52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
o 66 diguem bestieses. ¿Ens atreviríem a dir que ¿a Plaça del Diamant era una novel·la policíaca? Aleshores...! Alguns autors, incapaços d'imposar-se unes regles d'un joc a les quals no sabien jugar, van començar a dir que no hi ha novel·la policíaca ni novel·la negra, que només hi ha novel·les bones i dolentes. Una obvietat que amagava ignorància i que potser era una ganivetada mortal. En una taula rodona de la famosa Setmana Negra de Gijón vaig sentir dir a senyors que feia temps que s'afaitaven que Ham/eíera una estupenda novel·la negra, i també Èdip Rei, i fins i tot la Bíblia!! Em vaig imaginar una col·lecció de novel·la negra que contingués aquests tres títols i em vaig deprimir. Atribueixo aquesta frivolitat destructora a la manca de capacitat teoritzadora que observo en els autors d'aquest país. Ja des d'un principi vam començar a trair la memòria de la nostra amant. Quan érem joves, inexperts en el terreny de la literatura de gènere i estàvem acomplexats pels periodistes que s'entestaven a dir-nos amb menyspreu que això nostre no era res més que un subgènere. Com a reacció, en comptes d'acceptar el lloc que correspon a la literatura negra en la cultura, vam replicar que no només no era un subgènere sinó que era l'únic, el més important. Ens vam oblidar dels orígens de la novel·la negra, que és literatura popular, literatura de quiosc, literatura de joc i enginy, literatura de carrer i no de grans salons. Potser perquè alguns dels autors de novel·les negres, pobrets, desorientats, aspiraven a entrar als grans salons. No es pot escriure novel·la policíaca amb l'aspiració de ser llegit per l'elit minoritària que dirigeix la cultura. La novel·la policíaca (o novel·la negra) és un joc, i a l'elit no li agrada jugar perquè de les teories literàries n'ha fet una religió, i amb les religions no s'hi juga. L'experiència mística, la degustació sublim, la transcendència, la litúrgia, els miracles, no volen joc, ni rialles, ni manca de respecte perquè se'n van de seguida en orris. I els autors de novel·la policíaca riem molt, transgredim molt i, com que analitzem molt, acostumem a anar al fons de les coses i és molt difícil fer-nos combregar amb rodes de molí. L'escepticisme, el sarcasme, la paranoia són elements essencials de la novel·la negra: no et pots refiar de ningú, el culpable sempre serà qui menys t'ho esperis, qualsevol pot ser un assassí, i la gent menteix molt, i darrere de les façanes més respectables s'acostumen a amagar fraus i crims terribles. No és una lectura còmoda per a una societat autista i autocomplaent. ¿Deu ser aquest un dels motius del seu assassinat? ¿Haurem de sospitar d'aquests crítics i estudiosos, aquests popes de la cultura que volen decidir què s'ha de llegir, quan i per què? Segons he sabut, un estudiant de filologia pot acabar la carrera sense que ningú no li hagi recomanat que llegeixi una novel·la policíaca. A la universitat només es parla de novel·la negra per dir que la llegia Proust, perquè considerava que és on apre Una escena habitual en el gènere de "lladres i serenos", nia a estructurar millor un argument. I sembla que, a partir d'aquest comentari, cap alumne no té la curiositat de llegir-la per veure què. Els diaris no parlen de novel·la negra ni novel·la policíaca perquè és un tema massa genèric, massa ampli, que demana una dedicació especial, una especialització. Com que és interessant, de fàcil lectura i proporciona plaer, no prestigia. Encara hi ha qui creu que la qualitat es troba exclusivament en la dificultat, l'avorriment i el dolor. Als sacerdots culturals els agrada sorprendre amb noms desconeguts, amb gustos exòtics. "Coneixeu Donna León? Coneixeu ingrid Noli?". Ah, noi! Ara sí que us he fotut! Si no els coneix ningú, guanyes, demostres estar per damunt de l'auditori, quin gust! Si, en canvi, et trobes amb un "És clar que el conec, és clar que m'agrada".
