52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu 52 - Consell Cultural de les Valls d'Àneu
C3 O 56 'apòstol Sant Jaume, i ¿a carta cí'ffen /• de 6eaf de Liébana a Elipand, que s'anomena Mpo/ogèf/c. És en aquesta darrera obra on combaté les idees de l'adopcionisme. Però per a l'afer que ens concerneix, solament ens interessa conèixer millor la primera obra esmentada, el Comentari a l'Apocalipsi. Aquesta és la seua obra més extensa. Presenta un comentari bíblic al llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan i en fa una àmplia exposició, tot comentant-lo. I com a mètode de l'exègesi, primer escriu la història, o el text bíblic, i a continuació en fa la seua explanado, o comentari literal. Com ell mateix adverteix, es recolza en la doctrina d'alguns sants pares, com Jeroni, Agustí, Ambrós, Fulgenci, Isidor. I per fer aquest comentari s'inspirà en altres autors anteriors, especialment en Ticoni i també en Victorino i Apringi, autors que sovint reprodueix de forma gairebé literal en el seu comentari. La seua redacció definitiva ja estava enllestida l'any 786. Uns pensen que Beat perfeccionà l'obra en tres redaccions successives, mentre que d'altres opinen, probablement amb major encert, que la redacció d'aquesta obra fou una de sola, però els manuscrits posteriors s'agrupen en tres famílies diverses, per raó de les variants que inclouen. Quant a l'originalitat i el mèrit de l'obra, no hem de cercar-los principalment en els textos en si mateixos, que són, com hem dit, un mosaic de textos trets d'altres autors anteriors. Més aviat el mèrit que hem d'atribuir a Beat, el seu autor, consisteix en el recull i en l'organització dels materials per ell emprats, i això no ens ha d'estranyar, perquè aquest era sovint l'estil que en aquells temps s'utilitzava en la composició La visió de l'arbre, interpretada per Daniel. "Beatus" de Liébana (s. xi). de diverses obres. I com hem assenyalat abans, remarquem que no és en aquest comentari on Beat proclama les seues idees antiadopcionistes. Aquí es limita a comentar i explicar el text de l'Apocalipsi valent-se dels autors mencionats. Els còdexs miniats dels "Beatus" de Ljébana Aquest comentari de Beat tingué molt d'èxit durant els segles posteriors. L'interès que les interpretacions del llibre de l'Apocalipsi sempre han suscitat en tot temps creixeren encara més quan ho feia la creença que la fi del món s'acostava. Així el mateix Beat escrigué que l'any 800 ocorria la fi de la sisena edat del món, i creences semblants es repetiren l'any 1000. No és, doncs, gens estrany que aquest comentari es divulgués força i que durant els segles posteriors se'n fessin nombroses còpies. Posteriorment el text compost per Beat es completà amb un nou Comentari al llibre de Daniel, que no fou escrit per ell. També a l'inici dels manuscrits s'afegiren els gràfics
del Mapamundi i de la Genealogia de jesús. No tots els còdexs, com és lògic, s'han conservat. Actualment n'existeixen 34 exemplars, 25 dels quals són manuscrits més o menys sencers, mentre que els altres 9 són només uns simples fragments. Per notícies històriques, sabem que encara existí almenys una mitja dotzena més de còdexs, avui ja desapareguts del tot. Els 34 manuscrits avui existents es distribueixen, pels segles en què foren copiats, de la manera següent: 1 al segle ix, 9 al segle X, 9 al segle xi, 9 al segle xii, 4 al segle XIII i 2 al segle xvi. Tots aquests còdexs, si han gaudit d'una gran fama arreu del món, no ha estat precisament pel text literari que prové del seu