52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

6^
Philip Marlowe a "El sueño eterno", la novel-la de Raymond Chandier, dirigida per Howard Hawks i
interpretada per Humphrey Bogart.
Palla però no havia retingut el seu
nom) quan Alianza Editorial va
publicar Cosecha Roja. Em va cridar
l'atenció que sortís un llibre de
gàngsters en una col·lecció que
tenia Kafka entre els seus autors. Hi
havia també la col·lecció de Bruguera
Novela Negra de Libro Amigo,
infinita, esplèndida, hereva directa
del Séptimo Círculo argentí de
Borges i Bioy Casares.
És impossible parlar del meu
amor per la novel·la negra sense parlar
de les col·leccions. Si llegeixes
un autor que t'agrada molt, arribaràs
a pensar que els altres autors encabits
en la mateixa col·lecció per un
mateix criteri tindran una qualitat
equiparable, i això et porta a descobrir-ne
de nous. Per alguna raó que
em resulta incomprensible, actualment
les editorials han abandonat
aquesta teoria, tan lògica, per
embarcar-se en una estratègia on
títols i autors es confonen, a les lleixes
de la llibreria, en un desordre
que no convida gens a comprar i que
només et porta als valors coneguts o
recomanats pels popes de les pàgines
culturals dels diaris.
Però, en aquells anys 80, afortunadament,
encara existien les
col·leccions i podies aviciar-te a la
lectura fins al fanatisme, i així va ser
com vaig conèixer l'amor per aquest
gènere literari. Gràcies a ell, he
après el plaer de llegir i d'escriure, i
d'analitzar i d'aprofundir. La literatura
policíaca no és mai superficial
perquè sempre, en la seua essència,
busca anar més enllà de les aparences
i de la superfície. És astuta, enginyosa,
intel·ligent, profunda,
metafòrica, crítica. I són llibres
apassionants perquè només es
Imatge d"'EI cartero siempre llama dos veces",
de James M. Cain. La pel·lícula, dirigida per Tay Garnett,
la van protagonitzar Lana Turner i John Garfield.
poden escriure amb passió. Llibres
vitals que parlen de la vida i de la
mort. L'eros i el tanathos. 0 el sexe i
la violència, bah, que és el mateix.
La lluita i la passivitat, el positiu i el
negatiu, el bé i el mal, el ying i el
yang, el fons i la forma, digueu-ne
com vulgueu. Els temes més importants,
els que mouen el món.
Deien que no era bona, que
tenia un passat, però mai no m'hi
vaig interessar gaire. Parlaven de
Mario Lacruz i El inocente; de
Rafael Tassis, en català. Recordo
haver llegit novel·les policíaques
dels anys quaranta escrites per en
Guillermo López Hipkiss, aquell
que traduïa tan malament els llibres
d'en Guillermo Brow/n. Deien que
durant l'època franquista havia estat
amagada, desapareguda, per por de
la censura. Deien que no es pot
escriure novel·la negra sota una dictadura.
Les novel·les de Hammett i
Chandier s'havien publicat els anys
quaranta, sota títols tan estranys
com Detective por correspondencia
0 El Halcón del Rey de España i censurades.