52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

Bartlett en una llibreria, allò de la
Petra Delicado. No em diguis que
no és novel-la policíaca, o novel·la
negra, allò? I tant que ho és.
Aleshores? I mira la col·lecció de la
Sue Grafton, a Tusquefs, aquella á'A
d'Adulteri, B de Barcelona, és
novel·la negra en estat pur, hi estem
d'acord o no? I Tusquets publica
també Simenon, i Anagrama, Walter
Mosley. I Juventut mai no ha parat
de publicar Agatha Christie! Ah,
i què me'n dieu del Carvalho? I els
best-sellers nord-americans? Si gairebé
tots són policíacs...!
Sord a totes aquestes objeccions,
el forense aixeca la vista del
cos que té davant i on acaba de
potinejar sense manies i, greument,
declara:
-Doncs és morta. Perquè, quan
parlem de novel·la policíaca o
novel·la negra, no ens referim a un
autor ni a una obra concrets, sinó a
tot un moviment cultural importantíssim
a Europa. No s'hi val que algú
llegeixi una novel·la d'aquestes de
tant en tant, no s'hi val que els diaris
hi dediquin condescendentment un
espai de tant en tant. Si la novel·la
de gènere es perd entremig del gran
desordre editorial que omple les llibreries
de qualsevol manera, si els
lectors no fan pinya i no s'avicien
amb el gènere, si no tenen la complicitat
d'afeccionats crítics i afeccionats
editors, si coneixem el
Camillieri perquè els exquisits el
posen de moda, però ens oblidem
de l'obra de jean Amila, de jean-
Patrick Manchefte, d'Ed McBain,
Lawrence Block, Donald Westlake,
Didier Daeninckx, i el Martyn
Bedford, Ricardo Piglia o Henning
Mankell passen desapercebuts, disfressats
de qualsevol cosa, haurem
de dir que el fenomen de la novel·la
negra no existeix realment. Tot el
Imatge de la versió cinematogràfica d"'El halcón maltès" de )ohn Huston (Humphrey Bogart i Peter
Lorre).
que queda exclòs és molt més important
que el que tenim. La gent té
a l'abast la Sue Grafton, sí, però no
té possibilitats d'accedir als moviments
del gènere que hi ha a tot el
món. Ja ens hem oblidat d'autors
ANDREU MARTIN
essencials com Sébastien japrisot,
Ross McDonald, Horace McCoy,
Stanley Ellin: no trobareu cap de les
seues obres cabdals en cap llibreria
ni (el que és pitjor) en cap biblioteca
pijblica. Els lectors del Manuel
Vázquez Montalbán ja no es compren
els llibres del Carvalho perquè
siguin policíacs, perquè ja fa molt
temps que l'autor va deixar de tenir
ganes i simpatia pel gènere. Es compren
best-sellers nord-americans
perquè són best-sellers, no per la
seua temàtica policíaca, que de
vegades és ben tramposa i ben minsa.
Els autors del nostre país en van
escrivint, de novel·la negra, com el
gallec Suso de Toro (Land-Rover,
Ambulancia), com el Martín Casariego
(Mi precio es ninguno), fins i
tot es donen premis a autors que
pretenen prendre el relleu del
Carvalho amb d'altres personatges
semblants, però el fenomen no existeix.
Els diaris no en fan cas, no
coneixem els darrers mestres de
fama internacional, a la Setmana
Negra de Gijón ja fa anys que
61
o
o