autor. Beat, sinó per les magnífiques miniatures que contenen. Sembla que els primers manuscrits ja tenien alguna miniatura, però la seua decoració era semblant a la d'altres còdexs contemporanis. L'espai que hi destinaven no sobrepassava el corresponent a la decoració d'una inicial, ornamentació que en cap manera no era independent o separada del text 0 columna del llibre. Però el gran interès que suscità aquesta obra, ja a partir del segle x, provocà una magnífica proliferació de miniatures, de mida de quart de foli, mig foli, foli sencer o doble foli. Els còdexs més complets acostumaven a tenir més de 90 miniatures, fins a arribar en algun a les 114 il·lustracions. Realment es pretenia mostrar gràficament alguns passatges que l'Apocalipsi descriu amb molta força i vivesa. Els darrers manuscrits, els 2 del segle xvi, ja no són miniats. Les fonts on s'inspiraren els artistes d'aquestes miniatures foren les imatges i els símbols que provenien de l'art paleocristià, bizantí i mossàrab. Els exemplars avui existents dels Beatus, procedents de diversos escriptoris i èpoques, assoleixen vertaderament una qualitat artística molt elevada, motiu pel qual avui són tan apreciats pels aimants de l'art. El còdex del "Beat" de la Seu d'Urgell El nostre còdex conté 239 folis en pergamí, inclosos els fulls introductoris amb els gravats del Visió de l'arca de Noè. utïuMiJíLtCinW quaJtaíRí niSoT.eti t1^^c^fu.ctflf• toütaii inttiu.bi
- Page 7 and 8: Em vaig inventar un sistema amb 1.5
- Page 9 and 10: pliant. També s'hi han interessat
- Page 11 and 12: Albert Salvadó Una companya per a
- Page 13 and 14: durant vint-i-cinc anys en el món
- Page 15 and 16: "La imaginació de l'infant" L'he f
- Page 17 and 18: ivm—= i • • ma litzar de mitj
- Page 19 and 20: Katmandú és un caos de carrers i
- Page 21 and 22: clinats vessants sobre la carretera
- Page 23 and 24: l|^^*S!*a^.., _^ Descens del Xixapa
- Page 25 and 26: Això no obstant... Capitalitat. At
- Page 27 and 28: d'Espot hi ha bones pistes per la C
- Page 29 and 30: tradició oposi una resistència co
- Page 31 and 32: Amb la present entrevista s'inicia
- Page 33 and 34: Tres generacions de flautistes. Van
- Page 35 and 36: Dirigint l'orquestra Ciutat de Barc
- Page 37 and 38: Salvador Brotons amb la família. q
- Page 39 and 40: perquè el Parlament català les ha
- Page 41 and 42: Consell Cultural de les Valls d'Ane
- Page 43 and 44: FULLS DEL CONSELL L'agricultura a T
- Page 45 and 46: comarques. Desapareixerà del tot l
- Page 47 and 48: Pastures que desapareixen Les noves
- Page 49 and 50: Nombre de caps 5500 Evolució del c
- Page 51 and 52: • Documents i testimonis Explorad
- Page 53 and 54: Carnisseria Cal Boté de Rialp. veg
- Page 55 and 56: LO FORAT DE LA GUINEU El "Beatus'',
- Page 57: Fou un monjo que visqué durant el
- Page 61 and 62: Marc Graneu LA T R A P A Per Marc
- Page 63 and 64: Bartlett en una llibreria, allò de
- Page 65 and 66: naçant-nos durant molt de temps de
- Page 67 and 68: No ho sé. El cert és que a final
- Page 69 and 70: és el fracàs. Parlar del que agra
- Page 71 and 72: Noarre. servacionista -que no conse
- Page 73 and 74: orda no era aïllada, sinó agrupad
- Page 75 and 76: ^ ' • . ;^^--. )t' S Á 1 - ^•'
- Page 77 and 78: moments a escriure unes notes sobre
- Page 79 and 80: El llenguatge no verbal (i) PHYSIOG
- Page 81 and 82: mes de signes i/o les competències
- Page 83 and 84: Umberto Eco. «Bandolino». Destino
- Page 85 and 86: V E N T DE PORT Pirineus de Verdagu
- Page 87 and 88: hivernada aplec; / ramades té que
