritmes de vida dels habitants de l'alta muntanya pallaresa fan que aquestes construccions tan típiques Fins ara dues pallareses, la Raquel i la Rita, ens havien portat els Manairons a Barcelona i des d'ací ens han anat narrant les seues vivències a la ciutat i a països exòtics o bé les dels seus records familiars tan lligats a Esterri. Ara a la inversa, jo, un barceloní força arrelat al Pallars, n'agafo el relleu i, des de la capital del Principat aniré retornant a poc a poc, a terminis trimestrals, els Manairons a casa seua: a les valls d'Àneu. del nostre país hagin esdevingut inútils i restin abandonades. Qui hagi seguit les meues col·laboracions amb l'Àrnica s'haurà adonat del caràcter reivindicatiu i con-
Noarre. servacionista -que no conservadorista; jo sóc d'idees més aviat progressistes- en tot el que fa referència al migrat i cada dia més minso patrimoni pallares. Comunidors, safarejos, fornícules..., tot allò que està condemnat a desaparèixer mereix un crit per a la seua salvaguarda i protecció. I les bordes del Pallars ens demanen o gairebé exigeixen aquest crit: "Ens preocupa..., si es trobarà l'encaix entre progrés econòmic i conservació patrimonial..." (Nial, núm. 48 d'Àrnica, març 2001). ^oràà és un mot arcaic (preromà?), i els filòlegs no es posen d'acord en l'origen, però si tenim en compte que és una paraula d'arrel comuna a tots els idiomes pirinencs (Navarra i Aragó, buerda; català, aranès i occità, borda; francès, borde, i euskera, bordaitu), l'etimologia >». ?W-¿ife, més acceptada sembla la que apunta vers la derivació del nom donat a França i Occitània a les mates que, com el jonc, la boga, el siscall, etcètera, servien per a cobrir els sostres de les cabanes. Observem que a Astúries i Lleó, tot i que són de planta circular, mentre que les pirinenques són rectangulars, de les cabanes pastorils en diuen pallozas; és a dir, que si bé els vocables són completament distints, l'origen etimològic és el mateix: el material de la coberta. Més amunt hem esmentat l'antiguitat del mot, car per primera vegada hom el troba citat en un document del segle x segons el qual, el comte de Besalú Sunifred I fa una donació al monestir de Camprodon d'uns "masos, masoveries, bordas, cabanes...", i no ens ha d'estranyar que parlem de Besalú, ja que a l'e dat mitjana s'emprava borda per assenyalar un mas, una quadra o un paller fora del poblat en comarques força allunyades del nostre Pirineu. En veiem una esmentada al Montnegre (Maresme) en un document dels Templers de Roca-Rossa amb data del 1309; però molt més reculades són dues escriptures trobades al Rosselló, una del 1138 i l'altra del 1146, i en ambdues hom empra el mot borda (Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. 3, p. 78). Actualment trobem reduïda la utilització d'aquesta paraula, i en la nostra llengua, a la zona pirenaica que abraça des la vall de l'Essera per ponent (Benasc, Castillo de Sos), tot i que si ens endinsem més per l'Aragó ja hi trobem buerda, fins a Gósol a llevant, mentre que per al sud trobem el límit a Senterada, Peracalç i Boumort. En canvi per la banda 69 o
Page 1 and 2:
^'.^ WPW X msil Revista del Consell
Page 3 and 4:
Des de l'ou fins a les pomes Del pr
Page 5 and 6:
El "Beatus", un manuscrit de miniat
Page 7 and 8:
Em vaig inventar un sistema amb 1.5
Page 9 and 10:
pliant. També s'hi han interessat
Page 11 and 12:
Albert Salvadó Una companya per a
Page 13 and 14:
durant vint-i-cinc anys en el món
Page 15 and 16:
"La imaginació de l'infant" L'he f
Page 17 and 18:
ivm—= i • • ma litzar de mitj
Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
Page 69: és el fracàs. Parlar del que agra
Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
Page 89 and 90: lesa en repòs nocturn mentre Genti
Page 91 and 92: :arxiu llim del Consell Cultural de
Page 93 and 94: T conté l'esmentat Fons Corbera ai
Page 95 and 96: amb la cultura Biblioteca de "la Ca
show all

52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?