52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu

^^z>
58
l'any 938; una Bíblia en dos volums,
que seria la Bíblia que tenim del
segle X, i també un Apocalipsi amb
Daniel, que molt probablement és
l'actual Beafusque conservem.
Al nostre BeatusW manca el final
del llibre i per aquest motiu no
tenim el seu colofó o escriptura
final, on sovint s'indicaven la data i
l'escrivà que l'havia redactat. Per
això ara no coneixem ni la data precisa
en la qual el nostre manuscrit
fou copiat ni tampoc el nom de l'artista
que tan magníficament el decorà.
Per l'examen intern de la seua
lletra deduïm que fou escrit i decorat
a final de la novena centúria. I si
no podem conèixer el nom de l'artista
que pintà les miniatures, ens
caldrà preguntar, almenys, de quin
escriptori provingué. En aquell
temps hi havia dos escriptoris famosos
a la península, on es componien
els manuscrits del Beat: el de San
Miguel de Escalada (Castella i Lleó) i
el de San Millàn de la Cogolla (la
Rioja-Navarra). Els especialistes no
es posen d'acord en el moment
d'assignar al nostre còdex de la Seu
d'Urgell la seua procedència. Hi ha,
però, algun indici que ens inclina a
pensar que el nostre manuscrit probablement
sorgí de l'àmbit cultural
(Castella i Lleó). Presenta algunes
similituds amb el còdex de Valladolid,
que provenia del monestir de
Valcavado i tal vegada podia ser el
comte Pere Ansúrez, vinculat alhora
a Castella i a Urgell, qui ens proporcionés
el preuat manuscrit.
El nostre còdex actualment conserva
85 miniatures i en contenia 5
més que desaparegueren ja abans
del segle xvii. Totes elles presenten
una vivesa de cromatisme i d'expressió
que fan que realment aconsegueixin
una qualitat artística molt
elevada. Les figures, sovint, en
La dona sobre la bèstia.
comptes d'inspirar-se simplement en
la realitat, més aviat són executades
amb una molt bella estilització
arcaica. L'artista, però, sabé disposar
els elements que componen el
dibuix amb una tal destresa que fins i
tot en alguna miniatura la plasmació
pictòrica de les figures arriba a suggerir
en elles un moviment. Els tons
dels colors que hi predominen són el
vermell, el groc, el verd, el blau, el
morat i l'ataronjat. Les miniatures
que corresponen a la primera part
del còdex, el comentari a l'Apocalipsi
de Joan, estan emmarcades
amb una orla i unes bandes juxtaposades
de colors diversos, que constitueixen
el fons de la miniatura i
volen donar la prespectiva i el relleu
al dibuix. En canvi, les miniatures de
la segona part, el comentari al llibre
de Daniel, empren una tècnica completament
diversa. Les figures són
pintades directament al pergamí sense
les odes d'emmarcament ni aquelles
bandes de color que constitueixen
el fons de la miniatura.
Encara s'ha d'afegir a la història
d'aquest manuscrit tan preuat una
referència al fet dissortat del robatori
que sofrí amb violència i atrevi­
ment. Això ocorregué el 29 de setembre
de 1996. Per sort, uns pocs
mesos més tard, el 21 de gener de
1997, tinguérem l'enorme satisfacció
de recuperar-lo de nou.
L'obra i els manuscrits existents
dels Beatus de Liébana han estat
profusament estudiats. Però referintnos
més concretament al nostre
manuscrit d'Urgell, entre els autors
que se n'han ocupat d'una manera
més explícita i àmplia hem de mencionar
els mateixos historiadors de
casa nostra. Primer fou Mn. Pere
Pujol, el 1917, que féu un estudi
molt ampli de la seua lletra i del seu
contingut. Darrerament, Mn. Vives,
el 1983, féu una magnífica descripció
de cadascuna de les miniatures i
donà també una bona visió de conjunt
de l'obra en la introducció que
ell fa al seu treball. Recentment,
Mn. Antoni Cagigós ha publicat el
llibre El Beatus de la Seu d'Urgell i
totes les seves miniatures, sobre el
seu simbolisme, el seu significat i el
missatge que presenta i que -com
remarca l'autor- també continua
essent vàlid avui. Endemés, fa l'edició
en color de totes les miniatures
del còdex.
I