- Page 89 and 90: lesa en repòs nocturn mentre Genti
- Page 91 and 92: :arxiu llim del Consell Cultural de
- Page 93 and 94: T conté l'esmentat Fons Corbera ai
- Page 95 and 96: amb la cultura Biblioteca de "la Ca
<strong>de</strong>l Mapamundi i <strong>de</strong> la Genealogia<br />
<strong>de</strong> jesús.<br />
No tots els cò<strong>de</strong>xs, com és lògic,<br />
s'han conservat. Actualment n'existeixen<br />
34 exemplars, 25 <strong>de</strong>ls quals<br />
són manuscrits més o menys sencers,<br />
mentre que els altres 9 són<br />
només uns simp<strong>les</strong> fragments. Per<br />
notícies històriques, sabem que<br />
encara existí almenys una mitja dotzena<br />
més <strong>de</strong> cò<strong>de</strong>xs, avui ja <strong>de</strong>sapareguts<br />
<strong>de</strong>l tot. Els 34 manuscrits avui<br />
existents es distribueixen, pels seg<strong>les</strong><br />
en què foren copiats, <strong>de</strong> la manera<br />
següent: 1 al segle ix, 9 al segle<br />
X, 9 al segle xi, 9 al segle xii, 4 al segle<br />
XIII i 2 al segle xvi.<br />
Tots aquests cò<strong>de</strong>xs, si han gaudit<br />
d'una gran fama arreu <strong>de</strong>l món,<br />
no ha estat precisament pel text literari<br />
que prové <strong>de</strong>l seu autor. Beat,<br />
sinó per <strong>les</strong> magnífiques miniatures<br />
que contenen. Sembla que els primers<br />
manuscrits ja tenien alguna<br />
miniatura, però la seua <strong>de</strong>coració<br />
era semblant a la d'altres cò<strong>de</strong>xs<br />
contemporanis. L'espai que hi <strong>de</strong>stinaven<br />
no sobrepassava el corresponent<br />
a la <strong>de</strong>coració d'una inicial,<br />
ornamentació que en cap manera no<br />
era in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt o separada <strong>de</strong>l text<br />
0 columna <strong>de</strong>l llibre. Però el gran<br />
interès que suscità aquesta obra, ja a<br />
partir <strong>de</strong>l segle x, provocà una magnífica<br />
proliferació <strong>de</strong> miniatures, <strong>de</strong><br />
mida <strong>de</strong> quart <strong>de</strong> foli, mig foli, foli<br />
sencer o doble foli. Els cò<strong>de</strong>xs més<br />
complets acostumaven a tenir més<br />
<strong>de</strong> 90 miniatures, fins a arribar en<br />
algun a <strong>les</strong> 114 il·lustracions.<br />
Realment es pretenia mostrar gràficament<br />
alguns passatges que l'Apocalipsi<br />
<strong>de</strong>scriu amb molta força i<br />
vivesa. Els darrers manuscrits, els 2<br />
<strong>de</strong>l segle xvi, ja no són miniats.<br />
Les fonts on s'inspiraren els artistes<br />
d'aquestes miniatures foren <strong>les</strong><br />
imatges i els símbols que provenien<br />
<strong>de</strong> l'art paleocristià, bizantí i mossàrab.<br />
Els exemplars avui existents<br />
<strong>de</strong>ls Beatus, proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> diversos<br />
escriptoris i èpoques, assoleixen<br />
verta<strong>de</strong>rament una qualitat artística<br />
molt elevada, motiu pel qual avui<br />
són tan apreciats pels aimants <strong>de</strong><br />
l'art.<br />
El cò<strong>de</strong>x <strong>de</strong>l "Beat" <strong>de</strong> la Seu d'Urgell<br />
El nostre cò<strong>de</strong>x conté 239 folis<br />
en pergamí, inclosos els fulls introductoris<br />
amb els gravats <strong>de</strong>l<br />
Visió <strong>de</strong> l'arca <strong>de</strong> Noè.<br />
utïuMiJíLtCinW quaJtaíRí niSoT.eti<br />
t1^^c^fu.ctflf• toütaii inttiu.bi