és el fracàs. Parlar del que agrada a tothom no dóna categoria i, per això, els diaris no parlen de novel·la policíaca. I, com que el que no surt a les pàgines culturals dels diaris no existeix, aquesta és una forma de matar-la. Una altra ganivetada. ¿Deu ser per aquests motius que les editorials darrerament aposten per noms famosos i no per col·leccions? ¿Podem acusar, doncs, les editorials d'haver participat en aquest crim que tant de mal ens ha fet a tots? Per què no? Al cap i a la fi, la cultura de debò és a les seues mans. Robert Mitchum, protagonista d'excepció en pel·lícules de sèrie B del gènere negre. Ells són els qui trien què volen fer i com. I seria un bon final de novel·la negra. El dolent és l'empresari, el qui té el poder i decideix en funció dels guanys econòmics en comptes de pensar en valors més elevats. Són els editors els qui, amb el suport dels crítics, estudiosos i mitjans de comunicació, han decidit que la cultura que tenim és tan estupenda que pot prescindir d'un fenomen popular que commou cultures europees com la francesa, la italiana i l'alemanya com és la novel·la policíaca i d'altres subgèneres. "Nosaltres estem per sobre d'aquestes frivolitats", sembla que diguin. I publiquen autors de novel·la negra i novel·la policíaca, sí, en col·leccions d'autor com la de Sue Grafton, sense adonar-se que, atès que el nom d'aquesta autora ven tant i tan bé, seria una bona estratègia incloure a la seua col·lecció, amb el mateix aspecte, d'altres autores com la Sarah Paretsky, JOC rut COl·lECCIillACUADEPAllATi, de la mateixa línia que la Grafton. D'aquesta manera, el públic coneixeria una mica més aquest macrocosmos cultural del qual cada cop sabrem menys, i menys, i menys. Ens anem quedant enrere en un moviment cultural que produeix tant de plaer a milers de persones a tot Europa. No sé si som a temps d'una ressurrecció, m'agradaria pensar que sí. La nostra estimada novel·la negra s'aixeca i corre per atrapar els moviments europeus germans. Seria un bon final. Però em dominen el pessimisme i la nostàlgia (elements freqüents en aquest gènere on els herois són generalment perdedors). Les novel·les negres acostumen a acabar malament. Penso que, després de tot, he acabat escrivint una necrològica, com em temia. Una autòpsia. Una descripció de la realitat que vivim que acaba essent una denúncia. Com la novel·la negra. 67 o
- Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
- Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
- Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
- Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
- Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
- Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57 and 58: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 59 and 60: del Mapamundi i de la Genealogia de
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67: No ho sé. El cert és que a final
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
- Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
- Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
- Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
- Page 89 and 90: lesa en repòs nocturn mentre Genti
- Page 91 and 92: :arxiu llim del Consell Cultural de
- Page 93 and 94: T conté l'esmentat Fons Corbera ai
- Page 95 and 96: amb la cultura Biblioteca de "la Ca
és el fracàs. Parlar <strong>de</strong>l que agrada a<br />
tothom no dóna categoria i, per<br />
això, els diaris no parlen <strong>de</strong> novel·la<br />
policíaca. I, com que el que no surt<br />
a <strong>les</strong> pàgines culturals <strong>de</strong>ls diaris no<br />
existeix, aquesta és una forma <strong>de</strong><br />
matar-la. Una altra ganivetada.<br />
¿Deu ser per aquests motius que <strong>les</strong><br />
editorials darrerament aposten per<br />
noms famosos i no per col·leccions?<br />
¿Po<strong>de</strong>m acusar, doncs, <strong>les</strong> editorials<br />
d'haver participat en aquest<br />
crim que tant <strong>de</strong> mal ens ha fet a<br />
tots? Per què no? Al cap i a la fi, la<br />
cultura <strong>de</strong> <strong>de</strong>bò és a <strong>les</strong> seues mans.<br />
Robert Mitchum, protagonista<br />
d'excepció en pel·lícu<strong>les</strong> <strong>de</strong><br />
sèrie B <strong>de</strong>l gènere negre.<br />
Ells són els qui trien què volen fer i<br />
com. I seria un bon final <strong>de</strong> novel·la<br />
negra. El dolent és l'empresari, el<br />
qui té el po<strong>de</strong>r i <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix en funció<br />
<strong>de</strong>ls guanys econòmics en comptes<br />
<strong>de</strong> pensar en valors més elevats. Són<br />
els editors els qui, amb el suport<br />
<strong>de</strong>ls crítics, estudiosos i mitjans <strong>de</strong><br />
comunicació, han <strong>de</strong>cidit que la<br />
cultura que tenim és tan estupenda<br />
que pot prescindir d'un fenomen<br />
popular que commou cultures europees<br />
com la francesa, la italiana i<br />
l'alemanya com és la novel·la policíaca<br />
i d'altres subgèneres. "Nosaltres<br />
estem per sobre d'aquestes frivolitats",<br />
sembla que diguin. I<br />
publiquen autors <strong>de</strong> novel·la negra i<br />
novel·la policíaca, sí, en col·leccions<br />
d'autor com la <strong>de</strong> Sue<br />
Grafton, sense adonar-se<br />
que, atès que el nom<br />
d'aquesta autora ven<br />
tant i tan bé, seria<br />
una bona estratègia<br />
incloure a la seua<br />
col·lecció, amb el<br />
mateix aspecte,<br />
d'altres autores com<br />
la Sarah Paretsky,<br />
JOC<br />
rut<br />
COl·lECCIillACUADEPAllATi,<br />
<strong>de</strong> la mateixa línia que la Grafton.<br />
D'aquesta manera, el públic coneixeria<br />
una mica més aquest macrocosmos<br />
cultural <strong>de</strong>l qual cada cop<br />
sabrem menys, i menys, i menys.<br />
Ens anem quedant enrere en un<br />
moviment cultural que produeix<br />
tant <strong>de</strong> plaer a milers <strong>de</strong> persones a<br />
tot Europa. No sé si som a temps<br />
d'una ressurrecció, m'agradaria<br />
pensar que sí. La nostra estimada<br />
novel·la negra s'aixeca i corre per<br />
atrapar els moviments europeus germans.<br />
Seria un bon final.<br />
Però em dominen el pessimisme<br />
i la nostàlgia (elements freqüents en<br />
aquest gènere on els herois són<br />
generalment per<strong>de</strong>dors). Les novel·<strong>les</strong><br />
negres acostumen a acabar<br />
malament. Penso que, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong><br />
tot, he acabat escrivint una necrològica,<br />
com em temia. Una autòpsia.<br />
Una <strong>de</strong>scripció <strong>de</strong> la realitat que<br />
vivim que acaba essent una <strong>de</strong>núncia.<br />
Com la novel·la negra.<br />
67<br />
o
Change language